Edició de LleidaDIMARTS · 20 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14582 - AVUI / Any XL. Núm. 13452 - EL PUNT

1,20€

178388-1177277w

8011

75-1

1787

81®CONTRAPORTADA P36

M. José PuyaltoDegana de Dret,Economia i Turisme

“No es valorala qualitat i elprestigi de laUniversitatde Lleida”

NACIONAL P11

L’economista respon que no s’haviapresentat per ocupar el càrrec i demanaque es treballi per trobar el consens

L’economista Elisenda Paluzie■ ORIOL DURAN

Pressió a Paluzieperquè acceptipresidir l’ANC

VIATGE · El president Puigdemontanuncia que visitarà el paísescandinau a partir de dijous

I ara, FinlàndiaINVESTIDURA · JxCat mantél’opció de Sànchez, en espera que elSuprem decideixi avui si el deixa lliure

SUÏSSA · La seu de l’ONU a Ginebraés el marc d’un debat sobre els presospolítics que incomoda La Moncloa

HÈLSINKI · A la capital finlandesaes reunirà amb diputats per continuardenunciant la repressió de l’Estat Gabriel i Puigdemont, ahir a Ginebra ■ AFP

P6-8

Un mural del famós grafiter Banksy sobre el ‘Brexit’, fotografiat ahir a Dover, al Regne Unit ■ AFP

EUROPA-MÓN P22

La UE i el Regne Unit acorden els termes de la transició

Històric acord pel ‘Brexit’

Tensió en la reoberturad’una estació a Sabadell

Nacional P9

La fiscalia acusa l’ONG catalana defomentar la immigració il·legal

Europa-Món P23

Itàlia reté el vaixell desalvament d’Open Arms

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l ceramista an-glès Grayson Per-

ry ha escrit una guiaper “actualitzar” el“sistema operatiu dela masculinitat”, en

què parla de l’home per defecte, elgran home blanc que continua colonit-zant els llocs de comandament. Homeblanc, heterosexual, de classe mitjana ide mitjana edat, que actua per sobrede les seves suposades habilitats. Queimposa la seva visió del món, que sesuposa que és la del seny. Vivim i res-pirem en el món de l’home per defectei la seva perspectiva impregna l’Estat,l’escola, els mitjans de comunicació iels negocis. L’home per defecte gaire-bé mai afronta una amenaça existen-cial. No ha de lluitar pels seus drets odefensar la seva pàtria. La identitatsempre és la dels altres, la dels que esveuen obligats a prendre una incòmo-da consciència del seu sexe, la seva ra-ça, la seva classe o la seva pàtria. L’ho-me per defecte ha monopolitzat l’estè-tica de la seriositat i tothom que vulguique se’l prenguin seriosament s’ha de

posar aquell vestit gris d’executiu occi-dental. L’hàbit del poder. Fins i tot lesdones han d’adoptar aquesta armadu-ra del que és ordinari. Feu un Google ibusqueu les fotografies de Diego Pérezde los Cobos, del jutge Pablo Llarena odel governador del Banc d’Espanya,Luis María Linde. Homes per defecteque fins i tot fan la mateixa cara. El diaque hi hagi poder a Catalunya, ja emreferiré als d’aquí. Però avui aquest ar-ticle el faig pensant en Mariano Rajoy,el gran home per defecte. Imagineu-lo.I entendreu per què aquest i molts al-tres homes per defecte són incapaçosd’assumir ni la protesta feminista, ni laprotesta dels jubilats, ni la protestadels manters, ni la protesta catalana, nila protesta de l’escola, ni la de Múrciaper l’AVE, ni la que tornarà dels joves.Perquè a ells ja els va bé viure en el seumón per defecte. I no té a veure ni ambdretes ni esquerres. De fet, l’home perdefecte d’esquerres encara és mésdesesperant, perquè creu que la feina–si és que la va fer– ja va quedar fixadaal maig del 68 o a la Transició.

E

Keep calmTian Riba

L’home perdefecte

La identitat sempre és la delsaltres, la dels que han dedefensar el seu sexe, la sevaraça, la seva classe o la sevapàtria

Bratislava, una autopista deconcepció soviètica parteix laciutat antiga en dos. Quan la

vaig veure vaig quedar parat, cavil·lantcom es podia haver fet una obra aixísense ser mala persona. La calçada cir-culatòria va enderrocar cases, palaus,jardins i carrers arcaics. Surts de lacatedral, i et trobes a l’autopista. Peranar al carrer remot del davant, hasde travessar un pont. El centre histò-ric de Bratislava, al contrari de Pragao Budapest, és petit i aviat està vist.Seria més gran i atractiu si la carrete-ra vertiginosa no l’hagués escapçat.

No em cal anar tan lluny. L’autopis-ta que més freqüento perquè és im-prescindible per fer el desplaçament aBarcelona migparteix Badalona. Tam-bé Montgat i Sant Adrià de Besòs. Noho fa per l’exacte centre urbà, però se-para barris i veïns. El carrer dels blocsde pisos que hi ha a dreta i esquerra ésl’autopista o el pont de sota. Moltsd’aquests edificis són anteriors a la se-va construcció. Els que els van habitarho van fer pensant que davant de casatindrien un passeig o una urbanitzacióraonable. Surten a la finestra o a es-

A

tendre la roba i veuen i senten la rota-ció dels cotxes. La velocitat en aquesttram està limitada als vuitanta per ho-ra. Fan menys soroll i són menys in-oportuns, els cotxes i camions, a ritmemoderat?

Fa ara cinquanta anys que l’autopis-ta es va inaugurar. La de Bratislavadeu ser de la mateixa època. Represen-ta que el règim soviètic i el franquismeeren incompatibles, però pel que fa aarquitectura i enginyeria eren idèn-tics. Uns pisos “de protecció oficial”, aVarsòvia o a Rubí, només es diferen-cien perquè en uns hi havia a l’entradala falç i el martell i en els altres el yugo

y las flechas. Les mateixes façanes gri-ses, aquelles escales exteriors, els cor-redors inacabables, les habitacions es-tretes, l’orientació al nord de molts...

Cinquanta anys... Vol dir que finsals quinze vaig fer el trajecte d’anada aBarcelona i de tornada a casa pel car-rer major de Badalona. Feia el viatgeamb autobús. Passava per davant delcine Picarol, i en mirava la programa-ció. Una passera que els aiguats feienperillosa salvava el Besòs. L’entrada aBarcelona era pel carrer Pere IV (perals seus veïns, encara ara, la “carrete-ra de Mataró”). L’autopista va ser, enaquestes condicions, molt benvinguda.Els automobilistes van quedar encan-tats d’aquell símbol de progrés i desar-rollo. Però calia que seguís aquell tra-çat? Llegeixo que va destruir cases an-tigues i vestigis històrics. Hi havia enaquell moment algú que s’hi poguésoposar, aquí o a Bratislava, sense anara la presó?

L’alcaldessa de Badalona diu que volalterar-ne el traçat o fer-lo menysagressiu. La titularitat de l’autopistaés de l’Estat. Suposo que ho té encompte.

“L’alcaldessa volalterar-ne el traçat ofer-lo menysagressiu

Vuits i nous

Autopista de BadalonaManuel Cuyàs

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018

vui el candidat a la presidènciade la Generalitat, el reclús JordiSànchez (reclús perquè així ho

ha decidit la justícia espanyola, ésclar), sortirà de la presó de Soto delReal (que és a Madrid, i no pas a Cata-lunya, de manera que així castiguentambé les famílies, és clar) per anar adeclarar al Tribunal Suprem. Sànchez(com també ho farà Joaquim Forn) hidefensarà el seu recurs contra la deci-sió del jutge Pablo Llarena de negar-lila llibertat condicional. Hi defensaràtambé, suposo, el seu dret a poder as-sistir al ple de la seva investidura nique sigui sortint de presó unes hores.El candidat a president de la Generali-tat vol assistir a la seva investidura (oa la seva possible investidura, és clar,perquè la CUP fa de CUP) ni que siguiarribant al Parlament escortat per de-senes de furgons policials. Així li ho fa-rà saber avui (li ho tornarà a fer saber)a la sala d’apel·lacions del Suprem. No

A “Per què tantarepresàlia, tantavenjança? S’ho hanpreguntat mai?

hi tinc gaire esperança, jo, en aquestadecisió. Ni en aquest recurs, ni en capaltre dels que té presentats Sànchez. Iem penso que vostès tampoc. Perquèel jutge Llarena ja va descartar la sorti-da de Sànchez de la presó argumen-tant que no hi havia les condicions“per a un trasllat segur”, i considerantque hi havia “risc de reiteració delicti-va”. “Però, quan i on vol que reincidei-xi? Dins la furgoneta?”, es preguntairònicament però amb raó el lletrat deSànchez en el recurs d’apel·lació. Jo nohi tinc, deia, gaire esperança. Proba-

blement cap. Seria una sorpresa (evi-dentment agradable, democràtica,raonable, lícita i enraonada) que notindrem. L’aparell judicial ha deciditanar a totes i aplicar, sempre sota unparaigua legal, el grau més alt de càstigpreventiu. I com més investigacions,escorcolls, detencions i preses de de-claració, millor. La pregunta sempre ésla mateixa: per què? Jo me la faig so-vint, aquesta pregunta. Per què tantarepresàlia? Venjança? Revenja? Perquè Jordi Sànchez no pot ser investitpresident? Per què aquesta causa ge-neral? Per què aquest contra tot i con-tra tothom? Probablement, pensin-ho,perquè no jutgen tant el que ha passatfins ara (que també) sinó sobretot per-què pretenen establir les bases perquèno torni a passar. No hi havia prece-dents, doctrina ni jurisprudència i, ésclar, els espanta el que ha passat. Peròels atemoreix encara més el que puguipassar en un futur. És per això, també.

Per què?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La decisió de les autoritatsitalianes, i per extensió de les

europees, de confiscar el vaixell del’ONG catalana Proactiva OpenArms, que acabava de rescatar 216refugiats en aigües internacionalsdavant la costa de Líbia, i acusar laseva tripulació d’associació crimi-nal i de promoure la immigració il-legal no només és paradoxal, injus-ta i cínica, sinó que no avança ni unmil·límetre cap a la solució d’unproblema humanitari de primer or-dre que ja ha provocat més de deumil morts al Mediterrani en els úl-tims anys. La qüestió de fons és quecentenars de milers de persones,refugiats, es dirigeixen cap a Euro-pa provinents d’Àfrica i l’Orient Mit-jà fugint del seu país per conflictesbèl·lics, perquè són perseguits operquè busquen una vida millor. Ino és un viatge de plaer, sinó unatravessia sovint desesperada, sen-se mitjans i jugant-se la vida.

La solució per frenar l’entradadescontrolada d’immigrants no potser, en cap cas, deixar morir al marels milers de refugiats que viatgen ala deriva en embarcacions precàriesorganitzades per les màfies que eslucren amb el tràfic de persones. Iencara menys criminalitzar els re-presentants d’Open Arms, que siuna cosa ha fet al llarg dels últimsmesos és salvar vides –es calculaque més de 50.000– que els estats,amb tots els seus mitjans, haviendeixat a la intempèrie. Les solucionsreals són, en primer lloc, combatre iperseguir les màfies que campen ales platges nord-africanes i fan nego-ci amb el tràfic il·legal de personessovint en connivència amb les auto-ritats locals; en segon lloc, complirles quotes d’acollida de refugiatspactades al si de la UE, cosa que qua-si cap país ha fet; i en tercer lloc, im-plicar-se molt més a resoldre elsconflictes regionals i millorar la si-tuació en els països d’origen dels re-fugiats. Si no es fa això, els discursosresulten d’una gran hipocresia.

Salvar videsno és un crim

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Tres anys després de l’èxit del Big Bang (MúsicaGlobal, 2015), el grup català format per RoserCruells, Èric Vergés i Jan Riera presenta el seuquart disc, titulat Tots els meus principis (MúsicaGlobal, 2018), que estrenarà en concert el mesque ve.

FUNDADOR I DIRECTOR DE PROACTIVA OPEN ARMS

El quart disc

Open Arms rescata nàufrags del mar i salva vides.La immobilització del seu vaixell, la detenció delcapità i l’acusació a l’ONG d’associació criminal ipromoció de la immigració il·legal seria una curio-sa paradoxa si no fos una aberració que els go-verns italià i espanyol farien bé de corregir.

-+=

-+=

Nova eina de diagnòsticJosé Manuel Soria

Al costat dels refugiatsÒscar Camps

-+=

Roser Cruells

L’estudi coliderat per l’investigador de l’Institutd’Investigació Biomèdica de l’hospital Sant Pau,en col·laboració amb altres centres, ha donat coma resultat una nova eina de diagnosi que permetràprevenir i tractar el risc de trombosi en pacientsde càncer.

BIÒLEG INVESTIGADOR DE L’HOSPITAL SANT PAU

MEMBRE D’ELS CATARRES

De reüllMarga Moreno

Mentre somnúmeros

ls de lletres tot això dels números ens fa respecte.Tot i que, segons com es miri, treballar amb

números deu ser fàcil. Tots els números uns són igualsals altres números uns. I amb els dosos, els tresos i laresta, passa el mateix: no hi ha ensurts. Els senyors de laguerra compten les baixes pròpies i de l’enemic ambxifres. Els tecnòcrates europeus, ben escarxofats a lesseves butaques, sospiren autoindulgents mentre elsreciten els guarismes de les persones que ha engolit elMediterrani, i també els refugiats que envien a Turquia. I

hi passen comptes, a tant la peça.Faci caixa, senyor Erdogan. O elspensionistes són tants, a les arqueshi ha tant. Toquen a tant. Ah, lademografia, mala sort...Però els noms, ah, els noms, sónfigues d’un altre paner. Ursula K. LeGuin, en els seus relats de Terramar,descrivia fins a quin punt el nom

d’algú és important. Nomina sunt omina (“els noms sónpresagis”, que deien els llatins). Schindler va fer la sevallista amb els noms que la barbàrie havia trasmudat ennúmeros tatuats al braç.

En canvi, comptant números tot es fa més planer,més lleuger. Les persones, aleshores, són com ous enuna granja. Ai, guaita, se n’han trencat uns quants...Però no són ous, ni cargols en una cadena de muntatge,que es poden substituir. Són dones assassinades, sóninnocents sota les bombes, són exiliats, són aturats.Amb noms, cognoms i molta gent que pateix per ells.

A

Treballantambnúmeros, totes fa méslleuger, méssuportable

http://epa.cat/c/gjtzim

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Ser-rano i Carles Sabaté (Nacional), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llen-gua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Marcela Topor (Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció),Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques) i Anna Puig (Comarques Gironines).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

ls veïns de Gironaa qui la policia va

colpejar amb ganesdurant el referèndumde l’1-O, quan van aljutjat com a víctimes a

ratificar la seva declaració prèvia, ensurten gairebé com a culpables des-prés de suportar un dur interrogatoride la fiscalia. “Vostè no sabia que el re-ferèndum era il·legal?”, “Va oferir resis-tència a la policia?” I així durant una bo-na estona. Tot plegat amb la clara in-tenció de demostrar que la brutalitat del’actuació dels agents –blasmada permig món i enregistrada en desenes devídeos– estava plenament justificada;de fer veure que a Girona, com a la res-ta de poblacions que van rebre la re-pressió policial, els veritables culpablesque aquesta es produís van ser els ve-ïns que defensaven pacíficament el seudret a votar, i no pas uns guàrdies civilsi policies que, no només van actuar de

manera desproporcionada, sinó que, enmolts casos –i ho ratifiquen molts testi-monis–, ho van fer amb ràbia, molta rà-bia. Tota la que es pot tenir desprésd’un mes tancat en un vaixell i rebentmissatges de com de dolents poden ar-ribar a ser els catalans. “Que nos dejenactuar!”, recordeu?

En tot cas, és evident que hi ha unavoluntat expressa de canviar el relat delque va passar l’1-O i de mostrar com aculpables els ciutadans i com a vícti-mes la policia. Així ha succeït, per ex-emple, a Fonollosa (Bages) on l’alcalde,Eloi Hernàndez, acusat de desobedièn-cia per la Guàrdia Civil, denunciaaquesta voluntat de “crear una realitatparal·lela d’allò que va passar al poble”.“Volen fer creure que la gent va actuaramb alguna mena de violència contra elcos policíac. I així volen justificar la sevaactuació completament desproporcio-nada”, va assegurar just la vigília que eltinent coronel de la Guàrdia Civil confir-més aquests temors al jutjat on, fins itot, es va atrevir a dir que l’actuació po-licial a Fonollosa havia estat “exquisida”.Quina barra! La mateixa que tenen unsquants agents de la Guàrdia Civil quevan colpejar fortament la gent de SantCarles de la Ràpita. “Ho vam fer perprotegir-nos”, han declarat al jutjat.Quanta mentida i manipulació. No te-nen vergonya ni la coneixen.

E

Full de rutaMiquel Riera

De víctimesa culpables

Hi ha una clara voluntat detergiversar l’1-O, de fer veureque els culpables de laviolència van ser els votants

1any

Els experts coincideixen que laprincipal font d’irregularitats enel sistema de finançament delspartits es troba en el sistemade recaptació de diners.

10anys

20anys

La mesa del Congrés apunta aCiU i el PNB com a socis delPSOE. Els socialistes prefigurenacords cedint unavicepresidència a CiU.

La caiguda del comando Arabaenfronta els governs basc icentral. Oreja i Atutxa reobrenla polèmica sobre el futur de laGuàrdia Civil a Euskadi.

Finançament clau Nous socis Pugna permanentTal diacomavui fa...

No sacrifiquemLluís Salvadób El masclisme és una actitudtotalment reprovable de supe-rioritat i menyspreu vers la do-na que tots hem de combatre.És com la lluita contra el racis-me i com la que cal mantenirencara contra l’esclavatge i elcolonialisme, malauradamentno totalment superats. Però noés fàcil eliminar de les nostresconductes tot vestigi de mas-clisme. En aquest procés, quemai no es pot donar per aca-bat, apareixen a vegades com-portaments contradictoris i in-coherents. Ens ha passat a totsi ens pot passar encara, i mésen l’espai privat d’una conversainformal. No ho defenso en ab-solut ni és per estar-ne orgullo-sos. El conegut comentari d’enLluís Salvadó és una broma demal gust que mostra fins aquin punt no tenim del tot clarque un gest com aquest és sig-nificatiu. Per això cal criticar-lo ireclamar-ne una disculpa i unarectificació. Això no seria sufi-

cient si es tractés d’un acte di-rigit personalment contra algú,però no és el cas, i no podemdesqualificar una persona peraquest sol fet aïllat. Una sanciómés forta no em sembla rao-nable. Potser seria oportú tenirpresent aquella reflexió d’enRaimon Panikkar, home savi,que l’Antoni Bassas ens recor-dava en una entrevista recent:“Pitjor que ser esclaus delsnostres vicis és ser esclau deles nostres virtuts.” I, franca-ment, en aquest cas tampocem sembla lògic donar una sa-tisfacció a aquells que espien ifiltren una conversa privadasense cap mena d’escrúpol nide respecte per la intimitat. Aells els importen un rave elmasclisme i els drets dels al-tres. El seu únic objectiu ésatacar l’independentisme i ferfora del seu important càrrecun professional molt ben pre-parat que hi està compromès.No els posem les coses tan fà-cils!JAUME GARCIA RUIZManresa (Bages)

La Barcelona quevolem

b Barcelona ha perdut partdel seu encant i la gent quetenim certa edat patim elsexcessos delirants de la se-nyora Colau. No tenim edatper anar en bicicleta i caminaravui per la ciutat és un perillper al vianant. Gent badantamb el mòbil, bicicletes per lavoravia i contra direcció, pati-nets, etc., i per a més inri car-rils bici sense bicicletes igrans embussos per haver re-duït els dels automòbils.Abans d’implantar el carril bi-ci, per exemple el carrer deGanduxer a les hores puntaera un calvari, ara és més queun calvari, és un Gòlgota, laguerra del més fort, a veurequi barrant el pas passa pri-mer. A l’avinguda Pau Casals,l’embús sigui l’hora que siguiés una realitat i arribar a laplaça Francesc Macià, un pati-ment. El transport públic hamillorat però no cobreix tots

els àmbits de la ciutat. Cami-nar és un bon esport peròamb les xacres de l’edat perBarcelona és un veritable des-fici i un perill a cada pas quefem. Els que tenim cotxel’agafem no per gust, sinó per-què ens és una necessitatmalgrat el problema cada diamés agreujat de l’aparca-ment. Ara per acabar-hod’adobar el gran projecte Co-lau, la unió dels tramvies perla Diagonal quan tots sabemque més que una solució a ladescongestió serà un proble-ma afegit als que ja tenim.Embussos a dojo que dificul-taran el trànsit rodat sigui pú-blic o privat. La simulació fetapel RACC és una realitat queno podem obviar, al seu pasels tramvies aturaran la circu-lació dels carrers que creuenla Diagonal i si hi sumem elsobligats canvis de sentitd’aquestes vies, el caos estaràben servit.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llobre-gat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

quest mes voldria parlar-vos delsdarrers llibres de dos amics i prolí-fics lletraferits amb qui compatim

dècades de compromís periodístic sobira-nista, difícil de mantenir i poc reconegut.Es tracta de Xavier Garcia i Pujades, cofun-dador del partit ecologista Alternativa Ver-da, i de Lluís Busquests i Grabulosa, cofun-dador de l’Ecofòrum de la Garrotxa i biò-graf de Lluís Maria Xirinacs del qual va serfidel col·laborador. En Garcia (Vilanova i laGeltrú, 1950) acaba de publicar El Sud denou revisitat (Cossetània Edicions), II Pre-mi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’unacrònica renovada de la seva constant fideli-tats als homenots i paisatges de les terresde l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevi-table referent literari. El seu estil i les sevesmaneres de dibuixar el territori segueixenla tradició de l’obra dels seus admirats Jo-sep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé.En Busquets (Olot, 1947), exprofessor deliteratura, ha publicat recentment una no-va novel·la: Llums de Sincrotró. La guerra(in)civil des dels ulls d’un batxiller d’avui(Balasch Editor); un llibre magníficamentil·lustrat per Jordi Junyent, col·laboradorplàstic de Joan Brossa. És la història d’una

A nissaga, els Serrat, que comença en laGuerra Civil i que acaba en el “gegantismetecnològic” que simbolitza el sincrotró Al-ba de Cerdanyola, on treballa Aurelién,professor de física de partícules. La tramanarrativa, molt ben documentada, circulaper indrets i carrers emblemàtics de la sevaciutat nadiua. Com en Garcia, que coneixcada racó de la terra ebrenca, en Busquetsha trepitjat tots els més singulars paratgesde la Garrotxa. Els seus referents literarissón els nostres Prudenci Bertrana, MercèRodoreda, Pere Calders i Jaume Cabré. Laseva línia assagística ha estat el tema bíblic:set llibres publicats del 2006 (Última notí-cia de Jesús de Natzarè) al 2017 (Déu, elmal i el meu càncer). Amb ells he viscut lesexperiències autogestionàries del Diariode Barcelona, i de la revista Userda (1977-2006), impulsada pel Col·lectiu de Perio-distes Ecologistes, dirigida en la seva sego-na època pel també amic i periodista XavierBorràs. Aquells combats en defensa de lallibertat d’expressió van enfortir la nostramútua complicitat amb un periodisme ar-relat als problemes polítics, socials i ecolò-gics. Celebro la seva constància i la seva vo-cació que estimula també la meva. Les nos-

tres literatures dialoguen i, amb estils dife-rents, es retroben periòdicament sobreqüestions actuals que ens preocupen.Compartim anhels i utopies. Somniemuna Catalunya lliure de pressions espúries,com ara les derivades de la repressió actualde l’Estat espanyol sobre el procés. I totsquatre –hi afegeixo Borràs, col·laboradortambé en aquella etapa del Brusi(1983/84), autor de Manduca atòmica,Joan Oliver tal com raja i actual directord’Ecodiari– enyorem els consells ètics queens donava Pere Quart en el Finestral deldiari. “Podem anomenar democràtic unrègim governat per hereus directes de ladictadura, mitjançant els vots en gran partanalfabets o semianalfabets –i no pas perculpa d’ells!– de l’Espanya encara sotmesaper ignorància als més variats i anacrònicscaciquismes?”, es preguntava el poeta el1981 quan va escriure el pròleg de L’econa-cionalisme. Quanta raó tenia! Garcia, Bus-quets i Borràs, escriptors arrelats a la ter-ra-pàtria, no són el que se’n diu personali-tats mediàtiques però el seu laboriós tre-ball periodístic i literari, cadascun amb elseu nivell i especialitat, serà d’obligat estu-di per la llibertat intel·lectual que respira.

Santiago Vilanova. Periodista

Escriptors de la terraTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018

Anna Gabriel, EXDIPUTADA DE LA CUP

“Si la UE tanca els ulls davant la vulneració en un estat dela UE, què no ha de permetre en altres llocs del món?”

La frase del dia

a uns dies, al castell de Púbol, va pre-sentar-se l’exposició Elles fotografien

Dalí que, com anuncia el seu títol, reuneixuna diversitat de fotografies realitzadesper catorze dones, algunes de les qualsfotògrafes professionals (la fotografiacom a ofici va ser una possibilitatd’emancipació femenina) i d’altres, comara la mateixa Gala, que van exercir lapràctica fotogràfica de manera amateur,però no per això menys creativa. En lapresentació, Montse Aguer, directoradels Museus Dalí, va suggerir que l’expo-sició mostra i vindica el llegat artísticd’unes dones amb una creativitat que, enalguns casos, una ombra masculina hafet invisible. Això començant per Gala, lamirada de la qual es reflecteix en unesbelles fotografies en què Dalí, a l’inici dela relació entre els dos, mostra una sen-sualitat i una intimitat alienes a la màsca-ra. Comissariada per Bea Crespo i RosaMaria Maurell, l’exposició reuneix en unasala del castell 48 fotografies que convi-den a fer-les dialogar, a observar-hi laconstrucció de la imatge amb la qual Dalíva anar configurant el seu personatgepúblic, però també el fulgor de gestosque s’escapen a la representació. Les fo-tos pertanyen al fons del Centre d’Estu-dis Dalinians i, com que no en forma part,l’exposició no inclou un retrat de VivianMaier que, per contra, es reprodueix alcatàleg. Busquin aquesta fotografia. Do-cumenta el moment en què, un dia del1952 a Nova York, van trobar-se dos ar-tistes amb actituds antagòniques. Sem-bla com si Dalí estigui estranyat: va intuirque aquella dona era el seu reflex invertit,la seva alteritat radical? Vivian Maier, fo-tògrafa amateur, va treballar com una ar-tista sense fer res per ser-ne reconegu-da. En aquesta fotografia s’emmirallenuna dona artista invisible (tot i que, anysdesprés de la seva mort, un atzar l’ha tretde l’anonimat fins esdevenir cèlebre)amb un home que ho va fer tot per fer-sevisible i ser reconegut com a artista.

F

De set en setImma Merino

Una trobadaestranya

“En el gran debatsobre la Diagonal,s’hi barreja lalegítima confrontaciópolítica, però tambéla posició de grupsd’interès moltimportants, entreells el mediàtic il’automobilístic

aig de reconèixer que quan el1987 vam proposar desde TMB una línia de tram-

vies entre la Zona Universitària i elmar, la idea era servir amb un modede transport més potent que els au-tobusos l’eix de major demanda ensuperfície de Barcelona. També enaquell moment vam pensar que eltramvia facilitaria l’obertura de laDiagonal entre la plaça de les Glò-ries i el mar, que estava només par-cialment construïda.

A POC A POC ens vam adonar aquí i enaltres parts d’Europa, que els noustramvies eren l’excusa per a nous“projectes de ciutat”, aprofitant laseva implantació a les ciutats per acanviar el repartiment de l’espai via-ri i renovar completament les viesafectades (il·luminació, paviments,arbrat, mobiliari, serveis urbans...).Les experiències han estat en la ma-joria dels casos totalment reeixides,encara que en alguna ciutat han cos-tat el càrrec a l’alcalde de torn permotiu de les obres.

A L’INTENS DEBAT del tramvia de la Dia-gonal apareix ara una solució parcialconsistent a perllongar nomésel Trambesòs fins al passeig deSant Joan. La proposta (tàctica) po-dria ser un primer pas per intentaracostar els dos tramvies, amb l’espe-rança que en el futur acabin unint-se“pel seu propi pes”.

NO OBSTANT AIXÒ l’aposta política téimportants riscos. L’obra –en aquestmandat– només es podria executaren una part molt petita, i el pro-per cartipàs municipal podria pa-rar-la o anul·lar-la (abstencions ac-tuals podrien ser vots negatius fu-turs). No es resol el problema de lagestió futura dels tramvies (objecciód’ERC). Si es perllonga el tramvia

H caldrà modificar la concessió i possi-blement el concessionari sol·licitipròrroga. La prolongació incremen-tal no generarà molta més demanda,que sí que ho faria la unió total delstramvies, per la qual cosa es posarà

en qüestió una segona fase.

LES OBRES GENERARAN importants pro-blemes de circulació, els quals seranmolt criticats pels opositors al pro-jecte, tornant a posar l’opinió públi-ca en contra d’aquest. La Diagonalcentral quedaria amb tres seccions(dissenys) diferents, sense coherèn-cia entre elles i amb el risc de perpe-tuar-se en el temps.

EN EL GRAN DEBAT sobre la Diagonal(crec que cap projecte a la ciutat ha fetcórrer tanta tinta ni ha generat tantsinformes) s’hi barreja la legítimaconfrontació política, però també laposició de grups d’interès molt impor-tants, entre ells el mediàtic i l’automo-bilístic. Com vaig exposar en algun ar-ticle anterior, la Diagonal és una viabàsica per a la circulació de cotxes,però no prioritària, i caldria buscarun equilibri entre vianants / circula-ció privada / transport públic / bicicle-tes / activitat econòmica, que no fosradical i que permetés la seva evolucióamb l’evolució de la mobilitat a la ciu-tat. Per a això caldria moure dues lí-nies d’arbrat, permetent la circulaciócentral dels tramvies, deixant doscarrils per sentit per a la circulacióde cotxes i un tercer –multiusos– peral transport públic/taxis i la distribu-ció urbana. Entenc que és un temadelicat i polèmic però podria ser clauper acostar solucions, i permetria–en el futur– reassignar espais siel transport públic guanya pes, espe-cialment a l’àrea metropolitana deBarcelona.

SI ES PACTA una prolongació parcial deltramvia potser s’estigui fent un pri-mer pas per a la unió total (que arriba-ria no sabem quan), però hi ha unaprobabilitat molt alta que tinguemuna “Diagonal a trossos” que seria lariota de tot el món.

Eduard Albors. Enginyer de camins

El tramvia, la decisióTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 20186 |

Candidats directesa la presidènciadiuen que la novadirecció s’ha de feral voltant ella

Si no l’autoritzen asortir de la presó,JxCat activarà elcandidat alternatiu:Jordi Turull

Pendents dela decisió delSuprem sobreJordi Sànchez

Pressions aPaluzieperquè acceptipresidir l’ANCNacional

De Suïssa a Finlàndia.Carles Puigdemont conti-nua el seu periple per Eu-ropa per internacionalit-zar el procés i denunciarl’ofec polític i judicial deCatalunya, i dijous aterra-rà al país escandinau. Unatessitura que posa nervio-sa La Moncloa, que veu im-potent com el president iels consellers volten perEuropa explicant la “re-gressió dels drets hu-mans” que es viu a l’Estatespanyol i que no noméss’exemplifica a Catalunya,sinó que s’estén a altresàmbits com el de la lliber-tat d’expressió. El mateixministre d’Afers Estran-gers, Alfonso Dastis, va ad-metre ahir que aquestsviatges els generen “certaincomoditat”.

La visita de Puigde-mont a Finlàndia duraràde dijous a dissabte. El pri-mer dia es reunirà amb di-putats del Parlament perinformar-los sobre la si-tuació de Catalunya. L’en-demà té programada unaconferència a la Universi-tat de Hèlsinki i, a la tarda,una trobada amb els mem-bres del think tank NovaSocietat de Política In-ternacional de Finlàndia(NUPS), dirigit per l’exmi-nistre d’Afers Estrangersfinlandès Pär Stenbäck.Dissabte acabarà la visitaa Finlàndia amb una re-unió amb membres de lasocietat civil del país.

Un dels amfitrionsd’aquestes trobades, i undels primers a anunciar-ho via Twitter, serà el di-

putat del Partit del Centrede Finlàndia Mikko Kär-nä, que des de fa mesosestà donant suport a lacausa catalana i fins i totva promoure una moció ala cambra per defensar larepública catalana. Kärnämatisa que Puigdemontvisitarà Finlàndia com aciutadà de la Unió Euro-pea i que en cap cas el go-vern finlandès hi té res aveure. En aquest sentit,recorda que anirà al Parla-ment convidat per l’asso-ciació Amics de Catalu-nya. “Molts finlandesos ila comunitat catalana es-tem contents amb la visitadel lluitador europeu perla llibertat, la democràciai els drets humans. Puig-demont lluita per Europaen nom de les regions, con-tra el federalisme i la re-pressió espanyola”, con-clou el diputat.

Tercer viatgeAmb aquest de Finlàndia,ja seran tres els viatges ofi-cials que haurà fet el pre-sident des que és a l’exili.Al gener va sortir per pri-mer cop de Brussel·les i vaanar a Dinamarca, on esva generar un gran enre-nou per la possibilitat queel magistrat Pablo Llarenareactivés l’ordre europeade detenció i Puigdemontpogués ser extradit. El fis-cal ho va demanar, però eljutge del Tribunal Supremho va rebutjar amb una ar-gumentació diabòlica: quePuigdemont buscava laseva detenció per aconse-guir ser investit.

La segona visita ha es-tat la de Suïssa, que s’allar-garà fins demà. Diumenge

el president va participaren un col·loqui en el marcdel Festival Internacionalde Cinema sobre els DretsHumans (Fifdh), en quèva tornar a posar Espanyadavant del mirall i va re-

VIATGE Puigdemont visitarà el paísescandinau a partir de dijous desprésdel seu pas per Suïssa CAUSA Elpresident continua amb el seu objectiud’internacionalitzar el procés idenunciar la repressió de l’Estat

Propera parada: Fin

M. BatallerBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

El “retrocés democràtic” del’Estat espanyol va arribarahir fins al Palau de les Na-cions, a Ginebra, en un debatorganitzat per l’Institut deDrets Humans de Catalunya(IDHC) titulat La regressiódels drets humans a Espanya.Els ponents, entre els qualshi havia el jutge emèrit delTribunal Suprem José Anto-nio Martín Pallín; el síndic degreuges, Rafael Ribó, i fami-liars de presos polítics i exi-liats, van reclamar ajuda a la

8països han visitat els exiliats:Bèlgica, Dinamarca, Suïssa, elRegne Unit, Àustria, Holanda,Alemanya i Luxemburg.

comunitat internacional envista del panorama que es viua Catalunya. “Quan et sentstan indefens a casa teva i etllegeixes les argumentacionsdel jutge, i les tornes a llegir,i veus que no s’ajusten al quehauria de ser, necessites quealgú t’escolti. Ser aquí ésmolt important. És una ma-nera de fer un crit d’auxili”, vasubratllar la dona de JoaquimForn, Laura Masvidal.

Un dels més contundentsva ser Martín Pallín: “Hi ha

una mena de concentracióde poder que em recorda lallei orgànica de la dictadura”,va sentenciar. A més, va criti-car amb duresa que el jutgePablo Llarena hagi “interfe-rit” en la decisió del Parla-ment impedint que Sànchezassistís a la investidura. Perla seva banda, l’advocadade Som Defensores, AnaïsFranquesa, va assegurar quel’operació policial de l’1-O noanava dirigida a aturar la vo-tació, sinó a “aterrir la gent”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crit d’auxili a la comunitat internacional

Gabriel i Puigdemont,ahir a Ginebra ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

Esperit fundacionalL’APUNT Sànchez a la presó. Aquest fet disculpa les errades co-

meses. Però seria bo recuperar l’esperit fundacional ique l’ANC no sigui arrossegada per la dinàmica delspartits ni les tenalles de la justícia i de l’Estat espanyol.D’aquesta manera tindrà més llibertat per fer dejunis,protestes, actes antirepressius i de resistència, eixam-plant-ne la base social.Carles Sabaté

A les xerrades fundacionals de l’ANC s’insistia força aevitar la presència dels partits polítics en l’organitza-ció. Va ser una de les claus de la ràpida connexió entrela societat catalana que bullia contra l’Estat i l’entitatsobiranista. L’elecció de president del secretariat esviu en un context impensable i inimaginable, amb el vi-cepresident Alcoberro aguantant la bandera i Jordi

cordar que a l’Estat encarahi ha un substrat franquis-ta. I ahir va assistir, junta-ment amb l’exdiputada dela CUP Anna Gabriel, exi-liada a Ginebra, a un debatal Palau de les Nacions so-bre la regressió dels dretshumans a l’Estat espanyol.En aquest viatge, el presi-dent està acompanyat perla consellera d’Agricultura,Meritxell Serret. Avui i de-mà tots dos participaranen altres xerrades: sobreels presos polítics, la situa-ció a l’exili i la independèn-cia de Catalunya.

Aquest cop la pressió ju-

dicial ha estat de baixa in-tensitat després del fracàsde Dinamarca, i la fiscaliano ha demanat directa-ment la detenció del presi-dent. Va fer, això sí, algungest, i va sol·licitar si eraviable l’arrest i també limi-tar la validesa del passaportde Puigdemont i de la restad’exiliats perquè no es po-guessin moure per Europa.La resposta de les autori-tats suïsses va ser contun-dent: no hi ha cap base legalper a la detenció.

La internacionalitzaciódel procés català també haagafat volada després quela consellera d’Ensenya-ment, Clara Ponsatí, deci-

dís marxar de Brussel·les ireincorporar-se a la Uni-versitat de Saint Andrews,a Escòcia, a la seva plaçade catedràtica d’economia.Aquesta llibertat de movi-ment també li ha permèsanar a una manifestació aLondres i participar, aquestcap de setmana a Àustria,en un congrés sobre el dreta l’autodeterminació. Iahir a la nit va anunciarper Twitter que era a laciutat alemanya de Munic.

El conseller de Cultura,Lluís Puig, també ha viat-jat: a Holanda i a Luxem-burg, per fer una jornadade treball, com ell mateixva anunciar a les xarxes.

Ni en el cas de Ponsatíni en el de Puig hi ha hagutcap moviment de la fisca-lia o del Suprem. Precisa-ment, pocs dies desprésque es fes pública la no-tícia de Ponsatí, la fiscaliava assenyalar en un co-municat que no demanaràreactivar les euroordresdels exiliats fins que no esdicti la interlocutòria deprocessament ■

nlàndia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Moncloa admetque els viatges ligeneren certaincomoditat

Ciutadans va intentar ahiraltre cop, en va, que el pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, convoqués unple ordinari per donar ex-plicacions sobre el blo-queig que viu la cambra ca-talana. La raó principal ésque els tempos no acom-panyen la formació taron-ja, tot i que des del principitenien en la seva mà el des-bloqueig de la cambra pre-sentant la seva presiden-ta, Ines Arrimadas, com acandidata. Ara, però, elsritmes ja són uns altres.

El president, RogerTorrent, està més pen-dent del termini de les ne-gociacions entre Junts perCatalunya, ERC i la CUPper poder fixar, primer detot, com és habitual, unple d’investidura com mésaviat possible. Avui es diri-mirà si la candidatura de

Jordi Sànchez podrà serefectiva després de la sevadeclaració aquest matí a lasala d’apel·lacions del Su-prem. Res fa pensar quetres jutges rectifiquin elque va decidir Pablo Llare-na, la llibertat de Sànchez,per la qual cosa tothom es-tà pendent que Junts perCatalunya designi en lespròximes hores un noucandidat que permeti,aquest cop sí, fer la investi-dura com més aviat millor,això és abans de SetmanaSanta, per la qual cosa

abans Torrent consultaràels grups per fixar una no-va data per al ple d’investi-dura.

La decisió de Torrent deno fixar encara una dataper a un ple ordinari vatornar a aixecar les críti-ques de l’oposició, espe-cialment de Ciutadans,que havia esmenat la sevapròpia proposta de resolu-ció per intentar adequar-la al reglament demanantla compareixença del pre-sident en un ple. Final-ment, el text es va adme-

tre a tràmit i ara caldrà queels grups hi presentin lesseves modificacions.Aquests terminis no per-metrien, en tot cas, cele-brar un ple abans de Set-mana Santa, malgrat lescrítiques dels taronja, queahir tornaven a acusarTorrent de “no voler donarla cara” davant del ple.

Tot i que el president delParlament no va fixar unadata per al ple ordinari, síque la junta de portaveusva tractar, paradoxal-ment, l’ordre de dia de lafutura sessió. En aquestcas, es va admetre a tràmitla reforma de la llei del pre-sident per permetre la in-vestidura a distància. Elprocediment, però, queda-rà aturat quan el PSC pre-senti durant les pròximes48 hores una petició de re-consideració, ja que consi-deren que una investidurano es pot fer a distància irequereix la presència delcandidat a l’hemicicle delParlament. Ciutadans

també ha anunciat ques’’hi podria sumar. Els so-cialistes també van anun-ciar ahir que, si prospera latramitació de la reforma,també demanaran un dic-tamen al consell de garan-ties estatutàries. Els lle-trats ja van pronunciar-seen contra de la investiduraa distància perquè es trac-ta d’una reforma ad hoc.JxCat i ERC ja no es fixentant en la investidura dePuigdemont per abordarla reforma de la llei i pertant caldrà veure ara si esfa valer la majoria inde-pendentista per afrontarels canvis que requereix lallei que permetrà en un fu-tur la investidura a distàn-cia. Això alentirà tambéque es pugui abordar la re-forma, tot i que el més pro-bable és que llavors ja hihagi un president inves-tit. ■

Torrent evita fixarun ple ordinari abansde la investiduraa S’admet a tràmit la reforma de la llei de presidència, peròel PSC ho atura anunciant una petició de reconsideració

Emma AnsolaBARCELONA

Proposar qualsevol altre can-didat seria una “greu vulnera-ció” de les obligacions com apresident i un “perjudici” alsdrets de tots els diputats per-què equivaldria a “vetar” elcandidat amb més possibili-tats de ser investit. El presi-

Roger Torrent, ahir a la reunió de la mesa del Parlament ■ RAFA GARRIDO / ACN

dent, Roger Torrent, va res-pondre ahir per carta a Arri-madas la missiva que va re-bre del grup taronja en què esdemanava el desbloqueig dela cambra. Torrent li recordaque ella no s’ha proposatcom a candidata.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carta a Inés Arrimadas

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Excusen que no hopermet el reglament,però el que semprepassa és que Torrentno dona la cara”Fernando de PáramoDIPUTAT DE CIUTADANS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

829430-1182158T

El candidat de JxCat a lainvestidura, Jordi Sàn-chez, declararà avui da-vant la sala d’apel·lacionsdel Tribunal Suprem,igual que Joaquim Forn. Sil’alt tribunal no el deixa enllibertat, JxCat proposaràdesprés, en els pròximsdies, un nom alternatiu,que serà el de Jordi Turull,conseller de la Presidènciadel govern de Carles Puig-demont.

El debat d’investiduraes faria aleshores la set-mana vinent, en esperadel calendari que determi-ni el president del Parla-ment, Roger Torrent, quehaurà d’obrir una novatanda de contactes ambels grups parlamentarisabans d’oficialitzar la pro-posta del nou presidencia-ble. La CUP, però, mantél’abstenció a la votaciód’investidura, tot i queJxCat ha intentat gua-nyar-se el suport dels anti-

capitalistes amb la propos-ta de sotmetre el presi-dent a una qüestió de con-fiança a mig mandat.

“Demà serà un dia clau ipoden passar coses impor-tants”, va indicar el porta-veu dels republicans, Ser-gi Sabrià, respecte al diad’avui. “Al Suprem és undia important i tenim en-cara un bri d’esperança”,hi va afegir Maria Senser-rich, membre de la direc-ció executiva del PDeCAT.Els dos partits coincidei-xen en la urgència que esformi un nou govern queaixequi la intervenció del’autonomia. El PDeCAT,però, insistia a mantenirl’opció de Sànchez “fins al’últim minut”. Un mo-ment que, per JxCat, japràcticament ha arribat.

Tot i que Sànchez nohauria esgotat totes lesinstàncies per reclamarpoder assistir al debatd’investidura com a candi-dat (incloent-hi l’anuncia-da i retirada decisió de de-manar mesures cautelars

al Tribunal Europeu deDrets Humans), la previ-sió de JxCat és passar ja alpla C, d’acord amb la prò-pia determinació de Sàn-chez.

La sala d’apel·lacionsratificarà probablement ladecisió del jutge Pablo Lla-rena de no deixar-lo sortirde la presó. Curiosament,l’expresident de l’ANC i elconseller d’Interior es tro-baran, com a ponent de lasala d’apel·lacions, Fran-cisco Monterde, un magis-trat a qui els advocats delpresidenciable van inten-tar apartar de les delibera-cions. I és que la defensade Sànchez va promoureun incident de recusacióen contra seu perquè és vi-cepresident de l’Associa-ció Professional de la Ma-gistratura. A través del’entitat s’havien emèsnombroses piulades aTwitter contra dirigentsdel procés. Entre d’altres,una piulada en què se liatribuïa la responsabilitatd’haver incitat el 20 de se-

tembre milers de personesa rodejar la comissió judi-cial i a destruir cotxes poli-cials, uns suposats fetspels quals se l’investiga. Laprevisió és que JxCat, ambPuigdemont a cavall de

Suïssa i Finlàndia, proposiTurull com a candidat des-prés del moviment del Su-prem.

Dissabte, el PDeCAT re-uneix el seu consell nacio-nal. El màxim òrgan de de-

cisió dels exconvergentsentre congressos podriaratificar el nom del candi-dat a la presidència, ambl’afegit que Turull és mem-bre del seu partit i no unindependent. ■

JxCat exhaureixla candidaturade Sànchez iproposarà Turull

Odei A.-EtxearteBARCELONA

a Els de Puigdemont passaran al pla C després quel’expresident de l’ANC declari al TS a El debat d’investidura espodria celebrar la setmana vinent amb la incògnita de la CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Demà seràun dia clau i podenpassar cosesimportants”

Sergi SabriàPORTAVEU D’ERC

10.00 hÉs l’hora en què Sànchez iForn declararan a la salad’apel·lacions del Tribunal Su-prem.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’hora

“El nostre candidatés Sànchez iesgotarem tota la viafins a l’últim minut”

Maria SenserrichMEMBRE DE LA DIRECCIÓ EXECUTIVADEL PDECAT

Sergi Sabrià i Maria Senserrich després de les reunions de les executives ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 9

1760

07-1

1839

46L

Ésemà serà un dia clau”, anun-ciava ahir el portaveu d’ERC,Sergi Sabrià. Un fet que coin-

cideix amb diputats de JxCat i d’ERC.Sabrià era preguntat per la investidu-ra, pel govern, per la legislatura i pelfutur de Catalunya. Demà es avui i calcreure que efectivament la situació hade quedar aclarida d’un moment a unaltre; almenys la situació del dia a dia,ja que els projectes empresos són dellarg recorregut i ara cal resoldre de

“Dmanera immediata el dia a dia.

El període actual passarà a la his-tòria com un mal tràngol. La Generali-tat està intervinguda per un indefinitarticle 155 de la Constitució. Ara ma-teix, Catalunya no té autogovern nitampoc es una república. Hi ha quatrepresos polítics sense judici. Un presi-dent a l’exili i consellers que esperenpoder tornar a Catalunya encara quesigui per exercir de ciutadans de car-rer. Una situació mai vista en què se-ria urgent recuperar la institució. Unafuncionària que fa trenta anys quetreballa al Palau de la Generalitat em

deia que està cansada d’estar ambels braços plegats pendent que arribiun president o una presidenta. Esperaque, per Sant Jordi (23 d’abril) el noupresident/a podrà acompanyar l’ar-quebisbe de Barcelona a beneir lesroses de Sant Jordi a dins del Palaude la Generalitat. Setmana clau. Avuiel Suprem haurà de pronunciar-se so-bre la situació jurídica de Jordi Sàn-chez. Si el manté a la presó, Sànchezrenunciarà a la candidatura i llavorsserà quan l’acord de JxCat, ERC i laCUP hauria de florir per donar a co-nèixer el nom d’un nou candidat.

Avui: dia clau?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ LluísFalgàs

Vuit mesos després ques’iniciessin les obres a l’es-tació Sabadell Centre deRenfe, els trens ja tornen afer-hi parada des d’ahir. Lareobertura de l’estació,que s’ha produït amb qua-tre mesos de demora, vaestar plena de polèmica.Cap membre del govern lo-cal va assistir a la inaugu-ració de la remodelació,que va tenir la presènciadel secretari d’Estat d’In-fraestructures, Transporti Habitatge, Julio Gómez-Pomar, i del delegat del Go-vern a Catalunya, EnricMillo, entre altres autori-tats. Així, els represen-tants polítics de Sabadellvan manifestar el seu des-acord amb la presència enactes públics de la ciutat“dels representants del go-vern d’excepció com a con-seqüència de l’aplicació del’article 155”.

Al mateix temps, dese-nes de persones convoca-des pels comitès de defensade la República (CDR) vanintentar impedir la inaugu-ració de la remodelació. Elsmanifestants es van seureal terra dels accessos del’estació des de primera ho-ra del matí per rebutjartambé la presència d’auto-

ritats del govern espanyol.Es van viure moments detensió quan els Mossosd’Esquadra van intervenirper desallotjar els concen-trats de la zona, una actua-ció que es va saldar amb un

detingut per haver oposatresistència als agents i di-verses persones identifica-des. Segons fonts del cospolicial, els Mossos els vantreure un per un “per fer es-pai”, però no van carregarcontra ells.

“No deuen estar d’acordamb el fet que el govern del’Estat inverteixi a Catalu-nya, tot i que habitualmenthi ha queixes per falta d’in-versió”, va dir Millo en al·lu-sió a les protestes, alhoraque va considerar que la in-auguració de l’estació “ésuna bona notícia i és motiude satisfacció”. Les obres,

que han tingut un cost deprop de 2,4 milions d’eu-ros, han consistit a fer ac-cessible l’estació per a totsels usuaris mitjançant lainstal·lació d’ascensors iescales mecàniques queconnecten les andanes i elvestíbul amb la superfície.

El govern local va recor-dar en un comunicat quehan calgut 20 anys de rei-vindicacions perquè esmaterialitzin les millores iva tornar a denunciar la“falta d’inversió històrica”i “l’incompliment sistemà-tic” de la planificació deRenfe. ■

Reobre l’estació renovadade Sabadell Centre enmig dela tensió dels manifestantsa Desenes de persones intenten impedir la inauguració de l’estació i unad’elles és detinguda a Les obres acaben amb una demora de quatre mesos

RedaccióSABADELL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Els protestants nodeuen estar d’acordamb les inversions delgovern de l’Estat aCatalunya”

Enric MilloDELEGAT DEL GOVERN A CATALUNYA

Els Mossos treuen un dels manifestants de l’accés a l’estació de Sabadell Centre ■ ACN

La defensa d’Anna Gabrieli Mireia Boya ha presentatdavant del Tribunal Cons-titucional un recurs d’em-para perquè sigui el Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) qui ins-trueixi la causa per rebel-lió oberta al Tribunal Su-prem. La defensa de les ex-diputades de la CUP ja hova demanar al gener al Su-prem, perquè consideraque no es tracta d’un tri-bunal imparcial i que no éscompetent en el cas del su-mari per rebel·lió en quèconsten com a investiga-des. El Suprem, però, hova denegar i ara mateix hiha pendent de resoldre unrecurs de súplica. Gabriel iBoya recorren ara al Cons-titucional perquè conside-ren que es vulneren dretsfonamentals. En el recurs

se citen drets del ConveniEuropeu de Drets Hu-mans, com ara el de serjutjades “per un tribunalindependent, imparcial iprefixat per la llei” o el detenir una “tutela judicialefectiva”, i es fa referènciaa nombrosa jurisprudèn-cia del Tribunal Europeude Drets Humans.

D’altra banda, la regido-ra de la CUP a l’Ajunta-ment de Reus MarionaQuadrada, investigada perpresumpta incitació a l’odiarran d’una denúncia de lapolicia espanyola, va plan-tar ahir per tercer cop lajutgessa del jutjat número2 de Reus que l’havia citata declarar, ja que la regido-ra no reconeix els tribu-nals espanyols. Les decla-racions de bombers inves-tigats per les protestes da-vant l’hotel Gaudí de Reusvan ser ajornades fins al 6d’abril. ■

Gabriel i Boyareclamen serjutjades al TSJC

RedaccióBARCELONA

a Els seus advocats han presentatun recurs davant del Constitucional

Gabriel, somrient, i Boya, dreta, durant la seva etapa coma diputades al Parlament ■ ANDREU PUIG / ARXIU

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

Andreu Mas-Colell, Albert Carreras i Ivan Planas Exresponsables del Departament d’Economia i Hisenda

CONCEPTE · “S’hauria de mantenir la reivindicació, tot el que millori disposar-ne és bo” RETALLADES · “L’equip socialistaque sortia hauria fet gairebé el mateix, perquè els camins que es poden recórrer amb el pressupost de la Generalitat sóncomptats” FINANÇAMENT · “Serà complicat treure diners dels mercats, el FLA continua sent un raig relativament còmode”

ndreu Mas-Colell, con-seller d’Economia; Al-bert Carreras, secretarigeneral del departa-

ment, i Ivan Planas, director ge-neral d’Anàlisi i Seguiment, vancomandar del 2011 al 2015 lesfinances de la Generalitat. Unaèpoca de crisi econòmica i polí-tica i grans canvis que ara expli-quen en detall a Turbulències itribulacions (Edicions 62).

L’últim equip a Economia va pre-sumir d’haver sanejat les finan-ces i equilibrat el dèficit. Us vasemblar que no us ho valoraven?A.M-C.: No. Tampoc cal que esvagi reconeixent la tasca passa-da constantment, perquè a mésva ser una mica desagraïda, i unpot entendre que no es diguique els anys difícils de retalla-des han servit per sanejar i pre-parar les coses d’ara.

A.C.: Vam tenir sempre unabona relació, tot i que hem som-rigut amb algun titular. Perexemple, una de les grans fontsde finançament els últims dosanys han estat liquidacions delmodel de finançament moltmés grosses que les nostres.

De fet, la conjuntura ha estat di-ferent, després es va entrar encreixement però hi va haver méscontrol estatal... Us canviaríeu?A.M-C.: Déu n’hi do els controlsque vam tenir... Si has de triarentre gestionar les finances enun moment d’expansió o en unde contracció d’ingressos, prefe-reixo el d’expansió, sens dubte.

I.P.: En la nostra època està-vem sota una fiscalització contí-nua, teníem marge de maniobraperò per fer allò que no és agra-dable, que és ajustar la despesa.És un marge que a vegades té elsseus costos. Després és veritatque ha augmentat molt la pres-sió però sobretot l’últim migany, l’anterior any i mig s’ha po-gut gestionar una mica més labonança.

A

“Voler la clau de la caixa hade continuar sent central”

Òscar PalauBARCELONA

L’esquerra va criticar molt lesvostres retallades. Manteniuque no hi havia alternativa?A.C.: Sí, l’equip socialista quesortia hauria fet quasi exacta-ment el mateix, perquè els ca-mins que es poden recórreramb el pressupost de la Genera-litat són bastant comptats, i so-bre els grans temes no hi haviagrans diferències d’opinió, comen el sector sanitari, l’educatiu,les polítiques de benestar, eldesplegament dels Mossos... Enles grans obres públiques sí quees van passar, i també vam re-duir molt polítiques del tripartitque havien adoptat al final, enun moment de bonança i quancrèiem que érem molt més rics.

Igual que el PP va aprofitar la cri-si per recentralitzar, també vanacusar-vos d’aprofitar-la per apli-car polítiques com ara treurel’impost de successions...A.M.-C.: Segurament aquesta vaser la diferència, però ens feiamolta nosa treure’l. Si el governno s’hi hagués compromès noho hauríem fet, perquè les im-plicacions quantitatives eren li-

mitades, ja estava baixant la re-captació. No era per la crisi, hovam fer pel discurs de la credi-bilitat. També vam haver de sa-crificar l’ajuda a les famílies,amb molt dolor, una retalladaclara que no és que CiU tinguésganes de fer, al contrari, peròera una partida gran i, si hasd’acabar al cap de dos o tresanys reduint el 20%, no pots fer-ho amb partides petitetes. D’al-tres com ara la sisena hora eraun tema de models pedagògics,no ho vèiem tan central coml’esquerra, i es va suprimir.

A.C.: Vam ser molt curosossempre perquè hi havia cosesque estàvem obligats a oferir, ien canvi d’altres eren opcionals.

Mas admetia que es va tocar os.A.M.-C.: Vam tocar os i en al-guns àmbits des de molt aviat.

I.P.: L’ajust que havies de ferera de tal magnitud que no etpodies permetre fer retalladesideològiques i qualsevol esclet-xa per aconseguir ingressos oreduir despesa que fes poc mal ala ciutadania l’havies d’aprofi-tar. No et podies permetre el lu-

xe de dir “aquesta no la faig per-què no està en sintonia amb”...

Es va criticar molt la política devendre patrimoni per anar a llo-guer... I al llibre defenseu quetenir propietats és “fetitxista”!A.M.-C.: És una picada d’ullet al’esquerra, una frase de Marx.

A.C.: Sí, però s’ha usat de ma-nera innovadora. Avui la granbanca espanyola està en règimde lloguer. A la Gran Bretanya oals EUA és el més ordinari. En elnostre cas els governs havieninvertit en totxo i gràcies a aixòvam poder vendre, era una re-serva per als moments dolents.

Fins al 2010 el bàsic semblavenles inversions, i llavors el focuspassa a la despesa social. És ra-dical el canvi de prioritats, nosé si creuen que s’estabilitzarà.A.M.-C.: Convé que s’estabilitzi.Les inversions per naturalesasón ajornables, i encara més sitens la sensació que has anatmolt de pressa i has acumulatmolt, un replà per digerir, quepot voler dir pagar-ho, és perfec-tament raonable. Ara bé, això no

pot durar indefinidament, en al-gun moment cal reprendre-ho.

Al llibre recupereu el conceptede ‘clau de la caixa’. Pot tornar?A.M.-C.: Voler-la és compatibleamb molts escenaris; és moltimportant i s’hauria de mante-nir com a reivindicació central.

Però ara l’objectiu és la imple-mentació de la República...A.C.: Tot el que millori disposarde la clau de la caixa és bo.

A.M.-C.: Ens limitem a parlardel pla en què estem, que és elde la gestió fiscal, i per tant unagestió fiscal efectiva és aquellaon tu recaptes els impostos.

Heu avisat que sense pressu-post es perd l’augment de des-pesa que permeti l’Estat. Aixòés una raó per formar govern...A.M.-C.: Això destaca la impor-tància que tinguem un pressu-post aquest any. És un exemplemés de per què ens convé l’opor-tunitat que algú els presenti.

El FLA va ser la recepta estatalcontra tots els mals però abansdel 155 el govern explorava anarals mercats. Se’n pot prescindir?A.M.-C.: Serà complicat treurediners dels mercats. Primer,perquè es necessita un cabal deliquiditat, perquè sense no potsfer res i el FLA continua sent unraig relativament còmode. Se-gon, i més subtil, Montoro potmanipular-ho enormement, ipot inventar-se que el FLA siguimés barat que les emissions. Ai-xí en té prou per enviar un mis-satge als mercats dient que“aquests tenen altres opcions,no en soc responsable”. Pot fercoses així perquè ho encareixin.Llavors hauràs de triar entre elFLA al 2% i els mercats a un 4%.

El deute de la Generalitat s’haconcentrat en l’Estat. És bo ocaldria diversificar creditors?A.C.: Cal una política d’estatpropi o, com els bascos, que te-nen bases fiscals pròpies i po-den fer les seves emissions. ■

Carreras, Mas-Colell i Planas, la setmana passada abans de presentar el seu llibre a Barcelona ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 11

1760

07-1

1839

47L

Serà

L’economista Elisenda Pa-luzie, la candidata més vo-tada i amb molta diferèn-cia al secretariat de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC), ho tindrà difícilper no assumir la presi-dència encara que no hi vaaspirar oficialment. Ahir,mentre ella recordava queno s’havia presentat al se-cretariat amb aquest ob-jectiu, totes les personesde l’entitat consultadesopinaven que les bases lihan donat tota la legitimi-tat i que es veurà “gairebéobligada” a fer el pas. Tam-bé candidats directes a lapresidència compartei-xen que la nova direcciós’ha de construir al voltantdel lideratge de Paluzie.

La decisió, admeten, noés gens còmoda si l’econo-mista no tenia intenciód’ocupar el càrrec perquè,a més, el camí que s’obre aldavant fa costa amunt perles diferències estratègi-ques dels partits indepen-dentistes i pel precedentgens desitjable del seu an-tecessor, Jordi Sànchez,que ha acabat a la presópresidint l’ANC. Peròigualment difícil, hi afegei-xen, li serà rebutjar uncàrrec perquè l’ha votadauna majoria molt clara desocis.

En una entrevista a Ca-

talunya Ràdio, ElisendaPaluzie recordava ahirque no s’havia presentatper ocupar la presidènciaperò també va admetreque aquesta setmana totsels secretaris nacionalselectes han de treballarper trobar una propostade consens “que reforcil’ANC en un moment derepressió política tan for-ta”.

L’economista també vadefensar l’actuació de lajunta electoral en deixarfora Baños per haver par-

ticipat en una tertúlia polí-tica durant la campanya,un espai aliè a l’entitat queno preveuen els estatuts.Paluzie va recordar queella va anul·lar la seva par-ticipació en tertúlies deCatalunya Ràdio i TV3aquella mateixa setmana.Dit això, però, l’economis-ta considera que el proble-ma es va generar per la rí-gida normativa de campa-nya i que Baños “potser téraó” en considerar injus-tes les restriccions teninten compte que ell es gua-

nya la vida com a periodis-ta participant en tertúlies.En aquest sentit, conside-ra que el reglament electo-ral genera “efectes es-

tranys”, tot i que va ser de-cidit per les bases amb “bo-na intenció” per garantirla igualtat de tots els can-didats. En darrer terme, la

professora d’economia dela UB va fer una crida adeixar enrere la polèmicaque s’ha evidenciat du-rant la campanya.

Després que Liz Castro–la candidata que no vaser triada pel secretariattot i ser la més votada enles últimes dues elec-cions– hagués demanat laimpugnació dels comicis,Paluzie va considerar ahirque es faria un “flac favor”a l’ANC si es mantenia vivala pugna. La nit electoralde dissabte, després de sa-ber que era la candidatamés votada, amb gairebédos mil vots de diferènciarespecte del segon, Palu-zie va agrair el suport alseu compte de Twitter i vadefensar una “propostaque garanteixi el màximconsens, la màxima forta-lesa i independència del’entitat”.

El candidat a la presi-dència que era cap depremsa de l’ANC, Adrià Al-sina, va publicar al seucompte les paraules de Pa-luzie mentre que un altredels candidats, el presi-dent del Ciemen, DavidMinoves, també destacavala posició de Paluzie i hiafegia que “ara toca fer unequip capaç de liderar l’en-titat, que torni a il·lusio-nar i ens apropi a la Repú-blica”.

L’altre candidat a lapresidència, David Fer-nàndez, del Cercle Catalàde Negocis (CCN), tambéentra al nou secretariat de77 membres al costat del’advocat Pep Cruanyes, elsindicalista Marc Sallas ol’empresari Joan Cana-dell, també del CCN i el se-gon candidat més votat.Canadell va mostrar públi-cament el seu suport a lapresidència de Paluzie. Elconsens sembla que s’hade fer al voltant d’ella. ■

Pressió a Paluzie perquèaccepti presidir l’ANC

Xavier MiróBARCELONA

a Creixen les veus, també de candidats a la presidència, que creuen que la seva clara victòria deixapoc marge a L’economista diu que no s’ha presentat per ocupar el càrrec però demana consens

“Ara toca fer unequip capaç de liderarl’entitat, que torni ail·lusionar i ens apropia la República”David MinovesCINQUÈ CANDIDAT MÉS VOTAT AL’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hem de veure sipodem trobar unaproposta que reforcil’ANC en un momentde repressió política”Elisenda PaluzieCANDIDATA MÉS VOTADA A L’ANC

Elisenda Paluzie professora d’Economia de la UB i candidata més votada al secretariat de l’ANC. ■ ORIOL DURAN

El comitè electoral de Po-dem va rebutjar ahir la im-pugnació contra la candi-datura de Xavier Domè-nech a liderar la formaciófeta per l’aspirant a la se-cretaria general, Celia Cá-novas, segons va informar

l’agència ACN. El comitèconsidera que no hi ha in-compatibilitats “segons lainterpretació favorable ala participació” que esta-bleix el reglament. El co-mitè considera que la im-pugnació de Cánovas a lacandidatura de Domè-nech i de tretze personesque l’acompanyen es basa

en l’article 6, que preveucom a incompatibilitatsopcions polítiques que di-vergeixin de Podem enl’acció pública o institucio-nal, una situació que con-sideren que no es dona. Elcomitè electoral tampocveu incompatible la candi-datura de Domènech ambel codi ètic i els estatuts dela formació.

La llista del líder de Ca-talunya en Comú va defen-sar que Domènech estavainscrit a Podem des del2015 i que no hi havia capincompatibilitat per aspi-rar al lideratge, segons in-formava Efe. ■

El comitè electoralde Podem rebutjaimpugnar Domènech

RedaccióBARCELONA

Xavier Domènech aspira ala secretaria general dePodem ■