Instinoticies 57

página

Full informatiu de l’institut “Ribera del Sió” * Agramunt * Desembre 2013 * núm. 57

1r Trimestre1r Trimestre1r Trimestre

Curs Curs Curs 2013 / 20142013 / 20142013 / 2014

Sumari:

O3 Editorial 04/07 Entrevista al Molt Ho-norable President de la Genera-litat de Catalunya. 08/10 Activitats i sortides. 11/12 Gent de la Vila: l’ alcal-de Bernat Solé. 13/14 Estem fent …. Apadrinament. 15 Col·laboradors/es. 16 Felicitació de Nadal.

Edita: Coordina: Màrius Blàvia Agraïm a totes les persones

que han participat en la revista la seva col·laboració.

Editorial: Curs 2013-2014 .Tot igual, tot millor.

Primer trimestre acabat. I comença el segon... així cada curs acadèmic. Tots els qui som a

l’institut, professorat, recepció, secretaria, servei de menjador, servei de neteja, ampa, ins-

pecció, l’alumnat i les famílies hem pedalat fort per tal d’arribar al desembre amb els deures

fets i la feina acabada. Hem tingut moments molt bons amb la gestió de la solidaritat dels

nois i noies del centre i d’altres que ens recorden que la vida és conflicte. I quan ets jove en

pots tenir uns quants d’interns i de relació amb els altres.

Però aquest desconcert barrejat amb la tendresa, d’aquesta jovenalla, té tota una colla d’a-

dults compromesos a fer que l’energia juvenil desenvolupi el talent que s’hi amaga al darre-

ra. Així cadascun de nosaltres des de la mirada dels anys som realment útils si sabem polsar

les cordes que fan que cada jove tingui l’oportunitat i la voluntat de dedicar els esforços a

alguna de les coses que faran la societat del futur millor i més justa.

Per sort el Nadal ens permet a tothom aturar-nos de la feina feta. Un hivern gelat que ens

ajuda a quedar-nos a casa amb la família vora del foc. Aprofitem els dies de vacances per

meditar en allò que ens fa millors persones: la tradició i la modernitat. Mengem xocolata ca-

lenta, juguem amb el tió, llegim, mirem la TV, gaudim de l’internet, mengem els torrons que

més ens agradin, cantem nadales, fem bromes el 28 de desembre i obrim el regals que ens

hem portat bé!

L’home dels nassos ens portarà un 2014 ple d’esperança i confiem que no ens deixi amb un

pam de nas la nova llei d’educació.

I continuarà el segon trimestre...

Àngels Escolà Valls

Directora de l’Institut Ribera del Sió

Editorial

Quines són les lleis de la Unió Eu-ropea que s’han de canviar per ar-ribar a la majoria d’edat de Cata-lunya? Els tractats europeus no diuen que Catalunya quedaria dins de la UE, però tampoc diuen el contrari, com tampoc estableixen en quina posició quedaria l’Estat en cas que hi hagués una separació institucional a Espanya. Com a ciutadà europeu, espero que les institucions d’Europa en comptes de treure gent fora posin gent a dins, com han fet en les últimes dècades.

Europa recolzarà el procés sobira-nista de Catalunya? Crec que la Unió Europea no s’enfron-tarà al procés sobiranista ni prendrà un posicionament definitiu i oficial fins que no es trobi de veritat amb el cas, perquè no hi ha precedents. Sabem que per a ells és un problema més i Catalunya pot arribar a ser un repte més que es plantegin, però confio que trobarem una solució. Perquè el que jo em pregunto és quin sentit té que amb una població com la catala-na, que ja està dins de la UE, que els seus ciutadans tenen drets adquirits

“La primera obligació que tenim és fer-ho bé.”

En Marc Bosch amb Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya.

Entrevista al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya

des de fa més de 25 anys, que com-plim les normes, que volem seguir sent-hi i que, a sobre, som contribu-ents nets des del primer dia, se’ns ha-gi de fer fora per voler tenir un esta-tus polític diferent. La solució europea no passarà per expulsar a 7,5 milions d’europeus, serà una altra. La UE no expulsarà europeus perquè vulguin tenir un estatus diferent i nosaltres som europeus, exactament igual que els altres. Com afectaria el fet que Catalunya quedés fora de la Unió Europa a les empreses catalanes? I el fet que s’hi quedés? Tal i com ja he apuntat abans, no contemplo la possibilitat que Catalu-nya quedi fora de la Unió, és un plan-tejament que no vull acceptar d’entra-da, perquè ens sentim bé a Europa, hi volem seguir sent, i farem el que cal-gui perquè s’entengui. Quins són els països Europeus que recolzarien el fet que Catalunya esdevingués un nou estat d’una manera pacífica, democràtica i le-gítima? ( Alemanya, Gran Breta-nya, França, Itàlia...). Bé, no crec que puguem fer ara una llista dels que sí i dels que no, perquè no són només els països, sinó també la Unió Europea, qui s’haurà de pro-nunciar. Jo confio que la UE, quan ar-ribi el moment, valori el que està pas-sant a Catalunya, perquè no hi ha gai-

res moviments d’arrel popular, demo-cràtica i pacífica que despertin la càr-rega de transversalitat i d’il·lusió que hi ha avui en la societat catalana. I això és un model també per a Europa, i crec que li ha d’interessar com a mo-viment democràtic. En quina situació es troba el pro-cés per a la celebració de la con-sulta per la sobirania del poble ca-talà? El 23 de gener, el Parlament va apro-var en sessió plenària una històrica declaració de sobirania i del dret a de-cidir del poble de Catalunya. El Go-vern espanyol, de manera incompren-sible, va recórrer la declaració de so-birania davant el TC, que en va decla-rar la suspensió. Al marge de la deci-sió final que s’acabi prenent, és ab-surd i resulta difícil d’entendre que s’intenti anul·lar un posicionament po-lític, que trasllada la voluntat dels ciu-tadans de Catalunya d’exercir el seu dret a decidir per vies estrictament democràtiques. El passat mes de març el Parlament també va aprovar per una majoria encara més àmplia una resolució que instava el Govern a iniciar un diàleg amb el Govern cen-tral per a fer possible la celebració de la consulta. A més, el Parlament va constituir la Comissió d’estudi del dret a decidir i es va constituir el Pacte Na-cional per Dret a Decidir, on es troben representades la societat civil, les ins-titucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques


que en són favorables, més enllà de la seva posició final en el moment de la consulta. Per la seva banda, el Govern va cons-tituir el passat mes d’abril el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Per tant, per part del Govern, podem dir que el full de ruta està clarament definit. A més, ja he reiterat en nom-broses ocasions que el meu compro-mís és que, abans de final d’any, es concreti la data i la pregunta de la consulta. Quins són els passos a seguir en el cas que el referèndum per a la sobirania del poble de Catalunya no es pugui celebrar?

Seguirem treballant amb l’objectiu de celebrar la consulta de manera acor-dada amb l’Estat, o com a mínim en un marc de tolerància i d’absència de conflicte jurídic. Amb tot, si això no fos possible, ja he dit que com a pre-sident estic disposat a utilitzar tots els instruments democràtics i legals al meu abast perquè el poble català pu-gui decidir lliurament el seu futur com a país, inclosa la convocatòria d’elec-cions. Aquest seria el darrer recurs. Quin és el pla a seguir en el cas que els resultats de la consulta mostrin que hi ha una majoria de la població catalana que vol que Catalunya sigui un nou estat d’Eu-ropa? Quan en un país es plantegen les situ-acions històriques que vivim a Catalu-nya, només hi ha una solució, que és votar. A partir de la votació, haurem de construir junts el país que en re-

sulti, els que guanyin la consulta i els que no la guanyin. Es pot arribar a plantejar una Ca-talunya fora de la Unió Europea? Les converses que el Govern ha man-tingut amb funcionaris d’organismes internacionals apunten que Catalunya no es quedaria fora de la UE. Tot i ai-xí, s’ha d’entendre que la comunitat internacional no rebi el procés amb els braços oberts, perquè seria una invitació a altres territoris a iniciar processos similars. Però no és cert que Catalunya quedi absolutament aï-llada del mapa europeu, perquè tècni-cament i legalment no és possible. I, a més, això no interessa a cap país, ni tan sols a Espanya. Quants anys planifica que tardarà la independència de Catalunya? Perquè surti bé el procés que està vi-vint el país, més que en el calendari ens hem de fixar a fer-ho molt bé, en carregar-nos de raons i d’arguments per donar resposta tant als que estan en contra del procés com als que mostren escepticisme, com pel que fa a la comunitat internacional. Ens hi juguem tant i per a tants anys que la primera obligació que tenim és fer-ho bé. Creu que una Catalunya indepen-dent seria reconeguda sense molts obstacles per les principals potències mundials? (Estats Units, la Xina, els països àrabs). És un cas que no s’ha produït i es pot especular molt, però la realitat, agradi o no, és que no s’ha produït. I, per


tant, no puc afirmar amb rotunditat que passarà una cosa determinada, ni la contrària. Les lleis i els tractats s’acomoden a les situacions polítiques i les excepcions es fan per a les situa-cions que es van produint. Com veu les relacions entre Cata-lunya i Espanya? Nosaltres no volem ser ni adversaris ni enemics dels pobles d’Espanya, si-nó conviure d’una altra forma. I això no és cap delicte ni cap pecat. Cal trobar solucions dins dels marcs le-gals, a través del diàleg i de la nego-ciació. És el que ha fet sempre Euro-pa, trobar solucions per a tot, i el que demanem al Govern espanyol és que doni una resposta madura i demo-cràtica a les aspiracions d’un poble que està en marxa, que el que vol és ser escoltat, respectat i tenir respos-ta. Que s’asseguin en una taula a ne-gociar els termes per fer la consulta l’any que ve, com han fet altres po-bles democràtics de la mateixa Euro-pa. Creu que hi ha alguna alterna-tiva a la independència que si-gui viable i possible? Després d’un recorregut de tres segles, veiem que el famós “encaix de Catalunya a l’Estat” no ha estat possible, sentències com per exemple la del Tribunal Constitucional en con-tra de l’Estatut i altres circumstàncies ens han fet adonar-nos que ja només hi ha una solució: votar, i construir tots junts el país que en resulti. Té algun as a la màniga? Sempre que em pregunten per plans B o asos a la màniga dic el mateix,

que en una negociació no es poden ensenyar mai totes les cartes. Per tant, permeti’m que no li respongui. Sap que té tota la confiança del poble català. No li pesa com una llosa? No sé si tinc la confiança de tothom, però sé que hi ha una àmplia majoria del poble de Catalunya que s’ha ex-pressat amb el que considero el movi-ment més fort, il·lusionant, demo-cràtic i pacífic d’Europa. En aquest ca-mí és important que les minories no se sentin expulsades del projecte co-mú, però tampoc no poden ni han d’obstaculitzar el camí que les majori-es han decidit emprendre, sempre que aquest camí s’expressi de forma democràtica i pacífica. Com a presi-dent de la Generalitat he insistit so-vint que el meu compromís és clar i explícit: el poble de Catalunya ha de ser consultat l’any vinent sobre el seu futur polític. Sap que té tota la confiança del poble català. No li pesa com una llosa? No sé si tinc la confiança de tothom, però sé que hi ha una àmplia majoria del poble de Catalunya que s’ha ex-pressat amb el que considero el movi-ment més fort, il·lusionant, demo-cràtic i pacífic d’Europa. En aquest ca-mí és important que les minories no se sentin expulsades del projecte co-mú, però tampoc no poden ni han d’obstaculitzar el camí que les majori-es han decidit emprendre, sempre que aquest camí s’expressi de forma democràtica i pacífica. Com a presi-dent de la Generalitat he insistit so-vint que el meu compromís és clar i explícit: el poble de Catalunya ha de ser consultat l’any vinent sobre el seu futur polític. Així va concloure l’entrevista.


Activitats i sortides

Conferència de l’univers Eren les 8 de la nit i començava la conferència de l’univers. Hi havia poca gent, després d’un quart, més o menys, va arribar més gent. Dr. Salvador Ribas va explicar l’origen de l’univers i de la vida... un viatge per la història de l’univers veient com han anat evolucionant fins a la formació dels plane-tes i algun d’ells amb vida. Encara que hi havia poca gent, a tothom li va agradar, i ho van trobar interesant. Quan va finalitzar l’exposició va arribar el torn de les qüestions. Gent de totes les edats qüestionaven diferents dubtes. Una persona d’alta edat, ho va trobar molt atractiu (el tema), fins i tot dubtava la teoria del Dr. Salvador Ribas, Finalitzades les qüestions les persones es retiraren del Casal. Marina Rallo i Diana Maria Todorut


Crònica: Bristol 2013 Com cada any, els alumnes de 4rt vam fer el viatge a Bristol. Una ciu-tat del Regne Unit plena de cultura, història i art per tots els carrers. Vam marxar d’Agramunt el dia 30 d’agost havent dinat, i arribàrem per la nit a la ciutat anglesa. Ens van venir a buscar les famílies al BLC (Bristol Language centre) lloc on anàvem cada dia al matí a fer classes i aprendre una mica més d’anglès i així saber-nos espavilar més per la gran ciutat en la qual estàvem allotjats. Les famílies amb les quals estàvem ens van donar molta facilitat perquè ens poguéssim incorporar tan aviat com fós possible i així practi-car l’anglès les 24 hores, tot i que la principi com és normal ens va costar una mica a tots. Vam fer diverses excursions que sempre recordarem; vam anar a la Ciutat de Bath entre altres, però especialment la que ens va marcar més va ser quan vam visi-tar el gran i immens Londres. Un dia que crec jo que no oblidarem. Cada dia era un no parar, sempre teníem activitats planejades, i la veritat és que a tots ens va agradar molt l’experiència. Vam arribar a Agramunt el dia 12 de setembre. Durant aquest viatge hem après moltes coses que ens marcaran per sempre. La utilització de la llengua anglesa en cada moment; el fet de saber espavilar-nos sols sense l’ajuda de ningú; també ens ha ajudat ser grans com a persones; a veure les diferències entre el Regne Unit i Catalunya; a saber aprofitar les oportunitats, i sobretot a estimar una terra a la qual mai havíem anat, i que amb tan sols 2 setmanes ens va mar-car per sempre. Tan de bo s’hi pogués tornar, va ser una fantàstica i inoblidable experiència que vam viure amb els amics, i que segurament mai oblidarem. Donem les gràcies a les professores d’Anglès i professores acompanyants que van fer possible el viatge! We will never forget this! Thank you very much. Francesc Bernaus Concabella, alumne de 4rt.


Vam fer un treball sobre els ponts de Bristol i l’11 de se-tembre també vam fer una ca-dena humana junts.

Guillem Esteve

RECORDS de

BRISTOL

No oblidaré mai la família d’acollida perquè van ser molt simpàtics i em van tractar molt bé. Una experiència realment bona.

Carles Esteve

Saps espavilar-te per tu ma-teix i el millor l’anglès, pen-ses que no te’n sortiràs, però si.

Chaimaa Talbi

GENT DE LA VILA

Com veus les relacions entre Catalunya i Espa‐

nya?

Les relacions entre Catalunya i Espanya sempre

han estat convulses al llarg de la història. En

aquests moments, però, agreujat per la situ‐

ació econòmica i per un govern a Madrid

cada cop més centralitzador, s’ha generat

una situació de confrontació entre ambdues

parts de la qual sembla que ja no hi hagi re‐

torn.

La independència podria dividir la societat cata‐

lana?

Qualsevol decisió de certa magnitud sempre sol

dividir la societat. Per aquest mo u, és vital

que un procés tan important com el que viu

Catalunya en aquests moments s’expliqui i

s’argumen de manera que tothom, sigui

d’on sigui i vingui d’on vingui, pugui decidir i

escollir el futur que vol pel nostre país.

Creus que el xoc de trens entre el govern català

i el govern espanyol és imminent?

Ja fa temps que aquest xoc es va gestant, tot i

que personalment veig més per part de Ca‐

talunya la voluntat d’iniciar un nou camí que

la de crear un xoc. Cal entendre aquest pro‐

cés de forma racional i això passa per enten‐

dre l’estat espanyol, a l’igual que el francès,

com a futurs veïns d’un nou estat català. Els

xocs mai són bons.

En tot cas, sembla

que aquest xoc que

existeix a nivell

polí c vol portar‐se

a nivell social. Un

país pot decidir

iniciar un nou pro‐

jecte però això no significa que hagi de re‐

nunciar a les relacions amb els altres països.

En el món globalitzat en el qual vivim, un

país per si sol no té cap mena de sen t si no

estableix lligams amb la resta de països.

Catalunya seguirà dins la Unió Europea en el

cas que esdevingui un nou estat?

Això ho hauran de decidir els parlamentaris eu‐

ropeus però el sen t comú ens diu que no hi

ha mo us perquè no hi segueixi. En aquests

moments, Catalunya és un contribuent posi‐

u a la Unió Europea, u litza l’euro com a

moneda de canvi, la major part del comerç

exterior espanyol passa per Catalunya i tots

els països europeus, especialment els del

nord d’Europa, són conscients que Catalunya

és la porta principal de la Mediterrània a

Europa. Amb tots aquests mo us, creus que

Europa pot permetre’s en aquests moments

renunciar a que Catalunya formi part de la

Unió Europea? Jo ho nc molt clar.

Entrevista a l'excel·lentíssim alcalde Bernat Solé

Cortesia de Marc Bosch Valentines. Extracte del seu treball de recerca.

GENT DE LA VILA

Es podrà celebrar el referèndum per la sobira‐

nia del poble Català l’any vinent?

Un referèndum és una consulta a un poble i els

representants del nostre poble estan al Par‐

lament. Per tant, si hi ha una majoria parla‐

mentària suficient – que en aquests mo‐

ments ja hi és sobradament – no veig mo‐

us perquè no es pugui celebrar aquest re‐

ferèndum. Si en el seu moment es va fer un

referèndum per la ra ficació de l’Estatut,

perquè no hauria de poder‐se fer per decidir

el futur de Catalunya?

Quin creus que serà el full de ruta a seguir en

el cas que el referèndum no sigui possible?

Un referèndum és formular una pregunta clara i

concisa amb un SÍ o un NO per resposta. Si

això no és possible, algunes formacions polí‐

ques han plantejat formular preguntes

més ambigües o amb múl ples opcions. Jo

no ho comparteixo pel simple fet que en

aquests moments el debat que hi ha sobre

la taula és prou clar: Independència sí, inde‐

pendència no. Per tant, en el cas que no es

pugui celebrar el referèndum, l’únic meca‐

nisme legal que ens queda és unes eleccions

plebiscitàries on cada par t dugui en el pro‐

grama de forma concreta si aposta pel Sí o

aposta pel No.

Com afectaria a les empreses agramun nes la

independència deCatalunya?

Doncs de la mateixa manera que els afecta un

cap de setmana, és a dir, que dilluns tornen

a obrir les portes per seguir treballant i pro‐

duint. Amb això vull dir que la independèn‐

cia és un procés polí c i les empreses es re‐

geixen per un sistema econòmic. A curt ter‐

mini, no tenen perquè notar cap canvi. A

mitjà termini, espero i confio que puguin

gaudir dels avantatges que ens pot donar

esdevenir un nou estat.

És independen sta Agramunt?

Agramunt és la suma de moltes realitats i persones i

per tant no seria responsable respondre aquesta

pregunta amb un sí o amb un no. En tot cas, la

pregunta seria: quants agramun ns volen que

Catalunya esdevingui un estat independent? I

això només es respon amb unes urnes.

Com notaríem la independència els agramun‐

ns?

A curt termini no notaríem grans canvis ja que el

principal avantatge que t’aporta formar part

d’un estat propi és que les lleis es puguin decidir

en tot el seu con ngut al Parlament. Per tant,

els canvis els començaríem a notar quan aques‐

tes lleis poguessin començar a entrar en vigor.

Bé, de fet, alguna cosa sí que notaríem l’ende‐

mà de la proclamació de la independència; que

al balcó de l’Ajuntament tornaria a lluir única‐

ment una gran senyera.

Marc Bosch Valen nes

Estem fent...

APADRINAMENT El primer dia de classe els més joves de 1r d’ESO es van trobar amb l’a-gradable sorpresa que els esperaven els padrins i padrines de 4t que es-taven súper pendents i il·lusionats. Es va fer el sorteig. Mirades incrèdu-les, bromes i petons, una festa de la solidaritat entre els joves. Aquí teniu les fotos amb les cares de satisfacció de tothom!

Àngels Escolà Valls

Estem fent..... Apadrinament

COL·LABORADORS/ES

L’Instinotícies del 1r trimestre del curs 2013-2014 no hauria estat possible sense la col·laboració altruista d’alumnes i professors que han participat en la seva redacció. A tots i totes, moltes gràcies.

Col·laboracions

Francesc Bernaus, Marc Bosch, Carles Esteve, Guillem Esteve, Nerea

Martinez, Elisabet Sáiz, Marina Rallo, Diana Maria Todorut i Àngels

Escolà

Ens veiem el 2014!

A la plaça venen torrons, de petits i de rodons! Torrons d’avellana, torrons de pinyó,

caga tió! Sinó et donaré un cop de bastó!

Popular catalana

Maria Bovet 1r B Tània Vidal 1r A

Gener Escolà 1r A

Paula Balasch 1r B Pau Farré 1r B

Instinoticies 57

Documents

Transcript of Instinoticies 57