Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) · Navegador de Skandia que s’aplica...

Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM)1

JOSEP MARIA VIEDMA (Intellectual Capital Management Systems)MARCO ANTONIO LÓPEZ (Universitat Autònoma de Barcelona)XAVIER SUBIRATS (AMSEL Assessors)JORDI MARÍN (TecnoCampusMataró)Àrea d’Estudis i Planificació de l’IMPEM

Resum

En el present article s’aplica el model CIBS (Cities’ Intellectual Ca-pital Benchmarking System) a la ciutat de Mataró com a exempleil·lustratiu de la gestió sistemàtica i professionalitzada del capital in-tel·lectual de les ciutats. El model en qüestió es recolza, en bona me-sura, en el tipus de Navegador de Skandia, que s’aplica indistinta-ment per a la gestió del capital intel·lectual de les empreses i lesnacions.

Aquest cas pràctic té la seva motivació en la realitat de la socie-tat actual, on les noves tecnologies, els nous mitjans de transport, elsnous tipus de treball i les noves infraestructures estan a l’ordre del dia.Davant aquesta realitat, el govern de les ciutats té la difícil tasca deguiar la transició des de la fórmula vigent cap als requeriments de lanova equació.

La finalitat d’aquest monogràfic és ajudar el govern de la ciutatde Mataró en la planificació de l’esmentada transició, tot proporcio-nant per a això un model de gestió adient. Aquesta nova eina had’estar, segons sembla, especialment orientada cap a la gestió delsactius intangibles, per tal com el capital intel·lectual és, d’acord ambles circumstàncies actuals, la font principal de riquesa, prosperitat icreixement futur. Per aquest motiu es fa ús de l’esmentat model CIBS.

197

Paraules clau

Capital Intel·lectual; Model CICBS; Capital Humà; Capital deProcés; Capital de Mercat; Capital de Renovació i Desenvolupament

1. El govern de les ciutats en la societat de la informació

El progrés en les noves tecnologies de la informació i les telecomu-nicacions ha transformat radicalment la manera de viure i treballar deles persones en la societat de la informació. En aquest sentit, Edvinssoni Malone (1997, pàg. 190) afirmen el següent:

«En particular, la combinació de les poderoses tecnologies de lescomunicacions, conjuntament amb les igualment poderoses tecnologiesde la informació, permetran a les persones treballar i viure pràcticamenta qualsevol lloc i gaudir, a més a més, dels fruits de la vida, des de lacultura i l’art fins a la participació activa i simulada en esdevenimentsdel seu interès que es desenvolupin en llocs allunyats. Quan diem viurei treballar pràcticament en qualsevol lloc, ens estem referint a una granciutat, als voltants d’una ciutat, o senzillament a un poble o a una al-dea...

»Aquestes mateixes tecnologies faran que la feina sigui més lleuge-ra, tot desplaçant els llocs de treball (edificis d’oficines i fàbriques) a lesoficines virtuals situades en llars particulars, a la carretera o en centresdel barri veïnal.»

Aquests canvis en la manera de viure i treballar de les persones, fa-cilitats per les tecnologies abans esmentades, plantegen immediatamentla següent qüestió: «¿Si podem viure i treballar en qualsevol lloc, onanem a viure i a treballar?».

Així mateix, aquests canvis plantegen dubtes importants als go-verns de les ciutats, entre els quals trobem els següents:

• Quines facilitats ha d’oferir el govern de les ciutats per tal que laseva ciutat sigui el lloc més atractiu per viure?

• Com es poden atraure a la ciutat les empreses innovadores?• Com cal fomentar l’esperit emprenedor?

198 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín

• Quines estructures organitzatives fan falta?• Com s’ha de transformar la ciutat per poder acarar amb èxit els

nous canvis tecnològics?

Aquestes i moltes altres preguntes de caràcter semblant transfor-men la dinàmica dels municipis, creen nous reptes i incrementen lacompetència. El govern de les ciutats ha de prendre decisions impor-tants quant al futur de les seves comunitats administrades.

En el passat, hi ha hagut canvis semblants. Durant els anys anteriorsa la guerra civil dels Estats Units (1861-1865), les ciutats industrials delnord-est (com per exemple Elisabeth, Lowell, Paterson i Manchester)havien consolidat una combinació reeixida de capital físic i capital in-tel·lectual en la tecnologia (telers), l’energia (sínies), els obrers (immi-grants del nord d’Europa), la infraestructura (peces intercanviables) i eltransport (canals). Tanmateix, la riquesa i el poder que aquesta formulareeixida va comportar, no va durar gaire temps. A principis de la dècadaque va començar el 1890, el capital intel·lectual i financer en la formade talent i diners va desplaçar-se cap a altres ciutats (com per exempleChicago, St. Louis, Pittsburg i Detroit), on va desenvolupar-se una novaformula d’èxit. Aquesta nova formula d’èxit estava formada per novestecnologies (vapor i electricitat), noves formes de transport (trens i, mésendavant, camions), noves fonts de treball (immigrants de l’Europa del’Est), i una infraestructura diferent (producció massiva i burocràcia)(Edvinsson i Malone, 1997).

Aquest exemple històric ens demostra que les fórmules d’èxit can-vien quan es produeixen revolucions tecnològiques significatives. Ésnotori que en aquests moments ens trobem davant d’una situació sem-blant. L’equació de l’èxit ha de replantejar-se novament i l’equilibri deforces necessita restablir-se. La nova fórmula combinarà noves tecnolo-gies (productes basats en microprocessadors), nous mitjans de transport(Internet i telecomunicacions de banda ampla), nous tipus de treball(barreja d’aquells que aniran a treballar a l’oficina o la fàbrica, teletre-balladors, road warriors, i corporate gypsies) i noves infraestructures(empreses virtuals) (Edvinsson i Malone, 1997).

Així, doncs, el govern de les ciutats té la difícil tasca de guiar la tran-sició des de la fórmula vigent cap als requeriments de la nova equació.La finalitat d’aquest monogràfic és ajudar el govern de la ciutat de Ma-taró en la planificació de l’esmentada transició, tot proporcionant per aaixò un model de gestió adient. Aquesta nova eina ha d’estar, segons ens

Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 199

sembla, especialment orientada cap a la gestió dels actius intangibles,per tal com el capital intel·lectual és, d’acord amb les circumstàncies ac-tuals, la font principal de riquesa, prosperitat i creixement futur.

2. La metodologia CICBS de mesurament i gestió delcapital intel·lectual de les ciutats

Atès que no existeixen precedents significatius directes de gestiósistemàtica i professionalitzada del capital intel·lectual de les ciutats, elmodel CICBS (Cities’ Intellectual Capital Benchmarking System) ques’introdueix a continuació es recolza, en bona mesura, en el model delNavegador de Skandia que s’aplica indistintament per a la gestió del ca-pital intel·lectual de les empreses i les nacions. A continuació, resumimbreument el funcionament d’aquest Navegador.

El navegador de Capital Intel·lectual de Skandia proporciona unaimatge global dels dos tipus de capital; és a dir, del capital financer i delcapital intel·lectual. Respecte del capital intel·lectual, el Navegador téquatre àrees d’enfocament: i) capital de client i mercat (en el model ori-ginal per a les empreses s’anomenava capital de client i en el model de les nacions se l’anomena capital de mercat); ii) capital de procés; iii) capital humà, i iv) Capital de renovació i desenvolupament. Aques-tes diverses àrees d’enfocament s’usen com a base per a l’avaluació igestió del capital intel·lectual dins d’un entorn competitiu i el Navega-dor de Capital Intel·lectual utilitza una casa com a metàfora de l’orga-nització o de la nació, tal com es mostra en la figura 1.

Figura 1. Metàfora de la casa per il·lustrar la capacitat de generar riquesa d’unaciutat

Font: Skandia Link / Bontis.

��

��

��

��

��

��

��


El model CICBS és, al seu torn, una nova metodologia i una novaeina per mesurar i gestionar el capital intel·lectual de les ciutats. Aquestmodel té essencialment dos enfocaments significatius.

El primer enfocament que anomenarem, «Model General de CapitalIntel·lectual de les Ciutats», és un enfocament transversal que abraça to-tes les activitats econòmiques de la ciutat; o dit d’una altra manera, totsels microclusters en què aquestes activitats econòmiques s’agrupen. El«Model General de Capital Intel·lectual de Ciutats» està essencialmentbasat, tal com hem avançat abans, en el Navegador Skandia, però no pasen la seva aplicació a les empreses, sinó en la seva aplicació a les na-cions. El Navegador de Skandia aplicat a les nacions va ser desenvo-lupat per Bontis (2002), inspirant-se en el model original d’Edvisson iMalone (1997).

El «Model General de Capital Intel·lectual de les Ciutats» inclou lessegüents fases: visió, activitats essencials, competències essencials, in-dicadors i categories de capital intel·lectual. Al seu torn, les categoriesde capital intel·lectual s’estableixen d’acord amb la següent classifica-ció: capital financer, capital humà, capital de procés, capital de mercat icapital d’innovació i desenvolupament.

El segon enfocament, que anomenarem «Model Específic de Gestiódel Capital Intel·lectual de les Ciutats», correspon a una perspectiva trans-versal i fa referència específicament a cada activitat econòmica rellevantde la ciutat o, el que és el mateix, a cada microcluster econòmic rellevant;i tot plegat contemplat d’una manera diferencial i singular. Aquest modeles basa fonamentalment en el model ICBS de Viedma (2001a) (2001b) iinclou les següents fases: visió, segment de demanda, output, productes i serveis, processos, competències essencials i competències dels profes-sionals. La figura 2 dóna una visió global del model CICBS.

A continuació, examinem els dos enfocaments del model CICBS.

2.1 Model general de capital intel·lectual de les ciutats(CGICM)

CGICM és un model general de mesurament del capital intel·lectualde les ciutats que es basa essencialment en el mesurament i la gestiódels actius intangibles que pertanyen a la ciutat. Per desenvolupar dife-rents activitats econòmiques, aquests actius intangibles s’agrupen enmicroclusters, tenint en compte per a això criteris d’homogeneïtat.


Figura 2. Cities’ Intellectual Capital Benchmarking System (CICBS)

Font: José María Viedma Martí 2002.

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��!� ��

��!� ��

�� " �� # �� $

��

% ��

��!� ��

&��

"

#

'

��

��(�� )��

��

��

��

��

��

��&*

��

��

��

��

��

��!� ��

��!� ��

��

��

��

��

��

��!� ��

��!� ��

��

��

��

��

��

��!� ��

��!� ��


CGICM se centra bàsicament en la gestió de creació i desenvolupamentd’una plataforma de coneixement comú (Plataforma de Capital Intel·lec-tual) que enforteixi els microclusters existents a la ciutat i que, al seu torn,alimenti i estimuli la creació de nous microclusters.

El procés de gestió del capital intel·lectual general de la ciutat abas-ta les cinc fases següents (Rembe, 1999; Roos et al, 1997):

• Fase 1: Crear la visió.• Fase 2: Identificar les activitats essencials per dur a terme la visió.• Fase 3: Identificar les competències essencials que fan falta per

dur a terme les activitats.• Fase 4: Identificar els indicadors per a cada activitat essencial i per

a cada competència essencial.• Fase 5: Assignar cada indicador a una de les cinc categories de ca-

pital intel·lectual.

El model per mesurar el capital intel·lectual utilitza la idea d’unacasa com a metàfora de l’organització de la ciutat. El capital financer re-flecteix la història de la ciutat i les seves relacions passades. Tanmateix,cal assenyalar que aquest capital financer no ens diu gaires coses sobrela possible evolució futura i possibles fites futures.

Les columnes que sostenen la casa representen el capital de procés iel capital de mercat. Ambdós constitueixen la base sobre la qual es ba-sen les operacions corrents de la ciutat. El capital de renovació i desen-volupament, situat en els fonaments de la casa, mesura d’alguna maneracom s’està preparant la ciutat per al futur. El capital humà que es trobaal centre de la casa, interactua amb la resta de tipus de capitals. El capi-tal humà ve a ser com el cor de la ciutat i fa referència a les capacitats,professionalitat i saviesa de les persones. Una de les funcions més im-portants de la ciutat consisteix a atendre, guiar i ajudar la seva poblacióen l’assoliment dels objectius estratègics.

Basant-se en l’estructura essencial que acabem de descriure, les di-verses àrees d’enfocament del capital intel·lectual en les quals s’agrupa-ran els indicadors són les següents:

Capital humà

El capital humà inclou els coneixements, habilitats, intuïció i savie-sa de les persones individuals per assolir els objectius i les tasques de la


ciutat. Aquest enfocament també inclou els valors de la cultura i la filo-sofia de la ciutat. El capital humà és propietat exclusiva de les personesindividuals.

Capital de procés

La cooperació i el flux de coneixements requereixen actius intel-lectuals estructurals, com ara sistemes d’informació, software, bases dedades, laboratoris, estructures d’organització, sistemes de gestió, etc.Aquests actius intel·lectuals donen suport i potencien l’output del capi-tal humà i romanen en les organitzacions de la ciutat quan els empleats,en acabar la feina, se’n van cap a casa.

Capital de mercat

El model inicial, que va ser creat per mesurar i gestionar el capitalintel·lectual d’una organització, relaciona el capital de mercat amb elcapital de clients; és a dir, amb aquesta denominació fa referència aaquells actius que estan incrustats o implícits en les relacions amb elsclients de l’organització. Quan ens centrem en la gestió dels actius in-tel·lectuals de les ciutats, els clients s’estan referint a aquells mercatsamb els quals la ciutat manté contractes nacionals o internacionals. Elsactius de mercat reflecteixen els actius generals inclosos en les rela-cions de la ciutat amb els mercats internacionals. Des d’aquest punt devista, aquests actius inclouen la lleialtat a la ciutat, la satisfacció quemostren els clients estratègics, el valor de les marques, etc.

Capital de renovació i desenvolupament

Reflecteix les capacitats de la ciutat i les seves inversions presentsen el seu futur desenvolupament i renovació; s’aconsegueix mitjançantl’explotació de la seva força competitiva en els futurs mercats. Els ac-tius de renovació i desenvolupament inclouen inversions en recerca idesenvolupament, patents, marques registrades, empreses start up, i al-tres actius de naturalesa semblant.

Després d’endegar el procés del Model General de Capital Intel·lec-tual de les Ciutats, a continuació cal posar en marxa un procés de segui-ment que retroalimenti les fases inicials a partir de les fases finals, i vi-ceversa. A més a més, la metodologia CGICM facilita el benchmarking


sistemàtic i repetitiu dels diversos elements del conjunt del procés, ambels corresponents elements de la millor ciutat del món que ha estat prè-viament escollida com a model de referència. La figura 3 mostra aquestprocés de benchmarking.

3. Aplicació del model a Mataró

En les següents seccions s’apliquen les metodologies il·lustradesanteriorment per al cas de Mataró.

3.1. Visió estratègica de ciutat

En els darrers anys, els diferents organismes i departaments munici-pals han dut a terme processos de planificació a la ciutat, que consolidenels referents d’actuació estratègica. Compresos en el conjunt del Pro-grama d’Actuació Municipal apareixen diferents objectius relacionatsamb actius intangibles i que, per tant, formarien part del model de des-envolupament del capital intel·lectual de la ciutat. Podrien destacar-se’nels següents:

Formació de la població

Les dades sobre el nivell de formació de la població mataroninahan estat tradicionalment baixes. Sovint s’ha relacionat el baix nivellformatiu de la ciutat amb la seva especialització productiva, i les possi-bilitats d’ocupació que oferien aquests sectors industrials a la poblacióamb baixos nivells d’instrucció. Hi ha una correlació clara entre la for-mació i la qualificació de la població, fet que pot suposar problemes es-tructurals quan els sectors intensius en mà d’obra, que fins ara podienocupar aquells segments de població poc qualificada, com el tèxtil degènere de punt, acaben produint en països on la mà d’obra és més bara-ta. D’altra banda, la baixa qualificació de la població limita la implan-tació d’alguns serveis i subsectors d’activitat amb productes de majorvalor afegit.


Figu

ra 3

.Mod

el G

ener

al d

e C

apita

l Int

el·le

ctua

l de

les

Ciu

tats

(CSI

CM

)

��

��

% ��

��!� ��

&��

" # '

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��&

*

��

��

��

% ��

��!� ��

&��

" # '

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��&

*

+� ,��-��


Cohesió social i igualtat d’oportunitats

La cimera de Lisboa va fixar l’objectiu estratègic següent per a laUnió Europea per a l’any 2010: arribar a ser l’economia basada en el co-neixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econò-micament de manera sostenible, amb més i millors llocs de treball i ambuna major cohesió social.

Les desigualtats socials i la manca de cohesió, diferències a nivellsocioeconòmic entre immigrants i població autòctona, entre homes idones, les dificultats d’inserció dels joves en el mercat laboral, el riscd’exclusió sociolaboral de la gent gran..., a més de ser per si mateixosproblemes greus, suposen una manca de competitivitat del territori ociutat on es produeixen.

Participació ciutadana

La vida associativa i el voluntariat són un instrument de primer or-dre per a l’articulació, la cohesió i l’enfortiment de la societat. En unasocietat plural, la vida associativa i el voluntariat actuen com a elementsde cohesió, ja que estableixen ponts i vincles entre grups humans dife-rents, alhora que la vida associativa i l’acció voluntària enforteixen elsentit de pertinença a una comunitat i de la importància de formar-nepart.

Cultura i creativitat

El foment de la cultura es presenta com un element de gran utilitaten l’increment de la cohesió social i el teixit associatiu, en tant que pre-senta la ciutat com un espai integrador de persones. D’altra banda, lacultura, la diversitat i la creativitat esdevenen actius sobre els quals esdesenvoluparan les ciutats. El progrés de les ciutats dependrà de la ca-pacitat de creació i innovació en un sentit ampli. Són les anomenadesciutats creatives que basen la seva prosperitat econòmica i social en lacreativitat de la seva població.

Ocupació de qualitat

Quan hom parla de qualitat en l’ocupació, s’està fent referència acondicions com l’estabilitat, fora del circuit de l’economia submergida,


amb bones condicions de salut laboral, amb nivells necessaris d’estabi-litat, amb instruments de reciclatge laboral i formació ocupacional. L’e-conomia submergida ha estat vinculada històricament a la indústria ma-nufacturera. Mataró basa part de la seva estructura productiva en lamanufactura tèxtil, on l’economia submergida ha estat tradicionalmentpresent a Mataró i al Maresme, la qual cosa suposa un dèficit del territo-ri, ja que l’activitat econòmica ha de basar-se en un marc d’estabilitatlaboral on poder desenvolupar aquelles competències i activitats essen-cials idònies per a la millora de la seva competitivitat.

Creixement econòmic

El creixement econòmic resulta causa i efecte en la seva relacióamb el capital intel·lectual d’una ciutat. Causa en tant que facilita pro-gressos en els diferents elements que formen part del desenvolupamentdel capital intel·lectual d’una ciutat, i al mateix temps efecte, ja que eldesenvolupament del capital intel·lectual, o actius intangibles d’unaciutat, possibilitarà majors nivells de competitivitat i, consegüentment,de creixement econòmic.

Renovació dels sectors tradicionals

El teixit empresarial ha de cercar nous processos i aplicació de sis-temes que permetin més eficiència, qualitat i utilitat dels seus serveis iproductes. Les TIC són percebudes com una nova manera de treballarque no necessita les infraestructures de la revolució industrial, i que potencaixar amb les dimensions de les petites empreses de Mataró. La ge-neralització de les TIC en els diferents sectors d’activitat possibilitarienuna major eficiència de processos i una oferta de productes i serveis demajor valor afegit.

Diversificació econòmica

El sector tèxtil a Mataró continua ocupant una part molt importantde la seva activitat: aproximadament un de cada cinc treballadors a Ma-taró treballa en aquest sector. En qualsevol cas, l’estructura productivamostra una tendència a la diversificació, especialment cap a activitatsdel sector terciari. L’especialització, sobretot si es presenta en sectorsde valor afegit més baix, pot comportar elevats riscos, especialment en


èpoques de recessió. En relació amb la seva estructura productiva, Ma-taró presenta cicles econòmics especialment acusats, amb èpoques defort creixement durant els períodes de bonança econòmica i amb dava-llades o alentiments més evidents durant els períodes de recessió.

Centralitat i obertura a l’exterior

Mataró, aprofitant els seus avantatges en termes de dimensió, situa-ció geogràfica, qualitat de vida, clima, comunicació, etc., ha de poten-ciar el paper de centralitat, ja sigui a nivell comarcal i àrea d’influència,com el que ha de desenvolupar en el context de Regió Metropolitana deBarcelona.

El paper de la formació universitària, el desenvolupament urbanís-tic, el transport, la potenciació de les activitats de lleure, el desenvolu-pament comercial, així com acords signats amb altres ciutats metropo-litanes de condicions similars i interessos potencialment comuns han deser aspectes a tenir en compte.

Adaptació tecnològica de la població

Les TIC resulten una oportunitat, alhora que una amenaça, en eldesenvolupament i integració de la població en la nova societat de la in-formació i el coneixement. Si les tecnologies de la informació i comuni-cació constitueixen una font inesgotable de possibilitats per a la pobla-ció: noves formes de relació, oci, noves possibilitats d’aprendre,treballar, participar..., també constitueixen un nou risc d’exclusió, unavia de possible divisió social entre aquelles persones que han adquirithàbits i coneixements tecnològics i les que en resten al marge. També ésclar, però, que la ciutat gaudirà d’un major potencial competitiu commés elevat sigui el nombre de població en disposició d’aprofitar lesoportunitats de les noves tecnologies.

3.2. Concreció del model general de capitalintel·lectual de les ciutats en el cas de Mataró

Un cop definit el model general i el seguit d’objectius estratègics re-lacionats amb actius intangibles que la ciutat es planteja, poden definir-se una sèrie d’indicadors disponibles. Aquesta bateria d’indicadors ha


de possibilitar el control i l’evolució dels diferents apartats que consti-tueixen el capital intel·lectual de la ciutat. Tindríem així la base del na-vegador o tablier d’abord del capital intel·lectual de Mataró.

A la taula 1, un quadre de doble entrada, mitjançant la bateria d’indi-cadors proposat, s’hi presenta una proposta de relació entre els apartatsque constitueixen el model general de capital intel·lectual i els objectiusestratègics pertanyents a actius intangibles que es planteja la ciutat.

El quadre d’indicadors adapta a nivell municipal el model Skandia,desenvolupat per Edvinsson i Malone el 1997, de mesura del capital in-tel·lectual de les empreses, i pren com a referència els treballs realitzatsprèviament a nivell nacional per part de Rembe (1998), de la professoraE. Pasher (1999) i del professor Bontis (2002), així com l’article delprofessor Yogesh Malhotra (2000).

La diversitat de fonts i l’àmbit restringit al qual fan referència elsindicadors escollits dificulta un recull homogeni segons criteris de pe-riodicitat i actualització. Tot i així, aquesta primera bateria proposadamira d’aportar una primera base quant al nivell i l’evolució dels apartatsque configurarien diferents aspectes del capital intel·lectual.

En la selecció dels indicadors s’han tingut en compte aquells queacompleixen els requisits de disponibilitat, validesa conceptual i com-parabilitat amb altres projectes de mesura a nivell nacional o municipal.Així, pel que fa a aquest darrer requisit, s’han seleccionat els indicadorsque podien ser objecte de comparació amb el projecte europeu UrbanAudit, amb el projecte Perfil de ciutats a nivell de Catalunya o amb elsobjectius marcats durant la cimera de Lisboa per a la consecució de lasocietat del coneixement a la Unió Europea l’any 2010.

A nivell de ciutat, el nostre objectiu consisteix a obtenir indicadorsmunicipals que mesurin els diferents apartats del model. En aquest pro-jecte es pretén el recull i seguiment de diferents indicadors relatius a ac-tius intangibles comparables amb altres àmbits i susceptibles de ser re-ferenciats d’acord amb diferents objectius que permetin copsar el nivelli evolució dels components de capital intel·lectual de la ciutat.

En aquest sentit pot resultar força il·lustrativa l’aproximació delsindicadors en comparació d’estàndards o mitjanes de nivells europeus,així com l’establiment d’objectius a mitjà/llarg termini2.



Taul

a 1.

Rel

ació

mod

el g

ener

al a

mb

obje

ctiu

s es

tratè

gics

d’in

tang

ible

s

Objectius estratègics

APAR

TATS

FO

NT

ÀMBI

T PE

RIO

DICI

TAT

Formació a la població

Cohesió social


Fomentar la cultura



Renovació sectors tradicionals


Desenvolupament econòmic

Adaptació TIC de la població

INDI

CADO

RS D

ESCR

IPTI

USDE

01

Pobl

ació

tota

l Pa

dró

cont

inu

Mat

aró

Anu

al

DE02

N

ombr

e d’

empr

eses

(am

b tre

balla

dors

ass

alar

iats)

De

parta

men

t Tre

ball

Mat

aró

Trim

estra

l

DE

03

Índe

x de

Sha

nnon

G

estió

Trib

utàr

ia

Mat

aró

Anu

al

DE04

In

fraes

tructu

res e

duca

tives

A

nuar

i soc

ial

Mat

aró

Anu

al

DE

05

Supe

rfíci

e d’

activ

itats

min

orist

es p

er h

abita

nt

Anu

ari e

conò

mic

Mat

aró

Anu

al

DE

06

Acti

vita

ts m

inor

istes

/ 1

.000

hab

itant

s A

nuar

i eco

nòm

ic M

atar

ó A

nual

DE07

O

ficin

es b

ancà

ries /

1.0

00 h

abita

nts

Anu

ari e

conò

mic

Mat

aró

Anu

al

DE

08

Ass

alar

iats

AA

PP

Depa

rtam

ent T

reba

ll M

atar

ó Tr

imes

tral

DE

09

Nom

bre

de ll

ars

Padr

ó co

ntin

u M

atar

ó A

nual

DE

10

Pers

ones

per

llar

Pa

dró

cont

inu

Mat

aró

Anu

al

CAPI

TAL

FIN

ANCE

RCF

01

PIB

pm

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CF

02

VABn

a de

Mat

aró

Dipu

taci

ó de

Bar

celo

na

Subs

istem

a ur

bà

Trim

estra

l

CF

03

Rend

a fa

mili

ar d

ispon

ible

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CF

04

Rend

imen

ts m

itjan

s dec

lara

ts pe

r con

tribu

ent

IDES

CAT

Mat

aró

Anu

al

CF05

Pr

oduc

tivita

t apa

rent

del

treb

all

IDES

CAT

Mat

aró

Qui

nzen

al

CF06

PI

B pe

r càp

ita

IDES

CAT

Mat

aró

Qui

nzen

al

CAPI

TAL

HUM

ÀCH

01

Form

ació

uni

vers

itària

+ fo

rmac

ió se

cund

ària

Pa

dró

d’ha

bita

nts

Mat

aró

Qui

nzen

al

CH

02

Form

ació

con

tínua

(% d

e pa

rtici

paci

ó d’

adul

t) FO

RCEM

M

ares

me

Anu

al



APAR

TATS

FO

NT

ÀMBI

T PE

RIO

DICI

TAT


Cohesió social


Fomentar la cultura







CH03

Ta

xa d

’ana

lfabe

tism

e ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CH04

Us

uaris

hab

itual

s d’o

rdin

ador

O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CH

05

Usua

ris h

abitu

als d

’Inte

rnet

O

bser

vata

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CH

06

Espe

ranç

a de

vid

a Pa

dró

d’ha

bita

nts

Mat

aró

Anu

al

CH07

Pe

rcen

tatg

e de

treb

alla

dors

qua

lific

ats

INE

(sego

ns In

stitu

t Kle

in)

Mat

aró

Cens

al

CH08

Ta

xa d

’ocu

pació

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CH

09

Taxa

d’o

cupa

ció. H

omes

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CH

10

Taxa

d’o

cupa

ció. D

ones

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CH

11

Taxa

d’o

cupa

ció. J

oves

15-

24

IDES

CAT

Mat

aró

Qui

nzen

al

CH12

Ta

xa d

’ocu

pació

. Adu

lts 2

5-54

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CH

13

Taxa

d’o

cupa

ció. A

dults

55-

64

IDES

CAT

Mat

aró

Qui

nzen

al

CH14

Vi

sites

bib

liote

ques

Di

puta

ció

(Bib

liote

ques

púb

lique

s) M

atar

ó A

nual

CH15

En

titat

s cul

tura

ls i a

ssoc

iativ

es

Rela

cion

s Ciu

tada

nes

Mat

aró

Anu

al

CH

16

Afo

ram

ent d

e ci

nem

es /

1.0

00 h

abita

nts

Cine

sa M

atar

ó Pa

rc

Mat

aró

Anu

al

CH17

A

fora

men

t de

teat

res /

1.0

00 h

abita

nts

Patro

nat M

unic

ipal

de

Cultu

ra

Mat

aró

Anu

al

CH18

N

ombr

e d’

entit

ats c

ultu

rals

/ 1.

000

habi

tant

s Di

recc

ió G

ral.

de D

ret i

d’E

nt. J

ur.

Mat

aró

Anu

al

CH19

Pe

rcen

tatg

e d’

abste

ncio

ns so

bre

tota

l cen

s ele

ctora

l ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uadr

iena

l

CH

20

Índe

x de

Gin

i IE

MB

Regi

ó I

Qui

nzen

al

CH21

PI

RMI (

pobr

esa)

Se

rvei

s Soc

ials

Mat

aró

Anu

al

CH22

Ta

xa d

’atu

r reg

istra

t O

TG

Mat

aró

Trim

estra

l

CH

23

Taxa

d’a

tur f

emen

í O

TG

Mat

aró

Trim

estra

l

CA

PITA

L DE

PRO

CÉS

CP01

De

senv

olup

amen

t del

secto

r ser

veis

INSS

M

atar

ó Tr

imes

tral

CP02

Pr

opor

ció

d’as

sala

riats

secto

r d’a

lt co

neix

emen

t IN

SS

Mat

aró

Trim

estra

l



APAR

TATS

FO

NT

ÀMBI

T PE

RIO

DICI

TAT


Cohesió social


Fomentar la cultura







CP03

Pe

rcen

tatg

e de

llar

s am

b or

dina

dor

Obs

erva

tori

SI M

atar

ó M

atar

ó A

nual

CP04

Pe

rcen

tatg

e de

llar

s con

necta

des a

Inte

rnet

O

bser

vato

rioSI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP

05

Perc

enta

tge

de ll

ars a

mb

disp

osic

ió d

e te

lefo

nia

mòb

il O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP

06

Perc

enta

tge

d’em

pres

es c

onne

ctada

s a In

tern

et

Obs

erva

tori

SI M

atar

ó M

atar

ó A

nual

CP

07

Perc

enta

tge

d’em

pres

es a

mb

conn

exió

ADS

L O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP08

Pe

rcen

tatg

e d’

empr

eses

am

b te

lefo

nia

mòb

il O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP09

Pe

rcen

tatg

e d’

empr

eses

am

b pà

gina

web

O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP10

Pe

rcen

tatg

e d’

empr

eses

am

b co

mer

ç el

ectrò

nic

Obs

erva

tori

SI M

atar

ó M

atar

ó A

nual

CP

11

Ràtio

d’a

lum

nes p

er o

rdin

ador

O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP12

Rà

tio d

’alu

mne

s per

ord

inad

or c

onne

ctat a

Inte

rnet

O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP

13

Mitj

ana

d’e-

mai

ls en

viat

s O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CP

14

Perc

enta

tge

d’es

cole

s con

necta

des a

Inte

rnet

O

bser

vato

ri SI

Mat

aró

Mat

aró

Anu

al

CA

PITA

L DE

MER

CAT

CM01

A

utoc

onte

nció

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CM

02

Aut

osuf

iciè

ncia

ID

ESCA

T M

atar

ó Q

uinz

enal

CM

03

Parti

cipa

ció

en p

roje

ctes e

urop

eus t

ecno

lògi

cs

Base

CO

RDIS

M

atar

ó A

nual

CAPI

TAL

DE R

ENO

VACI

ÓCR

01

Prop

orci

ó de

pob

lació

de

0 a

24 a

nys

Padr

ó co

ntin

u M

atar

ó A

nual

CR

02

Taxa

de

jove

ntut

Pa

dró

cont

inu

Mat

aró

Anu

al

CR03

Em

pres

es n

oves

don

ades

d’a

lta IA

E Se

rvei

s de

Ges

tió T

ribut

ària

M

atar

ó Tr

imes

tral

CR04

Cr

eixe

men

t del

nom

bre

d’em

pres

es (l

AE)

Se

rvei

s de

Ges

tió T

ribut

ària

M

atar

ó Tr

imes

tral

CR05

Pu

blic

acio

ns c

ient

ífiqu

es

Dade

s de

pros

pecc

ió te

cnol

ògic

a M

atar

ó A

nual

CR

06

Pate

nts

Ofic

ina

de p

aten

ts M

atar

ó A

nual

214 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi MarínTa

ula

2.Q

uadr

e d’

indi

cado

rs d

el m

odel

gen

eral

de

capi

tal i

ntel

·lect

ual a

Mat

aró

APA

RTA

TS

VA

LOR

AN

TERI

OR

VA

LOR

UN

ITA

T D

E M

ESU

RA

PERÍ

OD

E

AN

TERI

OR

PERÍ

OD

E

IND

ICA

DO

RS D

ESCR

IPTI

US

DE0

1Po

blac

ió to

tal

105.

259

109.

376

Hab

itant

s 19

97

2002

D

E02

Nom

bre

d’em

pres

es (a

mb

treba

llado

rs a

ssal

aria

ts)

3.53

1 4.

011

Nom

bre

empr

eses

1r

trim

. 199

7 1r

trim

. 200

2 D

E03

Índe

x de

Sha

nnon

1,

9 1,

9 Bi

ts 19

97

2001

D

E04

Infra

estru

ctur

es e

duca

tives

51

52

N

ombr

e de

cen

tres

educ

atiu

s 20

01

2002

D

E05

Supe

rfíci

e d’

activ

itats

min

oris

tes

per

habi

tant

2,53

M

etre

s qu

adra

ts /

càpi

ta

1

gene

r 200

1 D

E06

Act

ivita

ts m

inor

iste

s /

1.00

0 ha

bita

nts

22,1

25

,7

Act

iv. c

omer

ç. d

etal

l / 1

.000

hab

. 1

gene

r 200

0 1

gene

r 200

1 D

E07

Ofic

ines

ban

càrie

s /

1.00

0 ha

bita

nts

0,91

0,

97

Ofic

ines

d’e

stalv

i / 1

.000

hab

. 1

gene

r 200

0 1

gene

r 200

1 D

E08

Ass

alar

iats

AA

PP

16,2

4%

21,2

%

Perc

enta

tge

1r tr

im. 1

997

1r tr

im. 2

002

DE0

9 N

ombr

e de

llar

s 33

.440

38

.265

N

ombr

e de

llar

s 19

96

1 ge

ner 2

002

DE1

0 Pe

rson

es p

er ll

ar

3,05

2,

86

Hab

itant

s /

llar

1996

1

gene

r 200

2 CA

PITA

L FI

NA

NCE

RC

F01

PIB

pm

81

7,81

10

64,0

6 m

ilion

s d’

euro

s 19

91

1996

C

F02

VA

Bna

de M

atar

ó 4,

09%

5,

88%

%

19

97

1998

C

F03

Rend

a fa

mili

ar d

ispo

nibl

e 6.

022,

7 8.

550,

6 eu

ros

/ cà

pita

19

91

1996

C

F04

Rend

imen

ts m

itjan

s de

clar

ats

per

cont

ribue

nt

11.2

69,0

12

.753

,0

euro

s /

càpi

ta

1993

19

98

CF0

5 Pr

oduc

tivita

t apa

rent

del

treb

all

37

,07

mile

rs d

’eur

os

19

96

CF0

6 PI

B pe

r cà

pita

80

58

1043

0 eu

ros

1991

19

96

CAPI

TAL

HU

MÀ

CH

01

Form

ació

uni

vers

itària

+ fo

rmac

ió s

ecun

dària

17

,14%

22

,1%

Pe

rcen

tatg

e 19

91

1996

C

H02

Fo

rmac

ió c

ontín

ua (%

de

parti

cipa

ció

d’ad

ults)

12

,95%

12

,72%

Pe

rcen

tatg

e 19

99

2000

C

H03

Ta

xa d

’ana

lfabe

tism

e 6,

34%

4,

73%

Pe

rcen

tatg

e 19

91

1996

C

H04

U

suar

is h

abitu

als

d’or

dina

dor

43,7

%

48,9

%

Perc

enta

tge

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CH

05

Usu

aris

hab

itual

s d’

Inte

rnet

28

%

30,2

%

Perc

enta

tge

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CH

06

Espe

ranç

a de

vid

a 79

,65

80,1

2 A

nys

1999

-199

5 20

01-1

997

CH

07

Perc

enta

tge

de tr

abal

lado

rs q

ualif

icat

s

26,5

0%

Perc

enta

tge

19

91

CH

08

Taxa

d’o

cupa

ció

55,5

5%

49,5

4%

Perc

enta

tge

1991

19

96

CH

09

Taxa

d’o

cupa

ció.

Hom

es

70,3

7%

63,3

8%

Perc

enta

tge

1991

19

96

CH

10

Taxa

d’o

cupa

ció.

Don

es

40,6

9%

35,5

9%

Perc

enta

tge

1991

19

96

CH

11

Taxa

d’o

cupa

ció.

Jov

es 1

5-24

44

,30%

29

,35%

Pe

rcen

tatg

e 19

91

1996

C

H12

Ta

xa d

’ocu

paci

ó. A

dults

25-

54

65,3

0%

61,0

7%

Perc

enta

tge

1991

19

96

CH

13

Taxa

d’o

cupa

ció.

Adu

lts 5

5-64

34

,17%

30

,16%

Pe

rcen

tatg

e 19

91

1996

C

H14

V

isite

s bi

blio

tequ

es

2800

40

2740

70

Pers

ones

20

00

2001

C

H15

En

titat

s cu

ltura

ls i a

ssoc

iativ

es

189

203

Nom

bre

d’en

titat

s 19

99

2000


APA

RTA

TS

VA

LOR

AN

TERI

OR

VA

LOR

UN

ITA

T D

E M

ESU

RA

PERÍ

OD

E

AN

TERI

OR

PERÍ

OD

E

CH

16

Afo

ram

ent d

e ci

nem

es /

1.0

00 h

abita

nts

36,8

2 32

,91

Buta

ques

/ 1

.000

hab

. 19

99

2001

C

H17

A

fora

men

t de

teat

res

/ 1.

000

habi

tant

s 7,

78

7,52

Bu

taqu

es /

1.0

00 h

ab.

1999

20

01

CH

18

Nom

bre

d’en

titat

s cu

ltura

ls /

1.00

0 ha

bita

nts

1,80

1,

92

Entit

ats

/ 1.

000

hab.

19

99

2000

C

H19

Pe

rcen

tatg

e d’

abste

ncio

ns s

obre

tota

l cen

s el

ecto

ral

21,1

6%

33,7

%

Perc

enta

tge

1996

m

arç

2000

C

H20

Ín

dex

de G

ini

0,38

7 0,

368

Índe

x 18

89

1994

C

H21

PI

RMI (

pobr

esa)

29

6 23

6 Pe

rson

es

1999

20

02

CH

22

Taxa

d’a

tur

regi

strat

6,

81%

7,

89%

Pe

rcen

tatg

e 3r

trim

. 200

1 3r

trim

. 200

2 C

H23

Ta

xa d

’atu

r fe

men

í 9,

61%

10

,80%

Pe

rcen

tatg

e 3r

trim

. 200

1 3r

trim

. 200

2 CA

PITA

L D

E PR

OCÉ

SC

P01

Des

envo

lupa

men

t del

sec

tor

serv

eis

60,1

4%

61,1

7%

Perc

enta

tge

3r tr

im. 2

001

3r tr

im. 2

002

CP0

2 Pr

opor

ció

d’as

sala

riats

sect

or d

’alt

cone

ixem

ent

35,4

8%

38,1

3%

Perc

enta

tge

3r tr

im. 2

001

3r tr

im. 2

002

CP0

3 Pe

rcen

tatg

e de

llar

s am

b or

dina

dor

52,1

0%

53,2

0%

Perc

enta

tge

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CP0

4 Pe

rcen

tatg

e de

llar

s co

nnec

tade

s a

Inte

rnet

32

,3%

36

,4%

Pe

rcen

tatg

e se

tem

bre

2001

se

tem

bre

2002

C

P05

Perc

enta

tge

de ll

ars

amb

disp

osic

ió d

e te

lefo

nia

mòb

il 66

,1%

75

,7%

Pe

rcen

tatg

e se

tem

bre

2001

se

tem

bre

2002

C

P06

Perc

enta

tge

d’em

pres

es c

onne

ctad

es a

Inte

rnet

66

,7%

67

,5%

Pe

rcen

tatg

e se

tem

bre

2001

se

tem

bre

2002

C

P07

Perc

enta

tge

d’em

pres

es a

mb

conn

exió

AD

SL

19,2

%

32,8

%

Perc

enta

tge

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CP0

8 Pe

rcen

tatg

e d’

empr

eses

am

b te

lefo

nia

mòb

il 66

,8%

67

,0%

Pe

rcen

tatg

e se

tem

bre

2001

se

tem

bre

2002

C

P09

Perc

enta

tge

d’em

pres

es a

mb

pàgi

na w

eb

44,4

%

45,2

%

Perc

enta

tge

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CP1

0 Pe

rcen

tatg

e d’

empr

eses

am

b co

mer

ç el

ectrò

nic

0,10

0,

14

Perc

enta

tge

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CP1

1 Rà

tio d

’alu

mne

s pe

r or

dina

dor

12

,10

Alu

mne

s /

ordi

nado

rs

sete

mbr

e 20

01

sete

mbr

e 20

02

CP1

2 Rà

tio d

’alu

mne

s pe

r or

dina

dor

conn

ecta

t a In

tern

et

15

,98

Alu

mne

s /

ordi

nado

rs c

onne

ctat

s a

Inte

rnet

sete

mbr

e 20

02

CP1

3 M

itjan

a d’

e-m

ails

envi

ats

3,

06

Nom

bre

de c

orre

us e

lect

ròni

cs

se

tem

bre

2002

C

P14

Perc

enta

tge

d’es

cole

s co

nnec

tade

s a

Inte

rnet

100%

Pe

rcen

tatg

e

sete

mbr

e 20

02

CAPI

TAL

DE

MER

CAT

CM

01

Aut

ocon

tenc

ió

0,80

0,

72

Perc

enta

tge

1991

19

96

CM

02

Aut

osuf

iciè

ncia

0,

82

0,76

Pe

rcen

tatg

e 19

91

1996

C

M03

Pa

rtici

paci

ó en

pro

ject

es e

urop

eus

tecn

ològ

ics

1 2

Perc

enta

tge

2001

20

02

CAPI

TAL

D’IN

NO

VA

CIÓ

CR0

1 Pr

opor

ció

de p

obla

ció

de 0

a 2

4 an

ys

33,2

5%

26,8

4%

Perc

enta

tge

1996

1

gene

r 200

2 C

R02

Taxa

de

jove

ntut

16

,99%

14

,21%

Pe

rcen

tatg

e 19

96

1 ge

ner 2

002

CR0

3Em

pres

es n

oves

don

ades

d’a

lta IA

E 13

21

1213

Em

pres

es

2001

20

02

CR0

4 C

reix

emen

t del

nom

bre

d’em

pres

es (l

AE)

207

Empr

eses

20

01

2002

C

R05

Publ

icac

ions

cie

ntífi

ques

9

13

Arti

cles

pub

licat

s 19

99

2000

C

R06

Pate

nts

10

15

Pate

nts

conc

edid

es

2000

20

01

Figura 4. Comparació dels indicadors de la Unió Europea amb els objectius peral 2010

Font: Eurostat.

4. Conclusions

Les conclusions que es deriven de tot allò que s’ha exposat es podenresumir en els següents punts que es detallen a continuació:

a) Els actius intangibles són cada cop més importants com a factorsdeterminants del progrés i la prosperitat de les ciutats.

b) Són poques les ciutats que han fet importants esforços orientats ala gestió dels actius intangibles.

�� !�� "#$#

�&+��,�.��

/�0�� 0��&+

�� .��

/�0�1� ��

/�0��1� ��

23�23"23#23'23*23423523623723�223

�� **��4'

�� 8��

9��

:� ��

;��:��"22� .< ��"2�2


c) El model, la metodologia i l’eina CICBS constitueixen una pri-mera aproximació científica i, per tant, sistemàtica a la gestió pro-fessionalitzada dels actius intangibles a les ciutats.

d) El model CICBS és un model de gestió del capital intel·lectual deles ciutats que té un doble enfocament. D’una banda, un enfoca-ment generalista que pretén mesurar i gestionar el capital intel-lectual comú a tots els microclusters d’activitats econòmiques dela ciutat. De l’altra, un enfocament particular que pretén mesurari gestionar el capital intel·lectual de cada microcluster rellevantde la ciutat.

e) La gestió sistemàtica i continuada del capital intel·lectual d’unaciutat es podrà fer mitjançant l’ús de balanços de capital intel·lec-tual generals (plataforma comú de capital intel·lectual) i especí-fics (capital intel·lectual de microclusters), i mitjançant la com-paració (benchmarking) amb indicadors homologats d’altresciutats considerades com a modèliques.

f) El govern de la ciutat de Mataró i, més concretament a través dela fundació Tecnocampus, ha fet durant els darrers anys impor-tants esforços en l’àmbit de les tecnologies de la informació i deles telecomunicacions i en l’àmbit de la gestió del coneixement.Aquests esforços han quedat palesos en els dos projectes relle-vants següents: «Pla director per a la Societat de la Informació aMataró. 1999» i «Mataró, ciutat del coneixement, TecnocampusMataró. 2002».

g) La coordinació i seguiment dels dos projectes anteriors, així comla consideració dels actius intangibles en els plans estratègics de la ciutat de Mataró, han estat els impulsors del desenvolupa-ment del model CICBS i de la seva aplicació pràctica a la ciutatde Mataró.

h) En la seva aplicació pràctica a la ciutat de Mataró, el model gene-ral de CICBS consta en la seva primera versió de diversos indica-dors que es distribueixen entre els diferents tipus de capital (capi-tal humà, capital financer, capital de mercat, capital de renovaciói desenvolupament i capital de procés).


i) També en la seva aplicació pràctica a la ciutat de Mataró, el mo-del específic de CICBS haurà d’aplicar-se als diferents micro-clusters rellevants que existeixen a la ciutat. En una primera ins-tància s’han considerat microclusters rellevants els següents:tèxtil (gènere de punt), construcció, comerç al detall i formació irecerca i desenvolupament. Per a cadascun dels microclusterss’avaluaran, en propers avanços del projecte, els factors intangi-bles més importants.

j) L’aplicació sistemàtica i continuada del model CICBS permetràen un futur proper la gestió del capital intel·lectual de la ciutatde Mataró, a través del seguiment de l’evolució dels indicadors ifactors en el temps i mitjançant la comparació amb els indica-dors i factors d’altres ciutats i microclusters considerats best inclass.

k) En definitiva, CICBS pretén ésser un DSS (Decisión SupportSystem) o un sistema d’informació d’ajut per a la presa de deci-sions estratègiques en matèria d’intangibles a la ciutat, que per-metrà orientar els esforços d’inversió i personals cap a millorsoportunitats.

l) Finalment, l’Ajuntament de Mataró, amb aquesta activitat, preténobrir les portes a futures investigacions en el camp de la gestiódels intangibles de les ciutats, en el qual encara manca un llargcamí per recórrer.

BibliografiaAJUNTAMENT DE MATARÓ. (2002) «Programa d’Actuació Muni-

cipal 2002», Mataró.AJUNTAMENTS DE BARBERÀ DEL VALLÈS, GRANOLLERS,

MANRESA, MATARÓ, RUBÍ, SABADELL, SANTA COLOMADE GRAMENET, TERRASSA, VILANOVA I LA GELTRÚ,VIC. (2002), «Projecte Perfil de Ciutat», Ciutats mitjanes de la Re-gió Metropolitana de Barcelona.

(http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/estudis/perfildelaciutat/perfil-cat.htm).


ANDRIESSEN, D. (2001). «Weightless Wealth». Paper presentat en el4th. World Congress on de Management of Intellectual Capital, McMaster University, Hamilton, Ontario, Canadà, pàg. 1-10.

BONTIS, Dr. N. (2002), «National Intellectual Capital Index: Intellec-tual Capital Development in the Arab Region». Presentat en el 5th

World Congress on Intellectual Capital, McMaster University, Mi-chael G. De Groote School of Business, Hamilton, Ontario, Cana-dà. Gener, 10-12 de 2002 (http:// www.bontis.com).

COMMISSION OF THE EUROPEAN COMMUNITIES. (2002),«The Lisbon Strategy - Making change happen», Communicationfrom the Commission to the Spring European Council in Barcelo-na, Brussel·les.

DUCHARME, L.-M. (1998), «Measuring Intangible investment. Intro-duction: Main Theories and Concepts». Statistics Canada, OECD.

ECONOMIC POLICY COMMITTEE. (2000), «Report by the Econo-mic Policy Committee to ECOFIN on Structural Indicators: an Ins-trument for Better Structural Policies», Brussel·les.

EDVINSSON, L. (2002), «¿Quiénes y dónde controlarán el Capital In-telectual de las Naciones del mañana?», Revista Madrid, Madrid.

EDVINSSON, L. i MALONE, MICHAEL S. (1997), «Intellectual Ca-pital», Harper Bussines, Nova York, pàgs. 189-197.

IMD. (2002), «World Competitiveness Yearbook», (http://www01.imd.ch/wcy).

INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA (IMPEM).(2002). «Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró», Ma-taró

MALHOTRA, Y. (2000), «Knowledge assets in the global economy:assessment of national intellectual capital», Journal of Global In-formation Management, juliol-setembre, 2000, 8(3), pàgs. 5-15.

PASHER, E. (1999), «The Intellectual Capital of The State of Israel. A look to the future. The hidden values of the desert», Edna PasherPh.D. & Associates, setembre, 1999.

OECD. (1996) «The knowledge-based economy», OCDE/GD, (96)/02París.

OECD. (2001) «Towards a knowledge-based economy», OCDE Scien-ce, Technology and Industry Scoreboard 2001

(http://www1.oecd.org/publications/e-book/92-2001-04-1-2987/).OLIVER i ALONSO, J. (2001), «Alguns reptes rellevants de l’econo-

mia catalana en la propera dècada: nova economia i capital humà»,


Papers de la Fundació/129, Fundació Rafael Campalans(www.fundaciocampalans.com), Barcelona.

REMBE, A. (1999), «Invest in Sweden: Report 1999», Halls offset AB:Stockholm, Suècia.

REY JUNCAL, M. (2002), «Mataró como ciudad del conocimiento»,Mataró.

ROOS, J.; ROOS, G.; DRAGONETTI, N. C. i EDVINSSON, L.(2001), «Intellectual Capital. Navigating in the new bussinesslandscape», Mac Millan Press Ltd, pàgs. 59-78.

ROOS, J.; ROOS, G.; DRAGONETTI, N. C. i EDVINSSON, L.(2001), Capital intelectual, Paidós Empresa, Buenos Aires.

TRULLÉN, J. (1998), «Factors territorials de competitivitat de la RegióMetropolitana de Barcelona». Revista Econòmica de Catalunya, n. 34. Barcelona.

UE – DG Regio. (2002), Urban audit, Brussel·les.(http://www.inforegio.cec.eu.int/urban/audit/ser/indicatordominian.ht

m)VIEDMA i MARTÍ, J. M. (2002), «Profiting from Social Capital when

building network organizations», SCBS Social Capital Benchmar-king System, 5th World Congress on Intellectual Capital, DeGroteeBusiness School-McMaster University, Hamilton, Canadà.

VIEDMA i MARTÍ, J. M. (2001a), «ICBS Innovation CapabilityBenchmarking System». Al World Congress on Intellectual Capi-tal Readings, Butterworth Heinemann, pàgs. 243-265.

VIEDMA i MARTÍ, J. M. (2001b), «ICBS Innovation CapabilityBenchmarking System». Journal of Intellectual Capital, MCB Uni-versity Press, Anglaterra, pàgs. 148-164.

Notes

1 Aquest projecte ha estat definit, dirigit i encarregat per la Funda-ció TecnoCampusMataró (TCM). Amb la col·laboració de JosepCamps, Gremi de constructors de Mataró i Albert Vidal (Ce-temmsa).

2 Bona part de les dades disponibles amb una periodicitat anual per a àmbits de majors dimensions com la Unió Europea, són dis-ponibles a nivell municipal només en relació amb les campanyes


censals o padronals, excepte en el cas de realització d’enques-tes ad hoc. En aquest sentit, les dades del gràfic exposat podranser recollides en la seva major part, tan bon punt siguin publi-cades.


Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) · Navegador de Skandia que s’aplica...

Documents

Transcript of Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) · Navegador de Skandia que s’aplica...