IV. Schelling Apunts en Net

FILOSOFIA MODERNA II IV) Friedrich Schelling Jlia Blay

Segon de Filosofia

IV) FRIEDRICH SCHELLING

I) BIBLIOGRAFIA

L'any 1975 l'Acadmia de Cincies de Baviera inici la publicaci completa i crtica de l'obra de Schelling

(Schellings Werke) sota la direcci de H.M. Baumgartner, W.G. Jacobs, H. Krings i H. Zeltner. El projecte consta

de quatre seccions:

I. Obres publicades per Schelling.

II. Obres pstumes.

III. Cartes de i a Schelling.

IV. Llions a partir d'apunts dels alumnes.

De moment, noms s'han publicat quatre volums de la primera secci. Per aix cal seguir utilitzant les dues

edicions anteriors, malgrat llur carcter incomplet i manca de crtica textual:

Smtliche Werke (14 vol.); edici de K.F.A. Schelling, Stuttgart-Augsburg, J.G. Cotta Verlag, 1856-61.

Edici del seu fill, forma actual en qu es cita: Ttol, (SW, volum i pgina)

Schellings Werke (12 vol.); nova presentaci de l'edici anterior tot conservant la paginaci, per M.

Schrter; Mnchen, C.H. Beck Verlag, 1927-54.

Cal esmentar, a ms, l'mplia i excellent selecci -molt amanosa i que tamb mant la paginaci de la primera

edici- de M. Frank: Schellings Ausgewhlte Schriften (6 vol.), Suhrkamp Verlag, Frankfurt, 1985.


Segon de Filosofia

II) TRANSICI

2.1. Die Klassiker

Fichte i tota la generaci dels seus alumnes comparteixen unes lectures comunes, de manera que s til tenir en

compte el context cultural i literari conegut com Die Klassiker, que es comprn entre 1750 (iniciat per

Winckelmann, Wieland i Lessing) i 1800, els protagonistes del qual sn fonamentalment Goethe i Schiller.

Winckelmann, considerat el fundador de la histria de lart i de larqueologia com a disciplines

modernes. Es converteix en un adversari empedret del barroc i del rococ i en un portaveu duna nova

poca. Defensava la superioritat de lart crec i la seva naturalesa, lallegoria i molts conceptes antittics

existents entre lart antic i el nou, formulant la seva tesi, que anava en contra de la seva prpia poca.

Winckelmann volia provocar un canvi en lart del seu temps: el nou art havia de ser, en oposici al que

encara sobrevivia del barroc feudalista, un art amb un ponderat equilibri de forces, un art que ja no es

fundava en el poder i la subordinaci. Va estar convenut que lideal de bellesa constitueix una realitat

objectiva que pot ser descoberta freqentant les grans obres de lantiguitat, sobretot les gregues.

Wieland, escriptor alemany no noms conegut per la seva literatura sin tamb per les seves nombroses

traduccions dels autors clssics i llatins (Horaci i Cicer, per exeple), sobre les quals redact diversos

assaigs que constituirien una font dinfluncia riqussima per al classicisme alemany. La seva obra,

marcada per un profund esperit de tolerncia i de comprensi entre els diferents pobles i cultures, influ

tamb a autors com Herder, malgrat el pes que lobra de Goethe exerc sobre tots els seus

contemporanis i que eclipsaria prcticament tota la producci de Wieland.

Lart grec com a model clssic consisteix en una noble simplicitat i grandesa serena. Integraci,

plenitud, equilibri, harmonia. s una mena de model hum, s a dir, es creia que lhome havia de complir

aquestes caracterstiques. Grcia com a model esttic i hum. Wieland crea el Bildungsroman, tipus

de novella centrat en levoluci del protagonista o personatges principals a travs del viatge, les aventures o

el pas del temps. Lheroi comena com un infant innocent i els esdeveniments el fan madurar i forjar la seva

personalitat, que esdev el nucli de lobra model de formaci: A travs duna multiplicitat

dexperincies la persona aconsegueix integrar-les en un tot, de manera que dna harmonia a la seva

vida, essent un tot totalment integrat. Si aconsegueix aquesta integraci, arriba a una realitat reconciliada

amb si mateix i amb el mn. Qui aconsegueix reconciliar-se amb el tot (u-i-tot) u = connotaci antiga

(integraci), tot = el savi de Spinoza s lhome on les escissions shan integrat. Un exemple seria Anys

daprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe.

Goethe no noms collabora amb la construcci daquestes idees sin que tamb s la personificaci de

lhome integral El Jpiter de Weimar. La crtica de Goethe a Fichte s que el pur activisme necessita

dalguna manera la plenitud de lexistncia.


Segon de Filosofia

2.2. Sturm und Drang: sentiment i panteisme

Un moviment contraposat a lanterior s el Sturm und Drang (tempesta i mpetu), moviment literari que tamb va

tenir les seves manifestacions a la msica i a les arts visuals, i que es va desenvolupar a Alemanya durant els

anys 1760-1790. Hi trobarem a Heinse, Klopstock, Hamann, Herder, Goethe i Schiller. En ell es concedia als

artistes la llibertat dexpressi a la subjectivitat individual i, en particular, als extrems de lemoci en

contraposici a les limitacions imposades pel racionalisme de la Illustraci i els moviments associats a lesttica.

Aix doncs, sopos a la Illustraci alemanya i es constitu com a precursor del Romanticisme. El nom daquest

moviment prov de la pea teatral homnima escrita per Klinger el 1776.

Per aprofundir ms, es tracta duna reacci iniciada per Hamann i sobretot per Herder i el seu deixeble Goethe

contra el que era vist com una excessiva tradici literria racionalista. El seu refs a les regles de lestil neoclssic

del divuit el situen fermament com un precedent del Romanticisme. Davant del neoclassicisme, el Sturm und

Drang establ com a font dinspiraci el sentiment en comptes de la ra i va tenir com a models les obres de

Shakespeare i Rousseau (natura no com a mquina, sin vista com un model dinmic, amb fora model

orgnic, de vida els fenmens de la natura estan dotats de vida i empatitzen amb els nostres estats dnim).

Lorigen del moviment el trobem en Hamann, qui estudiant la Bblia sadon que Du no havia parlat a la

humanitat apellant a la ra, sin mitjanant imatges i parboles Poesia i literatura com a llenges maternes

del gnere hum dorigen div. Per a ell, les imatges i les parboles, la interpretaci imaginativa de la creaci

del mn i de la naturalesa contenien ms veritat que les teories illustrades.

Ms tard, Herder desenvolup la idea de la literatura com a llengua primignia de la humanitat, i la imatge

del poeta-creador influenci la discussi sobre el geni en aquest moviment. Els sentits i les passions del geni

estaven en consonncia amb la naturalesa. Per a ell, el millor model era Shakespeare, traductor de la naturalesa

en totes les seves llenges, i mortal dotat de fora divina. Per a ell, el llenguatge no t origen div, i prov de

la naturalesa espiritual, no corporal ni animal, del ser hum. I llenguatge, poesia i mitologia formen una unitat; el

so converteix el llenguatge intern en extern. El llenguatge no s un embolcall del pensament, sin linstrument del

mateix pensar. I el llenguatge expressa a la vegada lhome etern i cada una de les llenges a un poble, una

personalitat collectiva o carcter nacional que parla al llarg de la histria.

El Sturm und Drang va ser revolucionari quant a lmfasi que fa en el sentiment (pathos, portat al lmit. El

sentiment s ms capa de conixer la nostra vida que la ra) i en el malestar de lhome a la societat

contempornia, lligat per les diferncies socials i les hipocresies morals. Establ fermament autors alemanys com

a lders culturals a Europa en un temps en qu molts consideraven que Frana era el centre del

desenvolupament literari. El moviment tamb es disting per la intensitat en la que desenvolup el tema del geni

de la joventut en contra dels estndards acceptats i pel seu entusiasme per la naturalesa, entesa com a

vida/organismes amb fora indestructible, i no com a mquina (lactitud esttica era lnica possibilitat de

copsar la veritat ltima de la naturalesa). La gran figura daquest moviment s Goethe, la novella ms

representativa del qual s Les desventures del jove Werther (1774). Lltima figura important va ser Schiller amb

Els bandits (1781).


Segon de Filosofia

s com si un univers daigua sescaps de les lleis de la natura per precipitar-se en labisme. En la volta dones escumoses de furiosa embranzida crema un arc iris incandescent com lesperit de la ira. Cap record, ni la ms forta agitaci de la fantasia pot produir la sensaci actual. La natura es mostra en tota la seva grandria. Lomnipotncia de les seves forces fa caure tronant lonada bullent, i dna a la colossal massa daigua la claredat del llamp. s la forja suprema, la ms enfurismada tempesta [Sturm] que la conscincia humana pot copsar. Lhome s menut com el no-res all davant, i contempla lagitaci commogut fins al ms ntim. Ni el ms endormiscat pot romandre indiferent a lavalot de masses daigua. El ms fred filsof ha de confessar que s un dels efectes ms colossals de fora impulsora que pot caure sota els sentits. I en veure-ho per centsima vegada, hom resta novament corprs, com si hom no ho hagus vist mai. s una tempesta gegantina, i hom esdev finalment neguits dsser una menuda i trencadissa cosa mecnica i de no poder submergir-shi. El polsim de perles que arreu, com evaporant-se al voltant dun gran foc arravatat i capades en un remol, dna obra a les grans masses daigua o les converteix en nvols de tempesta, dibuixa un tot tan terrible amb el seu vol i embranzida i mpetu [Drang], i amb el seu colpejar i xocar, i arremolinar-se i bullir i escumejar en la profunditat, i amb el seu bramar i esclatar majesttic a manera de terratrmol, que qualsevol Tizi, Rubens o Vernet esdevenen, davant de la natura, nens menuts i micos ridculs. Oh Du, quina msica, quin bramul de trons, quina tempesta en tot el meu sser! Sagrat!, sagrat!, sagrat! El seu rugit penetra fins al moll de los! Veniu i permeteu que la natura us representi una altra pera, amb una altra arquitectura i decorat i harmonia i melodia, diferent daquell llastims decorat diminut que us encisa. s com si em trobs en lobrador secret de la creaci, on sha de mostrar, violentada per un poder terrible, la fora elemental tal com s, en grans masses colossals esmicolades. I aquesta autntica vida, s clar, no es deixa pas domesticar, i escumeja i enfurisma i bramula, de manera que les roques i les muntanyes del voltant trontollen i ressonen, i el cel oculta el seu rostre clar, i lencs sol estiuenc es veu amb raigs esmortets.

s el corrent del Rin. I un shi troba com davant de lessncia de totes les deus: de tal manera es desferma. I, aix, les masses daigua sn tan fortes que, en lloc dels ulls, corprenen el sentiment [Gefhl], i el moviment s tan destructorament violent que hom no pot reflexionar i la sensaci roman sempre nova i eternament admirable i encisadora.

Heinse (1746-1803). Rheinfalls Briefe, 1780.

2.3. La tercera crtica de Kant: bellesa i organisme

La Crtica del judici (Kritik der Urteilskraft) s lltima de les crtiques de Kant, que va escriures el 1790. Lobra es

presenta com un enlla entre les crtiques anteriors, s a dir, entre el domini de facultat de lenteniment

(Crtica de la ra pura) i el domini de la facultat de la ra (Crtica de la ra prctica) a travs de la facultat

de jutjar. Aquest enlla s necessari degut al fet que, com a resultat de la seva investigaci transcendental, es

va fer patent la irresolta antinmia segons la qual tot lunivers est ordenat segons la llei de la causalitat que

entrega lenteniment, per una part, mentre que implcitament els agents morals suposen al llibertat (causalitat

espontnia) de la ra en jutjar ticament. El desenvolupament de lobra per explicar aquest enlla es divideix en

dues parts principals: una dedicada al judici esttic i laltre al judici teleolgic.

Problema que planteja Reinhold Unitat de filosofia (mbit teric, mbit prctic)? No t sentit fer una disciplina

que ho fonamenti sobre la conscincia pura no en sabem res. No cincia de la conscincia. Kant diu que

cal establir una transici: s un problema de la sistemtica, res ms.

mbits: Esttica (art) i teleologia (finalitat, no s la categoria perqu si no antropoformitzaria la natura i caurem

en Spinoza) Tot en joc. Organisme viu, s el tot i les parts en relaci recproca. No una simple suma de parts

que seria una mquina.


Segon de Filosofia

a) Les nostres facultats estan determinades per les intellectives que constrenyen les inferiors (enteniment

en teoria, ra en prctica). Per en lesttica: joc lliure de facultats que concorden espontniament.

La facultat central s la imaginaci.

b) Estat subjectiu per necessari. Per a nosaltres val com si fos objectiu. No noms categories

mecniques. Som organismes. No tenim altra manera dentendre-ho (s un discurs molt preventiu). Mai

un discurs cientfic en sentit fort, per s versemblant. Per aix utilitza constantment analogies, smbols, i

no prpiament coneixement dobjectes.

Judici esttic

La complaena que determina el judici del gust s sense cap inters. El judici esttic no pot dependre dun

inters ali a la prpia contemplaci de lobjecte. Diferenciaci entre all bo i all bell (Plat i Sant Toms).

All bell no fa cap referncia a un fi determinat, sin que s un fi netament formal, independent de la

representaci dall bo, a ms que no aporta coneixement de lobjecte (aix passa mitjanant el judici de

lenteniment).

All bell

No s igual que all agradable, que s una categoria inferior. Distingeix dos tipus de bellesa: la bellesa lliure i la

bellesa adherent (condicionada). Les flors sn belleses lliures de la naturalesa. Gust pur. Per la bellesa dun

home, per exemple, suposa un concepte del fi que determina el que la cosa ha de ser, i en conseqncia, s

bellesa adherent.

Kant determina que el judici esttic est sempre sota conceptes subjectius, s a dir, no pot haver-hi cap

regla objectiva que determini per conceptes el que s bell. El seu fonament de determinaci s el

sentiment del subjecte i no un concepte de lobjecte. No obstant, Kant assegura que tenim una idea de la

bellesa, un model arquetpic segons el qual jutgem, si b aquest concepte depn per complet de nosaltres, i

sadmet que pugui canviar segons el lloc, temps i cultura.

Tanmateix, Kant assegura que aquesta idea es basa en lexistncia dun sentit com (lefecte que prov del

lliure joc de les nostres forces cognoscitives), en tant que els judicis sn comunicables. Hi ha una necessitat de

lassentiment universal que s concebut en un judici del gust que s necessitat subjectiva, que s

representada com objectiva sota la suposici dun sentit com. Posem els nostres sentiments com a

fonament en qualificar quelcom com a bell, per no com a sentiment privat sin com.

El geni

Geni s un talent per a lart i no per a la cincia, ja que aquesta ltima va precedida per regles conegudes que

han de determinar el procediment en ella. s necessria una relaci entre imaginaci i enteniment, essent el

segon aquell que determina el producte com a fi, per essent la primera clau per a la intuci de la representaci


Segon de Filosofia

del concepte. El geni es mostra no tant en la realitzaci del fi anteposat en lexposici dun determinat concepte,

sin ms aviat en lelocuci o expressi didees esttiques, que representen la imaginaci en tota la seva

llibertat sense tutela de regles, i no obstant conforme un fi amb un concepte donat. La no buscada finalitat

en la fora de la imaginaci en concordana amb lenteniment pressuposa una proporci i disposici de les

facultats que no pot ser produda per obedincia a cap regla, siguin aquestes de la cincia o de la imitaci

mecnica, sin solament per la naturalesa del subjecte.

Judici teleolgic

Discuteix el judici teleolgic, s a dir, la manera de jutjar les coses dacord amb la seva finalitat. Aquesta

segona part est connectada amb la primera quant a la bellesa, per suggereix un tipus dauto-finalitat (una

significativitat coneguda pel propi ser).

Kant escriu sobre all biolgic com a teleolgic, sostenint que hi ha coses, tals com els ssers vius, les parts de

les quals existeixen pel b del tot i el tot del qual existeix pel b de les parts. Les coses orgniques no

poden ser constrenyides per les regles que apliquen a tots els altres fenmens.

Kant colloca com lhome com el fi ltim (ja que posseeix la facultat de la ra), assumint aix que totes les altres

formes de la naturalesa existeixen pel propsit de la seva relaci amb lhome, directament o no. Kant afirma que

la cultura s lexpressi daix, i que aquesta s el fi teleolgic ms alt, ja que s lnica expressi de la llibertat

humana que es dna fora de les lleis de la naturalesa. A ms, lhome tamb mereix el seu lloc com el fi teleolgic

ms alt grcies a la seva capacitat per a la moralitat (ra prctica), que sajusta amb el sistema tic proposat a la

segona crtica.

2.4. Schiller: Cartes sobre leducaci esttica (1795)

Cartes sobre leducaci esttica de lhome (ber die sthetische Erziehung des Menschen, 1795) s una obra

terica del poeta i pensador Friedrich Schiller composta en 27 cartes. Les nou primeres cartes sn una crtica a

la ra illustrada: partint del discurs sobre lorigen i els fonaments de la desigualtat entre els homes de

Rousseau, Schiller es planteja donar una nova forma a la ra, havent vist el perode del terror de la Revoluci

Francesa.

Daltra banda, i com antecedent de molts dels plantejaments daquestes cartes de Schiller, hem de parlar de

Crtica del judici, Doctrina de la cincia i lAesthetica (1750) de Baumgarten, un text en el que ja es feia allusi a

la importncia de leducaci esttica en lhome i al paper essencial del joc en ella (el concepte del joc ser central

a les cartes de Schiller). Tanmateix, potser la referncia ms directa per a lautor era lobra Leducaci del gnere

hum (1780) de Lessing Educaci esttica com a guia de la ra.

Resulta indubtable que, sobretot en el conjunt de cartes entre la segona i la setena veiem a un Schiller

profundament desenganyat dels principis illustrats, del fet que aquests noms hagin arribat a crear una

cultura terica i no hagin pogut evitar la degeneraci dels seus ideals en el perode del terror. Per aquestes


Segon de Filosofia

raons i altres, per a Schiller, el context que conformava la seva poca no era en absolut propici per a lart. Aix

podem llegir a la II carta:

Lpoca no sembla pronunciar-se en absolut a favor de lart [...] El profit s ldol de la nostra poca, al que se sotmeten totes les forces i rendeixen tribut tots els talents. El mrit espiritual de lart manca de valor en aquesta burda balana [...] Incls lesperit de la investigaci filosfica arrabassa a la imaginaci un territori darrera laltre, i les fronteres de lart es limiten cada vegada ms a mesura que la cincia amplia els seus lmits.

Per a Schiller, i aquest s lobjectiu del seu llibre, la soluci dels problemes poltics hauria de ser davant de tot

abordada per la via esttica: Per resoldre lexperincia aquest problema poltic hem demprendre la via esttica,

perqu s a travs della com sarriba a la llibertat. El fracs de les societats del moment trobaria la seva

explicaci en una dimensi ms profunda que la mera ment poltica i tindria a veure amb la degeneraci de la

unitat interna de la naturalesa humana al llarg de la histria:

El mecanisme cada vegada ms complex dels Estats obligava una separaci ms rigorosa dels estaments socials i dels oficis, tamb es va anar dissolent la unitat de la naturalesa humana, i una pugna fatal divid les seves harmonioses forces.

I davant daquest procs de dissoluci de la naturalesa humana, Schiller exigir el desenvolupament ple de totes

les capacitats de lsser hum Enyorana de la Grcia clssica, en qu a lhome li havia donat forma la

prpia naturalesa i no lenteniment:

Veiem que no noms subjectes individuals, sin classes senceres dhomes, desenvolupen nicament una part de les seves capacitats, mentre que la resta, com rgans atrofiats, ni arriben gaireb a manifestar-se [...] Per qu cada un dels grecs pot erigir-se com a representant del seu temps, i no lhome modern? Perqu al primer li don forma la naturalesa, que tot ho uneix, i al segon lenteniment, que tot ho divideix.

El que denuncia aqu Schiller s el predomini de la facultat analtica aix com el pensament abstracte (tot

est sota conceptes, lleis, principis) de la vida de la seva poca. Tot all que se li oposa s eliminat. Triomf

de lanlisi racional.

El procediment de la facultat analtica desposseeix necessriament a la imaginaci de la seva fora i la seva energia [...] El pensador abstracte posseeix gaireb sempre un cor fred perqu fracciona les impressions [...] lhome prctic t freqentment un cor rgid perqu la seva imaginaci no s capa destendres cap a altres formes de representaci. LEstat sempre ser una cosa aliena per als seus ciutadans perqu s tamb ali al sentiment.

Schiller considera com a element primordial per a la transformaci de lEstat leliminaci en all ms profund

de lhome aquesta escissi entre ra i sentiment. Noms aix podrem aconseguir que la naturalesa de

lsser hum es pogus desenvolupar suficientment com per poder construir un Estat adequat. Schiller segueix

creient en la idea de la naturalesa humana com a garantia de la creaci poltica de la ra per tamb exigeix un

desenvolupament de la naturalesa humana que es basar en restablir la seva unitat, que est dividida entre

dos impulsos oposats: limpuls sensible i el formal. La soluci poltica de la societat i de la crisi del seu temps

no passa per canvis merament poltics sin sobretot en una prvia transformaci del propi individu/subjecte.

Tota reforma poltica ha de prendre com a punt de partida lennobliment del carcter hum [...] Caldria buscar un instrument que lEstat no ens proporciona [...] Aquest instrument s lart. [...] La primera necessitat de lpoca s doncs leducaci de la sensibilitat, i no noms perqu sigui un mitj per fer efectiva a la vida una intelligncia ms perfecta, sin tamb perqu contribueix a perfeccionar aquesta intelligncia.


Segon de Filosofia

El cam cap a lintellecte, i no noms cap a la reforma poltica, lobre tamb el cor. En un dels seus poemes ja ho

afirma: Noms a travs de lenlluernant porta de la bellesa podrem penetrar en lmbit del coneixement.

Artista com educador.

Ell creu que a un gust cultivat van units un enteniment clar, un sentiment viva, una conducta liberal i incls

digna, i a un gust inculte, generalment el contrari. No obstant, en algunes de les seves cartes haur de fer-se

enrere en aquesta premissa A lantiguitat hi havia homes (Plat) que no consideraven la cultura esttica com

un benefici i per aix sinclinaren a negar a les arts de la imaginaci lentrada a la seva repblica. No obstant, la

refutaci que planteja Schiller daquestes opinions daquest punt de vista s que probablement Rousseau o Plat

parlaven duna bellesa que no s la mateixa que la que sest tractant ara. La bellesa sha de rebellar com una

condici necessria de la prpia humanitat.

Per a ell, lhome mentre no intueix ni sent no s res ms que forma i capacitat buida i que s nicament la seva

sensibilitat la que fa de la seva capacitat una fora activa. Influncia de Fichte (i tamb Reinhold) sobre el

pensament de Schiller, sobretot la teoria dels impulsos. Per a Schiller, el carcter de lsser hum es troba

sistematitzat per lacci dun impuls triple:

1. Sensible: resulta de lexistncia material de lhome o de la seva naturalesa sensible. Relacionat amb la

vida, la matria. mbit de la pluralitat, afeccions, vessant objectivador.

2. Formal: Lgic, que dicta lleis i busca afirmacions inqestionables. Grcies aquest impuls, lhome s

unitat, per alhora aquesta unitat passa per lescissi (elements particulars i plurals impuls sensible).

Escissi entre aquests dos impulsos. Basat en Fichte (i Reinhold) Limpuls seria una manifestaci primignia

que encara que soposi a la reflexi prpia del coneixement en el fons seria la seva condici necessria. Schiller,

insatisfet daquesta oposici entre impuls sensible i formal, proposar la consideraci dun nou impuls que

integri i unifiqui: limpuls del joc un nou impuls que, en tant que els altres dos actuen conjuntament en ell,

soposaria a cada un dells, considerats per separat, i podria ser considerat amb ra un nou impuls. Impuls

que conserva, destrueix i unifica. Un joc s crear sntesis lliures, t regles per no estan justificades, sin que sn

vlides dins del propi joc. En ell, no es pensa en termes de coneixement ni dacci, no hi ha contraposici, sin

plenitud. Aporta totalitat harmnica (realitzaci) perqu fusiona els altres dos sense contraposici. Aquest

ser el que alliberar lhome de tota coacci tant fsica com moral1. El seu objecte seria forma vida mbit

esttic: concepte que serveix per designar totes les qualitats esttiques dels fenmens i, en una paraula, all que

dominem bellesa. Linstrument per desplegar aquest impuls s la creaci o formaci esttica.

Tot i que un bloc de marbre no tingui vida, ni pugui tenir-la, pot no obstant arribar a ser Forma viva per obra de larquitecte i de lescultor. El fet que un sser hum visqui i tingui forma, ni significa encara que sigui una forma viva. Per aix es requereix que la seva forma sigui vida; i que la seva vida sigui forma. Mentre nicament pensem la seva forma, aquesta no tindr vida, ser una mera abstracci; mentre nicament sentim la seva vida, aquesta mancar de forma, ser una mera impressi. Noms ser forma viva si la seva forma viu en el nostre sentiment i si la seva vida pren forma en el nostre enteniment, i aquest ser sempre el cas en qu el considerem bell.

1 Per a ell, els moderns estan en lescissi. Els grecs de la Grcia clssica els considera homes integrats. Els moderns o

sn brbars (que volen negar la pluralitat i posen els principis per damunt de tota circumstncia) o salvatges (lhome es resumeix en un cmul de sensacions)


Segon de Filosofia

Hi hagi una comuni amb limpuls formal amb el material, aix s, que existeixi un impuls de joc, perqu noms la unitat de la realitat amb la forma de la contingncia amb la necessitat, de la passivitat amb la llibertat, completa el concepte dhumanitat.

Aix podem derivar-ne conclusions del que entn per bellesa:

- Bellesa com a consumaci de la humanitat de lhome

- No s exclusivament noms vida (defensat per Burke). Primacia de limpuls sensible.

- No pot ser exclusivament mera forma (Mengs i partidaris del sistema dogmtic) Primacia de limpuls

formal.

- Lobjecte com all com dels dos sentits Impuls de joc. Lhome noms juga quan s home en ple

sentit de la paraula, i sobre aquesta afirmaci es fonamenta tot ledifici de lart esttic i del encara ms

difcil art de viure.

Schiller descriur lemoci prpia de lexperincia esttica fent s de lescultura de Juno (segle I dC), molt

admirada tamb per Goethe. Davant della ens trobem en lestadi de la mxima serenitat i de la mxima agitaci,

i neix llavors la meravellosa emoci per a la qual lenteniment no t conceptes ni el llenguatge paraules. No

obstant, i en relaci a aquest exemple, caldria assenyalar dues consideracions:

1. Quan Schiller parla de lestadi de mxima serenitat i excitaci, sintenta afirmar que la bellesa ideal,

encara sent indivisible i simple, mostra en diverses situacions tant una propietat relaxant com una

enrgica, per en lexperincia hi ha una bellesa relaxant i una altra enrgica. Lefecte de la bellesa

relaxant consistir en distraure lnim tant dall moral com dall fsic ( s una necessitat per a lhome

sotms a la coacci de la matria o de les formes); la bellesa enrgica s una necessitat per lhome

sotms a una indulgncia del gust perqu, en lestat de refinament cultural, safanya a menysprear

aquesta fora que prov del seu estat de salvatgisme.

Lhome dominat unilateralment pels sentiments (impuls sensible) s alliberat per mitj de la forma, i

lhome dominat per lleis ho s per mitj de la matria. Daquesta manera, la bellesa guiaria a lhome

sensible cap a la forma i el pensament, o faria tornar a lhome espiritual a la matria i al mn sensible.

La bellesa enllaaria els dos estadis contraposats del sentir i del pensar, restablint lharmonia en

lhome i portant-lo dun estadi de limitaci a un estadi absolut.

Noms a partir de lesttica se li pot ensenyar a lhome a imprimir en els seus apetits un carcter ms noble,

tenint en compte que la cultura esttica sotmet a les lleis de la bellesa tots aquells actes en qu el lliure albir

escapa tant de les lleis naturals com de les racionals.

Qu s lhome, abans que la bellesa susciti en ell el lliure plaer i la serena forma calmi la seva existncia salvatge? Un ser sempre uniforma en els seus fins, i eternament veritable en els seus judicis, egoista sense ser ell mateix, deslligat sense ser lliure, esclau sense servir a cap regla. En aquesta edat, el mn noms significa dest per a lhome, sense ser encara objecte; noms existeix all que li fa existir; all que res li dna, ni res li treu, no t existncia per a ell.


Segon de Filosofia

All al que espiera Schiller s un Estat esttic, en qu lhome noms podr aparixer davant de la resta com a

forma, com a objecte del lliure joc. Perqu la llei fonamental daquest regne s donar llibertat per mitj de la

llibertat. Un mbit en qu la bellesa imprimeix el seu carcter a les relacions humanes.

s nicament i exclusiva la bellesa qui pot donar lhome un carcter social. El gust, per si sol, dna harmonia a la societat, perqu atorga harmonia a lindividu. Totes les altres formes de representaci divideixen lhome, perqu es basen exclusivament en el seu component sensible o espiritual; noms la representaci bella completa lsser de lhome, perqu en ella coincideixen necessriament les seves altres dues naturaleses.

2.5. Hlderlin: Judici i sser (1795)

Hlderlin diu que tot judici pot dalguna forma simbolitzar-se a la forma general S s P i que la seva

etimologia vol dir partici originria. Tot judici dalguna forma es mou amb un cert horitz de

partici/escissi. Tot judici cognoscitiu posa una sntesi, per pot posar alguna sntesi perqu pressuposa ja

sempre una partici/diferncia/contraposici entre S i P. Per tant, per ms que un judici sintetitzi, la sntesi

que fa sempre sest movent com en el rerefons de la contraposici o partici. Els judicis sintetitzen i

contraposen. Tota lestructura del judici es mou entre aquest joc, i aix s consubstancial a ell: no hi ha judici

sense sntesi, per perqu hi hagi sntesi cal contraposici. La sntesi de la contraposici mai pot expressar

prpiament una unitat absoluta El judici, per la seva prpia estructura, s incapa de representar una unitat

tal que en tant mesura aquesta unitat pugui ser pensada com una sntesi o suma delements contraposats. s a

dir, una unitat que ho sigui en sentit ple mai podr ser expressada en forma de judici, perqu en el moment que

posem judici hem de posar una contraposici. La unitat absoluta ja no apareix del tot mai, perqu sempre el

que apareix s una sntesi de contraposici.

Segons la Doctrina de la Cincia, el que ho fonamenta tot s lestructura de la conscincia, que alhora parteix

de lactivitat originria irreductible (Jo absolut. Principi I). Si aix realment fos aix, el Jo absolut no es podria

expressar ni en una frmula simple com jo s igual a jo, perqu aquesta expressi, justament perqu s la

sntesi duna contraposici en ser un judici hi ha un desdoblament: El Jo que observa i el Jo observat; el cant

subjectiu del Jo que amb la seva activitat se nadona dell mateix (cant objectiu). La mateixa contraposici entre

els dos cantons ja fa que aparegui en el judici no pugui ser absolut. Per aix segurament Fichte deia que

dalguna manera daquest primer principi totes les formes dexpressi eren inadequades i que aquesta forma es

copsa ms per intuci que no pas per la seva traducci judicativa, perqu la prpia traducci judicativa, diu

Hlderlin, cau en aquesta contraposici interna.

Per tant, si tot judici cognoscitiu es mou en aquesta tensi contraposici-sntesi, deixant sempre fora una unitat

absoluta, aquesta mai pot ser expressada. Aix, si hi ha un element absolut que pot fonamentar tot

coneixement o estructura de la conscincia (o com diria Fichte, explicar la vida), no podr ser expressat

judicativament (almenys en un judici predicatiu, que s el que entenem per coneixement: dir propietats

dobjectes). Si labsolut no pot ser expressat en judici predicatiu, si hi ha algun absolut (sser) o si la conscincia

pressuposa un moment absolut (labsolut del Jo) lnica forma daccedir a ell seria per intuci (perqu s lnic

que no s pensar, concepte, judici). Per una intuci aix no seria mai emprica, sin intellectual. Hlderlin no

aclareix quin tipus dintuci intellectual s o quin s linstrument per anar ms enll de lestructura judicativa


Segon de Filosofia

daquesta forma de conixer que en el fons noms s sempre conixer el finit, objectes. Tota la lgica de la

contraposici i sntesi noms ens dna coneixement dobjectes i del finit.

En el text queda clarament establerta una conseqncia de les filosofies de Kant i Fichte: mentre ens movem en

la lgica predicativa categorial del judici, el coneixement que obtenim ens pot donar noms objectes. La lgica de

lenteniment queda limitada al coneixement dels objectes Si hi ha alguna cosa que no s ben b objecte no

pot ser expressada en aquest sistema Hi ha alguna altra possibilitat per arribar a ella? Aix ho anir discutint

amb els seus amics en correspondncia.

Judici [Urteil], en el mxim i ms estricte sentit, s la separaci originria de l'objecte i el subjecte units de la manera ms ntima en la intuci intellectual; aquella separaci noms mitjanant la qual s possible objecte i subjecte; l'originria-partici [Ur-teilung]. En el concepte de partici [Teilung] ja es troba el concepte de la mtua relaci de l'objecte i del subjecte, i la pressuposici necessria d'un tot, del qual objecte i subjecte en sn parts [Teilen]. "Jo sc Jo" s l'exemple ms adequat d'aquesta partici originria [Urteilung] en tant que partici originria terica, puix que en la partici originria prctica es contraposa al no-jo i no a ell mateix.

Efectivitat [Wirklichkeit] i possibilitat [Mglichket] es diferencien com la conscincia immediata i mediata. Quan penso un objecte com a possible, sols repeteixo la conscincia precedent en virtut de la qual s efectiu. Per a nosaltres, no hi ha cap possibilitat pensable que no hagi estat efectivitat. Per aix, el concepte de possibilitat tampoc no val per als objectes de la ra, perqu aquests no es presenten mai en la conscincia tal i com han d'sser, sin que solament val el concepte de necessitat [Notwendigkeit]. El concepte de possibilitat val per als objectes de l'enteniment, el d'efectivitat per als objectes de la percepci i intuci.

sser - expressa la connexi del subjecte i l'objecte.

All on subjecte i objecte estan units simplement i no solament en part; per tant, units de manera que no pot practicar-se cap partici sense alterar l'essncia d'all que se separa; all i enlloc ms pot parlar-se simplement d'un sser, com s el cas en relaci a la intuci intellectual.

Aquest sser, per, no s'ha de confondre amb la identitat. Si jo dic "Jo sc Jo", llavors el subjecte (jo) i l'objecte (jo) no estan units de manera que no es pugui practicar cap separaci sense alterar l'essncia d'all que se separa; contrriament, el jo sols s possible per aquesta separaci del jo respecte al jo. Com puc dir "Jo!" sense autoconscincia? Com s, per, possible l'autoconscincia? Ho s perqu jo em contraposo a mi mateix, em separo de mi mateix, per, malgrat aquesta separaci, em reconec en all contraposat com el mateix. En quina mesura, per, com el mateix? Puc i he de preguntar-ho, puix que, des d'una altra perspectiva, all se'm contraposa. Per tant, la identitat no s cap uni de l'objecte i del subjecte que tingui lloc simplement; per tant, la identitat no s = l'sser absolut.

Hlderlin, Judici i sser (1795).

Aquest problema queda ms clarificat en una carta que Hlderlin escriu a Hegel: La personalitat sorgeix per la

unitat de la conscincia, per no hi ha conscincia possible sense objecte2. Conseqncia: Per a Du o per a un

Jo absolut no hi ha cap objecte, ja que deixarien de ser absoluts (si hi ha un element absolut no es pot

caracteritzar des de la contraposici objecte-subjecte no es pot expressar en judicis). No hi ha cap Du

personal, no el podem representar com una conscincia perqu ja estem en la lgica del finit

(contraposici subjecte-objecte).Si realment volem trobar un fonament (Jo absolut o sser) que vagi ms enll

del finit, hem de tenir present que en labsolut no podem projectar cap personalitat. All tot el finit es dissol.

Entre el 1795 i 1796 [quan segueix els cursos de Fichte i alhora t una certa amistat amb Schiller (s el seu

protector)], comena a fer un projecte, enllaat amb el que ha dit anteriorment: Si tota la lgica de lobjecte remet

2 El jo sempre pressuposa dalguna forma la contraposici (acci i lmit de lacci; acci i sntesi)


Segon de Filosofia

a un element absolut, que seria el seu fonament, i aquest element absolut no es pot expressar en judicis (noms

intucions), com arribar a ell? Basant-se en Schiller, qui afirma que en lmbit esttic sunifiquen la

contraposici entre el formal i el material, quedant eliminada la contraposici, Hlderlin diu que si hi ha

alguna forma per arribar a linfinit hauria de passar per lesttica, no pels judicis conceptuals predicatius. El

sentit esttic seria linstrument per arribar a labsolut. En aquesta carta trobem el seu projecte:

Hlderlin: Carta a Niethammer 24.2.96.

En les cartes filosfiques vull trobar el principi que m'explica les escissions [no s un tema kanti ni fichte, sin que es basa en Schiller] dins de les quals vivim i pensem, i que tamb possibilita fer desaparixer l'oposici entre subjecte i objecte, entre nosaltres mateixos i el mn, dhuc entre ra i revelaci -teorticament, en la intuci intellectual, sense que la nostra ra prctica

3 hagi de venir a ajudar-nos-. Per a aix necessitem sentit

esttic, i jo anomenar les meves cartes filosfiques [a imatge de Schiller] Noves cartes sobre l'educaci esttica de l'home. Tamb hi transitar de la filosofia a la poesia i a la religi.

El projecte de Hlderlin s el duna gran sntesi que ens donaria la unificaci de les escissions, tant en el

sentit que accedirem al fonament absolut com tamb que a partir daquest fonament podrem unificar les

contraposicions de la prpia vida humana (teric-prctic, pensament-vida, filosofia-religi-poesia).

Al 1796, Hlderlin publica un text en qu lelement esttic seria el que ens permetria la intuci

intellectual dels elements absoluts, perqu si no s per intuci sempre estem en lescissi. Com que

Schiller ha mostrat que lart unifica, lesttic s un instrument pel primer pas.

2.6. El ms antic programa de lidealisme alemany (primavera

1796)

El text, que explica qu hauria dabordar la filosofia (daqu programa), ens ha arribat grcies a una cpia de

Hegel, que el va guardar fins a la seva mort. La discussi filolgica rau en lauditoria del text: en la seva

lectura, sobretot sabent qu acabar fent Schelling i Hegel, hi ha motius per pensar que hi ha molts elements que

predominen en Schelling i tamb algun en Hegel, o potser en Hlderlin fins i tot. En tot cas, reflecteix punts

compartits entre els tres pensadors. Avui en dia, es creu que lautor probablement s Hlderlin o Schelling.

... una tica. Donat que tota la metafsica venidora caur en el camp de la moral -qesti de la qual Kant noms ha donat un exemple amb els seus dos postulats prctics, sense haver-la exhaurida

4-, per aix aquesta tica no

ser altra cosa que un sistema complet de totes les idees o, el que s el mateix, la representaci de mi mateix com un sser absolutament lliure. Amb l'sser lliure, conscient de mi mateix, sorgeix igualment tot un mn -del no-res-: l'nica veritable i pensable creaci a partir del no-res. Aqu davallar fins al camp de la fsica; la qesti s aquesta: com ha d'estar constitut un mn per sser moral?

5 Voldria donar nova volada a la nostra fsica que

avana prou lentament i feixugament arran dels experiments.

3 Podrem demostrar el principi que ho unifica tot, i no seria un principi que provingui dun acte de fe, un postulat de la ra

prctica (Kant), sin que seria demostratiu.

4 Ja ho diu Kant: si hi ha metafsica s perqu depn de la ra prctica.

5 El dest moral de lhome sha de realitzar en la natura ( ha de permetre que es donin les idees morals, i pot fins i

tot collaborar-hi). s una pregunta sobre la natura que no s la que es fa el fsic experimental (noms observa fenmens, pura natura): com ha de ser una natura per poder realitzar la moral en ella? (t a veure amb la tercera crtica)


Segon de Filosofia

Doncs, si la filosofia forneix les idees i l'experincia les dades, podem per fi atnyer la fsica en general que espero de les poques futures. No sembla que la fsica actual pugui satisfer un esperit creador com ho s el nostre, o com hauria de ser-ho

6.

Des de la natura advinc a l'obra humana. La idea de la humanitat en primer lloc; vull mostrar que, essent l'estat quelcom mecnic, no pot donar-se cap idea de l'estat, com tampoc no es dna una idea de la mquina.

7 En

conseqncia tamb hem d'anar ms enll de l'estat. Car tot estat est obligat a tractar els homes lliures com un engranatge mecnic; i no hauria de fer-ho; per tant, l'estat ha de finir. Veieu aqu per vosaltres mateixos que totes les idees sobre la pau eterna, etc. noms sn idees subordinades a una idea ms elevada. Tamb vull formular aqu els principis per a una histria de la humanitat, i despullar, fins deixar nua, tota la miserable obra humana de l'estat, la constituci, el govern, la legislaci. Vnen per fi les idees d'un mn moral, de la divinitat, la immortalitat -subversi de totes les falses creences, persecuci, mitjanant la ra, de la clerecia, que d'un temps en juga a semblar raonable-, llibertat absoluta per a tots els esperits que suporten el mn intellectual i no els cal cercar fora d'ells ni Du ni immortalitat.

En darrer lloc la idea que les aplega totes8, la idea de la bellesa, ents el nom en el seu ms elevat sentit

platnic. Car estic convenut que l'acte suprem de la ra, aquell que abraa totes les idees, s un acte esttic, i que veritat i bondat noms en la bellesa s'agermanen

9. El filsof, doncs, ha de posseir tanta fora esttica com

el poeta. Els homes sense sentit esttic sn els nostres filsofs de la lletra. La filosofia de l'esperit s una filosofia esttica. Hom no pot sser enginys en res, ni tan sols sobre la histria es pot raonar enginyosament sense sentit esttic. Aqu s'ha de fer pals all que prpiament manca als homes que no comprenen cap idea, i que sn prou sincers per confessar que tot els sembla fosc quan es tracta de quelcom que va ms enll de les taules i els registres

10.

La poesia assoleix d'aquesta manera una ms alta dignitat, de nou esdev a la fi all que fou a l'inici, mestra de la humanitat; car s'ha acabat la filosofia, s'ha acabat la histria, l'art de la paraula sobreviur sol a totes les altres cincies i arts

11.

Al mateix temps, sentim tot sovint que les grans masses han de tenir una religi sensible. No solament les grans masses, tamb els filsofs en tenen necessitat. Monoteisme de la ra i del cor, politeisme de la imaginaci i de l'art, heus ac el que ens manca!

En primer lloc parlar aqu d'una idea que, pel que jo s, encara no se li ha acudit a ning; ens cal una nova mitologia, per aquesta mitologia ha d'estar al servei de les idees, ha d'esdevenir una mitologia de la ra

12.

Mentre no les convertim en esttiques, s a dir, mitolgiques, les idees no tindran per al poble cap inters, i a

6 Nova fsica o reflexi sobre la natura que no es limiti al nivell experimental empric sin que el posi en connexi

amb lexigncia filosfica de realitzar els fins de la ra. Aquest s un dels temes que tractar Schelling lany segent, motiu pel qual es pensa que ell ns lautor. Aquests autors tamb voldran establir connexi entre natura i moral, no noms amb el finit i linfinit.

7 Si pensem lestat com a idea mecnica, comparat a un engranatge o rellotge, en el fons no estem pensant una

idea, sin un artefacte. La idea s totalitat. Si lestat noms pot ser mquina mai podria complir els ideals de la ra, perqu una idea mai es reconeix amb quelcom mecnic. Fichte havia escrit que la finalitat de tot estat s fer-se innecessari, perqu tot govern coactiu s aquell que pensa lhome com un mecanisme patolgic. Una humanitat conscient de si mateixa, que sap quin s el seu dest moral, no en t prou de lestat com a mquina.

8 Tema de la unificaci: no nhi ha prou amb parts, sin que la filosofia ha dunificar.

9 Aqu encara trobem rastres de lescolstica, en tant que aquests filsofs varen ser educats en la filosofia tradicional

wolffiana. Es fa referncia als transcendentals, intercanviables i aplicables a qualsevol cosa: sser, veritat, bondat i bellesa. Tota cosa tamb en el seu gnere s com ha de ser, per aix s harmnic, s bell (bellesa com a proporci).

10 Aquesta idea la desplegar Hlderlin en una de les seves cartes dHiperi, part I.

11 La filosofia hauria daparixer en forma potica. Si el llenguatge judicatiu s incapa dexpressar totalitats, diu

Hlderlin, i la filosofia vol construir aquestes totalitats, potser haur dexpressar un altre tipus de llenguatge, el llenguatge potic. Model grec de Schiller: no hi havia distinci entre poesia i filosofia, tot era nic.

12 Podrem aconseguir la desaparici de la dualitat poble-savi: els elements esttics permeten traduir a termes

comuns labstracci del filsof. Aquests elements esttics, justament perqu unifiquen, potser permetrien donar com una visi poeticomtica de la filosofia, crear una mena de religi on el poble pogus escindir a la ra i aquesta pogus ser sensible.


Segon de Filosofia

l'inrevs, mentre la mitologia no sigui racional, el filsof haur d'avergonyir-se de les seves idees. Aix doncs, els homes illustrats i els que no ho sn han de donar-se finalment les mans, la mitologia ha d'esdevenir filosfica per tal que el poble es torni raonable, i la filosofia ha d'esdevenir mitolgica per tal que els filsofs es tornin sensibles. Llavors reganar entre nosaltres la unitat eterna. Ja cap altra mirada de menyspreu, mai ms la cega tremolor del poble davant els seus savis i clergues. Noms llavors ens espera un mateix desenvolupament de totes les forces, tant les particulars com les de tots els individus. Cap fora ja no ser reprimida, llavors regnaran la llibertat, la igualtat universal dels esperits! Un esperit superior, enviat des del cel, ha de fundar aquesta nova religi entre nosaltres, que ser la darrera i la ms gran obra de la humanitat

13.

A travs de la prpia obra literria sunificar, sense pretensi que aix pugui constituir una nova filosofia, perqu

el llenguatge conceptual est impossibilitat per arribar a la totalitat, ja que sempre es troba a la lgica del

concepte. Aix noms ho pot suggerir el poeta i, conseqentment, Hlderlin abandona la seva pretensi de

dedicar-se a la filosofia i assumeix la seva tasca com a poeta, des daquest rerefons: la poesia s lnica que pot

apuntar a labsolut (no el coneixement). Aqu se separar de Schelling, que seguir sent ms fidel que la filosofia

pugui arribar-hi.

A partir daquest moment Hlderlin es consagra a la poesia, com a autor de poemes i traductor de les tragdies

gregues (amb els seus respectius assaigs sobre la traducci). Tanmateix, avana molt rpidament i 1802/3

radicalitza ms la seva tesi: que el poeta pugui donar-nos la unificaci ja tampoc s possible pels moderns Els

poetes moderns estan tan presoners de lescissi que la seva poesia no pot desenvolupar el seu objectiu.

Modernitat presonera del clcul i la lgica de lobjecte. Els poemes de Hlderlin da partir daquella poca no

pretenen assolir la unificaci, sin que la seva funci s rememorar un moment privilegiat en qu el poeta va

poder fer aix: Grcia (en ella lhome era totalitat). I hem de recordar-ho per no caure en loblit, perqu potser hi

ha una altra poca (ms enll de la modernitat) en qu s possible tornar a la unificaci. El poeta conserva la

flama dels grecs davant del desert de la modernitat, on han desaparegut els dus i els homes (exemple: Pa i vi).

A partir de 1797, amb Hiperi, lobra de Hlderlin s ms literria.

Quan Hegel escriu la Fenomenologia de lEsperit hi ha un captol on versar sobre la conscincia fent

rememoraci de Schiller i Hlderlin: Lnima vella, tancant-se en la seva nostlgia, acaba anullant-se.

13

Aquesta ser una idea que perseguir el romanticisme. Wagner s una mostra daquest programa, per exemple.


Segon de Filosofia

III) SCHELLING

3.1. Vida i obra

1775 Neix a Leonberg (estat de Wrtemberg), fill d'un pastor protestant.

1790 Pel seu excepcional rendiment a l'escola i seminari menor, ingressa dos anys abans de l'usual en el

seminari major de Tbingen. Durant tres anys tindr per condeixebles a Hegel i a Hlderlin, entre els

quals naixer una intensa amistat.

1794 Distanciament de la teologia, lectura de Spinoza i de Kant, que es reflecteix en un primer assaig on

contraposa ambdues perspectives: Philosophische Briefe ber Dogmatismus und Kritizismus [Cartes

filosfiques sobre dogmatisme i criticisme].

1795 Conclou els estudis en el seminari i treballa com a preceptor privat a Leipzig. La seva universitat s la

ms puntera en temes com el magnetisme, lelectricitat, els organismes i la vida, temes que Schelling

seguir amb entusiasme i que es mostraran en la seva filosofia.

Immersi, per mediaci de Hlderlin, que es troba a Jena, en la filosofia de Fichte. Esdev el seu

"intrpret oficial" amb gran xit de divulgaci: Uber die Mglichkeit einer Form der Philosophie berhaupt

[Sobre la possibilitat d'una forma de la filosofia en general], Vom Ich als Prinzip der Philosophie [Del Jo

com a principi de la filosofia]. Els dos assaigs sn una mena de divulgaci de temes fichteans, per ja hi

ha una certa diferncia amb Fichte: Schelling interpreta el primer principi clarament no com un principi

epistmic sin com un principi ontolgic.

Fichte escriu un esborrany, que s important perqu posa sobre la taula un tema en el qual es podria dir

en certa mesura la filosofia de Schelling (i tamb la de Hegel) intentar respondre a ell.

1796 Probable data de redacci de l'Altestes Systemprogramm [El programa ms antic de sistema]: projecte

general de sistema filosfic d'autoria discutida, per que reflecteix en tot cas les posicions "comunes" de

Schelling, Hlderlin i Hegel en front de l'idealisme fichte.

1797 Fruit dels seus estudis en cincia natural a la universitat de Leipzig, s'interessa per integrar l'objectivitat

de la natura dins del sistema de l'idealisme: aix, publica l'obra Ideen zu einer Philosophie der Natur

[Idees per a una filosofia de la natura].

1798 Connexi de la seva filosofia natural amb el neoplatonisme Parteix de la Doctrina de la cincia, del

neoplatonisme i fins i tot delements de pensadors mstics esotrics alemanys: Von der Weltseele, eine

Hypothese der hheren Physik zur Erklrung des allgemeinen Organismus [Sobre l'nima del mn, una

hiptesi de la fsica superior per a l'aclariment de l'organisme universal].

Amb el recolzament de Fichte i Goethe, obt una plaa de professor extraordinari a Jena.


Segon de Filosofia

S'integra en el cercle de "primers romntics" (alguns alumnes de Reinhold o que freqentaven classes

de Fichte: germans Schlegel, Novalis, Schleiermacher, Tieck, Gries, Savigny), que funden a Berlin la

revista Athneum com a rgan de difusi del moviment. Aqu desplegaran totes les seves idees sota el

principi que lelement de la bellesa o de lart s la clau per aquesta forma de pensar. En el primer

nmero, que sembla que Schelling hi va tenir molt a veure, de la revista hi apareix un manifest teric on

es posa nom a tot aquest projecte: Die Romantik Data de naixement del romanticisme. Tot el

moviment romntic europeu s una segona onada que depn daquest moment fundacional. Schelling

s una pedra angular del moviment en els primers anys, i un dels fragments que sintenta definir el

moviment romntic s de Novalis (que s justament tamb el que ell intentava fer amb la seva literatura):

El mn ha de ser romantitzat, aix, hom trobar de nou el seu sentit originari. Romantitzar no s res ms que una potenciaci qualitativa. El jo inferior [empric, perdut en la quotidianitat i la fragmentaci], en aquesta operaci [literatura o poesia], sidentifica en un jo superior [jo absolut de Fichte, on ser capa dintuir i fusionar-se amb labsolut], de manera que nosaltres mateixos no som ms que una tal srie qualitativa de potncies. Aquesta operaci encara s completament desconeguda [s la que el programa romntic vol dur a terme]. En tant que dono a la cosa comuna un sentit superior, al conegut la dignitat del desconegut, al finit una aparena dinfinit, ho romantitzo.

Lnica forma de fer aparixer aparixer labsolut s treballar la quotidianitat de forma tal que la cosa

comuna aparegui duna altra manera: que com a llamps aparixi labsolut. Partim del mn i treballem

amb ell perqu ens aparegui.

1799 Funda el Zeitschrift fr spekulative Physik [Revista per a fsica especulativa], on publica les seves llions

de filosofia natural (fsica especulativa): Erster Entwurff einer Naturphilosophie [Primer esbs d'una

filosofia natural].

1800 System des transzendentalen Idealismus [Sistema de l'idealisme transcendental], obra en qu exposa la

seva peculiar sntesi entre l'idealisme fichte i la seva filosofia de la natura. Catedrtic en Jena per

lexpulsi de Fichte. s lpoca ms fructfera de Schelling: desplega la seva filosofia, on poden haver-hi

textos en qu desplega textos de filosofia de la natura (1802) i tamb parla del tema de lart, que fa com

la gran sntesi del sistema per projectar-nos a labsolut. La seva filosofia s la base terica del

romanticisme.

1801 La sntesi filosfica anterior avana vers una exposici definitiva de l'idealisme o "filosofia de la identitat"

amb Darstellung meines Systems der Philosophie [Exposici del meu sistema de la filosofia], tot

produint-se el trencament doctrinal i l'allunyament de Fichte.

Estreta relaci amb Hegel, que s'ha traslladat a Jena per a habilitar-se en filosofia.

1802 Schelling i Hegel funden el Kritische Journal der Philosophie [Diari crtic de la filosofia]. Continua

l'elaboraci del sistema: Bruno oder ber das gttliche und natrliche Prinzip der Dinge [Bruno o sobre el

principi div i natural de les coses], Fernere Darstellungen aus dem Systeme der Philosophie

[Exposicions ampliades del sistema de la filosofia] i Philosophie der Kunst [Filosofia de l'art].

1803 Desprs de quatre anys de difcils relacions, contrau matrimoni amb Caroline, divorciada de A.W.

Schlegel.


Segon de Filosofia

A la vegada que rep els primers atacs per la seva filosofia de la natura, segueix les publicacions

doctrinals: Abhandlung ber das Verhltnis des Realen und Idealen in der Natur [Tractat sobre la relaci

del real i ideal en la natura], Aphorismen ber die Naturphilosophie [Aforismes sobre la filosofia natural] i

Vorslesungen ber die Methode des akademischen Studiums [Llions sobre el mtode de l'estudi

acadmic].

Deixa la universitat de Jena i es trasllada temporalment a la de Wrzburg.

1804 Continuen les exposicions del sistema: Philosophie und Religion [Filosofia i religi], System der

gesammten Philosophie und der Naturphilosophie insbesondere [Sistema de tota la filosofia i de la

natural en especial].

Entre 1804 i 1809 comena a desplegar una nova idea: Lart que ens obre a labsoltu, histricament i

gentica sempre ha estat connectat (si no s el mateix) als mites i per tant a les religions. Ara anir

desplegant Schelling la idea que desplegar la seva segona etapa: si lart ens projecte a la totalitat i est

connectat a lmbit miticoreligis, potser en la prpia histria dels mites i de les religions s on labsolut

apareix. Posa sobre la taula la tesi que lart-mite-religi ens mostraran labsolut. Com que el 1803

Schelling es trasllada a Baviera, on s Ministre de Cultura, les reflexions que far al voltant daquest

tema durant la segona poca queden en el silenci o coneguts per un cercle petit dalumnes/seguidors, de

manera que desprs de 1804 (Filosofia de la religi) i 1809 (Investigacions sobre l'essncia de la llibertat

humana i els objectes amb ella relacionats), tota la seva filosofia t molt poca obra publicada i noms en

queden esborranys o conferncies.

Tots els mites i religions coincideixen en un punt: a lexistent (la creaci, el mn) hi ha mal i dalguna

forma remet a labsolut, el mal juga un paper important en la manifestaci de labsolut. Potser no podem

prescindir del mal i no s casual, perqu en el mal i a travs del mal es manifesta i realitza Du. La

filosofia de Schelling mostra com el mxim desplegament de la ra pot ser alhora la mxima possibilitat

del mal: el mal s tan consubstancial a la realitat que Du creant un mn a travs del mal ens ha posat

un gran repte, no sucumbir al mal.

1806 Trasllat a Munich, on el nou monarca Maximili I li encomana tasques fonamentalment honorfiques a

l'Acadmia de Cincies de Baviera i desprs a la de Belles Arts, on pronuncia el discurs ber das

Verhltnis der bildenden Knste zu der Natur [Sobre la relaci de les arts figuratives amb la natura].

Inters creixent pel misticisme (J. Bhme, Baader) i per la "positivitat" del fet miticoreligis, temes que

marcaran progressivament una nova fase del seu pensament.

1809 Publica les Philosophische Untersuchungen ber das Wesen der menschliche Freiheit und die damit

zusammenhngenden Gegenstnde [Investigacions sobre l'essncia de la llibertat humana i els objectes

amb ella relacionats], que constituir la seva ltima gran obra publicada i en la qual s'acostuma a situar

l'inici de la "segona filosofia".

Mort sobtada de la seva dona i llarga crisi existencial: projecte d'una Philosophie der Weltalter [Filosofia


Segon de Filosofia

de les edats del mn], que deixar en esbs, per que subministrar el material per a les futures

reflexions sobre religi.

1821 Llions a la universitat d'Erlangen (fins a 1823) sobre "all de positiu" irreductible al sistema idealista:

mitologia, religi i revelaci.

1827 Professor de la recent creada universitat de Munich, on impartir cursos fins a 1840 sobre la nova

filosofia positiva. Malgrat el nombrs alumnat que el segueix, el seu pensament s eclipsat per l'expansi

del hegelianisme.

1841 s cridat a Berln per a combatre les conseqncies del "panteisme hegeli". A les seves classes sobre

filosofia de la religi assisteixen prohoms com Ranke, Humbold, Michelet, Strauss i Burckhardt, i

alumnes com Bakunin, Engels i Kierkegaard. A l'xit inicial succeeix un progressiu aband de l'alumnat.

El govern de Prssia, alarmat per la creixen influncia dels hegelians desquerres, decideix cridar a

Schelling (creuen que s ms conservador perqu parla ara de religi, per en realitat la forma en qu

parla della es poc conservadora) per lluitar contra ells.

1845 Schelling deixa l'activitat docent i es retira a la vida privada que alternar entre Berln i Munich: sessions

a les Acadmies bvares i treball indit en la seva ltima filosofia.

1854 En l'oblit quasi ms complet del seu pensament, mor al balneari sus de Bad Ragaz.

3.2. El punt de partida de Schelling

El supsit del que arranca tota la filosofia de Schelling, com a Hlderlin i en certa mesura resultat de Kant i

Fichte, queda ben expressat aqu:

Considero que el trnsit de linfinit al finit s el problema de tota la filosofia, i no sols dun sistema particular La ra volia efectuar aquell trnsit de linfinit al finit per assolir la unitat dels seus coneixements. Volia trobar el mitj entre linfinit i el finit per poder vincular-los en la unitat del saber Per, com no pot donar-se cap trnsit entre linfinit i el finit, limpuls vers linfinit, la tendncia eterna a perdres en linfinit ha de ser immanent al finit mateix.

Cartes sobre dogmatisme i criticisme, VII.

La conscincia s una entitat que, tot i ser finita t una certa vinculaci amb linfinit (Kant: Ra; Fichte:

Tendncia, activitat). La tasca filosfica de Kant i Fichte, per exemple, es basava en tractar la vinculaci finit-

infinit. Tanmateix, com que no pot donar-se cap trnsit entre ells, ja que sn dues coses heterognies, limpuls

vers linfinit ha de ser immanent al finit mateix. Si els dos termes fossin totalment heterogenis no hi hauria

possibilitat de passar de lun a laltre, per des de Kant o Fichte hem constatat que el finit no es pot pensar amb

independncia total de linfinit, sin que dalguna manera s constitutiu del finit14. Hem daprendre aquesta

14

Aix recorda el que Descartes diu a la II Meditaci: s que sc finit perqu tinc certa idea de finitud En termes de Fichte: si no hi hagus impuls a linfinit no hi hauria finit.


Segon de Filosofia

articulaci des del finit, que s el que nosaltres som i on ja est present linfinit, perqu si no no hi hauria

conscincia ni objecte.

Hem de tematitzar aquesta relaci des del finit, s a dir, intentar entendre linfinit i la seva vinculaci amb el finit

des duna forma discursiva i reflexiva Necessitat de conceptes, que sestructuren en judicis Tot judici separa

i escindeix Necessriament linfinit sens escapa.

Tota la filosofia parteix i ha de partir d'un principi que, com a principi absolut [infinit], s tamb alhora all totalment idntic. Quelcom absolutament simple i idntic no es deixa aprehendre per descripci ni en general per conceptes.

Sistema de lidealisme transcendenal, Cap. VI, 3.

En el moment que volem expressar conceptualment linfinit ja lescindim. En aquest sentit, Schelling ja s

conscient que tota filosofia, volent entendre aquesta relaci, pressuposa un absolut, un absolut que sempre

desapareix en el moment en qu es comencen a introduir conceptes. El discurs filosfic fa que labsolut

quedi darrere del discurs i sescapa dell.

Com Hlderlin vei, la forma descissi fonamental de tot discurs s S s P. Aix, quan parlem de quelcom

sempre hi ha dues perspectives:

- Objecte, all que en representem.

- Subjecte, perspectiva del que es representa (representant)

A lhora de fer el discurs filosfic necessriament hi ha dues possibilitats: fer un discurs que intenti entendre la

totalitat pensant-lo des de categories objectives (dogmatisme: nicament vessant objectiu; lenunciat i el conjunt

denunciats sn plantejats com si no fossin una sntesi del subjecte), o fer-ne un altre construt des del subjecte

(idealisme de Kant i Fichte: fixar-nos en el lloc on sorgeixen les representacions i fer tota la filosofia des de

lactivitat). Tant idealisme com dogmatisme sn conseqncies del lescissi produda pel

discurs/concepte, ja que una posa latenci en lobjecte i laltre en lactivitat.

Aix, Schelling posa en el mateix sac tant els idealistes com els dogmtics, ja que els seus discursos sn igual

dingenus o unilaterals. Fins llavors, es creia que lidealisme era la filosofia vertadera, per en realitat era tan

parcial com laltra, en tant que noms es fixa en el cant del subjecte, com si no hi hagus objecte o com si

aquest fos una mena de conseqncia dels actes del subjecte.

En ser conscients que tot discurs filosfic escindeix i que no arribem amb ell a comprendre linfinit, podem partir

daqu per fer un tipus de discurs diferent, no tan ingenu com els altres des Superaci daquestes dues

unilateralitats. Quan parlem dobjecte, dominar necessriament laspecte dall que s representat; del

subjecte, el del representant. Partint daqu, hem de fer un discurs des de la perspectiva objectiva per sabent

alhora que s un cant de laltre, de la qual encara no sen parla explcitament per sempre est copresent; i

viceversa: quan fem un discurs des de la perspectiva del subjecte hem de tenir conscincia que volem destacar

quelcom on el darrere hi ha lobjecte. Discurs des de cada part per que t constantment present que

aquesta s una part duna totalitat de la qual hi ha una altra part.


Segon de Filosofia

Aix, si parlem des dun cant, anirem veient que el que diem t a veure amb laltre Farem una filosofia que no

s ni dogmtica ni idealista.

Si ens situem a la perspectiva del subjecte, el terme clau s la conscincia o lesperit, mentre que laltre, s la

natura. A lhora de fer filosofia, aix doncs, hi haur dues disciplines inicials:

Filosofia de la natura, on dominar laspecte objectivador.

Filosofia de la conscincia (filosofia transcendental).

Sn dues disciplines que sn dues parts de la filosofia on cada una delles pretn acotar labsolt unilateralment,

per soles no ho poden fer. Per aix, mentre fem filosofia de la natura haur danar apareixent dalguna forma

que la natura tamb remet a lesperit, i viceversa. Aix, podrem anar desprs ms enll daquesta escissi.

Podem anomenar natura al concepte de tot all merament objectiu en el nostre saber; per contra, el concepte de tot all subjectiu s'anomena jo o intelligncia. Ambds conceptes sn contraposats. La intelligncia s pensada originriament com a all merament representant, la natura com a all merament representable; aquella com a all conscient, aquesta com a all inconscient. Ara b, en cada saber s necessari un trobament

mutu d'ambds (d'all conscient i d'all inconscient en si); la tasca consisteix a aclarir aquest trobament.

Sistema de lidealisme transcendental (SW, I/3, p. 339).

Cada un daquests mbits s una manifestaci del mateix, de la unitat ltima a la que intentem arribar, per

es parla della des de categories diferents. Cal retrobar els dos punts. La filosofia natural que far Schelling

no ser del tot dogmtica, ja que en algun punt emergir el subjecte; i quan em filosofia del subjecte haurem de

veure que el subjecte s una mena de recapitulaci de la natura.

3.3. Filosofia de la natura

A Sistema de l'idealisme transcendental (1800).

En tant que oposada a la filosofia transcendental, la filosofia de la natura sen diferencia principalment perqu planteja la natura com a quelcom autnom (no en la mesura que s un producte, sin en la mesura que s alhora productiva i producte), i aix pot anomenar-se breument com espinozisme de la fsica observacional [...]. La natura, en tant que mer producte (natura naturata), lanomenem natura com a objecte (lnica a la que es refereix lempeira). La natura en tant que productivitat (natura naturans), lanomenem natura com a subjecte (lnica a la que es refereix la teoria) [...]. La natura ha desdevenir originriament objecte, i aquesta transformaci del pur subjecte a ser ella mateixa objecte s impensable sense una escissi

originria en la mateixa natura [...]. Per tant, [el producte] tindria que ser alhora finit i infinit, hauria de ser aparentment finit per inserir-se en un desenvolupament infinit. Introducci a lesbs dun sistema de la filosofia de la natura (SW, I/3, 273, 284, 290

La filosofia de la natura treballa amb la natura com a natura, prescindint si per poder parlar de la natura hi

ha dhaver unes condicions de possibilitat aportades per les estructures del subjecte (seria laspecte

transcendental i ara noms ens centrem amb la natura). Schelling combina dos nivells de reflexi:


Segon de Filosofia

Discurs o nivell observacional sobre la natura

Seria el moment en qu el filsof mira la fsica emprica, les observacions i experiments, i treballa amb aquestes

dades. La filosofia natural de Schelling no s pura especulaci buida, sin que t una base

observacional.

Si mirem la natura i el que la cincia de la natura ens dna della, s fcil concloure que els fenmens della

sarticulen com en quatre grans grups15

:

1. All que t a veure amb massa i inrcia. Pura passivitat de la matria i els moviments que resulten dels

principis dinrcia, mecnica i cinemtica. No hi ha diferncies qualitatives (noms quantitatives, relacionades

amb el moviment i la posici). Natura com unitat indiferenciada, ja que tot s simplement matria pura.

2. Fenmens destructura polar, on es trenca aquesta unitat Hi ha polaritats a la natura, que sn un nivell

superior dorganitzaci de la matria. Les polaritats bsiques sn el magnetisme, lelectricitat i el

quimisme. Diferenciaci progressiva Ja podem veure-hi distincions qualitatives.

3. mbit dels organismes (ssers vius): fenmens on aquestes polaritats queden novament unificades en

fenmens ms complexos. El nivell orgnic realitza la sntesi de polaritat, establint una estructura

superior16

. La natura recupera, aix doncs, la unitat, per una unitat diferenciada (en tant que ha passat pels

fenmens 2). No sn pura contraposici (2) ni tampoc indiferenciaci (1).

4. Esperit/conscincia: Reflexi de la vida sobre si17

. mbit que el constitueixen aquelles entitats tals que

siguin unitats diferenciades amb una complexitat tal que se nadonin que ho sn. Un organisme que pugui dir

que reconeix les seves representacions. Unitat diferenciada que se sap.

Els conceptes que shan emprat sn descriptius del que apareix a lobservaci. Ara passem a un pas ms

Comprendre globalment aquesta natura que ens apareix com un procs de diferenciaci/unificaci i alhora

de potenciaci: segon nivell Hem de fer servir conceptes no tant lligats a lobservaci, sin que han de ser

especulatius (conceptes de la ra en termes kantians) Introdueixen nocions de totalitat, per comprendre

aquest dinamisme de la natura com un tot.

15

Poden expressar-se en termes de potncies matemtiques. Aix, el primer nivell seria la primera potncia, etc. La natura s un procs de potenciaci i complexaci progressiva.

16 La teoria de Schelling es dna quan Walt descobreix que el sistema muscular, que genera un organisme actiu i reactiu,

es basa en impulsos nerviosos.

17 La natura globalment considerada no s tan diferent de la conscincia, perqu aquesta s la quarta potncia de la

natura. Tot el dinamisme natural, per aquest mecanisme de diferenciaci i unitat, genera graus superiors fins que arriba a la reflexi sobre si. En aquest sentit, lsser conscient s lltim gra de la naturalesa.


Segon de Filosofia

Discurs o nivell especulatiu

Mitjanant conceptes de totalitat (de la ra, i no de lenteniment, com diria Kant) podrem reunir els fenmens i

comprendre una unitat, per tal que no sigui mera suma de dades.

La natura va incrementant la diferenciaci i va enriquint al unitat a travs de les diferncies. Podem introduir-hi

la noci de finalitat. El dinamisme de la natura s un procs dautodiferenciaci progressiva que t un telos

(de manera que haur de passar tamb per unes fases intermdies) Quarta potncia (saber-se a si mateixa).

Aix, no s un moviment anrquic o mecnic (hi ha parts mecniques, per la totalitat en el seu conjunt tendeix

cap a un telos). Noci clssica de finalitat (com Aristtil): la natura obra amb un telos, per s un telos

inconscient (decisi no voluntria). No hi ha decisi en aquest procs perqu aqu ja estarem introduint

illegtimament aspectes propis de la filosofia de la conscincia).

Com que s finalitat, la natura sassembla a lart (ents com a tekhn, no belles arts). Lexemple aristotlic

seria el de labella, que quan fa un rusc obre com si fos un artes. Com que hi ha fins, la natura es pot qualificar

com a artesana, tot i que el que ho produeix ho fa inconscientment Abandonament del model de la mquina

o el rellotge (model mecanicista de la fsica newtoniana). La natura no s pura distribuci de matria18

, sin que

t internament un dinamisme vers un fi. Schelling, basant-se en termes de neoplatnics i renaixentistes, dir que,

aix doncs, a la natura hi ha metafricament una nima del mn. No sha dentendre literalment perqu no estem

en lmbit observacional. La naturalesa s mn animat s potncia formadora19.

Daltra banda, la quarta potncia fa un pas ms de i es basa en la tercera, i aquesta fa el mateix amb la segona, i

la segona amb la primera La quarta potncia s la prpia natura que torna sobre si, ja que les potncies

inferiors queden incloses en ella i, per tant, dalguna manera que tamb sn reflectides per ella. Aqu

podem tornar a recuperar conceptes renaixentistes com macrocosmos i microcosmos. Tot es reflecteix

en tot: el que hi ha en el macrocosmos (1, 2, 3) troba el seu reflex en el microcosmos (4), perqu el microcosmos

s la recapitulaci que torna sobre si en el macrocosmos. Per a Schelling no t sentit lescissi tan brutal de la

filosofia mecanicista entre ment i natura. Nosaltres som microcosmos, s a dir, macrocosmos elevat a reflexi,

aix que no hi ha un tall tan marcat com en el model dualista clssic. La natura, en les primeres potncies

prefiguren lesperit, que expressa aquelles.

Aix, podem fer una recapitulaci especulativa del que sha dit tot recuperant Spinoza: Podem entendre la natura,

procs dinmic sense conscincia ni finalitat que va avanant en graus de complexaci, amb els termes de

natura naturans i natura naturata, si els traiem les connotacions mecniques de Spinoza. La natura s un

procs productiu (no de forma mecnica, sin dinmica), s a dir, natura natruans. I aquesta autoproducci es

manifesta en els seus productes (modes de Spinoza): natura naturata. Els productes sn resultat del procs

dautodesplegament, i els dos cantons sn en el fons el mateix.

18

Si la natura fos noms matria, llavors no podrem entendre els nivells superiors. Ja ho diu Aristtil, que els ssers vius es distingeixen della perqu tenen un principi dorganitzaci.

19 Goethe ja feia servir aquests temes a Teoria de la naturalesa.


Segon de Filosofia

Aix, si mirem la natura des de la natura naturans s producci infinita (no sexhaureix mai, i si ho mirem des de

laltra cara de la moneda, cada forma o producte s finita perqu s una manifestaci del desplegament nic i

infinit de la natura (o fixaci de la fora productora) Conciliaci finitud i infinitud. Per tant, si pensem la

natura com a producci infinita inexhaurible i les produccions com a fixacions seves, podem pensar-la com un

subjecte, auto activitat que s va autoproduint.

3.4. Filosofia transcendental del jo

A Exposici del meu sistema de la filosofia (1801).

Parteix de la conscincia/jo/esperit Socupa de la quarta potncia, el resultat ltim de la natura. El propi

daquest punt de vista per s que prescindim inicialment de considerar que el jo s natura, i lanalitzem noms

com a activitat.

Establir all objectiu com a primer i derivar-ne all subjectiu s, tal i com acabem de mostrar, la tasca de la filosofia de la natura.

Doncs b, si hi ha una filosofia transcendental, sols li queda la direcci oposada: partir d'all subjectiu, en tant que all primer i absolut, per deixar sorgir all objectiu. En aquestes dues possibles direccions de la filosofia s'han separat aix la filosofia de la natura i la transcendental; i si tota filosofia ha de partir d'aqu -o b establir una intelligncia a partir de la natura, o b una natura a partir de la intelligncia-, llavors la filosofia transcendental, que t aquesta darrera tasca, s l'altra cincia fonamental necessria de la filosofia.

Amb tot aix no sols hem dedut el concepte de filosofia transcendental, sin que alhora hem proporcionat al lector una visi de tot el sistema de la filosofia que, com hom veu, assoleix la completud per dues cincies fonamentals que, oposades una a l'altra pel que fa al principi i a la direcci, se cerquen i completen mtuament.

Sistema de lidealisme transcendental (SW, I/3, p. 342).

La filosofia transcendental com a estudi del jo s la part del sistema menys original de Schelling Seria una

mena de recapitulaci dels resultats de Kant i Fichte, malgrat que hi ha una nova aportaci: tenir present (i aix

es veur al final) laltre aspecte de lescissi per tal que no sigui una filosofia transcendental ingnua.

La filosofia [transcendental], doncs, sols pot enumerar aquelles accions que fan poca en la histria de lautoconscincia i presentar-les en llur connexi sistemtica [...]. La filosofia [transcendental] s aix una histria de lautoconscincia que t diverses poques, i a travs de les quals es configura successivament aquella sntesi nica i absoluta. Sistema de lidealisme transcendental (SW, I/3, p. 398-399).

A lhora de conceptualitzar els esquemes de la conscincia, Schelling emprar el terme dpoca: Les

accions del jo sn com sediments que anem trobant en la prpia conscincia i que dalguna forma aquests

sediments reflecteixen en ells un nivell en la natura. Fer filosofia transcendental per a Schelling s fer un

estudi de les accions i fixacions de lesperit on aniran apareixent unes estructures que sn com la prpia

histria de la conscincia en la que ella recapitula la natura.


Segon de Filosofia

Daquesta manera, Schelling anir veient com els nivells de conscincia corresponen a la natura, en tant

que el jo s la seva reflexi:

Primer nivell de la conscincia: Sensibilitat

En ell noms hi ha passivitat, que t a veure amb els processos sensomotors a nivell corporal, muscular

Es relacional la sensibilitat de la conscincia amb la naturalesa, la corporalitat.

Segon nivell de la conscincia: Enteniment

Nivell de les categories, que permeten pensar en termes dobjecte, cosa que ens permet referir-nos a la

natura. Els esquemes cognoscitius sn la presncia de lobjecte en el subjecte. Lenteniment sempre

estar limitat perqu t sempre la referncia objectiva.

Tercer nivell de la conscincia: Ra (en tant que prctica)

Activitat mxima de la conscincia, on s lliure. Mentre que com que els dos primers estrats tenen a

veure amb la natura, estan limitats, a la ra prctica ja no hi ha limitaci, sin que t a veure amb la decisi

(prpia de la conscincia). Moral. El propi de lactivitat que sassumeix a si mateixa com a activitat s

producci dun mn. Fins i tot en aquest nivell on lesperit sindependitza de lobjecte, segueix referint-se a

la natura, perqu vol produir un mn moral Tenim laspecte productiu de la natura a travs de la llibertat. El

producte superior de la conscincia s un mn moral, diferent del mn natural, per ambds sn productius.

3.5. Art i absolut

Si observem globalment qu s la conscincia, veurem que en els tres estats hi ha un increment progressiu

(tamb un procs dautodiferenciaci) de lactivitat. La conscincia cada cop es concep ms a ella mateixa

com a productora fins que arriba a lltim nivell en qu la seva producci ja s mxima.

Schelling introdueix aqu una novetat: lltim producte de la conscincia, una quarta potncia que supera

les anteriors i les engloba Culminaci de la conscincia. Si hi ha activitat vol dir que hi ha decisi i

voluntat, hi ha una certa de presncia de coneixement. Hi ha un producte que s resultat daquests tres punts

i que alhora noms es pot produir per la conscincia si el seu nivell conscient/voluntari/cognoscitiu

passa per linconscient Unificaci inconscient i conscient: Producte artstic (belles arts). En el

producte est present la conscincia i tamb la natura en el subjecte, de forma tal que lelement natural i el

conscient en lloc de contraposar-se se sintetitzen (agermanament/reconciliaci) i se superen ambds, de

manera que el resultat s unitat sense diferncies.

El propi de la producci artstica s que s el resultat duna decisi, de voluntat i de coneixement (de les

tcniques en qu treballa) lartista Creaci: lartista hi ha un moment que no pot explicar perqu es crea en

la seva ment una nova unitat. Com que sha generat no s reduble a conceptes, perqu si ho fos seria una


Segon de Filosofia

cpia duna obra anterior. Inspiraci. Es crea una nova unitat, una nova sntesi, que no est sotmesa a les

regles ni del coneixement ni de la voluntat, aix que sha dentendre com una fusi dels dos elements

(conscincia i inconscincia).

Si en el producte orgnic l'activitat inconscient (cega) es reflecteix com a conscient, el contrari s'esdev en el producte del que aqu parlem [l'art]: l'activitat conscient es reflecteix com a inconscient (objectiva). O si el producte orgnic em reflecteix l'activitat inconscient com a determinada per la conscient, llavors el producte que aqu s derivat, per contra, reflectir l'activitat conscient com a determinada per la inconscient. Breument: la natura comena per all inconscient i acaba en all conscient. El jo, en l'activitat que aqu es tracta, ha de comenar en conscincia (subjectivament) i acabar en all inconscient o objectiu; el jo s conscient en relaci a la producci, inconscient en relaci al producte.

(StI, I/3, p. 612-613).

En el producte artstic hi ha una experincia unitria: un cant subjectiu (coneixement, voluntat i decisi) i

un dobjectiu i natural, irreductible a lanterior. Tota obra dart inclou dins seu lelement inconscient de la

natura.

Aix, lexperincia esttica (de lobservador) s un moment on hi ha una perfecta fusi entre el jo i el

que li apareix: el jo desapareix en lexperincia i aquesta omple totalment el jo, ja no sn dos sin un.

Fusi del representant i la cosa representada. Per exemple, si ens impacta una simfonia, no hi ha ben b un

jo reflexiu que es distancia de la pea que escolta per analitzar-la, sin que sidentifica totalment amb ella.

Conclusi: En lexperincia esttica superem les dues disciplines parcials. Lltim producte de lesperit, com

que inclou la inconscincia dins dell, ja s un producte que s alhora natura i esperit. Per tant, en ell estan

desapareixent els dos cantons que tot discurs separa Lart no s ben b discurs teric, sin que

est relacionat amb lexperincia: se suera lescissi que sempre hi ha en el discurs Noms si la filosofia

fa una reflexi sobre lart i treballa a partir de lart (filosofia de lart), en tant que lart s la sntesi de natura i

esperit, podr arribar a labsolut que est dins nostra per que amb el concepte mai pot expressar-lo. Lart

ens colloca en lexperincia de la infinitud, en lexperincia de ser un (es trenca lestructura

representativa del discurs basada en un jo que parla duna altra cosa, i on el jo i la cosa sn diferents).

Schelling, acord amb la majoria de les esttiques romntiques, dir que la bellesa artstica s sempre

superior a la natural perqu en ella hi ha intenci, mentre que la natural es podria pensar com fruit de latzar.

La vertadera actitud esttica no ha de comparar lobra en res (en el concepte del que est figurat)

precedent de les avantguardes: els preferible que no hi hagi figures, sin ms aviat sanefes i colors purs. En

el camp de la msica, com ms allunyada de les formes canniques (que implica regles de composici)

millor, perqu poden constrnyer el moment de creaci. Hem de trobar el plaer/completud, ms que fixar-

nos en la tcnica.

Aix doncs, Schelling proposa una tercera disciplina filosfica Filosofia de lart, que ens permetr

abordar el tema de labsolut. Labsolut no s subjecte ni objecte (escissi) i lart ens posa davant daquesta

experincia. Lart s lrganon de la filosofia (Aristtil: lgica): Fins ara sha pensat que linstrument del saber


Segon de Filosofia

filosfic era la lgica (des dAristtil), el logos, el concepte, que de fet separa. I s per aix que la ra no pot

arribar a labsolut incondicionat. Aix, linstrument no s el logos, sin lexperincia de lart. Noms lart posa

el finit en la perspectiva de labsolut perqu dissol la diferncia entre el jo i objecte.

Si la intuci esttica sols s la transcendental objectivada, s'entn de per si que l'art sigui l'nic rganon veritable i etern -i alhora document- de la filosofia, el qual presenta sempre de nou all que la filosofia no pot exposar externament, s, l'inconscient en l'actuar i en el produir, i la seva identitat originria amb el conscient. Per aix, l'art s per al filsof all suprem, puix que en certa mesura li obre el Santssim on crema, en una uni eterna i originria semblant a una flama, all que en la natura i en la histria est escindit, i que en el viure i en l'actuar, aix com en el pensar, se'ns escapa eternament.

Sistema de lidealisme transcendental (SW, I/3, p. 628-629).

A partir daqu, Schelling intentar fer filosofia basant-se amb lart per parlar de labsolut. Els seus companys

romntics faran com Hlderlin: lart s lrganon per no hi ha res s ms enll dell; no hi ha un discurs

filosfic posterior a lart. s aix com afirma que per aix lart s per al filsof all suprem, puix que en certa

mesura li obre el santssim on crema, en

IV. Schelling Apunts en Net

Documents

Transcript of IV. Schelling Apunts en Net