Investidura de Mariano Rajoy - Diari ARA
1
06 DIMARTS, 20 DE DESEMBRE DEL 2011 ara 07 ara DIMARTS, 20 DE DESEMBRE DEL 2011 temadeldia temadeldia L’actualització del model de les autonomies només va ser present per evitar obstacles al lliure mercat i duplicitats en competències. Rajoy vol educació bilingüe o trilingüe. cés de concentració bancària; l’apropament de la jubilació real amb la legal i la pensió lligada als anys de cotització; i en l’àmbit fiscal, l’aplicació del criteri de caixa en la liquidació de l’IVA i un tractament favorable dels beneficis no distribu- ïts. Algunes mesures de les descri- tes poden tenir àmplia acceptació. En altres casos, però, caldrà veure com es concreten per aconseguir al- hora l’objectiu de l’estabilitat pres- supostària i creixement econòmic. Núria Bosch CATEDRÀTICA ECONOMIA UB l’habitatge habitual, i que rebaixa- ran els ingressos. Per tant, els comp- tes no són clars, i més si es té en compte l’increment de les pensions. És evident, doncs, que hi haurà d’haver mesures dures de contenció de la despesa, però vindran una mi- ca més tard. Ara s’han volgut pre- sentar de manera ambigua i envol- tades d’una mesura dolça, com és la revalorització de les pensions, l’úni- ca mesura de política social enunci- ada al llarg del discurs. Joan B. Casas DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES Com combinar la reducció del dèficit amb la reactivació econòmica? L’opinió dels experts l Com reduirà el dèficit el nou pre- sident espanyol? Rajoy ha posat com a element pri- oritari la reducció del dèficit pres- supostari, però no ha precisat d’on vindrà la contenció de la despesa, llevat d’anunciar una racionalitza- ció de l’administració pública que probablement recentralitzarà l’es- tat autonòmic. Tampoc ha anunci- at mesures importants de reforma fiscal, sinó petits canvis, algun de polèmic com la deducció fiscal per l Són suficients les mesures per incentivar l’economia? El discurs ha estat previsible. Les lí- nies són l’estabilitat pressupostària, que concreta la xifra de reducció de la despesa però no les mesures con- cretes. Amb aquest enfocament cal destacar el sanejament del sector fi- nancer i les reformes estructurals, amb desigual nivell de concreció. Les actuacions més definides són el sanejament dels balanços bancaris i la previsible continuació del pro- ments, les tecnologies i les prestaci- ons. Les decisions s’haurien de ba- sar en l’efectivitat clínica i la relació cost-efectivitat. Ara el govern cen- tral té l’oportunitat de fer-ho, po- sant-se d’acord en regles de decisió transparents i basades en el conei- xement científic. I aquesta feina s’ha de deixar en mans d’una agèn- cia avaluadora independent, se- guint l’exemple del que han fet el Regne Unit, Alemanya o Suècia, en- tre altres estats. dificar-les després. Sembla que és el que ara toca. Fem, doncs, una con- trareforma ben feta. Per gestionar- la, Ángel Gabilondo podria ser un bon candidat a ministre d’Educació. És un home dialogant que sap que quan negocies amb algú cal parar-hi esment, perquè així que et descui- des arribes a un acord. Però la soci- aldemocràcia ja no toca la música que ens agrada sentir. Per aquesta raó, el que de veritat ens cal és un ministre format en Hamelin. Debat d’investidura Contenció És evident que hi haurà més tard un paquet de mesures dures Gregorio Luri PEDAGOG Jaume Puig Junoy DEPARTAMENT D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF) l És viable la proposta d’ampliar el batxillerat a tres anys? La lletra de la proposta de Rajoy, amb els 3 anys de batxillerat i l’en- fortiment curricular de l’anglès i de tot allò relacionat amb les noves tecnologies, sona bé, però el que ens interessa és la música que tindrà. Ens agraden les reformes, però el que ens entusiasma realment són les contrareformes. Un observador aliè podria pensar que fem reformes dolentes a propòsit, per poder mo- l És necessari establir una carte- ra bàsica de serveis a la sanitat? Fins ara, la sanitat té la porta d’en- trada d’innovacions ben oberta, i sense discriminar. El govern central aprova cada mes preus més alts per a nous medicaments i els inclou en les prestacions que paguen les co- munitats autònomes. Falten regles de decisió per discriminar el que re- alment aporta valor del que no. És prioritari introduir criteris de fi- nançament selectiu dels medica- Educació L’augment del batxillerat sona bé, però encara no se’n coneix la música ROGER TUGAS L es coincidències en el dis- curs d’investidura de la primera legislatura de Jo- sé María Aznar el 1996 i el parlament d’ahir de Ma- riano Rajoy són evidents. Tots dos assenyalen la voluntat del votant es- panyol d’un gir polític i s’obren als pactes amb l’oposició per generar grans consensos. De la mateixa ma- Reportatge El discurs del PP, més dur 15 anys després nera, fixen com a prioritats del seu executiu reduir l’atur –Espanya era i és líder europeu en aquest camp–, rebaixar el dèficit –el 1996 calia complir en aquest camp per poder accedir a l’euro–, aplicar mesures econòmiques de tall liberal i obtenir més pes en un ordre global amb cen- tres de poder variables. Tanmateix, hi ha una diferència clau entre els dos líders populars: mentre Aznar arribava al Congrés en minoria i amb un acord amb CiU, PNB i Coalició Canària per ser investit, Rajoy gaudeix d’una am- pla majoria absoluta i no necessi- ta suports d’altres partits. Per això, les principals –i importants– dife- rències entre els dos discursos es- tan en la necessitat o no de fer con- cessions en matèria d’autogovern als nacionalistes. D’aquesta mane- ra, Aznar va fer un discurs favora- ble a l’Espanya plural, en què aplaudia la diversitat, prometia més transferències competencials i un nou model de finançament i no qüestionava la immersió lingüísti- ca. Per contra, Rajoy va pronunci- ar ahir un al·legat de l’homogeneït- zació de polítiques i normatives i va prometre un sistema educatiu trilingüe en comunitats, com Cata- lunya, amb idioma propi. Tanmateix, en alguns àmbits els problemes s’arrosseguen des de fa 15 anys i les propostes es repeteixen idèntiques en tots dos discursos. En són exemples afavorir la resolució extrajudicial dels conflictes laborals i la reordenació del sector públic empresarial, flexibilitzar l’edat de jubilació, permetre la privatització de les televisions públiques autonò- miques i modernitzar la justícia.e La majoria absoluta de Rajoy li permet fer menys concessions a les autonomies que Aznar el 1996 Similituds Aznar i Rajoy coincideixen en els àmbits fiscal, social i econòmic La fórmula per reduir l’atur és més flexibilitat reformant la negociació col·lectiva i la legislació laboral. La fiscalitat, favorable als emprenedors. Fa 15 anys ja s’apostava per uns impostos adaptats a les pimes, però també es buscava adaptació a les noves tecnologies. La formació també va ser un pilar del discurs. RAJOY 2011 AZNAR 1996 Ocupació La primera llei que vol Rajoy és la d’estabilitat pressupostària, per a totes les administracions. Igualment, busca menys sector públic i sanejar caixes i bancs. Aznar va anunciar una llei general pressupostària que afectaria Estat, autonomies i ajuntaments, la reducció d’empreses públiques i un pla general de privatitzacions. Dèficit L’objectiu del futur govern és tancar pactes estatals en salut, educació i serveis bàsics. Vol un augment voluntari de l’edat de jubilació i apujar pensions. El primer govern del PP anunciava acords per establir les prioritats globals en sanitat i ensenyament, flexibilitat en l’edat de jubilació i increments en les pensions. Benestar El discurs d’ahir va fixar com a prioritat defensar el pacte d’estabilitat a la UE i reforçar el vincle iberoamericà. Sempre d’acord amb l’oposició. La seguretat era el primer objectiu d’Aznar a escala internacional, tot i que ho volia pactar al Congrés. Va defensar llaços amb Iberoamèrica, el Marroc i els EUA. Política exterior El PP vol reformes al Tribunal Constitucional i renovar-ne els membres, com el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes. Vol una justícia moderna. Aznar anunciava reformes al poder judicial, al ministeri fiscal i a l’Audiència Nacional. I canvis en el TC. Institucions El discurs del 1996 incloïa aclarir el marc competencial, però també desenvolupar els estatuts, un nou sistema de finançament, un Senat renovat com a cambra territorial i el respecte a la pluralitat estatal. Estat de les autonomies ÀMBITS Les formes de Rajoy: insípides però amb claca i bona imatge ALEIX CUBERES ASSESSOR COMUNICACIÓ POLÍTICA 1. Discurs Moment inaugural solemne. Ob- jectiu: la confiança de la cambra i de la ciutadania explicant els grans objectius de legislatura. Discurs gris; lineal; monotònic; sense solemnitat, emoció ni pas- sió; amb molta metàfora i llocs comuns i embarbussat amb xi- fres i tecnicismes. Millor a les rè- pliques, quan deixa els papers. 2. Posada en escena El llenguatge corporal de Rajoy és tens i molt rígid; gairebé no alça el cap dels papers; estàtic; sense ges- tualitat –només mou la mà es- querra per dibuixar petits bo- tons–. No alinea els gestos amb els moments solemnes del discurs. La bancada popular acompanya, posant-hi la passió i solemnitat que li falten a Rajoy. Disciplinats, aplaudeixen fins i tot de manera exagerada. Una maleta de pell fos- ca i presidencial ha substituït les carpetes corporatives del PP. 3. Vestit Rajoy té cura de la imatge i del vestit –no del color del cabell–. Ha canviat la tonalitat llampant de les corbates de l’oposició per la suavitat i senzillesa de la corba- ta de la nit electoral i la transició al debat d’ahir amb un missatge al darrere: no toquen filigranes i es- pectacularitat. Rigor i serietat. L’habitatge torna a desgravar per reduir l’estoc dels bancs Rajoy vol posar tantes facilitats com pugui perquè la banca torni a prestar diners. Recuperarà la des- gravació per primeres residències amb l’objectiu que els bancs es tre- guin de sobre el seu estoc. es i hi haurà un límit màxim –enca- ra no revelat– en el preu d’adquisi- ció. A més, Rajoy mantindrà l’IVA superreduït del 4% per a les com- pres d’habitatges nous, una mesu- ra que a l’agost va aprovar Zapate- ro per reactivar el sector i que en principi expirava el 31 de desembre. Totes dues mesures apareixien al programa electoral de Rajoy. El que no és segur és si la desgravació serà igual que abans que s’eliminés. An- tigament, el comprador podia des- gravar el 15% del preu del pis. Rajoy està convençut que una de les claus per a la sortida de la crisi és que els bancs tornin a prestar di- ners. Ahir el líder popular va negar que vulgui crear un banc dolent, una possibilitat que havia insinuat en les últimes setmanes. La fórmula del banc dolent consisteix a fundar una entitat pública que agrupi tots els actius immobiliaris tòxics dels bancs i les caixes. Això allibera les entitats dels habitatges que els fan nosa, però qui acaba pagant aquests pisos és el sector públic, cosa que Rajoy sembla no desitjar. A canvi, el futur president propo- sa recuperar la desgravació d’habi- tatge amb l’objectiu que la venda de pisos s’animi i els bancs puguin anar desprenent-se dels pisos que acu- mulen amb la major celeritat pos- sible. El sector immobiliari també havia demanat reiteradament que es recuperés la desgravació, supri- mida amb caràcter general a finals del 2010. Segons Rajoy, l’estoc d’ha- bitatges sense vendre ronda actual- ment els 750.000 pisos. Divisió d’opinions Guillem López Casasnovas, profes- sor d’economia de la UPF, conside- ra que “no és una mesura adequa- da”. En la seva opinió, “l’estoc actu- al d’habitatges no es resol amb in- centius individuals de compra” i el més efectiu seria crear “mesures d’acompanyament que donin més seguretat jurídica al lloguer” per- què “els grans inversors vegin l’oportunitat de comprar estoc i portar-lo al lloguer”. Mentre que la banca ahir va fer silenci sobre les propostes, el sec- tor immobiliari sí que es va posici- onar obertament. La patronal dels promotors i constructors d’Espa- nya (Apce) va aplaudir les mesures de Rajoy, però li va demanar que encara vagi més enllà i que també aprovi una deducció per a les sego- nes residències, encara que sigui “amb caràcter temporal”. En canvi, Lloguer Segur creu que els plans són “molt negatius”. Aquesta em- presa especialitzada en lloguers va protestar perquè “el lloguer desa- pareix de les polítiques d’habitat- ge” i ara “tornem al paradigma ca- duc de fomentar la compra”. Altres rebaixes Durant el seu discurs, Mariano Ra- joy també va explicar que rebaixa- rà l’impost de societats per a les pe- tites i mitjanes empreses fins al 20% (el 2009 Zapatero ja va rebaixar aquest tribut del 30% al 25% per a les pimes).e ARA BARCELONA. Mariano Rajoy va anunciar ahir que recuperarà la des- gravació per la compra d’habitatges, una mesura que sovint ha estat cri- ticada pels experts perquè conside- ren que va ser una de les causes que van provocar la bombolla immobi- liària. El futur president només va esbossar la proposta, que tindrà du- es limitacions: només desgravaran les compres de primeres residènci- Mariano Rajoy, aplaudit pels diputats del PP després de la seva intervenció, recuperarà la desgravació per la compra d’habitatge, però no va concretar en quines condicions. EFE El futur president diu que no crearà un ‘banc dolent’ A favor El sector immobiliari aplaudeix Rajoy i li demana que vagi més enllà Batxillerat de tres anys i cartera comuna de serveis sanitaris L’opinió dels experts
-
Upload
aleix-cuberes-i-diaz -
Category
News & Politics
-
view
704 -
download
2
Transcript of Investidura de Mariano Rajoy - Diari ARA
06 DIMARTS, 20 DEDESEMBREDEL 2011 ara 07ara DIMARTS, 20 DEDESEMBREDEL 2011temadeldia temadeldia
L’actualització del model deles autonomies només va serpresent per evitar obstaclesal lliure mercat i duplicitats
en competències. Rajoy voleducació bilingüe o trilingüe.
cés de concentració bancària;l’apropament de la jubilació realamb la legal i la pensió lligada alsanysdecotització; ien l’àmbit fiscal,l’aplicació del criteri de caixa en laliquidació de l’IVA i un tractamentfavorabledelsbeneficisnodistribu-ïts. Algunesmesures de les descri-tes poden tenir àmplia acceptació.En altres casos, però, caldrà veurecomesconcretenperaconseguiral-hora l’objectiu de l’estabilitat pres-supostària i creixement econòmic.
Núria BoschCATEDRÀTICA ECONOMIAUB
l’habitatge habitual, i que rebaixa-ranels ingressos.Pertant,elscomp-tes no són clars, i més si es té encompte l’incrementde lespensions.És evident, doncs, que hi hauràd’havermesuresduresdecontencióde la despesa, però vindranunami-ca més tard. Ara s’han volgut pre-sentar demanera ambigua i envol-tadesd’unamesuradolça, comés larevaloritzacióde lespensions, l’úni-camesuradepolíticasocial enunci-ada al llarg del discurs.
JoanB. CasasDEGÀDEL COL·LEGI D’ECONOMISTES
Com combinar la reducció del dèficit amb la reactivació econòmica?L’opinió dels experts
lComreduiràeldèficitelnoupre-sident espanyol?
Rajoy ha posat com a element pri-oritari la reducció del dèficit pres-supostari, però no ha precisat d’onvindrà la contenció de la despesa,llevat d’anunciar una racionalitza-ció de l’administració pública queprobablement recentralitzarà l’es-tat autonòmic. Tampoc ha anunci-at mesures importants de reformafiscal, sinó petits canvis, algun depolèmic com la deducció fiscal per
l Són suficients lesmesures perincentivar l’economia?
Eldiscurshaestatprevisible.Les lí-niessónl’estabilitatpressupostària,que concreta la xifra de reducció deladespesaperòno lesmesures con-cretes. Amb aquest enfocament caldestacarel sanejamentdel sector fi-nancer i les reformes estructurals,amb desigual nivell de concreció.Lesactuacionsmésdefinides sónelsanejament dels balanços bancarisi la previsible continuació del pro-
ments, les tecnologies i lesprestaci-ons. Les decisions s’haurien de ba-saren l’efectivitatclínica i la relaciócost-efectivitat. Ara el govern cen-tral té l’oportunitat de fer-ho, po-sant-se d’acord en regles de decisiótransparents i basades en el conei-xement científic. I aquesta feinas’ha de deixar enmans d’una agèn-cia avaluadora independent, se-guint l’exemple del que han fet elRegneUnit,AlemanyaoSuècia, en-tre altres estats.
dificar-lesdesprés.Semblaqueéselque ara toca. Fem, doncs, una con-trareforma ben feta. Per gestionar-la, Ángel Gabilondo podria ser unboncandidataministred’Educació.És un home dialogant que sap quequannegociesambalgúcalparar-hiesment, perquè així que et descui-des arribes a un acord. Però la soci-aldemocràcia ja no toca la músicaque ens agrada sentir. Per aquestaraó, el que de veritat ens cal és unministre format enHamelin.
Debat d’investidura
ContencióÉsevidentquehihauràméstardunpaquetdemesuresdures
Gregorio LuriPEDAGOG
JaumePuig JunoyDEPARTAMENTD’ECONOMIA DE LAUNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF)
l És viable la proposta d’ampliarel batxillerat a tres anys?
La lletra de la proposta de Rajoy,amb els 3 anys de batxillerat i l’en-fortiment curricularde l’anglès i detot allò relacionat amb les novestecnologies, sonabé,peròelqueensinteressa és la música que tindrà.Ens agraden les reformes, però elque ens entusiasma realment sónles contrareformes. Un observadoralièpodriapensarquefemreformesdolentes a propòsit, per podermo-
l És necessari establir una carte-rabàsicadeserveisa lasanitat?
Fins ara, la sanitat té la porta d’en-trada d’innovacions ben oberta, isensediscriminar.Elgoverncentralaprova cadames preusmés alts pera nousmedicaments i els inclou enles prestacions que paguen les co-munitats autònomes. Falten reglesdedecisióperdiscriminarelquere-alment aporta valor del que no. Ésprioritari introduir criteris de fi-nançament selectiu dels medica-
EducacióL’augmentdelbatxilleratsonabé,peròencaranose’nconeixlamúsica
ROGER TUGAS
Lescoincidèncieseneldis-curs d’investidura de laprimera legislaturadeJo-séMaríaAznarel 1996 ielparlament d’ahir de Ma-
riano Rajoy són evidents. Tots dosassenyalenlavoluntatdelvotantes-panyol d’un gir polític i s’obren alspactes amb l’oposició per generargransconsensos.De lamateixama-
Reportatge
El discurs del PP,més dur 15 anys desprésnera, fixen com a prioritats del seuexecutiureduir l’atur–Espanyaerai és líder europeu en aquest camp–,rebaixar el dèficit –el 1996 caliacomplir en aquest camp per poderaccedir a l’euro–, aplicar mesureseconòmiquesdetall liberal iobtenirméspesenunordreglobalambcen-tres de poder variables.
Tanmateix, hi ha una diferènciaclau entre els dos líders populars:mentre Aznar arribava al Congrésen minoria i amb un acord ambCiU,PNB iCoalicióCanàriaper serinvestit, Rajoy gaudeix d’una am-
pla majoria absoluta i no necessi-ta suports d’altrespartits. Per això,les principals –i importants– dife-rències entre els dos discursos es-tan en lanecessitat onode fer con-cessions en matèria d’autogovernals nacionalistes.D’aquestamane-ra, Aznar va fer un discurs favora-ble a l’Espanya plural, en quèaplaudia la diversitat, prometiamés transferències competencialsi unnoumodel de finançament i noqüestionava la immersió lingüísti-ca. Per contra, Rajoy va pronunci-ar ahir unal·legat de l’homogeneït-
zació de polítiques i normatives iva prometre un sistema educatiutrilingüeencomunitats, comCata-lunya, amb idioma propi.
Tanmateix, en alguns àmbits elsproblemess’arrosseguendesdefa15anys i les propostes es repeteixenidèntiquesentotsdosdiscursos.Ensón exemples afavorir la resolucióextrajudicialdelsconflictes laboralsi la reordenació del sector públicempresarial, flexibilitzar l’edat dejubilació, permetre la privatitzacióde les televisionspúbliquesautonò-miquesimodernitzarla justícia.e
Lamajoria absoluta de Rajoy li permet fermenys concessions a les autonomies que Aznar el 1996
SimilitudsAznar iRajoycoincideixenenelsàmbitsfiscal, social ieconòmic
La fórmula per reduir l’atur ésmés flexibilitat reformant lanegociació col·lectiva i lalegislació laboral. La fiscalitat,favorable als emprenedors.
Fa 15 anys ja s’apostava per unsimpostos adaptats a les pimes,però també es buscava adaptació ales noves tecnologies. La formaciótambé va ser un pilar del discurs.
RAJOY2011 AZNAR1996
Ocupació
La primera llei que vol Rajoy ésla d’estabilitat pressupostària,per a totes les administracions.Igualment, buscamenys sectorpúblic i sanejar caixes i bancs.
Aznar va anunciar una llei generalpressupostària que afectaria Estat,autonomies i ajuntaments, lareducció d’empreses públiques iun pla general de privatitzacions.
Dèficit
L’objectiu del futur govern éstancar pactes estatals en salut,educació i serveis bàsics. Volun augment voluntari de l’edatde jubilació i apujar pensions.
El primer govern del PP anunciavaacords per establir les prioritatsglobals en sanitat i ensenyament,flexibilitat en l’edat de jubilació iincrements en les pensions.
Benestar
El discurs d’ahir va fixar com aprioritat defensar el pacted’estabilitat a la UE i reforçarel vincle iberoamericà. Sempred’acord amb l’oposició.
La seguretat era el primer objectiud’Aznar a escala internacional, toti que ho volia pactar al Congrés. Vadefensar llaços amb Iberoamèrica,elMarroc i els EUA.
Políticaexterior
El PP vol reformes al TribunalConstitucional i renovar-ne elsmembres, com el Defensor delPoble i el Tribunal de Comptes.Vol una justícia moderna.
Aznar anunciavareformes al poderjudicial, al ministerifiscal i a l’AudiènciaNacional. I canvis en el TC.
Institucions
El discurs del 1996 incloïa aclarirel marc competencial, però tambédesenvolupar els estatuts, un nousistema de finançament, un Senatrenovat com a cambra territorial iel respecte a la pluralitat estatal.
Estat de lesautonomies
ÀMBITS
Les formes deRajoy: insípidesperò amb claca ibona imatge
ALEIX CUBERESASSESSOR COMUNICACIÓ POLÍTICA
1. DiscursMoment inauguralsolemne.Ob-jectiu: la confiança de la cambrai de la ciutadania explicant elsgrans objectius de legislatura.Discurs gris; lineal; monotònic;sense solemnitat, emoció ni pas-sió; amb molta metàfora i llocscomuns i embarbussat amb xi-fres i tecnicismes.Millor a les rè-pliques, quan deixa els papers.
2. Posada en escenaElllenguatgecorporaldeRajoyéstensimoltrígid;gairebénoalçaelcapdelspapers;estàtic;senseges-tualitat –només mou la mà es-querra per dibuixar petits bo-tons–.Noalineaelsgestosambelsmoments solemnes del discurs.La bancada popular acompanya,posant-hi la passió i solemnitatque li faltenaRajoy.Disciplinats,aplaudeixen fins i tot demaneraexagerada.Unamaletadepell fos-ca i presidencial ha substituït lescarpetes corporatives del PP.
3. VestitRajoy té cura de la imatge i delvestit –no del color del cabell–.Ha canviat la tonalitat llampantde lescorbatesde l’oposicióper lasuavitat i senzillesa de la corba-ta de la nit electoral i la transicióaldebatd’ahirambunmissatgealdarrere:notoquenfiligranes ies-pectacularitat. Rigor i serietat.
L’habitatge torna a desgravarper reduir l’estoc dels bancs
Rajoy vol posar tantes facilitatscompugui perquè la banca torni aprestar diners. Recuperarà la des-gravació per primeres residènciesamb l’objectiuqueels bancs es tre-guinde sobre el seu estoc.
es i hi haurà un límitmàxim–enca-ra no revelat– en el preu d’adquisi-ció. A més, Rajoy mantindrà l’IVAsuperreduït del 4% per a les com-pres d’habitatges nous, unamesu-ra que a l’agost va aprovar Zapate-ro per reactivar el sector i que enprincipiexpiravael31dedesembre.Totes dues mesures apareixien alprogramaelectoraldeRajoy.Elqueno és segur és si la desgravació seràigual que abans que s’eliminés. An-tigament, el comprador podia des-gravar el 15% del preu del pis.
Rajoy està convençut queunadelesclauspera la sortidade lacrisi ésque els bancs tornin a prestar di-ners. Ahir el líder popular va negarquevulguicrearunbancdolent, unapossibilitatquehavia insinuatenles
últimes setmanes. La fórmula delbanc dolent consisteix a fundar unaentitat pública que agrupi tots elsactius immobiliaris tòxics delsbancs i les caixes. Això allibera lesentitats dels habitatges que els fannosa,peròquiacabapagantaquestspisos és el sector públic, cosa queRajoy sembla no desitjar.
Acanvi, el futurpresidentpropo-sa recuperar la desgravació d’habi-tatgeambl’objectiuque lavendadepisoss’animi ielsbancspuguinanardesprenent-se dels pisos que acu-mulen amb la major celeritat pos-sible. El sector immobiliari tambéhavia demanat reiteradament quees recuperés la desgravació, supri-mida amb caràcter general a finalsdel2010.SegonsRajoy, l’estocd’ha-bitatgessensevendrerondaactual-ment els 750.000 pisos.
Divisió d’opinionsGuillemLópezCasasnovas, profes-sord’economiade laUPF, conside-ra que “no és una mesura adequa-da”.En la sevaopinió, “l’estocactu-al d’habitatges no es resol amb in-centius individuals de compra” i elmés efectiu seria crear “mesuresd’acompanyament que donin mésseguretat jurídica al lloguer” per-què “els grans inversors veginl’oportunitat de comprar estoc iportar-lo al lloguer”.
Mentre que la banca ahir va fersilenci sobre les propostes, el sec-tor immobiliari sí que es va posici-onar obertament. La patronal delspromotors i constructors d’Espa-nya (Apce) va aplaudir lesmesuresde Rajoy, però li va demanar queencara vagi més enllà i que tambéaprovi una deducció per a les sego-nes residències, encara que sigui“ambcaràcter temporal”.Encanvi,Lloguer Segur creu que els planssón “molt negatius”. Aquesta em-presa especialitzada en lloguers vaprotestar perquè “el lloguer desa-pareix de les polítiques d’habitat-ge” i ara “tornem al paradigma ca-duc de fomentar la compra”.
Altres rebaixesDurant el seu discurs,Mariano Ra-joy també va explicar que rebaixa-rà l’impost de societats per a les pe-tites imitjanesempreses finsal20%(el 2009 Zapatero ja va rebaixaraquest tribut del 30% al 25% per ales pimes).e
ARABARCELONA. Mariano Rajoy vaanunciarahirquerecuperarà lades-gravacióper lacomprad’habitatges,unamesura que sovint ha estat cri-ticadapels expertsperquèconside-renque va ser unade les causes quevan provocar la bombolla immobi-liària. El futur president només vaesbossar laproposta,quetindràdu-es limitacions: només desgravaranles compres de primeres residènci-
Mariano Rajoy, aplaudit pels diputats del PP després de la seva intervenció, recuperaràla desgravació per la compra d’habitatge, però no va concretar en quines condicions. EFE
El futur president diu que no crearà un ‘banc dolent’
AfavorElsectorimmobiliariaplaudeixRajoy i lidemanaquevagimésenllà
Batxillerat de tres anys i cartera comuna de serveis sanitarisL’opinió dels experts
