Edició de LleidaDIUMENGE · 28 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14531 - AVUI / Any XL. Núm. 13401 - EL PUNT

2,50€

CONTRAPORTADA P44

Josep M. Pons. Promotor No Surrender

“El mèrit és delpúblic que vei de la gent queens ajuda”

1191

62-1

1195

80w

1372

77-1

1272

58w

Avui ambEl Punt Avui

CONDICIONS · El TC no admetel recurs del govern de l’Estat perònomés autoritza la investidura si éspresencial i amb permís del jutge

LLARG · Després de 6 hores dedebat, els magistrats fan cas delConsell d’Estat però avalen lesintencions del govern espanyol

Investidura impossibleLa CUP decideixinvestir Puigdemontsense aclarir el vot

P6-8

Efectius de la policia espanyola aturant un vehicle al punt de control establert al Pertús ■ ACN

Madrid posa setge per impedir que Puigdemont sigui present a la investidura

Psicosi a les fronteres

Nacional P18-19

La presència de dones als equipsprofessionals de les presons catalanespassa del 18% al 42% en 30 anys

La paritat laboral,més a prop alscentres penitenciaris

Punt de Vista

Lluís FoixMontse Oliva

TribunaI qui pagarà lafesta?

De reüllCal un governpossible

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a vida humana éstan incerta que

els venedors de futursempre es fan escol-tar. El present viu ate-morit o esperançat en

virtut dels profetes que apareixen a ca-da cantonada. A vegades apareixen es-timulants “historiadors del futur” comés el cas de l’israelià Noah Harari i elseu best-seller Homo Deus. En aquestcas, l’interès prové de l’avaluació delsfenòmens del present d’un món en es-tat de canvi vertiginós que no podematrapar. No es tracta de “predir” el fu-tur sinó d’explorar els potencials delpresent. L’autor ens situa a l’albada delque anomena el “tecnohumanisme” id’una nova religió, la religió de les da-des, una colossal acumulació de dadesque subministrem entre tots els com-ponents de l’espècie de forma voluntà-ria i que generen uns algoritmes queultrapassen de lluny la intel·ligènciahumana en molts dels seus aspectes.La tortuga governamental o legislativano pot atrapar la llebre tecnològica, diuHarari. Els pobres polítics no podengenerar “visions de futur” perquè nin-gú pot imaginar-se realment on serem

d’aquí a vint anys. Les noves possibili-tats tecnològiques tindran, indefecti-blement, efectes transformadors so-bre la nostra pròpia consciència, sobrequè som i quina és la nostra posició enel món. Els valors del vell humanismecosten de mantenir. Pensem en lapràctica d’escriure un diari personal.En la cultura juvenil d’avui, ¿qui vol de-dicar temps a una intimitat quan tot-hom va boig per “penjar” les experièn-cies personals i col·leccionar likes? Lesdades flueixen i es comparteixen a es-cala global. Per insinuar la seva devo-ció pels mascles jovenets, Oscar Wildedeia que li agradaven els homes ambun futur i les dones amb un passat.L’autor de Dorian Gray només entreve-ia el futur com l’implacable envelli-ment del cos. Ara, els historiadors delfutur ja festegen, sense embuts, ambla idea d’humans immortals. Semblaque l’entremaliat Oscar Wilde deia co-ses pròpies d’un Homo sapiens delXIX, una ment antiquada davant l’Ho-mo Deus que ens espera abans noacabi el XXI.

L

Keep calmMiquel Berga

‘Homo Deus’

La tortuga governamental olegislativa no pot atrapar lallebre tecnològica, diuHarari. Els pobres polítics nopoden generar “visions defutur”

La punxa d’en JapJJoan Antoni Poch

més d’humiliar-nos ens volenembrutir el pensament. Diuenque busquen Puigdemont als

maleters dels cotxes i no al volant o alcostat del conductor o al seient deldarrere perquè volen que ens imagi-nem el president de la Generalitat enposició fetal, ridícula i irrespirable. Elbusquen per les clavegueres perquè elvolen a les clavegueres i volen que elvisualitzem entre aigües fecals i rose-gadors. Hi ha les clavegueres de l’Estati després hi ha l’Estat a les clavegue-res. Molts lletrats, polítics i intel·lec-tuals tot això ho troben plausible. Elrei, també. Ha anat a Davos a dir quel’aplicació de l’article 155 de la Consti-tució ha estat exemplar. Buscar alsmaleters dels cotxes i a les clavegueresun home que ha estat votat per la gentamb tanta quantitat que és l’únic quepot aspirar a la presidència de la Gene-ralitat és, del rei en avall, admirable.Volen embrutir i humiliar els que l’hanvotat, ciutadans de l’Estat espanyol,per ara i perquè ells mateixos impedei-xen que siguin altra cosa. Que no pa-guen impostos? Que no sostenen elrei? Que no sagnen si els punxen? Que

A

no és el rei, segons la Constitució, àr-bitre i pacificador? A Davos va pujarHans Castorp a visitar un amic malalti no va tornar a baixar. No ho dic perres. M’ha vingut així. Hi ha llocs mal-astrucs. Al maleter d’un cotxe Tintínbuscava el seu amic Tornassol. Els quel’havien segrestat el duien amagat alseient del darrere. M’ha vingut aixíperquè com que Puigdemont és a Bèl-gica i Tintín era belga, s’han fet paral-lelismes entre l’un i l’altre, tots dos be-llugadissos i periodistes. A les pel·lícu-les, els paracaigudistes cauen en unpaller. Busquen Puigdemont, també,en els camps d’aviació petits i grans

per si ve volant. Han anat a un que no-més serveix per tirar-se en paracaigu-des. Buscaran pels pallers i per les gà-bies dels micos del parc zoològic, veídel Parlament. Al final de To be or notto be, la sàtira de Lubitsch sobre el rè-gim de Hitler, uns aviadors es tirendaltabaix d’un avió volant, sense para-caigudes, perquè Hitler en persona elsho ordena. M’ha vingut així pensanten tants que aplaudixen sense reser-ves i a cegues les disposicions del go-vern espanyol, dels jutges i del rei. Lu-bitsch deia: “Hi ha molts llocs on si-tuar la càmera, però només n’hi haun.” Una lliçó compositiva que val peral cine, la literatura, la pintura, l’arti-culisme. Per a la política? Ara no pen-sava en política. No tot és política. Pe-rò, de tots, només n’hi ha un que estàen posició de ser president de la Gene-ralitat perquè els votants i el Parla-ment ho han volgut així.

Si es va poder presentar a les elec-cions, per què no pot ser votat presi-dent? No comptaven amb aquest re-sultat. No entenen res, i es pensen queremenant-nos el maleter ens conven-ceran.

“BusquenPuigdemont a lesclavegueres perquèel volen allí

Vuits i nous

M’ha vingut aixíManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gqmm3r

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

n una decisió que sembla moltmés política que jurídica, i des-prés d’una reunió tan llarga com

rocambolesca (riu-te’n, de la divisióque diuen que hi ha a la societat cata-lana vista la d’ahir a la tarda al TC), elTribunal Constitucional ha decidit defacto que no hi haurà debat d’investi-dura a Catalunya. O això em sembla ami vistes les condicions que hi va po-sar. Perquè permetre la sessió d’inves-tidura de Puigdemont només si aquesthi compareix amb l’“autorització deljutge” és suspendre-la directament.Amb permís del jutge, sense mitjanstelemàtics i sense delegar el vot des del’estranger. Vaja, la investidura impos-sible. Dimarts no hi haurà sessió d’in-vestidura i Puigdemont no podrà serreelegit president de la Generalitat. Ino seré jo qui ara convidi la mesa i elpresident del Parlament a tirar peldret i a exposar-se als delictes de des-obediència, prevaricació, sedició o ves

E “I ara què? L’èxitde Rajoy serà més155 i caminarindefectiblementcap a unes noveseleccions?

a saber quins altres presumptes delic-tes els imputarien injustament. No. Jaen tenim prou, de màrtirs. Ara cal ju-gar amb el rellotge aturat i amb intel-ligència. I comptant que, de fet, Puig-demont continua sent el president dela Generalitat. Ho continuarà sentperquè, de moment, el Parlament nol’ha pas destituït i no n’ha pas nome-nat cap altre, no? Entrem en un

temps de punt mort que pot ser llarg,molt llarg. I durant el qual Puigde-mont, em sembla a mi, no s’ha d’expo-sar a trepitjar Catalunya. Perquè desde la presó de feina no se’n pot fer cap.La pregunta, però, és una altra. És: iara què? I ara què, Mariano? Què fa-ràs? Quin altre candidat tens per pre-sidir la Generalitat? Xavier García?Inés Arrimadas? Res de res. Cap d’ellssuma. I si JxCat i ERC no canvien decandidat (cosa que no em passa pelcap que facin), què farà el presidentRajoy? Continuar governant Catalu-nya a través del 155 mesos i mesos?Una vergonya. La decisió del TC com-plica el camí als independentistes, cer-tament; però no em sembla pas quel’aplani als unionistes. Perquè proba-blement, potser només probablement,ens aboca a una paràlisi governamen-tal i a unes noves eleccions. I les torna-rem a guanyar. O les tornaran a per-dre.

Suspensió ‘de facto’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Tribunal Constitucional es-panyol va erigir-se ahir de

nou en àrbitre i part en el conflicteentre Catalunya i Espanya. Desprésd’una reunió extraordinària en dis-sabte i enmig de nombroses discre-pàncies entre els magistrats, l’alttribunal va decidir imposar, de ma-nera arbitrària, el seu criteri al delParlament i donar així un cop de màa les pretensions del govern espa-nyol d’impedir, com sigui, la investi-dura de Carles Puigdemont com apresident de la Generalitat. En unaresolució que no s’havia vist maifins ara i que interpreta com li con-vé el reglament del Parlament, l’alttribunal condiciona la investidurade Puigdemont a la seva presènciafísica a la cambra, tal com volien elgovern del PP i l’oposició catalana,presència que, a més, ordena queestigui autoritzada pel jutge. El TCdecideix, doncs, que una investidu-ra telemàtica no és possible, mal-grat que així ho veiés adient la mesadel Parlament, i imposa que Puig-demont s’entregui a la justícia. ElTC vol Puigdemont a la presó i, nonomés això, deixa en mans del jut-ge Llarena, en cas que el presidentfos detingut, la decisió final de laseva participació en el ple. I no calrecordar com el magistrat del Su-prem ha interpretat fins ara elsdrets dels diputats empresonats.

És a dir, l’alt tribunal no acceptade moment la petició del govern delPP de suspendre el ple, però es treude la màniga una resolució per sus-pendre’l ‘de facto’. Aquest és, mal-auradament, el moment greu de lapolítica a l’Estat espanyol, on tot escondiciona a l’àmbit judicial de ma-nera permanent i el diàleg es conti-nua deixant de banda, malgrat quesom davant un conflicte claramentpolític. I no només això, sinó que espassa sense miraments pel damuntde la voluntat del poble expressadaa les urnes.

El TC imposala seva lleiarbitrària

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La Comissió Europea ha llançat un toc d’alerta algovern romanès en vista del nou intent del governsocialdemòcrata del país de reactivar la polèmicareforma legal que debilita la independència judi-cial i la lluita contra la corrupció. L’avís se suma alque la CE ja va donar fa poc a Polònia.

PRESIDENT DEL TC

La corrupció romanesa

Els magistrats del TC no es podien permetre l’ad-missió a tràmit d’un recurs més polític que jurídiccontra el parer del Consell d’Estat i els mateixoslletrats del TC, però van posar les condicions quecalia per acabar avalant les intencions del govern:que Carles Puigdemont no pugui ser investit.

-+=

-+=

Dones a les presonsAmand Calderó

Salvar la cara al governJuan José González Rivas

-+=

Liviu Dragnea

La presència de dones en els equips professionalsde les presons catalanes no arriba al 50%, peròha crescut notablement en els últims 30 anys,passant del 18% al 42% actual. Els últims dosanys han passat de 2 a 5 els centres penitenciariscatalans dirigits per dones, dels 13 totals.

DIRECTOR GENERAL DE SERVEIS PENITENCIARIS

LÍDER DEL PARTIT SOCIALDEMÒCRATA ROMANÈS

De reüllMontse Oliva Vilà

I qui pagaràla festa?

icardo Costa va cantar. I tant que va cantar! Amb elseu característic to de veu ennassat i el seu posat

de pijo, va ser capaç d’improvisar una lletra per a lasintonia del PP sense desafinar. La tornada seria més omenys la següent: el partit es va finançar il·legalmentdurant anys i Francisco Camps és el que ho haviaordenat. Autor també de la famosa frase “al PP la festamai no s’acaba”, l’exnúmero dos del llavors president dela Generalitat valenciana va esperar a arribar davant deltribunal que jutja la Gürtel per deixar caure que aquells

fastuosos banquets no els pagarànomés ell, sinó que també en vol ferpartícip al que el va defenestrarquan Rajoy, des de Madrid, exigia aCamps algun cap per aturar la malamaror. Aquell, però, va ser el primerepisodi d’una festa sense fi: Fabra,Barberá, Castedo... Més de centcàrrecs del PP assenyalats pels

jutges o per altres imputats. L’olor de fem s’escampavaper tot arreu i resultava impossible que no arribés aMadrid. Però no, Rajoy segueix sense ensumar-se res. Iaixí ho va repetir en una entrevista recent. Amb aquell toindolent que l’acompanya quan se li pregunta per lacorrupció, el president del PP insistia que són coses delpassat que ja no interessen ningú. Suggereix que aranomés pensa en un futur en què torni a aparèixer com acap de cartell de La Moncloa. Però igual que la sevaignorància envers la Gürtel, resulta tan poc creïble quede ben segur que ni ell mateix no s’ho empassa.

R

Costa haposat lletra ala sintonia delPP: hi haviafinançamentil·legal

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

ERC força la renúncia delsenador Santi Vidal i el governreitera que és fals que disposide les dades fiscals delscatalans.

10anys

20anys

Perilla la gratuïtat dels llibres detext. Els 60 milions d’euros percurs fan inviable complir elcompromís i els editorsrebutgen la reutilització.

Hillary Clinton denuncia un“complot de la dreta” contra elseu marit en el cas de MonicaLewinsky. El fiscal Starr hoconsidera “una bestiesa”.

Vidal plega En perill La innocènciaTal diacomavui fa...

a victòria indiscuti-ble de l’indepen-

dentisme, la derrotaincontestable de laproposta repressivadel PP i el fet que un

partit creat fa, políticament parlant,quatre dies com és Ciutadans hagi ob-tingut el nombre més alt d’escons hanfet que s’hagi parlat poc d’un altre ele-ment destacable del 21-D: la patacadade Catalunya en Comú-Podem. Els co-muns havien teoritzat sobre el desem-barcament a la Generalitat un cop, im-pulsats pel 15-M, aconseguida l’alcaldiade Barcelona. La realitat, però, és que,respecte a les darreres eleccions cata-lanes, han perdut tres diputats i uns40.000 vots. Òbviament, aquests resul-tats els han assolit en un context moltcomplicat per a ells, amb dos blocs, l’in-dependentista i el del 155, que han mo-nopolitzat el debat.

En tot cas, la mateixa aliança política–bé, menys un sector de Podem– haviaaconseguit guanyar, dues vegades con-secutives, les eleccions generals al Prin-

cipat. Tant el 20 de desembre del 2015com el 26 de juny del 2016, els comunsvan vorejar el milió de vots; el 21-D vanquedar en 320.000. I els altres600.000? On van anar a parar? Doncsells mateixos admeten que, almenys un33%, a forces independentistes. En elsdarrers temps, els comuns no han sa-but llegir què passa a Catalunya. XavierDomènech pot argumentar que no volni la DUI ni el 155 però no pot dir, i enca-ra menys fer-ne un eslògan, que Ni DUIni 155 perquè posa al mateix nivell unarepressió ferotge de l’Estat i l’única sor-tida, no volguda i ell ho sap, que el PP hadeixat als independentistes. L’equidis-tància no serveix quan hi ha gent a lapresó per les seves idees polítiques. In’hi pot haver més. I podrien no ser in-dependentistes.

Les coses han canviat tant que araels que són vistos com a veritables re-volucionaris, els que lluiten contra l’sta-tu quo, són els independentistes. El méstrencador és votar Puigdemont. I, men-trestant, els revolucionaris de tota la vi-da la veuen passar sense entendre quela catarsi també ha arribat a les restesd’aquella Convergència que tant odia-ven. Ara els dels barris alts de Barcelo-na voten Ciutadans.

L

Full de rutaJoan Rueda

El fiasco dels comuns

Els comuns van perdre600.000 vots entre lesgenerals i el 21-D. On van anar a parar?

“Ens hem posata treballar per uncol·legi professionalpropi d’unaRepública Catalanaindependent

ls psicòlegs ens plantem. Ja en sommés de 150. Aquesta és la xifra depsicòlegs col·legiats que ens hem

aplegat des de principis de gener. Estem or-ganitzats i seguim creixent. I hem deciditplantar-nos. Ens hem plantat davant elConsejo General de la Psicología de Espa-ña. Un organisme col·legial centralitzatque és ubicat a Madrid i va ser creat per llei,la seva llei. Que obliga els psicòlegs col·le-giats catalans a fer una aportació econòmi-ca anual de quasi 600.000 euros, sense re-bre a canvi pràcticament cap servei. Unasituació compartida amb altres col·legisprofessionals catalans, com el d’arquitec-tura, d’infermeria, de medicina, d’enginye-ria, de veterinària... amb aportacions quesumades superen els 5 milions d’euros ca-da any.

ENS HEM PLANTAT, TAMBÉ, davant la juntade govern del COPC, el nostre propi col·legide psicòlegs de Catalunya. Per la seva man-ca de compromís amb la societat catalanaal llarg de tot el procés, especialment elsdarrers mesos. Per la seva absència de re-acció davant les càrregues policials de l’1-O,l’aplicació del 155, i l’empresonament i exi-

E li del nostre govern. També ens plantemdavant el rebuig explícit de la junta a coor-dinar iniciatives de suport psicològic a lespersones afectades, que s’ha estat dema-nant en diverses ocasions. I finalment,també ens hem plantat per la mala gestiódel mateix col·legi. Aquests darrers dies ungran nombre de col·legiats han posat da-munt la taula queixes relacionades amb lagestió del col·legi, que estem integrant en elcontext de les nostres reivindicacions.

PER TOT PLEGAT, HEM DECIDIT emprendreun acte de sobirania. I ens plantem. Hemdecidit, així, no pagar la quota al Consejo

General, encara que això suposi riscos pro-fessionals, com podria ser la baixa del col-legi. Tenint present que la col·legiació és so-vint un requisit per exercir. Però és el mo-ment de prendre riscos si volem avançar.

ENS HEM POSAT A TREBALLAR per un col·le-gi professional propi d’una República Cata-lana independent. Lliures de peatges i ser-vituds alienes que ens hipotequen. Cen-trats en nosaltres mateixos, en els col·le-giats que en formem part, i en la societatque ens rodeja. Alhora, ens hem posat a tre-ballar per un col·legi obert al món, amb unarepresentació internacional que ara ens ésdelegada. Així mateix, esperem influir enaltres col·lectius professionals. Estem col-laborant amb membres de diferents col·le-gis interessats a engegar experiènciesequivalents. Cadascú en el seu àmbit iadaptats al propi terreny. Però assuminttots plegats la responsabilitat col·lectivaque suposa apoderar-nos de les institu-cions que ens representen.

PERQUÈ AIXÍ COM els carrers seran semprenostres, les institucions també ho haurande ser. És el moment de plantar-nos.

Els psicòlegs ens plantemAlbert Vidal Raventós i Dolors Marín Tuyà. Psicòlegs per la República de l’ANC

Tribuna

‘Wonder’

b Darrerament he vist aques-ta pel·lícula. Em va semblarque pot ser-nos molt útil. A ca-sa i a l’escola. Pot ser una bonamanera d’enfocar el tema del’assetjament. La persona as-setjada o maltractada acostu-ma a ser una persona diferent.Diferent pel seus aspecte físic,per la seva manera de parlar, oper la seva manera de caminar.El protagonista de la pel·lículaés una persona diferent, té unacara poc agraciada. Aquestaobra també pot servir per re-flexionar sobre els maltracta-dors. Persones poc empàti-ques, és a dir, persones que te-nen dificultats per posar-se enel lloc dels altres. L’obra ens fapensar en les relacions huma-nes, en la convivència, en lesactituds que valen per conviu-re, és a dir en els valors. I en lesactituds que no valen: l’egois-me, la grolleria, la violència i lamentida. Hi ha moltes pel·lícu-les que ens poden ajudar a

adoptar les actituds que valen.Que ens poden ajudar a ser va-lerosos, a tenir valors. El con-trol de les emocions i els valorss’han de viure. L’aprenentatgede les bones conductes bàsi-cament és produeix per imita-ció i la interiorització profundaes produeix, moltes vegades, sies gaudeix. I si l’entorn reforçala pràctica. L’amabilitat s’ha depremiar i l’abús s’ha de perse-guir no solament pels danysanímics que produeix, sinótambé perquè és una conduc-ta que fàcilment s’imita.MARTÍN MARTÍNEZBarcelona

Penosa injustícia

b Què pensa el presonerd’ànima innocent dins d’unacel·la tancat? Vacil·la trista-ment, orfe és de llibertat i delsseus estimats, veure’ls, n’ésprivat. Trist i impotent. Captiuper un “poder” que odia i tre-pitja un poble diferent. Un po-ble treballós, de llengua noble i

arrelada, pacífic i acollidor! Joploro i tots plorem per tanta vilinfàmia d’aquest govern d’Es-panya.MARIA BUSQUET I SALTORBarcelona

‘Merlí’

b La filosofia té uns contin-guts universals i que no passende moda. Ha tingut molt èxit lasèrie Merlí i tan sols veient uncapítol penses que de filosofiares de res. La filosofia estudiala saviesa i com aconseguir-la iencara més viure-la. Però d’al-guna manera ha desenterratuna assignatura que pels estu-diants se sol fer pesada peròpels estudiosos és una mestraexcel·lent. Resulta que ha pas-sat tant temps i l’obra de Plató,deixeble de Sòcrates, és de ra-biosa actualitat. En la sevaobra sobre la República, perexemple, ens explica com hade ser la ciutat justa. I penses:caram! És el que jo voldria pera la meva terra! Recordem que

les ciutats pels grecs eren unsestats petits, però autònoms. Iel gran savi ens deia: “Una ciu-tat serà justa si els seus habi-tants ho són.” O sigui, sempresegons Plató, cada habitantd’aquesta ciutat nació ha dededicar-se a allò per al qual téhabilitats, la qual cosa compor-ta que ho farà correctament. Iha de ser fort d’esperit, no cor-rupte. Així arribem a la seva pi-ràmide, que té a la part alta elssavis, que governaran bé i ambequitat; al centre, els forts d’es-perit, i a la part baixa, els treba-lladors. Tots es complementeni la civitas està en pau, tothomreconeix el treball de l’altre. Emtemo que tenim la piràmide in-vertida i que és gairebé unautopia seguir la filosofia platò-nica. Però pensem-hi. Desprésde tants anys crec que Platótenia raó i m’oblido d’en Merlí,que banalitza la filosofia. La sa-viesa de Plató serà eterna, elMerlí de torn, un buf passatger.ÀNGELA FERRER I MATÓGirona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 2018

SísifJordiSoler

Paul Bekaert, ADVOCAT BELGA DE CARLES PUIGDEMONT

“Carles Puigdemont ha de quedar-se a Bèlgica fins queMadrid sigui raonable”

La frase del dia

“Lasobreactuaciójudicial sobre unconflicte de caràcterpolític pot acabarmalmetent laimparcialitat de lesinstitucionsjurídiques

l temps passa i les possibilitats detenir un govern estable a Catalunyano es visualitzen de forma imme-

diata. L’astúcia i la capacitat mediàtica deCarles Puigdemont han neguitejat tant elgovern Rajoy que vol evitar de totes mane-res la presència de l’expresident al Parla-ment el dia de la investidura. SorayaSáenz de Santamaría anuncia que recor-rerà contra la proposta del president de lacambra, Roger Torrent, d’investir Puig-demont sense aclarir quina serà la formaper fer-ho. El Consell d’Estat s’ha pronun-ciat en contra d’una impugnació preventi-va, és a dir, que no està d’acord que el re-curs es presenti abans que s’hagin produïtels esdeveniments.

SORAYA DIU QUE, MALGRAT el dictamen delConsell d’Estat, recorrerà igualment con-tra la possibilitat que l’expresident siguiinvestit. Quan el Consell de Garanties Es-tatutàries feia el mateix amb la decisió del’expresidenta Carme Forcadell els escar-nis de la premsa de Madrid eren tan soro-llosos com indignats. En els dos casos, elsdictàmens no són vinculants. Però, benmirat, potser pagaria la pena fer cas delque diuen els consells consultius que vet-llen per l’adequació a dret de les decisionsdels governs.

EL GOVERN RAJOY I EL SEU ministre de l’In-terior empaiten Puigdemont per Europa iparlen d’establir un cordó fronterer de se-guretat alhora que controlaran carrete-res, ports i aeroports per detectar la possi-ble presència de Puigdemont encami-nant-se al Parlament de Catalunya per talde ser investit president. Quina pèrdua detemps i quina falta d’estratègia. Quin ridí-cul.

RAJOY VA VOLER ENFRONTAR-SE al conflic-te amb Catalunya judicialitzant-lo, dientno a tot, deixant de banda els gestos polí-tics, i ara es pot trobar que la justícia espa-nyola no sigui tan fidel a les instruccionsdirectes o indirectes que arribin del go-

E vern i institucions com el Tribunal Consti-tucional podria dividir-se perquè la sevatasca no és la de ser el braç executiu del go-vern. La sobreactuació judicial sobre unconflicte de caràcter polític pot acabarmalmetent la imparcialitat de les institu-cions jurídiques.

VEIG IMPROBABLE QUE PUIGDEMONT acabisent investit president. Però no cal des-cartar res perquè és una persona que do-mina l’escena mediàtica i sap moure’samb habilitat des d’Europa malgrat quecap autoritat rellevant li faci cas. El mésurgent, al meu parer, és que Catalunyatingui un govern estable, que es dediquiprincipalment a resoldre les necessitats iels interessos dels catalans, que governiper tots i que no hi hagi una sensació d’in-terinitat i confusió com la que viu el paísdes del mes de setembre. Dels trenta-qua-tre diputats de la llista de Junts per Cata-lunya en pot sortir un o més candidats querebi el suport de la majoria de la cambra iarribi a ser investit president amb la majo-ria de vots independentistes.

PERÒ L’ÈMFASI QUE ES DONA a les piuladesdiàries, declaracions i aparicions televisi-ves de Puigdemont no tenen prou encompte que per ser elegit necessita els 32vots d’Esquerra Republicana i, com a mí-nim, dos de la CUP. Oriol Junqueras és a lapresó i ens envia una piulada diària dientquants dies fa que està empresonat. Nosurt gens enlloc però seria poc realistamenystenir la seva força política i moral.Quines són les relacions i la sintonia entreCarles Puigdemont i Oriol Junqueras? Pelque es filtra des dels dos partits són escas-ses i tibants.

LA CUP, PER ALTRA BANDA, assegura que nodonarà suport a un candidat que no ac-cepti la línia directa cap a la república ca-talana, al marge de les lleis de l’Estat i de lamajoria social que no és independentistasegons els resultats de les eleccions del 21de desembre.

D’AQUESTA CONFRONTACIÓ ENTRE Catalu-nya i Espanya no en pot sortir ningú benparat si no es renuncia a victòries per gole-jada i si no es dona una sortida política dig-na i acceptable a les dues parts. Penso queRajoy tindrà moltes dificultats per conti-nuar en el càrrec precisament perquè noha sabut gestionar amb intel·ligència lacrisi. La corrupció li passarà factura. Itambé serà difícil per a Puigdemont perhaver tensat la corda excessivament de-clarant la independència de forma unila-teral. El més racional seria formar un go-vern independentista que pogués gover-nar durant tota la legislatura i que prepa-rés un pacte menys traumàtic amb Espa-nya per tal d’assegurar la convivència in-terna a Catalunya i establir unes relacionsacceptables amb l’Estat que permetessinblindar les competències en cultura, llen-gua, finançament i més autogovern. Pot-ser seria una manera de recuperar la sere-nor de tots plegats i reprendre la confian-ça d’Europa en una Catalunya plenamentaliada a les regles i als estils de fer políticade la Unió Europea.

Lluís Foix. Periodista

Cal un govern possibleTribuna

esulta menys mo-lest mantenir-se a

l’ombra del poder ialeshores la solidaritatés un bé escàs reservatals esperits lliures. Els

silencis cotitzen a borsa i callar pot serútil i no produeix incomoditat. La crònicahumana ho demostra.

És en els silencis quan es recorda elpoema del pastor Martin Niemöller, malatribuït a Bertolt Brecht, Vaig guardar si-lenci, quan el fet de callar es converteixen la pròpia condemna: quan vinguerena buscar el veí vaig callar... i ja no quedavaningú quan vingueren a buscar-me a mi.

Els que tenim certa edat recordem enpròpia carn el tardofranquisme i la ne-cessitat de solidaritat davant la injustícia.Talment, funcionava la contínua presen-

tació de documents amb la llista de “losabajo firmantes”, que potser sempre erenels mateixos, però als quals s’agraïa elcompromís i la voluntat de resistència. Iaquells noms entraren en l’imaginari dela dignitat i la democràcia. Des d’alesho-res, admirem noms de líders sindicals isocials, d’intel·lectuals i artistes, d’ecle-siàstics i agnòstics... d’espanyols quesempre hi eren i marcaven el camí.

M’agradaria sentir la veu dels demò-crates espanyols en l’actual procés cata-là. I no necessàriament a favor de la deri-va sobiranista. Fins accepto que Sabinafestegi amb Ciutadans i Serrat es declariunionista. Ho trobo bé. Però per què aEspanya calla tanta gent davant la re-pressió de l’1-O, l’existència de presos po-lítics, les limitacions dels drets fonamen-tals o la mentida compulsiva del governde l’estat? On són “los abajo firmantes”?,a quin món s’han acomodat els anticsdefensors de les llibertats d’acció i opi-nió?

R

De set en setJaume Oliveras i Costa

On són?

A quin món s’han acomodatels antics defensors de lesllibertats d’acció i opinió?

Investidura, sí, de CarlesPuigdemont, també, peròpresencial i amb permísdel jutge. El TribunalConstitucional (TC) va po-sar condicions ahir a lasessió plenària previstaper dimarts al Parlamentper escollir president de laGeneralitat: que no es faci“a través de mitjans tele-màtics ni per substitucióper un altre parlamenta-ri”. Els magistrats prete-nen que Puigdemont tornia Catalunya i s’entregui ala policia, ja que la interlo-cutòria especifica que ne-cessita l’autorització dePablo Llarena si vol acudira l’hemicicle: “No es podràinvestir un candidat sensela pertinent autoritzaciójudicial, tot i que compare-gui personalment a lacambra, si està vigent unaordre judicial de detenció iingrés a la presó.” D’aques-ta manera, l’alt tribunalvol evitar que Puigdemontesquivi els agents i es pre-senti a la Ciutadella.

D’altra banda, els ma-gistrats també prohibei-xen el vot delegat dels di-putats que són a Brussel-les i fan un toc d’atencióals membres de la mesadel Parlament perquè no

desobeeixin si no volenque s’obri la via penal.“Se’ls adverteix que el seudeure és impedir o paralit-zar qualsevol iniciativaque suposi ignorar o eludirles mesures cautelarsadoptades”, detalla la in-terlocutòria.

El TC passa així la pilotano només a Puigdemont,perquè decideixi si torna,un fet que no ha descartatmai, sinó també al presi-dent del Parlament, RogerTorrent, que ha de valorarsi manté el ple. El límit le-gal per triar president ex-pira dimecres. El regla-ment de la cambra no pre-veu la dissolució ni la con-vocatòria automàticad’eleccions en cas que eldebat no es faci.

En qualsevol cas, Juntsper Catalunya (JxCat) jaes va refermar dijous en elnom de Puigdemont com aúnic candidat. Hi insistiaahir al matí el conseller Jo-

sep Rull: “El president l’es-cull el poble de Catalunya ino Soraya Sáenz de Santa-maría o Mariano Rajoyfent frau de llei.”

Tècnicament, el tribu-nal no va decidir si admet atràmit el recurs del governespanyol perquè dona deudies per al·legar-hi. La me-ra admissió hauria deixaten suspens la celebraciódel ple. Els jutges van tenirmolt en compte el criteridel Consell d’Estat, que noveia prou base legal en lapetició de La Moncloa.Aleshores, la vicepresi-denta espanyola, SorayaSáenz de Santamaría, vaadduir que el dictamen delConsell d’Estat era nomésconsultiu.

A més, els mateixos lle-trats del TC van emetre uninforme contrari a la sus-pensió de la sessió d’inves-tidura. Van caldre prop desis hores perquè els magis-trats es posessin d’acord,

pels volts de les nou delvespre. Que la decisió finals’allargués tant denotavala divisió de parers, mal-grat la majoria conserva-dora, i la recerca d’una so-lució de consens intermè-dia entre la posició de Ma-riano Rajoy i la del Conselld’Estat.

La deliberació va co-mençar al matí amb l’ex-posició del ponent de la re-solució, el català Juan An-tonio Xiol –consideratprogressista–, oposada al’admissió a tràmit del re-curs, en sintonia amb elConsell d’Estat. El fet quela impugnació fos preven-tiva generava clares reti-cències entre els magis-trats. A la tarda va faltarl’exdiputat del PP AndrésOllero, del sector més con-servador, que no hi era permotius personals, peròl’absència no variava l’e-quilibri entre conserva-dors (6) i no tan conserva-dors (5).

Com a primera reacció,el principal afectat, CarlesPuigdemont, va piular:“Fins i tot el TC ha rebutjatel frau de llei que preteniaLa Moncloa. Més d’un hau-ria de pensar a rectificar ifer política d’una vegada. I,si no n’és capaç, de plegar ideixar pas.” El presidentva rebre la notícia a Brus-

sel·les, on es va reunir ambels diputats de JxCat ElsaArtadi, Quim Torra i Al-bert Batet per analitzarl’estat de les conversesamb ERC i la CUP per for-mar govern. “Quina forçaque agafa ara allò de: «OPuigdemont o Puigde-mont»”, escrivia la diputa-da de JxCat Anna Geli aTwitter.

Malgrat el revés judicialal govern espanyol, quepretenia suspendre el ple atots els efectes, fonts del’executiu celebraven queel TC impedeixi la investi-dura a distància de Puig-demont, perquè permetevitar una “burla” a la llei ial Parlament.

Existeix un precedenten què el TC va rebutjaruna impugnació presenta-da pel govern espanyol. El2013 el govern de José Ma-ría Aznar va intentar fre-nar mitjançant la justíciael pla Ibarretxe amb l’ar-gument que la reforma del’Estatut basc que s’estavatramitant atemptava con-tra la Constitució en ator-gar al poble basc el dretd’autodeterminar-se.

Al cap de 5 mesos, per 7vots contra 5, es va deses-timar la impugnació per-què es tractava d’una pro-posta de reforma que noestava vigent i que ni tansols s’havia començat a re-dactar. ■

Emili BellaBARCELONA

Investidurasí, peròpresencialREQUISITS Els magistrats del Tribunal Constitucional permeten la celebració delple de dimarts, però veten una reelecció de Puigdemont a distància i la condicionenal permís de Llarena DRETS L’alt tribunal denega el vot delegat als diputats exiliats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Fins i tot el TC harebutjat el frau de lleique pretenia LaMoncloa. Més d’unhauria de rectificar”

Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Els membres de lacambra sobre els qualspesi una ordre judicialde crida i cerca nopodran delegar el vot”

Interlocutòria del TC

“Cal aprofitar queel TribunalConstitucional nova negar el dreta decidir”

Agents de diversoscossos pentinen elspassos fronterersper dissuadir elgovern a l’exili

Entrevista al’exconselleraMontserratTura

El Pirineu, mésvigilat que maiper si tornésPuigdemontNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 20186 |

Policia espanyolacustodiant ahir elTribunal Constitucionalmentre els magistratsdeliberaven ■ EFE /

JUANJO MARTÍN

Contra el 155L’APUNT subvenció, etcètera. Fins i tot, per comprar un Ome-

prazol o una pròtesi de genoll el Departament de Salutha de notificar a Madrid que són unes despeses legalsi que no serviran per finançar l’independentisme. Ahirmateix, ERC va llançar una campanya 2.0 en què quali-ficava el 155 de la versió moderna del Decret de NovaPlanta. Per tant, el 155 ha de desaparèixer.Marc Bataller

L’article 155 està fent més mal del que la gent s’imagi-na. L’administració està paralitzada. Lleis tan necessà-ries per a la nostra població, com ara la de la renda ga-rantida o la de la salut universal, estan anestesiades.S’han aturat més de 100 iniciatives parlamentàries,s’han dissolt o suprimit 24 organismes públics, s’handestituït més de 250 persones, s’han aturat 9 línies de

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

1200

59-1

1802

05w

L’advocat belga de CarlesPuigdemont, Paul Be-kaert, aconsella al presi-dent que es quedi a Brus-sel·les “fins que Madrid si-gui raonable” i defensaque pot ser investit via te-lemàtica o per mitjà d’unadeclaració escrita. En unaentrevista a l’agènciaACN, Bekaert matisa quela decisió de quedar-se omarxar és del seu client,però argumenta que, si elParlament decideix inves-tir-lo, és “completamentlegal”, ja que mentre siguiinnocent “no hi ha cap ba-se legal per rebutjar-ne la

investidura”. En aquestsentit, l’advocat avisa queuna suspensió de la sessióprevista dimarts que veper ordre del TribunalConstitucional aniria “encontra de la democràciaparlamentària”.

Bekaert constata que lajustícia espanyola “no ésobjectiva” i acusa el jutgedel Tribunal Suprem Pa-blo Llarena de fer “un judi-ci polític” quan denega lapetició de la fiscalia de re-activar l’euroordre esgri-mint que Puigdemont vo-lia ser arrestat. “L’objec-tiu principal [de Puigde-mont] és ser president ides de la presó no pot fer-ho”, recorda. ■

Bekaert defensaque Puigdemontes quedi a Bèlgica

RedaccióBARCELONA

a L’advocat belga recomana al presidentque esperi que “Madrid sigui raonable”

Paul Bekaert és advocat de Puigdemont ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

Carles Puigdemont és elcandidat proposat pel pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, i el que millorsimbolitza el conflicte en-tre la legalitat espanyola ila legitimitat democràticade Catalunya, sorgida delreferèndum de l’1 d’octu-bre i de la declaració d’in-dependència del 27 d’oc-tubre. Aquest és el princi-pal argument que plantejala CUP per defensar que es

porti a terme la investidu-ra de Puigdemont, i asse-gura que en cap cas s’ha deproposar un candidat al-ternatiu, perquè suposa-ria la victòria de l’article155. Això sí, no van aclarirsi donaran suport o no allíder de Junts per Catalu-nya i vinculen el seu vot alsacords programàtics.

La CUP va celebrar ahiral matí un consell políticextraordinari, juntamentamb el Grup d’Acció Parla-mentària (GAP), per deci-dir quina seria la posició

dels quatre diputats en lainvestidura. Però la reunióva coincidir amb el ple delTribunal Constitucionalque dirimia sobre el recurspresentat per La Moncloacontra la candidatura dePuigdemont. Els cupairesvan explorar tots els esce-naris possibles i la conclu-sió va ser clara: Puigde-mont és l’únic candidat le-gítim i, per tant, s’han deforçar tots els mecanis-mes perquè es pugui votarla seva investidura.

El diputat i cap de llista

de la CUP, Carles Riera, vadeixar ben clar que s’haviade desobeir el TribunalConstitucional si prohibiael ple de dimarts a la tarda.L’alt tribunal, però, va dic-taminar que només tom-bava la investidura tele-màtica. La sessió, per tant,sembla que sí que se cele-brarà. Tot fa pensar, però,veient les tesis de la CUP,que també faran una cridaa no acceptar la imposiciódel Constitucional.

Malgrat aquest suporta Puigdemont, la CUPcondiciona el seu vot afir-matiu en la investidura ales negociacions que estanmantenint amb JxCat iERC. Els cupaires han rei-terat sempre que nomésapostaran per un governde la República i mai perun executiu que retorni al

marc autonòmic i consti-tucional. En aquest con-text, les converses giren al’entorn de tres eixos: lamaterialització de la Re-pública, els acords socialsi l’àmbit democràtic.

D’altra banda, l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC) va destacar: “No-més acceptarem el man-dat de les urnes.” I va obrirla porta a noves mobilitza-cions per “defensar el vot”.La CUP també consideraque ha arribat el momentd’encetar un altre cicle dedesobediències civils pertal de “defensar la nostrasobirania”. ■

La CUP no vol cap candidatalternatiu a Puigdemont

M.B.BARCELONA

a Defensa que la figura del president és la que millor representa el xoc amb l’Estat, però no aclareix sivotarà a favor de la investidura a Condiciona el seu vot afirmatiu a l’assoliment d’acords programàtics

Junts per Catalunya, ERC i laCUP estan negociant en elsúltims dies un programa degovern i ahir els cupaires vananunciar que ja han arribat aun acord en el vessant social.Concretament, es tracta deno renovar els convenis ambles escoles que segreguenper sexes a partir de l’any vi-nent. “Segons els nostrescàlculs, representen uns 40milions d’euros, que es po-

La CUP va celebrar ahir el consell polític, juntament amb el Grup d’Acció Parlamentària, per decidir sobre la investidura de Puigdemont ■ JOSEP LOSADA

dran destinar a la nostra edu-cació pública, de qualitat i lai-ca”, va sentenciar la diputadaNatàlia Sànchez, que tambéva fer una crida als comunsperquè s’afegeixin a aquestainiciativa i a la “materialitza-ció social de la República Ca-talana”. Aquesta qüestió ha-via estat especialment sensi-ble en els últims anys i haviaobert més d’una crisi entreCiU i Esquerra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cop a les escoles que segreguen

“Puigdemontsimbolitza el conflicteentre la legalitat del’Estat i la legitimitatdemocràtica”

Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Aquests últims dies s’haviralitzat la imatge d’unsagents de la Policía Nacio-nal inspeccionant la xarxade clavegueram al voltantdel Parlament. Totes lesespeculacions s’han dispa-rat tenint en compte queel ple d’investidura és a to-

car. Ahir, el president de lacambra, Roger Torrent, vaenviar una carta al minis-tre de l’Interior, Juan Ig-nacio Zoido, en què mos-trava el seu “malestar”perquè ningú l’ha infor-mat d’un “desplegamentsense precedents”. Tor-rent destaca que l’absèn-cia d’una “comunicacióformal d’aquestes activi-

tats constitueix un gest dedeslleialtat institucional” isubratlla que ha provocatuna “alarma innecessà-ria”. En aquest sentit, re-corda que el parc de la Ciu-tadella és un espai ambmolts nens i que, a bandadel Parlament, hi ha altresespais públics molt con-correguts com ara el zoo,una escola, un institut o

un centre esportiu. Arrand’aquesta situació, Tor-rent demana a Zoido queexpliqui urgentment lescauses d’aquesta operaciói que garanteixi que elsagents no pertorbaran el“normal funcionament”de la institució. El ministreva assegurar ahir que quanrebi la missiva la contesta-rà immediatament. ■

Torrent es queixa de l’operació dela Policía Nacional al ParlamentRedaccióBARCELONA

Furgonetes de la Policía Nacional dilluns passat davant delzoològic ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

arles Puigdemont, durant laconferència que va fer di-lluns a Copenhaguen, va de-nunciar la situació d’ofec po-

lític que històricament viu Catalu-nya. “El problema fonamental ésque Espanya no reconeix Catalunyacom un subjecte polític. No sommés que una província. La Generali-tat va ser creada el 1359. L’autogo-vern de Catalunya no neix a laConstitució espanyola. El precedei-xen més de 600 anys. Durant els úl-tims 100 anys, 9 dels 11 presidentsde la Generalitat han estat destitu-ïts, exiliats, empresonats o execu-tats”, va sentenciar.

Enric Prat de la Ribab Prat de la Riba va ser presidentde la Diputació de Barcelona(1907-1914) i va impulsar la Man-comunitat de Catalunya, de què vaser el primer president, el 6 d’abrildel 1914, fins a la seva mort, l’agostdel 1917. L’any 1902, però, quanera director de La Veu de Catalu-nya, va ser empresonat arran de lareproducció d’un article del diariL’Indépendant sobre els vinyatai-res rossellonesos. La temàtica eraaparentment innocent, però, diesabans, s’havia declarat l’estat deguerra per una vaga general i la ju-risdicció ordinària havia estat subs-tituïda per la militar. En el text hihavia una frase en què es deia queels separatistes de la CatalunyaNord es podien unir als del Princi-pat i això va ser suficient per casti-gar Prat de la Riba i el diari, que eral’òrgan de la Lliga Regionalista. Dela Riba va estar cinc dies a la presó,però la seva detenció va desfermaruna onada de solidaritat notable.

Josep Puig i Cadafalchb Diputat a l’Ajuntament de Barce-lona i també a les Corts espanyoles,va ser el substitut de Prat de la Ribaal capdavant de la Mancomunitat,l’any 1917. Amb l’arribada de la dic-tadura de Primo de Rivera, a finalsdel 1923, va haver de marxar a l’Es-tat francès –la institució va ser dis-solta el 1925. Després de la GuerraCivil, també es va haver d’exiliarquatre anys a la Catalunya Nord.

Francesc Maciàb L’any 1923, amb el cop d’estat dePrimo de Rivera, es va refugiar aPerpinyà i sota el paraigües d’EstatCatalà va anar intentant accions in-

C

surreccionals contra l’Estat espa-nyol. L’episodi més conegut són elsfets de Prats de Molló, un pla per in-tentar reconquerir Catalunya desde l’Estat francès i declarar la Repú-blica, que va acabar fracassant. Ma-cià va ser detingut i va entrar enpresó preventiva. El judici es va ce-lebrar a l’Estat francès i va ser con-demnat a dos mesos de presó, peròcom que ja els havia complert vaquedar en llibertat. Va haver de pa-gar una multa de 100 francs i va serexpulsat del país. Llavors, es va re-fugiar a Brussel·les i també va anara internacionalitzar la causa catala-na al continent americà. El 1931,va poder tornar a Catalunya i va serpresident de la Generalitat entre el1931 i el 1933.

Lluís Companysb És el cas més flagrant de tots. El1934, ell, com a president, i tot elseu govern van ser empresonatspels fets d’Octubre en proclamarl’Estat Català de la República Fede-ral Espanyola. Va estar entre reixesfins al 1936 i durant tota la GuerraCivil va tornar a presidir la Genera-litat. El gener del 1939, va marxar al’exili, però un any més tard va serdetingut a la localitat francesa deLa Baule-les-Pins. El 15 d’octubredel 1940, va ser afusellat al castellde Montjuïc.

Josep Irlab Va ser president del Parlamenten plena Guerra Civil i el 1939, comla resta d’autoritats catalanes, va

haver d’exiliar-se. Amb l’assassinatde Companys, va esdevenir presi-dent de la Generalitat en aplicacióde l’Estatut i va passar tota la sevavida fora de Catalunya. Va morir als81 anys a la Provença.

Josep Tarradellasb Durant la Guerra Civil, va ocupardiversos càrrecs a la Generalitat i el1939 es va exiliar. El 1954, JosepIrla, que estava molt malalt, va ce-dir-li el relleu i Tarradellas es vaconvertir en president a l’exili. Varetornar a Barcelona l’any 1977 en-mig d’una multitud i va ocupar elcàrrec fins al 1980.

Jordi Pujolb President de la Generalitat entreel 1980 i el 2003, durant la dictadu-ra es va caracteritzar per la sevalluita antifranquista. El 22 de maigdel 1960, va ser detingut i con-demnat a set anys de presó per laseva relació amb els dets del Palaude la Música –un concert d’home-natge a Joan Maragall, que es vaconvertir en un acte d’afirmació na-cional– i per la redacció del fullet Uspresentem el general Franco. Final-ment, Pujol va estar a la presó dosanys i mig.

Artur Masb La consulta del 9-N va portar-lo albanc dels acusats, amb l’exvicepre-sidenta, Joana Ortega, i l’exconse-llera Irene Rigau. Tots tres van aca-bar condemnats. Mas, que va serpresident entre el 2010 i el 2016, vaser castigat amb una inhabilitacióde dos anys per a càrrecs públics.Per aquest mateix procés del 9-N, elTribunal de Comptes li va imposaruna fiança de 5,2 milions d’euros i liha embargat la casa. Recentment,el jutge Llarena l’ha inclòs com a in-vestigat en la peça judicial obertaper un delicte de rebel·lió per la de-claració d’independència.

Carles Puigdemontb L’article 155 va fulminar-lo coma president i una part del govern vaacabar entre reixes –encara hi sónel vicepresident Junqueras i el con-seller d’Interior, Joaquim Forn.Puigdemont es va exiliar a Bèlgica,amb els consellers Puig, Comín,Serret i Ponsatí, i va aconseguir quela justícia belga retirés l’euroordrede detenció. Puigdemont, però, nopot tornar a l’Estat espanyol, on en-cara continua vigent. Ara, es trobaimmers en una nova batalla legalper tornar a ser president. ■

Presidents represaliats

Marc BatallerBARCELONA

2presidents dels úl-tims 11 no han estatrepresaliats: PasqualMaragall i José Mon-tilla.

ATACS · Nou dels últims onze presidents catalans han estat destituïts per l’Estat, exiliats, empresonats, executats o condemnatsper defensar el dret a decidir CASOS · Des de Prat de la Riba, que va anar a la presó quan era director de ‘La Veu de Catalunya’,passant per l’afusellament de Companys, l’exili d’Irla o Tarradellas fins arribar a Mas, condemnat pel 9-N, i Puigdemont

A dalt a l’esquerra, Enric Prat de la Riba. Al costat, Companys empresonat pels fets d’Octubre. A sota,Irla, a l’exili, i, darrere seu, Tarradellas. I Mas, durant el judici del 9-N ■ EL PUNT AVUI

òs és un petit poble occitàde cases de pedra i teula-des de pissarra, a la ribadel riu Garona. És el dar-

rer abans d’entrar a la Val d’Aranseguint la carretera francesaN-125. A la sortida del poble hi hauna petita central hidroelèctrica iels edificis de l’antic pas frontererde Pont de Rei. No estan abando-nats, tot i que de portes enfora hosemblen. En un hi ha un petit des-tacament agents de la policia fran-cesa i en el següent, una oficina delCuerpo Nacional de Policía espa-nyol. Entre els dos edificis hi ha lesantigues cabines de la duana, sen-se ningú a dins, amb una mica depols als vidres, i sense que cap cot-xe hi passi, perquè fa temps que lacarretera es va desviar uns metresi els vehicles circulen lliurementd’un estat a l’altre sense que ningúels aturi. Des d’aquí, en direcciónord hi ha vuit hores de cotxe finsa París, i una mica més fins a Brus-sel·les. En direcció sud, tres horesfins al parc de la Ciutadella de Bar-celona, on hi ha el Parlament.

Els mitjans i el govern espanyolsestan nerviosos per la possibilitatque Puigdemont torni a Catalunyade manera clandestina per sotme-tre’s a una investidura presencialal Parlament. “No el deixarem en-trar ni al maleter d’un cotxe”, vadir aquesta setmana el ministre es-panyol de l’Interior, Juan IgnacioZoido, en una entrevista a Antena3. Efectivament, en el primer pobledins de l’Estat, Les, hi havia dijousa la tarda una patrulla de la Guàr-dia Civil, amb el Patrol aturat dinsde la primera rotonda del poble itres agents plantats davant delscotxes que venien de França. Enaquell moment, però, conversavenentre ells i ningú aturava cap cot-xe. Cap a dins, doncs, sense queningú miri cap maleter. Des de lavall, expliquen que no s’ha notatgaire cap dispositiu de vigilància

Hespecial, tot i que el desplegaments’ha incrementat. Almenys unavintena d’agents d’altres coman-dàncies s’han desplaçat per incre-mentar la vigilància als dos passosde frontera de la vall, el de Les i EthPortilhon, segons informava dijousel diari Segre de fonts policials.

Creuant el port de la Bonaigua,cap al Pallars i la vall d’Àneu, hi haun altre punt on conflueixen diver-sos passos transfronterers, algunscap a França, i d’altres cap a An-dorra. Aquí, la vigilància és com eltràfic de persones: discreta, disper-sa per la immensitat de pistes i ca-mins de muntanya, i clandestina.Ni a Esterri ni a la vall Farrera (undels punts d’accés cap a Andorra)

es percep cap increment de la vigi-lància en una zona que ha estathistòricament lloc de pas en elsmoments històrics més convulsosdel país i d’Europa. Diverses senya-litzacions indiquen els senders uti-litzats durant la Segona GuerraMundial per fer passar jueus fugiti-us del nazisme i aviadors aliats cai-guts durant les batalles a França.Al centre de Sort, un petit museu al’antiga presó commemora les per-sones que van perdre la vida bus-cant la llibertat a través d’aquestesmuntanyes, ja sigui en una direccióo en una altra.

A l’Alt Urgell, l’activitat policialde frontera és intensa, però difícilde comparar amb l’habitual. A laduana de la Font d’en Moles, elsagents duaners de la Guàrdia Civilobren maleters de manera aleatò-ria, com és costum, buscant teòri-cament tabac o divises sense decla-rar, i no tant presidents de la Gene-ralitat. “No hi veiem cap diferència,sempre hi ha vigilància. La fronte-ra amb Andorra és sempre cons-

tant, hi ha desplegament sovintper la Seu i la comarca, i no fa lasensació que s’hagi incrementat”,expliquen des de la Seu d’Urgell.Són 23 els passos naturals que evi-ten el control fronterer entre An-dorra i Catalunya, però també éscert que la Guàrdia Civil, quan havolgut fer un control estricte, sapcom fer-ho: l’any 1997, després queun contrabandista atropellés unnoi de 16 anys tot circulant a 170km/h per una pista de muntanya,la policia fronterera va llançar unpla contra el contraban que va aca-bar amb 600 contrabandistes en-xampats en nou mesos.

A la Cerdanya i el Ripollès, on lafrontera és amb l’Estat francès i noexisteix contraban, sí que han ob-servat aquests dies un increment

inusual de la vigilància policial. Al-guns testimonis han explicat aaquest diari que s’han trobat con-trols aquesta setmana al colld’Ares, a l’antic pas fronterer, tot ique d’una manera no permanent.Al Pertús, a la Jonquera, diversesfurgonetes de la Guàrdia Civil esvan desplaçar divendres fins a lesantigues casernes del punt fronte-rer de la Jonquera i van instal·larun control, durant el qual van es-corcollar els maleters i alguns ocu-pants dels vehicles.

Com ha passat cada vegada queel país ha viscut una situació histò-rica convulsa, el Pirineu s’ha con-vertit de nou en un protagonistamés de la situació. Històricamentha estat un lloc d’escapada, o d’ar-ribada, en els moments de dalta-

CONTROLS · El govern espanyol incrementa eldesplegament policial fronterer a la Val d’Aran, elPertús i el Ripollès OBSESSIÓ · La possibilitat quePuigdemont torni a Catalunya per a la investidura dedimarts preocupa el govern de Rajoy

Pirineusvigilats

Controls poccridaners peròexistents. Al Pertúsvan muntar undispositiud’escorcoll devehicles divendrespassat; dijous, laGuàrdia Civil vamuntar tambévigilància al primerpoble de la Vald’Aran.

David MarínLLEIDA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A Les (Aran), el coll d’Ares(Ripollès) i el Pertús (AltEmpordà) s’han observatcontrols policials

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

baix polític i social. Al llarg dels250 km entre la Val d’Aran i elcap de Creus hi ha infinitat depassos en terrenys escarpats,molt poc habitats, de vigilànciadifícil, i amb tres estats impli-cats (l’espanyol, el francès i l’an-dorrà). Amb la dictadura de Pri-mo de Rivera, Francesc Maciàva intentar una invasió militaramb dues columnes d’Estat Ca-talà des de Prats de Molló a tra-vés del coll d’Ares i Sant Llorençde Cerdans. Amb l’esclat de laGuerra Civil espanyola, l’any

1936, va ser el punt de fugida depolítics i religiosos que volienevitar ser represaliats per la di-nàmica revolucionària que vaesclatar en la rereguarda repu-blicana, mentre que el 1939 elvan haver de travessar milersde republicans fugint del feixis-me. Durant la Segona GuerraMundial, els passos clandestinsvan ser el camí de molts jueusque fugien del domini nazi d’Eu-ropa cap a Portugal, i tambéd’aviadors aliats caiguts encombat sobre la França ocupa-

da. El 1945, el PCE va envairmilitarment la Val d’Aran du-rant una setmana, buscant quefos l’espurna d’un aixecamentdes de l’interior contra el règimde Franco, cosa que no va reei-xir, i durant els anys posteriorsva ser el pas clandestí de petitsreductes de maquis i d’oposi-tors al règim. També va ser através del Pirineu que van arri-bar des de la Catalunya del Nordles urnes del referèndum de l’1d’octubre tot burlant la vigilàn-cia de la policia espanyola. I,

abans que Tarradellas i Suárezpactessin la restitució de la Ge-neralitat i el seu retorn, algunsgrups polítics, s’havien arribat aplantejar una operació de re-torn unilateral del presidentexiliat, fent-lo passar de mane-ra clandestina fins a una masiade Vic de la família Vila d’Aba-dal, i des d’allà en un acte públici amb columnes de gent prote-gint-lo fins al Parlament a Bar-celona.

L’any 1977, però, Suárez vaacceptar el seu retorn. ■

A dalt, un agent de lapolicia espanyolaescorcolla el maleter d’unvehicle. A baix, el puntfronterer de Pont de Rei, a laVal d’Aran, en desús des delsacords de lliure circulació dela Unió Europea. Tot i això, laGuàrdia Civil va muntardijous un control unscentenars de metres mésenllà, a l’entrada del poblede Les. ■ ACN / D.M.

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 2018

8496

65-1

1803

36w

mb l’exconsellera, par-lem del present i el fu-tur del país, però tam-bé de l’assaig República

pagesa, amb què ha guanyat elpremi Carles Rahola 2017.

És inevitable la comparació en-tre l’octubre del 2017 i l’octubredel 1934.És el període més semblant al’actual, però no hi ha dos mo-ments iguals. El 1934 es declaral’estat de guerra. On hi ha mésconflicte és a Astúries, amb unavaga insurreccional que és es-clafada per l’exèrcit a les ordresde Franco. A Catalunya, la pro-clamació de la República quefa Companys no té gaire suportpopular. Tot i instar a la calmai no a la insurrecció, hi ha unaseixantena de morts. Hi ha al-guns alcaldes que segueixenCompanys i també la procla-men. Uns 130 alcaldes i 600 re-gidors són sotmesos a tribunalsmilitars. Les diferències hi són.Ara bé, els membres del governsón condemnats per rebel·lió iempresonats al penal de Cadis,i els alcaldes i regidors, absolts.Quan guanya el Front Popularel 1936, es recuperen les institu-cions i hi ha un discurs de Com-panys al Parlament, el famós de“tornarem a lluitar, tornarem asofrir”. És bo analitzar aquestdiscurs, perquè hi diu més coses.Hi diu que són ells els fidels in-tèrprets de l’esperit i la lletra dela Constitució, dels drets fona-mentals de la República. Canviala perspectiva i, en comptes detrencar l’ordre constitucional,el que fa és reivindicar la Cons-titució. I em sembla molt hàbili molt interessant.

Vostè creu que aquell gir deCompanys és aplicable ara?Aquell discurs té vigència. Pelque fa al redactat dels drets fo-namentals, la llei de transitorie-tat del 2017 incorporava com avàlids els de la Constitució Espa-

A

nyola. Hauríem de fer que Cata-lunya aparegués davant del mónque ens observa com la fidel in-tèrpret de l’esperit de la Consti-tució. La Constitució parla en di-nou articles de participació de laciutadania en les decisions im-portants. Hem deixat que unpartit que no la va votar, adduintque era “esquerranosa”, “mar-xista” i “separatista”, se l’hagiapropiat i la faci servir com unacadena. La Constitució és unallei que dona drets. Amb aquestenfocament, crec que tindríemmés suports internacionals.

Però el PP no està sol. Ha apli-cat el 155 amb el PSOE i Cs.Sí, és clar. El 155 que presentael govern espanyol al Senat ésmolt exagerat i abusiu. Encaraque no s’hagi aplicat tot, els do-na marge per anar fent. Estra-nya molt el suport de l’esquerra

anomenada progressista i l’ab-sència d’un discurs de reconei-xement a les nacionalitats quefiguren en la Constitució. Quiestà traint l’esperit d’aquellaConstitució és el govern espa-nyol, recentralitzador, maltrac-tador i menyspreador dels nos-tres elements d’identitat com a

comunitat nacional. L’esquerrano hi hauria de donar suport. El1934 el PSOE va donar suporta la vaga general, i IndalecioPrieto es va haver d’exiliar des-prés dels fets d’Astúries. A mi,que he estat militant socialistamolts anys, m’impacta molt.

Aquest front comú no fa pensaren una sortida negociada.No soc optimista, però a vega-des un no té més remei queafrontar el problema. Amb lasentència de l’Estatut i les pri-meres mobilitzacions, el van ne-gar, però avui el Fons MonetariInternacional diu que el creixe-ment econòmic dependrà de lasolució d’aquest conflicte. Pertant, o l’afronten de manera in-tel·ligent o se’n van a casa.

Si el PP se’n va a casa, creu quehi haurà possibilitats?

Bé, últimament Ciutadans s’hasuperat i ha mostrat posicionsmés cap a la dreta que el PP. Ciu-tadans fa el que va fer Lerroux.Se’n va anar a Espanya i vatriomfar electoralment a còpiade parlar malament de Catalu-nya. Sap greu, però hi ha cosesque no són noves ni intel·ligents.

Quin pronòstic fa?Depèn molt del full de ruta. A Ca-talunya, ja tothom ha acceptatque això no va de terminis curts.Per això menciono el discurs deCompanys, que va ser estratègic.L’aplicació inflada del 155 ha fe-rit la nostra dignitat i la respostaha estat votar opcions indepen-dentistes. Però aquesta confian-ça dels ciutadans és, en part,perquè tinguin l’oportunitat dereconduir els anhels d’una ma-nera que no acabi sent negativaper a Catalunya.

ROL · “Hem de prendre al PP el paper de defensor dels valors de la Constitució del 1978, perquè és nostra. El PP no la vavotar” FULL DE RUTA · “Per a un polític, a vegades, és l’última oportunitat, però un poble no pot estar en un carreró sensesortida” RESOLUCIÓ · “El conflicte no es pot desbloquejar en la disjuntiva de victòria o derrota, submissió o llibertat”

“Cal aprofitar que el TC nova negar el dret a decidir”

Montserrat Tura Exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat

Xavier MiróBARCELONA

Neta de rabasserNeta d’un líder rabassai-re que també va ser al-calde d’ERC a la Repú-blica, Montserrat Tura(1954) rememora en unllibre les vicissituds de laseva família, amb un on-cle exterminat a Mau-thausen i un altre oncle iel pare empresonats pelfranquisme després depassar per camps detreballs forçats delsnazis i del règim de Fran-co. Va ser setze anys al-caldessa de Mollet delVallès, diputada al Par-lament i consellera d’In-terior i Justícia (2003-2010). Metgessa, escrip-tora i política, avui exer-ceix la medicina a l’hos-pital de Palamós. AmbRepública pagesa. Vin-dicació del catalanismerabassaire, ha guanyatel premi Carles Raholad’assaig 2017.■ X.M.

Montserrat Tura, durant l’entrevista realitzada a la llibreria Laie de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

❝Quan Companys surtde la presó, reivindicaque són ells els fidelsintèrprets de laConstitució

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 201814 | Nacional |

Quin seria el seu full de ruta?La meva biografia pesa. He es-tat consellera de Justícia. Hi haqui em diu que soc una somia-truites, però insisteixo que hemde prendre al PP el paper de de-fensor dels valors de la Consti-tució del 1978, perquè és nos-tra. Si el món democràtic avan-çat no ens ha donat suport ésperquè es pensa que som unsextraparlamentaris eixelebrats.

Creu que aquesta és la visió?Bé, jo diria que no hem aconse-guit suports explícits perquè, enel fons, els defensors de l’ordreconstitucional són aquells queno van votar la Constitució. Mésque demostrar que el TribunalConstitucional (TC) és el nostregran enemic, el que hem de ferés aprofitar que el TC no diu pasque no existeixi el dret a decidir,sinó que les institucions políti-ques han de decidir de quina ma-nera s’articula. Atenció! Pel quefa a la presó preventiva, és evi-dent que el jutge Llarena s’estàpassant de la ratlla, però hi hacom a mínim dues sentències delTC que estableixen que la presó

preventiva no es pot aplicar maien sentit punitiu. És per evitarno sé què quan estàs instruint,però han de ser el mínim de dies.Aquí ens costa molt agafar unarticle o un paràgraf del TC i rei-vindicar-lo, perquè ens hem si-tuat als antípodes d’això i, del 78,no en volem saber res. Es tractad’aprofitar el constitucionalismedels millors moments, de Tomásy Valiente i de García-Pelayo. Hiha sentències molt interessantssobre drets individuals i col·lecti-us a les quals hem de treure lapols, i les hem de refregar per lacara dels que apliquen la llei de

drets fonamentals d’una maneraque ens empresona. Primer hemde formar un govern i demostrarel que hem demostrat tantes ve-gades: que governant-nos sombons i que som capaços de fer elmillor sistema sanitari i la millorescola inclusiva. No podem per-metre que la situació ens portia una decadència dels serveis idel nostre estat d’ànim.

Què li sembla el camí de la re-forma constitucional?Hi ha coses tan delicades que,segons qui les remena, les es-patlla. Prefereixo buscar inter-

pretacions obertes de la Consti-tució. He sentit determinadesafirmacions que em pensavaque no tornaria a sentir.

Per exemple?Per exemple, aquesta obsessióque Espanya sigui uniforme. Sino ho és! Precisament l’article 2era el reconeixement que no ésuniforme. Servia per dir: “Sí, ca-talans i bascos, ja sabem què vo-leu ser. Us ho reconeixem desdel primer dia. Espanya estaràformada per regions i nacionali-tats.” Però, després, això nos’ha traslladat a cap llei orgàni-

ca. Avui, si haguéssim de fercas dels líders dels parlamentsregionals, això no hi seria. Decap de les maneres acceptenaquests dos nivells. Hauríem derellegir i actualitzar els nostresreferents per desbloquejar-ho:Gabriel Alomar, Rafael Campa-lans, Pi i Margall... I no es potdesbloquejar en la disjuntiva devictòria o derrota, submissió ollibertat. S’ha de resoldre comals estats democràtics: Escòcia,el Quebec... Segurament, si elsseus constitucionals els hagues-sin fet alguns advertiments, elshaurien atès i haurien buscataltres vies. És mentida que no-més hi ha un camí. Per a un po-lític, a vegades és la seva últimaoportunitat; per a un poble, no.Un poble no pot estar en un car-reró sense sortida. Una nacióha de tenir moltes possibilitatsi camins, i estic convençudaque, amb el bagatge que tenim,i si llegim bé la història i el pre-sent, el trobarem. ■

L’entrevista sencera,a www.elpuntavui.cat�

Si el món democràticno ens ha donatsuport és perquèes pensa que somextraparlamentaris

❝ Hem de formar ungovern i demostrar,com ja hem fet,que governant-nossom bons

❝ Reformar laConstitució és tandelicat que prefereixoque se’n faci unainterpretació oberta

❝

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE GENER DEL 2018

1266

40-1

1795

07®