INFORME AL PARLAMENT 2000 Resum SUMAR › site › unitFiles › 2159 › RESUM_2000.pdf · sobre...

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

PresentacióEl Síndic de Greuges és tan sols l’altaveu d’una societat cada cop més coneixe-dora dels seus drets i de les mancances que pateix. Això és, ni més ni menys, elque les queixes dels ciutadans reflecteixen. El Síndic les recull, les posa en relaciói, en allò que creu que representa un estat de coses a millorar o impropi d’unestat de dret respectuós amb els drets i les llibertats dels ciutadans, ho presentadavant dels representants del poble català, per tal que en puguin treure les sevespròpies conclusions i adoptin, en l’exercici de les seves potestats, les iniciativeslegislatives, pressupostàries i d’impuls i control de l’acció política i de govern quecreguin necessàries.El Síndic de Greuges de Catalunya va presentar al Parlament de Catalunyal’Informe de les seves actuacions corresponents a l’any 2000 el passat 7 de marçde 2001. El text íntegre ha estat publicat al Butlletí Oficial del Parlament deCatalunya, VI legislatura, número 165, de 27 de març de 2001.Aquesta publicació n’és un resum i té la pretensió de posar a l’abast dels lectors,de manera abreujada i ràpida, tot allò que considerem com a més destacable iil·lustratiu de l’exercici. Més enllà del Parlament i de les administracions amb lesquals ens relacionem per intentar resoldre les queixes que se’ns plantegen, ambaquest resum volem arribar a un major nombre de ciutadans, amb independèn-cia que pertanyin, individualment o col·lectiva, a sectors o grups que requereixenla nostra especial atenció. La defensa dels nostres drets i llibertats està directa-ment relacionada amb el grau de coneixement que en tinguem en tot moment.Amb aquesta voluntat de contribució a la difusió dels nostres drets i d’apropa-ment a la nostra realitat social es fa aquesta edició.

Anton CañellasSíndic de Greuges

I N F O R M E A L P A R L A M E N T 2 0 0 0 R e s u m

SU

MA

R

• Procediment administratiu. Funció pública i dretselectorals

• Habitatge i urbanisme

• Medi ambient

• Tributari

• Consum

• Sanitat i serveis socials

• Treball i pensions

• Ensenyament, professorsi universitats

• Normalitzaciólingüística i cultura

• Justícia, presons iseguretat ciutadana

• Infants

• Dones

• Immigració

• Projecció institucional

• Estadística

El Síndic presenta davant el Ple del Parlament l’Informe de 2000

2

Les actuacions que fan referència a con-flictes entre els poders públics i la ciutada-nia ocupen, cada any, un volum destaca-ble en el conjunt de l’activitat del Síndic.Durant l’any 2000 es van rebre un total de725 queixes per aquest concepte, i es vaniniciar 5 actuacions d’ofici. La descoordi-nació entre administracions, o les queixesderivades dels processos de selecció quese segueixen per accedir a una feina enuna administració pública, són dos aspec-tes sobre els quals hem incidit. Tambévolem subratllar la intervenció duta aterme arran de la implantació d’un nousistema d’adjudicació del servei de trans-port sanitari. Aquest fet ha provocat algu-nes disfuncions i un cert desconcert entrela població, del qual se n’han fet ressòàmpliament els mitjans de comunicació.Sobre aquest cas, el Síndic ha conclòs quehauria estat prudent elaborar una anàlisisobre la demanda de transport sanitari–urgent i no urgent– abans de l’aplicaciód’aquest canvi en el model de contracta-ció. Les queixes de persones afectades perexpropiacions forçoses, molt centrades en

l’ús que fa l’Administració d’aquestapotestat, també han merescut atenció perpart del Síndic. Destacar que la nostraintervenció ha estat decisiva perquè, enmolts casos, les parts en litigi arribessin auna solució satisfactòria per a ambdós.

Ús de mitjans tècnics enl’AdministracióL’eclosió que han experimentat les novestecnologies ha fet aparèixer un seguit desuports i mitjans informàtics que hanmodificat la relació existent entre les ad-ministracions i el ciutadà. Així, per exem-ple, certes tramitacions que anteriorments’havien d’efectuar en presència física, araja es poden canalitzar a través d’Internet.Aquest és un avenç que el Síndic valora iconvida a potenciar, sempre que es faci,però, amb garanties. L’ús d’aquesta tec-nologia no pot comportar un relaxamentde l’Administració pel que fa al respectedels requisits previstos en cada procedi-ment, i cal ser especialment curós en el

compliment del que dicten les lleis i man-dats constitucionals sobre la utilitzaciód’aquests mitjans. El Síndic també consi-dera que la seva implantació tampoc nopot redundar en un sobrecost per a l’u-suari.

Oposicions i concursospúblicsJa en el seu informe de l’any passat, el Sín-dic es feia ressò de diverses disfuncions enel procediment que segueixen les adminis-tracions per cobrir els seus llocs de treball. Enguany, s’han rebut nombroses queixesque fan referència als concursos i oposi-cions que es convoquen per accedir-hi.Convocatòries que a la pràctica són res-tringides o estan poc publicitades, o des-acords amb la valoració que fan els òrgansde selecció sobre determinats mèrits queacredita l’aspirant, concentren el gros deles demandes. Per tot això, el Síndic sostéque aquests òrgans han d’evitar caure enl’arbitrarietat i, en aquest sentit, han de

Procediment administratiu. Funció pública i drets electorals

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

Síndic GreugesCatalunyade

de

3

motivar totes les seves decisions, fins i totles que es dictin en base a la seva potestatde discrecionalitat tècnica. Una redacciómés precisa de les bases sobre els mèritsque es valoraran a l’hora d’optar a unaplaça de funcionari o a un lloc de treballde l’Administració, també ajudaria a esvairpossibles malentesos. En resum, igualtat,mèrit i capacitat són tres principis bàsicsque les administracions estan obligades agarantir durant el procés.

Legislació electoralDiversos ajuntaments de la Cerdanyas’han adreçat al Síndic per exposar unaqueixa sobre la constitució del ConsellComarcal després de les últimes eleccionsmunicipals del 13 de juny de 1999. LaJunta Electoral, a l’hora de fer l’assignacióde consellers a més dels regidors també vacomptabilitzar els vocals de les entitatsdescentralitzades de la comarca, un criteri

que no va ser aplicat en cap altre territoride Catalunya. Després d’estudiar ambdeteniment el cas, el Síndic creu conve-nient modificar la normativa actual queregula la composició dels consells comar-cals, amb el propòsit de fer-la més concre-ta perquè no estigui subjecta a interpreta-cions obertes que donin peu a situacionscom l’exposada. En relació amb la queixa,i fins que no es realitzi la modificació legis-lativa proposada, es recomana que es faciuna nova assignació de consellers en laqual no es computin els càrrecs de les uni-tats descentralitzades de la Cerdanya. Aixímateix, el Síndic també advoca per la pro-mulgació d’una llei electoral catalana dinsl’àmbit de les competències que estableixl’Estatut. També insta els partits polítics aestudiar possibles solucions als problemesque afecten el sistema electoral vigent perevitar una pèrdua de confiança dels elec-tors, que redundi en un increment del’abstenció.

HEM RECOMANATHEM RECOMANAT

HEM SUGGERITHEM SUGGERIT

HEM INFORMATHEM INFORMAT

HEM ADREÇATHEM ADREÇAT

- Arran de la queixa de dos aspirants auna plaça de tècnic mitjà en ciènciessocials de l’Ajuntament de Barcelona,que l’òrgan convocant delimiti, en lesbases de la convocatòria, els mèritsque s’hi valoraran. Aquesta recoma-nació ha estat acceptada.

- A la Generalitat i als ajuntaments queel procés de control de baixes labo-rals dels seus treballadors sigui res-pectuós amb el dret a la intimitat,arran d’una queixa exposada perdiversos sindicats.

- Al Departament de Governació iRelacions Institucionals que adoptimesures legislatives que evitin que eltransfuguisme pugui alterar la corre-lació de majories en un ajuntament.El Departament ens va contestar queel Parlament ja està posant fil a l’a-gulla sobre aquesta qüestió.

- Arran d’una queixa sobre la no auto-rització a fer una consulta ciutadanasobre l’abolició del deute extern,sobre la normativa que en aquestscasos s’aplica a Itàlia, Portugal,França i Alemanya.

- A l’Ajuntament de Barcelona la quei-xa d’un veí de Premià de Mar en rela-ció amb el cost del servei d’atenciótelefònica 010, que és superior ald’una trucada metropolitana ordinà-ria. No qüestionem aquest serveique, entre d’altres utilitats, facilital’acostament de l’Administració alciutadà, però altra cosa és que hagide suposar una despesa més alta quela que suposaria comparèixer perso-nalment a les dependències munici-pals. A hores d’ara estem pendentsde rebre resposta per part de l’Ajun-tament.

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

4

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Habitatge i urbanismeLes polítiques de promoció pública d’habi-tatges, juntament amb una actuació d’ofi-ci relacionada amb el pla per reordenarurbanísticament la zona que actualmentocupa el barri de Can Tunis de Barcelona,han concentrat el que ha estat l’actuaciódel Síndic en màteria d’habitatge. Pel quefa a urbanisme, hem prestat especial aten-ció a tres aspectes: les cessions d’aprofita-ment mitjà per part de l’Administració, lesrelacions entre dret civil i dret urbanístic i laproblemàtica derivada dels desperfectesconstructius en obres que promouen elspoders públics. En total, hem rebut 245queixes i hem iniciat 3 actuacions d’oficirelacionades amb l’habitatge i l’urbanisme.

Habitatges de promoció públicaPer facilitar la universalització de l’accés al’habitatge, les administracions podenconstituir-se com a promotores públiquesd’habitatges o bé establir un preu màximde venda, en cas d’actuacions privades, acanvi de la concessió d’ajuts. En el primercas, el Síndic constata que el nombre depromocions públiques que s’emprenen ésinsuficient per cobrir la demanda actual.A més, observem que alguns d’aquestshabitatges posteriorment són venuts apreu de mercat, fet que a la pràctica pro-voca que no puguin ser adquirits per lesfamílies de rendes més baixes. Per esme-

nar aquesta situació, el Síndic proposa lamodificació de la Llei de l’habitatge perinstituir la figura de la compravenda a grà-cia, on es faciliten mecanismes perquè lesadministracions puguin recuperar els pisosi les cases que han promogut, però quehan entrat dins el circuit de l’especulació.Pel que fa a la política de preus màxims,constatem que no ha aconseguit el seuobjectiu –contenir els preus– i, per això,aconsellem reorientar-la.

Can TunisUna informació periodística sobre un pro-jecte urbanístic de l’Ajuntament de Barce-lona, que suposarà la desaparició del barride Can Tunis, on s’afirmava que noméss’oferirà un nou habitatge als afectats ensituació legal, ha motivat l’interès i l’estu-di en profunditat del cas per part del Sín-dic. A partir d’aquí, hem suggerit al con-sistori que dins la categoria d’"ocupantslegals" també es tinguin en compte lesfamílies que, tot i no tenir títol documen-tal, porten anys vivint al barri de manerapermanent i única, i que els veïns estiguinpermanentment informats sobre l’impacteque els suposaran les obres prèvies a l’ex-propiació dels seus habitatges. Sense dei-xar Can Tunis, cal mencionar que tambéhem intervingut arran d’un conflicte sorgitpel desdoblament de la línia d’autobusosque cobreix la zona, fet que ha tingut

repercussió en els seus usuaris. Així, hemsuggerit un seguit de mesures –sincronit-zació d’horaris de pas de les dues línies,unificació de bitllet...– per esmorteir, tantcom es pugui, els possibles perjudicis deri-vats d’aquest canvi en el recorregut de lalínia.

Cessions d’úsLa Llei del sòl de 1976 estableix que el10% de l’aprofitament mitjà dels polígonsi unitats d’actuació ha de ser cedit pel pro-motor a les administracions públiquesactuants. El Síndic recorda que aquestdeure urbanístic només s’aplica en deter-minades classes de sòl, i s’ha de ser moltrespectuós en la seva aplicació en aquellesurbanitzacions edificades amb anterioritata 1976.

- A la Direcció General d’ActuacionsConcertades, que agiliti els tràmitsde resolució dels expedients peraconseguir un ajut per poder com-prar un habitatge. L’esmentat orga-nisme ens ha informat de l’admissiódel nostre suggeriment i ha donatordres per evitar noves dilacions en elfutur.

- A l’Ajuntament de Barcelona queestudiï la possibilitat de traslladarprovisionalment a altres habitatges afamílies del barri de Can Tunis queno han estat reallotjades, tot i queseran expropiades. La proposta haestat acceptada.


SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Can Tunis. Barcelona

5

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Medi ambientLes molèsties generades per l’excés desoroll que provoquen certes activitats oconductes torna a ser, un cop més, motiude queixa per part de molts ciutadans.També es detecta una preocupació crei-xent sobre les conseqüències que pot tenirper a la salut la instal·lació indiscriminadad’antenes de telefonia mòbil i xarxes dedistribució elèctrica. El tractament delsresidus, i també el dret a la informacióambiental són altres punts que han estattractats pel Síndic en aquest apartat, ons’han rebut fins a 212 queixes i s’han ini-ciat 3 actuacions d’ofici.

La concessió de llicències d’activitatsLa concessió de llicències provisionals enmatèria d’establiments públics i activitatsrecreatives requereix una prudència extre-ma. Les molèsties i maldecaps que aques-ta mena d’activitats poden ocasionar enl’entorn és una font de conflicte latent.Per això, els poders públics –en aquestcas, els locals– han d’actuar amb elmàxim rigor a l’hora de verificar queaquestes activitats no contravenen lesnormatives vigents, molt especialment enallò relatiu a sorolls. L’atorgament d’a-questa llicència de caràcter provisional ésuna potestat dels ajuntaments, que lapoden concedir d’ofici o bé a instància depart, i està supeditada a l’exigència decertes condicions. D’aquesta manera, l’o-bertura de l’establiment no pot suposarun risc per a la seguretat de les persones,i cal verificar que els nivells acústics ques’hi registraran no superen els límits fixatsen els domicilis dels veïns colindants oafectats. És per tot plegat, que el Síndicreitera la necessitat que els poders localssiguin molt curosos en l’aplicació d’a-quests dictats, i els recorda la necessitatde dotar-se d’una ordenança específicasobre la matèria. En aquest sentit, tambécal reclamar rigor en el control d’aquellesactivitats o hobbies que si bé no tenencaràcter productiu, i per tant no estansubjectes a la llei, també poden sermolestes per als ciutadans que les tenen aprop.

La canera de MataróLes imatges televisives de diversos gossosde la canera de Mataró sent sacrificatsmitjançant mètodes que infringien lalegalitat van provocar que el Síndic rebésnombrosos missatges electrònics d’arreudel món mostrant la seva indignació peraquestes pràctiques. Es va acordar iniciaruna actuació d’ofici amb el propòsit d’es-brinar si s’havia violat la llei. Vam contac-tar amb l’Ajuntament de Mataró, queens va comunicar que s’havien pres lesmesures oportunes per determinar laintervenció o extinció del servei a l’em-presa que s’encarregava de la recollidadels animals. El Departament de MediAmbient, per la seva banda, va informarde l’obertura d’un expedient sancionadorcontra la citada empresa. Arran del cas,vam recomanar al consistori maresmencque extremés el control, vigilància i ins-pecció d’aquest tipus d’instal·lacions,mentre que, a Medi Ambient, el Síndic liva fer avinent la necessitat d’impulsar lacreació de refugis per a animals abando-

nats així com campanyes per afavorir laseva adopció.

L’Informe extraordinarisobre l’actuació del’Administració públicaen matèria de prevenció i intervenciódavant el riscd’inundacions i avingudesMalauradament, els aiguats i les inunda-cions són fenomens que tenen lloc cíclica-ment en el nostre territori, sotmès a lescondicions pròpies del clima mediterrani.La pèrdua de vides i de béns són les con-seqüències indesitjables i contra les qualscal lluitar. Aquest fet i la presentació al Síndic dedues queixes relacionades amb la pèrduad’una vida en un aiguat i amb la idoneïtatd’una obra hidràulica de protecció, decidíal Síndic a elaborar un informe extraordi-nari dirigit al Parlament de Catalunya, per

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

6

tal de conèixer el grau de compliment, perpart de les administracions públiquescatalanes, d’aquelles previsions legals diri-gides a evitar o minorar els efectes de lespluges torrencials i, si s’esqueia, suggeriractuacions o correccions que permetessinfer més eficient la intervenció de l’admi-nistració en aquesta matèria.L’informe incorpora una part descriptivadel fenomen dels aiguats i els seus efectesa Catalunya durant el darrer segle, aixícom una referència a les actuacions legals

i que, en matèria de predicció i prevenció,duen a terme els països mediterranis méspropers al nostre.La part més jurídica de l’informe està dedi-cada a un estudi transversal de les dife-rents legislacions especialitzades quepoden incorporar previsions o mandatsque afectin la matèria objecte d’informe:legislació en matèria de protecció civil, enmatèria d’aigües i planificació hidràulica ien matèria de planificació territorial iurbanística.

De l’apartat de conclusions i recomana-cions destaquem, entre d’altres, lessegüents:- Necessitat de disposar d’un pla especial

d’actuació davant el risc d’inundacions–Inuncat– que incorpori un estudi actuali acurat de les zones inundables.

- Necessitat d’aprovar i homologar defini-tivament l’esmentat Inuncat.

- Necessitat de coordinar i vincular la legis-lació i l’actuació de les diferents autori-tats amb competències en matèria depolítica hidràulica, protecció civil i plani-ficació territorial i urbanística.

- Necessitat de revisar els diferents instru-ments de planificació urbanística a lallum del possible risc d’inundacions arri-bant, si s’escau, a fer les modificacionsdel planejament que calguin i el trasllatd’aquelles instal·lacions en perill.

- Finalment, el Síndic també deixa cons-tància, en el seu informe, de la necessi-tat de desvetllar en la població la per-cepció i la consciència dels riscos davantdeterminades actuacions i la responsabi-litat compartida dels ciutadans en lestasques de prevenció i minoració dels ris-cos davant el perill d’inundacions.

- A les administracions que tenencompetències en matèria aeoropor-tuària, urbanística i medioambientalque les actuacions o projectes queduguin a terme sobre infraestructu-res aèries (ampliacions, etc.) han detenir en compte les singularitats icaracterístiques dels territoris i nuclishabitats que en puguin resultar afec-tats.

- A l’Ajuntament de Gandesa que hade garantir la neteja d’un solar de lapoblació on està instal·lat el centred’assistència primària (CAP) i el jut-jat. El requeriment ha estat acceptat.

- A l’Ajuntament de Premià de Marque té el deure de no permetre quees realitzin actuacions musicals en unlocal que no té llicència definitiva,atès que està pendent de la realitza-ció d’obres d’insonorització. Aixímateix, s’agrega que la llicència nopodrà ser expedida fins que no escomprovi que s’han adoptat aques-tes mesures correctores.

HEM RECORDATHEM RECORDAT

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

7

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Tributari

El paper del Síndic, com a interlocutorentre la societat civil i les institucions, hatingut una de les seves màximes expres-sions en les actuacions que afecten elcamp tributari. Moltes de les queixes rebu-des sobre aquest àmbit denoten la frustra-ció que senten molts ciutadans davantuna administració que veuen com opaca i,per tant, acudeixen al Síndic per canalitzarles seves demandes. Normalment no ésdiscuteix la legalitat vigent –la norma–,sinó el procedir dels organismes tributaris,ja sigui en forma d’errors, abusos o, sim-plement, passivitat. En aquest sentit, unade les qüestions més reiterades és la del’omissió administrativa, que sovint fa queel contribuent quedi en una situació d’in-defensió. El número total de queixes rebu-des ha estat de 234.

Els interessos dedemoraLa Llei 1/1998 de drets i garanties delscontribuents va suprimir l’obligatorietat,fins aleshores existent, d’haver de denun-ciar la mora de l’administració en la devo-lució d’una quantitat com a requisit per

poder cobrar interessos pel retard. Mal-grat aquest canvi legislatiu, es continuendonant casos en què els òrgans tributarisno actuen d’ofici a l’hora de complir ambaquest obligació, circumstància que s’hatraduït en queixes al Síndic. Aquestsretards, ja sigui en el reconeixement deldret a la devolució o a l’hora de satisfer elpagament, provoquen que els interessosde demora que ha d’abonar l’Administra-ció siguin considerables. Es dóna el cas,per exemple, d’un contribuent que s’adre-çà al Síndic per denunciar una retencióque el Departament d’Economia dictàsobre els imports que havia de percebrecom a devolució de l’IRPF. Doncs bé, uncop resolt el cas, favorablement, l’interes-sat rebé les 199.609 pessetes que li corres-ponien, més 111.897 pessetes en concep-te d’interessos.

DescoordinacióadministrativaLa configuració actual de l’entramat fiscalde la Generalitat i els ens locals provocaque la descoordinació administrativa en

matèria tributària sigui un fet gairebéinevitable a Catalunya.Aquest fet adquireix un plus de rellevànciaen el cas de les normes de valoració delsbéns immobles de naturalesa urbana, quea la pràctica són l’element referencial percalcular diversos impostos, com ara l’IBI(Impost sobre Béns Immobles). Cal recor-dar, però, que ja s’han fet intents perresoldre aquest problema en el cas, perexemple, dels impostos cedits per part delgovern estatal al català, sense que s’hagivertebrat cap mecanisme equivalent en elcas dels ens locals.

- Davant l’Organisme de Gestió Tri-butària de la Diputació de Barcelona,recordant-li que havia de retornar auna persona jurídica una quantitatque li havia estat embargada prèvia-ment com a conseqüència d’un erroradministratiu. La intervenció delSíndic ha permès desencallar la situa-ció amb la devolució de la quantitatembargada més els interessos.

HEM ACTUATHEM ACTUAT

8

ConsumL’aparició d’un seguit d’empreses quecomercialitzen llistats de pisos per llogarque, en la pràctica, o no existeixen o bé jaestan arrendats, és un fenomen que elSíndic ja va esmentar en el seu Informe del’any passat. La persistència d’aquestapràctica, fa que enguany ens hi hàgim detornar a referir. Dins l’apartat de consum,on es comptabilitzen 383 queixes i 9actuacions d’ofici, també hem detectat uncert malestar respecte als endarrerimentsque pateix el sistema de correus, les ano-malies en el funcionament i la facturaciódels subministraments de serveis bàsics–principalment aigua, electricitat i telè-fon–. Ara bé, un segment molt importantde queixes ha fet incidència en el tracta-ment comercial de les dades personalsque fan les empreses, un tema que pas-sem a desenvolupar a continuació.

Ús comercial de dadespersonalsUn operador de telefonia va adreçar,durant l’any passat, un escrit als seus abo-

nats on els demanava autorització perpoder fer servir les seves dades amb fina-litats promocionals. Si no s’hi estava d’a-cord, calia adreçar en el termini d’un mesun escrit expressant la negativa ja que, encas contrari, la companyia entenia quetenia llum verda (consentiment tàcit) perfer ús d’aquesta informació. Les cartesrebudes expressant la seva disconformitatamb aquest procediment han estat consi-derables. Si bé l’aplicació de la fórmuladel consentiment tàcit és legal, entenemque les operadores de telefonia -i perextensió totes les empreses que facin ser-vir aquesta pràctica-, han de garantir al’abonat tota la informació necessària ipossible sobre les dades de què disposeni el seu ús. També cal que s’estableixinmecanismes més àgils per poder revocar odenegar el consentiment atorgat, i aixòvol dir posar a disposició del client siste-mes alternatius a l’escrit per comunicar-ho. Com ara la via telefònica, per citar unexemple.

La venda de llistes ambpisos de lloguerCom ja s’ha comentat, la proliferaciód’empreses que es dediquen a vendre llis-tes amb habitatges per arrendar és unaspecte sobre el qual s’acumulen moltesqueixes. Davant la transcendència deltema, que afecta de ple un dels dretsconstitucionals bàsics com és el de l’accèsa l’habitatge, el Síndic de Greuges ha ini-ciat una investigació d’ofici amb la finalitatde valorar els mecanismes de protecció oinformació que s’hagin articulat per alsusuaris d’aquests serveis.

- Al Departament d’Indústria, Comerç iTurisme, a partir de la queixa presen-tada per uns ciutadans sobre un ser-vei deficient prestat per una agènciade viatges, que adopti les mesuresoportunes per tal que, amb caràctergeneral i sistemàtic, s’informi les per-sones que es trobin en una situaciósimilar de les possibilitats i opcions dequè disposen per demanar una com-pensació, en cas que considerin quel’actuació de l’empresa turística elsha causat un perjudici demostrable.També entenem que aquesta infor-mació s’hauria de donar en elmoment que es fa la reclamació, o béquan aquesta és admesa a tràmit. ElDepartament ens va comunicar queel suggeriment havia estat acceptat.

- A l’Entitat Metropolitana del Transportque les empreses concessionàries delservei d’autobusos autoritzin i facilitinl’accés de persones amb cotxets denens petits, tenint en compte que jadisposen d’espais i enginys preparatsper a persones que tenen la sevacapacitat de mobilitat reduïda. ElConsell Metropolità va aprovar unreglament que preveu l’autoritzacióde l’accés dels cotxets als autobusos, ique es puguin col·locar sense plegar,en un lloc convenientment senyalitzat.Per tant, considerem acceptat el nos-tre suggeriment.

- A les entitats públiques i privades quetracten dades personals, que adoptinles mesures adequades perquè l’úsd’aquesta informació compti amb elconsentiment inequívoc del seu titular.

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de


HEM DEMANATHEM DEMANAT

9

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Sanitat i serveis socialsPel que fa a l’àmbit sanitari, durant l’any2000 el Síndic va rebre 162 queixes i varealitzar 6 actuacions d’ofici. En relacióamb l’altre bloc d’aquest capítol, el de ser-veis socials, s’han comptabilitzat 165queixes i 11 actuacions d’iniciativa pròpia.Tot i les mesures empreses pel Departa-ment de Sanitat per esmorteir les llistesd’espera en les intervencions quirúrgi-ques, aquest és un aspecte que encarasuscita un cert neguit entre la població.Així mateix, s’ha pogut constatar que escontinua donant un tracte diferent a l’a-tenció primària a les zones on s’haimplantat la reforma i a aquelles on enca-ra no s’ha dut a terme. Davant d’aquestasituació, el Síndic confia que l’any 2002, icontinuant amb les previsions, aquest pro-blema es podrà donar per tancat un coptota la xarxa hagi estat reformada. Men-cionar, igualment, que el Govern de Cata-lunya ha acceptat la nostra recomanacióde regular el dret a una segona opinió odoble diagnòstic. La pervivència de barre-res arquitectòniques que esdevenen unveritable escull per als ciutadans amb pro-blemes de mobilitat, i també els llargsperíodes d’espera que han de suportar lespersones grans o amb disminucions psí-quiques que volen accedir a una plaça enun centre residencial, són també queixesque el Síndic ha hagut de tractar en el seuinforme.

Les llistes d’esperaLa cronificació de les llistes d’espera a laxarxa sanitària catalana per ser intervingutquirúrgicament no és un fenomen nou.Les crítiques, però, formulades per ungrup de cardiòlegs, que alertaven queaquest fet pot arribar a tenir unes conse-qüències fatals per als malalts afectats, hafet que el tema hagi sortit de nou a la llumpública amb força. Actualment, el Depar-tament de Sanitat ja ha implementat unpla de xoc per intentar corregir aquestasituació que, entre d’altres mesures, pre-veu l’establiment progressiu de tempsmàxims d’espera, cosa que havíem dema-nat reiteradament, i que es puguin derivarmalalts cap a centres on la demanda no éstan alta. Una solució, aquesta darrera, quepot resoldre situacions concretes, però que

caldria que s’implantés globalment. El Sín-dic recorda que tot pacient té el dret a seratès amb agilitat i a una atenció integralde la salut, i ha continuat reiterant sobre lanecessitat d’adoptar mesures extraodinà-ries per resoldre el problema. També s’hade constatar que el nou model de finança-ment aplicat per al període 1998-2001, toti haver susposat un avenç, encara és insu-ficient per cobrir la despesa que genera elcamp sanitari. I això, com és de suposar,també afecta les llistes d’espera.

El protocol sobre cesàriesEl tercer Pla de salut de Catalunya fixa quecal reduir el nombre de cesàries queactualment es practiquen, ja que molteses consideren innecessàries. Justament, elmateix diagnòstic que va fer un ciutadàque va trametre una carta al Síndic i queva motivar una anàlisi en profunditatsobre aquesta pràctica mèdica. La conclu-sió que n’hem extret és que cal corregirl’actual índex de cesàries, ja que no apor-ten cap benefici per a la mare i el nadó, igarantir el dret a escollir alternatives per al

part. És per això que hem proposat laredacció d’un protocol d’atenció al part ial puerperi que fixi uns patrons o criterisper reduir al màxim la morbiditat i la mor-talitat, tant del fill com de la mare. Ahores d’ara el protocol està en fase deredacció.

L’atenció residencialLa manca de places de centres residencialsper a gent gran i per a persones ambalguna disminució psíquica continua ge-nerant un flux important de queixes. Mal-grat que hi ha hagut un avenç, que reco-neixem, hem d’expressar la preocupacióque ens provoca aquest fet, tot i quetambé entenem que l’internament ha deser sempre concebut com un recursextrem, com l’alternativa última per quanja no és possible atendre la persona afec-tada. Per això, creiem que calen mésrecursos per poder atendre aquestscol·lectius a casa seva i potenciar els cen-tres de dia i d’atenció especialitzada.Sense oblidar, però, que aquests serveistambé necessiten d’una cobertura detransport per fer el trasllat dels interessatsdel seu domicili al centre.

10

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Els ajuts socialsCom succeeix amb tots els recursospúblics, els ajuts o subvencions que esdestinen a serveis socials són limitats, peròprecisament per això la seva concessió –i,per tant, regulació– s’ha d’adequar almàxim a certes necessitats o casos. Així, elSíndic considera que caldria fer algunsretocs en la legislació vigent, per tal de

garantir que aquests ajuts econòmics quepresta l’Administració compleixen la finali-tat per la qual van ser creats. En aquestalínia, hem recomanat que les demandesd’ajuts de suport a les famílies amb unapersona gran discapacitada al seu càrrecsiguin resoltes en un període màxim dedos mesos i que, a més, la seva concessiócomputi a efectes econòmics des de la

data de sol·licitud, i no de la de resolució.També recomanem que es canviïn certscriteris sobre els programes de suport alsdisminuïts, com ara el que impossibilitaque es puguin donar línies d’ajut a aquellsque han obtingut la qualificació de dismi-nuït arran d’un dèficit auditiu un cop com-plerts els 65 anys. Tot i compartir la valo-ració de les necessitats exposades, elDepartament de Benestar Social no haacceptat, de moment, aquestes recoma-nacions.

- La residència per a disminuïts psíquicsJoan XXIII de Cerdanyola; la residèn-cia assistida per a gent gran deMataró; la residència per a disminuïtspsíquics profunds de Ripoll; el gerià-tric municipal de Barcelona; la resi-dència can Serra per a disminuïts psí-quics profunds de l’Hospitalet; la resi-dència per a la gent gran Rosben II deBarcelona; l’hospital i llar de SantaCreu, la residència assistida per agent gran de Tortosa, i la residènciaper a disminuïts psíquics profundsadults Ramon Noguera de Sarrià deTer.

- A l’Ajuntament de Tarragona l’obli-gatorietat que la ciutat disposi d’al-menys un taxi adaptat per a personesamb mobilitat reduïda, ja que elDecret 135/1995, de 24 de març,estableix que tots els municipis quesón capital de comarca, com és elcas, n’han de tenir com a mínim un.L’Ajuntament no ha respost, encara,a aquest recordatori.

- Al Departament de Sanitat de laGeneralitat que estudiï la possibilitatd’incloure l’especialitat de podologiaen el sistema sanitari públic, atesal’alta incidència que tenen les afec-cions dels peus, molt especialmententre la gent gran.

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

HEM VISITATHEM VISITAT



11

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Les prestacions i subsidis de desocupació,les relacions laborals –ja siguin individualso col·lectives– o la situació de l’ocupació il’atur són aspectes que també han meres-cut l’actuació del Síndic. S’ha de reiterar,així mateix, que hi continua havent unmalestar latent entre una capa importantde la població –bàsicament, però noexclusivament, la gent gran– sobre unpunt tan espinós com el de les pensionsque, en general, continuen sent minses.Considerem que els poders públics han degarantir la suficiència econòmica dels ciu-tadans durant la tercera edat i això com-porta necessàriament l’actualització i ade-quació de les quantitats que percepaquest col·lectiu en concepte de pensions.Les queixes rebudes en aquest capítol hanestat 284, a les quals cal afegir-hi 1 actua-ció d’ofici.

El treball a temps parcialEl marc legal vigent no permet percebre laprestació de l’atur si s’està treballant, tretde quan es realitza una feina a temps par-cial. Es dóna el cas, però, que en determi-nades condicions al treballador li surt mésa compte quedar-se a l’atur que no accep-tar una feina amb aquests condicionants,fet que ens porta a plantejar-nos que pot-ser caldria repensar la combinació entreprestació d’atur i feina a temps parcial pertrobar un nou punt d’equilibri.

Atur de llarga durada itemporalitatL’evolució experimentada per l’atur durantel 2000 es pot qualificar de positiva, ja ques’ha consolidat una corba decreixent espe-ronada pel bon comportament que ha tin-gut l’economia. Persisteixen, però, les bos-ses d’aturats de llarga durada -més de 45anys-, que si bé es cert que han disminuïten percentatge, continuen preocupant lesadministracions competents. Un delsmecanismes que s’ha posat en marxa peratacar aquest problema ha estat la pro-mulgació del Reial decret 236/2000, de 18de febrer, que regula un programa d’in-serció laboral adreçat a les persones demés de 45 anys. També hem de fer esmentdels nivells que registra la taxa de tempo-ralitat a l’Estat espanyol, que són moltsuperiors a la mitjana de la resta de la UnióEuropea. Un fet preocupant, ja que latemporalitat incideix directament en laprecarietat laboral, la formació i qualifica-ció de les empreses, la seva pèrdua decompetitivitat i un repunt a l’alça de lasinistralitat laboral.

Les pensionsEncara que en els darrers anys s’ha apre-ciat una millora en la gestió del sistema depensions per part de l’Administració, larealitat quotidiana palesa que les quantiesde les mínimes encara són insuficients. Un

dels casos més angoixants, i sobre el qualse n’ha parlat i debatut profusament, és elde les pensions que reben les vídues, tot ique també és paradigmàtic l’exemple del’extingida assegurança obligatòria devellesa i invalidesa (SOVI). Davant d’aquestpanorama, entenem que s’hauria de con-tinuar augmentant la revalorització d’a-questes pensions per damunt de la mitja-na, ja que estem parlant de sumes tanminses que no garanteixen la suficiènciaeconòmica dels seus beneficiaris. Tambéhem proposat que es revisi el criteri percalcular la pensió d’incapacitat perma-nent, en els casos en què els interessatsprèviament tenien reconeguda una invali-desa provisional i, per tant, sense l’obliga-ció de cotitzar.

- Al Departament de Presidència queconcedeixi els beneficis econòmicsprevistos per als ciutadans que hanestat a la presó, i que eren previstos ala Llei 4/1990 de 29 de juny, a totsaquells que no s’hi han pogut acollirper raons d’edat o per no haver estatprou temps reclosos. El nostre sugge-riment fou acceptat i es dictà undecret, el 288/2000, on s’estableixque poden ser beneficiàries d’aquestsajuts les persones que van patir presófins a sis mesos o més, i que vancomplir 65 anys el 31 de desembredel 2000. El fet que s’hagin rebutqueixes per l’establiment d’aquestrequisit d’edat fa que el Síndic posien consideració del Parlament la pos-sibilitat de suprimir aquest punt mit-jançant una proposició no de llei demodificació del decret, com de fet jaha proposat un grup parlamentari.

- Al Departament de Treball que flexi-bilitzi els requisits que es demanenals desocupats que s’han de despla-çar més de 30 quilòmetres per fer elsegellat a les oficines de Treball, cosaque s’ha acceptat.

HEM RECOMANATHEM RECOMANAT


Treball i pensions

12

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Enguany s’ha començat a percebre uncanvi de tendència en les queixes queexpressen els ciutadans sobre l’àmbit del’ensenyament, ja que hi ha una preocu-pació creixent per la defensa dels drets iinteressos que infants i adolescents tenenreconeguts, en detriment de les qüestionsque afecten l’organització del sistemaeducatiu. També apuntem la necessitat dedisposar d’una llei d’educació catalana,que serveixi de guia a l’actuació del Depar-tament d’Ensenyament. El procés que sesegueix per assignar les places de mestrevacants amb personal interí, o els criterisestablerts per concedir beneficis econò-mics als estudiants de famílies nombrosesque es matriculen a la universitat, sónaltres aspectes que hem analitzat enaquest àmbit, on hem rebut 213 queixesi hem iniciat 3 actuacions per iniciativapròpia.

La integració delsalumnes immigrantsQuan es parla del dret a l’educació, s’hade recalcar que aquest és un dret universalque, per tant, també ha d’incloure els noisi noies que pateixen discapacitats físiquesi psíquiques, els alumnes immigrants o elsinfants i adolescents que es troben en unasituació d’alt risc social. En referènciaespecífica als escolars immigrants, queestan escolaritzats, i això s’ha de remarcar,cal una implicació i intervenció decididaper part de l’Administració per assegurarla seva integració. En aquesta línia, hemde dir que havíem recomanat que en lanormativa de preinscripció i matriculaciód’alumnes s’establís una reserva de placesen els centres escolars per als alumnescitats. El darrer decret regulador–56/2001– no ho recull així, sinó que fixauna "prioritat d’accés". Així mateix, el Sín-

dic també constata les deficiències que esdonen en l’atenció educativa als infantsamb discapacitats, i que posen en qüestióel principi general de no discriminació quepreveu la Convenció Nacional de lesNacions Unides sobre els drets dels infants(article 2). Sobre el terreny, aquestes man-cances es tradueixen en la pervivència debarreres arquitectòniques als centresdocents –el nombre continua sent elevat–,manca de recursos destinats als infantsamb discapacitats auditives o falta de per-sonal que desenvolupi tasques de suport.Cal, per tant, més esforç per part delDepartament d’Ensenyament en aquestalínia.

L’absentisme escolarA banda d’assegurar que l’educació arribaa tothom, l’Estat també ha de garantir lesmesures per frenar l’absentisme escolar. A

Ensenyament, professors i universitats

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

13

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Catalunya, trobem a faltar una regulacióespecífica sobre aquesta qüestió, que hau-ria de sorgir d’un estudi profund sobre lesdiferents formes d’absentisme que coexis-teixen i les causes que les motiven. Aques-ta normativa també hauria d’establir elsmecanismes per informar, assessorar i for-mar els professionals de l’ensenyamentsobre aquest fenomen, i concretar fórmu-les per encoratjar els alumnes a assistir aclasse. També seria molt aconsellable dis-posar d’una base de dades actualitzadaamb les diferents ratios que podeninfluenciar en l’abandonament escolar,com ara el sexe, la procedència de l’alum-ne, la classe social, les circumstànciesfamiliars, etc.

Els ajuts per família nombrosa en l’àmbit universitariL’article 10 de la Llei 25/1971, de 19 dejuny, de protecció de les famílies nombro-ses, estableix que els membres d’aquestesfamílies podran gaudir d’una sèrie de des-comptes, i fins i tot exempcions, a l’horade pagar la matrícula de la universitat ol’expedició del títol, per citar els dos exem-ples més corrents. Atès que els centresd’estudis superiors es regeixen pel principi

d’autonomia financera, les comunitatsautònomes han de compensar les univer-sitats per la concessió d’aquests ajuts.Arran d’una consulta de la Universitat deVic, el Síndic considera que aquest marclegal és aplicable a tots els centres, siguinde la titularitat que siguin, i, en conse-qüència, els estudiants que procedeixend’una família nombrosa també podenreclamar aquests benificis si tenen pensatmatricular-se a una universitat privada.Aquesta, al seu torn, també hauria derebre la compensació pertinent per part del’Administració.

Les vacants cobertesper interinsLa resolució dictada pel Departamentd’Ensenyament l’1 de juny de 2000, ons’estableixen els criteris per assignar lesdestinacions dels mestres interins i la ges-tió de les llistes d’espera per cobrir lesvacants i substitucions en aquest mateixrègim, el d’interinitat, ha estat motiu d’a-nàlisi per part del Síndic. Sembla contra-dictori que aquesta resolució reconeguil’experiència com un requisit que està enigualtat de condicions que la titulació,però, a l’hora d’adjudicar la plaça, es valo-ri més aquest últim aspecte. Això fa que,

per exemple, molts interins que des faanys exerceixen una especialitat que no ésla seva, es puguin veure desplaçats permestres sense cap tipus d’experiènciadocent. El Síndic també ha d’expressar laseva preocupació pels retards i errors quees produeixen a l’hora d’assignar vacants,i també recalca el neguiteig que suscitaentre els mestres la possibilitat que sigui eldirector d’un centre qui proposi el nome-nament dels interins.

El servei d’inspeccióLa inspecció de les escoles i instituts acàrrec d’inspectors del Departament d’En-senyament és una tasca clau per podermillorar el funcionament del sistema edu-catiu ja que, entre d’altres, és un instru-ment molt valuós per detectar possiblesanomalies o disfuncions. Precisament peraixò, el Síndic entén que els informes iactes que s’aixequen durant les inspec-cions haurien de ser tinguts en compte peraquells òrgans del departament que tenenla capacitat per resoldre els problemesdetectats. I ho diem així perquè les queixesrebudes sobre aquesta qüestió ens portena concloure que la inspecció, avui per avui,no és un instrument prou eficaç per millo-rar la qualitat de l’ensenyament.

14

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Tot i que la Llei de política lingüística expli-cita que els poders públics han de posarels mitjans per aplicar el principi de coofi-cialitat del català, sobre el terreny aquestenunciat no acaba de quallar. Les queixesdels ciutadans són reveladores, ja queexpressen la dificultat en què avui en diaes troba la llengua catalana per introduir-se en determinades administracions,sobretot la de justícia. El Síndic, aixímateix, també detecta la manca de per-meabilitat que l’àmbit socioeconòmic téenvers el català, i que es fonamenta, perexemple, en la dificultat per trobar modelsde contracte redactats en aquesta llengua.En l’apartat de cultura, destacar la preocu-pació existent per la gestió del patrimoniarqueològic. En total, en aquest capítols’han rebut 53 queixes i s’han realitzat 2actuacions d’iniciativa pròpia.

El català a la justíciaActualment, el Departament de Justíciaestà duent a terme un pla pilot, centrat en40 oficines judicials, per aconseguir laintroducció del català en aquest àmbit,una experiència que cal tenir en compte ivalorar. Ara bé, la realitat i les queixesenviades al Síndic ens demostren que l’ad-ministració judicial és encara molt reàcia afer servir la llengua pròpia de Catalunya.Caldrà, doncs, un esforç per fomentar elconeixement del català entre els membresde les oficines judicials, i garantir que l’a-plicació del règim de cooficialitat no pro-voqui que aquesta llengua sempre acabirelegada, en una situació de subordinaciórespecte al castellà. El Síndic també recor-da que l’idioma en què es desenvolupal’activitat jurídica ha de ser fixat per lavoluntat de les parts en procés i, per tant,

si aquestes volen ser ateses en català,estan en el seu legítim dret.

La protecció del patrimoni culturalL’article 45 de la Llei del patrimoni culturalcatalà diu que el patrimoni arqueològic estàintegrat pels béns mobles i immobles decaràcter històric per a l’estudi dels quals calutilitzar metodologia arqueològica. Un copdefinit l’àmbit d’actuació, la mateixa nor-mativa també especifica que totes les admi-nistracions públiques catalanes estan obli-gades a vetllar per la seva protecció idifusió. Doncs bé, s’han rebut nombrosesqueixes denunciant que no es compleixamb cap d’aquests dos últims manaments,situació que esdevé especialment preocu-pant quan ens referim a béns patrimonialsafectats per una actuació urbanística. I ésque el Síndic ha pogut constatar com, en elcas dels béns culturals d’interès nacional,per citar un exemple, les administracionslocals no han adaptat els seus plans urba-nístics per garantir la preservació correctad’aquest llegat històric i cultural. En aques-ta mateixa línia, també es pot veure quesovint els ajuntaments no redacten els catà-legs preceptius per a la protecció delsimmobles del seu municipi que constituei-xen un patrimoni. En el cas dels jacimentsarqueològics, caldria que el Departamentde Cultura declarés més espais de proteccióa les zones on se’n localitza un, ja que arano ho fa amb prou insistència. Les autori-tats locals també han d’assumir més res-ponsabilitats a l’hora de conservar els quees troben en els seus termes municipals.

Sostracció de peces alMACEl robatori de determinades peces delMuseu d’Arqueologia de Catalunya, suc-cés del qual es van fer ressó els mitjans decomunicació, va empènyer el Síndic aintervenir en el cas. Es va comprovar, i aixís’ha fet saber, que la Direcció General dePatrimoni Cultural i el mateix museu vanincomplir el seu deure de preservar el fonsde l’equipament, i es va instar el Departa-ment de Cultura a prendre les mesurescorresponents per evitar que la situació estorni a produir.

Normalització lingüística i cultura

15

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Justícia, presons i seguretat ciutadana

En aquest apartat relatiu a justícia, insti-tucions penitenciàries i seguretat ciutada-na, hem vist 553 queixes i hem fet 27actuacions d’ofici. Novament, hem d’i-dentificar com un dels problemes d’a-quest macroàmbit el col·lapse que pateixl’administració judicial, i la subsegüentlentitud en la tramitació i resolució delsprocessos que això comporta. També enshem de referir a les queixes rebudes sobreel funcionament de certs col·legis profes-sionals del camp jurídic, especialment eld’advocats, o el funcionament del tornd’ofici. Recordar, així mateix, que el Síndicha visitat diverses presons, dipòsits dedetinguts i comissaries dels Mossos d’Es-quadra per complementar els seus diag-nòstics que han quedat reflectits en l’in-forme anual.

Lentitud i manca de mitjans a l’administració de justícia

La lentitud en la tramitació dels procedi-ments, les disfuncions en l’organització del’oficina judicial, la manca de modernitza-ció funcional dels edificis i la crònica insu-ficiència de mitjans materials són les prin-cipals queixes que ha rebut el Síndicreferents a la Justícia. Tot això incideix enel col·lapse dels assumptes judicials, queno s’arriben a resoldre en un temps pru-dencial, la qual cosa provoca un sentimentde desconfiança i desesperació en els ciu-tadans.Des que el 1989 es van començar a tras-passar a les comunitats autònomes lescompetències en l’àmbit judicial, les defi-

ciències es van superant gradualment,però encara som lluny d’assolir uns nivellssatisfactoris de modernització en tots elsàmbits. La ineficàcia en l’Administració deJustícia deriva en gran part del repartimentfragmentari de responsabilitats i compe-tències entre el Ministeri de Justícia, elConsell General del Poder Judicial i el De-partament de Justícia de la Generalitat deCatalunya. Pel que fa a aquest últim, vaimpulsant a poc a poc mesures tan cab-dals com ara la construcció de nous edifi-cis judicials, la rehabilitació i el manteni-ment dels ja existents o l’adquisició de totel maquinari informàtic que requereix unacorrecta dotació dels òrgans judicials. Pelque fa al personal, és necessari superarl’actual model de cossos nacionals, a favorde la Generalitat.

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Centre penitenciari de Can Brians

16

Llei d’enjudiciamentcivilPer tal que aquesta llei (que va entrar envigor el dia 8 de gener de 2001) sigui efec-tiva s’ha d’incrementar el pressupost i dis-posar dels mitjans materials, tècnics ihumans necessaris: crear nous jutjats,adaptar els existents, modernitzar l’Admi-nistració amb nous equipaments, dotar depersonal suficient i donar un nou disseny al’oficina judicial.

La concessió de permisos als reclusosEl Síndic considera que supeditar la con-cessió de permisos de sortida al temps queresta de condemna –sense tenir en comp-te altres aspectes de l’evolució del tracta-ment– i els retards en la concessió delssuccessius permisos són dos aspectes quesignifiquen un fre als estímuls per a larehabilitació dels interns. També hi ajudael fet que el nou Codi Penal ha suprimit laredempció de penes, la qual cosa provocael desinterès de molts interns en els pro-grames de tractament i un augment de laconflictivitat als centres penitenciaris. Lamajor part dels jutjats de vigilància peni-tenciària apliquen criteris molt restrictiusper determinar si un intern es pot benefi-ciar dels permisos, quan els únics requisitsa tenir en compte són haver extingit laquarta part de la condemna i no observarmala conducta. Tot i això, els jutges avegades els neguen, malgrat que l’internha seguit escrupolosament el seu progra-ma de tractament i presenta una evoluciófavorable.

Els Mossos d’EsquadraLa gran majoria de comissaries dels Mos-sos d’Esquadra són de construcció relati-vament recent i han merescut una valora-ció positiva del Síndic, però tot i això tenenproblemes d’espai per arxivar els atestats obé emmagatzemar els objectes que hande ser posats a disposició judicial. Elsagents del cos, a més, han de practicar ungran volum de notificacions, citacions iemplaçaments formulats pels jutjats, unestasques que menystenen la formació poli-cial que han rebut i que podrien ser realit-zades per personal que no tingui aquestapreparació específica.

L’augment de lainseguretat ciutadanaL’increment de la sensació d’inseguretatciutadana que ha experimentat Barcelonai la seva àrea metropolitana és un factorque el Síndic contempla amb preocupació.Són diversos els episodis il·lustratius delfenomen: augment de la delinqüència aCiutat Vella, conflictes a les grans zonesd’oci, vandalisme als carrers del barri deSants, proliferació de la presència de gos-sos perillosos... La manca d’efectius poli-cials a Barcelona i rodalies és la causa prin-cipal d’aquesta situació i, per tant, elSíndic considera que ni el Ministeri de l’In-terior ni els ajuntaments s’han d’inhibir delproblema, i cal garantir que hi haurà proudotació d’agents per cobrir les necessitatsde la zona fins que es completi el desple-gament dels Mossos d’Esquadra.

Comissaria dels Mossos d’Esquadra a la Seu d’Urgell

- A la Direcció General de ServeisPenitenciaris i Rehabilitació que inclo-gui en una circular els criteris ques’han de seguir a les presons catala-nes a l’hora de realitzar els escorcollsa les cel·les. El Síndic ha fet aquestsuggeriment després d’estudiar el casde dues internes del centre peniten-ciari de Wad-Ras que van posar demanifest que la normativa peniten-ciària no regula la garantia de pre-sència de l’intern durant l’escorcollde la cel·la. Considerem que caldriaregular la manera de fer aquestsescorcolls i fixar les garanties que calprendre, més si tenim en compte queles resolucions dictades pels jutges devigilància penitenciària en aquestscasos no són uniformes. Aquestaregulació hauria de garantir que l’in-tern afectat hi fos sempre present, jaque si bé la seva presència no variaràel resultat de l’escorcoll, servirà pergarantir la pulcritud i la legalitat d’a-quest acte. Aquest suggeriment haestat acceptat.

- Les comissaries dels Mossos d’Es-quadra de Blanes, Lloret de Mar,Lleida, Balaguer, Vic i Girona. Tambéhem estat a les presons de la Model,Trinitat, Girona, Ponent, Figueres,Can Brians, Quatre Camins, Tarrago-na, Wad-Ras i la unitat penitenciàriade l’Hospital de Terrassa.

- Arran de les notícies aparegudes adiversos diaris en relació amb ladenúncia formulada per un metgeforense de les comarques gironinessobre el mètode que se segueix pertractar les restes de les autòpsies. Elsdepartaments de Justícia i Sanitat ensinformaren que els experts conside-ren que el millor mètode per eliminarels residus líquids dels cadàvers ésabocar-los a la xarxa de sanejamentpúblic, justament l’aspecte de què esqueixava el forense que va destaparel cas, ja que això no implica cap riscper a la salut pública.


HEM VISITATHEM VISITAT

HEM ACTUAT D’OFICIHEM ACTUAT D’OFICI

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

17

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

InfantsLa defensa dels drets dels infants i els ado-lescents és un dels pilars en l’actuació delSíndic, que compta amb un adjunt especí-fic sobre aquesta matèria. En la reunió del’ENOC (European Network Ombudsmenfor Children) celebrada a Brusel·les,aquest òrgan constatà que el fenomendels nens del carrer no és exclusiu de laconurbació barcelonina, ja que també esdóna a d’altres països del continent. Per laseva significació, i per la gran repercussiósocial que està assolint la situació d’a-quests menors, el tema ocupa un lloc des-tacat en el present capítol. En matèriad’infants s’han comptabilitzat 66 queixes i13 actuacions d’iniciativa pròpia.

Els nens del carrerEl Síndic no pot silenciar la seva preocupa-ció sobre la situació que rodeja els menorsimmigrants sense tutela que viuen alcarrer. Els programes que fins ara s’handut a terme des de l’Administració perintegrar-los a la societat no s’han mostratprou efectius. Un fet que ens porta a adre-çar al Departament de Justícia, com aautoritat competent en la matèria, elssuggeriments següents: cal promoure unaactitud de respecte envers aquests nensque eviti la seva estigmatització, tutelar-los de manera automàtica d’acord amb lanormativa vigent, agilitar els processosperquè obtinguin la seva documentació iimplementar un vast programa dotat decontingut i recursos (educadors, albergs...)per poder atendre’ls.

L’atenció a la infància:ajuts i escoles bressolUn estudi de l’any 1997 certifica que elsajuts que concedeix l’Estat espanyol percada fill són dels més baixos de la UnióEuropea. Aquesta situació queda corrobo-rada per les nombroses queixes que s’hanrebut durant l’any 2000, i entre les qualsvolem destacar les que fan referència a lainsuficiència dels ajuts que es donen alsfamiliars amb infants que pateixen dismi-nucions, les famílies nombroses, els nensque tenen menys de 3 anys o els que cur-sen ensenyaments no obligatoris.

A aquest dèficit de recursos, també calsumar-hi la manca de places públiquesque hi ha d’escoles bressol per a nensd’entre 0 i 3 anys. Entenem que aquestaés una situació que s’ha de redreçar a curttermini, ja que afecta directament el pro-cés formatiu dels infants.

La manca de recursosper a tutela i proteccióQuan l’Administració ha d’assumir, per lesraons que siguin, la tutela d’un infant,s’ha de fer un esforç addicional per garan-tir que podrà gaudir dels mateixos drets ioportunitats que qualsevol altre nen. Peraixò cal compatibilitzar la seva proteccióamb el principi de mínim control. Tambés’ha de lluitar contra la demora que ara esdóna a l’hora de resoldre els casos en quès’han d’ingressar aquests menors en uncentre residencial d’acció educativa.Aquesta excessiva dilació a l’hora d’estu-diar els casos entenem que es deu al granvolum de feina que tenen els equips d’a-tenció a la infància i l’adolescència (EAIA),així com a la insuficiència dels recursoshabilitats alternatius a la família. I ente-nem que la suma d’aquestes dues cir-cumstàncies pot arrossegar a un incompli-ment del deure de socors del menor. ElSíndic també troba que en els casos de

protecció dels adolescents calen estratè-gies especials, i trobem a faltar recursos iserveis destinats a aquests joves com aracasals, llocs de reunió, etc.

- Al Govern de Catalunya que estàincomplint l’obligació de dictar unanormativa que protegeixi l’infant desituacions que vulneren alguns delsseus drets bàsics, com el d’intimitat oimatge. La demora a aprovar elDecret de desenvolupament en l’àm-bit sancionador de la Llei 8/1995, de27 de juliol, d’atenció i protecció alsinfants i adolescents, continua dei-xant buits de contingut una part delsdrets civils dels infants reconegutsper la Convenció de les NacionsUnides sobre els Drets dels Infants: eldret a no ser subjectes d’interferèn-cies arbitràries o il·legals en la sevavida privada –dret a la intimitat– i arebre una informació adequada. Caltenir en compte que l’esmentada Llei8/1995 va ser una de les primeres del’Estat espanyol d’incorporar els dretsi llibertats reconeguts per la Con-venció.


18

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Violència contra les dones

Problema d’abast socialLa igualtat de sexes i l’eliminació de la vio-lència contra les dones són reptes queencara no s’han assumit. El maltractamentfamiliar, com a exteriorització d’una situa-ció de dominació de l’home sobre la dona,que atempta contra valors constitucionalscom la llibertat i la dignitat, és un fet quetranscendeix la intimitat del nucli familiaren el qual es produeix i que ha de serabordat com un problema que incumbeixa tota la societat. No n’hi ha prou amb una resposta legisla-tiva o judicial, sinó que cal una profundaactuació cultural, educativa, de prevenció ieliminació d’una tradició masclista.

Impuls de noves accionsLa Generalitat de Catalunya, conscientque la violència de sexe és un problemad’abast social, ha posat en marxa diversesactuacions de lluita contra aquest proble-ma. No podem restar en silenci i hem de

procurar conscienciar la societat i les for-ces polítiques de la necessitat d’intervenir,en benefici de la humanitat, davant d’a-quests maltractaments permanents quepateix, encara avui, la dona. Des d’unpunt de vista legislatiu, és tan necessarimodificar la normativa existent com esta-blir-ne una de pròpia. Especialment, volemremarcar la necessitat de modificar la san-ció de multa, de manera que no es perju-diqui el patrimoni de la unitat familiar, isubstituir-la per una altra que no repercu-teixi de manera negativa sobre la víctima. Des del punt de vista judicial, la política deprevenció de cara al maltractador ha deser dictada per la superació dels disvalorsandrocèntrics imperants en la societat,generadors de la impunitat que avui sentel maltractador; per l’aplicació de la lleipenal, i per actuacions a favor de la vícti-ma, dirigides a la recuperació de l’autoes-tima i la dignitat.És imprescindible que el ministeri fiscalactuï immediatament en els procediments

de violència familiar; que tot procedimentpenal s’iniciï per diligències prèvies almenor indici d’un supòsit previst a l’article153 del Codi penal i que es tramiti ambceleritat atès l’increment de violència queel retard genera. És necessària la coordina-ció entre les jurisdiccions penal i civil quan,simultàniament, hi hagi un procés penalobert per violència familiar i un de civil perseparació o divorci. Considerem especialment important queels col·legis d’advocats disposin d’un tornd’ofici especial de guàrdia per atendre lesvíctimes que ho demanin.Considerem especialment encertat que elmateix jutge que va conèixer la primeradenúncia sigui el competent per investigarla resta de denúncies que es presentincontra el mateix agressor. Així mateix, ésconvenient que totes les mesures provisio-nals o cautelars respecte a la situació fami-liar siguin tramitades en el mateix jutjat deguàrdia. Cal avançar en la dotació de mit-jans personals i materials als equips d’as-sessorament judicial perquè es garanteixila intervenció professional de la mediaciófamiliar.Des del punt de vista educatiu, cal conti-nuar potenciant tot allò que des del res-pecte als drets i les llibertats s’orienta aaconseguir l’efectiva igualtat de dretsentre els sexes i, des del punt de vistasocial, cal seguir en el camí iniciat i garan-tir a les víctimes una atenció suficient. Lescases d’acolliment s’han de convertir enautèntics centres de recuperació integralde les dones maltractades per procurar laseva reinserció social i laboral.

Menció especial a lesdones immigrants maltractadesEn defensa dels drets humans, les donesimmigrants maltractades han de ser assis-tides, juntament amb els seus fills, enidèntiques condicions que la resta dedones maltractades, amb independènciade la situació administrativa en què es tro-bin respecte a la seva residència. La situa-ció d’irregularitat no pot constituir unimpediment per a l’assistència en els casosde violència domèstica i, en concret, no had’impedir l’accés a les cases d’acolliment.

19

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

ImmigracióLes 69 queixes que hem tractat en relacióamb el tema de la immigració han giratentorn de dos grans eixos: els dèficits quepresenten els organismes administratiusque desenvolupen les actuacions en màte-ria d’estrangeria (resolució de permisos,control de fluxos...) i la política legislativaen matèria d’immigració vigent a l’Estatespanyol. També s’han dut a terme duesactuacions d’ofici, una de les quals analit-za la problemàtica d’inseguretat que esprodueix al casc antic de Barcelona per lapresència d’immigrants en situació irregu-lar i amb nombrosos antecedents policials.Una situació difícil, certament, que hauriade ser objecte d’una atenció immediataper part de les autoritats competents.

Gestió i criteris d’actuacióLes llargues cues d’immigrants davant l’o-ficina d’estrangers de Barcelona són laimatge gràfica que reprodueix el problemadel dèficit de recursos materials i humansque pateixen els organismes de l’adminis-tració estatal que s’encarreguen d’execu-tar les polítiques d’immigració o estrange-ria. A la vista d’això, cal arbitrar fórmulesorganitzatives que permetin agilitar la ges-tió dels tràmits i evitin situacions decol·lapse com les mencionades que, abanda de suposar llargues i tortuosesesperes per part dels afectats, també pro-voquen molèsties entre els veïns de lazona. El Síndic també recorda que l’Admi-nistració ha d’estar al servei del ciutadà,terme que no tan sols identifica els ciuta-dans originaris de l’Estat espanyol, sinótambé els estrangers. Quan es parla deprocés de regularització, l’Administraciótambé hauria de ser especialment sensibleen el cas de les sol·licituds de reagrupa-ment familiar, que han de ser examinadesamb esperit positiu, humanitat i diligència,més encara si hi ha un menor pel mig.Recalcar, finalment, que també caldrialimitar certes pràctiques, si més no anò-males, que es fan servir per tramitar lessol·licituds, com ara la de no lliurar capresguard acreditatiu o còpia segellada dela documentació que els interessats pre-senten als consolats espanyols dels seuspaïsos d’origen.

La reforma de la llei d’estrangeriaEl projecte de llei de reforma de la Llei4/2000 sembla no haver tingut en comptela totalitat de la complexa realitat socialque pretén regular. Un exemple és el casde les ordres de retorn que es dicten con-tra els estrangers que entren de manerail·legal al país i no aconsegueixen regula-ritzar la seva situació. La manca d’acordsbilaterals amb els seus països d’origen faque, a la pràctica, l’ordre de retorn no espugui materialitzar. Així doncs, aquestespersones acaben en una situació molt pre-cària, que queda exemplificada en el casd’un grup d’immigrants que van estardurant diverses setmanes fent nit a laplaça de Catalunya. El Síndic proposa ques’habilitin serveis i infraestructures per

poder atendre i acollir aquests col·lectius i,d’altra banda, establir fórmules que facili-tin la integració social d’aquests ciutadans

- Davant un cas en què un error detranscripció en una sol·licitud de rea-grupament familiar impedia que unciutadà gambià resident a Girona espogués reunir amb la seva família. ElSíndic va posar el cas en coneixe-ment del Defensor del Poble i estàpendent de conèixer el resultat de lesseves gestions.

HEM ACTUATHEM ACTUAT

20

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

mentre no s’executa l’ordre de retorn. Unaproposta, en aquest sentit, seria donar-losl’oportunitat d’accedir al mercat laboral,per no abocar-los a la marginació o llan-çar-los a les mans de les màfies explotado-res. Ignorar-los pel fet d’estar en situacióil·legal és vulnerar els drets humans.

La mediació del Síndicen el conflicte delsimmigrants tancats aSanta Maria del PiAmb motiu del tancament amb vaga defam protagonitzat per alguns immigrantsen diferents esglèsies de Barcelona, elDelegat del Govern per a l’Estrangeria i laImmigració va sol·licitar la mediació delSíndic de Greuges.El Síndic va mantenir una reunió amb elsrepresentants dels immigrants per tal defer-los sabedors del marc normatiu d’apli-cació i de les possibilitats que oferia, entre

d’altres preceptes, l’article 31.4 de la Lleiorgànica d’estrangeria.El 3 de febrer de 2001 es va assolir unacord pel qual els immigrants cessaven lavaga de fam, i el Govern de l’Estat mani-festava, entre d’altres extrems, que lalegislació permetia donar una soluciófavorable a la major part dels expedientsrebutjats en el procediment de regularitza-ció.El desenvolupament en el temps i en laforma del contingut dels acords es varendur a terme sense la mediació del Síndic.De fet, tal com el Síndic va defensar desd’un inici, els compromisos del Govern–que s’han complert– s’han fet extensiusno tan sols als immigrants que varenromandre tancats a les esglésies, sinó atots aquells qui han acreditat ser a Espa-nya abans de l’entrada en vigor de la novallei orgànica en matèria d’estrangeria–abans del 23 de gener de 2001– i reunienles condicions previstes per acollir-s’hi.

El Llibre segonL’estudi especial que constitueix el Llibresegon de l’Informe es dedica, l’any 2000,per segon any consecutiu, al tema de laimmigració. S’hi destaca que la normativaactual sobre immigració no s’adapta bé ala complexa realitat social que vol regulari s’alerta sobre la necessitat de facilitar laintegració social dels immigrants i d’evitarprocessos d’exclusió que podrien compor-tar el desenvolupament d’actituds xenò-fobes entre els sectors menys afavorits dela societat catalana. També se subratllenels aspectes positius de la immigració,entre ells la seva aportació al creixementeconòmic i a l’equilibri demogràfic, aixícom la confiança en què el procés d’in-corporació de la llengua catalana es con-solidarà a llarg termini, com en processosanteriors.

21

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

Projecció institucional

El Servei d’Informació al Ciutadà (SIC)Durant l’any 2000, hem atès 3.078 con-sultes des del SIC, un 33% de les qualshan estat visites personals a la nostra ofi-cina, i un 66% comunicacions telefòni-ques. En aquesta tasca d’informació iorientació al ciutadà comptem amb lacol·laboració de dos alumnes en pràcti-ques de les escoles de pràctica jurídica delscol·legis d’advocats de Catalunya. Si bé envisites personals els homes representen unpercentatge superior al de les dones, suc-ceeix el contrari quan es tracta de comu-nicacions telefòniques. Pel que fa al domi-cili dels nostres usuaris, en visitespersonals, el percentatge és claramentsuperior en el cas de Barcelona, un 90%,però en trucades telefòniques aquest per-centatge passa a ser del 70%. Pel que fa ales matèries que se’ns plantegen, l’àmbitd’actuació que anomenem "Administraciógeneral" i que inclou qüestions de proce-diment administratiu, contractació, expro-piació i procediment sancionador, assump-tes relacionats amb l’estrangeria i laimmigració, temes de funció pública i dedrets electorals, i la seguretat ciutadana,representa el 20% de les actuacions delSIC, seguit de les qüestions d’ordre privat,amb el 15%, de l’àmbit de la justícia, ambel 13%, del territori i medi ambient, ambel 12% i del de consum, amb l’11%.

La pàgina WEBLa WEB de la Institució informa els ciuta-dans sobre les nostres competències i fun-cions, de la nostra Llei reguladora, del Ser-vei d’Informació al Ciutadà, de compresentar una queixa, fins i tot, via elec-trònica i de les publicacions dels nostresInformes, però, a més, ens permet donar aconèixer de manera immediata totesaquelles activitats, relacionades o no ambles queixes que rebem, que consideremrellevants i d’interès general.Així, per exemple, al llarg de l’any 2000,en l’apartat de "Novetats", s’hi han pogutconsultar actuacions de temes vigents enaquell moment, com la instal·lació d’unatorre d’una línia de 110 kV prop d’uns edi-ficis habitats a Rubí; l’ús del català per partde l’Administració de justícia; l’ajut de

suport a les famílies amb una personagran discapacitada; l’aplicació incorrectade les tarifes per part de les empreses elèc-triques; l’informe del Síndic sobre inunda-cions i avingudes; l’Ajuntament de SantSadurní d’Anoia no respon les considera-cions del Síndic; i la reforma de la llei d’es-trangeria, entre d’altres. Aquesta informa-ció, passat un temps, es pot trobar al’epígraf "Activitats".

Relacions amb altresOmbudsman

• D’àmbit catalàEn aquest àmbit, els contactes més fre-qüents són amb els síndics de greugeslocals i amb els síndics de les universitats.El 29 de març vam participar a Vilafrancadel Penedès en la Segona Trobada de Sín-dics Locals de Catalunya. També assistim ales reunions periòdiques que mantenen elssíndics universitaris. La col·laboració en aquest sentit és en lesdues direccions, d’una banda, facilitant-los la informació que se’ns demana, i del’altra, demanant la seva participació enalgunes actuacions, com ara la relativa al

dipòsit municipal de detinguts de Vilafran-ca del Penedès, en la qual vam comptaramb el síndic d’aquella localitat.

• D’àmbit estatalLes XV Jornades de Coordinació entreDefensors del Poble de l’Estat espanyol esvan celebrar a Vitòria/Gasteiz i a Bilbao del28 al 30 de juny, i es van centrar en qua-tre àrees de treball, d’entre les quals des-taquem les relatives a "L’aportació de lesnostres institucions a la cultura de la pau"i a "Les penes alternatives a la presó i l’a-compliment en règim obert", aquestadarrera al voltant de la ponència presenta-da per la nostra Institució.Conjuntament amb algunes d’aquestesinstitucions homòlogues de l’Estat, hemparticipat en d’altres activitats, com les Jor-nades sobre "El voluntariat i la inserciólaboral i social", a Sevilla; els actes com-memoratius del XV aniversari de la Llei1/1985, de 12 de febrer, del Diputado delComún de les Canàries; reunions de treballen el marc del Programa de CooperacióInstitucional de Bòsnia-Hercegovina amb elDefensor del Poble; i reunió amb el Defen-sor del Poble andalús per tractar sobre lasituació dels nens magribins del carrer.

Presentació de l’Informe de 2000 davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament deCatalunya

22

• D’àmbit internacionalL’Institut Europeu de l’Ombudsman(IEO) que va elegir el Síndic de Greuges,Anton Cañellas, com a President, el mesde febrer, ha celebrat quatre reunions, aVal d’Aosta, Barcelona, Innsbruck i Frank-furt. El punt principal de l’ordre del dia dela reunió celebrada a Barcelona el 12 demaig, era el projecte de la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea, que vacloure amb una declaració de l’IEO.En el marc de la Federació Iberoameri-cana de l’Ombudsman (FIO), la vicepre-sidència segona de la qual ostenta el Sín-dic, vam organitzar, del 6 al 8 de juny aBarcelona, el "Seminario para la formula-ción de propuestas sobre niñez y adoles-cencia a la X Cumbre Iberoamericana". LaDeclaració de Barcelona aquí sorgida s’in-corpora en el punt 36 de la Declaració dela X Cimera de Caps d’Estat i de GovernIberoamericans celebrada a Panamà el 17i 18 de novembre.En el mateix àmbit de la FIO, vam partici-par en un Seminari sobre l’Ombudsman aIberoamèrica celebrat a Santo Domingo ique pretenia l’impuls definitiu a l’establi-ment d’aquesta institució, objectiu quefinalment s’ha assolit.Pel que fa a la nostra participació en el VCongrés Anual de la FIO celebrat a Mèxic,D.F., el Síndic va presidir la ponència rela-tiva als preparatius de la ConferènciaMundial sobre el Racisme, la Discriminació

Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexesd’Intolerància.

Programa de cooperacióinstitucional ambBòsnia-HercegovinaAquest any 2000 ha estat l’any de la con-solidació del programa que es va materia-litzar per primer cop l’any 1999. Lacol·laboració, que en un principi es va ini-ciar amb les institucions d’Ombudsman deBòsnia-Hercegovina, s’ha estès a d’altresàmbits jurídics i fins i tot geogràfics, i s’haconvertit en un programa de cooperacióreconegut tant per les autoritats i els juris-tes bosnians com per les autoritats inter-nacionals que treballen a la regió.

Característiques i objectiu del Programa- És un programa permanent des de l’any

1999, amb activitats al nostre país i aBòsnia-Hercegovina;

- és de naturalesa institucional;- és pioner; és l’únic programa dut a terme

per institucions públiques, en una zonaon tradicionalment han actuat tan solsorganitzacions internacionals o nogovernamentals;

- proporciona assistència jurídica integral,als Ombudsman, als col·legis d’advocats,a associacions de jutges i fiscals i d’altresinstitucions de tipus jurídic, amb assesso-

rament, formació i intercanvi d’experièn-cies professionals;

- requereix la implicació de les institucionsbosnianes, en la mesura que les activitatses programen d’acord amb les seves

- De la Defensoría del Pueblo de SantaFe (Argentina); del Médiateur de laRépublique Française; d’una delega-ció de la Comissió de Peticions delParlament de Mecklenburg-Pome-rània (Alemanya); i del ComissionatNacional de Drets Humans d’Hon-duras i President de la FIO.

- Roma i Milà per participar en senglesjornades, relacionades amb la figuradel Ombudsman i que a Itàlia nomésfunciona en els àmbits local i regio-nal.

- Durban (Sud-àfrica), seu del VIICongrés Anual de l’Institut Inter-nacional de l’Ombudsman (IOI), ones van presentar dues comunica-cions.

- Strasbourg per participar en unaTaula rodona organitzada pel Conselld’Europa, al voltant de dos granstemes: la protecció dels drets econò-mics i socials i la lluita contra el racis-me i la discriminació.

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

HEM REBUT LAVISITA DEHEM REBUT LAVISITA DE

HEM ANAT FINS AHEM ANAT FINS A

Sessió de treball de jutges i magistrats bosnians amb el President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Guillem Vidal

23

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

demandes i s’organitzen conjuntament;- i el seu objectiu és la consolidació de l’es-

tat de dret i l’afermament de les institu-cions públiques com a vehicles per asso-lir el ple exercici dels drets.

Delegació permanent i activitatsLa delegació permanent durant tres mesosl’any integrada per les dues juristes coor-dinadores del programa té la seva seu alCentre de Drets Humans de la Universitatde Sarajevo. Possibilita el coneixementdirecte i profund del país i la seva activitatse centra en la preparació i execució de lesactivitats a Bòsnia-Hercegovina; la difusiódel programa; el reforçament de les rela-cions amb organitzacions i associacions

internacionals i locals i la identificació defuturs projectes i activitats. L’any 2000, al nostre país s’han organitzatcinc cursos de formació i a Bòsnia-Herce-govina, sis activitats, entre cursos a la uni-versitat, seminaris i taules rodones.Destaquem l’actuació de les dues coordi-nadores com a supervisores, al districte deBrcko, de les eleccions generals de l’11 denovembre de 2000, acreditades per l’Or-ganització per a la Seguretat i Cooperacióa Europa (OSCE).Tant l’OSCE com el Ministeri de Defensaespanyol col·laboren en els desplaçamentsdels bosnians al nostre país.

Ampliació del programa a d’altres països dels BalcansEn la tasca d’identificació de nous projec-tes, entre els quals hi ha l’extensió del pro-grama a Sèrbia i a Montenegro, de cara alproper establiment de la institució del’Ombudsman, i vist l’interès que despertael nostre programa als juristes i expertsd’altres països dels Balcans, se’ns hademanat la col·laboració amb l’Ombuds-man de Croàcia. També s’han establertcontactes amb l’Ombudsman de Macedò-nia en vista a futures col·laboracions.

- Amb la finalitat d’apropar laInstitució a tots els ciutadans deCatalunya i alhora divulgar-ne lesseves funcions, i després d’anunciar-ho prèviament a premsa i ràdioslocals i des de la nostra web, aMataró, Olot, Vilanova i la Geltrú, laSeu d’Urgell i Berga.

- Prop de 30 conferències i ponènciessobre la Institució i les nostres activi-tats, i participat i assistit a més de 33seminaris, jornades, cursos i taulesrodones.

- Per donar a conèixer la naturalesa iles funcions del Síndic de Greuges,als centres docents d’ESO que visitenla nostra seu, a estudiants universita-ris de Treball Social, Ciències Políti-ques, Dret i Ciències Econòmiques, ia participants en escoles o universi-tats d’estiu.

HEM DESPLAÇATLA NOSTRA OFICINAHEM DESPLAÇATLA NOSTRA OFICINA

HEM DIVULGAT LANOSTRA ACTIVITATHEM DIVULGAT LANOSTRA ACTIVITAT

HEM PRONUNCIATHEM PRONUNCIAT

El Síndic, Anton Cañellas, amb el seus dos adjunts i la resta de l’equip de la Institució

24

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

En general, es constata una tendència a l’alça en l’activitat, jadetectada durant l’exercici anterior. El nombre total d’actuacionss’ha incrementat en un 3% i dins d’aquestes, en un 2% les quei-xes i en un 42%, les actuacions d’ofici.Aquesta relativa estabilitat, per bé que amb l’increment exposat,es manté també quant als àmbits materials que afecten les nostresactuacions. Així, el major nombre d’actuacions es concentren enl’àrea d’administració general, que es correspon amb l’epígraf"Procediment administratiu. Funció pública. Drets electorals",seguida de les relatives a l’àrea de justícia i a les privades, i pràcti-cament amb les mateixes proporcions de l’any anterior. Experi-menten un lleuger augment les àrees corresponents a ordenaciódel territori i medi ambient, consum, treball i pensions i ensenya-ment i cultura.

Pel que fa al territori, del Barcelonès i de les comarques més pro-peres és des d’on ens arriba el major nombre de queixes en ter-mes absoluts, si bé en termes relatius i en funció del respectiunombre d’habitants, les dades varien, tal com es comprova en elmapa que presentem.Pel que fa a les administracions afectades, això és, aquelles a lesquals s’adrecen les nostres actuacions, la local i l’autonòmica,òbviament per raó de competència, són les que n’acumulen més. Finalment, quant al percentatge d’acceptació de les considera-cions del Síndic, quan aquest demana a les administracions quemodifiquin la seva actuació, se situa, a 31 de desembre de 2000,en el 70%. En el moment del tancament d’aquesta edició, l’ac-ceptació és del 75%.

Estadística

ACTUACIONS DEL SÍNDIC DE GREUGES

TOTAL: 4.818

64%64%

3.078(1) Actuacions del

Servei d’Informació

al Ciutadà (SIC)

(1) D’aquestes actuacions, 2.226 han estat queixes. Aquesta quantitat sumada a les 1.652 queixes presentades directament pel ciutadà i a les 88 actua-cions d’ofici, donen la xifra de 3.966 expedients de queixa registrats durant l’any 2000.

34%

1.652 Queixes presentades

directament pel ciutadà

2%

88 Actuacions a iniciativa

del Síndic

34%

2%

25

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LES QUEIXES

Les xifres en el mapa indiquen les queixes escrites rebudes l’any 2000 procedents de Catalunya, sense incloure les de laresta de l’Estat espanyol ni les de l’estranger.

La intensitat de color indica el nombre de queixes relacionat amb l’índex de població.

BaixEmpordà

33

Vald'Aran

4

PallarsSobirà

4Alta

Ribagorça

1

PallarsJussà

3

AltUrgell

8

Cerdanya

5Ripollès

6

Berguedà

26Solsonès

6 Osona

52

Bages

55

Noguera

6Segarra

8

Segrià

45

Plad'Urgell

Urgell

13

Garrigues

6

Concade Barberà

3

TerraAlta

2

Riberad'Ebre

7

Baix Ebre

19

Montsià

14

Priorat

7 BaixCamp

37

Tarragonès

54

BaixLlobregat

270Garraf

BaixPenedès

15

AltPenedès

60

Anoia

41Vallès

Occidental

262

VallèsOriental

133 Maresme

Barcelonès

Selva

29

Gironès

67

Garrotxa

26

AltEmpordà

54

Pla del'Estany

10

73

1.782

AltCamp

16

2489

1 QUEIXA PER:

> 2.000 habitants

de 2.000 a 3.000 habitants

de 3.000 a 4.000 habitants

< 4.000 habitants

A l’efecte de les dades relacionades, cal tenir en compte ques’hi inclouen les queixes presentades per reclusos en centrespenitenciaris, en el nombre i la distribució comarcal següent:

Alt Empordà 1Barcelonès 6Baix Llobregat 7Segrià 9Tarragonès 3Vallès Occidental 1Vallès Oriental 3

____Total 30

26

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

01 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

100

200

300

400

500

600

700

800780

463

234

168

383

285

176

271

529 521

79

6

71

CLASSIFICACIÓ DELS EXPEDIENTS PER ÀREES

TOTAL: 3.966

1. Administració general (20%)

2. Ordenació del territori (12%)

3. Tributària (6%)

4. Sanitat (4%)

5. Consum (10%)

6. Treball i pensions (7%)

7. Serveis socials (4%)

8. Ensenyament i cultura (7%)

9. Justícia (13%)

10. Infants (2%)

11. Dones (0%)

12. Immigració (2%)

13. Queixes privades i/o

inconcretes (13%)

CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES I ACTUACIONS D’OFICI PER ADMINISTRACIONS AFECTADES

TOTAL: 3.966

Autonòmica (24%)

Local (27%)

Judicial (8%)

Central (13%)

Perifèrica (2,5%)

Altr. administracions (0,4%)

Privades (21%)

Varis (0,1%)

Univer. i Col·legisProfessionals (4%)

2000 400 600 800 1.000 1.200

965

1.075

314

166

505

99

18

820

4

27

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede

SíndicGreuges

Catalunyadede


de

DISTRIBUCIÓ DE LES QUEIXES CONCLOSES DURANT EL 2000

Queixes admeses i no admeses

TOTAL: 4.055

Trameses al Síndic competent

292 (12%)

Raó Administració

1.551 (63%)

Raó Reclamant (*)

532 (22%)

Altres (assessorament a l’interessat)

78 (3%)

NO ADMESES

1.602 (40%)

(*) S’agrupen sota l’epígraf “Raó Reclamant” tots aquells assumptes resolts durant l’any 2000, en els quals el Síndic va considerar que, per una o altra raó,l’Administració hauria hagut d’actuar d’una forma diferent de com ho havia fet i aquells en què el Síndic va demanar informe a l’Administració, per haverrebut una queixa, quan havia transcorregut el termini que l’Administració té per resoldre i la informació que aquesta va lliurar adjuntava còpia de la re-solució ja adoptada.

Fotografies: Pàgs. 1 a 14, 17 a 19 i 21 a 23: Jordi CanyameresPàg. 15: Departament de Justícia. Generalitat de CatalunyaPàg. 16: Departament d’Interior. Generalitat de CatalunyaPàg. 20: Cristina Calderer. Avui

(1) a 26.7.2001 data de tancament d’aquesta edició: 412 (77%)



ADMESES

2.453 (60%)70%

13%

17%

13%

L’Administració no

esmena 69(2)

17%

Pendent resposta 89(3)

70%

L’Administració esmena

374(1)

SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

J. Anselm Clavé, 31Tel. 93 301 80 75*Fax 93 301 31 87

08002 BARCELONAinternet: www.sindicgreugescat.orge-mail: [email protected] D

.L.B

.: 18

.658

-200

0

INFORME AL PARLAMENT 2000 Resum SUMAR › site › unitFiles › 2159 › RESUM_2000.pdf · sobre...

Documents

Transcript of INFORME AL PARLAMENT 2000 Resum SUMAR › site › unitFiles › 2159 › RESUM_2000.pdf · sobre...