BCN WorldLa sortida a la greu situació d’atur i crisi socialdel govern de la Generalitat, passa per la cons-trucció d’un macro casino, a tocar de PortAventura, continuant amb la lògica del modeldepredador del territori.

>> gent del Camp, gent del Llamp! ·12

Nova ofensiva nacional-catolicistaTarragona esdevindrà la seu d’una trobada“por los mártires de España”.

>> gent del Camp, gent del Llamp! · 13

Independència per canviar-ho tot!L’Esquerra Independentista impulsa una cam-panya de reflexió i debat polític, entorn alprocés sobiranista front el model social i terri-torial del nou Estat.

>> gent del Camp, gent del Llamp! · 15

CUP CAMBRILS | CUP MONTBLANC | CUP PRIORAT | CUP REUS | CUP RIUDOMS | CUP TARRAGONA | CUP TORREDEMBARRA | CUP VALLS

DISTRIBUCIÓ GRATUïTA | DIADA 11 SETEMBRE 2013 | 3.000 EXEMPLARS | DIPÒSIT LEGAL T-775-2012 | WWW.CUP.CAT

A més de mig camíEn la campanya de les CUPs a les nostres comarques, durant les elec-cions autonòmiques, vam aconseguir la principal victòria: l’embrióde noves CUPs que puguin arrelar en nous municipis.

>>el cavall de Troia · 7

noves Eines per refermar l’AssemblearismeEl passat mes de març, la CUP va celebrar la sevaAssemblea Nacional extraordinària, per tal de cre-ar els mecanismes necessaris per garantir la par-ticipació popular i la democràcia interna, en la novaconjuntura fruit de l’entrada de la CUP-AE al Par-lament de Barcelona.

Una nova etapa, que ha de representar un salt enda-vant en la creació de la Unitat Popular arreu delsPaïsos Catalans i l’articulació d’un poder popularque permeti lligar la justícia social amb el procésd’alliberament nacional.

>>l’Alternativa necessària· 10

la CUP arrela al Campcreant l’embrió d’un contrapoder popular

>>poble a Poble, assemblea a Assemblea · 2

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201302 la CUP poble a Poble, assemblea a Assemblea

L’any 1991, la CUP obtenia aValls el seu primer regidor. De fet,durant 20 anys, la capital de l’AltCamp ha estat la única de les nos-tres ciutats amb representació ins-titucional.

Fruit de la maduració de l’Es-querra Independentista a les nos-tres comarques, en poblacions onhi havia una trajectòria de dèca-des de lluita i treball constant, ameitat de la dècada passada, elprojecte de la CUP començà a des-envolupar-se a les nostres comar-ques.

Primer, fou la CUP de Reus l’any2006, i posteriorment aparegué lade Tarragona. Just abans de leseleccions municipals de 2011, apa-regué la CUP de Montblanc. I, arrandels bons resultats del conjunt deCUPs del país en aquesta comte-sa, també aparegué la CUP delPriorat.

Però el procés de desplegamentde la CUP a les nostres comar-

ques no acabà aquí. Gràcies al tre-ball realitzat durant la campanyade les eleccions autonòmiques, iòbviament i com no podia ser d’al-tra manera a l’experiència militantde cada municipi, que s’han pro-mogut les darreres assembleeslocals: Cambrils, Riudoms i Torre-dembarra.

L’aparició de totes aquestesassemblees locals en els darrersanys, no fan més que constatar la

llarga trajectòria que encara té perendavant el projecte de la unitatpopular. De ben segur, la convo-catòria d’eleccions municipals d’a-quí dos anys, serà un repte queencara engrescarà a moltes mésmilitants i simpatitzants que viuenen municipis, on encara la CUP nohi és present.

La conjuntura nacional i socioe-conòmica actual, fan de la CUPuna autèntica “alternativa neces-sària”, motiu pel qual, cada cop hiha més persones que van mésenllà de la seva pertinença als movi-ments socials i culturals, i apostenper realitzar un treball de confron-tació democràtica als ajuntaments,des d’una perspectiva municipa-lista.

Tot i aquest creixement conti-nuat en el temps, avui en dia la pre-sència de la CUP al conjunt delterritori encara està massa focalit-zat en pocs municipis, tot i ja tenirpresència a totes les sis comar-ques.

I, a més, tot i tenir unes quan-tes dècades de treball a l’esquenai haver obtingut recentment tresdiputades al Parlament de Barce-lona, el projecte de la CUP, i delconjunt de l’Esquerra Independen-tista, encara no és prou conegutpel conjunt de la ciutadania, mésenllà de les poques informacionsque puguin aparèixer als mitjansde comunicació massius.

És per això, que aprofitant laDiada de l’11 de Setembre de 2013,l’Assemblea Territorial de la CUP

al Camp (conformada per cadas-cuna de les assemblees locals enigualtat de participació), ha deciditd’elaborar un material que servei-xi per a donar a conèixer una micamés quina és la tasca que desen-volupa la CUP al territori, i cadas-cuna de les assemblees locals iautònomes, al seu municipi.

Un cop més, la nostra mancade recursos -en comparació ambels partits polítics tradicionals- éssuplerta pel treball voluntari decadascuna de les membres de lesassemblees de les nostres comar-ques.

No podem pagar un servei demissatgeria per fer arribar un pam-flet publicitari a cadascuna de lescases. Ho intentem fer nosaltres apeu de carrer i en aquelles espaisde lluita en que participem.

Tampoc no repartim un “tríptic”a tot color, paper satinat i les foto-grafies dels nostres líders benmaquillats.

Us fem arribar una publicació,que pretengui donar a conèixer elper què la CUP és un projecte dife-rent, i en la qual es pretengui pro-moure la reflexió, el debat i la par-ticipació política, més enllà d’acon-seguir un vot cada quatre anys.

Perquè com no podria ser d’al-tra manera, un dels pilars fonamen-tals de la CUP és crear una ciuta-dania crítica i participativa, que siguicorresponsable de les qüestionsque ens afecten a tots i a totes enel dia a dia. Perquè com diua Fuster:“tot allò que no fem nosaltres, seràfet contra nosaltres”.

La CUP avança a les nostres comarqueseditorial | Construint la Unitat Popular al Camp

“cada cop hi ha méspersones [...] que

aposten per realitzarun treball de confron-tació democràtica als

ajuntaments”

“”una publicació quepretèn donar a conèi-xer el per què la CUP

és un projecte diferent”

on ens pots trobar?CUP VALLS C/ Nou, 12 (Casal Popular La Turba)valls@cup.catvalls.cup.cattwitter.com/cupvallsfacebook.com/cupdevalls.comunicacio

CUP REUS C/ Martí Napolità, 7(Casal Despertaferro)reus@cup.catcupreus.cattwitter.com/cupreusfacebook.com/cupreus

CUP TORREDEMBARRAC/ Camp Vell, 8(Casal Popular Cua Roja)cuptorredembarra@gmail.com

CUP PRIORAT: C/ Salvador Estrem i Fa, 14(Casal Popular Carrasclet)Falsetpriorat@cup.catpriorat.cup.cattwitter.com/cupairesprioratfacebook.com/cupaires.delpri-orat

CUP CAMBRILScupcambrils@gmail.comfacebook.com/cupairescam-brils

CUP RIUDOMS C/ Major, 42(Casal Popular La Calderera)riudoms@cup.catriudoms.cup.cattwitter.com/cupriudomsfacebook.com/CUPRiudoms

CUP MONTBLANCPlaça Poblet i Teixidó, 10(Casal d’Entitats)montblanc@cup.catmontblanc.cup.cattwitter.com/cupmontblancfacebook.com/cupairesmont-blanc

CUP TARRAGONA: C/ Trinquet Vell, 15(Casal Popular Sageta deFoc)tarragona@cup.cattarragona.cup.cattwitter.com/cuptarragonafacebook.com/cuptarragona

l’InfoCUP la CUP poble a Poble, assemblea a Assemblea 03DIADA 11 DE SETEMBRE DE 2013

l’Alt Camp

Valls | un govern tancat en banda que ha fracassat

La CUP de Valls va celebrar unaauditoria pública en la qual va fetun repàs de la feina realitzada al'Ajuntament i al Consell Comar-cal, on compta amb tres regidors iun conseller respectivament, comtambé el treball a fora de les insti-tucions.

Gerard Nogués, regidor de laCUP, va explicar com el governmunicipal s'ha anat tancant en ban-da a partir de la publicació delssous dels regidors a la revista dela CUP o les denúncies al Síndicde Greuges per la manca de trans-parència i informació: “la relacióamb el govern és de confrontaciódirecta, és molt difícil mantenir-hicontactes constructius, a excepciód'algunes àrees com la d'Empre-sa i Ocupació”.

Tot i això, Nogués creu que elgovern ha acabat acceptant mol-tes de les tesis i propostes defen-sades per la CUP, com ara aban-donar l'ARE i traslladar el Museual Barri Antic o fer polítiques localsd'habitatge.

A partir del programa polític dela CUP també s'ha aconseguit ques'assumeixi una bateria de propos-tes al pla de treball del Consell Eco-

nòmic i Social de Valls (CESV) oun tractament igualitari dels ser-veis socials amb els sense papers.

La CUP valora que els gransprojectes de ciutat de CiU durantels anys que ha governat han estatun fracàs, perquè o bé no s'hanrealitzat o bé s'han allargant moltsanys.

El Palau de Congressos, l'AREde Ruanes, el Museu Casteller alRec de la Cavalleria, el Conventdel Carme, la nova biblioteca, larevisió del POUM, en són els exem-ples més significatius.

Altres projectes no han servitper a allò que s'esperava; per laCUP la Llei de Barris ha estat enpart una oportunitat perduda per-què el barri està pitjor de com esta-va al principi: “el govern no ha estatprou àgil per a modificar i prioritzarles intervencions i mai s'ha presseriosament la partida destinada aprojectes socials”.

També critica la poca capacitatd'incidir en la societat vallenca delPla Local d'Inclusió i Cohesió Social,de l'Informe Bofill sobre segrega-ció escolar o del CESV.

La CUP s'organitza amb grupsi comissions de treball i fa una cri-

da a sumar-s'hi per a poder donara l'abast i obrir noves lluites.

En aquest sentit, la CUP valo-ra que la sanitat i el procés inde-pendentista estan agafant impor-tància i caldrà dedicar-hi més esfor-ços en el proper curs polític, sen-se oblidar la revisió del POUM, ladegradació al Barri Antic i la situa-ció de misèria en la què viuen moltsveïns.

A banda, la CUP també estàtreballant amb les plataformes Atu-rem BCNWorld i No a la MAT, i endiversos grups de treball temàticsnacionals i del Camp.

La CUP creu que només l'acti-vació popular és garantia per aafrontar els actuals problemes nacio-nals i socials, i fa una crida a lamobilització i a la implicació de lagent en qualsevol de les lluites iorganitzacions que hi estan treba-llant.

El Pla Econòmic i Financerdel Consell Comarcal de l'AltCamp no és la solució

El 2013 i 2014, el Consell Comar-cal ha de reduir un dèficit de 380mileuros, que el govern pensa apli-car bàsicament a la partida de per-sonal, mentre només redueix un10% les atribucions dels represen-tants polítics.

La CUP demana que aquestsno cobrin res fins que el Consellestigui sanejat i que el sou del pre-sident executiu Jordi Garcia siguiassumit per l'Ajuntament de Valls,ja que és la institució per a la qualtreballa més hores.

La CUP denuncia que durantquatre anys i mig el govern no hafet cap gestió per a llogar o vendrel'antiga seu i creu que no s'han ana-litzat totes les possibilitats que hi

ha per a aconseguir ingressos ambel patrimoni del Consell, ja sigui perla via de la venda o del lloguer, tantde l'antiga com de la nova seu.

Si no s'aconseguís vendre-ladurant el 2013, el PEF seria papermullat i la CUP tem que el governforcés llavors més retallades en elcapítol de personal. També creuque la previsió d'ingressos no escomplirà perquè la Generalitat jaha anunciat que no renovarà algundels convenis actuals.

La CUP demana que tots elsmunicipis de l'Alt Camp utilitzin laplanta de tractament de residus delConsell, infraestructura mal plane-jada des del principi, ja que pre-veia tractar-hi els residus de totsels municipis i en canvi l'Ajunta-ment de Valls els porta a un altreplanta a causa dels seus compro-misos contractuals amb CESPA.

el Baix Camp

Cambrils | creant l’embrió d’un contrapoder popular

Tot va començar arran de lesúltimes eleccions al Parlament del-principat en que es va formar ungrup de suport per dur el missat-ge dela CUP al nostre poble.

Passada la cita electoral un petitgrup decambrilenques i cambri-lencs vam decidir que era el momentd'engegar elprojecte de la unitatpopular a Cambrils, un poble turís-tic de laCosta Daurada amb mésde 35.000 habitants.

A dia d'avui podem dir que estemtreballant colze a colze amb Arranperquè l'Esquerra Independentis-ta esdevingui una alternativa i ambel teixita ssociatiu del poble perconstruir un casal popular.

Governat des del 2011 per un

tripartit de dretes (CyU, PP i la PLIC)amb majoria absoluta, Cambrils(un dels ajuntaments més endeu-tats de tots els Països Catalans)ha vist com dia rere dia i amb l'ex-cusa de la crisi s'anaven suprimintserveis públics, ajudes o s'acomia-daven treballadors municipals. Unesmesures que lluny de respondreals interessos del poble s'han sub-ordinat a la lògica neoliberal quesota el pretext de l'austeritat, impul-sa unes retallades que no són resmés que privatitzacions.

En els dos anys d'obra de govern,l'ajuntament pot presumir d'haveracomiadat 162 treballadors muni-cipals (sense comptar amb l'EROpúblic que afectava 33 treballadors)i d'haver tancat o suprimit: la ràdioi i televisió local, la Sala Àgora, l'O-ficina d'Atenció al Ciutadà (OAC),el Centre Cultural i Ocupacional(tan-cament parcial), el servei d'assis-

tència a les famílies o el locald'en-titats de l'Eixample, el servei depedagogia del Casal de la Gent-Gran, el Cinema Rambla... sensecomptar l'externacionalització delsserveis que presta l'Ajuntament oles retallades a entitats o col·lec-tius.

Amb el pretext de que la culpaés dels governs anteriorsl'equip del'alcaldessa convergent, Mercè Dal-mau, castiga la població de formaindiscriminada privant-la d'ajudestan bàsiques en temps de crisi comla dels llibres de text per les famí-lies amb menys recursos.

I, en aquest context, va néixerel nucli. Després d'unes primeresassemblees que van servir perposar en comú les inquietuds queteníem sobre Cambrils, vam deci-dir presentar-nos públicament enun centre cívic. La presentació queva comptar amb la participació de

companys de les CUP de Valls ide Reus, va acabar amb un intensdebat entre les assistents sobrecom incidir en la vida social i polí-tica des de l'òptica de l'esquerratransformadora, popular, anticapi-talista.

Si més no, aquell contacte vaservir per començar a teixir com-plicitats, per començar a construiruna xarxa i a treballar conjunta-ment amb associacions com Cam-brils Actua (una assemblea ciuta-dana descendent directa del 15-M) o la Taula de Suport a l'Ensen-yament.

Així doncs,aquest embrió delque ha de ser la unitat popular jaha fet sentir la seva veu per denun-ciar que Cambrils no és una bas-sa d'oli on passa dellarg la conflic-tivitat social. Com per exemple suc-ceí en les mobilitzacions per denun-ciar l'ERO de Cambrils, on unamanifestacióespontània va escri-dassar i perseguir la comitiva del'Ajuntament i la presència de FelipPuig en la inauguració de la tradi-cional FiraMultisectorial. Tot i quefinalment no s'aturà l'ERO, per pri-meravegada en molts anys Cam-brils feia sentir la seva veu.

Les circumstàncies, però, hancomportat que a Cambrils hàgim

començat la casa per la teulada.Tot i així aquest no és motiu per nocomençara treballar-hi, ans al con-trari. Conscients de que una CUPno té sentit sinó és l'expressió delmoviment i de les lluites popularsdel nostre poble, hem volgut comen-çar a créixer (o néixer) des delsciments, des de la base.

Per aquest motiu des del prin-cipi el nostre màxim objectiu haestat i és la construcció d'un casalpopular que esdevingui l'espai físicdes d'on fomentar el contrapoder.Un espai on teixir una xarxa demoviments polítics i socials, unespai per enfortir la cohesió entreels seus habitants, per empoderarles classes populars cambrilen-ques i per reconstruir la identitatd'un poble massa influenciat per lalògica del turisme de masses.

I així ha sigut, conjuntament ambl'assemblea local d'Arran hem impul-sat una gestora que aglutina diver-ses associacions culturals i políti-ques per començar a construir elque ha de ser el futur casal delpoble, el casal de Cambrils. Que-da molta feina per fer i cada cops'obren més fronts com el del Bar-celona World, on caldrà que treba-llem constantment, que estiguemalerta i ens organitzem per defen-sar Cambrils, per defensar la terra.

“Cambrils no és unabassa d'oli on passa

dellarg la conflictivitatsocial”

“els grans projectes deciutat de CiU durant

els anys que ha gover-nat han estat un fra-

càs”

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201304 la CUP poble a Poble, assemblea a Assemblea

Reus | la llavor del Canvi ha GerminatEl febrer del 2007 un petit grup

de persones va constituïr l'assem-blea local de la CUP a Reus, reco-llint els fruits d'anys de feina des-interessada per part de moltes per-sones al si de moviments socials ientitats de reus.

El nucli impulsor era format perpersones vinculades a l'EsquerraIndependentista a la nostra ciutat,però poc a poc s'hi van anar sumantpersones provinents d'entitats i delmón associatiu en general o sim-plement ciutadans de peu a títolindividual.

Tot i que ens vam constituir a 4mesos de les eleccions municipalsdel 2007, l'assemblea de la CUPa Reus va decidir preparar 4 anysde treball per consolidar un projec-te sòlid per a les següents elec-cions i per iniciar una etapa d'acti-visme institucional que permetéspotenciar alhora un compromíssocial, que és inel·ludible i anterioral nostre compromís amb la polí-tica institucional.

El treball amb l’Esquerra Inde-pendentista de Reus i delCamp,conjuntament amb d’altresorganitzacions i plataformes enaquests primers anys ens va per-metre realitzar campanyes i accionssignificatives en diferents àmbits:en defensa del territori, del dret al’habitatge digne, del desenvolu-pament econòmic de les nostrescomarques...

La participació en la campanyade Reus Viu en defensa d’un altretipus d’urbanisme que fes aturar elprojecte del tripartit que preteniaconstruir milers d’habitatges a lazona de la Boca de la Mina o lesdenúncies realitzades també deforma conjunta amb el Casal Mar-xista, COBAS i la CGT que enmenor o major grau van posar aldescobert irregularitats en les obresde construcció del nou HospitalSt.Joan de Reus i ens van marcarel camí per més tard dir amb proufermesa que el model d’INNOVAno era garantia de control, ni efi-ciència de la gestió dels serveismunicipals, ens al contrari,un ins-trument per a la mercantilització

d’uns serveis públics municipals.

Sense tindre representació alconsistori i gràcies al suport demolts veïns i veïnes ens vàremplantar en diferents plens munici-pals presidits per l’ex-alcalde Perezamb propostes concretes, com perexemple, la de la creació d’unatargeta que beneficiés amb unatarifa especial a aquelles personesque tenen el seu habitatge rodejatde zones blaves i que cada diatenen que fer us d’aquestes peraparcar el vehicle.

També , entre d’altres vàrementrar mocions i preguntes relacio-nades amb l’encara avui vigentreglament de participació ciutada-na,o relacionades amb la celebra-ció de la consulta popular per laindependència.

El 2010 la CUP va realitzar unaassemblea extraordinària en laque es va considerar què amb lafeina feta fins al moment, amb les

ganes de la militància i amb elsrecursos disponibles era possiblebastir i presentar una alternativa;després, al maig del 2011, hi vahaver les eleccions en les que 1931persones ens van fer confiança ales urnes obtenint d'aquesta mane-ra un regidor al consistori.

L’entrada de la CUP a l'Ajunta-ment va significar un baló d’oxi-gen i una gran onada d’aire frescper al guany democràtic de la ciu-tat .

A pas curt, però ferm estemenfrontant el seu concepte de trans-parència i participació corrupte ambel nostre concepte de radicalitza-ció democràtica neta.

Aquest enfrontament es va plas-mar en el primer ple municipal , onentre d’altres propostes vàrem acon-seguir tot i el vot contrari de l’equipde govern, que els plens d’aques-ta legislatura es retransmetessinper internet en directe i es creésuna oficina per atendre les perso-nes que estaven patint un desno-nament.

Pel que fa a la gestió econòmi-ca de les empreses municipals,vam descobrir un autèntic desga-vell que només amb els sis pri-mers mesos d’activitat política i ambles denúncies necessàries vanproduir moltes reaccions, algunesvan ocasionar les dimissions d’altscàrrecs de l’administració local,consellers d’INNOVA i un regidor.

Aquest desgavell a dia d’avui espot traduir en una mar d’irregulari-tats amb les corresponent imputa-cions.

Més enllà de la feina que jacorrespon al jutge i a la fiscalia , elsilenci guardat per la resta de par-tits anys enrere i de totes les per-sones properes a l’administracióens preocupa i és un indicador delgrau de putrefacció instal·lada al’Ajuntament de Reus.

Arribats ja a mitja legislaturavolem seguir potenciant la partici-pació ciutadana i no caure en elparany de treballar només dins lainstitució.

És per això que cada tres mesosrealitzem assembles obertes alsbarris de la ciutat, auditories públi-ques per analitzar la feina realitza-da i ens marquem com a objectiubàsic per a construir una alterna-tiva política a l’actual.

Construir espais d’unitat popu-lar en defensa dels interessos dela majoria de la ciutadania.

I, això ho fem i ho haurem decontinuar fent des del carrer, peròla nostra solitària cadira a la Salade Plens, ens ofereix un altaveuper continuar fent saber a la gent,que hi ha una altra manera de ferpolítica, i que cal la seva implica-ció per fer-la possible. Perquè des-prés del que hem vist durant lesdarreres dècades, és evident quela CUP esdevé l’alternativa.

“estem afrontant elseu concepte de trans-parència i participaciócorrupte amb la radi-

calització democràticaneta”

Riudoms | del Casal Popular a la creació de l’Assemblea LocalEnguany celebrem el desè ani-

versari del Casal Popular La Cal-derera (2003-2013), fruit d'aquestsdeu anys d'existència, hem estatcapaços de crear i posicionar l'en-titat com el referent de l'esquerraindependentista a nivell local, finsal moment inexistent, de formaorganitzada.

La consolidació d'aquest del pro-jecte de casal popular, com espaiautogestionat i assembleari, perpromoure, aglutinar i coordinar laparticipació i l'activisme a nivelllocal, ens ha permès presentant-nos com un espai de lluita i reivin-dicació social i popular davant delpoble, organitzant tot tipus d'actesencaminats a potenciar la culturai la política des d'un vessant lúdici popular, sempre buscant lacol·laboració amb el teixit associa-tiu local.

Fruit de la decisió de l'EsquerraIndependentista de presentar-se ales darreres eleccions al Parlament,vam decidir crear un Grup de SuportCUP-AE (GS) que va treballar anivell local organitzant actes decampanya a favor d'aquesta coa-lició, aconseguint un molt bonsresultats a nivell local amb 182 vots(5'6%) i esdevenint la cinquena for-ça més votada al municipi.

A partir dels bons resultats obtin-guts, tenint en compte que aques-ta ha estat la primera experiènciapolítica seriosa, desenvolupada anivell municipal, i després d'un intensdebat intern, finalment hem acon-seguit consolidar un grup establed'entre 10 i 12 persones, el qualha continuat treballant de formaregular, fins al punt que finalment,el passat mes de juny vam decidirfer el pas per tal de constituir l'As-semblea Local CUP Riudoms (AL),a partir de la celebració d'una assem-blea oberta de presentació, amb laintenció d'articular un espai útil pera totes aquelles persones i col·lec-tius amb voluntat transformadoraque treballen des d'una visió muni-cipalista, per millorar la nostra socie-tat, amb l'objectiu d'esdevenir unaaltrenativa política real a nivell local,capaç d'aglutinar i crear un espaide confluència totalment obert a laparticipació dels moviments socials,civícs i populars.

Objectius que ens hem marcat: Canvi de la percepció de la cul-

tura políticaPluralisme polític representatiu

del conjunt de la població. Transparència, democràcia real

i participació ciutadana. Fiscalitzar i seguir la política local

a través d'una oposició crítica iconstructiva.

Treballar per crear una alterna-tiva política real i seriosa a l'ajun-tament.

Per tal d’aconseguir-ho, cal orga-nitzar la nostra metodologia de tre-ball en quatre punts bàsics: 1) Infor-mar, 2) Formar, 3) Participar i 4)Proposar amb l'objectiu que sem-pre siguin presents. A partir de lacreació de grups de treball, per tald'agilitzar i modular millor el treballreslatiu a les temàtiques i les actua-cions a nivell municipal i definir pro-postes globals i concretes, tot trac-tant detalladament cada àmbit sec-torial.

Partint d'un model d'organitza-ció basat en la participació assem-bleària, aquesta metodologia enspermetrà encarar debats, amb unapreparació i treball previs, que alho-ra ens faciliten la seva discussió.

Convocar assemblees obertesinformatives que potenciïn la par-ticipació de la població a l'hora detractar les diferents problemàtiquesi necessitats a nivell local per fomen-tar el diàleg i la participació entreels diferents agents locals (veïns,entitats i sectors professionals) apartir de la creació de nous espaisde treball on tractar, de forma con-creta, els aspectes relacionats ambels sectors implicats i els seus àmbitsd'actuació.

Organitzar actes públics ambl'objectiu d'informar i promoure eldebat i la participació per tal demillorar reccollir l'experiència pro-fessional, les metodologies per tald'aplicar les polítiques més adientsa la nostra realitat local i els dife-rents aspectes que afecten el diaa dia del nostre municipi.

Difondre i publicar les nostrespropostes a través de la publica-ció de diversos mitjans escrits i digi-tals, amb la publicació d'un butlle-tí INFOCUP de caràcter trimestral,publicant notícies i articles d'opinióals mitjans locals amb una perio-dicitat regular, i potenciant i admi-nistrant la presència als canals 2.0(web) i les xarxes socials (facebo-ok, twitter...)

Obrir canals de comunicaciódirecta i permanent per tal d'aten-dre i escoltar les demandes, quei-xes, propostes i peticions de tothom.A partir de l'obertura participativaa l'assemblea local, les assemble-es sectorials i els actes públics, aixícom la creació de canals de comu-nicació, contacte i participació 2.0(newsletter, correu electrònic) i lesxarxes socials.

“ens ha permès pre-sentar-nos com un

espai de lluita i reivin-dicació social i popular

davant del poble”

l’InfoCUP DIADA 11 DE SETEMBRE DE 2013 la CUP poble a Poble, assemblea a Assemblea 05

el Baix Gaià

Torredembarra | venim del Carrer i anem lluny!

El grup de suport a la CUP deTorredembarra, neix en el contextde la campanya electoral del pas-sat 25 de Novembre, en la qual laCUP va decidir presentar-se perprimera vegada.

A Torredembarra, i en una pri-mera instància, un grup de perso-nes vinculades a l’Esquerra Inde-pendentista de la vila, i personesa títol personal van decidir comen-çar a treballar per tal de que la CUPobtingués els millors resultats pos-sibles a la nostra comarca; a lavegada, vam assumir abordar elconjunt de la comarca que ente-nem com a el Baix Gaià.

Es tractava d’una aposta ambi-ciosa, ja que el nom de CUP coma tal, no ha existit mai en aquestspobles, és a dir, partíem pràctica-

ment de zero.

Gràcies al treball de membresdels col·lectius de base de l’Esque-rra Independentista, vam podervisibilitzar-nos amb notorietat a totsels pobles del Baix Gaià, amb unaimportant incidència a la vila deTorredembarra. En el marc de lacampanya, vam dur a terme 3 actesde campanya a Torredembarra.

Els resultats obtinguts a la vilade Torredembarra, van ser 227vots, superant el 3%. Una xifra quevam valorar com a molt positiva,donada la nul-la incidència de laCUP en els dies previs a la cam-panya electoral.

Pel que fa als altres pobles, elsresultats van ser minsos però espe-rançadors, donat a que mai ha exis-tit una feina de base.

Aquests resultats obtinguts a

Torredembarra, en el nostre enten-dre, responen al treball de 7 anysseguits de l’Esquerra Independen-tista a la vila, al treball de perso-nes a nivell individual, i evident-ment, a la indignació de desenesde persones que troben a la CUPun projecte vàlid per tal de dur a lapràctica una alternativa real al muni-cipi i al conjunt dels Països Cata-lans.

L’assemblea posterior a les elec-cions, va ser de valoració. Juntesi junts vam crear un gran equiphumà i vam poder arribar a un públicque difícilment haguérem pogutarribar.

Va ser en aquesta assembleaquan vam decidir continuar la tas-ca com a grup de suport a la CUP,donats els bons resultats i les ganesde treballar en aquest projecte perpart de la gent.

Actualment, ens reunim setma-nalment, i estem immersos en unacampanya a nivell local, la quall’hem anomenat “S’ha de fer bé!”,la qual tracta sobre la mala gestiódels equipaments públics a la vilade Torredembarra.

Aquesta campanya, ha servitper formar-nos en la recerca d’in-formació i elaboració de discurs; ial marge de les qüestions més tèc-niques, aquesta campanya estàtenint una important repercussiósocial.

Qui som i de quins col·lectiusprovenim?

Som una desena de persones.Alguns membres ho fan a títol indi-vidual, i altres provenim dels col·lec-tius de l’Esquerra Independentis-ta de Torredembarra.

Algunes persones són d’ArranTorredembarra, col.lectiu membredel Casal Popular Cua Roja.

Arran Torredembarra, és pro-bablement un dels col-lectius mésactius de la vila, amb presència ala CUP, a l’Assemblea pels dretssocials de Torredembarra, al CasalPopular Cua Roja, al Correllengua,a les Barraques, etc.

Venim també del teixit associa-tiu de la vila, alguns dels nostresmilitants, formen part també delsballs populars, i de diferents espaisque es constitueixen puntualmenta la vila.

Algunes venen també del col.lec-tiu feminista les filles de les fetille-res i del col.lectiu independentistadel Baix Gaià, la Gaianada.

La constitució d’una CUP a lavila de Torredembarra, és la provadel creixement qualitatiu i quanti-tatiu de l’Esquerra Independentis-ta, i a banda, la necessitat de queles veus dels moviments socials,la veu dels sense veu, arribin ambforça a les institucions.

Som conscients de que a la nos-tra vila, hi han problemes estruc-turals.

Un important dèficit democràticdins de les institucions: una pro-gressiva privatització de l’espaipúblic, l’impediment a la lliure par-ticipació ciutadana, especulació,destrucció del territori, atur i turis-me de baixa qualitat.

A banda de la reivindicació i ladesobediència, tot això només hopodrem solucionar al dia que plas-mem alternatives reals, creadesdes de la base i la unitat.

“la necessitat de queles veus dels movi-

ments socials [...] arri-bin amb força a les ins-

titucions”

la Conca de Barberà

Montblanc | 2 anys de compromís polític

La CUP de Montblanc va comen-çar a caminar a l’abril de l’any 2011per tal de presentar un alternativareal i necessària al poble. Va sor-gir arran de les ganes i les inquie-tuds per treballar, de membres quevan participar en la consulta popu-lar “Montblanc Decideix, NaltrosDecidim” i també de membres delque va ser “Gent del Poble” can-didatura que va ser present a l’a-juntament amb un regidor durantdos legislatures.

Des d’aleshores, en aquestsmés de dos anys tot i no haverpogut treure representació a l’A-juntament, la CUP de Montblanchem continuat treballant constant-ment al carrer i lluitant per defen-sar la unitat popular i construir unpoble més viu, participatiu i actiu.

Tot això, ho hem aconseguit mit-jançant mocions presentades enel Ple del ajuntament i actes quehan servit per promoure la partici-pació del poble en temes d’identi-tat nacional, de conscienciació iinformació, i a partir de professio-nals, d’afers socials que marquenel ritme actual.

Paral·lelament, també hem orga-

nitzat actes relatius a la gestió delterritori i a la descoberta del mateix.

Per tot plegat vam inciar l’any2012 una sèrie de xerrades i con-ferències sota el lema “Montblancen venda, no són retallades, sónprivatitzacions” per tal d’entendrela crisi i les retallades per part delGovern, i com aquestes ens afec-ten en diversos àmbits.

Dins d’aquest cicle de xerrades,per posar alguns exemples, vamparlar sobre l’estat de la sanitatpública a l’Alt Camp i la Conca deBarberà on hi van participar dife-rents professionals de l’àmbit i repre-sentants del consell d’administra-ció; també ens va visitar David Fer-nàndez, actual diputat per la CUP-AE al Parlament, que ens va parlarsobre el frau fiscal provocat per lesgran corporacions i grans rique-ses; Albert Sales, politòleg i sociò-leg, ens va introduir i generar debaten la situació actual de les des-igualtats i exclusió social. Per aca-bar el cicle de xerrades vam comp-tar amb una classe magistral d’Ar-cadi Oliveres que va motivar a ungran públic a assistir i participaractivament amb preguntes i opi-nions.

Un dels actes més participatiusi que va generar més interés va ser

un acte del passat mes de maig,en el que vam parlar sobre quinmodel agrícola volem a la Concade Barberà. Entre les propostes,es va parlar crear petites coopera-tives de treball, interdisciplinàries,de prestació de serveis, de comer-cialització i de consum, de gene-rar ocupació local, d’anar integrantprogressivament la formació i capa-citació agrària com un ensenya-ment més de la formació profes-sional. Així com de l’urgent neces-sitat d’elaborar una autèntica legis-lació de l’activitat agrària adequadaa les necessitats del nostre territo-ri.

També cal destacar, un fet queha passat a l’Ajuntament de Mont-blanc fa poques setmanes, en elque el govern va ofertar a tota l’o-posició formar part d’aquest d’e-quip, i així acabar sent un governunitari de 13 regidors, amb tot elque això comporta, com ara queen aquest moments ja no tenimuna oposició real dins l’Ajuntament.

A partir d’aquest fet, la CUP deMontblanc ens plantegem una sèriede preguntes com ara: qui fiscalit-zarà la política del govern munici-pal? Qui recriminarà i explicarà elserrors comesos? Qui ens oferiràtransparència de l’obra de govern(sempre força opaca)? Des de laCUP considerem necessària unaoposició ben estructurada que vet-lli pel bon desenvolupament delspressupostos municipals i de lespolitiques que a de dur a terme l’e-quip de govern.

Com a assemblea local queintenta fer un seguiment de l’obrade govern del nostre ajuntament,tot i no tenir-hi representació, podemafirmar que la transparència infor-mativa vers els que ens trobemfora del consistori té molt a desit-jar. Ho hem estat patint al llarg d’a-quests dos primers anys de legis-

latura, fent preguntes que han estatrespostes amb evasives i presen-tant mocions que han hagut de pas-sar diferents filtres o ser escapça-des per poder arribar al Ple Muni-cipal. Exemple d’això ha estat lamoció presentada per retirar elshonors a la família reial. Hem tin-gut molts problemes per presen-tar aquesta moció fins al punt queha hagut de passar per dos filtres.Finalment, però, va ser aprovada.

Des de la CUP de Montblancsom conscients que des de fora del’ajuntament tenim poc marge demaniobra, però ens veiem amb eldeure més que mai de fiscalitzarla política municipal ara que ja nohi ha oposició al consistori. A lavegada continuarem realitzant acti-vitats i actes des dels carrers i lesplaçes, des de la unitat popular,que facin de Montblanc un poblemés actiu.

“des de la CUP consi-derem necessària unaoposició ben estructu-

rada”

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201306 la CUP poble a Poble, assemblea a Assemblea

el Priorat

La CUP irromp al Priorat per quedar-shi!

La CUP ja és una realitat al Prio-rat. Després d’uns anys de treballper consolidar el projecte de l’Es-querra Independentista a la comar-ca, un grup de persones de dife-rents pobles del Priorat decideixenapostar per tirar endavant unaassemblea d’àmbit comarcal dinsel projecte municipalista de les CUP.

Però per entendre aquest fet,hem de fer memòria i mirar unamica enrere. Ara fa més de cincanys, un grup de joves i no tan jovesprioratines es van trobar als Guia-mets per iniciar un projecte comúemmarcat clarament dins de l’es-querra independentista i anticapi-talista als nostres pobles. Aquí vanéixer el Col·lectiu Independentis-ta del Priorat (CIP).

A partir de la creació del CIP,l'esquerra independentista a anatconsolidant el seu lloc a l'espai polí-tic de la comarca, tot i no entrar enles institucions. Per contra, abansde les darreres eleccions munici-pals, tot i valorar la possibilitat d'i-rrompre a uns quants ajuntamentsi qui sap si assolir bons resultats,des del CIP es va impulsar la cre-ació d'un Casal. El Casal PopularPere Joan Barceló "Carrasclet".Gairebé dos anys després, i ambun notable nombre de personesassociades fem un bon balanç dela feina del Casal com a entitat aglu-tinadora. Creiem que el fet de quèpuguin coincidir en l’espai des del'ANC fins a la Plataforma del Prio-rat per utilitzar-lo és una bona con-seqüència de la creació del Casal.

En convocar-se les eleccions alParlament de la CAC per al pas-sat 25 de novembre, es consolidà

el nucli de suport de la CUP al Prio-rat el qual ja s'havia presentat unsmesos abans. Aquet nucli, formatper gent del CIP fou ampliat perdiverses persones que col·labora-ren en la campanya de forma acti-va. L'activitat frenètica de la cam-panya, sumat al fet que a la llistahi anessin quatre persones de lacomarca, va fer que la CUP esvisualitzés molt. Fou la formaciópolítica que feu més actes a lacomarca, i també la que aconse-guí congregar més gent. El fruitd’aquest treball fou esdevenir latercera força de la comarca, ambmés de 500 vots, pel darrera deCIU i ERC, i per davant de partitscom el PSC o bé ICV. Lo Prioratva ser la comarca amb el tant percent més elevat de vots a la CUP.

Després de les eleccions al Par-lament, hem realitzat assembleesobertes a Capçanes i a Poboleda,per obrir el projecte a tota la comar-ca per tal de sumar esforços. Enshem posicionat contra la MAT i hemestat la única força política de lacomarca que ha denunciat l'EROque Forestal Catalana vol fer alsseus treballadors i que afecta direc-tament al Parc Natural de Mont-sant.

També s'han realitzat actes ensuport de la sanitat pública i en con-

tra del desmantellament d'aques-ta. A nivell comarcal s'està impul-sant un estudi del temps que elsusuaris han d'esperar una vegadase'ls donar hora. Amb aquestesdades es pretén d'una banda denun-ciar les molèsties i la deixadesacap als usuaris i de l'altra plante-jar alternatives.

Ara cal mirar al futur, i per fer-ho cal veure els dos camins que hiha. D'una banda la lluita al carrertal i com s'ha anat fent, ja sigui enels actes culturals i divulgatius oen els reivindicatius de caire nacio-nal i social. De l'altra el camí de lesinstitucions, ja que al no haver-hicap partit polític a la comarca quevinculi alliberament nacional, ambjustícia social, la CUP gaudeix d'unespai ben definit per a posicionar-se i per a realitzar vertaderes polí-tiques de transformació. Com a

lògica política, l'esquerra indepen-dentista avançarà cap a les insti-tucions si té un suport social i sobre-tot si té una feina realitzada dia adia al darrera.

Ara la CUP del Priorat encaranous reptes, sobretot els relacio-nats amb la gestió dels recursosde la comarca i del benestar delsseus habitants. Reptes que fan queens oposem a un model econòmicque condemna a comarques comel Priorat a l'abandonament abso-lut enfront d'una costa massifica-da. Reptes que ens fan oposar-nos de manera absolutament fron-tal a que passi una MAT per lacomarca, ja sigui per l'impacte eco-lògic o perquè perpetua la inde-cent implantació de parcs eòlics.Reptes que ens obliguen a defen-sar la supervivència d’entitats cab-dals com el Parc Natural de Mont-sant, afectat ara mateix per un terri-ble ERO. Reptes que ens fan estu-diar la mobilitat a la comarca, lamanca de serveis cap la gent grano bé la manca d'oci alternatiu pelsjoves. Reptes que fan que ens inte-ressem per la política comarcal,excessivament institucionalitzadaactualment. La política quotidiana,la del nostre dia a dia, la dels nos-tres pobles, per demostrar quevolem seguir vivint dignament a lanostra petita comarca.

“ens interessem per lapolítica comarcal,

excessivament institu-cionalitzada actual-

ment”

el Tarragonès

Tarragona | Aprofundim en la democràcia, aixequem la catifa

El 14 de març de 2009 es pre-sentava públicament la nova assem-blea de la CUP a Tarragona. Hofeia després d'un procés de debatintens i de l'acumulació d'un bagat-ge imprescindible amb el que enva ser l'embrió: l'Assemblea d'U-nitat Popular (AUP).

Aquesta assemblea, formadapoc abans de les eleccions muni-cipals de 2007, va presentar-s'hiconjuntament amb Nosaltres Som,i tota aquella experiència va servirper agafar empenta i fer el pas alque avui és la CUP de Tarragona.

Des de llavors, hem participatde moltes iniciatives en la lluita anti-patriarcal, independentista, delrepartiment del treball i la riquesa,ecologista i tot allò que hem cre-gut que era necessari per construiruns Països Catalans socialmentjustos i lliures de cap mena d'o-pressió. Formem part de la coor-dinadora del Casal Popular Sage-ta de Foc, el casal popular de Tarra-gona que en aquests moments volcréixer amb la recerca d'un altrelocal (actualment, al carrer TrinquetVell, 15) i ens impliquem, com laresta, en totes les iniciatives quevan sorgint tan permanents com

puntuals (organització de diades,resposta a un esdeveniment con-cret...) perquè creiem que els nos-tres projectes han de partir de labase sense dirigismes ni tacticis-mes.

Com a CUP, al llarg d'aquestsquatre anys, hem engegat moltescampanyes: anella verda, llibertata les platges, contra la repressióde la Guàrdia Urbana i l'Ajunta-ment als moviments socials, perl'ús de la llengua a les institucions,contra la tortura d'animals als circs,pel canvi de nomenclatura fran-quista a la ciutat (carrers, centresd'ensenyament...), pel transportpúblic i gratuït, pel vot afirmatiu enla consulta popular sobre la inde-pendència organitzada per Tarra-gona Decideix, d'elaboració parti-cipativa del programa electoral, derecuperació de la memòria histò-rica, contra els acomiadaments alConsell Comarcal, contra l'aplica-ció del nou Pla de Mobilitat i les

noves zones de pagament, per unspressupostos participatius, en defen-sa de la sanitat pública i de quali-tat, contra els casos de corrupció...

Darrerament, dues de les pun-tes de llança gràcies a les compli-citats creades els últims mesos sónla sanitat i els pressupostos parti-cipatius.

En el cas de la sanitat, des dela mateixa comissió de la CUP ques'hi dedica es va impulsar un Grupde Treball que ha aconseguit laimplicació de diversos sindicats ipersones a títol individual. Aquestgrup de treball ha pressionat eldirector dels serveis territorials,Josep Mercadé, per descobriralguns dels punts més foscos dela gestió sanitària per part de laGeneralitat, i ha revifat una lluitamolt necessària a la ciutat en tantque l'hospital de referència, el JoanXXIII de Tarragona, és un dels mésafectats per les retallades així comd'aquest nou model sanitari. Unade les reivindicacions més impor-tants és la pèrdua de quantitat assis-tencial als centres públics en bene-fici dels privats, que a la nostra zonaté un nom: Xarxa Sanitària SantaTecla.

Pel que fa als pressupostos par-ticipatius, es tracta d'una iniciativaque es reprodueix arreu del terri-

tori en motiu de la inquietud benpatent d'aprofundir en els pocsmecanismes que permet aquestsistema mal anomenat democrà-tic.

Durant els darrers mesos s'hanfet assemblees informatives sobrequè són i per a què poden serviraquests pressupostos fets de mane-ra participativa entre la població.Hi han participat moltes associa-cions de veïns de la gran majoriadels barris, i és a partir d'aquí queja s'està elaborant una propostaperquè efectivament Tarragona tin-gui en compte tots aquests meca-nismes de democràcia participati-va. No es tracta de reservar unapartida pressupostària i a partir d'a-quí debatre què fer amb aquestsdiners sinó posar en dubte la tota-litat i conèixer exactament on vanels nostres impostos, per tal depoder decidir què fer amb ells i qui-

nes són les prioritats.

A banda, queden pendents peròen marxa la denúncia presentadapel cas INIPRO, un cas de preva-ricació, tràfic d'influències i malver-sació de fons públics, també la llui-ta contra la MAT, la línia de MoltAlta Tensió que travessa les nos-tres comarques, i Barcelona World,un projecte engegat per XavierAdserà, de la mateixa família queJoan Maria Adserà, de la XarxaSanitària Santa Tecla.

Diuen que som un país petit, pertant, al Camp de Tarragona, tansols caldria ajuntar-nos uns quantsper acabar amb tota aquesta màfia.Per això vam crear la CUP i peraixò treballem des del carrer perassolir els objectius plantejats ahir,avui i sempre: Independència,Socialisme, Països Catalans. Desde Tarragona.

“les puntes de llançasón la sanitat i els pres-

supostos participa-tius”

el cavall de Troia

a més de mig camí del ParlamentDesprés d’un desplegament de

militants i col·laboradores senseprecedents a les nostres comar-ques, els diferents nuclis de la CUPdel Camp -conjuntament amb elsde les Terres de l’Ebre i el BaixPenedès- aconseguírem el suportde 12.807 persones a les urnes,per tal que la provincia de Tarra-gona tingués un representant alParlament de Barcelona.

Tot i ser la candidatura que rea-litzà més actes públics i recorre-gué més quilòmetres, el 3,58% delsuport electoral no va ser suficientperquè el Jordi Martí fos escollitdiputat.

Però, la sensació de victòria queteníem totes les persones que haví-em participat durant aquelles duressetmanes d’octubre i novembre enla campanya electoral, s’ha mate-rialitzat l’endemà mateix de les elec-

cions autonòmiques, més enllà delstres diputats (el David Fernández,el Quim Arrufat, i ara, l’Isabel Vallet)que finalment la CUP va poderaconseguir al Parlament, superantels 126.000 vots de suport.

Les condicions de partida

En el moment que la militànciade la CUP decidí per majoria par-ticipar en les eleccions autonòmi-ques, en l’Assemblea Nacional quese celebrà a Molins de Rei (el BaixLlobregat), la militància de lesassemblees locals de la CUP delCamp ens començàrem a preocu-par del que ens venia a sobre.

La circumscripció electoral quepertoca a les nostres comarquesés la de Tarragona, el que implicaun territori que va des del Pene-dès (el Baix en aquest cas), fins ala frontera artificial que l’Estat espan-yol fixà al Sénia.

Tot i que en les darreres elec-cions municipals de 2011 havienaparegut nous nuclis i d’altres s’ha-vien consolidat, la presència de laCUP en aquest ample territori esconcentrava en punts molt con-crets, la majoria ubicats al Camp.

Pel propi caràcter municipalis-ta de les CUPs, fins i tot en aque-lles comarques on ja hi havia muni-cipis amb presència de la CUP,aquestes assemblees es trobavenaïllades en el seu propi poble o ciu-

tat. Però, per contra, pel nostrecaràcter militant de base i la nos-tra experiència militant individual,comptàvem amb una àmplia xar-xa de suports arreu del territori, jafossin col·lectius organitzats de l’Es-querra Independentista, o perso-nes a títol individual, que simpatit-zaven amb el projecte de la unitatpopular.

Centenars de sinergies

Fruit d’aquest factor, el gen prin-cipal de l’ADN de les CUPs, va ferpossible que al llarg d’un mes llarg,realitzéssim diferents assembleesobertes i un centenar d’actes arreude les comarques del Camp, lesTerres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Aglutinant militants de l’Esque-rra Independentista i de l’esquerraanticapitalista, del moviment eco-logista, del moviment assemblea-

ri de base, persones que se n’ha-vien anat cap a casa frustades dediferents intents de projectes fallits,constituïrem un equip de personesque no ens havíem plantejat puguerfer treballar juntes en un mateixespai i d’una forma tant intensa.

La primera, i principal sorpresa,la creació de nuclis de suport a lesTerres de l’Ebre: Amposta, Delte-bre, Terra Alta, Tortosa... molts delsquals han cuallat i sorgiren per que-dar-se.

Les trucades d’antics compan-yes de lluites i noves generacionsescampades arreu de la nostrageografia que, tot i ser poquets alseu poble, organitzaren diferentsactes en municipis en que la cam-panya electoral només se veia perla televisió.

Persones, que a títol individuali fruit de la seva indignació per lasituació que estem vivint, es posa-ren en contacte amb les diferentsCUPs per col·laborar amb la cam-panya a mesura de les seves pos-sibilitats i disponibilitat.

I, com no podia ser d’altra mane-ra, també gràcies a les 28 perso-nes que van voler donar la cara,per conformar la llista electoral quepresentàrem.

L’endemà de les eleccions

I, aquesta, va ser la principal vic-tòria de les CUPs a les nostrescomarques. No és un premi de con-solació per no haver obtingut capdiputat. Sinó, és la constatació queel projecte la Unitat Popular segueixcreixent a les nostres comarquesi arrela en zones, on la CUP nohavia tingut mai presència. Ja siguia les Terres de l’Ebre, o als Piri-neus.

L’endemà de les eleccions auto-nòmiques, mentre els partits polí-tics analitzaven els vots obtingutsen cada municipi i comarca, percomparar-les amb els de les darre-res comteses, les militants de laCUP analitzàvem que el projectede la CUP, tot i no ser present enla majoria de pobles, va rebre impor-tants suports en aquests. I, sobre-tot, féiem números de les perso-nes i dels pobles, on havia estatpossible fer arribar els discurs del’Esquerra Independentista.

I, de seguit, enviàvem correusa aquests companys i companyesde viatge, per tal que continuessintreballant al dia a dia. Perquè latasca desenvolupada durant aque-lles setmanes esdevingui l’embrióde noves CUPs que puguin arre-lar en nous municipis.

Mesos després, aquesta publi-cació que teniu a les mans, inten-ta ser la demostració pràctica d’a-questa “victòria” aconseguida durantaquelles setmanes.

La CUP a les nostres comar-

ques, tot i que encara embrionàriai desconeguda en molts racons,poc a poc (o no tant poc a poc) vaexpandint-se arreu de les nostrescomarques.

I, no ho fa a base de llistes fan-tasma o actes organtizats per “foras-teres”. Sinó, que ho fa sobre la basede grups de persones organitza-des en desenes de municipis.

La gran sorpresa de la nit

Aquesta fou una de les expres-sions més utilitzades en els mit-jans de comunicació, mentre ana-listes, opinadors, tertul·lians i altresespècies, analitzaven els resultatsde les eleccions del novembre pas-sat.

La CUP apareixia al mapa par-lamentari amb tres diputades, tot iser la primera vegada que es pre-sentava, tot i tenir el pressupostmés baix de tots els partits i, tot ino aparèixer en la majoria de mit-jans de comunicació de masses.

Però, la veritat és que des del’acte de final de campanya a Bar-celona, moltes sabíem que la can-didatura de la CUP, obtindria repre-

sentació.

Per primer cop, l’Esquerra Inde-pendentista organitzava un actepolític que aglutinà a més de 5000persones, deixant petita la sala, onmolts partits “consolidats” tenienfeina per omplir.

Però, més enllà de la quantitatde gent, el que feia segur aquestpressentiment era la il·lusió quedesprenia tot aquest moviment degent, que lluny d’anar a un “míting”a aplaudir al seu candidat, porta-va setmanes treballant des del seumunicipi per fer possible la candi-datura.

Des de finals dels setanta, quecap candidatura política a uneseleccions, realitzava un treball decarrer i de mobilització i participa-ció de la ciutadania, com havia fetla CUP.

La manca de recursos econò-mics, fou contrastat pel capital polí-tic i la formació militant de la gentque estigué treballant durant lacampanya: les xarxes socials coma eines de comunicació de mas-ses, la imaginació i el voluntariatdavant la manca de pressupost,l’artesania front el màrqueting polí-tic, el codi obert front la propietatintel·lectual, el treball cooperatiuversus el competitiu... aquesta ésla regeneració política i les novesmaneres de fer, que molts analis-tes a dia d’avui, encara no hanentès ni poden entendre.

“la Unitat Popularsegueix creixent a lesnostres comarques”

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201307 el cavall de Troia

“l’embrió de novesCUPs que puguin arre-lar en nous municipis”

“comptàvem amb unaàmplia xarxa desuports arreu”

Parlament | el cavall ja és dins de Troia

La CUP-AE no fa ni un any queparticipa en la vida parlamentària,però amb aquest poc temps queporta, ja ha deixat clar que no són3 escons més dels 135 que con-formen la cambra, sinó que la CUPve a plantejar un seguit de debatsque fins ara s’han obviat o si hapassat de puntetes.

En aquest sentit, el discurs enel debat d’investidura va ser unabona declaració d’intencions delque la CUP-AE venia a fer al Par-lament. Un dels portaveus, el dipu-tat David Fernández, deia:

“sí que hi ha alternatives, sen-yor president. Algunes no costenun sol euro, depenen únicament iexclusivament de la voluntat polí-tica, altres depenen de reordenari replantejar les finances públiquesi les polítiques socials, i altres depe-nen de la valentia, que segonsSèneca era el punt mitjà entre lacovardia i la temeritat”.

I, és que com no se cansa de

repetir Fernández, hem viscut enun país “on les esquerres han gover-nat com la dreta”, i per tant, la CUP-AE arriba al Parlament per a apor-tar un discurs i una pràctica d’es-querres coherent.

I, que alhora, uneix aquesta llui-ta pels drets socials, amb la reivin-dicació de la democràcia i els nos-tres drets nacionals.

Com concloïa el seu discurs depresentació “mà oberta per l’auto-determinació, puny tancat contra

les retallades”.

Però, més enllà dels discursos,els tres diputats de la CUP-AE alParlament, han demostrat que elParlament només té una utilitat.Fer d’altaveu per arribar a la majo-ria de la ciutadania. Però, que onrealment es fa política és al carrer.

Per aquest motiu, més enllà departicipar en els debats parlamen-taris, l’agenda dels diputats i la dipu-tada de la CUP -igual com la delsregidors i regidores als diferentsajuntaments- ha vingut marcadaper les lluites al carrer.

Tot aprofitant, l’altaveu que pro-porciona la presència al Parlament,per tal de visibilitzar un seguit delluites socials, laborals, ecologis-tes, nacionals... que fins ara resta-ven fora dels espais mediàtics.

I, alhora, portant al debat públicque es realtiza al Parlament, aque-lles reivindicacions que fins ara esquedaven fora de les portes de l’e-difici del Parc de la Ciutadella.

I, en els casos possibles, no hoha fet per delegació, sinó portantels autèntics protagonistes d’aques-tes lluites a l’edfici del Parlament,tot cedint les “quotes” de micròfonque el grup parlamentari té conce-dits.

En aquesta línia destaquen dife-rents intervencions que els dipu-tats i la diputada de la CUP hanprotagonitzat en diferents sessionsi comissions parlamentàries: desdel debat de polítiques de joven-

tut, la comissió d’investigació sobresanitat, la d’investigació sobre bancsi caixes, el debat sobre el Barce-lona World, la comissió d’investi-gació sobre les bales de goma...tot plantejant debats i qüestions,que fins ara, la resta de partits polí-tics que conformen la cambra -sediguin d’esquerres o de dretes-havien obivat.

Aquesta forma directa de fer ientendre la política -que ara ésnovetat al Parlament- ja ha produit“moviments de passadissos” entreels partits que tradicionalment hanocupat els escons. Com passa sem-pre que la CUP entra en una ins-titució, primer la resta de partits s’ho

prenen com una broma de bongust, però quan la CUP començaa plantejar debats incòmodes, lacampanya de desprestigi i carica-turització implosiona.

Així ja ho han intentat fer algunsdiputats i diputades, amb els típicsarguments de “això que plantegenés utòpic”, “el deute s’ha de pagar”,“vostès són uns bolivarians amicsde Cuba”...

Però, arribats a aquesta situa-ció, és quan la seva “experiènciaparlametària” es posa en joc pertal d’evitar els debats que incomo-den als partits tradicionals i als seusamos (llegiu Abertis, AgBar...).

Això és símpotma, que l’ano-menat “oasi català” s’ha acabat.No ho ha pogut fer Ciutadans ambla seva grolleria i superficialitat. Noho ha pogut fer ICV, que cada mesha de pagar el seu crèdit a La Cai-xa. Només ho ha pogut fer la CUP-AE, plantejant aquells temes quedurant anys s’han intentat amagar.

“la CUP-AE arriba alParlament per a apor-

tar un discurs i unapràctica d’esquerres

coherent”

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201308el cavall de Troia

“evitar els debats queincomoden als partitstradicionals i als seus

amos”

Mossos | de bales de goma i “fitxers polítics”Quan l’Estat entra en crisi, en

les úniques partides que no reta-lla és en defensa. En el cas de laGeneralitat, a manca de defensa,els Mossos d’Esquadra.

La creixent conflictivitat social,la resolen a cops de bastó. Noimporta si es vulneren drets, davantla “causa major” de defensar elsinteressos dels veritables gover-nants d’aquest país.

I, aquesta repressió, no sempreés directa i visible. Podem trobar,per exemple, la reforma legislati-va per tal que es pugui sancionarals milers de persones que van pro-tagonitzar el “no vull pagar”.

O, potser és visible, però indi-recte. Ho vam comprovar amb lapàgina web amb les fotografiesdels “violents” de la vaga general.I, la posterior detenció d’algunesd’aquelles persones a les que se’lshi va negar la pressumpció d’inno-cència i la seva privacitat.

Però, en tot cas, estem parlantde diferents estratègies que tenensempre un únic objectiu: acovar-dir a la ciutadania perquè se que-di a casa davant de les polítiquesque els governs estan aplicant con-tra els nostres drets més elemen-

tals, com tenir un habitatge, un llocde treball, l’accés a l’ensenyamento a la sanitat...

Però a vegades, aquesta estra-tègies policials, tenen víctimes ambnoms i cognoms. És el cas, perexemple, de la desena de perso-nes que en els darrers anys hanperdut un ull, o les persones quehan estat més d’un mes tancadesen presó preventiva, i posterior-ment, han estat absolts per man-ca de proves.

L’entrada de la CUP-AE al Par-lament, ha obert la caixa dels trons.No perquè abans no s’hagués par-lat d’aquests temes, o perquèaquells partits que s’autodenomi-nen d’esquerres (i en governs ante-riors eren els responsables de larepressió) no protestessin. Sinó,perquè nosaltres som les que hempatit durant molts i molts anys lesconseqüències d’aquestes políti-ques. Perquè quan surts al carrer,

molts cops, la resposta del governés el cop de bastó o la pilotada.

De fet, el propi representant dela CUP-AE a la comissió d’inves-tigació sobre les bales de goma,n’ha estat una víctima directe.

Però, si per això no fos prou, eldrama narrat per capítols per partde Felip Puig i l’actual consellerEspadaler, és la demostració deles constants irregularitats en lespolítiques del departament d’Inte-rior, així com la demostració de laforça que tenen determinats cos-sos d’èlit i alts directius dels cos-sos policials.

El cas d’Esther Quintana és para-digmàtic en aquest sentit, i segu-rament, el més conegut. Però, n’hiha d’altres de més propers i no tant“mediàtics”. És el cas per exem-ple, del xiquet menor d’edat deTarragona al qui, segons la prime-ra declaració policial “va ser colpe-jat perquè la porra va rebotar”.

I, el més trist de tot plegat, ésque l’autoritat, transformada enimpunitat, dels agents antidistur-bis, fa que aquestes declaracionsaberrants siguin constants.

Aquesta impunitat, amparada

políticament i socialment per decla-racions dels seus responsablespolítics, quan afirmava “anirem mésenllà de la llei” per perseguir la “dis-sidència”.

Davant d’aquesta situació, elParlament ha esdevingut un espaide batalla dialèctica entre els quiordenen i donen els cops de porra

i els i les que les rebem. Desmun-tant els arguments fal·lacos comque les boles de goma no s’handisparat, sinó que han aparegutper art de màgia; denunciant els“fitxers policials” que contenen infor-mació de persones que no hancomès mai cap delicte, més enllàde ser militants actius en els movi-ments socials i polítics que ellsanomenen “dissidents”; o denun-ciant públicament que el respon-sable dels Mossos que han fet dimi-tir, en veritat, continua treballant aldespatx del costat; o denunciantque independentment de quin agentha disparat, la responsabilitat de lapossible lesió provocada és de lapersona que ha ordenat que esdisparin aquestes bales o que per-met que se segueixin utilitzant.

“la creixent conflictivi-tat social la resolen a

cops de bastó”

“nosaltres som les quehem patit durantmolts i molts anys

aquestes polítiques”

Des de l’entrada de la CUP-AEal Parlament de Barcelona, ja hihagut temps suficient per comen-çar a treballar en profunditat enl’àmbit de la sanitat, i començar aveure, que cal plantejar un noumodel de gestió i servei, que siguirealment públic.

Un dels exemples paradigmà-tics que mostren la urgència dereplantejar de cap a peus l’actualsistema sanitari, l’hem pogut viureen la Comissió d’Investigació de laSanitat.

Durant setmanes, els principalsresponsables de la gestió de lasanitat pública (i privada) de laComunitat Autònoma de Catalun-

ya, han desfilat pel Parc de la Ciu-tadella: Josep Prat, Boi Ruiz, RamonBagó...

La representant de la CUP-AEen aquesta comissió, Isabel Vallet,descrivia així les seves sensacionsen participar d’aquesta: 

“una comissió on els comparei-xents es presenten amb una acti-tud de prepotència, on és costumrespondre amb un “no ho sé” i sen-se ni un paper sobre la taula i onla falta de rigor en moltes respos-tes i sobretot l’apologia constant al’excés de control democràtic i elreclam de més autonomia de ges-tió per la seva part estan a l’ordredel dia.”

I, acabava la seva reflexió, totconcluint “un model d’èxit per qui,ens preguntem nosaltres”.

I és que la cara dura d’aquellsque s’han embutxacat diners públicsde la sanitat no té límits. Molts d’ells,tot i estar imputats per diferentsdelictes per l’aparell judicial, hanmantingut el discurs oficial utilitzatdurant el temps de les “vaquesgrasses”: el sistema sanitari cata-là és l’enveja mundial, l’externalit-zació millora l’eficiència del siste-ma, no hi ha incompatibilitat decàrrecs en ser el president de l’ICSi alhora directiu de la principal mul-tinacional sanitària a l’Estat... enresum, que si no es conegués elcurrículum d’aquests “gestorsexperts”, segurament, en sortir dela seva compareixença se’ls haguéspogut proposar com a Premi Nobelde la gestió pública.

Un altre dels exemples és elPacte Nacional de la Salut, on hiparticipen les patronals de la sani-tat, els sindicats majoritaris i elsrepresentants de la sanitat públi-ca.

Segons, la Coordinadora Labo-ral de centres Sanitaris de Cata-lunya, que agrupa treballadors i tre-balladores de la sanitat, el Pacte““pretén tapar les vergonyes, nete-jar la cara i seguir amb un modelen el que la corrupció sembla tenirmés defensa que els drets delsusuaris, dels treballadors i de laqualitat assistencial”.

És per això, que la CUP-AE vaacceptar la petició que la CLSC vafer arribar a tots els partits, per tald’abandonar aquesta Taula, tot ique sigui l’únic partit que ho hagiacceptat.

Per escenificar aques trenca-ment del Pacte, es realitzà una rodade premsa amb representants detreballadors i treballadores de dife-rents centres sanitaris de la CAC,tot posant de manifest, que “ambel pacte el que es vol apuntalar ésun dels principals pilars del modelsanitari català que és la cohabita-ció pública i privada en el sistemasanitari sota una lògica en la qualla part pública finança, i la privadapresta serveis i fa negoci”.

El trencament d’aquest Pacte,però, no implica quedar-se de for-ma passiva assistint a la privatit-zació del sistema sanitari català,sinó que implica plantejar una alter-nativa de sistema públic, al serveide la majoria de la ciutadania.

És per això, que més enllà deltrencament, el treball de la CUPpassa per la constitució d’un Pac-te Nacional de Salut, que amb elsuport del conjunt de treballadoresi usuàries, plantegi un model sani-tari realment públic, tingui en comp-te el conjunt de la nació, i que par-tint de la participació de les profes-sionals i usuàries en la gestió delscentres trenqui amb el model vigentde la concessió i l’externalització,que tants negocis sucosos ha gene-rat entre els “gestors experts”.

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201309 el cavall de Troia

Bancs | qui paga Mana, qui paga “manGa”Com acostuma a ser habitual,

el Parlament acordà impulsar unacomissió d’investigació, per tal d’a-rribar a la conclusió “que aquí noha passat res”.

Un dels exemples descarats ésla batejada com a “Comissió d’In-vestigació sobre les possibles res-ponsabilitats derivades de l’actua-ció i la gestió de les entitats finan-ceres i la possible vulneració delsdrets dels consumiors (CIREF)”.

Quan els bancs desnonen cadadia gràcies a clàusules abusives,quan els bancs han estafat a milersde persones amb les “participa-cions preferents”, quan els bancsestan sent rescatats amb dinerspúblics... el nom de la comissióconté dos cops la paraula “possi-bles”.

L’afegitó “possible”, ens desvet-lla la magnitud de la tragèdia, dela tragicomèdia. Encara es parla,oficialment, de “possibles respon-sabilitats”? De “possibles vulnera-

cions”? Com si enlloc ningú fos res-ponsable de res, en la crònica dela impunitat bancària.

Però la cosa no acaba aquí.Com en tota bona comissió d’in-vestigació parlamentària, abans,els partits utilitzen les seves majo-ries perquè tot vagi com ha d’anar.

En resum, els vots de CiU i PPi l’abstenció del PSC, han fet queel senyor Fainé, Oliu, Botín i Gon-zález, presidents de les principalsentitats bancàries a nivell estatal,ho hagin hagut de passat el “tràn-gol” d’haver de personar-se enaquesta comissió.

I, també, com en tota bonacomissió d’investigació: “ningú hafet res” i “llavors eren les normesdel mercat”.

I, aquestes dues frases servei-xen, perquè com se diu popular-ment, “escórrer el bulto”.

El director de Catalunya Caixa(entitat bancària fruit de la fusió dediferents caixes d’estalvi que estàen fallida), justifica el seu sou milio-nari i la seva jubiliació multimilio-nària (que òbviament continuacobrant després d’enfonsar aques-ta entitat financera), dient que “erenels preus del mercat” i “jo per menysno m’hi hagués ficat”.

I, encara, es féu la víctima, totident que ell també havia compratparticipacions preferents i era unafectat més de tot aquesta “esta-fa” que ell dirigia.

Com se pot tenir l’estòmac perfer aquesta afirmacions, quan a laporta de l’entrada del Parlamentl’esperaven persones afectadesper les participacions preferents,que no arriben a final de mes, men-tre el seu banc té segrestat els seusdiners?

Però, el cinisme va molt mésenllà d’això. El senyor Narcís Serra,aquell Ministre del PSOE que entràa l’OTAN, i que des de llavors, haanat de cadira en cadira (del públici del privat) fins acabar presidintCatalunya Caixa, just abans de l’es-clat bancari, deia que “cap delsexperts en economia mundialspodia preveure la crisi”, i que per

tant, no era culpa seva que l’enti-tat bancària que presidia haguésfet fallida.

Aquest argument d’aquest il·lus-tre polític del Partido Sociaista, noés el que utilitzaven els neoliberalsen iniciar-se la crisi, tot fent veureque la crisi no era responsabilitatde ningú, sinó que era un fenòmennatural que Déu ens havia enviatper castigar-nos?

Òbviament, pel senyor NarcísSerra, el seu sou astronòmic, tam-bé s’adequa a les “sensacions delmercat”, mentre l’Estat ha hagutd’injectar milons d’euros de dinerde tots i totes les ciutadanes per

“salvar” aquesta entitat financera,per tornar-la a deixar en mans d’unsdirectius, que òbviament, nomésmiren pels interessos d’aquellsinversionistes a qui entre tots i totes“hem salvat el cul”.

No és d’estranyar, doncs, quedavant la impotència de les autèn-tiques víctimes d’aquesta estafabancària i del cinisme i la hipocre-sia dels principals culpables d’a-questa estafa, el portaveu de laCUP-AE, no dubtés en qualificarde “lladre” a aquest tipus de per-sonatges.

I, no sols això, sinó que exigísque tornessin els diners que havieni continuen robant amb les sevespensions multimilionàries, així comque els hi advertís, que algun diao altra acabaran a la presó.

Què dir o què fer, si no, en unasituació de total impunitat, i en elque tots els partits deutors ambaquestes entitats encara els hi riuenles gràcies?

“com si enlloc ningúfos responsable de res,

en la crònica de laimpunitat bancària”

“tots els partits deu-tors amb aquestes

entitats encara els hiriuen les gràcies”

Sanitat | un model d’èxit?

“la urgència dereplantejar de cap apeus l’actual sistema

sanitari”

“un dels pilars delmodel sanitari català

és la cohabitaciópública i privada”

l’Alternativa necessària

AN d’Olot | noves eines per refermar l’assemblearisme

Amb l'objectiu d'adequar l'orga-nització als múltiples canvis quehavia viscut en els darrers mesos,com ara l’entrada al Parlament deBarcelona, l’aparició de nous nuclislocals..., el passat diumenge 17 demarç la CUP va celebrar a Olot (laGarrotxa) una Assemblea Nacio-nal Extraordinària.

La proposta a debatre -que estreballà durant mesos a partir d’u-na comissió redactora i de les esme-nes de tots els nuclis locals i terri-torials- es dividia en 6 grans blocs:la presència de les dones en elsdiferents nivells organitzatius de laCUP; relació de l'organització ambels diferents agents de la unitatpopular i espais de participació pera articular aquest projecte polític;espai de decisió de l'activitat insti-tucional; sistema d'elecció del Secre-tariat Nacional; criteris de selecció,règim salarial i estructura política itècnica del personal d'alliberats dela CUP; i ponderació del vot en els

òrgans de representació de la CUP.

Però més enllà de les decisionsconcretes que les més de 500 mili-tants amb dret de vot (aproxima-dament el 50% de la militànciaregistrada) van prendre (d'un totalde 700 persones assistents a l’As-semblea), pot ser útil una reflexiósobre el context en què l'Assem-blea Nacional va tenir lloc. Un con-text que ha estat marcat per laurgència dels debats.

I és que la CUP viu en un estatd'urgència permanent des de queArtur Mas va anunciar, el mes desetembre de l'any passat, la con-vocatòria d'unes eleccions antici-pades al Parlament de la Genera-litat de Catalunya. D'aquella con-vocatòria d'eleccions en va resul-tar una acceleració del temps políticque va conduir a una successiómolt intensa d'esdeveniments quehan transformat l'organització i laseva relació amb l'esquerra inde-pendentista i l'esquerra anticapita-lista, els moviments populars i engeneral amb la societat catalana.

Tot va començar amb la convo-catòria d'assemblees obertes arreudel territori, i va continuar amb unaAssemblea Nacional extraordinà-ria que va tenir lloc a Molins de Rei(el Baix Llobregat) en el termini demenys d'un mes des de la seva

convocatòria. La decisió de parti-cipar a les eleccions va donar peua més assemblees obertes, i enca-ra a assemblees de coordinació,reunions de grups de treball, tro-bades amb organitzacions, plata-formes i col·lectius diversos i a laconstitució de centenars de comi-tès de campanya arreu del territo-ri.

De resultes de tot aquell procési com a conseqüència del mateixva néixer i consolidar-se la candi-datura de la CUP a les autonòmi-ques: una CUP-Alternativa d'Es-querres que va rebre el suport i lacol·laboració de múltiples organit-zacions polítiques de l'esquerraindependentista i de l'esquerra anti-capitalista, de candidatures muni-cipalistes i de moviments popularsde tot tipus.

Els resultats de tot aquest pro-cés – tres diputats i més de 126 milvots a banda – es poden resumiren l'extensió del projecte en zoneson fins ara ni l'esquerra indepen-

dentista ni la unitat popular no havienaconseguit arrelar. I a més podemintuir que el creixement i l'extensiódel projecte es troben en un esta-di incipient.

Si les reformes contra el mónmunicipal imposades per la troikai l'estat espanyol no ho impedei-xen, és ben possible que les elec-cions municipals de 2015 siguinuna nova mostra del creixementdel projecte de la unitat popular idel seu arrelament arreu dels Paï-sos Catalans.

Tornant als aspectes organitza-tius de la qüestió, cal recordar quel'entrada al Parlament de la Ciuta-della donà lloc a la creació d'unòrgan de seguiment parlamentari,que tenia el doble objectiu d'evitarla institucionalització dels òrganspolítics de la CUP i facilitar alhorala participació en la presa de deci-sions sobre l'activitat parlamentà-ria d'aquells agents que havienassumit el programa polític de la

CUP-AE.

Un òrgan que en el moment del'assemblea nacional d'Olot noméss'havia reunit tres vegades peròque ja havia tingut l'oportunitat d'e-laborar algunes propostes i de defi-nir alguns posicionaments. Propos-tes com la Declaració de Sobira-nia que la CUP-Alternativa d'Es-querres presentà al primer ple delParlament d'aquesta legislatura oposicionaments com “l'abstencióincrèdula” davant la proposta deresolució del PSC per obrir un dià-leg amb l'estat espanyol per a larealització “d'una consulta a la ciu-tadania catalana per decidir sobreel seu futur”.

Arribats a aquest punt cal recor-dar que només han passat cincmesos des de la convocatòria d'e-leccions. Cinc mesos molt inten-sos en una època extraordinàriades dels punts de vista polític, eco-nòmic i social amb una crisi queho tensiona tot i que fa patir mol-tíssimes persones, però que, grà-cies a la força de la gent, ens dei-xa albirar alternatives de canvi defons a diferents nivells.

Cinc mesos en què la CUP hadesplegat una intensa activitat adiferents nivells, ha elaborat i deci-dit posicionaments de gran impor-tància, i ha hagut de debatre i resol-dre la concreció organitzativa detots els aprenentatges d'aquestscinc mesos. Una tasca complexa,en què tants altres projectes trans-formadors han fracassat abans.

És en aquest context en què laCUP s'està construint. I és en aquestcontext, amb les tensions i contra-diccions pròpies de la construcciód'una organització assembleàriaque es va fent a sí mateixa, i amb

un ritme polític en constant acce-leració, que la CUP va celebrar laseva Assemblea Nacional.

En síntesi, l'Assemblea Nacio-nal d'Olot ha ratificat l'ordenació ila concreció dels diferents espaisde participació que la CUP ha anatgenerant durant tot aquest procés,com les assemblees obertes i elgrup de treball parlamentari, i n'hacreat alguns de nous, com les Tro-bades de la Unitat Popular.

La CUP encara la primaveraamb un nou Secretariat Nacionalde 13 membres, composat per 7homes i 6 dones, i amb molts rep-tes al seu davant.

Potser els principals consistei-xen en articular des de la CUP unaveu forta i cohesionada en la lluitaper la plena sobirania política i eco-nòmica dels Països Catalans; i sercapaces d'obrir el projecte de launitat popular, compartint-lo i ofe-rint-lo amb generositat a tots aquellssectors polítics i socials que, cadas-

cú des de la seva tradició políticai organitzativa, vulguin seguir-loconstruint amb la CUP.

La CUP pot donar per tancadauna etapa d'urgència permanent iha de donar pas a una implemen-tació ordenada i serena d'un modelde participació, debat i deliberaciópolítica oberta que només pot apor-tar-li una major força i cohesió. Arreudels Països Catalans, de baix capa dalt: seguim i seguirem construintla unitat popular.

De l’Assemblea Nacional aençà

Des del passat de març, la dinà-mica de creixement de la CUP nosols s’ha accentuat.

L’altaveu que representa el Par-lament, el treball de cadscuna deles CUPs a nivell local, el sorgi-ment de nuclis de suport durant leseleccions autonòmiques i el treballde l’Esquerra Independentista arreude la nació, han provocat que lamilitància de la CUP ja superi les1000 miltants i el centenar llarg denuclis locals.

La praxis dels acords presos enaquesta Assemblea Nacional ser-veix -i ha de servir- per resoldre elprincipal repte que assumeix laCUP en els propers mesos: jugarun paper actiu en el procés d’alli-berament nacional vigent, i sobre-tot, cal garantir la participació i lademocràcia interna com a marcaestrella del projecte de la unitatpopular.

“la CUP pot donar pertancada una etapad’urgència perma-

nent”

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201310 l’Alternativa necessària

“cal garantir la partici-pació i la democràciainterna com a marca

estrella del projecte dela unitat popular”

“ha ratificat l’ordena-ció i la concreció delsdiferents espais de

participació”

l’InfoCUP DIADA 11 DE SETEMBRE DE 2013 gent del Camp, gent del Llamp! 11

gent del Camp, gent del Llamp!

Pla Territorial | Quan el creixement no té límit

L’any 2008, any primer de la cri-si que encara estem patint, la Gene-ralitat de Catalunya semblava queno llegia els diaris i no estava assa-bentada del que estava passant.

L’estiu d’aquell any, publica elprojecte de Pla Territorial Parcialdel Camp de Tarragona. Un docu-ment, que “planificava” el creixe-ment de les nostres comarques avint any vistes, tot indicant les ten-dències demogràfiques, les infraes-tructures a construir... en resum:convertir el Camp en la segonaàrea metropolitana de la CAC i mul-tiplicar la població de les nostrescomarques, ubicant-les en unaconurbació que unia materialmentReus, Constantí, La Canonja i Tarra-gona.

Des de les CUPs del Camp, l’Es-querra Independentista del Camp,i amb el suport de diferents grupsecologistes, vam plantejar un seguitd’al·legacions, que a dia d’avuiencara no tenen resposta.

No obstant, la realitat s’ha impo-sat un cop més, i l’actual situacióde crisi socioeconòmica i les con-seqüències que aquesta pugui tenira mitjà i llarg termini, deixen enpaper mullat aquest macroprojec-te, que el govern d’esquerres pre-tenia impulsar.

Una de les primeres crítiquesque plantejàvem en les nostresal·legacions era en relació al pro-pi àmbit d’actuació. Quan sorgíaquest Pla el debat sobre les vegue-ries estava sobre la taula, i per tant,no ens vam deixar de reclamar queel Baix Penedès formava part dela vegueria del Penedès (no reco-

neguda pel projecte) i, que per tant,no tenia cap mena de relació ambla resta de comarques que agru-paven en aquest projecte.

Però, més enllà d’aquestes qües-tions preeliminars, l’orientació deles al·legacions plantejaven qües-tions de fons sobre el contingut i,també sobre el procés de redac-ció del projecte.

Segons la llei, un Pla Territorialha de passar per un procés parti-cipatiu, en el qual els diferentsagents de cada territori, tenen eldret a participar i a proposar accions.En cap cas, la Generalitat va seguiraquest procés, i la ciutadania, enca-ra a dia d’avui no té coneixementde l’existència d’aquest Pla, quanaquest estableix com ha de ser elseu municipi, la seva comarca i laseva vegueria en les properes dèca-des.

Emplaçàvem a la Generalitat a

crear una xarxa de transport públiceficient que unís les diferents comar-ques i els principals municipis. Unaqüestió que s’obviava en el docu-ment.

Plantejàvem la problemàtica enla connivència entre turisme i indús-tria petroquímica, un altre tema,que conscientment el Pla passa-va per alt, per no perjudicar els inte-ressos dels dos principals sectorseconòmics de les nostres comar-ques.

Incidíem també en la bogeriadel projecte de les AREs i de lesprevisions de creixement urbanís-tic que preveia el Pla. En aquestalínia, també criticàvem la classifi-cació abigua dels usos del sòl, queintencionadament, buscava la gene-ració de sòl barat per a l’especu-lació urbanística.

En relació a la costa, tambédemanàvem la paral·lització delprojecte Muntanyans II, que afec-tava els aiguamolls de Torredem-barra (projecte que va ser anul·latvia judicial gràcies a l’acció de lasocietat civil torrenca) i, exigíem ladefinició d’accions i mecanismesper una bona gestió de les rieres.

Pel que fa a l’interior, tambédemanàvem la declaració de les

Muntanyes de Prades, com a ParcNatural. Una mesura que més enllàde la seva importància per a la con-servació del medi ambient, repre-senta una oportunitat per a la via-bilitat econòmica d’aquella zona.

Pel que fa a la matèria indus-trial, insistirem en la demanda d’a-nul·lar la reserva de sòl per a lacreació del CIM del Penedès (quela societat civil penedesenca vaaturar) i al macro hort solar del Plade Santa Maria, que també ha que-dat en paper mullat.

Un altre punt fonamental, era lamoratòria en la construcció de cen-trals de producció energètica (enaquell moment s’estava construintla Centre Tèrmica de Vandellòs),tot exigint la redacció d’un pla dereconversió de la indústria ener-gètica, per tal de desmantellar lesactuals centrals nuclears.

La demanda d’un servei de roda-lies de trens a les nostres comar-ques, la reobertura de la línia Reus- Roda, de no permetre la cons-trucció d’un port esportiu a PortAventura... foren algunes de lesaltres demandes presentades.

Un cop més, la realitat ens hadonat la raó. Però, els seus plans,són clars.

“convertir el Camp enla segona àrea metro-politana i multiplicar

la població”

ARE | La sentència del TSJC anul·la les AREs de Valls i en extensió de tota la CACEl 16 d'octubre de l'any 2007

s'aprova el Decret 1/2007 fruit dela promesa electoral d'habitatgeprotegit per part del govern tripar-tit intentant respondre a la neces-sitat d'habitatge assequible per lesclasses socials amb menys recur-sos.

Però lluny d'això plantejaven undecret que vulnerava l'autonomialocal, que fins al moment és l'en-carregada de planificar l'ordena-ment urbanístic, i que estava pen-sada per facilitar l'accés al sòl alspromotors, reduint els tràmits admi-nistratius per tal que puguessincomençar a urbanitzar el més aviatpossible.

Per si no fos prou, aquest decretno anava acompanyat d'una polí-tica social per facilitar l'accés a l'ha-bitatge o al lloguer, era simplementuna ajuda al constructor però noal ciutadà que éra el realment per-judicat per aquesta situació.

A més, aquestes Àrees Resi-dencial Estratègiques implicavende multiplicar la població dels dife-rents municipis afectats: Falset,Reus, Tarragona, Valls...

Per exemple, en el cas de Reus,implicava la construcció de 7.000nous habitatges, mentre el nom-bre d’habitatges buits en el momentde plantejar aquest projecte, erade 6000.

En resum, les ARE eren l'e-xemple més evident del model decreixement indefinit que seguiadefensant el Govern d'Entesa aCatalunya, just quan la “bombollaimmobiliària” començava a explo-tar.

Un model oposat als principisde sostenibilitat i preservació delterritori. Les ARE implicaven uncreixement, en nombre d'habi-tatges i de població totalmentinassumible i insostenible per alpaís i per a la majoria de muni-cipis afectats.

Les ARE agreujaven la reali-tat dels «barris dormitori» aïllats,i per tant doncs, esdevenien unapolítica de desnaturalització muni-cipal i social.

En coherència a tot el quèhem exposat fins ara, la Candi-datura d'Unitat Popular va inter-posar recursos administratius alsprojectes de les ARE, i va presen-tar als ajuntaments dels municipisafectats, mocions per tal d’evitar laimplantació d’aquests projectes.

En la majoria de poblacions,com ara Reus i Valls, aquestesmocions van ser rebutjades, ja queels governs municipals de l’èpocaestaven a favor (o almenys no esmostraven en contra) d’aquestsprojectes.

Però en alguns municipis, comara Sant Celoni -on la CUP erasòcia de govern- , es realitzà unaconsulta popular que, finalment,provocà que l’Ajuntament es posi-cionés en contra del projecte.

L’esclat de la “bombolla immo-biliària” convertí en paper mullatels projectes de les AREs. En casde voler-les tirar endavant, capconstructora hagués volgut cons-truir nous edificis davant de la deva-llada de la demanda del “totxo”.

Tanmateix, com que l’adminis-tració no entèn de la “realitat”, laGeneralitat mantingué el projectede les AREs (tot i el canvi de governtripartit pel convergent), igual comferen la majoria d’ajuntaments afec-tats, que optaren per incloure elprojecte de l’ARE, dins dels seusPlans d’Ordenació UrbanísticsMunicipals.

No obstant, el passat mes demaig, el Tribunal Superior de Jus-ttícia de Catalunyava emetre tressentències favorables a les deman-

des interposades des de Valls, queargumentaven:

La inoportunitat del Decret Llei1/2007 una vegada tancat el cicled’alta rendibilitat de l’habitatge coma bé d’inversió.

Posava de manifest la inviabili-tat econòmica que ja afirma lamemòria de l’ARE, a causa de laincertesa i la crisi econòmica gene-ral.

Dictamina que l’operació no s’a-justa a la demanda del mercat i res-pon més a un reequilibri territorialdel 17,15% en l’increment de lapoblació a Valls durant 12 anys.Una oferta excessiva i també injus-tificable en la seva concreció.

Denuncia la inviabilitat finance-ra i en el supòsit més favorable,s’apunta a un valor del sòl de 4,18€/m2, que a causa del prolongattemps d’execució, s’arribaria a unsvalors del sòl negatius.

A causa de la naturalesa d’a-quests arguments, que són com-pletament aplicables a la resta d’A-REs que afecten els altres poblesde la CAC, la sentència sobre l’A-RE de Valls, cal interpretar-la comuna victòria total sobre el projectedel govern tripartit.

Cinc anys després, els tribunalsdonaven la raó a la Plataforma VallsViu, i tot fa pensar, que en breutambé ho farà a la CUP que denun-cià el conjunt d’AREs que afecta-ven tota la Comunitat Autònomade Catalunya.

No obstant, és paradoxal queuna instància judicial hagi de donarla raó, sobre una qüestió de mersentit comú, i de caràcter totalmentpolític.

Com passa en moltes d’altresqüestions, els que abans defensa-ven les AREs, ara s’escuden ambl’excusa que la crisi les ha fet invia-bles. Sembla que de la lliçó enca-ra no n’han après res.

“cal interpretar-lacom una victòria totalsobre el projecte del

govern tripartit”

l’InfoCUP12gent del Camp, gent del Llamp! DIADA 11 DE SETEMBRE DE 2013

BCN WORLD| genera forts recels al CampEl projecte Bcn World, com a

representació del pur model decapitalisme fonamentat en l’oci, elconsumisme i la ludopatia, avan-ça al territori però no exempt d’o-posició que dia rere dia va obrintcamí.

El 30 de maig, després de mesosde degoteig d’informacions entornel projecte, es van presentar a laCambra de Comerç de Tarragonaels inversors que acompanyaranl’empresa Veremonte en la cons-trucció d’una part del macro-com-plex turístic ubicat entre Salou iVila-seca. Es tracta del grup MeliàHotels, la companyia xinesa Mel-co (Las Vegas en versió asiàtica)i Value Retail (una operadora enOutlets, com el de la Roca Villa-ge).

La presumpta relació entre l’em-presa Melco i sectors de la màfiaxinesa ha estat posada al desco-bert recentment per mitjà de dife-rents diaris i per informes estatu-nidencs que desconfien claramentde la netedat de les inversions pro-mogudes per aquest gran magnatdel joc asiàtic.

Però el que queda ben clar ésque de tot el que es va anunciarara fa just un any en roda de prem-sa a la Generalitat, ara només teneninversors i calendari per un dels sisresorts i que la seva procedènciai historial empresarial - afegit al deBañuelos - reforcen la imatge poctransparent i allunyada d’un modelturístic de qualitat.

Cal subratllar i denunciar la com-plicitat acrítica que està tenint elgovern català i altres gestors públicsenvers aquest projecte, al que cla-rament se’ls prepara el terreny.Concretament el 30 de juliol, a lesportes de les vacances d’agost, elGovern de la Generalitat de Cata-lunya, va aprovar el projecte de lleique ha de permetre la construcciódel Bcn World. Sobre aquesta refor-ma legislativa que just ara entra entràmit parlamentari, abans que res,cal denunciar la manca de volun-tat de participació ciutadana i infor-mació pública que hi ha hagut enaquesta tramitació legislativa. Des-prés que es presentés l’avantpro-jecte de llei a finals de juny, noméses van donar quinze dies per a fer-hi aportacions. Un termini del totinsuficient per a poder analitzaramb deteniment l’avantprojecte iemetre’n valoracions. Ara per ara,

les úniques formacions polítiquesparlamentàries que s’han posicio-nat clarament en contra de BcnWorld han estat la CUP-AE i ICV-EUiA.

Sobre el contingut del projectede llei aprovat, demostra com hi haempreses que tenen la capacitatde fer lleis a la carta. Bcn World iels seus inversors: Melco, MeliáHotels i Value Retail, han aconse-guit que un Govern lligat de mansi peus els escolti i accepti aspec-tes com:

• Rebaixa dels impostos del sec-tor del joc fins al 10%, en plenaonada de retallades i augment d’im-postos per la resta de la societat.

• Concentració del joc a Cata-lunya dins el recinte del CRT, esta-blint així un focus d’aquesta activi-tat als municipis de Salou i Vilase-ca. La crisi social, econòmica i devalors està servida.

• Possibilitat de jugar a crèdit,no respectant el que recomanaval’informe del Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya,òrgan assessor de la Generalitat.

En aquest dictamen el CTESC posaen dubte seriosament les rebaixesfiscals proposades als casinos, laflexibilització en matèria d'accés amenors, visibilitat dels casinos i lapossibilitat de poder jugar a crèdit.

• Projecte de llei mancat demesures de prevenció de la ludo-patia, permetent l’accés als ludò-pates i sense establiment de con-trols obligatoris de la identitat.

•Trencament del model de turis-me familiar que suposava el CRT.El projecte de llei permet que l’úsdel joc es pugui establir en tot elrecinte del CRT, és a dir, que benaviat podrem trobar casinos dinsdel mateix Port Aventura.

El que queda a partir d’ara benclar és que els casinos són i seranla columna vertebral del projecte.Segons estudis encarregats per la

pròpia Generalitat pràcticament un3% de la població catalana té pro-blemes amb el joc. És a dir, estemparlant de més de 150.000 perso-nes afectades que Bcn World nofarà més que incrementar. Per això,cal insistir que el projecte de lleipresentat no només facilita l’accésals casinos per part de turistes orien-tals i “nous rics”, sinó que obre debat a bat les portes dels casinos ala societat catalana.

Si parlem de xifres i de llocs detreball, titular ideal per a vendrequalsevol projecte en la situaciósocioeconòmica actual, inicialmentes parlava de 20.000 llocs de tre-ball directes i 20.000 més d’indi-rectes. Malgrat que ningú parla delsllocs de treball que es destruirienen el sector hoteler i comercial delnucli de Salou i voltants, durant lapresentació del projecte al mes demaig, ja no es van proclamar lesxifres inflades dels 20.000 llocs detreball que s’havia promès, sinóque, segons els seus càlculs, lanova promesa és de 5.000 llocs detreball per la construcció. En aquestsentit, ens seguim preguntant nonomés la quantitat definitiva sinótambé la qualitat i condicions labo-rals que suposaria.

Bcn World i els seus promotors,mestres en l’art de vestir i maqui-llar les podridures, han anunciatque Bcn World disposarà d’unagran zona verda de 220 hectàre-es. Cal denunciar públicament l’en-gany que això suposa, ja que 90d’aquestes hectàrees corresponena camps de golf existents i 15 hec-tàrees de la Sèquia Major, un espainatural protegit que Bcn World pre-tén incloure dins del seu àmbit.Aquest fet suposa una privatitza-ció en tota regla del medi naturalprotegit per l’interès general i limi-tant l’accés a les “zones verdes”als clients i usuaris del complexturístic.

Tot i no haver transcendit a gai-res mitjans de comunicació, la per-secució política i també policial ala que ha estat sotmesa l’Assem-blea Aturem Bcn World ha estatmés que remarcable. Primerament,l’Ajuntament de Salou ha vetat entres ocasions la realització d’actesinformatius i debat obert sobre BcnWorld, promoguts per l’AssembleaAturem Bcn World o altres col•lec-tius. Aquest és el joc democràtic iparticipatiu al que juga el Governde Salou, concretament des de laRegidoria de Cultura, qui gestionala sessió de les sales, s’ha dene-gat en tot moment sense opció acedir un altre espai o altres datesque les demanades.

Per altra banda, durant la pro-testa pacífica que hi va haver durantla presentació del projecte a Tarra-gona, els Mossos d’Esquadra vanidentificar 6 persones. També, a lacaminada popular per la zona afec-tada pel Bcn World els Mossos

d’Esquadra van aixecar acta i vanidentificar un membre de l’Assem-blea Aturem Bcn World, al•legantque era una manifestació no comu-nicada, quan es tractava simple-ment d’una caminada per carrersi camins, i que no alterava en capmoment la circulació ni la via públi-ca. De nou, instruccions polítiquesque limiten la veu de molta gent,més de la que hom pot pensar, ques’oposa al projecte, però que esveu clarament coaccionada pelpoder polític i policial.

Des del naixement de l’Assem-blea Aturem Bcn World, l’octubredel 2012, s’han dut a terme dife-rents xerrades, debats i actes d’in-formació al territori. I s’ha treballatinternament en el recull d’informa-cions i premsa publicada per tald’aclarir els principals interrogantsque ens genera el projecte i infor-mar a la ciutadania. La CUP i lesseves assemblees locals, així comel grup parlamentari de la CUP-AE, ha rebut i s’ha posat al costatde la plataforma i actualment tre-ballen conjuntament en l’oposicióclara al projecte.

Des d’aquestes pàgines de l’In-foCUP, l’Assemblea Aturem BcnWorld, vol fer arribar un missatgeals promotors del projecte; des delterritori es farà tot el possible per-què mai s’arribi a posar la primerapedra del complex. Els seus pro-motors trobaran batalla al Parla-ment, al carrer i al territori, que noen tinguin cap dubte.

“un 3% de la poblaciócatalana té problemes

amb el joc”

“les úniques forma-cions polítiques parla-mentàries que s’hanposicionat clarament

en contra de BcnWorld han estat laCUP-AE i ICV-EUiA”

“cal denunciar la com-plicitat acrítica que

està tenint el governcatalà ”

l’InfoCUP gent del Camp, gent del Llamp! 13DIADA 11 DE SETEMBRE DE 2013

MAT | Política de Molt Alta TensióL’amenaça de l’alta tensió pla-

na sobre les Terres de l’Ebre i elCamp després que Red Eléctricade España hagi projectat una líniad’alta tensió que ha de fragmentarde baix a dalt bona part d’aques-tes comarques

En total es comptabilitzen finsa 17 poblacions que estarien afec-tades: el Masroig, Falset, Pradellde la Teixeta, Duesaigües, Riude-cols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, laSelva del Camp, Alcover, el Rou-rell, Vallmoll, la Secuita, els Gari-dells, Perafort i Vilallonga del Camp.Molts d’aquests municipis encarano han rebut cap tipus d’informa-ció oficial del projecte.

Però sí, que en la majoria d’a-quests, l’Ajuntament ja s’ha mos-trat clarament en contra d’aquestprojecte. També a Reus i a Valls,s’ha realitzat un posicionament con-trari a aquesta línia, a instànciesde la CUP.

L’objectiu del projecte, segonsinforma mínimament Red Eléctri-ca, és poder donar sortida a lageneració eòlica existent i previs-ta a la zona, ja que l’actual línia noté prou capacitat i pateix sobrecà-rregues. Però el que no se li esca-pa a ningú és que la connexió amb

la zona del Matarranya pretén tam-bé donar sortida ràpida a l’energiagenerada per les centrals tèrmi-ques de cicle combinat de la zonai crear una autopista energèticaque finalment acabi interconnec-tant amb l’alta tensió del nord delPrincipat i França, amb l’EstatEspanyol i el nord d’Àfrica.

Tenint en compte que l’Estatespanyol genera més energia dela que consumeix i que, per tant,en ven a l’exterior, s’entén queaquesta necessitat d’ampliació decapacitat de transport energèticnomés respon a interessos comer-cials.

Segons dades oficials la deman-da energètica de l’estat espanyolha baixat un mínim d’un 0,8 % anualdes del 2008 i un 1.7% al 2012, encanvi, la potència generadora vaaugmentar un 2.3% el 2012 a nivellestatal. Per novè any consecutiu,l’Estat espanyol ha exportat elec-tricitat, l’any 2012, va exportar18,857 Gwh i va importar 7.427Gwh, que fa un balanç exportadorde 11.430 Gwh, un 87,7% més quel’any passat.

A més a més, cal recordar queel 75 % de l’electricitat catalanas’està produint a les nostres comar-

ques, segons dades de 2010-2011de REE, Eoliccat i el mateix Minis-terio de Industria.

Cal aprofitar el moment de cri-si econòmica actual per replante-jar aquest model que durant tantsanys ens han venut – o imposat -, ja que es tracta d’un model utò-pic, depredador i territorialmentinjust, que beneficia només lesgrans empreses elèctriques. Ni éspossible, ni és desitjable.

En aquest escenari de canvi capa un model de consum conscienti racional de l’energia, i de produc-ció descentralitzada i no massifi-cada d’energies renovables, unanova línia de molt alta tensió sim-plement no hi té cabuda.

Ja van trinxar el paisatge amb

la concentració de parcs eòlics,prometent una repercussió econò-mica important sobre els munici-pis. Després, com ha demostratun recent estudi de la URV, l’im-pacte econòmic és irrisori i elsimpactes sobre el paisatge, el turis-me i la qualitat de vida són moltelevats.

Un cop més, l’Estat espanyoldóna informació en comptagotes

als ajuntaments, i encara menys ala ciutadania, posant en evidènciala manca de qualitat democràticaque vivim.

És per això, que davant d’a-questa situació de silenci, la socie-tat civil és veu un cop més amb l’o-bligació de donar a conèixer aquestprojecte i les seves conseqüèn-cies, i sobretot, que plantegem unaalternativa que representi una novacultura de l’energia, en la qual s’a-vanci cap a la sostenibilitat i laimplantació d’energies netes a tra-vés de “polítiques netes”.

Cal posar de relleu que l’ener-gia no és un “sector” més del seu“mercat”, sinó que és un bé estra-tègic que cal que sigui públic i esti-gui planificat per evitar l’impacteque les infaestructures tenen sobreel territori i la seva gent.

“cal aprofitar elmoment de crisi eco-

nòmica actual perreplantejar aquest

model”

Beatificacions | Tarragona: futura seu de la caspa espanyolista, feixista i masclista

El proper 13 d’octubre Tarrago-na acollirà la beatificació de 522“mártires de España”, un acte pro-mogut per la Conferencia Episco-pal espanyola que havia de tenirlloc el 27 d’octubre, i que s’ha avan-çat per a desenvolupar-lo el mateixcap de setmana de la celebracióde la “Hispanidad”.

Des de la CUP, considerem queno és casualitat que aquest actetingui lloc el 13 d’octubre a la ciu-tat de Tarragona, justament en unmoment en què a la ComunitatAutònoma de Catalunya el poblereclama amb força el seu dret al’autodeterminació.

En aquest sentit, des de diver-ses organitzacions nacionalistesespanyoles ja s’estan fent cridesper a defensar “la españolidad deCataluña” i, amb el pretext de lamacrobeatificació, s’està organit-zant un servei d’autobusos per adesplaçar-se cap a la nostra ciu-tat aquell cap de setmana, tal i cominformava NacióDigital.cat el pas-sat 13 d’agost.

A banda d’aquesta demostra-

ció de nacionalisme espanyol,aquest acte és un insult a les per-sones i familiars que van patir lesconseqüències del cop d’Estat i dela dictadura franquista i que enca-ra esperen un reconeixement i unarestauració del lloc on les van patir(en el cas de Tarragona: les Obla-tes, l’Antiga Audiència, les fossescomunes del cementiri...); però tam-bé a la memòria històrica i col·lec-tiva de tot l’Estat espanyol.

Tenint en compte que la majo-ria de partits del consistori estàtotalment conforme amb aquestacte insultant, la CUP de Tarrago-na, juntament amb altres organit-zacions de l’Esquerra Independen-tista i anticapitalista, fa una crida ala resposta popular per a rebutjarla invasió espanyolista, feixista imasclista de la ciutat.

Aquest acte està previst comuna convocatòria multitudinària iTarragona espera acollir 160 bis-bes, 1.000 sacerdots i fins a 30.000pelegrins, de manera que l’acte tin-drà clarament una projecció mun-dial.

Fins i tot el Papa Francesc I hihavia d’assistir i, per suposat, Rou-co Varela, president de la Confe-rencia Epicospal Española, hi seràpresent.

Els actes tindran lloc entre eldivendres 11 i el diumenge 13, alllarg dels quals es duran a termediverses representacions religio-ses a les esglésies de la ciutat, ala Catedral i a l’antiga plaça de bous(la Tarraco Arena Plaça).

Aquestes beatificacions nonomés atempten contra la dignitatd’aquells i aquelles que varen llui-tar per la defensa de les llibertatscol·lectives i nacionals combatentel feixisme i que mai han estat reco-negudes, sinó que a més atemp-ten contra la dignitat de tot el poblepretenent que feixistes siguin reco-neguts com a màrtirs.

A més, aquest acte es duu a ter-me en un moment en què l’esglé-sia catòlica ha empès una duraofensiva per a recuperar el poderque sempre ha tingut i que elsdarrers anys, les tímides actua-cions del PSOE semblaven haverdeteriorat.

La beatificació massiva vol seruna demostració de força de laConferencia Episcopal, en unmoment en què l’església ha impul-sat una ofensiva brutal contra lesdones i les persones homose-xuals.

I, no sols això, sinó que les carac-terístiques d’aquest acte represen-ten un retorn al projecte del “nacio-nal-catolicisme” que l’església jugàdurant la dictadura franquista, ésa dir, aquella ideologia que lligal’espanyolisme al catolicisme.

Fins i tot, així ho ha denunciatpúblicament, un ex-director de Càri-tas de la ciutat de Tarragona.Demostrant de nou la pluralitat ide-ològica dins de l’església, així com,que el poder dominant dins la seva jerarquia continua estant con-trolada pels sectors més reaccio-naris que es fan seus els principisdel “Movimiento”.

Per tant, el que està en joc enaquesta cerimònica de “los márti-res de España”, va molt més enllàde la qüestió religiosa.

Segurament, la dreta més ràn-cia de la capital del Tarragonès, uti-litzarà l’argument demagògic queles persones que s’oposen a aques-ta escenificació són “enemics” del’església i la religió. Potser, anantd’acord amb l’esperit d’aquestacelebració, serem catalogats de“rojos y separatistas”.

Però el que queda en entreditd’aquesta parafernàlia que es real-

tizarà coincidint amb el “Día de laHispanidad”, és que els valors dela religió catòlica, són l’excusa per-fecte per enarbolar de nou la ban-dera del nacionalisme espanyoldes de la tribuna eclesiàstica, perrenovar la sacralització de la “uni-dad de España”.

Per aquest motiu, és importantdoncs, posar al descobert quin ésel veritable sentit d’aquesta ceri-mònia, per evidenciar que la jerar-quia esclesiàstica espanyola no haevolucionat des del “Día del alza-miento”.

Aquest serà el caràcter de lesmobilitzacions convocades des del’Esquerra Independentista i anti-capitalista, al llart d’aquella setma-na, tot denunciant l’actitud col·labo-racionsita de l’Ajuntament de Tarra-gona, com sobretot, la defensa delsdrets i les llibertats de totes les per-sones, independetment de la sevareligió, orientació sexual, genere,identitat...

I, realitzant un crit d’alerta a totala ciutadania per evitar que l’esglé-sia espanyola reivindiqui un copmés el “nacionalcatolicismo”.

“no és casualiat queaquest acte tingui lloc

el 13 d’octubre a laciutat de Tarragona”

“el que està en joc enaquesta cerimònia [...]va molt més enllà dela qüestió religiosa”

“aquesta necessitatd’ampliació de capaci-tat de transport ener-gètic només respon ainteressos comercials”

l’InfoCUPDIADA 11 DE SETEMBRE DE 201314 gent del Camp, gent del Llamp!

Sanitat | Al servei de totes i no per a omplir les butxaques d’uns quantsUn dels eixos de treball que ha

confluit a nivell territorial, a partirde la praxis diària de cadascunade les CUPs a nivell local, ha estatla lluita en defensa d’un servei desanitat públic, universal i de quali-tat.

Des del treball de la CUP endefensa de l’Hospital Pius de Valls,de la denúncia de les diferentsirregularitats a SAGESSA (empre-sa que gestiona els hospitals quevan des de Reus fins al Sénia), oen contra del procés de “teclarit-zació”, que representa la privatit-zació del sistema sanitari públic aTarragona.

A la denúncia de la manipula-ció de les dades de les llistes d’es-pera, de l’exclusió de gran part deciutadanes de l’atenció sanitària,de la doble llista d’espera que afa-voreix a les mútues, de les portes

giratòries de la sanitat pública i pri-vada... un seguit d’irregularitats iestratègies que demostren que lasanitat està en el punt de mira delserctor privat.

És per això, que fa uns mesosdecidírem crear una comissió terri-torial de sanitat, per tal de coordi-nar i dinamitzar les diferents lluitesque estàvem tirant endavant a cadapoblació, i amb l’objectiu de traçaruna línia de treball conjunt, quetambé tingués una translació a nivellautonòmic i nacional.

Actualment, el sistema sanitaride les nostres comarques estàrepartit entre el Grup SAGESSA,de capital públic i seu a Reus, i laXarxa Sanitària i Social Santa Tecla,de capital privat i eclesiàstic i seua Tarragona.

Igual com succeeix amb d’al-tres àmbits, com l’ensenyament,hi ha una connivència entre el sec-tor públic (en aquest cas l’InstitutCatalà de la Salut) i el sector pri-vat i concertat (en aquest cas elsanteriorment citats).

No obstant, a diferència de l’en-senyament, el sector de la sanitati el sociosanitari, representa la majorpartida pressupostària de que dis-

posa la Generalitat de Catalunya,la qual ha de garantir l’accés a lasanitat de la ciutadania.

Des de totes les CUPs d’arreude la CAC, hem denunciat reitera-dament que aquest “pastís tantgros” ha esdevingut l’objectiu d’unseguit de “gestors experts” que rei-teradament ocupen càrrecs en lasanitat pública i la privada. Així hohem contestat després d’investi-gar-ho amb desenes de personesque lluiten en defensa de la sani-tat pública arreu del país.

I, com aconstuma a passar, lessucoses dietes i beneficis queaquesta casta oligarca ha aconse-guit en aquests llocs de poder, hananat proporcionalment en contradels drets de tots i totes les usuàriesde la sanitat: progressiva externa-lització i privatització dels diferentsserveis sanitaris, augment de lesllistes d’espera, retallades en lainversió als centres sanitaris, pre-carització de les condicions labo-rals de les professionals, i un llargi trist etcètera.

Per si no fos prou, l’actual con-juntura de crisi, fa de la sanitat unobjectiu pels sectors especulatius.Les comarques del Camp són lesque han vist augmentar d’una for-

ma major en els darrers anys lafacturació i el nombre de clients deles mútues. Empreses, algunes deles quals estan controlades perentitats financeres, com el cas d’A-deslas amb “La Caixa”.

Per aquest motiu, el momentactual és crucial per conservar undret que guanyàrem a força de llui-

tar en dècades passades, i que els“voltors” amb la connivència dels“gestors experts” del sistema públicara volen utilitzar per als seus nego-cis lucratius.

I, això no ho diu la CUP, aixòestà escrit en el projecte de refor-ma del sistema sanitari català,quela Comissio per la Sostenibilitat dela Sanitat de la Generalitat de Cata-lunya (format per aquests “ges-tors”, com ara el senyor Josep Pratimputat per set delictes), vol tirarendavant per desmuntar el siste-ma sanitari públic per peces, i ana-nar venent-les al millor postor.

En aquest sentit, és imprescin-dible la implicació de tots els actorsafectats. La CUP intentarà fomen-tar grups de treball que uneixin tre-balladors, treballadores, usuaris,usuàries, per fer-ho possible.

“beneficis que aquestacasta oligarca ha acon-seguit [...] proporcio-nalment en contradels drets de tots itotes les usuàries”

Treball | s’ha acabat l’època del pacte

La situació d’emergència queestem vivint el conjunt de treballa-dors i treballadores, arran de lasituació de crisi actual, cada copés més greu.

El nombre de persones atura-des no para de créixer -especial-ment en aquells sectors més vul-nerables com el jovent-, mentreque paral·lelament cada cop hi hamés persones que es veuen obli-gades a abandonar el nostre paísper poder treballar.

Davant d’aquesta situació, lesburocràcies sindicals continuenamb la vella estratègia del pacteamb la patronal i l’Estat per “salvarels mobles”, i especialment, lesseves estructures. La situació éstant dantesca que fins i tot els pro-pis sindicats han realitzat EROsper acomiadar part dels seus alli-berats sindicals.

Per sort, tot i que encara mino-ritaris, existeixen sindicats comba-tius que no renuncien als seusobjectius: la defensa dels drets delstreballadors i treballadores i la con-secució d’un nou model social i

econòmic que resolgui les injustí-cies estructurals que implica el capi-talisme.

L’actual ofensiva de la patronal,per aprofitar la crisi per augmentarels seus beneficis, ja no sols éspatrimoni del sector privat. Com arepresentants a les institucions, laCUP ens quedem sols en la majo-ria de casos, en la defensa delsdrets dels treballadors i treballado-res del sector públic.

I, això, quan l’ofensiva de lestisores prové dels ajuntaments. Enmoltes ocasions, són els decretsimposats des de Madrid o Barce-lona (per ordres de Brussel·les),que obliguen als ajuntaments aretallar pagues, eliminar drets o

acomiadar als treballadors i treba-lladores que garanteixen els nos-tres serveis més bàsics, com lasanitat, l’educació o els serveissocials.

Una ofensiva que lluny d’apiva-gar-se, cada cop va guanyant mésforça, en part, gràcies a la passivi-tat de molts d’aquells que s’auto-nomenen representants dels tre-balladors i treballadores.

És per això, que des de la CUP,hem pres el compromís de treba-llar conjuntament amb tots aquellssindicats i tots aquells treballador-si treballadores, que entenen quenomés lluitant es pot fer quelcomper capgirar aquesta situació.

En aquests mesos, hem pogutconstatar desenes d’exemples quedemostren que la tàctica del “pac-te”, a més de ser una renúncia auns drets adquirits, tampoc és garan-tia de no perdre’n més. La patro-nal -sigui pública o privada- sap bé,que l’actual situació d’atur i de pre-carietat laboral juga al seu favor. I,més, amb “decretazos” i legisla-cions com la Reforma Laboral, quedeixa desprotegit al conjunt de lestreballadores davant dels interes-sos de la patronal.

Ja no és suficient en que els tre-balladors i treballadores realitzinvagues al seu centre de treball, calfer un pas més enllà. Cal involu-crar a la ciutadania i a la resta delconjunt de treballadors i treballa-dores en una lluita global contral’ofensiva de les tisores i de l’aco-

miadament gratuït. Perquè, en laconjuntura actual, es posa de mani-fest que la destrucció dels llocs detreball, dels serveis públics i de l’es-tructura productiva, forma part d’u-na operació globla que no sols vaen contra d’un sector determinatde la societat, sinó que pretèn queel conjunt de la societat paguemels plats trencats de la crisi que ellshan generat.

Per això com a CUP, hem detreballar conjuntament amb sindi-cats, treballadores i usuàries.

Perquè la precarització de lescondicions de treball dels i de lesprofessionals de la sanitat, tambéafecta els nostres drets.

Perquè els interessos de la patro-nal i l’administració van agafats dela mà per construir un macrocasi-no a les nostres comarques.

Així doncs, no estem parlantnomés d’una lluita de resistènciaper salvar allò que hem aconse-guit durant anys de lluita, sinó queestem lluitant per evitar que el nos-tre futur sigui més precari i insos-

tenible que en el present.

No podem permetre que la legis-lació cada cop vagi més a favordels interessos de la patronal, per-què això provoca que cada cop lescondicions empitjorin més, i sobre-tot, que cada cop sigui més irre-versible aquesta situació.

Per tant, es fa evident la neces-sitat de contraatacar en la conjun-tura actual. Perquè malgrat tot, siels treballadors i treballadores notreballem i si els consumidors i con-sumidores no consumim, l’econo-mia no funciona.

Partint d’aquesta premisa, allòque puguem aconseguir, nomésdepèn de nosaltres. I, és per això,que tot i els cants de sirena delsqui ens governen, dient que el Bar-celona World crearà milers de llocsde treball; que tot i el discurs de lapatronal sobre l’especialització i lacompetitivitat que encadena aljovent a estudiar per haver-sed’exiliar; que tot i el discurs de la“pau social” dels sindicats “pactistes”;el moment actual és el que mar-carà el nostre futur a curt i mitjà ter-mini.

En aquest sentit, la CUP prenel compromís de continuar treba-llant activament des de les institu-cions i des del carrer en aquestalínia, tal i com portem temps fent acada municipi, o de forma conjun-ta al territori, en aquelles lluites queaixí ho requereixen.

“existeixen sindicatscombatius que norenuncien als seus

objecctius”

“el moment actual ésel que marcarà el nos-tre futur a curt i mitjà

termini”

“en defensa d’un ser-vei de sanitat públic,

universal i de qualitattat”

l’InfoCUP DIADA 11 DE SETEMBRE DE 2013 gent del Camp, gent del Lamp! 15

EI del Camp | Independència per canviar-ho tot!La coordinadora de l’Esquerra

Independentista del Camp, forma-da per les diferents organitzacionsi casals de les nostres comarques(veure pobleviu.cat/eic), inicia aquestcurs una campanya nacional pertal de promoure el debat i la refle-xió política.

En aquest curs, els diferentscol·lectius que conformen l’EIC handecidit de secundar la campanyaa nivell nacional sota el títol “Inde-pendència per canviar-ho tot!” queté com a objectiu, reflexionar entornde l’actual procés sobiranista a laCAC, per analitzar-ne les sevesconseqüències a nivell social, comtambé, plantejar un debat seriósentorn a la territorialitat de la nos-tra nació.

El passat mes de juliol, es pre-sentà aquesta campanya, en unaroda de premsa realtizada davantdel CAP de Nou Barris (Barcelo-na), i en un acte polític realitzat alTeatre El Micalet de València.

El proper 19 d’octubre a Barce-lona, es realtizarà una manifesta-ció nacional sota aquet lema, quepretèn ser un dels punts centralsd’aquesta campanya.

A més, coincidint amb la Diadade l’11 de Setembre de 2013, lesdiferents manifestacions que esrealitzen arreu de la CAC, promo-gudes per l’Esquerra Independen-tista (com és el cas de la de Reus),també porten aquest lema en laseva convocatòria.

El per què d’aquesta cam-panya

Els Països Catalans estan encrisi: crisi territorial, crisi econòmi-ca i crisi democràtica. I dia rere diaens demostren que serà impossi-ble que en sortim si no és fora delsmarcs de la Unió Europea, delsestats espanyol i francès i delspoders autonòmics.

En els diversos territoris delsPaïsos Catalans s'hi ha fet front deforma diversa, però és necessarique les combatem en tots ells sivolem desfer-nos de les vellesreceptes i d'alguns vells gestors.

El projecte autonomista, queneix de l'encaix amb un estat fill delfranquisme, s'ha demostrat impos-sible i indesitjable.

L'ofensiva recentralitzadora del'Estat espanyol, idèntica a tots elsPaïsos Catalans sota la seva sobi-rania, i la mobilització popular sónles causes del fet que, entre l'es-pasa i la paret, una part de l'elit polí-tica principatina hagi aparentmententerrat l'estratègia del peix al covei hagi apostat per la celebració d'u-na consulta en què una part delpaís pugui decidir el seu futur. Arabé, cal ser conscients que CiU ésincapaç de tirar endavant l'estra-tègia de desobediència necessà-ria per desenvolupar un procésd'autodeterminació i fins i tot éspossible que sigui incapaç de con-vocar una simple consulta.

Les causes d'aquesta incapa-citat són clares: la patronal quefinança i dóna cobertura mediàti-ca a CiU, i a la qual aquest partitrepresenta políticament, ha deixatclar que no aposta per l'autodeter-minació, sinó per la negociació d'unpacte fiscal i per les infraestructu-res. De la mateixa manera, no hiha cap motiu per pensar que l'al-

ternança de govern al País Valen-cià i a les Illes en perjudici del Par-tit Popular obri un escenari quali-tativament millor.

Un nou pacte amb l’Estat és unfrau democràtic. El camí del migentre la recentralització i l'autode-terminació ha desaparegut. El noufutur que volem començar a cons-truir ha de ser un full en blanc enel qual el poble pugui escriure-hisense condicionants les bases quehan de regir el nostre comú, sen-se les receptes del passat ni elsgestors del passat.

És per tot això que creiem quecal posar al centre del debat polí-tic els següents aspectes:

El poble ha de ser el centre actiudel nostre procés d'emancipació.No només ha de ser consultat, sinóque n'ha de ser protagonista. I s'had'organitzar al marge (i en contra)dels qui privatitzen, ens acomia-den, ens desnonen, ens detenen,ens atonyinen, ens empresonen i

pacten amb l'Estat l'opressió nacio-nal, social i de gènere. Cal retor-nar al poble la veu que va tenir ambles consultes o l'11 de Setembre ique la institucionalització del pro-cés ha segrestat.

És la mobilització popular i noles negociacions a nivell institucio-nal el que ens pot conduir a la inde-pendència o forçar l'Estat i les elitscatalanes a respectar el dret delpoble a decidir. L'únic procés pos-sible d'autodeterminació passa peruna ruptura democràtica.

Cal treballar des d'una visió nacio-nal, que tingui en compte el con-junt dels Països Catalans. Cal cons-truir propostes, lluites i institucionsalternatives més enllà de les fron-teres estatals i autonòmiques. Elprocés d'emancipació no pot néi-xer limitat per una legalitat sorgidadel franquisme. Cal desbordar através de la desobediència elsmarcs polítics i legals actuals, denun-ciar-ne la manca de democràcia isubstituir-los per la legitimitat denous marcs veritablement demo-cràtics.

Defensem el català com a llen-gua nacional, comuna i de cohe-sió social dels Països Catalans.

Sense sobirania econòmica nohi ha independència real. Sensedotar el poble de la capacitat efec-tiva de decidir plenament sobre totsels aspectes econòmics, no podemparlar de veritable autodetermina-ció. Sense posar l'economia sotacontrol popular no podem parlarde veritable democràcia.

Fem del nostre procés emanci-pador una eina per a trencar deforma radical amb la desposses-sió continuada de les classes popu-lars per part de les elits econòmi-ques i l'explotació de les dones.

Posem des d’ara les bases d'unprograma per la igualtat de gène-re, el poder popular, les llibertatsnacionals, la nacionalització de sec-tors estratègics, la garantia d'unsserveis públics universals i gratuïts,d'unes condicions dignes de tre-ball i habitatge, i convertim-lo en elfull de ruta de la independència

Internacionalitzem la causa delnostre poble. Teixim llaços solida-ris amb els pobles germans del sudd'Europa en la lluita contra les polí-tiques antiobreres de la UE. Femde la solidaritat la nostra millor arma.

Primer la independència,des-prés ja ho veurem

Aquesta és, malauradament,una frase que s’està sentint de for-ma reiterada en els darrers mesos.

L’excusa que primer cal que laCAC esdevingui un estat indepen-dent, per en acabat, decidir quinmodel d’Estat volem construir, estàtotalment enverinada.

Per què, doncs, si primer hemd’esdevenir independents en elterritori dividit en quatre provínciesper l’Estat espanyol abans que deci-dir res més, la classe política domi-nant dóna per fet que el nou Estatcatalà formarà part de la Unió Euro-pea? No és això, definir de formamolt clara quin ha de ser el modeleconòmic i social d’aquest nouEstat?

Si tota la classe política domi-nant troba obvi que s’hagi de con-sultar a la ciutadania si la CAC ha

de ser un nou Estat, per què encap cas reconeix que s’hagi de con-sultar a la ciutadania com ha deser aquest Estat?

Així doncs, la síntesi del queplanteja aquesta campanya, és clar.Si volem la independència, i esde-venir un nou Estat, no és perquèun cop esdevinguts Estat, les oli-garquies d’aquest nou Estat deci-deixin com ha de ser aquest nouEstat, com estan acostumades afer. Si no, que tot forma part d’unmateix procés, i que per tant, noes pot deslligar el model de nouEstat que volem construir del pro-cés d’alliberament d’aquest.

Per tant, un cop més, la ciuta-dania ens hem d’organitzar per pro-moure aquest debat. Perquè davantdel silenci dels qui volen repartir-se el pastís d’aquest nou Estat,hem de ser el conjunt de la ciuta-dania la qui decideixi quin nou Estatvolem construir.

Així doncs, comencem a treba-llar per a construir la independèn-cia del poble!

“cal retornar al poblela veu que va tenir

amb les consultes ol’11 de Setembre”

“no es pot deslligar elmodel de nou Estatque volem construirdel procés d’allibera-

ment d’aquest”

“un nou pacte ambl’Estat és un frau

democràtic”