Informe de seguiment 2013 - observatorioabaco.es · La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016...

Els continguts d‟aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement –no comercial– sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Se‟n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se‟n citi l‟autor i no se‟n faci un ús comercial. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/ © Generalitat de Catalunya Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació Elaboració i maquetació: Àrea de Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques Direcció General de Recerca Secretaria d‟Universitats i Recerca

Barcelona, novembre del 2013 Dipòsit legal: B. 23097-2012 ISSN 2014-0460 Per a més informació: http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/recerca/catalunya/politica/index.html

http://creativecommons.org/licenses/

http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/recerca/catalunya/politica/index.html

Informe de seguiment 2013

0

Índex de continguts

01. Presentació ............................................................................................................. 3

02. Context del desenvolupament del PNRI .................................................................. 4

Introducció ................................................................................................................ 4

La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016 i l‟Estratègia Catalunya 2020 ........ 4

Horizon 2020, la RIS3CAT, l‟Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació,

i el PRI de Catalunya ................................................................................................. 6

03. Els reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i els seus indicadors 9

Metodologia del nou model de seguiment del PNRI .................................................. 9

L‟evolució del sistema de seguiment del pacte ...................................................... 9

Els indicadors i el nou sistema de seguiment ....................................................... 10

El nou mecanisme de representació de resultats ................................................. 12

Presentació dels indicadors ordenats per tendència de més positiva a menys .... 14

Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor ...... 18

Conclusions dels indicadors del repte 1 ............................................................... 24

Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i

valoritzar coneixement capdavanter ........................................................................ 25


Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de

l‟acció pública i social .............................................................................................. 29

Introducció ........................................................................................................... 29

Ecosistema empresarial innovador ...................................................................... 30

Emprenedoria ...................................................................................................... 32

El sector públic i l‟Administració pública innovadors ............................................ 34


Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació ....... 36


Repte 5. Socialitzar: aconseguir que la societat catalana s‟imbueixi de ciència,

tecnologia i innovació .............................................................................................. 40


Repte 6. Orientar: focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació .............................. 42


Repte 7. Facilitar: adoptar una governança del sistema de recerca i d‟innovació

intel·ligent, eficient i eficaç ....................................................................................... 45



1

Repte 8. Invertir: invertir més i millor en recerca i innovació en l‟àmbit públic i en el

privat ....................................................................................................................... 48

Evolució de la despesa en R+D a Catalunya ....................................................... 49

Els recursos disponibles per a l‟R+D+I: 7PM, Estat i Generalitat de Catalunya ... 55


Dones, ciència i innovació en el sistema català de recerca i innovació.................... 64

Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor ... 65

Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i

valoritzar coneixement capdavanter ..................................................................... 68

Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de

l‟acció pública i social........................................................................................... 69

Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació ... 70

Conclusions dels indicadors sobre el paper de les dones en l‟R+D+I català ........ 71

Taula de sigles i acrònims .......................................................................................... 72

Bibliografia .................................................................................................................. 74

Bibliografia web .......................................................................................................... 78

Annex ......................................................................................................................... 80

Taula de correspondència dels gràfics i les il·lustracions dels diferents informes .... 80

Cronologia del seguiment del PNRI ......................................................................... 80

Taules resum d‟indicadors i fonts ............................................................................ 81


2

Taula d‟il·lustracions

Il·lustració 1. Taula de presentació dels indicadors associats als reptes ................................... 12 Il·lustració 2. Valors interpretatius de les fletxes ......................................................................... 13 Il·lustració 3. Indicadors amb tendència positiva ........................................................................ 14 Il·lustració 4. Indicadors amb tendència moderadament positiva ............................................... 15 Il·lustració 5. Indicadors sense canvis significatius ..................................................................... 15 Il·lustració 6. Indicadors amb tendència moderadament negativa .............................................. 16 Il·lustració 7. Indicadors amb tendència negativa ....................................................................... 16 Il·lustració 8. Indicadors sobre les dones ordenats per la tendència, de més a menys positius 17 Il·lustració 9. Indicadors associats al repte 1 .............................................................................. 18 Il·lustració 10. Gràfic amb l‟evolució de l‟ocupació en R+D dels diferents sectors i de l'atur ..... 22 Il·lustració 11. Indicadors associats al repte 2 ............................................................................ 26 Il·lustració 12. Indicadors associats al repte 3 ............................................................................ 29 Il·lustració 13. Gràfic de les exportacions catalanes per nivells tecnològics .............................. 31 Il·lustració 14. Indicadors associats al repte 4 ............................................................................ 37 Il·lustració 15. Gràfic amb les titulacions de màster ofertes i les impartides íntegrament en anglès .......................................................................................................................................... 38 Il·lustració 16. Indicadors associats al repte 5 ............................................................................ 40 Il·lustració 17. Gràfic amb la despesa destinada a la socialització en ciència i tecnologia ........ 41 Il·lustració 18. Taula resum dels eixos i els instruments de la RIS3CAT.................................... 43 Il·lustració 19. Indicadors associats al repte 7 ............................................................................ 45 Il·lustració 20. Indicadors associats al repte 8 ............................................................................ 48 Il·lustració 21. Taula comparativa entre les dades previstes i les reals de l‟escenari d‟evolució de la despesa en R+D ................................................................................................................. 49 Il·lustració 22. Evolució del PIB en relació amb la despesa en R+D/PIB a Catalunya els anys 2006-2012 ................................................................................................................................... 51 Il·lustració 23. Despesa en R+D a Catalunya per sectors, anys 2000-2011 .............................. 52 Il·lustració 24. Despesa en R+D respecte al PIB a Catalunya per sectors, anys 2000-2011 ..... 53 Il·lustració 25. Taula amb el percentatge de participació del sector empreses i IPSAL en el total de la despesa en R+D, anys 2006-2011 ..................................................................................... 53 Il·lustració 26. Despesa empresarial en innovació i percentatge sobre el PIB a Catalunya, anys 2000-2011 ................................................................................................................................... 55 Il·lustració 27. Participació de Catalunya en els programes marc europeus .............................. 56 Il·lustració 28. Participació catalana en les convocatòries del Plan Nacional ............................ 59 Il·lustració 29. Despesa en R+D+I de l‟Administració de la Generalitat, anys 2001-2012 ......... 60 Il·lustració 30. Percentatge de despesa en R+D+I del subsector Generalitat respecte del seu pressupost inicial total i sobre l'executat ..................................................................................... 61 Il·lustració 31. Taula amb la variació de la despesa en R+D+I dels departaments de la Generalitat de Catalunya excloent-ne Economia i Coneixement i Empresa i Ocupació (compromís 123) ......................................................................................................................... 62 Il·lustració 32. Taula amb la variació i la desviació de la despesa en R+D dels departaments de la Generalitat de Catalunya, del període 2005-2008 al 2012 (compromís 124) ......................... 63 Il·lustració 33. Indicadors del repte 1 associats a les dones ....................................................... 65 Il·lustració 34. Evolució dels principals indicadors del repte 1 sobre les dones ......................... 68 Il·lustració 35. Indicadors del repte 2 associats a les dones ....................................................... 68 Il·lustració 36. Indicador del repte 3 associat a les dones .......................................................... 69 Il·lustració 37. Indicador del repte 4 associat a les dones .......................................................... 70 Il·lustració 38. Evolució de les dades dels indicadors associats a les dones ............................. 70


3

01. Presentació

Aquest any 2013 es compleix el cinquè aniversari de la signatura del Pacte Nacional per a la

Recerca i la Innovació que l‟any vinent arribarà a l‟equador de la seva vigència. En aquest

període s‟han elaborat un total de quatre informes: el de desplegament del 2009 i tres de

seguiment dels anys 2010, 2012 i aquest darrer del 2013.

Com en l‟informe anterior, la responsabilitat de coordinació, recopilació d‟informació i redacció

ha recaigut en la Secretaria Tècnica de la Comissió de Seguiment del Pacte. També en

aquesta ocasió la Secretaria ha rebut l‟assistència i el suport administratiu de l‟Àrea de

Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques (APSCIT), integrada en la Direcció General

de Recerca del Departament d‟Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Un dels acords assolits en la darrera reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte, celebrada

el 27 juny del 2012, establia la revisió dels indicadors que s‟haurien de treballar per permetre

fer el seguiment dels compromisos i reptes del pacte. El treball conjunt realitzat amb les

aportacions de diferents agents ha donat com a resultat un recull de 43 indicadors sobre el

sistema de recerca i innovació català que han de permetre conèixer en tot moment quin és el

seu estat i la seva evolució. Aquests indicadors es presenten agrupats dins dels seus

respectius reptes i són els elements centrals de l‟anàlisi quantitativa que ha servit per redactar

aquest informe. La seva utilització ha implicat una necessària modificació del sistema de

seguiment, que ha deixat de centrar-se en els aspectes més qualitatius associats als diferents

compromisos del pacte, per fer-ho en les grans tendències i objectius mesurables

quantitativament dintre de cada repte.

L‟establiment d‟indicadors de seguiment suposa la configuració d‟un sistema d‟informació que

fa guanyar precisió, eficiència i eficàcia pel fet de reduir la càrrega que representava per als

agents l‟anterior sistema de recollida de dades, molt centrat en les actuacions vinculades als

compromisos del PNRI. Però, també, suposa que s‟ha hagut de modificar el sistema de

representació dels resultats pel fet de no centrar-se més en l‟evolució dels compromisos

individuals.

La utilització d‟indicadors ha permès incorporar dins de l‟informe una anàlisi més exhaustiva de

l‟evolució de la dona en el sistema de recerca i innovació català, ja que s‟hi incorpora tot un

epígraf per tractar aquesta qüestió, a partir de la selecció de dotze indicadors.


4

02. Context del desenvolupament del PNRI

Introducció Els darrers mesos els mitjans de comunicació han difós notícies sobre les dificultats del sistema

de recerca espanyol i català derivades de la falta de finançament i la reducció de recursos

destinats a la contractació de personal i el manteniment de centres i infraestructures de

recerca. Aquesta situació pot comportar una acceleració de la fugida del talent, i ja hi ha veus

que alerten que la situació pot posar en risc el futur del sistema de recerca i desenvolupament

en el seu conjunt. Un exemple significatiu dels problemes que afecten el sistema es troba al

CSIC, la principal institució investigadora de l‟Estat espanyol, que passa dificultats per la

reducció de les aportacions dels fons que tenen l‟origen en els Pressupostos Generals de

l‟Estat.

La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016 i l‟Estratègia Catalunya 2020

La convocatòria d‟eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el mes de setembre de

2012 va suposar la finalització de la IX legislatura, que no va arribar a complir els dos anys de

durada. Els resultats de les eleccions del 25 de novembre van comportar la constitució d‟un nou

Parlament, amb una nova configuració de majories. Tot i els canvis en la distribució d‟escons,

el candidat del grup parlamentari amb major representació va tornar a ser investit President, un

càrrec que ja ostentava durant la legislatura anterior. Aquesta continuïtat es va plasmar també

en la configuració del nou Govern, que manté el mateix color polític i bona part dels titulars en

els departaments clau amb competències en activitats d‟R+D (Economia i Coneixement, Salut i

Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural), tot i que sí que es va canviar el

titular del Departament d‟Empresa i Ocupació competent en matèria d‟innovació. Aquest

manteniment dels responsables màxims al capdavant dels departaments amb més

competències sobre l‟R+D+I no fa esperar grans canvis en les grans línies d‟aquestes àrees.1

El nou Consell Executiu va aprovar el mes de juny del 2013 un nou pla de govern, el Pla de

Govern 2013-2016 (PdG 2013-2016), que integra els objectius prioritaris del Govern i és

l‟instrument i el full de ruta que ha de guiar la seva acció durant la legislatura. El document

s‟estructura entorn de 7 eixos (un menys que en el pla anterior), que contenen 78 objectius,

amb nombrosos indicadors per fer el seguiment de la consecució d‟objectius. El pla inclou a

l‟annex la llista d‟actuacions executives (212) associades amb els diferents eixos, una relació

de mesures legislatives (65) i d‟actuacions normatives (78) que cal dur a terme durant el

període de vigència del pla. D‟aquests objectius, n‟hi ha 26 que tracten o estan relacionats

1 Per contra, altres departaments que sí que van experimentar canvis de titulars en relació amb la legislatura anterior

van ser: Interior, Territori i Sostenibilitat, Benestar Social i Família, i Justícia. Finalment, cal esmentar la creació de la conselleria de Presidència.


5

directament amb qüestions tractades al PNRI. Entre les mesures legislatives i accions

normatives amb impacte en l‟R+D+I català cal destacar la Llei de la ciència, la Llei de l‟Agència

per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, el decret que regula l‟autorització per a

la constitució i el funcionament dels biobancs, i el decret que crearà la Comissió

Interdepartamental de la Sida a Catalunya.

Entre els objectius del PdG 2013-2016 en matèria de recerca i innovació n‟hi ha de destacats,

com l‟objectiu 21 de l‟eix 1, que estableix «Avançar cap als objectius d‟Europa 2020 a través de

l‟Estratègia Catalunya 2020» (d‟ara endavant, ECAT 2020), que ha de ser, d‟una banda, el

marc de negociació del Govern amb els agents econòmics i socials per a la signatura d‟un nou

Acord estratègic per a la competitivitat de l‟economia catalana2 i, de l‟altra, l‟instrument que

permeti la reactivació econòmica de Catalunya i del seu model productiu, així com un nou canvi

estratègic a mitjà i a llarg termini.

L‟estratègia catalana s‟inspira en l‟Estratègia Europa 2020, en els acords estratègics 2005-

2007, 2008 i 2011, i en les recomanacions emeses en diferents informes del Consell Assessor

per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). L‟ECAT 2020 trasllada les prioritats

de l‟Estratègia Europa 2020 a Catalunya i tracta algunes de les qüestions presents en el pacte,

com també algunes de complementàries o d‟àmbits que van més enllà de la recerca, el

desenvolupament o la innovació. En relació amb les qüestions vinculades amb el pacte, cal

destacar les línies directrius que aposten per fer de l‟acció pública un catalitzador per afavorir la

iniciativa empresarial i crear ocupació, impulsar la internacionalització de l‟empresa, fomentar

l‟emprenedoria i la creació d‟empreses tecnològiques, millorar el nivell, l‟adequació i l‟èxit

escolar, i fer de la innovació i el creixement el motor de la productivitat i competitivitat de

l‟economia catalana.

Les directrius que orienten les polítiques i que estan presents en els diferents eixos estratègics

de l‟ECAT 2020 s‟han materialitzat en la definició d‟una sèrie d‟objectius operatius que

coincideixen plenament amb alguns dels compromisos del PNRI. Per exemple, els objectius

«1.7. Implementar un model universitari basat en l‟excel·lència i la internacionalització», «1.10.

Captar i retenir talent, i incorporar personal altament qualificat al sector productiu», «1.11.

Impulsar la mobilitat professional i formativa», «4.3. Impulsar la innovació empresarial», «5.1.

Introduir els valors de l‟emprenedoria en el sistema educatiu» i «5.4. Potenciar la creació

d‟empreses de base tecnològica».

L‟Estratègia Catalunya 2020 complementa, reforça i actualitza molts dels compromisos i

objectius compresos dins els diferents reptes del PNRI.

2 El 15 de maig del 2013 es va presentar al Palau de la Generalitat el Document de bases per a l‟impuls de la

competitivitat, l‟ocupació i la cohesió social, del futur Acord Estratègic 2013-2016.


6

Horizon 2020, la RIS3CAT, l‟Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació, i el PRI de Catalunya

L‟Horitzó 2020 és el nou instrument financer de què s‟ha dotat la Unió Europea (UE) per

implementar el nou programa marc per a la recerca i innovació que s‟estendrà del 2014 al 2020

i que comptarà, quan s‟aprovi, amb un pressupost estimat de 70.000 milions d‟euros per assolir

objectius clau com l‟excel·lència científica, una indústria competitiva i una societat millor.

El programa pretén simplificar les regles d‟accés al finançament de la Comissió Europea per a

l‟R+D+I pel fet de combinar dins d‟un mateix sistema de provisió de fons els actuals programes

Framework Programmes for Research and Technical Development, Competitiveness and

Innovation Framework Programme (CIP) i els del European Institute of Innovation and

Technology (EIT). El nou programa suposa un enfocament més clar d‟una recerca més

orientada cap als mercats, per transformar el coneixement en productes amb potencial

comercial de convertir-se en béns i serveis de valor econòmic.

En aquest sentit s‟identifiquen sis grans reptes principals: salut i benestar, seguretat

alimentària, energia neta i eficient, transport intel·ligent i ecològic, eficiència i acció per al clima,

i societats inclusives i innovadores que haurien de constituir els focus prioritaris de

desenvolupament.

L‟Horitzó 2020 ha de contribuir a eliminar les barreres per assolir un mercat únic de

coneixement, recerca i innovació i ha de ser, a més, un dels instruments de l‟Estratègia Europa

2020, que té com una de les seves prioritats el creixement intel·ligent prenent com a base el

coneixement i la innovació. En aquest context, l‟Estratègia d‟especialització intel·ligent en

recerca i innovació RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy) de la

Comissió Europea pretén que els estats membres i les regions de la Unió Europea identifiquin

les especialitzacions de coneixement que millor encaixin amb el seu potencial d'innovació. La

Comissió Europea proposa que l‟existència d‟una RIS3 per part de les regions i dels estats

sigui una condició prèvia per rebre suport econòmic de fons com els destinats a recerca i

innovació.

Entre els mesos de juliol i setembre del 2013 va estar a exposició pública l‟esborrany del

Document de treball de l‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya

(RISC3CAT). El document redactat per la Generalitat de Catalunya conté l‟Estratègia catalana

d‟especialització intel·ligent i suposa una actualització en la focalització i priorització de la

recerca i la innovació a Catalunya. El document dibuixa les línies del que hauran de ser les

polítiques definides al repte 6 del pacte i suposa una posada al dia de les que es van definir en

el PRI 2010-2013. És en l‟esmentat repte 6 on s‟analitzen els grans trets d‟aquest document.


7

En el context de l‟Estat espanyol, un altre esdeveniment important en relació amb la recerca i la

innovació ha estat l‟aprovació, el mes de febrer del 2013, de l‟Estratègia espanyola en ciència i

tecnologia i innovació i del Pla estatal d‟investigació científica i tècnica i d‟innovació, per part del

Govern de l‟Estat. Els objectius continguts en els dos documents cerquen el reconeixement i la

promoció del talent, la seva ocupabilitat, l‟impuls al lideratge empresarial en matèria d‟R+D+I i

el foment de la investigació científica d‟excel·lència orientades a resoldre els reptes globals de

la societat.

Tant l‟estratègia espanyola com el pla estatal estan també alineats amb els objectius europeus

que es defineixen en el programa europeu Horitzó 2020. Ara bé, l‟Estratègia conté els

objectius, les reformes i els canvis que cal abordar en tot l‟àmbit de l‟R+D+I per potenciar el

creixement i l‟impacte del període 2013-2020, mentre que el pla estatal es concreta

exclusivament en les actuacions que durà a terme l‟Administració general de l‟Estat en el

període 2013-2016. Els dos àmbits comptaran amb el nou Consell de Política Científica,

Tecnològica i de la Innovació, creat l‟any 2012 a partir de l‟habilitació recollida a la Llei de la

ciència. El nou organisme està format per representats de l‟Administració general de l‟Estat i les

comunitats autònomes, i serà l‟encarregat de marcar la direcció estratègica de les polítiques

amb l‟objectiu de millorar la coordinació del sector públic en aquests àmbits.

El juliol del 2013, el Govern de l‟Estat aprovava el Pla d‟actuació anual 2013, que conté les

actuacions de l‟Administració general de l‟Estat en matèria de recerca i innovació, i que compta

amb 3.800 milions d‟euros de pressupost entre subvencions i crèdits.

A banda de les actuacions dels poders públics ja examinades, s‟ha de fer menció a una

iniciativa que té com a protagonistes les universitats, els agents socials i alguns col·legis

professionals. Es tracta de la signatura el mes de desembre del 2012 del manifest «Més

indústria: la resposta catalana a la crisi»,3 un document constituent del «Pacte per a la indústria

a Catalunya que defensa la indústria com la millor resposta per sortir de la crisi, reactivar

l‟economia i recuperar l‟activitat productiva».

El resultat d‟aquesta iniciativa, que va arrencar a finals del 2012, es va concretar en la redacció

del document Més Indústria, propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya, donat a

conèixer el juny del 2013. En el text, a partir de la definició d‟indústria i del seu paper, es

realitza una diagnosi sobre la situació de l‟economia catalana, a partir de la qual es presenten

fins a un total de 138 propostes integrades dins de 8 àmbits diferents d‟actuació. Moltes

d‟aquestes propostes tracten aspectes dels àmbits del pacte, com la formació professional, les

3 Els signants del manifest eren: CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, Pimec, Universitat de

Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Col·legi d‟Economistes de Catalunya, Consell de Col·legis d‟Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya i Col·legi d‟Enginyers Industrials de Catalunya.


8

universitats, el finançament empresarial en R+D+I, l‟Horitzó Europa 2020, la cooperació, els

clústers i la internacionalització. De fet, hi ha un grup de propostes concretes incloses dintre de

l‟àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació que parteix d‟una diagnosi pròpia,

inclosa dins del mateix document, on s‟analitzen les fortaleses, debilitats, oportunitats i

amenaces del sistema d‟R+D+I de Catalunya. Les recomanacions s‟adrecen als diferents

agents del sistema i n‟inclouen per a les administracions públiques, en qüestions com la

fiscalitat, la formació professional, el desenvolupament de bases de dades estadístiques sobre

activitats industrials, la millora organitzativa de les entitats públiques i la seva adaptació per

potenciar una nova política industrial. En relació amb les mesures relatives a l‟R+D+I, en alguns

casos es tracta de vies d‟actuació o propostes ja recollides en diferents documents, com el

mateix PNRI o el Pla de Recerca i Innovació 2010-2013, mentre que en altres casos són

mesures actualitzades als canvis i les dinàmiques presents del sistema que poden ser útils per

reorientar i posar al dia l‟acció pública i la dels diferents agents de recerca.

L‟any 2013 és l‟últim any de vigència del Pla de Recerca i la Innovació 2010-2013. El nou pla

de recerca amb tota seguretat incorporarà els àmbits sectorials i els instruments definits al

document de treball de l‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya amb dues

grans línies mestres: mantenir el sistema de recerca i expandir la seva capacitat de

transferència del coneixement per impulsar la innovació com a mecanisme per generar activitat

econòmica, creixement i ocupació.

Finalment, per tancar aquest repàs sobre els principals esdeveniments que contextualitzen allò

que ha succeït d‟ençà del darrer informe de seguiment, cal parlar de l‟aprovació per part de les

Corts Generals de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva

internacionalització. La llei preveu un seguit de mesures per fomentar i facilitar l‟inici de noves

activitats empresarials, entre les quals destaquen les destinades a la internacionalització, el

suport al finançament en forma d‟avals públics i la previsió d‟incentius fiscals en l‟IRPF per als

àngels inversors4 o el capital llavor.

4 La Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l‟impost sobre estades

en establiments turístics, en la seva disposició addicional segona, ja recollia una deducció en l‟impost sobre la renda de les persones físiques en concepte d‟inversió per un àngel inversor.


9

03. Els reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i els seus indicadors

Metodologia del nou model de seguiment del PNRI

L‟evolució del sistema de seguiment del pacte

L‟arquitectura del sistema de seguiment del pacte es va començar a definir a partir dels acords

assolits en la reunió celebrada el 12 de març del 2009. En el disseny inicial, es preveia la

redacció d‟informes sobre el compliment i l‟evolució dels compromisos adquirits per part dels

agents signants i adherits al pacte. Aquests informes s‟havien d‟elaborar a partir de les dades

aportades pels agents signants. Cada agent era el responsable d‟informar de les seves

actuacions per assolir els objectius i compromisos del pacte. Aquesta tramesa de dades

s‟esperava que utilitzés mecanismes senzills de comunicació. Això va donar com a resultat

que, per a la recopilació d‟evidències prèvies als informes dels anys 2010 i 2012, s‟elaboressin

graelles en format Excel on es recollien les accions dutes a terme pels diferents agents. Ara bé,

només s‟indicaven els compromisos sobre els quals haurien d‟informar, però no es detallaven

les accions concretes, els terminis, el volum o el nivell de participació o responsabilitat de cada

agent en la consecució de cada compromís. Es deixava en mans de cada agent la concreció

d‟aquest extrems a través dels seus propis i individuals instruments de planificació. En el cas

del Govern-Administració de la Generalitat de Catalunya aquest instrument va ser el Pla de

Recerca i Innovació 2009-2013.

El sistema de recollida de dades permetia rebre informació sobre el conjunt de les activitats que

es duien a terme per part dels agents en relació amb els compromisos del pacte, però aquesta

informació, tot i ser molt útil per al seguiment d‟algunes de les actuacions concretes (com per

exemple les actuacions incloses al repte 7 que fan referència als canvis en l‟estructura

institucional i de governança del sistema d‟R+D+I), no resultava adient per conèixer l‟estat real

de consecució dels objectius del PNRI o saber si es progressava o no en l‟assoliment dels

reptes continguts en el pacte. Al final, les llistes d‟actuacions aportaven informació qualitativa

rellevant, però no eren un instrument útil per constatar evolucions o detectar canvis en el

sistema durant tot el període de vigor del pacte.

En la reunió del 27 de juny del 2012 es va acordar reorientar les tasques de seguiment per

seleccionar un conjunt d‟indicadors que configurés un sistema d‟informació que permetés

mesurar els canvis en el sistema. Aquest recull de dades hauria de resoldre els problemes

d‟indefinició en els quals incorria la mecànica emprada inicialment en la recollida de dades.

Com ja es va manifestar en els informes, la tasca de seguiment del pacte ha de fer front a

múltiples qüestions, com ara l‟heterogeneïtat d‟agents, la magnitud i la complexitat de les àrees


10

d‟actuació, la no-assignació de responsabilitats, la diferència temporal en els efectes de les

actuacions i la no-definició de fites mesurables, que fan virtualment impossible establir en quin

punt ens trobem en la consecució dels compromisos, objectius i reptes del pacte.

Els indicadors i el nou sistema de seguiment

La selecció d‟indicadors relacionats amb els reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la

Innovació, a banda de fer efectiu l‟acord de la darrera reunió de la Comissió de Seguiment,

permetrà configurar un sistema d‟informació sobre l‟evolució del sistema d‟R+D+I de Catalunya

que vagi més enllà del comportament i les actuacions concretes dels diferents agents i que

permeti tenir-ne una imatge global en què es puguin observar les grans tendències. La

informació extreta ha de permetre disposar de dades objectives de caràcter principalment

quantitatiu que mostrin l‟evolució pròpia del sistema durant el període de vigència del pacte, i

possibilitin el control dels objectius definits o la comparació amb altres sistemes d‟R+D+I. A

més, el nou sistema ha de permetre simplificar l‟anàlisi de dades i mostrar uns resultats més

sintètics que apuntin grans tendències i proporcionin informació útil per al seguiment de les

qüestions rellevants.

Aquest plantejament queda reforçat pel fet que, cada vegada més, els instruments d‟estratègia i

planificació pública en matèria de recerca i innovació incorporen més objectius explícits i

indicadors d‟assoliment que fan possible conèixer l‟evolució dels fenòmens i disposar, així,

d‟elements de judici que permetin avaluar l‟acció pública, com també orientar l‟actuació racional

dels agents. En aquest sentit, trobem instruments com l‟Estratègia Europa 2020, l‟Estratègia

espanyola en ciència i tecnologia i innovació, el Pla de Govern 2013-2016, el Pla de Recerca i

Innovació 2010-2013 o alguns dels compromisos del PNRI (per exemple, el 118 o el 123), que

incorporen fites mesurables a partir de valors d‟indicadors concrets. Alguns d‟aquests objectius

definits s‟han utilitzat per analitzar l‟evolució de les tendències dibuixades pels indicadors

seleccionats.

El mecanisme de seguiment quantitatiu que s‟empra en l‟informe analitza les tendències

registrades pels diferents indicadors. Es segueix l‟evolució des del moment inicial (anys 2006 i

2007) abans de l‟entrada en vigor del PNRI fins al moment actual de redacció d‟aquest

informe.5

En aquesta tasca, hi ha dos problemes. El primer és que no sempre es disposen de sèries

completes de dades per a tots els anys del període, perquè no es van generar o perquè no

existeixen registres. El segon es deriva de l‟heterogeneïtat de la naturalesa dels indicadors, de

5 Al llarg d‟aquest informe s‟han establert les mitjanes dels anys 2006-2007 com a valors inicials de referència sempre

que les dades estiguessin disponibles.


11

les seves fonts i dels seus calendaris de publicació, cosa que fa que la disponibilitat de les

dades depengui del sistema de recollida i el moment de publicació. Això fa que hi hagi dades

molt actuals que triguen poc temps a estar disponibles, mentre que d‟altres triguen mesos o fins

i tot anys. Així, per exemple, hi ha indicadors que el setembre del 2013 disposaven de les

dades registrades el 2012, mentre que en d‟altres el darrer any disponible era el 2011, el 2010

o fins i tot el 2009. Un altre problema que trobem és que no sempre hi ha dades disponibles

dels anys 2006-2007 i, per tant, no és possible comparar els resultats. En aquests casos es fan

comentaris de quines són les dades disponibles.

Per analitzar les tendències es comparen els valors registrats els darrers anys disponibles amb

la mitjana del anys 2006-2007 (s‟ha pres la mitjana per intentar reduir una mica la variabilitat

davant valors anòmals registrats qualsevol d‟aquests dos anys). Aquesta comparació ens ha de

servir per conèixer l‟estat «actual» amb les dades disponibles l‟any 2013 en relació amb el

moment inicial de la sèrie (mitjana dels anys 2006-2007).

El sistema d‟informació que s‟ha construït prenent com a base els indicadors seleccionats

permet fer un seguiment del que passa en el conjunt del sistema, i en alguns casos d‟alguns

elements individuals. Com es pot apreciar, hi ha una presència important dels indicadors de

resultat (output) que són més útils per conèixer quin és el fruit final del conjunt d‟interaccions

que els diferents agents i les seves activitats generen al sistema.

El sistema d‟informació que es construeix és dinàmic i està obert a la inclusió de nous

paràmetres, ja sigui per la disponibilitat de noves fonts de dades més adients per conèixer els

fenòmens que experimenti el sistema de recerca o bé per les necessitats que es generin per la

seva pròpia evolució, i en tot cas s‟orienta a descriure la realitat observada més que a examinar

les causalitats, tot i que no es renuncia a apuntar o formular explicacions quan les evidències

ho permeten.

El sistema d‟informació basat en dades i indicadors forma la base per a l‟anàlisi quantitativa

que recull aquest informe de seguiment. Ara bé, hi ha múltiples qüestions abordades en el

PNRI que per la seva naturalesa i/o per la manera com estan definides requereixen

aproximacions qualitatives per fer-ne el seguiment. L‟aproximació qualitativa permet, a més,

contextualitzar, enriquir i complementar l‟anàlisi de les dades numèriques. En aquest sentit,

s‟ha comptat amb les aportacions de diferents agents signants, que han facilitat informació

relativa a actuacions, dinàmiques i explicacions sobre el que succeeix en el sistema.


12

El nou mecanisme de representació de resultats Els indicadors de seguiment es presenten en l‟informe dins de cadascun dels reptes del pacte

amb què estan vinculats. Al començament de cada repte es presenta una taula amb quatre

columnes amb els indicadors, com es pot veure en la il·lustració 1, un exemple dels indicadors

vinculats al repte 2.

Il·lustració 1. Taula de presentació dels indicadors associats als reptes

En la primera columna s‟identifica l‟indicador (codi id.) amb un codi de tres xifres. El primer

número indica el repte amb què està associat, mentre que el dos últims indiquen la seva

posició en relació amb la resta d‟indicadors dins del mateix repte (per exemple, l‟indicador 2.03

vol dir que és del repte 2 i de l‟indicador associat número 03).

En la segona columna trobem el nom de l‟indicador,6 que identifica amb una breu descripció la

seva naturalesa.

En la tercera columna s‟indica el període de referència, que mostra els anys amb dades

disponibles en el moment d‟elaborar l‟informe.7

En la quarta columna, que té per títol «Tendència en el període de referència»,8 es representa

com ha evolucionat l‟indicador a partir de comparar el valor registrat els darrers anys,

disponible i que es recull a la columna 3, amb el valor inicial de referència (la mitjana dels anys

2006-2007 quan hi ha dades disponibles). La comparació de totes dues dades genera quatre

tipus de valors que es representen mitjançant les fletxes de la il·lustració 2.

6 A l‟annex hi ha disponible un resum dels indicadors amb informació sobre les fonts i observacions referents a les

dades utilitzades. 7 Les dades utilitzades per elaborar aquest informe són les disponibles el 30 de setembre del 2013. 8 El fet d‟emprar cinc tipus de fletxes per representar l‟evolució de les tendències ha obligat a establir els criteris i els

rangs utilitzats per determinar el tipus de fletxa corresponent. S‟han fet servir els coeficients de correlació de les diferents sèries de dades de cada indicador per determinar el tipus de fletxa que representa la tendència del període.

Co

di

id.

IndicadorPeríode de

referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

2.01 Tesis doctorals llegides (nombre)2006-2012

2.02 Producció científica (nombre d‟articles publicats)2007-2010

2.03 Activitat de transferència de coneixement de les

universitats catalanes (milers d‟euros)2007-2011

2.04 Sol·licituds de patents amb efectes a Espanya

presentades a Catalunya per residents (nombre)2006-2012

2.05 Activitat inventiva de Catalunya (percentatge per milió

d‟habitants)2006-2012


13

La fletxa vermella indica que s‟ha reduït de forma important el valor de la dada en relació amb

l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat el 2011 és significativament menor que

el registrat entre els anys 2006 i 2007).

La fletxa groga en diagonal cap avall indica que s‟ha reduït el valor de la dada en relació amb

l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat l‟any 2011 és menor que el registrat

entre el 2006 i el 2007).

La fletxa groga en horitzontal indica que no s‟han produït canvis rellevants en relació amb el

moment inicial (per exemple, el valor registrat el 2011 és igual o pràcticament igual que el dels

anys 2006 i 2007).

La fletxa groga en diagonal cap amunt indica que s‟ha incrementat el valor de la dada en

relació amb l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat el 2011 és més gran que

el registrat entre el 2006 i el 2007).

La fletxa verda indica que s‟ha incrementat de forma important el valor de la dada en relació

amb l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat el 2011 és significativament major

que el registrat entre els anys 2006 i 2007).

Finalment, en la cinquena columna, les dades que es comparen són les dels dos darrers anys

disponibles. Aquesta columna informa de quin ha estat el comportament de l‟indicador en

relació amb el seu any immediatament anterior.

Per determinar el grau de variació en l‟indicador per considerar una tendència negativa,

moderadament negativa, sense canvis, moderadament positiva o positiva s‟ha fet servir un

procediment que ha tingut en compte la variabilitat registrada a les dades dels indicadors.

Tendència positiva

Tendència moderadament positiva

Sense canvis significatius

Tendència moderadament negativa

Tendència negativa

Il·lustració 2. Valors interpretatius de les fletxes


14

A partir de la presentació de les taules dels indicadors es realitza l‟anàlisi de les tendències

tenint en compte altres dades, gràfics i informació qualitativa, que ajuden a contextualitzar i

interpretar els resultats de la manera més sintètica possible.

Presentació dels indicadors ordenats per tendència de més positiva a menys

En total, s‟han seleccionat 43 indicadors per fer el seguiment de Pacte Nacional per a la

Recerca i la Innovació. D‟aquests 43 indicadors, n‟hi ha 14 que han registrat tendències

positives, 6 que han registrat tendències moderadament positives, 7 que no han experimentat

canvis significatius, 6 que han evolucionat de forma moderadament negativa i 10 que han

registrat tendències negatives.

Il·lustració 3. Indicadors amb tendència positiva

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

1.01 Despesa pública en educació respecte al PIB (%)2006-2010

1.04 Variació de l‟abandonament prematur de l‟educació i la

formació (18-24 anys) (%)2006-2012

1.06 Persones (30-34 anys) que han completat amb èxit

l‟educació superior (%)2006-2012

1.07 Diplomats en ciències i tecnologia entre 20 i 29 anys (‰)2006-2010

1.09 Ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011



3.10 Ús de l‟administració electrònica per part de la ciutadania

a Catalunya (%)2006-2012

4.02 Tesis doctorals aprovades segons l‟origen estranger dels

estudiants (%)2006-2012

4.03 Personal (PDI) dedicat a activitats d‟R+D de les

universitats d‟origen estranger (%)2006-2011

4.04 Publicacions científiques en col·laboració internacional

(%)2007-2010

5.02 Despesa de les universitats destinades a formació i

difusió de la ciència (milions d‟euros)2007-2011

8.03 Compromís 127 (Captació de fons dels programes marc

europeus, en milions d‟euros)2006-2012

8.04 Retorn dels programes marc europeus [participació sobre

el total (%)]2006-2012


15

Il·lustració 4. Indicadors amb tendència moderadament positiva

Il·lustració 5. Indicadors sense canvis significatius

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

1.08 Personal ocupat (EDP) en R+D (nombre)2006-2011

3.08 Innovació a l‟empresa de recent creació recent (%)2006-2012

5.01 Despesa en activitats de cultura científica finançada per la

Generalitat de Catalunya (milions d‟euros)2006-2012

7.02 Impacte de la producció científica del sistema català

d‟R+D 2007-2010

8.01 Compromís 117 (Percentatge de despesa interior bruta en

R+D respecte al PIB)2006-2011

8.05 Despesa interna en R+D finançada per l‟estranger (en

milions d‟euros)2006-2011

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

1.02 Taxa d‟escolarització a l‟educació infantil (%)2009-2011

1.03 Població de 20 a 24 anys que ha completat els estudis de

secundària (%)2006-2012

1.05 Formació permanent de la població de 25 a 64 anys (%)2006-2012

3.04 Intensitat innovadora de les empreses (%)2006-2011

4.05 Ràtio de despesa interna en R+D finançada per l‟estrager

(%)2006-2011

7.01 Productivitat científica (publicacions / milió d‟habitants)2007-2010

7.03 Percentatge de documents publicats en les millors

revistes (Q1) per sèries quinquennals (%)2007-2010


16

Il·lustració 6. Indicadors amb tendència moderadament negativa

Il·lustració 7. Indicadors amb tendència negativa

Del total de 43 indicadors, n‟hi ha 12 amb dades desagregades de gènere que s‟han fet servir

per fer el seguiment de l‟evolució de les dones en el sistema català de recerca,

desenvolupament i innovació.

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

1.10 Personal investigador en R+D (EDP) del sector empreses

i IPSAL (nombre)2006-2011




habitants)2006-2012

3.02 Despeses totals en activitats innovadores per part de les

empreses (milers d‟euros)2006-2011

3.06 Emprenedors inicials (%)2006-2012

8.08 Compromís 124 (Incrementar el pressupost dels

programes específics de suport a l‟R+D de la GC)2006-2012

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys



3.01 Ràtio d‟exportacions d‟alta i mitjana tecnologia sobre el

total d‟exportacions (%)2006-2012

3.03 Empreses amb activitats innovadores (nombre)2006-2011

3.05 Empreses EIN que demanen patents (nombre)2006-2011

3.07 Emprenedors d‟oportunitat (%)2006-2012

3.09 Innovació a la Generalitat de Catalunya (%)2007-2012

4.01 Percentatge de màsters universitaris impartits totalment

en anglès respecte al total d‟impartit (%)2007-2013

8.02 Compromís 118 (Percentatge de despesa empresarial en

innovació sobre el PIB)2006-2011

8.06 Compromís 125.c (Percentatge de captació de fons de

l‟Estat)2006-2011

8.07 Compromís 123 [Incrementar progressivament el

pressupost d‟R+D+I de la Generalitat de Catalunya (GC)]2006-2012


17

Il·lustració 8. Indicadors sobre les dones ordenats per la tendència, de més a menys positius

Codi

identif.Indicador

Període de

referència

Tendència en el

període de

referència

Variació entre

els dos darrers

anys

06D1.08 Dones ocupades (EDP) en R+D (nombre)2006-2011

07D1.09 Ràtio d‟ocupades (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011

09D2.01 Tesis doctorals llegides per dones (nombre)2006-2012

10D2.04 Sol·licituds de patents de particulars que siguin dones

(%)2008-2012

12D4.02 Tesis doctorals aprovades per dones d‟origen estranger

(%)2006-2012

04D1.06 Dones (30-34 anys) que han completat amb èxit


05D1.07 Dones diplomades en ciència i tecnologia (Tant per mil de

la població de 20 a 29 anys)2006-2010

01D1.03 Dones de 20 a 24 anys que han completat els estudis de


03D1.05 Formació permanent de les dones de 25 a 64 anys (%)2006-2012

02D1.04 Variació en l‟abandonament prematur dels estudis per

part de les dones (%)2006-2012

08D1.10 Investigadores en R+D (EDP) del sector empreses i

IPSAL (nombre)2006-2011

11D3.06 Emprenedores inicials (%)2006-2012


18

Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor Objectiu 1.1. Disposar d‟un sistema educatiu i d‟un entorn professional que doti,

promogui i maximitzi les competències científiques, innovadores i emprenedores.

Objectiu 1.2. Assolir una massa crítica suficient i qualificada de professionals de perfils

creatius, cientificotècnics i de gestors del coneixement i de la innovació.

Objectiu 1.3. Reclutar, recuperar i retenir més i millor talent científic i innovador en el

sistema de recerca i innovació i promoure‟n la mobilitat.

Aquest primer repte del pacte se centra en els mecanismes per obtenir un dels factors crítics en

les economies del coneixement: els recursos humans. Es vol disposar de persones amb més i

millors competències científiques, innovadores i emprenedores, i adaptades a l‟estructura

econòmica i del coneixement que Catalunya necessita actualment i en el futur pròxim. Això

implica un nombre creixent de persones qualificades en tots els nivells i amb massa suficient de

perfils professionals per cobrir la demanda d‟institucions de recerca i empreses dels sectors

productius. Per fer-ho, cal desenvolupar un sistema educatiu i un entorn professional que formi

aquest recursos, tant en els nivells d‟instrucció general de la població, com de perfils

professionals formats en els nivells superiors de l‟educació o quadres tècnics d‟empreses i

institucions de recerca.

Il·lustració 9. Indicadors associats al repte 1

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

1.01 Despesa pública en educació respecte al PIB (%)2006-2010

1.02 Taxa d‟escolarització a l‟educació infantil (%)2009-2011

1.03 Població de 20 a 24 anys que ha completat els estudis de


1.04 Variació de l‟abandonament prematur de l‟educació i la

formació (18-24 anys) (%)2006-2012

1.05 Formació permanent de la població de 25 a 64 anys (%)2006-2012

1.06 Persones (30-34 anys) que han completat amb èxit


1.07 Diplomats en ciències i tecnologia entre 20 i 29 anys (‰)2006-2010

1.08 Personal ocupat (EDP) en R+D (nombre)2006-2011

1.09 Ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011

1.10 Personal investigador en R+D (EDP) del sector empreses

i IPSAL (nombre)2006-2011


19

Els indicadors associats a aquest repte es recullen a la taula de la il·lustració 9. Tots ells, a

excepció de l‟1.01, l‟1.08 i l‟1.10, tenen definits uns objectius per a l‟any 2020 que es poden

consultar en les «taules resum d‟indicadors i fonts» de l‟annex.

Dins d‟aquest repte els indicadors es presenten agrupats en subgrups temàtics. El primer (1.01)

tracta sobre la despesa pública en educació, el segon subgrup inclou els indicadors que parlen

sobre els nivells generals d‟instrucció de la població (de l‟1.02 a l‟1.05), mentre que el tercer

subgrup (indicadors 1.06 i 1.07) mesura aspectes de l‟educació superior. El darrer subgrup té a

veure amb l‟ocupació en activitats de recerca (de l‟1.08 a l‟1.10).

El percentatge de despesa pública en educació en relació amb el PIB (indicador 1.01) ha

augmentat respecte a l‟any 2006-2007 i es manté igual entre el 2009 i el 2010. Ara bé, en tota

la sèrie s‟ha mantingut per sota del mitjana de l‟OCDE, que va ser del 5,8 % l‟any 2010, davant

del 4,1 % de Catalunya i el 5 % de l‟Estat espanyol.

El següent subgrup d‟indicadors (de l‟1.02 a l‟1.05) fa referència al nivell d‟instrucció general de

la població, i mostra un comportament estable i sense canvis significatius des del 2006-2007.

Així, doncs, per exemple, es manté la taxa d‟escolarització infantil dels nens i nenes que no han

assolit encara l‟edat d‟escolarització obligatòria (indicador 1.02) a uns percentatges de

pràcticament el 100 %, un valor per sobre de l‟objectiu del 95 % fixat per a l‟any 2020 per

l‟Estratègia Europa 2020 (E2020). De la mateixa manera, trobem poca variació en el

percentatge de joves entre 20 i 24 anys que han completat els estudis de secundària (indicador

1.03), el qual registra valors similars als inicials. Ara bé, cal assenyalar el canvi de tendència

que es va produir l‟any 2008, en què es va arribar al valor mínim del 59,4 %, per augmentar

progressivament fins al 64,9 % registrat l‟any 2012. L‟objectiu fixat a l‟E2020 per a l‟any 2020 és

del 85 %.

Com ja es recull en el mateix pacte, la potenciació de la formació professional és una de les

claus per incrementar els percentatges de formació secundària i proveir els perfils professionals

necessaris, en especial en la indústria. Tot i els esforços realitzats, encara no es disposa de

dades sobre formació professional que es puguin adaptar al seu ús com a indicador d‟aquest

repte del pacte.

L‟Estratègia catalana 2020 i el III Pla general d‟FP tornen a posar de manifest la necessitat

d‟adaptar l‟FP a les necessitats del mercat laboral i de desenvolupar un model de formació

professional dual amb participació de les empreses i dels sectors productius. En aquest sentit,

s‟ha de destacar que l‟abril del 2013 es va signar el primer conveni de formació dual

transnacional que permetrà la formació d‟una vintena d‟alumnes del cicle formatiu de grau

superior de Química Industrial a Alemanya.


20

L‟únic indicador sobre instrucció general de la població que recull variacions rellevants és

l‟1.04, que registra una reducció en la variació de l‟abandonament prematur en el grup d‟edat

comprès entre els 18 i 24 anys d‟edat. En aquest sentit, la tendència és positiva9 i es progressa

en aquest objectiu, tot i que l‟esforç que resta per fer és important si es té en compte que

l‟objectiu establert per l‟Estratègia 2020 suposa un taxa d‟abandonament del 10 % i que

l‟establert pel Govern10

de la Generalitat és del 15 %. El valor registrat el 2012 era del 24 % a

Catalunya. Un dels factors que s‟apunten com a responsables de la reducció de

l‟abandonament de l‟educació radica en les dificultats de trobar feina (la taxa d‟atur entre els

joves de 16 a 24 anys és del 53,09 % a Catalunya, d‟acord amb l‟EPA del segon trimestre del

2013). Aquest fet provocaria que molts joves restessin al sistema educatiu més temps davant

les actuals dificultats existents per accedir al mercat laboral.

Sobre la formació permanent de la població (indicador 1.05), el percentatge de persones entre

25 i 64 anys que han participat en activitats formatives s‟ha mantingut estable en el període, tot

i que fins a l‟any 2010 la tendència va ser positiva i va arribar al màxim del 10 % del total. A

partir d‟aquest moment, la proporció de persones que han rebut formació contínua s‟ha reduït

successivament fins a arribar al 8,8 % l‟any 2012.

El subgrup d‟indicadors 1.06 i 1.07 fa referència a l‟educació superior. El primer ha de permetre

conèixer la massa crítica potencial de persones que han completat amb èxit l‟educació superior

en el grup d‟edat dels 30 als 34 anys. Per a aquest indicador, l‟objectiu de la Unió Europea és

del 40 % de titulats per a l‟any 2020. Aquest valor ja es va assolir l‟any 2008, i s‟ha mantingut

més o menys estable en tota la sèrie. Si continua aquest comportament, s‟assoliria l‟objectiu

establert. Ara bé, la caiguda de la renda disponible de les famílies, l‟increment que han

experimentat les taxes universitàries11

i les modificacions en el sistema de concessió de les

beques universitàries que porta a terme el Govern de l‟Estat són un repte que pot influir

negativament en el nombre futur de titulats en l‟educació superior. Caldrà també veure els

efectes de mesures com la posada en marxa per part de la Generalitat de Catalunya de les

beques Equitat, en funció de la renda familiar del sol·licitant, o de les beques Excel·lència

(ambdues modalitats finançades a partir dels ingressos obtinguts per l‟increment de taxes

universitàries) per fer front al pagament de les matrícules. Una altra mesura és el Préstec

AGAUR, per facilitar el pagament de les taxes universitàries. Aquests increments de preus es

troben avui al centre del debat públic, que ha portat propostes com la de potenciar el

9 La interpretació d‟aquest indicador s‟ha de fer en sentit contrari a la de la resta. És a dir, la fletxa verda indica que la

tendència és de creixement i cal considerar-la negativa, perquè suposa un increment de l‟abandonament prematur dels estudis, mentre que la fletxa vermella indica tendència positiva, atès que implica la reducció d‟aquest abandonament. 10 L'any 2012, en l‟Acord de Govern del 4 de setembre, es va fixar l‟objectiu d'un fracàs escolar inferior al 15 % per al

2018. 11

L‟Observatori dels Sistema Universitari, en l‟anàlisi sobre l‟evolució dels preus de les matrícules universitàries

publicada el juliol del 2013, alertava sobre el fet que, en els darrers sis anys, els preus dels estudis universitaris s‟ha encarit entre un 69 % i un 291 % en termes reals. Aquest mateix organisme ja informava l‟any 2012 del fet que Catalunya era la comunitat autònoma amb les taxes universitàries més cares per cursar estudis de grau.


21

mecenatge privat per finançar l‟accés dels estudiants a l‟educació superior, una qüestió amb

implicacions importants en relació amb l‟equitat del sistema universitari català, que, com ja va

indicar l‟OCDE en el seu informe sobre l‟educació superior a Catalunya de l‟any 2010, era un

dels seus principals reptes.

El segon indicador sobre ensenyament superior recull, en tant per mil, el percentatge de

persones graduades en ciències, matemàtiques i tecnologia (CMiT) en la població d‟entre 20 i

29 anys (indicador 1.07). Aquest indicador permet conèixer quants recursos humans forma el

sistema universitari en les àrees científiques i tecnològiques. La tendència des del 2006 ha

estat positiva i s‟ha incrementat el percentatge de titulats en CMiT fins a arribar al 14,4 ‰ del

total. Tot i el bon comportament d‟aquest indicador, el repte continua present si, com s‟estableix

als objectius de l‟E2020 per al 2020, s‟ha d‟arribar al 25 ‰.

El darrer subgrup d‟indicadors (de l‟1.08 a l‟1.10) fa referència al personal ocupat en activitats

de recerca i innovació del sistema d‟R+D+I de Catalunya. La seva evolució és un bon indicador

de la transformació del teixit productiu. En aquest sentit, cal apuntar que molts compromisos

del PNRI estan orientats a generar, incorporar, captar i atreure talent per al sistema.

El primer indicador (1.08) mesura el nombre total de persones ocupades en activitats d‟R+D en

equivalència de dedicació plena (EDP) a Catalunya. Des del 2006-2007, s‟ha experimentat un

increment del nombre de persones que treballen en activitats de recerca i desenvolupament.

Ara bé, la sèrie presenta dos moments clarament diferents: el primer fins a l‟any 2009, quan es

va arribar al punt màxim de 47.323,7 persones dedicades a l‟R+D, i el segon a partir del 2010,

quan es va invertir la tendència, que es va mantenir també l‟any següent, i es va reduir el

nombre d‟ocupats en aquestes activitats.

El segon indicador del subgrup (l‟1.09) recull la ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats de

recerca i desenvolupament sobre el total dels ocupats. En el període analitzat es pot comprovar

que la ràtio ha millorat. És a dir, hi ha un percentatge major de persones ocupades en activitats

d‟R+D l‟any 2011 en relació amb les que hi havia el 2006. No hi ha hagut canvis significatius

entre els anys 2010 i 2011. Per a aquest indicador, l‟Estratègia espanyola en ciència i

tecnologia i innovació (EECTiI) ha establert l‟objectiu d‟un 13 ‰ per a l‟any 2016 i d‟un 16 ‰

per a l‟any 2020. El 2011 el valor registrat va ser d‟un 14,4 ‰, mentre que els màxims registrats

en el període van ser d‟un 14,8 ‰ els anys 2009 i 2010.

El darrer indicador del subgrup és l‟1.10, que mesura el nombre d‟investigadors dedicats a

activitats de recerca i desenvolupament en el sector crític d‟empreses i institucions privades

sense afany de lucre (IPSAL). Les dades registrades durant el període 2006-2011 mostren una

tendència moderadament negativa. El nombre de personal investigador ocupat a les empreses


22

en activitats d‟R+D va créixer fins a arribar al màxim l‟any 2008, moment a partir del qual

s‟inverteix la tendència. També entre els anys 2010 i 2011 hi ha un nombre menor de persones

treballant a les empreses en aquestes àrees.

Una vegada analitzat el comportament d‟aquest indicadors de forma individual, cal veure el seu

comportament en relació amb el context econòmic on es recullen. En la il·lustració 10 es pot

veure el personal dedicat a activitats d‟R+D de tots els sectors (indicador 1.08) i de cadascun

dels sectors separats (empreses i IPSAL, Administració pública i ensenyament superior), a més

de la ràtio de personal ocupat en R+D a tots els sectors i la taxa d‟atur. En conjunt, es pot

observar que tots els sectors experimenten creixement en el nombre d‟ocupats en activitats

d„R+D fins a l‟any 2008, moment a partir del qual ja apareixen sectors amb canvis de tendència.

El primer a experimentar reducció d‟ocupació va ser el sector empreses i IPSAL, que va

presentar el pic aquell mateix any 2008, mentre que el canvi de tendència no va arribar a

l‟ensenyament superior fins al 2011. En el cas de l‟Administració pública a Catalunya, l‟any

2011 encara mantenia la tendència de l‟any anterior. Aquestes diferències en els

comportaments dels recursos humans dels sectors, en què els més dinàmics, com el de les

empreses, s‟avancen a l‟evolució de la resta (ensenyament superior i administracions

públiques), també les experimenten els recursos econòmics, ja que presenten un

comportament similar.

Il·lustració 10. Gràfic amb l‟evolució de l‟ocupació en R+D dels diferents sectors i de l'atur

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE

11,95 % 12,26 % 13,31 %

14,84 % 14,77 % 14,44 %

6,72 % 6,66 %

11,90 %

17,15 % 18,15 %

20,68 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Anys

Total d'ocupats en R+D

Ocupats en R+D a empreses i IPSAL

Ocupats en R+D a l'ensenyament superior

Ocupats en R+D a l'Administració pública

Ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats d'R+D a tots els sectors (%)

Taxa d'atur de la població de 16 a 64 anys (%)


23

Tot i no disposar de dades relatives als anys 2012 i 2013, les polítiques de contenció de

despesa que s‟apliquen en les administracions públiques estan reduint els recursos disponibles

dels agents com les universitats o les institucions públiques de recerca, fins a un punt que, de

facto, es treballa més per al manteniment i la supervivència del sistema de recerca que per al

seu creixement. En aquest sentit i en múltiples ocasions, en el darrer any, la premsa s‟ha fet

ressò de les dificultats que diferents institucions i investigadors tenen per mantenir la seva

activitat. A vegades s‟han tancat centres i línies de recerca que en molts casos deixen els

professionals dedicats sense alternatives per continuar la seva activitat a Catalunya o Espanya.

Per a molts d‟aquests professionals la sortida a l‟estranger és l‟única possibilitat per mantenir la

seva activitat investigadora, i es parla ja obertament de fuga de cervells i de pèrdua de talent al

sistema.

Quan s‟observa el comportament dels ocupats en activitats de recerca i desenvolupament i es

compara amb el dels ocupats de la resta de l‟economia de Catalunya es constata que, en el

període 2007-2011, la taxa de desocupats ha passat del 6,55 % l‟any 2007 al 20,68 % l‟any

2011 (14,13 punts percentuals de diferència), mentre que en les activitats de recerca hi ha més

persones ocupades l‟any 2011 que l‟any 2007. Aquest fet faria pensar que l‟ocupació s‟ha

comportat millor en el sector de l‟R+D que en la resta de l‟economia en aquest període. Ara bé,

això és cert per al 2008 i el 2009, uns anys en què hi va haver creixement d‟ocupació en

activitats de recerca mentre l‟ocupació començava a caure amb força en el conjunt de

l‟economia, i, per tant, la ràtio de personal ocupat en activitats d‟R+D augmentava. Aquesta

situació es va invertir els anys 2010 i 2011, quan es va començar a destruir ocupació en el

sector de l‟R+D a un ritme similar al de la resta de l‟economia, com indicaria el fet que la ràtio

d‟ocupació s‟ha mantingut bastant constant en aquests darrers anys (14,8 el 2009 i 2010, i 14,4

el 2011).

En la tasca de generar massa crítica de recursos humans i incorporar personal investigador a

empreses i altres institucions, la Secretaria d‟Universitats i Recerca de la Generalitat (SUR) va

posar en marxa l‟any 2012 el programa de Doctorats industrials, que vol afavorir la

transferència de coneixement entre les universitats i el teixit productiu a partir de la incorporació

d‟estudiants de doctorat per desenvolupar projectes d‟R+D+I a empreses o altres institucions.

La fase pilot, presentada l‟abril del 2013, implica la incorporació de 18 doctorands. La previsió

és arribar als 100 projectes a partir del 2014.

La reducció del personal dedicat a activitats d‟R+D ha estat més intensa en el sector empreses

que en la resta de sectors. Si es vol incrementar la innovació en l‟economia catalana, caldrà

continuar treballant en iniciatives com els Doctorats industrials.


24

En relació amb el talent només resta esmentar que continuen en marxa programes de captació

de talent, com el de l‟ICREA que va comptar el 2012 amb 240 participants de més de 20

països, o el programa Serra Húnter, que ha rebut un nou impuls i que té l‟objectiu d‟incorporar

500 nous professors i professores a les universitats públiques catalanes fins al 2020,

seleccionats basant-se en criteris d‟excel·lència internacional.

Conclusions dels indicadors del repte 1 En general, sobre el repte 1 es pot dir que els indicadors seleccionats per mesurar l‟evolució

del talent en el sistema català de recerca i innovació mostren que en relació amb el 2006-2007

s‟han registrat tendències positives en el conjunt d‟indicadors, tret de l‟ocupació del personal en

R+D, en especial en el sector empreses i IPSAL. Els millors resultats els aporta la formació

superior, on s‟incrementen el nombre de titulats i el percentatge que ho fan en ciència i

tecnologia; a més, l‟abandonament prematur de l‟educació es redueix significativament, tot i

que els resultats encara estan lluny dels objectius fixats per l‟Estratègia 2020. Finalment, cal

esmentar el nivell d‟instrucció general de la població, que es manté sense canvis significatius.

Encara no hi ha disponibles indicadors òptims per fer un seguiment adequat de l‟evolució de la

formació professional i caldrà continuar treballant per disposar-ne.


25

Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i valoritzar coneixement capdavanter

Objectiu 2.1. Enfortir el sistema públic de recerca.

Objectiu 2.2. Aconseguir i fer rendibles infraestructures científiques i tecnològiques capdavanteres.

Objectiu 2.3. Reforçar la capacitat de valorització del coneixement dels agents de la recerca.

Els objectius i compromisos d‟aquest repte 2 tracten qüestions dirigides a incrementar les

capacitats de generar coneixement i de rendibilitzar-lo a través de la seva valorització. Es

tracten aspectes com les capacitats d‟investigació i de transferència-innovació del sistema.

Aquestes dimensions, juntament amb la docència, en el cas de les universitats, són les

variables que habitualment s‟utilitzen per a l‟elaboració de rànquings sobre recerca que

permeten establir comparacions institucionals. La utilització de rànquings de classificació

internacional és controvertida i no està exempta de polèmica, ja sigui per la seva multiplicitat,

les variables mesurades o la metodologia emprada per l‟addició de les dades que determinen

els posicionaments relatius dels subjectes classificats. Malgrat aquest problemes, els rànquings

poden ser brúixoles útils per obtenir informació sintètica de múltiples dimensions dels agents

del sistema de recerca. Per aquesta raó, s‟han triat dues d‟aquestes classificacions per tenir

coneixement del comportament de les institucions de recerca catalanes: el Rànquing Shanghai

sobre les universitats i l‟SCImago Institutions Rankings (SIR, d‟ara endavant), que mesura

diferents aspectes de la producció científica de les institucions de recerca prenent com a base

les seves publicacions, siguin o no universitats.

El rànquing de Shanghai classifica les universitats de tot el món. En el rànquing publicat el

2013 hi havia tres universitats catalanes dintre de les 500 millors universitats del planeta: la

Universitat Autònoma de Barcelona (la millor situada i al rang comprès entre 201 i 300), la

Universitat de Barcelona (al mateix rang que l‟anterior) i la Universitat Pompeu Fabra (al rang

del 301-400).

Les dades sobre el rànquing SIR s‟han extret de l‟anàlisi que fa l‟Observatori Espanyol d‟R+D+I

que publica la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Els resultats de

l‟any 2013 (SIR 2013) mostren que, entre les deu primeres institucions de recerca de l‟Estat

espanyol segons el seu volum de producció, hi ha tres institucions catalanes: la Universitat de

Barcelona, que ocupa la segona posició (i la 163 del rànquing mundial); la Universitat


26

Autònoma de Barcelona, la tercera (i la 202 mundial), i la Universitat Politècnica de Catalunya,

la cinquena posició (i la 263 mundial).12

El primer lloc, entre les deu primeres, l‟ocupa el CSIC.

Quan s‟analitzen les classificacions en relació amb altres criteris, com l‟impacte normalitzat de

les publicacions, les publicacions del primer quartil o les publicacions d‟excel·lència, es

comprova que hi ha una forta presència d‟institucions de recerca situades a Catalunya. Per

exemple, pel que fa a l‟impacte normalitzat de les publicacions, 9 dels 10 primers llocs estan

ocupats per institucions que es troben a Catalunya. En el cas de publicacions del primer quartil,

6 sobre 10, i si es mira el percentatge de publicacions d‟excel·lència, n‟hi ha 7 sobre 10.

Finalment, cal destacar que segons l‟impacte normalitzat, la primera institució de recerca de

l‟Estat és l‟Institut de Ciències de l‟Espai (que ocupa la posició 21 en el rànquing mundial),

mentre que, pel que fa a les publicacions del primer quartil, la primera posició l‟ocupa el Centre

de Regulació Genòmica (que ocupa la posició 14 en el rànquing mundial).

Un cop repassats els rànquings que permeten situar una mica on es troba el sistema de

recerca, passem tot seguit a analitzar els indicadors associats a aquest repte 2.


Dels dos objectius d‟aquest repte 2, l‟objectiu 2.2 és el que presenta més dificultats per

identificar indicadors quantitatius que permetin fer el seguiment dels compromisos que conté.

Així, doncs, dels cinc indicadors associats a aquest repte, els dos primers estan vinculats a

l‟objectiu d‟enfortir el sistema públic de recerca com a manera d‟ampliar la base de

coneixement i la capacitat investigadora, mentre que els altres tres configurarien un subgrup

que vol mesurar les capacitats de valorització del coneixement o capacitats de transferència

que té el sistema català de recerca.

El primer indicador per mesurar l‟increment de la capacitat de generar coneixement del sistema

és l‟indicador 2.01, que fa referència a les tesis doctorals llegides en les universitats catalanes.

Quan s‟estudia el comportament de les dades des del 2006-2007 s‟observa que es va registrar

12

La resta d‟universitats catalanes del rànquing són: URV (24 Estat, E; 831 mundial, M), UPF (26 E i 862 M), UdG (42

E, 1.197 M), UdL (63 E, 1.500 M), URL (126 E, 2.277 M) i la UOC (170 E i 2.516 M).

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys








d‟habitants)2006-2012


27

un increment progressiu en els anys del període. Això ha fet que la tendència de tota la sèrie

hagi estat positiva i que s‟hagi incrementat el nombre de tesis doctorals del conjunt de les

universitats catalanes. Pel que fa al curs acadèmic 2011-2012, s‟ha registrat un augment

moderadament positiu en relació amb el curs anterior.

La mateixa tendència positiva registrada en les tesis doctorals a les universitats s‟aprecia en el

conjunt del sistema de recerca i innovació català. Aquest comportament està mesurat amb

l‟indicador 2.02, que fa referència a la producció científica a Catalunya en el darrer

quinquenni.13

En el període 2007-2010 s‟observa una tendència positiva en el creixement del

nombre de documents científics publicats a Catalunya. El creixement és progressiu: passa

d‟aproximadament 58.000 publicacions a les gairebé 75.000 del darrer quinquenni (2006-2010).

La tendència també va ser moderadament positiva entre el quinquenni 2006-2010 i

l‟immediatament anterior.

El segon subgrup d‟indicadors intenta fer un recull de les dades que mesurin la capacitat del

sistema català de recerca i innovació per valoritzar el coneixement i transferir-lo a altres agents

que el converteixin en valor econòmic.

El primer indicador, el 2.03, mesura la capacitat de transferència de coneixement de les

universitats catalanes14

a partir del valor econòmic de la seva activitat de prestació de serveis

de coneixement.15

Amb les dades disponibles entre 2007-2011, s‟observa que hi ha una

tendència negativa per al conjunt del període. Ara bé, dins del període es diferencien dos

comportaments: el primer, fins a l‟any 2009, amb un creixement del volum de recursos

obtinguts per activitats de transferència tecnològica, i el segon, amb les caigudes registrades el

2010 i el 2011. Aquest patró és el mateix que, com més endavant es veurà en analitzar el repte

8 (sobre els recursos destinats a l‟R+D+I), experimenta la despesa en recerca i

desenvolupament sobre el PIB a Catalunya. Aquest comportament pot respondre al fet que

aquest tipus de serveis tecnològics atenen una demanda, com la de les empreses, molt

vinculada al comportament general de l‟economia, que ha experimentat importants sotracs en

el període analitzat.

Els altres dos indicadors fan referència a les patents. El 2.04 mesura el conjunt de sol·licituds

de patents amb efectes a Espanya16

presentades a Catalunya per residents a Catalunya. Per a

aquest indicador les dades mostren una tendència moderadament negativa des del 2006-2007.

Hi ha menys sol·licituds de patents al final del període, ja que l‟any 2007 va registrar el valor

13

Les dades de producció científica que publica la FECYT fan referència als articles publicats en els darrers cinc anys.

Així, doncs, quan es parla de les dades del 2007 es fa referència a la suma de documents publicats en el quinquenni del 2003 al 2007. 14

Només es disposen de dades sobre les universitats públiques catalanes per al període analitzat. 15

És la categoria que a UNeix es recull com a «fons no competitius», que engloba conceptes com, per exemple,

projectes, serveis científics i tècnics i assajos clínics o patents i spin-off. 16

Es consideren com a patents amb efectes a Espanya: les «patents via nacional», les patents europees i les patents

PCT presentades a l‟OEPM de Catalunya. El valor que es fa servir és la suma de les sol·licituds.


28

màxim de la sèrie. També es produeixen variacions a l‟alça i a la baixa en diferents anys,

mentre que el 2012, en relació amb l‟anterior, es manté pràcticament igual.

El darrer indicador (2.05) d‟aquest repte mesura l‟activitat inventiva de Catalunya. Aquest

indicador relaciona les sol·licituds de patents amb la població per milió d‟habitants i pretén

conèixer el nivell de rendiment del sistema. Les dades recollides mostren que hi ha una

tendència moderadament negativa en el període 2006-2012, atès que es va reduir el nombre

de sol·licituds de patents en relació amb la població. Per contra, l‟any 2012 no ha registrat

canvis significatius respecte al 2011.

Conclusions dels indicadors del repte 2

Els indicadors del repte 2 mostren una evolució contraposada. En el primer grup, que fa

referència a l‟enfortiment del sistema, hi ha una evolució positiva en la tendència d‟ençà del

període 2006-2007 en incrementar-se el nombre de tesis doctorals llegides i el total de

producció científica a Catalunya. Aquests resultats contrasten amb el comportament de les

sol·licituds de patents i l‟activitat inventiva de Catalunya, que marquen una tendència

moderadament negativa en el període, tot i mantenir-se estable entre els anys 2011 i 2012.

Finalment, l‟activitat de transferència del coneixement de les universitats és l‟indicador (2.03)

que té un pitjor comportament i que ha experimentat una evolució més negativa. Sembla que

aquestes dades confirmen els grans trets del sistema català de recerca i innovació, un sistema

amb molta capacitat per generar coneixement, però que no registra els mateixos nivells de

rendiment per traduir aquest bon nivell de producció científica en generació de valor econòmic i

activitat innovadora en el sistema. Aquest comportament del sistema, com tot seguit es veurà,

és també el que es dibuixa quan s‟analitzen els indicadors del repte 3.


29

Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de l‟acció pública i social

Objectiu 3.1. Facilitar el desenvolupament dels diferents tipus d‟innovació.

Objectiu 3.2. Generar unes condicions de context favorables a la innovació.

Objectiu 3.3. Afavorir el creixement d‟un ecosistema empresarial innovador i intensiu en coneixement.

Objectiu 3.4. Disposar d‟un sector públic i d‟una Administració pública innovadors i motors d‟innovació.

Introducció La innovació és un dels grans reptes de l‟economia catalana. Ha de ser l‟instrument per

transformar el teixit productiu i fer de la generació de coneixement la creació de valor afegit i

activitat econòmica en la indústria i els serveis. Per fer-ho, al PNRI s‟identifiquen les grans

àrees d‟actuació: entorn i condicions favorables d‟innovació, suport a la innovació empresarial,

emprenedoria i sector públic innovador. En la il·lustració 12 es presenten els indicadors

associats al repte 3 que han de servir per fer el seguiment del pacte en aquestes qüestions.


Per estudiar l‟evolució dels indicadors del repte 3 s‟han definit tres subgrups que fan referència

a les grans àrees que es tracten. El primer subgrup el formen els indicadors del 3.01 al 3.05,

que fan referència a la presència de la innovació en el teixit productiu i en les empreses de

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

3.01 Ràtio d‟exportacions d‟alta i mitjana tecnologia sobre el

total d‟exportacions (%)2006-2012

3.02 Despeses totals en activitats innovadores per part de les

empreses (milers d‟euros)2006-2011

3.03 Empreses amb activitats innovadores (nombre)2006-2011

3.04 Intensitat innovadora de les empreses (%)2006-2011

3.05 Empreses EIN que demanen patents (nombre)2006-2011

3.06 Emprenedors inicials (%)2006-2012

3.07 Emprenedors d‟oportunitat (%)2006-2012

3.08 Innovació a l‟empresa de recent creació recent (%)2006-2012

3.09 Innovació a la Generalitat de Catalunya (%)2007-2012

3.10 Ús de l‟administració electrònica per part de la ciutadania

a Catalunya (%)2006-2012


30

Catalunya. El segon grup recull els indicadors 3.06, 3.07 i 3.08, que mesuren el nivell i el tipus

d‟emprenedoria que hi ha a Catalunya. Finalment, el darrer grup d‟indicadors fa referència a la

innovació en el sector públic (3.09 i 3.10).

El Regional Innovation Scoreboard 2012 (RIS) de la Comissió Europea fa un seguiment del

nivell d‟innovació dels estats i les regions de bona part del continent en relació amb el seu nivell

d‟innovació. La classificació s‟elabora a partir d‟una sèrie d‟indicadors i permet comparar

territorialment la seva evolució. Amb les dades de l‟any 2011, es va classificar Catalunya en el

segon grup, etiquetat com a «seguidor mitjà»,17

una posició que ja tenia el 2009 i que va

suposar una millora respecte a la de l‟any 2007, quan se situava en el grup «seguidor baix». El

primer grup, etiquetat com a líders alts, inclou regions com Baden-Württemberg (Alemanya),

Etelä-Suomi (Finlàndia), Estocolm (Suècia) o Hovedstaden (Dinamarca). El conjunt d‟Espanya

se situa en el grup de països moderadament innovadors, mentre que regions com el País Basc,

Navarra o Madrid estan millor situades, dins del grup de «seguidors alts».

Al RIS, s‟hi ha sumat darrerament un nou indicador, publicat el setembre del 2013 per la

Comissió Europea. El nou indicador compost se centra en els resultats de la innovació basant-

se en la innovació tecnològica, l‟ocupació en activitats intensives en coneixement, la

competitivitat dels béns i serveis intensius en coneixement i l‟ocupació en empreses de ràpid

creixement de sectors innovadors. Només s‟han publicat els resultats sobre els estats.

Ecosistema empresarial innovador Una altra manera de mesurar la competitivitat i l‟estructura innovadora de l‟economia catalana

és analitzant el comportament de les seves exportacions.18

L‟indicador 3.01 és un indicador

compost que proporciona informació sobre el pes de les exportacions d‟alta i mitjana tecnologia

en el conjunt de les exportacions de Catalunya. Per al període analitzat, des del 2006 fins al

2012, s‟observa que les exportacions en alta i mitjana tecnologia han perdut pes en relació amb

el conjunt de les exportacions, atès que han passat del 62,2 % del total els anys 2006-2007 al

55,13 % l‟any 2012, tot i haver incrementat el valor nominal de les exportacions, com es pot

observar en el gràfic de la il·lustració 13. De fet, al marge de la important caiguda

experimentada el 2009, les exportacions han experimentat creixement al llarg del període,

incloent-hi les exportacions de mitjana tecnologia. Així, doncs, la reducció del pes relatiu és

causada, d‟una banda, pel pitjor comportament de les exportacions d‟alta tecnologia que

encara no han recuperat el valor nominal del 2006, quan van assolir el seu màxim, i, de l‟altra,

pel major increment experimentat pel conjunt de la resta d‟exportacions. El 2012 no ha

experimentat variacions importants en relació amb l‟any anterior.

17

El Regional Innovation Scoreboard recull quatre nivells d‟innovació (de més a menys: líder, seguidor, moderat i

modest), amb tres subnivells (també de més a menys: alt, mitjà i baix). Catalunya estaria situada al nivell 7 de 12 (seguidor mitjà). 18

L‟EECTiI estableix l‟objectiu que el percentatge de les exportacions d‟alta més mitjana tecnologia respecte al total de

les exportacions de productes arribi al 6 % el 2016 i al 10 % el 2020.


31

Il·lustració 13. Gràfic de les exportacions catalanes per nivells tecnològics

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟IDESCAT

La resta d‟indicadors d‟aquest subgrup (del 3.02 al 3.05) pretenen mesurar el grau d‟innovació

en el sector empresarial de l‟economia catalana. El primer recull la despesa total en activitats

innovadores realitzada per les empreses (3.02). La tendència general per al conjunt del període

és moderadament negativa pel fet de reduir-se el conjunt de la despesa destinada a la

innovació en relació amb els anys 2006-2007. S‟observa la mateixa tendència el 2011 en

relació amb l‟any anterior.

Quan s‟entra a analitzar el percentatge d‟empreses amb activitats innovadores respecte al total

d‟empreses (indicador 3.03), les dades indiquen que s‟ha registrat una tendència negativa des

del 2006-2007 pel fet de reduir-se de forma significativa el nombre d‟empreses que duen a

terme aquestes activitats. Cal tenir en compte que el nombre d‟empreses amb activitats

innovadores va créixer fins a l‟any 2008, moment a partir del qual la tendència es va invertir.

Aquest comportament és similar a l‟experimentat pel conjunt de les empreses de Catalunya,19

el nombre de les quals s‟ha vist reduït entre el 2007 i el 2011. També en relació amb l‟any

2010, el 2011 ha disminuït el percentatge d‟empreses innovadores respecte al total.

19

Segons dades de l‟IDESCAT, entre 2007 i 2011 el nombre d‟empreses es va reduir un 1,57 %, mentre que, entre

l‟any 2008, moment en que es va registrar el màxim, i l‟any 2012, darrer amb dades disponibles, el nombre total d‟empreses s‟ha reduït un 5,23 % (l‟any 2008 n‟hi havia 635.445 empreses, i l‟any 2012 hi havia 602.161).

62,20 % 62,22 %

59,28 %

55,94 % 55,75 % 55,61 % 55,13 %

50 %

52 %

54 %

56 %

58 %

60 %

62 %

64 %

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Milio

ns d

’eu

ros

Anys

Valor total de les exportacions catalanes

Valor total de les exportacions d‟alta i mitjana tecnologia

Valor de les exportacions de nivell tecn. alt

Valor de les exportacions de nivell tecn. mitjà alt

Percentatge d‟exportacions d‟alta i mitjana tecnologia sobre el total d‟exportacions


32

Per estudiar com és el comportament innovador de les empreses disposem de l‟indicador 3.04,

que mesura la intensitat innovadora de les empreses. Aquest indicador relaciona la despesa

empresarial en activitats d‟R+D+I amb el seu volum de negoci i permet tenir una idea de

«l‟esforç en innovació» relatiu que fa aquest tipus d‟agent. A partir de les dades, es pot

observar que l‟esforç innovador de les empreses catalanes no ha experimentat variacions

importants entre els anys 2006-2007 i el 2011. Amb tot, el 2011 ha registrat un percentatge

menor que el de l‟any anterior.

El darrer indicador sobre innovació empresarial (l‟indicador 3.05) mesura el nombre d‟empreses

innovadores (empreses EIN) que demanen patents. Quan s‟observa el comportament dels

valors es pot veure que la tendència és negativa en relació amb els anys 2006-2007, ja que

ambdós anys són els que van registrar els valors màxims de tot el període. Ara bé, les dades

del 2011 han millorat significativament respecte a les de l‟any anterior (passen de 485

sol·licituds presentades a 614).

Un aspecte interessant per analitzar és el tipus d‟innovació que duen a terme les empreses,

sobretot si es tracta d‟innovacions tecnològiques o no tecnològiques. Malauradament, només hi

ha dades desagregades sobre Catalunya disponibles a partir del 2009 i no es pot comparar

quina ha estat l‟evolució d‟aquesta qüestió des del 2006-2007. Per aquesta raó, no s‟han

emprat aquestes dades en aquest informe. Ara bé, són dades que caldrà tenir presents per

incorporar-les en el futur. Igualment, caldrà també treballar per disposar de dades

consensuades que permetin mesurar la creació de les spin-off i d‟indicadors concrets sobre les

pimes.

Emprenedoria El darrer subgrup d‟indicadors associats al repte 3 fa referència a l‟emprenedoria. El conjunt de

dades que s‟han emprat per construir aquests indicadors s‟han extret dels informes anuals del

Global Entrepreneurship Monitor (GEM).

En els darrers mesos hi ha una forta presència als mitjans de comunicació i al discurs dels

poders públics sobre la necessitat d‟impulsar l‟emprenedoria, que es presenta com una de les

palanques que han de permetre el creixement econòmic i la creació d‟ocupació. En aquest

document es fa referència a l‟emprenedoria entesa com a emprenedoria empresarial20

orientada a l‟activitat econòmica de mercat destinada a la creació d‟empreses.

El primer indicador (el 3.06) per tractar aquesta qüestió vol saber quin és el percentatge de

població adulta (d‟entre 18 i 64 anys) que participa en els moments inicials de la posada en

marxa d‟una activitat empresarial, i que a més està en possessió, com a mínim, d‟una part del

capital de l‟empresa. En estudiar l‟evolució de les dades d‟aquest indicador es veu que la

20

El terme emprenedoria s‟empra en el present document en el sentit de posar en marxa una activitat empresarial. No

es tenen en compte activitats d‟emprenedoria social o d‟àmbits com la cultura, la ciència i l‟esport.


33

tendència és moderadament negativa en relació amb els resultats registrats l‟any 2006-2007.

Ara bé, dintre de la sèrie temporal hi ha dues tendències, una de decreixent que va del 2006 al

punt mínim del 2010, i una d‟incremental per al 2011 i el 2012. Aquest indicador 3.06 està

estretament vinculat al 3.07, que mesura el percentatge d‟emprenedors en fase inicial que

comencen la seva activitat per motius d‟oportunitat. És a dir, ens permet conèixer qui arrenca

un projecte empresarial nou per percebre una oportunitat de negoci o bé per tenir una

predisposició a l‟emprenedoria, davant d‟aquells que ho fan empesos per la necessitat en un

moment en què és difícil trobar ocupació per compte d‟altri. Unes taxes altes d‟emprenedoria

d‟oportunitat indicarien que s‟estaria produint un canvi en l‟actitud de la societat envers la

cultura del risc i la posada en marxa d‟activitats empresarials.

Les dades de la taxa d'emprenedors d‟oportunitat respecte al total mostren que en el període

2006-2012 la tendència ha estat negativa, atès que es s‟ha reduït la proporció dels

emprenedors que han posat en marxa una activitat empresarial per raons d‟oportunitat davant

d‟aquells que ho han fet per raó de necessitat. Dins del període s‟amaguen diferents

tendències. D‟una banda augmenta el pes dels emprenedors d‟oportunitat els anys 2008 i

2009, mentre que a partir d‟aquest moment la tendència s‟inverteix progressivament els anys

successius. Així, doncs, el 2012 ha vist reduït el pes dels emprenedors d‟oportunitat respecte al

total en relació amb l‟any anterior.

Finalment, el darrer indicador (el 3.08), «Innovació a les empreses de creació recent», mesura

el pes de les empreses innovadores en el conjunt de les empreses de recent creació. Aquest

indicador permet conèixer el grau de presència de la innovació en les noves iniciatives

empresarials. Les dades del període 2006-2012 mostren que hi ha una tendència

moderadament positiva i que hi ha una proporció major d‟empreses innovadores entre les

empreses de creació recent, malgrat la disminució experimentada en el nombre absolut

d‟empreses els anys 2009 i 2010. El 2012 s‟ha registrat una major presència d‟empreses

innovadores en el seu producte que l‟any 2011, i s‟ha arribat al 50 % del total.

Una sèrie important de compromisos del pacte associats al repte 3 tracten qüestions

relacionades amb la creació d‟un context favorable per fer créixer ecosistemes innovadors

d‟empreses i consumidors on també estiguin presents les administracions públiques. El pacte

atribueix un paper important a l‟Administració de la Generalitat de Catalunya en l‟impuls de la

innovació. No obstant això, molts experts es mostren crítics sobre les capacitats de les

polítiques públiques en aquest sentit. Sovint es considera que els poders públics no han estat

capaços de desenvolupar accions efectives per impulsar la innovació i l‟emprenedoria en la

societat en general, i en el sector empresarial en particular. En aquest sentit, s‟argumenta

sovint sobre les barreres que suposen l‟excessiva regulació, la càrrega fiscal i la burocràcia

exigides per posar en marxa una activitat econòmica, i es reclamen actuacions per minimitzar

els possibles efectes de barrera que poden representar aquestes qüestions. Davant d‟aquesta

situació, una de les respostes del Govern de la Generalitat ha esta la posada en marxa l‟any


34

2012 del programa Catalunya emprèn, que pretén fomentar l‟esperit emprenedor, donar suport

a la creació d‟empreses i afavorir la recuperació del teixit empresarial català. Es vol incidir a

eliminar les traves per a la creació d‟empreses i a fer més àgil la relació d‟aquestes empreses

amb la Generalitat. També es treballa per impulsar una llei d‟emprenedoria catalana que,

juntament amb l‟aprovada recentment per l‟Estat, hauria de facilitar la posada en marxa de

noves activitats econòmiques.

Altres qüestions rellevants en relació amb la innovació empresarial que han tingut lloc en el

darrer any ha estat la creació de dos nous clústers, el clúster de la indústria d‟automoció i el

clúster de salut mental de Catalunya, i també la posada en marxa del Barcelona KEY

(Knowledge Economy Yard). El Barcelona KEY va néixer l‟octubre del 2012 amb la finalitat de

fomentar l‟arribada de projectes d‟inversió internacionals per reforçar el rol de Barcelona i

Catalunya com a node econòmic i del coneixement.

El sector públic i l‟Administració pública innovadors El darrer subgrup d‟indicadors sobre innovació fa referència al sector públic. Per fer el

seguiment de la seva evolució s‟utilitzen dos indicadors. El primer (l‟indicador 3.09) mesura el

finançament que la Generalitat de Catalunya destina a executar les seves pròpies activitats

d‟R+D+I, com, per exemple, la posada en marxa d‟innovacions en els serveis públics.

L‟indicador mesura l‟esforç de despesa en recerca i innovació destinat a projectes innovadors

dins de l‟Administració respecte al total del seu pressupost executat. Les dades mostren que

des del 2006-2007 fins al 2012 la tendència del període ha estat negativa, ja que es va destinar

un percentatge menor del pressupost dels departaments de la Generalitat de Catalunya a posar

en marxa innovacions. Durant aquest període, únicament l‟any 2010 va registrar increments en

el percentatge de despesa destinada al finançament d‟activitats innovadores.21

Aquesta

mateixa tendència negativa es manté entre el 2011 i el 2012.

El darrer indicador (el 3.10) fa referència a l‟ús de l‟administració electrònica per part de la

ciutadania, i permet conèixer el nivell d‟innovació de les administracions públiques en una àrea

tan rellevant per a la innovació pública com són actualment les TIC.

Actuacions destacades en l‟impuls del sector públic innovador han estat, des del darrer informe,

la posada en marxa de projectes com Idees obertes, adreçat a la ciutadania i basat en

metodologies d‟innovació oberta segons les quals els diferents actors públics afegeixen valor

als serveis que presta l‟Administració pública, o l‟Observatori d‟Innovació en Gestió de la

Sanitat a Catalunya (OIGS), que té com a objectius recopilar, validar, endreçar i difondre el

21

Aquest comportament diferent del 2010 s‟explica perquè aquell any es va executar el gros més important de la

despesa del programa eduCAT1x1 de la Generalitat, que va comportar la implantació d‟ordinadors a les aules i la incorporació de llibres de text digitals.


35

coneixement generat, principalment, en el sistema sanitari de Catalunya, a partir de les

múltiples experiències d‟innovació que s'estan desenvolupant.

Finalment, i en relació amb la compra pública innovadora, cal destacar la redacció per part de

la Junta Consultiva de Contractació Administrativa del Departament d‟Economia i Coneixement

d‟una Guia de bones pràctiques per al foment de l‟R+D+I en l‟àmbit de la contractació pública,

el novembre del 2012, o la contractació per part del Servei Català de la Salut, el maig del 2013,

d‟un estudi clínic i farmacoeconòmic que té com a objectiu la innovació tecnològica en el

disseny de nous sistemes d‟anàlisi.

Conclusions dels indicadors del repte 3 Els resultats que proporcionen les dades dels indicadors del repte 3 són els comparativament

més adversos. Les tendències observades des del 2006 són en general negatives o

moderadament negatives quan parlem de la innovació i les empreses. Cauen el nombre i el pes

relatiu de les empreses innovadores, tot i que, en conjunt, es manté la intensitat innovadora

mesurada com a despesa sobre el total del volum de negoci (segurament, aquest manteniment

s‟explica per la caiguda de la facturació). També cau el nombre d‟emprenedors i disminueix el

percentatge dels que ho fan per oportunitat. En conjunt, són resultats que no sobten en

l‟experimentat context de destrucció d‟activitat econòmica que ha portat la crisi en el període.

La mateixa tendència negativa s‟ha registrat també en els processos innovadors de la

Generalitat de Catalunya, que han reduït el seu pes en el conjunt de la seva despesa.

Els indicadors que han registrat tendències positives els anys analitzats són l‟ús de

l‟administració electrònica i el major grau d‟innovació que tenen les empreses de nova creació.


36

Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació

Objectiu 4.1. Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada d‟internacionalització de la recerca i de la innovació.

Objectiu 4.2. Reforçar la capacitat de Catalunya d‟incidir internacionalment en recerca i innovació.

Objectiu 4.3. Establir aliances i plataformes internacionals estratègiques de recerca i d‟innovació.

Les actuacions que recull el pacte en relació amb la internacionalització del sistema de recerca

i innovació català se centren principalment en el sistema educatiu i de recerca. Es pretén

desenvolupar una estratègia d‟internacionalització compartida per tot el sistema que parteixi

d‟enfortir el nivell formatiu dels recursos humans (com la formació en llengües estrangeres),

establir aliances estratègiques i incrementar la visibilitat i influència del sistema d‟R+D+I català

en els àmbits internacionals.

Una de les àrees on es treballa per a la internacionalització, i que està molt vinculada amb el

repte 1 sobre el talent, és l‟enfortiment curricular de les competències orientades a formar per a

la internacionalització. Entre aquestes competències, la formació en llengües estrangeres, i en

especial l‟anglès, ocupen un lloc important. En aquest sentit, a banda d‟iniciatives com el

Certificat de llengües de les universitats de Catalunya (CLUC), impulsat pel Consell

Interuniversitari de Catalunya (CIC) per acreditar el coneixement de la llengua anglesa, s‟ha

posat en marxa, per part del Departament d‟Ensenyament, un pla de plurilingüisme per garantir

el domini d‟una llengua estrangera al final de l‟ensenyament obligatori (es pretén assolir

l‟objectiu que a primària es faci un mínim d‟un 12 % del currículum en anglès, un 15 % a l‟ESO i

l‟FP, i un 18 % a batxillerat).

Abans d‟analitzar el comportament de les dades sobre la internacionalització és rellevant

repassar alguns esdeveniments rellevants que s‟han produït d‟ençà del darrer informe de

seguiment. En aquest període s‟han signat diferents acords de col·laboració. Tres dels més

destacats han estat el signat el juny del 2012 amb l‟Estat de Massachusetts, per col·laborar en

recerca i innovació tecnològica industrial; amb el National Health Service North-West England,

en matèria de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació sanitària, i l‟acord de

col·laboració signat el novembre del 2012 entre la Institució CERCA i l‟Associació Leibniz-

Gemeinschaft per col·laborar en els processos d‟avaluació externa dels seus resultats.

Per mesurar el grau d‟obertura i internacionalització del sistema de recerca de Catalunya s‟han

seleccionat un total de cinc indicadors que han de permetre conèixer el comportament del

sistema en diverses dimensions. Però és molt possible que hi hagi modificacions en aquesta

tria inicial, i que properament s‟incorporin, modifiquin o s‟alterin alguns d‟aquests indicadors


37

triats. La raó es troba en el fet que hi ha en marxa projectes com el del Consell Interuniversitari

de Catalunya per definir una bateria d‟indicadors sobre la internacionalització del sistema

universitari català, i caldrà estar atent al resultat d‟aquests treballs per, eventualment,

incorporar-ne els resultats en forma de nous indicadors.


El primer indicador (4.01) associat al repte 4 pretén mesurar el nivell d‟obertura del sistema

d‟ensenyament superior. Per fer-ho, es mesura el percentatge de titulacions universitàries de

màster que són impartides íntegrament en anglès respecte al total de les titulacions ofertes. El

període amb dades és el comprès entre el curs acadèmic 2006-2007 i el curs 2012-2013. En

comparar les dades relatives entre tots dos períodes s‟observa una tendència negativa en

relació amb el percentatge de titulacions impartides en llengua anglesa en el període. Aquesta

evolució negativa contrasta amb la tendència que es dibuixa entre el curs acadèmic 2011-2012

i el 2012-2013, que representa un canvi positiu. L‟explicació d‟aquest comportament tan

contraposat cal buscar-la en el procés de posada en marxa de l‟Espai europeu d‟educació

superior (EEES). El curs 2006-2007 va ser el primer en què es van començar a impartir les

noves titulacions de màster de l‟EEES. En aquell curs acadèmic es van impartir únicament 15

titulacions de màster, 5 de les quals eren totalment en anglès. A partir d‟aquest any s‟ha

incrementat exponencialment l‟oferta de titulacions, un fet que explicaria aquest comportament

en la sèrie de dades (il·lustració 15).

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

4.01 Percentatge de màsters universitaris impartits totalment

en anglès respecte al total d‟impartit (%)2007-2013

4.02 Tesis doctorals aprovades segons l‟origen estranger dels

estudiants (%)2006-2012

4.03 Personal (PDI) dedicat a activitats d‟R+D de les

universitats d‟origen estranger (%)2006-2011

4.04 Publicacions científiques en col·laboració internacional

(%)2007-2010

4.05 Ràtio de despesa interna en R+D finançada per

l‟estranger (%)2006-2011


38

Il·lustració 15. Gràfic amb les titulacions de màster ofertes i les impartides íntegrament en anglès

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGU

El curs acadèmic 2012-2013, prop del 13 % de l‟oferta en màsters universitaris s‟impartia

íntegrament en anglès.

El segon indicador (4.02) mesura el percentatge de tesis doctorals llegides a les universitats

catalanes22

per alumnes d‟origen no espanyol. Per al període 2006-2012 s‟ha registrat una

tendència positiva i més o menys progressiva que ha fet passar la proporció de tesis llegides

per estudiants estrangers d‟aproximadament un 26 % el 2006 al 35 % el 2012. En relació amb

el curs acadèmic 2011-2012, s‟ha mantingut sense variacions importants i s‟hauria acomplert el

percentatge del 20 % per al 2020, que està previst a l‟Estratègia espanyola en ciència i

tecnologia i innovació.23

La tendència positiva també es dóna en l‟indicador 4.03 (tot i que amb uns valors més discrets),

que mesura el personal docent investigador (PDI) d‟origen no espanyol dedicat a activitats de

recerca a les universitats24

. En aquest període s‟ha passat de la mitjana del 2,9 % dels anys

22

No es disposen de les dades de la UAO ni de la URL. 23

El percentatge de tesis llegides per estudiants no espanyols és un indicador similar al recollit en l‟Estratègia

espanyola, que defineix com a tals els «estudiants internacionals matriculats en programes avançats de tercer cicle respecte al nombre total d‟estudiants matriculats». Per a aquest indicador hi ha un objectiu del 20 % per al 2020. En aquesta anàlisi, s‟ha assimilat l‟objectiu fixat per a aquest indicador. 24

Tot i que es treballa per incorporar les universitats privades i els centres de recerca a l‟indicador, per a aquest

informe només hi ha dades disponibles sobre les universitats públiques.

15

497

630

964 921

992

1.268

33,33 %

1,21 % 0,79 %

8,51 %

11,51 % 13,21 % 13,01 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

40 %

45 %

50 %

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Curs acadèmic

Màsters impartits íntegrament en anglès Total de titulacions de màster ofertes

Percentatge de màsters en anglès respecte al total


39

acadèmics 2005-2006 i 2006-2007 a gairebé el 4 % del curs 2011-2012, que és un valor

superior al que es va registrar l‟any anterior.

L‟indicador 4.04 mesura el volum de publicacions científiques en col·laboració internacional,

agrupades en quinquennis.25

El primer quinquenni va del 2003 al 2007, i l‟últim és el comprès

entre els anys 2006 i 2010. En comparar l‟evolució de les dades per quinquennis, es veu que la

tendència és positiva en la sèrie de dades analitzada, ja que ha passat de prop del 27 % en el

primer quinquenni (anys 2003-2007) a un 35 % en el darrer (anys 2006-2010). La tendència

positiva és també progressiva en els quinquennis comparats. En relació amb les dades

registrades del darrer quinquenni disponible (2006-2010) respecte a l‟immediatament anterior

(2005-2009), no s‟han produït variacions significatives.

Finalment, el darrer indicador (el 4.05) associat al repte fa referència a la ràtio de despesa

interna en R+D de Catalunya finançada per fons d‟origen estranger.26

Aquest indicador permet

conèixer el grau d‟obertura i atracció de fons del sistema de recerca català a escala

internacional. Les dades disponibles van del 2006 al 2011 i registren una tendència estable i

sense canvis significatius, tot i algunes variacions de diferent signe en diferents anys.27

Hi ha

hagut el mateix comportament s‟ha donat entre els anys 2010 i 2011, els darrers de la sèrie.

Ara bé, si es té en compte que de mitjana, en el període 2006-2011, el percentatge de

participació estranger en el finançament de la recerca i el desenvolupament a Catalunya ha

estat del 6,44 %, i que l‟Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació (EECTiI)

estableix un objectiu del 9,6 % per al 2016 i del 15 % per al 2020, sembla clar que caldrà

treballar per modificar aquesta tendència i fer-la créixer.

Conclusions dels indicadors del repte 4 Els indicadors sobre internacionalització vinculats al repte 4 han tingut en general un

comportament positiu en el període analitzat. Els indicadors 4.01, 4.02 i 4.03 han mostrat una

tendència positiva que apunta que s‟està progressant en la internacionalització del sistema de

recerca i innovació català. L‟únic indicador que té un comportament més discret és el que

mesura el percentatge de despesa en R+D+I amb origen estranger, que s‟ha mantingut sense

canvis significatius des del 2006-2007. Així, doncs, a banda d‟un examen amb profunditat de

qüestions com la influència internacional de l‟R+D+I català, les estratègies d‟internacionalització

o les aliances en recerca que requeririen una anàlisi més detallada, es pot afirmar que el repte

4 és el que ha tingut un comportament més positiu d‟entre els reptes del PNRI, d‟acord amb els

indicadors utilitzats.

25

Les dades de producció científica que publica la FECYT recullen el conjunt de publicacions dels darrers 5 anys. El

primer grup o quinquenni i els successius són: 2003-2007, 2004-2008, 2005-2009 i 2006-2010. 26

Per conèixer-ne l‟evolució en valors absoluts cal consultar l‟indicador 8.05 del repte respecte als recursos per a

l‟R+D+I. 27

Com mostra l‟indicador 8.05, l‟import en valor absolut ha experimentat un lleu increment en el període.


40

Repte 5. Socialitzar: aconseguir que la societat catalana s‟imbueixi de ciència, tecnologia i innovació

Objectiu 5.1. Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada de socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació.

Objectiu 5.2. Introduir la ciència, la tecnologia i la innovació en els àmbits propers a les persones.

Objectiu 5.3. Posar la ciència, la tecnologia i la innovació en el primer pla de l‟esfera política, social i econòmica de Catalunya.

La socialització en ciència i tecnologia es preveu en el PNRI com un mecanisme per

incrementar l‟interès de la societat vers aquestes qüestions. Assolir una major implicació de la

ciutadania cap a la ciència i la innovació és un element que juga a favor de generar més

vocacions científiques, facilitar el canvi econòmic cap a una economia del coneixement i

facilitar la transformació de la ciutadania perquè integri la innovació en la seva activitat

quotidiana.

La manca de dades disponibles no fa possible fer un seguiment ampli d‟aquest repte prenent

com a base mètodes quantitatius. De fet, tot i que es treballa per generar més xifres que facilitin

l‟anàlisi de l‟activitat socialitzadora en ciència i tecnologia, només s‟han pogut trobar, dins el

període analitzat, dades per construir dos indicadors. Aquest fet contrasta amb l‟activitat

important que en la difusió, divulgació científica i promoció de les vocacions científiques duen a

terme els agents del sistema català de recerca i innovació, tal com es va reflectir en el darrer

informe 2012.

El repte, en relació amb els indicadors sobre socialització en ciència i tecnologia, és disposar

de dades que permetin mesurar l‟impacte de les actuacions, com també el nivell real de

rellevància que hi ha a la societat en relació amb la recerca, la ciència i la tecnologia, a partir de

dades que, ara mateix, no estan disponibles.


El primer indicador (5.01) mesura el finançament que els diferents departaments de la

Generalitat de Catalunya han destinat a activitats de cultura científica, entesa com a divulgació i

reconeixement de la ciència i la recerca. El període 2006-2012 ha registrat una tendència

positiva perquè es van incrementar els recursos que la Generalitat de Catalunya ha destinat a

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

5.01 Despesa en activitats de cultura científica finançada per la

Generalitat de Catalunya (milions d‟euros)

2006-2012

5.02 Despesa de les universitats destinades a formació i

difusió de la ciència (milions d‟euros)

2007-2011


41

finançar activitats de divulgació científica i reconeixement a la recerca. En el període hi ha

clarament diferenciats dos moments, el del mínim registrat el 2009 (1,54 M€) i el del màxim

registrat el 2010 (3,72 M€). Entre els anys 2011 i 2012 no hi ha variacions significatives i el

nivell de despesa es manté igual.

El segon indicador (5.02) se centra en la despesa que les universitats catalanes han destinat a

la realització d‟activitats de formació i difusió de la ciència. El comportament d‟aquest indicador

mostra una tendència positiva en el període en relació amb el 2007, el primer any del qual es

disposa de dades. Aquesta tendència positiva ha presentat comportaments diferents entre els

diferents anys del període, ja que va registrar el màxim l‟any 2009 (amb una despesa total de

4,53 milions d‟euros)i una important reducció el 2010 (va caure a 1,53 M€), per tornar a

recuperar-se el 2011.

El gràfic de la il·lustració 17 mostra quina ha estat l‟evolució de la despesa destinada a

activitats de socialització en ciència i tecnologia entre els anys 2006 i 2012.

Il·lustració 17. Gràfic amb la despesa destinada a la socialització en ciència i tecnologia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGR i UNeix

Conclusions dels indicadors del repte 5 Tots dos indicadors, el 5.01 i el 5.02, han experimentat comportaments positius en el període

registrat ja que van destinar-se més recursos a activitats de cultura científica tant per part de

les universitats com per part de la Generalitat de Catalunya.

2,05 2,01 2,60

1,54

3,72

2,44 2,41

0

1,49

3,11

4,53

1,53

2,98

0

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Milio

ns d

’eu

ros

Despesa de les universitats destinada a formació i difusió de la ciència

Despesa en activitats de cultura científica finançada per la GC


42

Repte 6. Orientar: focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació

Objectiu 6.1. Definir l‟estratègia de focalització de la recerca i de la innovació de Catalunya.

Objectiu 6.2. Dissenyar i desenvolupar l‟estratègia d‟especialització territorial en ciència, tecnologia i innovació.

Objectiu 6.3. Concretar els àmbits de priorització estratègica de la recerca i de la innovació per als propers anys.

Objectiu 6.4. Orientar els instruments i els recursos cap als àmbits de focalització i de priorització de la recerca i de la innovació.

Aquest repte 6 parteix de la idea que «Catalunya ha de tenir una estratègia pròpia de

focalització i priorització de la recerca i de la innovació que sigui sòlida i sostinguda en el

temps, formulada a partir de les necessitats, dels reptes i de les oportunitats socioeconòmiques

i cientificotecnològiques i implantada mitjançant les polítiques públiques alineades de la

Generalitat i de l‟Estat. A més, ha d‟aprofitar les polítiques de la UE i establir sinergies amb la

iniciativa privada». Aquest mandat del PNRI, que ja estava contingut en el PNRI 2010-2013, es

va actualitzant mitjançant els treballs que es realitzen per disposar de la nova Estratègia per a

l‟especialització intel·ligent de Catalunya (RISCAT3). L‟esborrany del document publicat el juliol

del 2013, i que encara estava pendent de l‟aprovació en el moment de tancar la redacció

d‟aquest informe 2013, aborda les qüestions rellevants per dotar Catalunya d‟una estratègia per

al creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Cal tenir present que es planteja com a

condició obligatòria per accedir al finançament de la UE el fet de disposar d‟una estratègia

definida. Per aquesta raó, la Comissió Europea va establir guies i procediments metodològics.

Aquesta metodologia implica, entre altres aspectes:

Focalitzar les polítiques de suport i inversió en les prioritats nacionals, els reptes i les

necessitats per al desenvolupament basades en el coneixement.

Basar-se a aprofitar les fortaleses, els avantatges competitius i els potencials

d‟excel·lència de Catalunya.

Donar suport a la innovació tecnològica i també a la innovació basada en la pràctica, i

aspirar a fomentar la inversió del sector privat.

Basar-se en evidències i incloure sistemes sòlids de supervisió i avaluació.

El document de treball de la RIS3CAT ha seguit aquests procediments metodològics. El seu

text s‟estructura en cinc apartats i dos annexos, i comença amb una introducció del marc

europeu i del marc català que conté una anàlisi DAFO. En el document es defineix una visió i

l‟estratègia que cal seguir identificant els condicionants, els reptes i els objectius estratègics


43

que s‟han d‟abordar. Aquests reptes i objectius s‟enquadren en quatre grans eixos d‟actuació:

àmbits sectorials líders, clústers emergents, tecnologies facilitadores i entorn d‟innovació.

En la il·lustració 18 es mostra la taula resum amb els eixos, els sectors i els instruments entorn

dels quals s‟estructura la RIS3CAT.

Il·lustració 18. Taula resum dels eixos i els instruments de la RIS3CAT

Font: RIS3CAT


44

L‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya defineix també els àmbits sectorials

identificats com a líders a Catalunya. En total són set i coincideixen (a excepció del número 7,

«Indústries basades en l‟experiència») amb els clústers entorn dels quals s‟ha definit la política

de canvi estratègic de les empreses impulsada per la Generalitat de Catalunya a través

d‟ACCIÓ. El document de treball estableix que «a partir d‟aquests set grans àmbits, la

RIS3CAT defineix un procés de concreció progressiva de l‟especialització sectorial en què

participen els agents de la quàdruple hèlix mitjançant les comunitats de la RIS3CAT. Aquest

procés ha de permetre identificar progressivament en cada àmbit sectorial els subàmbits o

tòpics en els quals Catalunya presenta avantatges competitius i capacitats per tenir un bon

posicionament a Europa com a regió de referència». El resultat final d‟aquest procés suposaria

una actualització del repte 6 del pacte «Orientar: focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació».

Finalment, sobre l‟estratègia, només resta parlar dels instruments que hi ha definits. En total

són nou «instruments que han de permetre incidir directament en l‟encaix de l‟oferta i la

demanda tecnològica, amb l‟objectiu que el sistema d‟R+D+I impulsi l‟evolució de la base

econòmica cap a activitats de més valor afegit que generin riquesa i ocupació». Els instruments

tenen definida la seva finalitat i enunciats els diferents objectius que s‟han d‟assolir, i

n‟identifiquen els agents implicats i la font de finançament. Tot i que hi ha novetats, els

instruments de la RIS3CAT recullen algunes de les accions, compromisos i objectius ja

presents als reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. La implementació de les

línies d‟acció definides en la RIS3CAT i dels seus instruments poden suposar de facto la

definició i l‟establiment de prioritats en les polítiques de recerca i desenvolupament que

forçosament condicionin les prioritats dels reptes i objectius del PNRI a un nivell més profund

de focalització i concreció de les tres grans línies de talent, centres de recerca i grans

infraestructures de recerca, presents en els documents de govern, com pot ser el Pla de

Govern 2013-2016.

Conclusions dels indicadors del repte 6 El repte 6 no disposa, ara mateix, d‟indicadors quantitatius que permetin conèixer la focalització

o les estratègies de priorització o especialització territorial en ciència, tecnologia i innovació.

Ara bé, per conèixer l‟estat d‟aquest repte, aquest any 2013 s‟ha de parlar forçosament de

l‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya (RISCAT3), que es troba pendent

d‟aprovació i que tracta a fons la focalització i la priorització de la recerca i la innovació a

Catalunya.


45

Repte 7. Facilitar: adoptar una governança del sistema de recerca i d‟innovació intel·ligent, eficient i eficaç

Objectiu 7.1. Establir una ordenació i una articulació sòlida dels agents de la recerca i de la innovació del sistema català i reforçar-ne la cooperació.

Objectiu 7.2. Desenvolupar un model dinàmic de governança que enforteixi la capacitat estratègica i la coherència en la presa de decisions i en el disseny i la implantació de polítiques de recerca i d‟innovació.

Objectiu 7.3. Maximitzar l‟eficiència, l‟eficàcia i la capacitat d‟aprenentatge del sistema de recerca i innovació.

El repte 7 aborda les qüestions relatives a l‟organització i la governança del sistema català de

recerca i innovació. En els seus objectius i compromisos hi ha definides diferents actuacions de

transformació institucional i de la dinàmica de govern i presa de decisions de les diferents

estructures del sistema. Aquestes transformacions han d‟anar orientades a maximitzar

l‟eficiència, l‟eficàcia i la capacitat d‟aprenentatge del sistema. Per fer el seguiment de l‟evolució

d‟aquest repte s‟han escollit indicadors quantitatius per tractar els aspectes relatius a l‟eficiència

i eficàcia del sistema, i també una aproximació qualitativa per estudiar els canvis i les

actuacions dels agents que impacten en el sistema de governança.


Els tres indicadors quantitatius que s‟han associat a aquest repte 7, i que han de servir de

termòmetre per mesurar l‟eficiència i l‟eficàcia del sistema, estan molt vinculats a la producció

científica mesurada a partir de les publicacions científiques.28

El primer indicador (7.01) fa referència a la productivitat científica mesurada com a percentatge

de publicacions científiques respecte al total de la població (nombre de documents per cada

milió d‟habitats). Les dades disponibles són les del període comprès entre l‟any 2007 i el 2010.

En aquests quatre anys la tendència de la productivitat ha estat molt estable i no ha

28

Aquesta elecció d‟indicadors pot interpretar-se com esbiaixada pel fet de centrar-se en el rendiment de la producció

científica deixant al marge altres qüestions. Ara bé, hi ha altres indicadors com el 2.05, sobre l‟activitat inventiva de Catalunya, i el 8.03, sobre els retorns del 7PM en altres reptes, que també mesuren aquests aspectes. Per no repetir l‟anàlisi d‟aquest indicadors, únicament es fa un breu comentari sobre l‟activitat inventiva i els retorns del 7PM.

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

7.01 Productivitat científica (publicacions / milió d‟habitants)2007-2010

7.02 Impacte de la producció científica del sistema català

d‟R+D 2007-2010

7.03 Percentatge de documents publicats en les millors

revistes (Q1) per sèries quinquennals (%)2007-2010


46

experimentat variacions significatives, ja que s‟ha situat a Catalunya entorn de 27 publicacions

per milió d‟habitats. La tendència tampoc no ha variat entre els anys 2009 i 2010.

El segon indicador (7.02) mesura l‟impacte de la producció científica del sistema català de

recerca i desenvolupament. L‟indicador es basa en l‟impacte mitjà global normalitzat de les

publicacions de Catalunya en períodes quinquennals29

que publica SCImago. En el període

comprès entre el 2007 i el 2010, les dades dibuixen una tendència moderadament positiva de

l‟impacte científic de les publicacions catalanes. Aquest impacte ha estat progressiu en tota la

sèrie, i suau entre el 2009 i el 2010, els darrers anys amb dades disponibles.

El tercer i darrer indicador (7.03) fa referència al percentatge de publicacions en el primer

quartil (Q1) en les millors revistes científiques. Per al conjunt de publicacions s‟observa que

entre els anys 2007 i 2010 el percentatge no ha variat significativament, i es manté més o

menys sense canvi, entorn del 52 %. Aquest 52 % fa referència a la mitjana agregada del

sistema. Ara bé, cal comentar que, d‟acord amb el rànquing SIR 2013 sobre Espanya, hi ha

institucions de recerca capdavanteres (les que es troben dintre de les deu primeres posicions),

com ara el Centre de Regulació Genòmica o l‟Institut Català d‟Investigació Química, que tenen

més del 80 % dels articles científics publicats en revistes de major influència científica (el

88,6 % per al primer i el 86,4 % per al segon).

Finalment, sobre aquest repte només falta parlar dels dos indicadors que ja es comenten en el

repte 2, “Activitat inventiva de Catalunya” (el 2.05), i el repte 8, “Retorn dels programes marc

europeus” (el 8.03). En relació al primer, i com ja s‟ha vist, en el període 2006-2012 la sol·licitud

de patents per nombre d‟habitants va tenir un comportament moderadament negatiu, mentre

que en el cas de la participació en els programes marc europeus, com es recull en el repte 8, hi

va haver variacions positives en la tendència de tot el període. Així, cal destacar com a

indicador d‟excel·lència que Catalunya se situa en la tercera posició en relació amb altres

països europeus en nombre d‟ajuts per habitants obtinguts del 7PM.

Pel que fa a l‟evolució del sistema de governança, per al seguiment del repte 7 cal parlar, d‟una

banda, de la continuïtat d‟algunes actuacions destacables i, de l‟altra, de les novetats sorgides

des del darrer informe de seguiment. En el primer cas, cal fer esment del manteniment en

aquesta nova legislatura del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia

(CAPCIT), la continuació d‟iniciatives com el programa SUMA (orientat a assolir estructures

integrades de major massa crítica i competitivitat científica) i el procés d‟avaluació dels centres

de recerca iniciat l‟any 2012 i que continua el 2013.

En relació amb les novetats, des del darrer informe cal esmentar, en el cas de les universitats,

l‟Informe de la Ponència per a l‟estudi de la governança del sistema universitari públic de

29

Com en el cas de l‟indicador 2.02 sobre producció científica, el darrer any del quinquenni és el que es posa com a

referència per denominar tota la sèrie. Així, l‟any 2010, etiqueta el quinquenni 2006-2010.


47

Catalunya, publicat el setembre del 2012 i elaborat per una ponència al si del Consell

Interuniversitari de Catalunya. El document, que analitza el sistema universitari català, recull un

seguit de recomanacions sobre com millorar el sistema i la seva governança. En aquesta

mateixa línia es treballa en la redacció d‟una nova llei de l‟Agència per a la Qualitat del Sistema

Universitari de Catalunya.

Altres actuacions rellevants es troben en el canvi institucional de la Fundació Catalana per a la

Recerca i la innovació (FCRi), que torna a tenir un caràcter privat; el canvi de nom d‟ACC1Ó,

que ha passat a ser ACCIÓ, i l‟aprovació per part del Govern de la Generalitat del Pla

estratègic d‟R+I+T agroalimentària 2013-2020, que, elaborat pel Departament d‟Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, vol ordenar i impulsar l‟activitat de recerca,

innovació i transferència tecnològica del sector a Catalunya.

Finalment, cal esmentar que la selecció dels indicadors utilitzats per redactar aquest informe

suposa un impuls per construir el sistema d‟informació i anàlisi d‟informació integrat que

s‟estableix al compromís 111 del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

Conclusions dels indicadors del repte 7 Pel que fa a l‟evolució dels indicadors sobre eficiència i eficàcia del sistema català de recerca i

innovació, cal assenyalar que en general, ha mantingut una tendència estable i sense canvis en

el període 2006-2012. La productivitat científica, les publicacions en el primer quartil o la

participació en el retorn dels programes europeus s‟han mantingut sense canvis significatius.

En contrast, l‟impacte de la producció científica ha experimentat una lleu milloria, mentre que

l‟activitat inventiva ha registrat una lleu tendència negativa. Tot això indicaria que, en relació

amb el nivell d‟eficiència-eficàcia del sistema, no s‟han registrat canvis substancials des del

2006-2007.


48

Repte 8. Invertir: invertir més i millor en recerca i innovació en l‟àmbit públic i en el privat

Objectiu 8.1. Dedicar el 2 % del PIB a despesa en R+D i el 3,75 % a despesa empresarial en R+D+I el 2010, amb l‟horitzó d‟arribar al 3 % i al 4,5 %, respectivament, el 2017.

Objectiu 8.2. Focalitzar la inversió pública en R+D i en suport a la innovació en els objectius del PNRI.

Objectiu 8.3. Millorar el marc econòmic i financer de la despesa en R+D+I a Catalunya.

El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació aborda en el seu darrer repte el finançament i

la inversió de recursos necessaris per consolidar i fer créixer el sistema de recerca i innovació

de Catalunya. A grans trets, els reptes del finançament passen per incrementar la despesa

pública i privada destinada a la recerca, el desenvolupament i la innovació per part de tots els

agents del sistema de recerca i l‟establiment d‟un marc definit i estable que permeti als agents

planificar i executar les seves activitats de recerca en un context previsible. Els objectius 8.1 i

8.2 estan associats amb el repte d‟incrementar els recursos destinats a l‟R+D+I, mentre que

l‟objectiu 8.3 està relacionat amb el fet de disposar d‟un escenari econòmic i financer estable

per a la recerca.


Alguns dels indicadors d‟aquest repte 8 estan vinculats directament amb compromisos del

pacte amb objectius definits i quantificats. En molts casos, hi ha definits objectius explícits i

quantificats per a cada any, fet que permet saber si s‟ha assolit o no la fita continguda en el

Co

di

id.


referència

Tendència en

el període de

referència

Variació entre

els dos

darrers anys

8.01 Compromís 117 (Percentatge de despesa interior bruta en

R+D respecte al PIB)2006-2011

8.02 Compromís 118 (Percentatge de despesa empresarial en

innovació sobre el PIB)2006-2011

8.03 Compromís 127 (Captació de fons dels programes marc

europeus, en milions d‟euros)2006-2012

8.04 Retorn dels programes marc europeus [percentatge de

participació sobre el total (%)]2006-2012

8.05 Despesa interna en R+D finançada per l‟estranger (en

milions d‟euros)2006-2011

8.06 Compromís 125.c (Percentatge de captació de fons de

l‟Estat)2006-2011

8.07 Compromís 123 [Incrementar progressivament el

pressupost d‟R+D+I de la Generalitat de Catalunya (GC)]2006-2012

8.08 Compromís 124 (Incrementar el pressupost dels

programes específics de suport a l‟R+D de la GC)2006-2012


49

compromís any rere any, i es pot realitzar un estudi que vagi més enllà d‟una anàlisi de

tendències.

Evolució de la despesa en R+D a Catalunya

Amb el propòsit d‟establir un marc econòmic estable, el PNRI va dissenyar un escenari

d‟evolució pressupostària amb la previsió de la despesa per realitzar i dels agents encarregats

d‟executar-la. Cinc anys després, aquestes previsions han quedat obsoletes. La crisi

econòmica, que ha reduït l‟activitat econòmica, i les polítiques públiques de reducció de la

despesa han fet disminuir els recursos disponibles per al desenvolupament dels sectors del

coneixement. Aquesta evolució es recull en la il·lustració 21, on hi ha relacionats el PIB, la

despesa en R+D i l‟aportació dels diferents sectors segons l‟origen dels fons, i on es pot

comparar l‟evolució de les dades registrades enfront de l‟estimació inicial.

Il·lustració 21. Taula comparativa entre les dades previstes i les reals de l‟escenari d‟evolució de la despesa en R+D

Font30

: INE, IDESCAT i DGR

30

PIBpm: Font INE, Comptabilitat regional d‟Espanya: anys 2007 i 2008 BASE 2000; des del 2009, PIBpm BASE 2008.

Finançament R+D: Font IDESCAT, Despesa interna en R+D. Per origen dels fons i sectors d'execució. Despesa de la Generalitat: DGR, informe RDI 2012. S'han actualitzat les dades provisionals sobre el PIB, i això implica que hi ha valors que han canviat respecte a l‟informe anterior. Per ES s‟entén «ensenyament superior».

En milions d‟euros

Paràmetres generals Estimat Real Diferència Estimat Real Diferència Estimat Real Diferència

PIB pm 196.688 196.536 -152 208.490 200.808 -7.682 219.957 193.252 -26.705

R+D/PIB (%) 1,54 % 1,48 % -0,06 % 1,67 % 1,62 % -0,05 % 1,82 % 1,70 % -0,12 %

Despesa total en R+D 3.029 2.909 -120 3.482 3.286 -196 4.003 3.284 -719

Finançament de la despesa en R+D per grans sectors

Administració pública 1.124 1.053 -71 1.320 1.272 -48 1.551 1.333 -218

Empreses privades i IPSAL 1.757 1.654 -103 1.995 1.819 -176 2.263 1.731 -532

Exterior 148 202 54 167 195 28 189 220 31

Detall del sector Administració pública

Generalitat 663 663 0 800 841 41 939 835 -104

Altres administracions i ES 461 390 -71 521 431 -90 612 498 -114

En milions d‟euros

Paràmetres generals Estimat Real Diferència Estimat Real Diferència

PIB pm 235.353 194.996 -40.357 251.828 198.908 -52.920

R+D/PIB (%) 2,00 % 1,65 % -0,35 % 2,15 % 1,55 % -0,60 %

Despesa total en R+D 4.707 3.227 -1.480 5.414 3.104 -2.310

Finançament de la despesa en R+D per grans sectors

Administració pública 1.863 1.350 -513 2.114 1.241 -873

Empreses privades i IPSAL 2.624 1.669 -955 3.047 1.662 -1.385

Exterior 220 208 -12 253 201 -52

Detall del sector Administració pública

Generalitat 1.128 793 -335 1.280 719 -561

Altres administracions i ES 734 557 -177 824 522 -302

* PIB provisional

2007 2008 2009*

2010* 2011*


50

Com es pot observar en les xifres, per al conjunt dels sectors les diferències entre l‟estimació

realitzada en el PNRI i l‟efectivament registrada cada vegada són més grans. L‟estimació es va

fer en prendre com a hipòtesi de partida increments del PIBpm, en euros corrents, del voltant

de 2 % per al 2008, i de l‟1,5 % i del 7 % per a la dècada 2010-2020. Contràriament a allò

estimat, la crisi econòmica ha rebaixat substancialment els valors de creixement del producte

interior brut de tots els anys, que fins i tot va registrar a Catalunya taxes negatives els anys

2009 i 2012. L‟any 2013 ja s‟han registrat dos trimestres de contracció que apunten que serà

difícil finalitzar l‟any amb increments interanuals de PIB (il·lustració 22), tot i la millora que

s‟anuncia per part del Govern de l‟Estat en relació amb l‟evolució del tercer i quart trimestre del

2013.

El primer indicador associat al repte 8 és el de la despesa interna bruta en R+D respecte al PIB

(8.01). Aquest indicador clau té establerts objectius anuals a la taula d‟escenaris pressupostaris

del PNRI. A més, hi ha fites emblemàtiques definides per als anys 2010, 2017 i 2020. El

compromís 117 fixa un objectiu del 2 % del PIB destinat a activitats d‟R+D per a l‟any 2010 i un

del 3 % per al 2017. Com a objectiu final per al 2020 es fixa arribar al 3,5 % del producte

interior brut destinat a activitats de recerca i desenvolupament. D‟altra banda, l‟Estratègia

espanyola en ciència, tecnologia i innovació estableix l‟objectiu del 2 % per a l‟any 2020,

mentre que l‟Estratègia Europa 2020 posa la fita en el 3 % per a aquest mateix any. Si

s‟observa la tendència registrada des del 2006-2007 fins al 2011, es veu que ha estat

moderadament positiva. Ara bé, el període amaga dos comportaments molt diferenciats (com

es pot observar en la il·lustració 22), amb una etapa de creixement que arriba fins a l‟any 2009,

i una de contracció a partir d‟aquest moment. Aquest resultats es tinten de vermell quan es

tenen en compte els objectius anuals programats al PNRI, atès que no hi ha cap any en què

s‟hagin assolit les fites establertes. De fet, el canvi de tendència que s‟ha produït a partir del

2010 (i que sembla que es mantindrà per al 2012 i 2013) assenyala una tendència que allunya

encara més l‟assoliment dels objectius definits.31

La il·lustració 22 mostra l‟evolució de la despesa en R+D respecte al PIB estimada, amb la real

i amb les variacions del PIB a Catalunya en el període 2006 i 2007.

En el darrer informe del 2012 s‟indicava que les variacions en l‟evolució del PIBpm no

semblaven traslladar-se amb la mateixa intensitat en les despeses en R+D, ja que la variació

de la despesa en activitats d‟R+D era més estable. Aquest comportament es manté, i el que

s‟ha constatat és que a partir del 2009 s‟ha invertit la tendència incremental de la despesa i que

31

Al mateix pacte, sota la taula d‟escenaris d‟evolució de despesa, es recull un aclariment adient per a la situació

actual: :«[...] L‟evolució d‟aquestes previsions i el seu impacte sobre l‟escenari proposat es revisaran periòdicament en el marc de la Comissió de Seguiment del PNRI».


51

els any 2010 i 2011 s‟ha reduït el percentatge del PIB destinat a activitats de recerca i

desenvolupament, que s‟allunya més dels percentatges de despesa previstos al PNRI.

Il·lustració 22. Evolució del PIB en relació amb la despesa en R+D/PIB a Catalunya els anys 2006-2012

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE, comptabilitat regional d‟Espanya

32

Quan s‟observa la participació dels diferents sectors en la despesa en activitats de recerca i

innovació (la il·lustració 23 mostra els valors de despesa absoluta, mentre que la il·lustració 24

ho fa percentualment) s‟aprecia, com ja es va recollir en l‟informe anterior, que la pauta de

despesa és similar tot i petites variacions temporals entre els agents. També s‟aprecia aquesta

pauta en les tendències que indiquen la participació de cada sector, amb increments

progressius fins al 2008 i amb tendència decreixent per al 2009, 2010 i 2011; una tendència

que, tenint en compte les evolucions pressupostàries de les administracions públiques i

algunes dades macroeconòmiques ja disponibles, no indica que se n‟hagi d„invertir el sentit per

als anys 2012 i 2013.

32

En relació amb el darrer informe del 2012, s‟han actualitzat els valors del PIB prenent la base 2008 per als valors de

l‟any 2008 i següents. Això ha modificat alguns valors; per exemple, el valor de despesa en R+D sobre el PIBpm de l‟any 2009 passa d‟1,68 % (base 2000) a l‟1,70 % (base 2008) pels canvis en les estimacions publicades a l‟INE. Per aquesta raó, valors com el del 2009 han variat.

8,43 %

6,96 %

2,80 %

-3,88 %

0,36 %

0,57 %

-1,00 %

1,42 % 1,48 % 1,62 % 1,70 % 1,65 % 1,55 %

1,42 % 1,54 % 1,67 % 1,82 % 2,00 % 2,15 % 2,30 %

-6 %

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Anys

Variació del PIB català Percentatge de despesa en R+D/PIB real

Percentatge de despesa en R+D/PIB previst al PNRI


52

Il·lustració 23. Despesa en R+D a Catalunya per sectors, anys 2000-2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE, l‟IDESCAT i la DGR

33

Per al conjunt dels sectors el pic es va produir el 2008. Ara bé, hi ha algunes diferències en el

comportament dels diferents sectors. D‟una banda, per a les empreses i IPSAL34

el pic es troba

just abans de la caiguda del PIB registrada el 2009, mentre que per als sectors d‟Administració

pública i ensenyament superior es troba l‟any 2010, fet que es pot explicar per la dinàmica dels

cicles pressupostaris públics als quals es troben sotmeses les administracions públiques i

l‟ensenyament superior. Aquest patró és similar al que ja es va comentar quan al repte 1

s‟analitzava l‟evolució del personal ocupat en activitats d‟R+D dels diferents sectors (indicador

1.08).

En relació amb el percentatge d‟esforç, es pot observar (il·lustració 24) que les empreses i

IPSAL són el sector que aporten més al finançament de l‟R+D, seguit pel sector Administració

pública i l‟ensenyament superior.

33

(1) IPSAL: Institucions privades sense afany de lucre; (2) les dades de la Generalitat estan també incloses en la

categoria «AP i ensenyament superior.» (Administracions públiques i ensenyament superior); (3) el total és la suma d‟«empreses i IPSAL + AP i ensenyament superior», i no inclou la Generalitat (ja que la despesa de la Generalitat està inclosa en «AP i ensenyament superior»). 34

La Generalitat de Catalunya té també el seu pic de despesa l‟any 2008; el punt àlgid de despesa en R+D s‟assoleix

l‟any 2008, aquesta diferència en relació amb les dades de les administracions públiques podria explicar-se, a banda de qüestions d‟oportunitat política, pel fet que les dades de la Generalitat fan referència a dades de finançament pressupostàries, i la de la resta d‟agents són respecte a despeses efectivament realitzades. A vegades el finançament proporcionat per una Administració pot executar-se en un any diferent pel perceptor.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Milio

ns d

’eu

ros

Anys

Empreses i IPSAL (1) AP i educació superior Generalitat (2) Total (3)


53

L‟EECTiI estableix l‟objectiu que la despesa en R+D del sector privat sobre el PIB sigui del

0,73 % del PIB l‟any 2016, per arribar a l‟1,2 % l‟any 2020. El 2011, el darrer any amb dades

disponibles, a Catalunya es va assolir la xifra del 0,88 %, per sota del màxim registrat de l‟1 %

corresponent a l‟any 2009.

Il·lustració 24. Despesa en R+D respecte al PIB a Catalunya per sectors, anys 2000-2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE i l‟IDESCAT

D‟acord amb la redacció del compromís 117 en relació amb la proporció de despesa de cada

sector, i un cop examinades les dades de la despesa aportada per les empreses en el període

2006-2011, es constata que, tot i registrar-se valors pròxims, no hi ha hagut cap any en què el

sector privat hagi arribat a finançar 2/3 parts (és a dir, el 66,66 %) de la despesa en R+D. Atès

que el percentatge màxim del 65,21 % correspon a l‟any 2006 (taula de la il·lustració 25) i que

des de llavors s‟ha anat reduint any rere any fins a arribar al 56,12 %, caldria invertir la

tendència per assolir l‟objectiu fixat per a l‟any 2017.

0,72 % 0,70 %

0,81 % 0,85 %

0,88 % 0,86 %

0,93 % 0,93 %

1,00 % 0,99 % 0,94 %

0,88 %

1,06 % 1,04 %

1,19 %

1,27 % 1,33 % 1,35 %

1,42 % 1,48 %

1,64 % 1,70 %

1,66 %

1,56 %

0,00 %

0,20 %

0,40 %

0,60 %

0,80 %

1,00 %

1,20 %

1,40 %

1,60 %

1,80 %

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Anys

Empreses i IPSAL Administració pública

Educació superior Total de tots els sectors

Il·lustració 25. Taula amb el percentatge de participació del sector empreses i IPSAL en el total de la despesa en R+D, anys 2006-2011

Anys 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Percentatges 65,21 % 63,02 % 61,08 % 58,39 % 56,81 % 56,12 %

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE


54

El següent indicador (8.02) és el compromís 118. Aquest compromís estableix que

«l‟Administració de la Generalitat, amb la col·laboració de les associacions empresarials i dels

agents de la recerca i de la innovació, implementarà les polítiques necessàries per afavorir

l‟increment de la inversió empresarial en R+D+I fins a assolir el 3 % del PIB l‟any 2010, el

3,75 % el 2013 i el 4,5 % el 2017. Amb aquesta finalitat, durant els primers anys del període

2009-2013 hauran de fer un esforç inicial superior en l‟increment de la despesa en R+D+I per

generar un efecte tractor sobre el sector privat».35

Per conèixer l‟evolució d‟aquest compromís 118 es calcula el percentatge que suposen sobre el

PIB les despeses empresarials en innovació. Els ajustos en les estimacions del producte

interior brut realitzats sobre les dades dels darrers anys han fet variar una mica les dades del

gràfic. Com es pot observar en la il·lustració 26, la tendència des del 2006-2007 ha estat

negativa pel fet de reduir-se el percentatge del PIB destinat a activitats innovadores per part de

les empreses. A banda de l‟any 2007, que marca el màxim del període, i l‟any 2010, en la resta

han vist com es reduïa el percentatge en relació amb l‟any anterior. Aquesta tendència negativa

es va experimentar també el 2011 respecte a l‟any 2010.

Com es va indicar en l‟informe de l‟any 2012, l‟objectiu del 3 % establert per a l‟any 2010 no es

va assolir, ja que el valor registrat va ser de l‟1,87 %, un 1,13 punt percentual per sota de la fita

establerta. Aquest fet, juntament amb la tendència negativa del conjunt del període, indica que

serà difícil assolir el valor del 3,75 % de despesa empresarial en innovació sobre el PIB previst

com a objectiu per a l‟any 2013.

35

Com ja es va apuntar en l‟informe anterior, pel que fa a «l‟esforç inicialment superior», la frase, tal com està

enunciada al compromís, resulta confusa. Si s‟entén que l‟esforç inicial superior ha de correspondre a l‟Administració de la Generalitat (és a dir, que la Generalitat aporta més recursos els primers anys de vigència del pacte), trobem que només podem obtenir aquestes dades a partir d‟estimacions que no resulten prou fiables.


55

Il·lustració 26. Despesa empresarial en innovació i percentatge sobre el PIB a Catalunya, anys 2000-2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE i de l‟IDESCAT

Els recursos disponibles per a l‟R+D+I: 7PM, Estat i Generalitat de Catalunya Aquest apartat i els indicadors de seguiment del pacte que contenen analitzen l‟estat de les

principals fonts de finançament, especialment el finançament d‟origen públic destinat a

activitats de recerca, desenvolupament i innovació. El finançament d‟origen estranger és el

primer a ser analitzat, seguit de la participació en els pressupostos de l‟Estat, per finalitzar amb

la despesa de la Generalitat de Catalunya.

Les actuacions descrites al pacte pretenen incrementar la capacitat d‟atracció de fons per part

del sistema de recerca i innovació català.

Fons d’origen estranger

L‟indicador 8.05 descriu quina és la despesa interna en R+D finançada per l'estranger,

mesurada en milions d‟euros.36

En relació amb el moment inicial de referència, els anys 2006-

2007, s‟aprecia que la tendència ha estat moderadament positiva fins al 2011 (amb valors

entorn dels 200 milions d‟euros), gràcies en part al bon comportament registrat fins al 2009, el

36

Aquest indicador està estretament vinculat amb el 4.01, que mesura la ràtio de participació del finançament

estranger en el conjunt de la despesa en R+D+I, per mostrar el grau d‟obertura del sistema a la recepció de fons d‟origen estranger.

2,03 %

1,98 %

1,94 %

2,05 %

1,92 %

2,00 %

1,88 %

1,81 %

1,87 %

1,71 %

1,50 %

1,60 %

1,70 %

1,80 %

1,90 %

2,00 %

2,10 %

-

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Milio

ns d

’eu

ros

Anys

Despeses empresarials en innovació tecnològica

Percentatge sobre el PIB de despeses empresarials en innovació


56

valor màxim del període. En relació amb l‟any 2010, el 2011 s‟ha mantingut estable, tot i que si

es deixa de banda l‟anàlisi de tendència i s‟observen els valors absoluts de les dades, s‟aprecia

una petita disminució de la captació de recursos, que no és, però, significativa dins dels rangs

que s‟han establert per a l‟anàlisi.

La participació de Catalunya en el 7è Programa marc de la UE es fa servir com a indicador de

la capacitat que té el sistema per aconseguir fons estrangers (indicadors 8.03 i 8.04).

Actualment, el 7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic (7PM) és un

instrument important per al finançament de la recerca a Europa. La seva vigència es va iniciar

el 2007 i finalitza el 2013, i disposa d‟un pressupost de 53.200 milions d‟euros distribuïts en les

diferents convocatòries que s‟han posat en marxa en els set anys de vida del programa.

Il·lustració 27. Participació de Catalunya en els programes marc europeus

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per la FECYT i el CDTI

En el període de vigència del 7PM, el pressupost disponible per a convocatòries de cada any

ha estat diferent i amb tendència incremental, tot i les reduccions experimentades els anys

2009 i 2012 (il·lustració 27).

L‟indicador 8.03, vinculat amb el compromís 127 del PNRI, mesura la captació en valors

absoluts (expressat en milions d‟euros) de recursos financers per part de Catalunya en les

convocatòries del programes marc europeus. En el període 2007-2013, el programa en vigor és

5.466

6.581,37

5.832,35

6.912,53

8.527 8.046,69

55,37 60,34 104,32 96,19 124,90 159,39 120,68

24,40 % 24,44 %

32,63 % 29,88 %

29,07 % 29,37 %

26,07 %

1,10 % 1,59 % 1,65 % 1,81 % 1,87 % 1,50 %

-5 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Milio

ns d

’eu

ros

Anys Despesa total en el 7è PM

Fons captats per Catalunya

Percentatge de participació de Catalunya en el retorn d'Espanya

Percentatge de participació de Catalunya en els fons del 7è PM (retorn)


57

el 7PM. Durant aquests anys, la tendència ha estat positiva per a Catalunya, ja que ha

incrementat els recursos disponibles en relació amb els anys 2006 i 2007. Ara bé, els anys

2009 i 2012 hi va haver reduccions en relació amb els imports registrats els anys anteriors.

Aquest comportament s‟explica, en part, pel fet que en les convocatòries dels diferents anys el

volum de recursos en joc va variar. Així, doncs, quan es mira la participació de Catalunya

respecte al total dels recursos disponibles (indicador 8.04), el retorn del programa marc ha

dibuixat una tendència positiva que ha fet que la participació catalana hagi augmentat des del

2006-2007. Únicament l‟any 2012, s‟ha reduït la captació de fons en relació amb l‟any anterior.

Dins del 7PM, Catalunya ha aconseguit captar un major percentatge de fons comunitaris

destinats a la recerca i la innovació i ha mantingut (a excepció de l‟any 2012) el seu pes relatiu

en el conjunt del retorn del programa marc a Espanya. És a dir, si l‟any 2007 Catalunya captava

el 24,44 % del total de fons del 7PM obtinguts per l‟Estat espanyol, entre el 2008 i el 2012, n‟ha

obtingut de mitjana el 29,4 % del total.

En relació amb la participació en el programa, cal destacar que la regió de Barcelona se situava

en la posició 6 del «Top 50» de les regions amb més participació,37

i que la pime que ha signat

més participacions a Europa ha estat una empresa catalana.38

Això contrasta amb el fet que,

com ja es va veure en el repte 3, la innovació en l‟empresa, i en especial en la petita i mitjana

empresa, és una de les àrees del pacte que té majors reptes pel seu pitjor comportament en

relació amb la resta de reptes i objectius del PNRI.

Finalment, per tancar aquest epígraf sobre finançament provinent del 7PM, és necessari parlar

del proper programa de recerca de la Comissió Europea, l‟Horitzó 2020, que tindrà una

vigència de set anys, entre el 2014 i el 2020. Tot i que encara no s‟ha aprovat el pressupost

total del programa, les previsions indiquen que cal destinar més de 70.000 milions d‟euros al

finançament de la recerca i la innovació a Europa. Si es donés per bona aquesta previsió de

xifres, i si Catalunya mantingués la mitjana de retorn de l‟1,59 % en relació amb la captació de

fons del 7PM entre els anys 2007 i 2012, s‟estaria en condicions d‟arribar a captar 1.113

milions d‟euros del programa Horitzó 2020, uns 159 milions d‟euros de mitjana a l‟any. Cal

recordar que la xifra de 159,39 milions l‟any 2011 és l‟import màxim de retorn que s‟ha obtingut

del 7PM per part del sistema català de recerca i innovació.

37

Les tres primeres posicions per aquest ordre van ser París, Madrid i Roma. Barcelona ocupa també la sisena posició

en relació amb la seva contribució. 38

Centre de Recerca i Innovació de Catalunya, SA (CRIC).


58

Fons de l’Estat

Un cop examinada la captació de fons europeus per part de Catalunya, cal abordar la

participació de Catalunya en els recursos que l‟Estat destina al finançament d‟activitats de

recerca i innovació. Per fer-ho, cal conèixer quina ha estat l‟evolució en la despesa de l‟Estat en

matèria d‟R+D+I per, seguidament, esbrinar quin és el grau de participació del sistema català

de recerca en les convocatòries que realitza l‟Administració general de l‟Estat.

Per conèixer els recursos que l‟Estat dedica a recerca i innovació, es consulta l‟Informe

COSCE, que analitza els recursos destinats a l‟R+D+I (política de despesa 46) continguda als

Pressupostos Generals de l‟Estat. D‟acord amb les dades de l‟informe 2013, el pressupost

dedicat a recerca científica, desenvolupament tecnològic i innovació de l‟Administració general

de l‟Estat (AGE) disminueixen per quart any consecutiu, en aquest cas un 7,22 % en relació

amb el de l‟any 2012. La disminució es dóna sobretot en les partides dels fons no financers,

que disminueixen un 2,35 %. Com a resultat d‟això, els recursos econòmics totals previstos per

finançar l‟R+D+I es troben a uns nivells similars als de l‟any 2005. Aquestes xifres, però, fan

referència als crèdits pressupostaris autoritzats a la Llei de pressupostos de l‟Estat. Ara bé, si

es consulten els «indicadors del sistema espanyol de ciència, tecnologia e innovació 2013»

publicats per la FECYT, veiem que quan s‟analitza l‟execució de la política de despesa 46 de

l‟Administració de l‟Estat, que comprèn els crèdits pressupostaris inicials amb les modificacions

de crèdit aplicades,39

els resultats varien de forma substancial, ja que hi ha una gran diferència

entre els crèdits inicials i els efectivament executats. Així, doncs, els anys 2006 i 2007 es van

executar el 96,2 % i el 91,3 %, respectivament, dels crèdits pressupostaris de l‟AGE (il·lustració

28). Aquest percentatge d‟execució ha caigut al 57,6 % per a l‟any 2011 i al 54,8 % per al 2012.

La no-execució del pressupost suposa menys finançament disponible per a recerca i innovació.

Si es compara el nivell de despesa executada l‟any 2007 amb el nivell de despesa executada el

2012, es constata que la despesa del 2012 és un 53,69 % menor que l‟executada el 2007 (si es

compara amb els anys 2008 o 2009, la reducció és encara més gran).

El PNRI estableix l‟objectiu d‟incrementar la participació i els fons que Catalunya obté de les

convocatòries i programes de l‟Estat. La reducció de les partides pressupostàries dificulta la

possibilitat d‟incrementar els recursos captats en les convocatòries del Plan Nacional 2008-

2011 (PN) de l‟AGE, i així ho confirmen les dades, que mostren com s‟ha reduït el volum de

recursos captats per Catalunya. Ara bé, en relació amb el percentatge de la participació en

convocatòries d‟R+D+I, l‟indicador 8.06, que mesura el nivell de captació de recursos dels

agents catalans respecte al total de fons disponibles, mostra que la tendència ha estat negativa

en relació amb el 2006-2007, tot i que entre els anys 2008 i 2011 s‟ha mantingut estable, entorn

del 20 % del total, igual que entre el 2010 i el 2011.

39

Les dades referents a l‟execució de l‟AGE no comptabilitzen les despeses d‟organismes autònoms.


59

Il·lustració 28. Participació catalana en les convocatòries del Plan Nacional

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per la FECYT i l‟Informe COSCE 2013

El compromís 125.c estableix com a objectiu del PNRI la «millora en l‟eficiència del sistema

estatal de ciència mitjançant l‟increment de la participació de Catalunya en els programes

estatals d‟R+D». Les dades relatives a l‟indicador 8.06 indiquen que no s‟ha millorat la

participació catalana en els programes del Plan Nacional, que va registrar el seu màxim l‟any

2006, però que manté una participació estable, entorn del 20 %, d‟ençà de l‟any 2008.

Fons propis de la Generalitat de Catalunya

El finançament de la despesa en R+D per part de la Generalitat de Catalunya ha registrat, com

en el cas de la resta de sectors, grans diferències entre els resultats reals i les estimacions

recollides en els escenaris d‟evolució de la despesa en R+D del PNRI. De fet, les xifres de

despesa també s‟allunyen marcadament de la programació econòmica prevista en el propi Pla

de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013,40

ja que no s‟han assolit els nivells de

despesa establerts.

40

El PRI 2010-2013 establia un programa de despesa de 941 milions d‟euros per al 2010, 1.031 M€ per al 2011, 1.135

M€ per al 2012 i 1.241 M€ per al 2013.

3.633,24 3.567,83 3.461,49

3.323,67

757,5 713,18 706,21 659,53

96,20 %

91,30 %

80,30 % 79,40 %

69,20 %

57,60 % 54,80 %

24,43 % 22,80 % 20,85 % 19,99 % 20,40 % 19,84 %

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

60 %

70 %

80 %

90 %

100 %

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Milio

ns d

’eu

ros

Anys

Despesa total en les convocatòries del Plan Nacional

Recursos totals captats per Catalunya del Plan Nacional

Percentatge d'execució de la política 46 d'R+D+I de l'Estat

Percentatge de participació de Catalunya al Plan Nacional


60

Quan es parla de despesa de la Generalitat es fa referència a les dades de despesa del

subsector Generalitat de Catalunya publicades en l‟informe anual sobre «el finançament de la

recerca, el desenvolupament i la innovació per part de la Generalitat de Catalunya». Aquestes

dades recullen tota la despesa en R+D+I, estigui o no dins l‟epígraf pressupostari de la política

57.41

Ara bé, si s‟estudien només les dades de la política 57, es veu que en el període 2006-

2012 el nivell d‟execució d‟aquestes polítiques ha estat, aproximadament, del 95 %, a excepció

de l‟any 2010, en què es va executar el 76 %, i de l‟any 2012, en què l‟execució va ser del

80 %.

Il·lustració 29. Despesa en R+D+I de l‟Administració de la Generalitat, anys 2001-2012

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGR

En relació amb la despesa de tots els programes pressupostaris, tal com es pot veure en la

il·lustració 29, els fons de la Generalitat de Catalunya destinats a les activitats de recerca i

innovació van créixer fins al 2008, any amb el valor màxim. A partir d‟aquí (i a excepció de l‟any

2010, que va tenir un lleu augment), el suport al finançament de l‟R+D+I per part de la

Generalitat de Catalunya ha descendit.

Aquest descens en el valor absolut dels recursos destinats al finançament de l‟R+D+I registrat

es pot apreciar també en l‟esforç relatiu en recerca, desenvolupament i innovació del període

2006-2012. Com es pot veure en el gràfic de la il·lustració 30, l‟esforç innovador, entès com a

41

Equivalent a la política 46 de l‟Estat. La política engloba quatre programes diferents: el Programa 571, recerca i

desenvolupament; el Programa 572, recerca i desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària; el Programa 573, recerca i desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut, i el Programa 574, innovació.

-

200

400

600

800

1.000

1.200

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Milio

ns d

’eu

ros

Anys

R+D associada a personal universitari i assistencial sanitari Despesa en programes d'R+D+I


61

percentatge del total de la despesa de la Generalitat de Catalunya destinat a activitats d‟R+D+I,

va assolir el màxim el 2008 i s‟ha anat reduint a partir d‟aquell moment. Els punts taronges del

gràfic indiquen el percentatge de despesa en R+D+I executat respecte al pressupost inicial total

dels departaments de la Generalitat, mentre que els vermells indiquen aquesta mateixa

despesa però en relació amb el pressupost realment executat pels departaments. La diferència

en el percentatge d‟execució, que és menor respecte al pressupost executat que respecte a

l‟inicial, es deu al fet que, des que va començar la sèrie el 2007, només hi ha hagut dos anys, el

2007 i el 2012, en què s‟hagi executat un pressupost superior a l‟inicialment aprovat en la Llei

de pressupostos. Això fa que el denominador pesi més i es redueixi el percentatge de despesa

destinada a recerca i innovació. A més, les dades han canviat el patró de tendències, que ha

deixat d‟aproximar-se a una línia amb pendent positiu.

La conclusió de tot això és que l‟esforç en recerca i innovació, entès com a percentatge del

pressupost destinat a R+D+I respecte al total de la despesa, ha caigut la majoria dels anys (tret

del 2010) a partir del 2008, quan es va assolir el seu valor màxim.

Il·lustració 30. Percentatge de despesa en R+D+I del subsector Generalitat respecte del seu pressupost inicial total i sobre l'executat

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Pressupostos

2,87 2,88 2,84 2,76

3,11

3,37

3,46

4,09

3,85

3,58 3,51

3,16 3,58 3,76

3,22

3,56

3,22 3,23

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

%

Anys

Percentatge de despesa executada en R+D+I pels departaments de la GC respecte del seu pressupost total inicial

Percentatge de despesa executada en R+D+I pels departaments de la GC respecte del pressupost total executat


62

Els dos darrers indicadors del PNRI vinculats al repte 8 que resten per analitzar corresponen

als compromisos 123 (8.07) i 124 (8.08).

El compromís 123 estableix que «els departaments de l‟Administració de la Generalitat (a

banda del departament o dels departaments que assumeixin les àrees de recerca i d‟innovació)

incrementaran progressivament i de manera suficient els pressupostos dedicats a activitats

d‟R+D+I per poder fer front als reptes i als objectius que tinguin plantejats els seus àmbits

competencials (educació, serveis socials, salut, immigració, energia, sostenibilitat, transport,

mobilitat, etc.)».

Il·lustració 31. Taula amb la variació de la despesa en R+D+I dels departaments de la Generalitat de Catalunya excloent-ne Economia i Coneixement i Empresa i Ocupació (compromís 123)

Any Percentatge de variació

Desviació en punts percentuals

2005-2008 32,58 -

2009 -9,88 -42,46

2010 -15,87 -48,45

2011 -13,84 -46,42

2012 -15,02 -47,6

Font: DGR

L‟any 2011 va ser el primer, des del 2008, en què es va trencar la tendència de creixement

progressiu, atès que es va registrar una reducció del 26,57 % del finançament de la despesa

destinada a activitats de recerca i innovació. La reducció es va repetir l‟any 2012, amb un

6,19 % menys, en la línia general de reducció de la despesa que han experimentat els

pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Per segon any consecutiu no es compleix el

compromís 123.

D‟altra banda, el compromís 124 determina que «el pressupost dels programes específics de

suport a l‟R+D de la Generalitat tindrà, en el període 2009-2013, un increment percentual anual

mitjà similar, com a mínim, a l‟increment anual mitjà experimentat durant el darrer Pla de

Recerca i Innovació (2005-2008)».


63

Any Percentatge de

variació de la despesa

2009 6,58

2010 18,50

2011 -26,57

2012 -6,19

Font: DGR

L‟any 2012 el finançament de la despesa per a «programes específics»42

es va reduir un

15,02 %. És el quart any consecutiu amb una variació negativa i allunyada del creixement mitjà

del 32,5 % experimentat durant el període 2005-2008. D‟ençà del 2008 no hi ha hagut cap any

amb increment del finançament de la despesa en R+D+I. Així, doncs, no s‟ha assolit el

compromís 124 per a l‟any 2011 ni per al 2012.

Conclusions dels indicadors del repte 8

Un cop realitzat l‟estudi de l‟evolució de l‟extens repte 8, la conclusió més rellevant és que, com

ja es va manifestar en l‟informe de l‟any 2012, la previsió d‟escenaris pressupostaris dibuixada

en el PNRI ha quedat obsoleta. Efectivament, el comportament del PIB i la despesa destinada

a R+D han estat inferiors als previstos, tot i que s‟hagin registrat variacions positives, que en el

cas de la despesa en R+D sobre el PIB arriben fins al 2009, moment a partir del qual comença

la tendència a la baixa. No obstant això, el ritme de caiguda ha estat diferent segons el sector

que l‟experimenta (primer és el sector empresa, seguit del sector ensenyament superior i,

finalment, el sector administracions públiques). Aquest comportament ha fet que, com es recull

en les dades associades a l‟indicador 8.01, no s‟hagin assolit els percentatges de despesa (per

exemple, el 2 % R+D/PIB l‟any 2010), ni la proporció de 2/3 parts del total de la despesa en

R+D per part del sector empresa, com es recull en el compromís 117 del pacte (indicador 8.02),

ni el percentatge d‟inversió empresarial en innovació sobre el PIB (3 % per a l‟any 2010).

Pel que fa a l‟obtenció de fons d‟origen estranger (indicador 8.05), la tendència del període ha

estat moderadament positiva. Ara bé, el comportament quant a la captació de fons del 7è

Programa marc de la Comissió Europea ha estat més positiu i s‟ha aconseguit mantenir la

tendència incremental (indicadors 8.03 i 8.04) en el període analitzat, tot i que s‟ha registrat una

disminució en els fons captats del 2012 en relació amb el 2011. Amb tot, s‟ha assolit el

compromís 127 d‟incrementar la captació de fons europeus.

42

Com a «programes específics» s‟entén la despesa directa destinada al finançament de l‟R+D+I.

Il·lustració 32. Taula amb la variació i la desviació de la despesa en R+D dels departaments de la Generalitat de Catalunya, del període 2005-2008 al 2012 (compromís 124)


64

En relació amb el finançament amb origen a l‟Estat, cal posar en relleu que els darrers anys

s‟ha produït una reducció significativa dels fons pressupostats en la política 46 de recerca i

innovació, i que a més s‟han deixat d‟executar moltes partides (l‟any 2012 només es va

executar el 54,8 % del pressupost de l‟AGE en política 46), un fet que suposa una disminució

dels recursos disponibles per al sistema català. Tot i la reducció en valors absoluts, la

participació catalana s‟ha mantingut bastant estable pel que fa a la captació dels fons de l‟Estat

distribuïts a través del Plan Nacional, entorn del 20 % del total (indicador 8.06). En aquest

sentit, no s‟hauria assolit l‟objectiu d‟incrementar el percentatge de participació en els fons de

l‟Estat recollit al compromís 125.c.

Finalment, quant al finançament en R+D+I de la Generalitat de Catalunya, cal indicar que

tampoc en aquest cas s‟han assolit les xifres previstes de despesa en recerca i innovació. De

fet, els fons destinats a aquestes activitats s‟han començat a reduir progressivament a partir del

2009, i ni tan sols han arribat a les xifres recollides en el PRI 2010-2013. Aquesta reducció

també s‟ha produït en l‟esforç en R+D+I, ja que, tret de l‟any 2010, a partir del 2009 s‟ha reduït

el percentatge de despesa en recerca i innovació respecte al conjunt del pressupost executat.

En relació amb la consecució dels compromisos 123 (indicador 8.07) i 124 (indicador 8.08), no

s‟han produït novetats respecte als resultats de l‟informe de l‟any 2012, i tampoc no s‟han

assolit els compromisos de destinar més recursos a l‟R+D+I per part dels departaments

sectorials, ni a programes específics d‟R+D.

Dones, ciència i innovació en el sistema català de recerca i innovació

Aquest darrer epígraf de l‟informe de seguiment del PNRI 2013 estudia l‟evolució de les dones

en el sistema català de recerca d‟ençà de l‟entrada en vigor del pacte.

El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació conté, en el compromís 14, l‟objectiu

d‟incrementar la presència de les dones en el sistema de recerca i innovació. Per fer-ho, es

proposa dissenyar i implantar programes i plans d‟igualtat dirigits a reduir la pèrdua de talent

femení, promoure la presència de dones en llocs de decisió i incrementar els llocs de treball en

recerca i innovació ocupats per dones a les empreses.

Com ja es va posar de manifest en l‟informe de seguiment de l‟any 2012, agents com les

universitats o la pròpia Generalitat duen a terme activitats i estableixen mecanismes com, per

exemple, plans d‟igualtat dirigits a la consecució dels objectius de gènere en els àmbits de la


65

recerca i la innovació.43

Ara bé, per conèixer l‟abast d‟aquestes actuacions és més útil estudiar

l‟evolució de les dones dins del sistema català de recerca i innovació a partir de les dades

desagregades per a dones dels indicadors emprats per fer el seguiment dels reptes del PNRI.44

Per aquesta raó s‟han seleccionat un total de dotze indicadors, la major part dels quals,

lògicament, estan vinculats al repte 1, que tracta del talent (vuit en total), però també n‟hi ha

d‟associats al repte 2 (amb dos) i als reptes 3 i 4 (amb un cadascun). L‟anàlisi dels grups

d‟indicadors es fa prenent com a base els reptes als quals estan associats.

Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor

En aquest apartat es tracta l‟evolució del talent femení dins del sistema català de recerca i

innovació. Els vuit indicadors d‟aquest repte estan agrupats en tres subgrups que fan referència

successivament al nivell general d‟instrucció de la població femenina, a les dones en

l‟ensenyament superior i, finalment, a la seva presència en activitats d‟R+D de les empreses.

En la il·lustració 33 es pot veure el resum dels resultats i les tendències registrades.

Il·lustració 33. Indicadors del repte 1 associats a les dones

En relació amb els nivells d‟instrucció general de les dones a Catalunya, els tres indicadors

seleccionats no mostren canvis de tendència gaire intensos. Així, doncs, el percentatge de

dones que han completat els estudis de secundària (indicador 01D1.03) s‟ha mantingut sense

canvis significatius en el període 2006-2012. Tampoc no s‟han produït variacions significatives

43

En el cas de la Generalitat de Catalunya, el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 reafirma l‟objectiu

d‟aconseguir la plena igualtat en tots els àmbits, en el mateix sentit que es recull en disposicions del PRI 2010-2013 en relació amb la recerca i la innovació. 44

El «codi dona», que identifica cada indicador desagregat per a dones, té dues parts. Els tres primers nombres

identifiquen l‟ordre de l‟indicador dins la sèrie «dona», mentre que els altres indiquen a quin indicador utilitzat en els diferents reptes està vinculat. Així, el codi dona «01D1.03» vol dir que es tracta del primer indicador amb dades desagregades sobre dones (01D) i que està vinculat a l‟indicador 3 del repte 1 (1.03).

Codi

identif.Indicador

Període de

referència

Tendència en el

període de

referència

Variació entre

els dos darrers

anys

01D1.03 Dones de 20 a 24 anys que han completat els estudis de


02D1.04 Variació en l‟abandonament prematur dels estudis per

part de les dones (%)2006-2012

03D1.05 Formació permanent de les dones de 25 a 64 anys (%)2006-2012

04D1.06 Dones (30-34 anys) que han completat amb èxit


05D1.07 Dones diplomades en ciència i tecnologia (Tant per mil de

la població de 20 a 29 anys)2006-2010

06D1.08 Dones ocupades (EDP) en R+D (nombre)2006-2011

07D1.09 Ràtio d‟ocupades (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011

08D1.10 Investigadores en R+D (EDP) del sector empreses i

IPSAL (nombre)2006-2011


66

els darrers dos anys. Aquests comportaments de les dades són iguals que els registrats per al

conjunt de la població.

Un aspecte rellevant que cal assenyalar és el fet que el percentatge de dones que han

completat els estudis de secundària és superior al del conjunt de la població. Durant el període

2006-2012, aquest valor s‟ha situat entorn del 70 %, en el cas de les dones, davant del 62 %

del conjunt de la població.

La formació permanent entre les dones de 25 a 64 anys (indicador 03D1.05) ha experimentat

un comportament similar i s‟ha mantingut sense canvis de tendència en el període 2006-2012,

igual que entre els anys 2011 i 2012. Aquest comportament és el mateix, si més no, que el del

conjunt de la població.

L‟indicador que sí ha experimentat canvis de tendència ha estat el que fa referència a

l‟abandonament prematur del estudis per part de les dones (indicador 02D1.04). Durant el

període 2006-2012 s‟ha registrat una variació moderadament positiva, al reduir-se

l‟abandonament prematur dels estudis per part de la població femenina.45

Aquesta tendència ha

estat menys pronunciada que la registrada pel conjunt de la població (no és estrany si es té en

compte que entre els homes la taxa d‟abandonament és significativament superior), on la

tendència ha estat més positiva pel fet d‟haver-se reduït més l‟abandonament prematur. La

mateixa tendència s‟ha experimentat entre els dos darrers anys amb dades disponibles. El

valor registrat l‟any 2012 va ser del 19,6 %, mentre que l‟objectiu per al 2018 establert pel

Govern és del 15 %.

En el subgrup sobre ensenyament superior tenim dos indicadors. El primer (el 04D1.06)

mesura el percentatge de dones d‟entre 30 i 34 anys que han complert amb èxit l‟educació

superior. Les dades d‟aquest indicador dibuixen una tendència moderadament positiva entre

els resultats registrats els anys 2006-2007 i el registrat l‟any 2011, i un manteniment de la

tendència entre els anys 2010 i 2011. Les tendències registrades pel que fa al conjunt de les

dones en aquest indicador són les mateixes que les del conjunt de la població.

El segon indicador (05D1.07) mesura la proporció (en tants per mil) de diplomades en ciència i

tecnologia respecte al total de la població. Els valors que recull aquest indicador mostren que

entre els anys 2006 i 2010 s‟ha registrat una tendència moderadament positiva en el

percentatge de dones amb titulacions en ciència i tecnologia, mentre que no s‟han registrat

variacions importants entre els anys 2009 i 2010. En comparar aquests resultats amb els del

conjunt de la població s‟observa que la tendència de creixement ha estat menor entre les dones

45

La interpretació d‟aquest indicador s‟ha de fer en sentit contrari al de la resta. És a dir, la fletxa verda indica que la

tendència és de creixement i cal considerar-la negativa, atès que representa un increment de l‟abandonament prematur dels estudis, mentre que la fletxa verda indica tendència positiva perquè comporta la reducció d‟aquest abandonament.


67

que entre la resta. Per tant, tot i incrementar-se el percentatge de titulats en ciència i tecnologia

durant el període, aquest increment és menys intens pel que fa a les dones.

Els darrers tres indicadors del repte 1 tracten sobre l‟ocupació de les dones en activitats de

recerca i desenvolupament. El primer indicador (06D1.08) mesura el nombre absolut de dones

ocupades en activitats d‟R+D de Catalunya, mentre que el segon (07D1.09) ho fa en

percentatge. Els valors registrats en el període 2006-2011 mostren un tendència positiva en el

creixement de l‟ocupació de les dones en aquest tipus d‟activitat, tant en valors absoluts com

en valors relatius. L‟any 2011 no ha experimentat variacions significatives en relació amb l‟any

anterior en aquests indicadors.

En comparar els resultats de les dades amb els del conjunt de la població, s‟observa que entre

els anys 2006 i 2011 s‟ha incrementat en un 12,78 % el nombre de dones ocupades en R+D,

una taxa d‟increment superior a la del 8,78 % del conjunt de la població. Per contra, la ràtio de

dones ocupades en activitats d‟R+D continua sent inferior a la del conjunt de la població, ja que

el 2011 per a les dones era del 13,08 % (el valor del 2006 era de l‟11,32 %), mentre que per a

la resta ho era del 14,4 % (el valor del 2006 era del 12 %).

El tercer i darrer d‟aquest subgrup del repte 1 fa referència a les investigadores en R+D (EDP)

ocupades en el sector empreses i IPSAL (indicador 08D1.10). Les dades registrades en el

període 2006-2011 mostren una tendència moderadament negativa, que també es registra

entre els anys 2010 i 2011. Aquestes tendències negatives de l‟ocupació d‟investigadores en

l‟empresa són similars a les experimentades pel conjunt de la població, i es contraposen a les

dades d‟ocupació en el sector R+D, que van registrar una tendència positiva de creixement.


68

Il·lustració 34. Evolució dels principals indicadors del repte 1 sobre les dones

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟IDESCAT, el CSASE i l‟INE

Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i valoritzar coneixement capdavanter

Il·lustració 35. Indicadors del repte 2 associats a les dones

Els dos indicadors del repte 2 són els que han registrat tendències més positives en el període

examinat.

El nombre de tesis doctorals llegides per dones (indicador 09D2.01) ha dibuixat una tendència

positiva entre els anys 2006 i 2012 (i també entre el 2011 i el 2012) que coincideix amb el

comportament de creixement que ha experimentat el conjunt de la població.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

%

Anys

01D1.03 Dones de 20 a 24 anys que han completat els estudis de secundària (%)

02D1.04 Variació en l'abandonament prematur dels estudis per part de les dones (%)

03D1.05 Formació permanent de les dones de 25 a 64 anys (%)

04D1.06 Dones que han completat amb èxit l'educació superior (30-34 anys) (%)

05D1.07 Dones diplomades en ciència i tecnologia (‰ població de 20 a 29 anys)

07D1.09 Ràtio d'ocupades (EDP) en activitats d'R+D (%)

Codi id. IndicadorPeríode de

referència

Tendència en el

període de

referència

Variació entre

els dos darrers

anys

09D2.01 Tesis doctorals llegides per dones (nombre)2006-2012

10D2.04 Sol·licituds de patents de particulars que siguin dones

(%)2008-2012


69

L‟indicador sobre el percentatge de patents sol·licitades per dones particulars també ha

experimentat un creixement en el període 2008-2012 (no es disposa de dades dels anys 2006 i

2007). Aquest creixement mostra una tendència positiva per al conjunt del període, que registra

el seu màxim l‟any 2012 quan el 13,7 % de patents demanades per particulars dones. Tot i la

millora, el percentatge continua lluny d‟un escenari igualitari que suposaria la meitat de les

sol·licituds. Aquesta tendència positiva esdevé un comportament millor quan es compara amb

la tendència moderadament negativa que es va experimentar per al conjunt de la població (es

va reduir el nombre de sol·licituds de patents des del màxim assolit l‟any 2007).

Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de l‟acció pública i social

Il·lustració 36. Indicador del repte 3 associat a les dones

L‟emprenedoria és un dels fenòmens que es tracten en aquest repte 3 del pacte. De fet, entre

els objectius i compromisos inclosos dintre d‟aquest repte, és l‟única qüestió que té indicadors

que admeten la desagregació per gènere.

Com ja s‟ha vist, l‟impuls de l‟emprenedoria és una de les qüestions que ha rebut més atenció

darrerament. Per mesurar la seva evolució en el conjunt de la població femenina es disposa de

l‟indicador 11D03.6, que s‟obté a partir de les dades publicades als informes anuals Global

Entrepreneurship Monitor per a Catalunya.46

L‟11D3.06 mesura el nivell d‟emprenedoria de les dones a Catalunya a partir de determinar

quin és el percentatge estimat de dones que es troben involucrades en activitats inicials de

creació d‟empreses i que, a més, hi participen en una part del capital mínim. A partir de les

dades disponibles entre els anys 2006 i 2012, es pot veure que la tendència ha estat

moderadament negativa en el període, i també el 2012 en relació amb el 2011. Aquest

comportament és similar al del conjunt de la població i significa que hi ha menys dones

implicades en la posada en marxa d‟activitats empresarials.

46

TEA Catalunya: activitat emprenedora en fase inicial de les dones de Catalunya.

Codi

identif.Indicador

Període de

referència

Tendència en el

període de

referència

Variació entre

els dos darrers

anys

11D3.06 Emprenedores inicials (%)2006-2012


70

Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació

Il·lustració 37. Indicador del repte 4 associat a les dones

Pel que fa a la internacionalització del sistema de recerca i el paper de les dones en aquest

sistema, només es disposa d‟un indicador. Es tracta del percentatge de tesis doctorals

aprovades a les universitats catalanes47

per dones d‟origen estranger. En el període comprès

entre el curs acadèmic 2005-2006 i el curs 2011-2012 s‟ha registrat una tendència positiva en

el seu conjunt. Així, ha crescut el percentatge de dones d‟origen estranger que llegien les seves

tesis doctorals en universitats catalanes. Aquest comportament és paral·lel al registrat per al

conjunt de la població. No s‟han produït canvis significatius entre els cursos 2010-2011 i 2011-

2012.

Il·lustració 38. Evolució de les dades dels indicadors associats a les dones

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d‟UNeix, l‟OEPM i el GEM

47

Només es disposa de dades de les universitats públiques.

Codi

identif.Indicador

Període de

referència

Tendència en el

període de

referència

Variació entre

els dos darrers

anys

12D4.03 Tesis doctorals aprovades per dones d‟origen estranger

(%)2006-2012

5,57 %

6,81 %

5,53 %

7,39 %

13,00 %

6,70 %

5,35 % 6,43 %

5,44 %

3,60 %

5,40 % 4,89 %

23,99 %

27,82 %

24,93 %

26,49 % 27,49 %

32,82 % 32,19 %

671 629

742

804

742

844

963

0

200

400

600

800

1.000

1.200

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Anys

10D2.04 Sol·licituds de patents de particulars que siguin dones (%)

11D3.06 Emprenedores inicials (%)

13D4.03 Tesis doctorals aprovades per dones d'origen estranger (%)

09D2.01 Tesis doctorals llegides per dones


71

Conclusions dels indicadors sobre el paper de les dones en l‟R+D+I català

Els resultats de l‟anàlisi realitzada prenent com a base els indicadors seleccionats varia en

relació amb les qüestions i àmbits abordats. Així, s‟ha constatat estabilitat i pocs canvis en les

dades que tracten sobre el nivell general d‟instrucció de la població femenina, amb

comportaments similars als que ha registrat el conjunt de la població.

Pel que fa a l‟educació superior, la millora ha estat moderadament positiva, ja que s‟han

registrat increments en la proporció de dones amb titulacions superiors i en el nombre de dones

titulades en àrees de ciència i tecnologia. Aquesta tendència de creixement ha estat més

intensa i positiva en àmbits com el nombre de tesis llegides per dones o el nombre de patents

sol·licitades. A més, s‟han registrat tendències positives en el grau d‟internacionalització del

sistema, on també participen les dones, atès que s‟ha incrementat el nombre d‟estrangeres que

han llegit les seves tesis doctorals a les universitats catalanes. Tampoc no es pot oblidar el bon

comportament experimentat en l‟ocupació, ja que en el període el nombre i el pes de les dones

va tenir una evolució positiva pel fet d‟incrementar-se la seva presència en el sistema. Tot i

això, en el segment de les dones investigadores ocupades en les empreses s‟ha registrat una

tendència negativa, similar a l‟experimentada per la resta de la població, i molt vinculada a la

intensa destrucció d‟ocupació que ha experimentat el sector empresa a partir de l‟any 2008.

Pel que fa a l‟emprenedoria de les dones, en el període es constata també un comportament

moderadament negatiu, atès que hi ha menys dones vinculades a la creació d‟empreses al final

del període.


72

Taula de sigles i acrònims 7PM: 7è Programa marc ACC1Ó (o ACCIÓ): Agència de suport a la competitivitat de l‟empresa catalana AGAUR: Agència de Gestió d‟Ajuts Universitaris i de Recerca AGE: Administració general de l‟Estat AP: administracions públiques AQU: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya CA: comunitat autònoma CAT: Catalunya CAPCIT: Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia CCI: comunitat de coneixement i innovació (vegeu KIC) CCOO: Comissions Obreres CDTI: Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial CERCA: Centres de Recerca de Catalunya CIC: Consell Interuniversitari de Catalunya CIP: Competitiveness and innovation Framework Programme (Programa marc de competitivitat i innovació) CIRIT: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica CLUC: Certificat de Llengües de les Universitats de Catalunya CMiT: ciències, matemàtiques i tecnologia COSCE: Confederació de Societats Científiques d‟Espanya CRIC: Centre de Recerca i Innovació de Catalunya, SA CSASE: Consell Superior d‟Avaluació del Sistema Educatiu CSIC: Consell Superior d‟Investigacions Científiques CTI: ciència, tecnologia i innovació CTEM: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques DAFO: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats DGR: Direcció General de Recerca DGU: Direcció General d‟Universitats DGP: Direcció General de Pressupostos E2020: Estratègia Europa 2020 ECAT2020: Estratègia Catalunya 2020 EECTiI: Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació EDP: Equivalència a dedicació plena EEES: espai europeu d‟educació superior EIN: empreses innovadores en els darrers tres anys o amb innovacions tecnològiques en curs o no reexides EIT: European Institute of Innovation and Technology (Institut Europeu d‟Innovació i Tecnologia) EPA: Enquesta de població activa ES: educació superior ESO: ensenyament secundari obligatori FCRi: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació FECYT: Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia FGU: Fons Generals de les Universitats FP: formació professional GC: Generalitat de Catalunya GEM: Global Entrepreneurship Monitor ICREA: Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats IDESCAT: Institut d‟Estadística de Catalunya IEC: Institut d‟Estudis Catalans INE: Institut Nacional d‟Estadística IPSAL: institucions privades sense afany de lucre IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries KEY: Knowledge Economy Yard KIC: Knowledge and Innovation Communities (comunitats de coneixement i innovació) NEBT: nova empresa de base tecnològica OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic


73

OEPM: Oficina Espanyola de Patents i Marques OIGS: Observatori d‟Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya PCT: Patent Cooperation Treaty (Tractat de cooperació en matèria de patents) PDI: personal docent investigador PdG: Pla de Govern PIB: producte interior brut PIME: petita i mitjana empresa PIMEC: Petita i mitjana empresa de Catalunya PN: Plan Nacional PNRI: Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació PRI: Pla de recerca i innovació del Govern de Catalunya PCT: parcs científics i tecnològics R+D: recerca i desenvolupament R+D+I: recerca, desenvolupament i innovació RIS: Regional Innovation Scoreboard (Quadre d‟indicadors d‟innovació regional) RIS3: Research and Innovation Smart Specialisation Strategy (Estratègia d‟especialització intel·ligent en recerca i innovació) RIS3CAT: Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya SIR: Scimago Institutions Rankings SUR: Secretaria d‟Universitats i Recerca TEA: taxa d‟activitat emprenedora TIC: tecnologies de la informació i la comunicació UAB: Universitat Autònoma de Barcelona UAO: Universitat Abat Oliba UB: Universitat de Barcelona UdG: Universitat de Girona UdL: Universitat de Lleida UE: Unió Europea UGT: Unió General de Treballadors UIC: Universitat Internacional de Catalunya UOC: Universitat Oberta de Catalunya UPC: Universitat Politècnica de Catalunya UPF: Universitat Pompeu Fabra URV: Universitat Rovira i Virgili URL: Universitat Ramon Llull UVic: Universitat de Vic


74

Bibliografia AGÈNCIA DE SUPORT A L‟EMPRESA CATALANA (ACC1Ó). Pla 2009-2013. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2011. AGÈNCIA DE SUPORT A L‟EMPRESA CATALANA (ACC1Ó). Informe anual de l’R+D i la innovació a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2011. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). Educació superior i treball a Catalunya, 2001. 2003. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). La inserció laboral dels doctors de les universitats catalanes. Octubre del 2008. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). Memòria d’activitats 2012. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). Universitat i treball a Catalunya 2011. ALEMANY, L.; ÀLVAREZ, C.; PLANELLAS, M.; URBANO, D. Libro blanco de la iniciativa emprenedora en España. FPdGI Fundació Príncep de Girona, ESADE Ramon Llull University, Esade Entrepreneurship Institute. Barcelona, 2011. ARNOLD, E. «Evaluating Research and Innovation Policy: a Systems World Needs Systems Evaluations». Research Evaluation; 13(1): 3-17. 2004. BALLART, X. Informe d’avaluació del III Pla de recerca de Catalunya. Resum executiu. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007. CENTRE PER AL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC INDUSTRIAL (CDTI). Cuadernos CDTI de Innovación Tecnológica. Análisis de la Participación Española en el VI Programa Marco de I+D. Desembre del 2007. CENTRE PER AL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC INDUSTRIAL (CDTI). Participación española en el VII Programa Marco de I+D de la Unión Europea. Resultados provisionales 2007-2012. 2013. COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT). Pla de Recerca de Catalunya 2005-2008. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2005. COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT). Pla de Recerca de Catalunya 2005-2008. Resum. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006. COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT). Accions finançades per la Generalitat de Catalunya en matèria de recerca, desenvolupament i innovació. Exercici pressupostari de l’any 2007. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2008. CONFEDERACIÓ DE SOCIETATS CIENTÍFIQUES D‟ESPANYA (COSCE). Informe 2013. Análisis de los recursos destinados a I+D+i (política de gasto 46) contenidos en los presupuestos generales del Estado para el año 2013. 2013. CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA (CTESC). Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2012. CONSELL GENERAL DE CAMBRES DE CATALUNYA. Memòria 2011. 2012.


75

CONSELL GENERAL DE CAMBRES DE CATALUNYA. Memòria econòmica de Catalunya 2012. CRUE-REDOTRI UNIVERSIDADES. Indicadores en transferència de conocimiento. Cuadernos técnicos RedOTRI. 2010. EUROPEAN COMMISSION. Europe 2020. Strategy for smart sustainable and inclusive growth. Brussel·les, 2010. EUROPEAN COMMISSION. Horizon 2020. Investing in European success. EUROPEAN COMMISSION. Innovation Union Scoreboard 2013. EUROPEAN COMMISSION. Regional Innovation Scoreboard 2012. EUROPEAN COMMISSION. Sixth FP7 Monitoring Report 2012. FOMENT DE TREBALL NACIONAL. Report 2010. Barcelona, 2011. FUNDACIÓ CONEIXEMENT I DESENVOLUPAMENT (CYD). Informe 2012. FUNDACIÓ COTEC PER A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA. Informe COTEC 2012. FUNDACIÓ ESPANYOLA PER A LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA (FECYT). Análisis ICONO: SCImago Institutions Rankings (SIR) 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Acord estratègic 2013-2016. Document de bases per a l’impuls de la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social. GENERALITAT DE CATALUNYA. Compareixença del conseller d’Economia i Coneixement per informar dels objectius i les actuacions sobre universitats i recerca del Departament durant la legislatura 2013-2014. GENERALITAT DE CATALUNYA. Document de treball de l’Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). Barcelona, juliol del 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. El finançament de la recerca, el desenvolupament i la innovació per part de la Generalitat de Catalunya. Informes anuals 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Estratègia Catalunya 2020. Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació. Document de bases. Barcelona, 27 de març del 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Guia de bones pràctiques per al foment de l’R+D+I en l’àmbit de la contractació pública. La integració de mesures de foment de l’R+D+I en la contractació pública. GENERALITAT DE CATALUNYA. Indicadors de conjuntura econòmica. Juny del 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe de la Direcció General de Recerca: Comparativa dels plans de Govern 2011-2014 i 2013-2016 en matèria d’R+D+I. GENERALITAT DE CATALUNYA. Informes de personal d’R+D de les universitats públiques catalanes. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2012.


76

GENERALITAT DE CATALUNYA. Informes de recursos econòmics captats per a R+D de les universitats públiques catalanes. Barcelona, 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Intervenció del conseller d’Economia i Coneixement en la inauguració del curs universitari 2013-2014. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Document de bases del Comitè Permanent d’Experts. Barcelona, 2008. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pacte per a la indústria a Catalunya. Propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya. Juny del 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Panorama de l’estadística educativa no universitària. Juliol del 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’actuacions industrials i empresarials del Govern de Catalunya 2012-2014. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Govern 2011-2014. Balanç del primer any de legislatura. Valoracions per àmbit i actuacions representatives. Barcelona, 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Govern 2013-2016. 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de recerca i innovació de Catalunya 2010-2013. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla estratègic de recerca, innovació i transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020. Resum executiu. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’eixos estratègics d’innovació i recerca (2010-2013) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Recerca i Innovació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació 2010-2013. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària. Elements estratègics i operatius. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla director de recerca i innovació en serveis socials, 2010-2013. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Programa català d’ecodisseny (ECODISCAT) 2012-2015. GENERALITAT DE CATALUNYA. Sistema d’indicadors d’ensenyament de Catalunya. Barcelona, 2006(9), 2007(10), 2008(11), 2009(12), 2010(13), 2011(14), 2012(15) i 2013(16). GLOBAL ENTREPRENEURSHIP MONITOR (GEM). Informes executius Catalunya 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. ICONO, OBSERVATORI ESPANYOL D‟R+D+I (FECYT). Indicadores del sistema español de ciencia y tecnología. 2011, 2012 i 2013. ICONO, OBSERVATORI ESPANYOL D‟R+D+I (FECYT). Informe SISE (Sistema Integral de Seguimiento y Evaluación) 2007, 2008, 2009 i 2010. INSTITUCIÓ CATALANA DE RECERCA I ESTUDIS AVANÇATS. Memoir 2010, 2011 i 2012. Barcelona, 2011, 2012,2013.


77

INSTITUT VALENCIÀ D‟INVESTIGACIONS ECONÒMIQUES (IVIE) i FUNDACIÓ BBVA. Rankings ISSUE 2013. Indicadores sintéticos de las universidades españolas. MALKIN, Daniel. «El sistema català d‟innovació. Reptes i orientació de les polítiques publiques». A: Memòria econòmica de Catalunya 2009. Consell General de Cambres de Catalunya. Barcelona, 2010. MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. Actualitzación del programa de estabilidad 2012-2015. Madrid, 2012. MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. Estrategia española de ciencia y tecnología y de innovación 2013-2020. 2013. MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. El Plan de incentivación para la participación española en Horizonte 2020.

MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. Plan de actuación anual 2013. Ayudas para la financiación de la I+D+i en España. 2013. MOLAS-GALLART, J. «Definir, quantificar i finançar la tercera missió: un debat sobre el futur de la universitat». Coneixement i Societat. Revista d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 07/2005: 7-27. 2005. OBSERVATORI SISTEMA UNIVERSITARI. El precio de la carrera. Precios universitarios 2013-2014 en Cataluña y análisis de la evolución del precio total de los estudios. Juliol del 2013. OFICINA DE COORDINACIÓ EN RECERCA I INNOVACIÓ (OCRI). Informe de les accions finançades per la Generalitat de Catalunya en matèria de recerca, desenvolupament i innovació. Exercici pressupostari de l’any 2009. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Higher Education in Regional and City Development: Catalonia, Spain. Paris, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD), Higher Education in Regional and City Development. The Autonomous Region of Catalonia, Spain. Paris, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Main Science and Technology Indicators. Volume 2011, Issue 1 & 2. 2011. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Manual de estadísticas de patentes de la OCDE. 2009. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Reviews of Regional Innovation: Catalonia. Paris, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD), FUNDACIÓ ESPANYOLA CIÈNCIA I TECNOLOGIA (FECYT). Medición de las actividades científicas y tecnológicas. Manual de Frascati. Propuesta de norma práctica para encuestas de investigación y desarrollo experimental. Madrid, 2002. PLAZA, Luis M. «Indicadores para el análisis de la transferencia de conocimiento». Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Economia Industrial, 366/2007:23-86. 2007. RAUHVARGES, A. Global University Rankings and Their Impact. European University Association. Brussel·les, 2011. SMART SPECIALISATION PLATFORM. Connecting Universities to Regional Growth: A Practical Guide. Setembre del 2011.


78

SMART SPECIALISATION PLATFORM. Guide to Research and Innovation Estrategies for Smart Specialisation (RIS3). Març del 2012.

Bibliografia web Academic Ranking of World Universities (Rànquing de la Universitat de Xangai) http://www.shanghairanking.com/ ACC1Ó http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ ACUP, Associació Catalana d‟Universitats Públiques http://www.acup.cat/ AGAUR http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/index.jsp Agència d‟Informació, Avaluació i Qualitat (AIAQS) http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/html/ca/Du8/index.htmlComissió Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) http://www.cdti.es/index.asp?TR=C&IDR=1687 Consell General de Cambres de Catalunya http://www.cambrescat.es/ COSCE: Confederació de Societats Científiques d‟Espanya http://www.cosce.org/ COTEC: Fundació per a la innovació tecnològica http://www.cotec.es/ DIALNET http://dialnet.unirioja.es/ Europa 2020 http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm Eurostat http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/ Foment del Treball http://www.foment.com/index.h3p Fundació Catalana de Suport a la Recerca i la Innovació http://www.fundaciorecerca.cat/Agenicies.asp?accion=VerGrande&IdAgenicies=430 Fundació CYD (Fundació Coneixement i Desenvolupament) http://www.fundacioncyd.org/ Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia http://www.fecyt.es/fecyt/home.do;jsessionid=91B376C11429D516ABDCB01614A19A42 GEM Catalunya http://www.gem-spain.com/?q=GEM%20Catalu%C3%B1a Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/

Departament d‟Economia i Coneixement http://www20.gencat.cat/portal/site/economia Departament d‟Ensenyament http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament Departament de Salut http://www20.gencat.cat/portal/site/salut Departament d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

http://www.gencat.cat/agricultura Departament d‟Empresa i Ocupació http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/

ICONO: Observatori Espanyol d‟R+D+I http://icono.fecyt.es/Paginas/home.aspx ICREA http://www.icrea.cat/web/home.aspx

http://www.shanghairanking.com/

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/

http://www.acup.cat/

http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/index.jsp

http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/html/ca/Du8/index.htmlComissió

http://www.cdti.es/index.asp?TR=C&IDR=1687

http://www.cambrescat.es/

http://www.cosce.org/

http://www.cotec.es/

http://dialnet.unirioja.es/

http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/

http://www.foment.com/index.h3p

http://www.fundaciorecerca.cat/Agenicies.asp?accion=VerGrande&IdAgenicies=430

http://www.fundacioncyd.org/

http://www.fecyt.es/fecyt/home.do;jsessionid=91B376C11429D516ABDCB01614A19A42

http://www.fecyt.es/fecyt/home.do;jsessionid=91B376C11429D516ABDCB01614A19A42

http://www.gem-spain.com/?q=GEM%20Catalu%C3%B1a

http://www.gencat.cat/

http://www20.gencat.cat/portal/site/economia

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament

http://www20.gencat.cat/portal/site/salut

http://www.gencat.cat/agricultura

http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/

http://icono.fecyt.es/Paginas/home.aspx

http://www.icrea.cat/web/home.aspx


79

IDESCAT http://www.idescat.cat/ Institut d‟Estudis Catalans (IEC) http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp Observatori de la Recerca (Meridià) http://meridia.iec.cat/ INE http://www.ine.es/ Institució CERCA http://cerca.cat/avaluacio-cerca/ Ministeri d'Economia i Competitivitat http://www.mineco.gob.es/ Ministeri d‟Educació, Cultura i Esport http://www.mecd.gob.es/portada-mecd/ Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic http://www.oecd.org/ Observatori del Sistema Universitari http://www.observatoriuniversitari.org/ Observatori de la Comunicació Científica (OCC) http://www.occ.upf.edu/index.php?idioma=l2 Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) http://www.oepm.es/es/index.html PIMEC http://web.pimec.org/ QS Worldwide University Rankings http://www.topuniversities.com/ Ranking I-UGR http://www.rankinguniversidades.es/ Rànquing Universitats Espanyoles (Fundació BBVA i Ivie) http://www.u-ranking.es/ RedOTRI http://www.redotriuniversidades.net/portal/index.php?option=com_joomdoc&task=cat_view&gid=638&Itemid=100013 Regional Innovation Scoreboard

http://ec.europa.eu/enterprise/policies/innovation/policy/regional-innovation/ SCImago Institutions Rankings http://www.scimagoir.com/ TERMCAT http://www.termcat.cat/ UGT http://www.ugt.es/index1.html Universitat Abat Oliba http://www.uao.es/ Universitat Autònoma de Barcelona http://www.uab.es/ Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/web/ub/ca/ Universitat de Girona http://www.udg.edu/ Universitat de Lleida http://www.udl.es/ Universitat de Vic http://www.uvic.es/ Universitat Internacional de Catalunya http://www.uic.es/ Universitat Oberta de Catalunya http://www.uoc.edu/portal/catala/index.html Universitat Politècnica de Catalunya http://www.upc.edu/

http://www.idescat.cat/

http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp

http://meridia.iec.cat/

http://www.ine.es/

http://cerca.cat/avaluacio-cerca/

http://www.mineco.gob.es/

http://www.mecd.gob.es/portada-mecd/

http://www.oecd.org/

http://www.observatoriuniversitari.org/

http://www.occ.upf.edu/index.php?idioma=l2

http://www.oepm.es/es/index.html

http://web.pimec.org/

http://www.topuniversities.com/

http://www.rankinguniversidades.es/

http://www.u-ranking.es/

http://www.redotriuniversidades.net/portal/index.php?option=com_joomdoc&task=cat_view&gid=638&Itemid=100013

http://www.redotriuniversidades.net/portal/index.php?option=com_joomdoc&task=cat_view&gid=638&Itemid=100013

http://ec.europa.eu/enterprise/policies/innovation/policy/regional-innovation/

http://www.scimagoir.com/

http://www.termcat.cat/

http://www.ugt.es/index1.html

http://www.uao.es/

http://www.uab.es/

http://www.ub.edu/web/ub/ca/

http://www.udg.edu/

http://www.udl.es/

http://www.uvic.es/

http://www.uic.es/

http://www.uoc.edu/portal/catala/index.html

http://www.upc.edu/


80

Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu/ Universitat Ramon Llull http://www.url.es/ Universitat Rovira i Virgili http://www.urv.cat/

Annex

Taula de correspondència dels gràfics i les il·lustracions dels diferents informes

Cronologia del seguiment del PNRI

29 d‟octubre del 2013, reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte i presentació de

l‟Informe de seguiment 2013.

27 de juny del 2012, reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte i presentació de

l‟Informe de seguiment 2012.

10 d‟octubre del 2013, reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte i presentació de

l‟Informe de seguiment del 2010.

12 de març del 2009, creació de la Comissió de Seguiment del Pacte, aprovació del

seu reglament i presentació de l‟Informe de desplegament del pacte.

21 d‟octubre del 2008, signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

Informe 2010 Informe 2012 Informe 2013

- Il·lustració 27 Il·lustració 21

- Il·lustració 28 Il·lustració 22

Gràfic B pàg. 43 il·lustració 29 Il·lustració 23

Gràfic A pàg. 44 il·lustració 30 Il·lustració 24



Gràfic B pàg. 46 il·lustració 35 Il·lustració 30

- il·lustració 37 Il·lustració 32

- il·lustració 38 Il·lustració 31

http://www.upf.edu/

http://www.url.es/

http://www.urv.cat/


81

Taules resum d‟indicadors i fonts

Codi id.

Ind

ica

do

rU

nit

ats

Fo

nt

Ob

jecti

us:

Eu

rop

a 2

020/

EE

CT

iI/

PN

RI

Pe

río

de

de

refe

rèn

cia

Te

nd

èn

cia

en

el

pe

río

de

de

refe

rèn

cia

Va

ria

ció

en

tre

els

do

s d

arr

ers

an

ys

Ob

serv

acio

ns

1.0

1D

espesa p

úblic

a e

n e

ducació

respecte

al P

IB (

%)

%ID

ES

CA

TN

D2006-2

010

1.0

2Taxa d

‟escola

ritz

ació

a l‟e

ducació

infa

ntil (%

)%

CS

AS

E95

2009-2

011

1.0

3P

obla

ció

de 2

0 a

24 a

nys q

ue h

a c

om

ple

tat

els

estu

dis

de s

ecundària (

%)

%ID

ES

CA

T85

2006-2

012

1.0

4V

ariació

de l‟a

bandonam

ent

pre

matu

r de

l‟educació

i la form

ació

(18-2

4 a

nys)

(%)

%ID

ES

CA

T

<=

15

2006-2

012

En a

quest

cas,

una v

ariació

negativa

im

plic

a u

n c

om

port

am

ent

positiu

, ja

que v

ol dir q

ue s

‟ha r

eduït e

l nom

bre

d‟a

bandonam

ent

1.0

5F

orm

ació

perm

anent

de la p

obla

ció

de 2

5 a

64

anys (

%)

%ID

ES

CA

T15

2006-2

012

1.0

6P

ers

ones (

30-3

4 a

nys)

que h

an c

om

ple

tat

am

b

èxit l‟e

ducació

superior

(%)

%C

SA

SE

40

2006-2

011

1.0

7D

iplo

mats

en c

ièncie

s i t

ecnolo

gia

entr

e 2

0 i 2

9

anys (

‰)

‰ID

ES

CA

T25

2006-2

010

1.0

8P

ers

onal ocupat

(ED

P)

en R

+D

(nom

bre

)P

ers

ones e

n

ED

P

INE

ND

2006-2

011

1.0

9R

àtio d

e p

ers

onal ocupat

(ED

P)

en a

ctivi

tats

d‟R

+D

(‰

)

‰IN

E16

2006-2

011

1.1

0P

ers

onal in

vestigador

en R

+D

(E

DP

) del secto

r

em

pre

ses i IP

SA

L (

nom

bre

)

Pers

ones e

n

ED

P

INE

ND

2006-2

011

2.0

1Tesis

docto

rals

lle

gid

es (

nom

bre

)N

om

bre

SU

RN

D

2006-2

012

Els

anys fan r

efe

rència

als

curs

os a

cadèm

ics.

Quan e

l període d

e

refe

rència

fa m

enció

a l‟a

ny 2

006-2

012,

vol dir q

ue s

‟inic

ia e

n e

l curs

acadèm

ic 2

005-2

006 i q

ue a

rriv

a fin

s e

l curs

acadèm

ic 2

011-2

012

2.0

2P

roducció

cie

ntífic

a (

nom

bre

d‟a

rtic

les p

ublic

ats

)N

om

bre

FE

CY

TN

D2007-2

010

Dades p

ublic

ades b

asades e

n S

CIm

ago

2.0

3A

ctivi

tat

de t

ransfe

rència

de c

oneix

em

ent

de les

univ

ers

itats

cata

lanes (

mile

rs d

‟euro

s)

Mile

rs d

‟euro

sS

UR

ND

2007-2

011

2.0

4S

ol·lic

ituds d

e p

ate

nts

am

b e

fecte

s a

Espanya

pre

senta

des a

Cata

lunya p

er

resid

ents

(nom

bre

)

Nom

bre

OE

PM

ND

2006-2

012

Fa r

efe

rència

a la s

um

a d

e t

ots

tip

us d

e p

ate

nts

sol·lic

itades.

2.0

5A

ctivi

tat

inve

ntiva

de C

ata

lunya (

perc

enta

tge p

er

mili

ó d

‟habitants

)

Perc

enta

tge p

er

mili

ó

OE

PM

ND

2006-2

012

Pate

nts

per

mili

ó d

‟habitants

3.0

1R

àtio d

‟export

acio

ns d

‟alta i m

itja

na t

ecnolo

gia

sobre

el to

tal d‟e

xport

acio

ns (

%)

%ID

ES

CA

T10

2006-0

12

3.0

2D

espeses t

ota

ls e

n a

ctivi

tats

innova

dore

s p

er

part

de les e

mpre

ses (

mile

rs d

‟euro

s)

Mile

rs d

‟euro

sIN

EN

D2006-2

011

3.0

3E

mpre

ses a

mb a

ctivi

tats

innova

dore

s (

nom

bre

)N

om

bre

INE

ND

2006-2

011

3.0

4In

tensitat

innova

dora

de les e

mpre

ses (

%)

%IN

EN

D2006-2

011

Fa r

efe

rència

al perc

enta

tge d

e la d

espesa e

n innova

ció

sobre

el

volu

m d

e n

egoci de les e

mpre

ses.

3.0

5E

mpre

ses E

IN q

ue d

em

anen p

ate

nts

(nom

bre

)N

om

bre

INE

ND

2006-2

011

3.0

6E

mpre

nedors

inic

ials

(%

)%

GE

MN

D2006-2

012

Fa r

efe

rència

a la T

EA

Cata

lunya:

em

pre

nedors

en fase inic

ial (%

)

3.0

7E

mpre

nedors

d‟o

port

unitat

(%)

%G

EM

ND

2006-2

012

Taxa d

‟em

pre

nedors

d‟o

port

unitat

sobre

el to

tal d‟e

mpre

ndors

(%

)

3.0

8In

nova

ció

a l‟e

mpre

sa d

e c

reació

recent

(%

)%

GE

MN

D2006-2

012

Perfil

de la n

ova

em

pre

sa i d

e l‟e

mpre

sa c

onsolid

ada e

n r

ela

ció

am

b

el gra

u d

‟innova

ció

de p

roducte

(%

)

3.0

9In

nova

ció

a la G

enera

litat

de C

ata

lunya (

%)

%S

UR

ND

2007-2

012

Fin

ançam

ent

de la G

C d

estinat

a a

ctivi

tats

innova

dore

s e

xecuta

des

per

a la p

ròpia

GC

sobre

el to

tal de la d

espesa e

n R

+D

+I.

3.1

0Ú

s d

e l‟a

dm

inis

tració

ele

ctr

ònic

a p

er

part

de la

ciu

tadania

a C

ata

lunya (

%)

%ID

ES

CA

TN

D

2006-2

012

L‟in

dic

ador

mesura

el perc

enta

tge d

e p

ers

ones d

e 1

6 a

74 a

nys q

ue

han u

tilit

zat

inte

rnet,

en e

ls 3

mesos a

nte

riors

a la r

ecolli

da d

e

dades,

per

inte

ractu

ar

am

b l‟A

dm

inis

tració

públic

a.


82

Codi id.

Ind

ica

do

rU

nit

ats

Fo

nt

Ob

jecti

us:

Eu

rop

a 2

020/

EE

CT

iI/

PN

RI

Pe

río

de

de

refe

rèn

cia

Te

nd

èn

cia

en

el

pe

río

de

de

refe

rèn

cia

Va

ria

ció

en

tre

els

do

s d

arr

ers

an

ys

Ob

serv

acio

ns

4.0

1P

erc

enta

tge d

e m

àste

rs u

niv

ers

itaris im

part

its

tota

lment

en a

nglè

s r

especte

al to

tal d‟im

part

it (

%)

%S

UR

ND

2007-2

013

Els

anys fan r

efe

rència

als

curs

os a

cadèm

ics

. Q

uan e

l període d

e

refe

rència

fa m

enció

a l‟a

ny 2

006-2

012,

vol dir q

ue s

‟inic

ia e

n e

l curs

acadèm

ic 2

005-2

006 i q

ue a

rrib

a fin

s e

l curs

acadèm

ic 2

011-2

012

4.0

2Tesis

docto

rals

apro

vades s

egons l‟o

rigen

estr

anger

dels

estu

dia

nts

(%

)

%S

UR

20

2006-2

012

Fa r

efe

rència

als

«E

stu

dia

nts

inte

rnacio

nals

matr

icula

ts e

n

pro

gra

mes a

vançats

de t

erc

er

cic

le /

nom

bre

tota

l d‟e

stu

dia

nts

matr

icula

ts e

n %

» d

e l‟E

EC

TiI.

Any 2

006 =

curs

acadèm

ic 2

005-

2006.

4.0

3P

ers

onal (P

DI) d

edic

at

a a

ctivi

tats

d‟R

+D

de les

univ

ers

itats

d‟o

rigen e

str

anger

(%)

%S

UR

ND

2006-2

011

No inclo

u les d

ades d

e la U

AO

ni de la U

RL

. F

a r

efe

rència

al curs

acadèm

ic:

l‟any 2

006 =

curs

acadèm

ic 2

005-0

206.

4.0

4P

ublic

acio

ns c

ientífiq

ues e

n c

ol·la

bora

ció

inte

rnacio

nal (%

)

%F

EC

YT

ND

2007-2

010

Dades p

ublic

ades b

asades e

n S

CIm

ago.

Es m

esura

el conju

nt

de

les p

ublic

acio

ns d

els

quin

quennis

. A

ixí, les d

ades d

e l‟a

ny 2

007 fan

refe

rència

a la s

um

a d

e p

ublic

acio

ns d

el quin

quenni

2003-2

007.

4.0

5R

àtio d

e d

espesa inte

rna e

n R

+D

fin

ançada p

er

l‟estr

ager

(%)

%ID

ES

CA

T15

2006-2

011

5.0

1D

espesa e

n a

ctivi

tats

de c

ultura

cie

ntífic

a

finançada p

er

la G

C (

mili

ons d

‟euro

s)

Mili

ons d

‟euro

sS

UR

ND

2006-2

012

5.0

2D

espesa d

e les u

niv

ers

itats

destinades a

form

ació

i difu

sió

de la c

iència

(m

ilions d

‟euro

s)

Mili

ons d

‟euro

sS

UR

ND

2007-2

011

7.0

1P

roductivi

tat

cie

ntífic

a (

public

acio

ns /

mili

ó

d‟h

abitants

)

Nom

bre

de

docum

ents

/mili

ó

d‟h

abitants

FE

CY

TN

D

2007-2

010

Nom

bre

de p

ublic

acio

ns

en r

ela

ció

al nom

bre

d‟h

abitats

(rà

tio).

Dades p

ublic

ades b

asades e

n S

CIm

ago.

Es m

esura

el conju

nt

de

les p

ublic

acio

ns d

els

quin

quennis

. A

ixí, les d

ades d

e l‟a

ny 2

007 fan

refe

rència

a la s

um

a d

e p

ublic

acio

ns d

el quin

quenni

2003-2

007.

7.0

2Im

pacte

de la p

roducció

cie

ntífic

a d

el sis

tem

a

cata

là d

‟R+

D

Coefic

ient

FE

CY

TN

D

2007-2

010

Dades p

ublic

ades b

asades e

n S

CIm

ago.

Es m

esura

el conju

nt

de

les p

ublic

acio

ns d

els

quin

quennis

. A

ixí, les d

ades d

e l‟a

ny 2

007 fan

refe

rència

a la s

um

a d

e p

ublic

acio

ns d

el quin

quenni

2003-2

007.

7.0

3P

erc

enta

tge d

e d

ocum

ents

public

ats

en les m

illors

revi

ste

s (

Q1)

per

sèries q

uin

quennals

(%

)

%F

EC

YT

ND

2007-2

010

Dades p

ublic

ades b

asades e

n S

CIm

ago.

Es m

esura

el conju

nt

de

les p

ublic

acio

ns d

els

quin

quennis

. A

ixí, les d

ades d

e l‟a

ny 2

007 fan

refe

rència

a la s

um

a d

e p

ublic

acio

ns d

el quin

quenni

2003-2

007.

8.0

1C

om

pro

mís

117 (

Perc

enta

tge d

e d

espesa inte

rior

bru

ta e

n R

+D

respecte

al P

IB)

%IN

E3

2006-2

011

8.0

2C

om

pro

mís

118 (

Perc

enta

tge d

e d

espesa

em

pre

sarial en innova

ció

sobre

el P

IB)

%ID

ES

CA

T

INE

1,2

02006-2

011

Fa r

efe

rència

a la «

Despesa e

n R

+D

del secto

r priva

t sobre

el

pro

ducte

inte

rior

bru

t»

8.0

3C

om

pro

mís

127 (

Capta

ció

de fons d

els

pro

gra

mes

marc

euro

peus,

en m

ilions d

‟euro

s)

Mili

ons d

‟euro

sF

EC

YT

ND

2006-2

012

8.0

4R

eto

rn d

els

pro

gra

mes m

arc

euro

peus

[perc

enta

tge d

e p

art

icip

ació

sobre

el to

tal

(%)]

%F

EC

YT

ND

2006-2

012

8.0

5D

espesa inte

rna e

n R

+D

fin

ançada p

er

l‟estr

anger

(en m

ilions d

‟euro

s)

Mili

ons d

‟euro

sID

ES

CA

TN

D2006-2

011

8.0

6C

om

pro

mís

125.c

(P

erc

enta

tge d

e c

apta

ció

de

fons d

e l‟E

sta

t)

%F

EC

YT

ND

2006-2

011

Fin

ançam

ent

de l‟E

sta

t a t

ravé

s d

els

P

lans N

acio

nals

a C

ata

lunya

(%)

8.0

7C

om

pro

mís

123 [

Incre

menta

r pro

gre

ssiv

am

ent

el

pre

ssupost

d‟R

+D

+I de la G

enera

litat

de

Cata

lunya (

GC

)]

%S

UR

ND

2006-2

012

8.0

8C

om

pro

mís

124 (

Incre

menta

r el pre

ssupost

dels

pro

gra

mes e

specífi

cs d

e s

uport

a l‟R

+D

de la G

C)

Mili

ons d

‟euro

sS

UR

ND

2006-2

012


83

Co

di

do

na

Ind

ica

do

rU

nit

ats

Fo

nt

Ob

jecti

us:

Eu

rop

a 2

020/

EE

CT

iI/

PN

RI

Pe

río

de

de

refe

rèn

cia

Te

nd

èn

cia

en

el

pe

río

de

de

refe

rèn

cia

Va

ria

ció

en

tre

els

do

s d

arr

ers

an

ys

Ob

serv

acio

ns

01D

1.0

3D

ones d

e 2

0 a

24 a

nys q

ue h

an c

om

ple

tat

els

estu

dis

de s

ecundària (

%)

%ID

ES

CA

T85

2006-2

012

02D

1.0

4V

ariació

en l'a

bandonam

ent

pre

matu

r dels

estu

dis

per

part

de les d

ones (

%)

%ID

ES

CA

T<

=15

2006-2

012

03D

1.0

5F

orm

ació

perm

anent

de les d

ones d

e 2

5 a

64

anys (

%)

%ID

ES

CA

T15

2006-2

012

04D

1.0

6D

ones (

30-3

4 a

nys)

que h

an c

om

ple

tat

am

b è

xit

l'educació

superior

(%

)%

CS

AS

E40

2006-2

012

05D

1.0

7D

ones d

iplo

mades e

n c

iència

i t

ecnolo

gia

(‰

de

la p

obla

ció

de 2

0 a

29 a

nys)

‰ID

ES

CA

T25

2006-2

010

06D

1.0

8D

ones o

cupades (

ED

P)

en R

+D

(nom

bre

)P

ers

ones e

n E

DP

INE

ND

2006-2

011

07D

1.0

9R

àtio d

'ocupades (

ED

P)

en a

ctivi

tats

d'R

+D

(‰

)%

INE

16

2006-2

011

08D

1.1

0In

vestigadore

s e

n R

+D

(E

DP

) del secto

r em

pre

ses

i IP

SA

L (

nom

bre

)N

om

bre

INE

ND

2006-2

011

09D

2.0

1Tesis

docto

rals

lle

gid

es p

er

dones (

nom

bre

)

Nom

bre

SU

RN

D

2006-2

012

Els

anys fan r

efe

rència

als

curs

os a

cadèm

ics.

Quan e

l període

de r

efe

rència

fa m

enció

a l'a

ny 2

006-2

012,

vol dir q

ue s

'inic

ia e

n

el curs

acadèm

ic 2

005-2

006 i q

ue a

rriv

a fin

s e

l curs

acadèm

ic

2011-2

012.

Nom

és h

i ha d

ades d

e les u

niv

ers

itats

públiq

ues.

10D

2.0

4S

ol·lic

ituds d

e p

ate

nts

de p

art

icula

rs q

ue s

iguin

dones (

%)

%

OE

PM

ND

2008-2

012

És e

l perc

enta

tge d

e d

ones q

ue fig

ure

n c

om

a p

rim

era

sol·lic

itat

de p

ate

nt

de les p

resenta

des p

er

part

dels

part

icula

rs.C

om

para

tiva

és 2

008-2

011

11D

3.0

6E

mpre

nedore

s inic

ials

(%

)%

GE

MN

D2006-2

012

Fa r

efe

rència

a la T

EA

fem

enin

a d

e C

ata

lunya:

Em

pre

nedore

s

en fase inic

ial (%

)

12D

4.0

2Tesis

docto

rals

apro

vades p

er

dones d

'origen

estr

anger

(%)

%S

UR

20

2006-2

012

Fa r

efe

rència

al curs

acadèm

ic.

Nom

és h

i ha d

ades d

isponib

les

de les U

niv

. P

úbliq

ues

Informe de seguiment 2013 - observatorioabaco.es · La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016...

Documents

Transcript of Informe de seguiment 2013 - observatorioabaco.es · La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016...