7. Digressió: Maquiavel·lisme sociològic i ètica

Perspectiva sociològica Cert desencantament No condueix a una major sensibilitat ètica

Tan sols aquell que sap com funcionen les regles pot fer trampa possibilitats èticament

molt perilloses; Insinceritat = Triomf = èxtasi ; Comparació ciències socials i ciències naturals

en el joc polític.

Maquiavel·lisme sociològic Neutre en si mateix, negatiu si l’individu no te escrúpols.

Comprensió sociològica Pot esdevenir un vehicle de mala fe(P184). Postura del fred

comentarista(184-185). Moralitat objectiva (Comte) i diferencies entre judicis científics i ètics.

Sociologia pot ajudar a certa humanització, encara que no sempre es així.

Tres exemples (humanització) :

- Qüestió de la raça Desemmascarar mitologies associades a la raça, així com demostrar

clarament com opera un sistema de discriminació racial. Exemple dels negres i acte de

mala fe (P187). Sartre “Un hom es legitima un mateix a base d’odiar la figura que hom

ha construït com a negació d’un mateix” P190

- Qüestió de la homosexualitat Psicòlegs i psiquiatres. Aplegar dades. Actitud occidental

cap a la homosexualitat (P189). Persecució de la homosexualitat Fugir de la llibertat (de

poder desitjar un altre home en comptes d’una dona) P190

- Qüestió de la pena de mort Demostrar que la pena de mort no actua com a mesura

dissuasiva en contra del crim. Superxeria actuar en funció del rol i no com a individu.

Engany, no responsabilitats. Comparació amb l’argument dels nazis en els judicis de

Nuremberg. Tots menteixen. P191. Martin Buber, humà i antihuma. P 192. L’home

desencantat es un mal negoci tant per conservadors com per revolucionaris P193. Cinisme

i crèdul conformisme P194. La societat com una comèdia P194.

8. La sociologia com a disciplina humanística

Incoherència en la concepció de la qualitat humanística de la sociologia deguda al caràcter

paradoxal polifacètic de la vida(P200). Analfabetisme històric i filosòfic.

Noció humanisme Alliberament intel·lectual. Exemple de l’alquimista. (P200-201)

El sociòleg vist com un mercenari (P202). Sociologia no te ideologia política. La sociologia

aplicada i la investigació i la docència. Competència a la universitat entre professors.

Publicacions condicionades. Tipus d’estudiants (aprovar/estatus social) (P203-207). Perquè no

els deixem tranquils? (P207). Xoc cultural Mes aviat vist com un joc intel·lectual.

L’ensenyament de la sociologia només esta justificat allí on es vol que l’educació sigui una

educació per la llibertat, perquè aleshores considera que val mes esser conscient que no pas

inconscient, i que la consciencia es una condició per la llibertat.

Acaba amb l’analogia de la societat vista com una representació teatral. La diferencia aquest

cop es que nosaltres ens n’adonem, i veiem que existeix una diferencia entre el teatre de

titelles i la nostra pròpia representació teatral, i es que nosaltres podem deixar de ballar,

aturar-nos, i mirar cap amunt i prendre consciencia dels mecanismes que ens fan bellugar. I

aquest es el primer pas cap a la llibertat, alhora que la definitiva justificació de la sociologia

com a disciplina humanística.

Nabil El Bachiri (Freddy)