InfocupMonistrol de Calders, Països Catalans · NÚMERO 3 / GENER 201 5

http://monistroldecalders.cup.cat

- El Moianès, la nostra comarca?

- Participació

- Escolteu les veus del vent

- Apunts de memòria històricamonistrolenca

- A ulls de tothom

- Un peu al parlament......i l'altre al carrer

- Met i Met

En els darrers mesos s'ha reavivat un tema que,encara que no s'ha abandonat mai en els darrers trentaanys, estava somort des d'en feia uns deu, almenys. Estracta del reconeixement oficial de la comarca delMoianès. Tot i que és una comarca natural molt clara idefinida, no entrà en la nòmina de comarques adminis-tratives creades el 1 936 i reconegudes en les reformesdels anys 1 988 i 1 991 .

L'adscripció dels deu pobles del Moianès aaquesta comarca o a les que havien estat oficialmentagregats (un a Osona, quatre al Vallès Oriental i cinc alBages) ha generat sovint polèmica en cadascund'aquests pobles entre els partidaris d'acceptar lacomarca a la qual s'havia adscrit el seu poble o reivindicar la creació del Moianès (en el cas deMonistrol de Calders, el dubte era si acceptar l'adscripció al Bages o treballar pel reconeixement delMoianès). Cal recordar que en altres èpoques hom havia promogut el canvi de nom del nostre poblecap a un nom sense base històrica, com és el de Monistrol de Bages.

Cal tenir en compte que si bé al l larg de la història la presència de Moià en la vida real deMonistrol ha estat una realitat evident, els canvis soferts per la nostra societat en els darrers cinquantaanys han afeblit molt el pes social i econòmic de Moià, mentre augmentava en l' imaginari dels monis-trolencs la presència d'Artés, Manresa o Sant Fruitós de Bages; fins al punt que el pol d'atracció quesuposava anys enrere la vi la de Moià ha estat substituït per les poblacions esmentades en molts delscasos. Hi ha ajudat el fet que des del punt de vista de l'ensenyament i de la sanitat ha estat Artés quiha agafat el paper de capital itat que li pertocaria a Moià (cal tenir en compte que les estructures sani-tàries i educatives del nostre país en l'actualitat encara no estan dissenyades obeint criterisestrictament comarcals).

És per això que en aquest moment que es planteja el reconeixement oficial del Moianès, previal qual els deu pobles de la comarca s'hauran de definir a través d'una consulta popular, cal presentarel tema adequadament, per tal que els cridats a votar puguin definir la seva opinió amb coneixementde causa.

En primer l loc, des del punt de vista estrictament històric, l ' existència de la comarca delMoianès i l ' adscripció de Monistrol de Calders a aquesta comarca és innegable. En un proper númeromirarem de fer una visió històrica sobre aquest tema, per tal d'aclarir els dubtes que hom pugui tenirsobre això.

En segon lloc, des de l'òptica dels sentiments sobre el tema, en l'actualitat hi ha una divisiód'opinions evident, que no quantificarem perquè no hi ha dades objectives sobre el tema.

En tercer l loc, cal tenir en compte que determinades estructures (administració de justícia id'hisenda, registre de la propietat, ensenyament, sistema sanitari i d'altres) són independentsactualment de l'estructuració comarcal del país. Per tant, en tots aquests aspectes en el momentactual és indiferent que un poble pertanyi a una comarca o a una altra; tanmateix, pot ser que el de-senvolupament futur de la l lei catalana d'administració local canviï algunes d'aquestes coses. Aquestal lei és pràcticament impossible que s'arribi a desenvolupar abans de dos anys, essent moltoptimistes.

En quart l loc, cal considerar quins són els pols reals d'atracció per als monistrolencs del 201 5.Ja ho hem dit abans, però cal pensar que si es crea la comarca administrativa del Moianès, la vi la deMoià pot experimentar un impuls positiu que li faci recuperar part dels atractius que té actualmentperduts a favor d'Artés, Manresa o Sant Fruitós de Bages.

En cinquè lloc, cal valorar què significa el nostre poble en una comarca o en una altra. Dins delBages, Monistrol de Calders, amb 695 habitants, té el 0,38% d'habitants de la comarca, que ensuma 1 84.403, i el nostre municipi és el 25è de 35 municipis. En extensió, és quelcom semblant:

EL MOIANÈS, LA NOSTRA COMARCA?

2

EL MOIANÈS, LA NOSTRA COMARCA?Els 21 ,96 km2 del nostre terme són l' 1 ,70% del Bages, i és també el 25è en extensió, però amb lacaracterística que només l'Estany és alhora més petit i menys poblat. Fent la combinació de les duesdades (necessari per a determinar les ajudes que es poden rebre en funció de territori i de població),el nostre poble ocupa el penúltim lloc del Bages.

Si ens atenem als deu municipis de la comarca natural del Moianès, Monistrol de Calders re-presenta el 5,32% de la població de la comarca, i n'és el 6è municipi; en extensió és el 8,36% de lacomarca i el que ocupa el número 8, deixant al darrere Collsuspina i l 'Estany. Per descomptat que lacomarca de referència és més petita, però és evident que Monistrol hi guanya pes de forma clara. I sitenim en compte que la dotació econòmica amb què comptaria el Moianès no és estrictament pro-porcional al nombre d'habitants, el resultat és clarament favorable al nostre poble situat al Moianès ino al Bages.

Cal saber que si bé els consells comarcals tenen competències definides en dues lleis cata-lanes, no compten amb ingressos propis, sinó que els pressupostos s'elaboren a partir de recursoscedits per ens superiors (Generalitat i Diputació, principalment). La ll ista és llarga: serveis a la joventut,transport i menjador escolar, assistència als ajuntaments (coordinació i suport tècnic i professional),recoll ida i tractament de residus, alguns serveis socials d'atenció primària, promoció comarcal i turís-tica, programes de violència domèstica i de sensibi l ització ambiental. A part del que s'hagi pogutbeneficiar Monistrol de Calders d'aquests serveis adreçats genèricament a tots els pobles de la co-marca, tradicionalment el nostre poble ha rebut ben pocs ajuts del consell comarcal bagenc. En canvi,proporcionalment ha rebut molt més del Consorci del Moianès, tot i que aquest consorci també actuaamb pressupost cedit dels consells comarcals del Bages, Osona i Vallès Oriental. Cal destacar que elConsorci s'ha mostrat molt més actiu i proper amb els pobles que s'hi integren que no pas el consellcomarcal.

Finalment, cal comptar el cost de manteniment dels consells comarcals (el del Moianès hauriade tenir inicialment la mateixa estructura dels actuals, almenys fins que una llei nova els canviï), ambun nombre gran de polítics representants dels municipis, que suposen una càrrega econòmicaexcessiva de totes totes, mentre que sovint estan mancats de tècnics intermedis (que són els queasseguren realment que es concretin les competències teòriques del consell ).

Davant de tot això, per on ens hem de decantar en el moment que se'ns plantegi de votar pertal de donar l lum verda a la comarca del Moianès? No podem oferir una veu comuna, ja que lesopinions existents són diverses i, de fet, no es veurà quina té més raó que les altres fins dintre d'untemps, quan puguem veure com es concreta tot plegat, però resumint, veiem que hi ha diferents vi-sions del tema, que resumim tot seguit en dues opcions bàsiques:

1 . No val la pena esmerçar esforços en la creació d'una nova comarca com les actuals, ambtot el l last que comporten les actuals estructures polítiques dels consells comarcals. A més, Moià jaha estat substituïda com a vila de referència per altres, que pertanyen al Bages.

2. Val la pena esmerçar aquests esforços, comptant que la nova comarca disposarà aviatd'una nova llei que en mil lorarà el funcionament i eficàcia. La creació del Moianès potenciaria Moià, i laproximitat envers els altres pobles faria més eficaços i més efectius els serveis que es puguin oferirdes d'aquesta vila, que de segur seran de molt més nivel l i quantia que els oferts fins ara des deManresa.

Noti' s que en cap moment hem fet servir l ' argument del Consorci del Moianès. Cal que tothomsàpiga que la continuïtat d'aquest organisme està garantida, si hi ha voluntat política. Contra el ques'ha dit, no corre peri l l , ja que o bé es transforma en el nucli gestor del Consell Comarcal del Moianès,o es manté com a ens depenent de la Diputació de Barcelona. La por de l'amenaça de perdre elsserveis del Consorci no haurien de ser, doncs, uti l itzats com a argument de pes per a la creació de lacomarca del Moianès.

El grup de la CUP de Monistrol de Calders no es decanta obertament per cap de les duesalternatives, ja que entre els seus integrants hi ha diversitat d'opinions i d'opcions, però el que síqueda clar és que, sigui quina sigui la decisió final, la CUP vol una estructura administrativa on siguinprioritaris els serveis als ciutadans, aprimant al màxim el paper dels representants polítics (sobretot pelque fa als recursos econòmics destinats a ells), i amb un funcionament basat en la transparència,diferentment de com ha estat fins ara. La CUP serà sempre molt crítica en aquests aspectes.

3

PARTICIPACIÓPER QUÈ PARLEM DE PARTICIPACIÓ

En el darrer mig segle s'ha anat cosolidant arreu dels països de l'àmbit capital ista unmodel de democràcia representativa que, si bé va servir en un primer moment per exorcitzarels fantasmes de les grans guerres del s. XX i fer emergir un gruix important de classe mitjanaacomodada, és l'origen de l'actual situació de desconcert de la ciutadania vers la política.

Aquesta democràcia representativa ha esdevingut una delegació del poder de decisióde la gent vers uns partits polítics que han acabat cedint a les ingents pressions del capital.Això ha passat, entre altres motius, perquè el model només ofereix un únic mitjà al servei dela ciutadania per tal d'exercir la seva sobirania: el vot cada quatre anys. Un vot que significaun acte de fe cap a uns polítics que en origen es movien per ideals, però que finalment hanacabat sucumbint a interessos de partit. Uns partits cada vegada més ll igats al capitalfinancer i al poder econòmic internacional. Hem anat veient, cada vegada d'una forma mésclara, com els programes electorals són paper mullat i com s' incompleix o es manipula elmandat de la ciutadania amb l'excusa de causes majors que només ells semblen conèixer ique nosatres, pobres ciutadans rucs, ignorem (Ho ha dit la Merkel, ho ha dit l´FMI, que si laprima de risc, que si la fuga de capitals… ). Les nostres societats s'han convertit en lacaricatura d'uns infants desvalguts conduïts per la saviesa dels nostres pares protectors, elslíders polítics. El problema és que ja s'ha vist que ni tant sols el Pujol donava la tal la com apare protector, i això que estava molt ficat en el paper. . . ·

Si som capaços de determinar quin és l'orígen del problema, segurament estarem encondicions de plantejar solucions, i si l ' orígen és la nostra deixadesa a l'hora d'exercir lasobirania que ens pertoca, cal que ens posem les piles, ens arremanguem i no deixem unacosa tan important com la política en mans dels polítics. Si no ho fem nosaltres, el ls ho fanper nosaltres i després passa el que passa. Només l'empoderament de la gent i la presa departit en les grans decisions que ens afecten ens farà recuperar les regnes dels nostresdestins. Ningú sap més bé que nosaltres el que ens convé. No som nens petits.

Quins instruments? Quines eines tenim per ser comptats a l´hora de decidir?Malauradament el model ja s'ha blindat força en aquest aspecte, i les seves lleis no permetengrans floritures, però a través de la mobil ització i aprofitant les escletxes del sistema es potrevertir la situació. El procés sobiranista n'és un exemple, i ja ningú no dubta de qui ha detenir l ' última paraula pel que fa a la seva nacionalitat. Ja no val “lo que pone en tu DNI” ni“mobiltzar-se no serveix de res" .

Però és en l'àmbit municipal on les escletxes legals permeten una participació políticamés gran de la ciutadania, i la CUP ha estat durant anys precursora i referent en aquestàmbit. La nostra cultura política, l luny de la democràcia representativa, entronca amb modelsassemblearis de democràcia directa que el capital isme ha pretès escombrar, però que avuidia són més vigents que mai. Als municipis, la CUP, al govern o a l´oposició sempre ha entèsla política des d'un punt de vista mobil itzador i amb la resposabil itat de saber-seadministradors del bé públic. La paraula manar no forma part del nostre vocabulari. Els ciuta-dans no són súbdits, i cal fer-los partícips de l'obra de govern. ·

Com?

Doncs hi ha molts instruments a desenvolupar per a fer-ho posible; en citarem unsquants. Cadascun d'el ls valdría un article com aquest (ja el farem quan toqui), plensparticipatius, pressupostos participatius, assemblees ciutadanes, projectes amb finançament

4

ESCOLTEM LES VEUS DEL VENTPlou plom

Comencen per fortificar amb fi l ferrada

la unitat del tot poderós

i acaba plovent plom al perímetre esquerre

on habiten les alegries.

Quan la teulada s’esfondra,

i quan el gos plora,

i quan la veu grinyola,

i quan uns policies vénen a casa

per desnonar-te i fotre’t al carrer. . .

Llavors. . . , no és que hagis begut oli ,

és que t’han expulsat d’aquesta vida.

I prou lleis que ho saben i no cauen.

Avui només cau. . . la pluja.

Fidel Picó, octubre del 201 2

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal, 1 976

El Poble

El poble és un vell tossut,

és una noia que no té promès

és un petit comerciant en descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d'estiu

és un parapet damunt la sorra,

és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d'enfi lar-se per les

bastides,

és el petit desfici del diumenge a la tarda,

és la famíl ia com a base de la societat futura,

és el conjunt d'habitants, etc. etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,

és la meva veu i la vostra veu,

és la meva petita mort i la vostra petita mort,

El poble és el conjunt del nostre esforç

i de la nostra veu

i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu

i tot d'altra gent que no coneixes,

i els teus secrets

i els secrets dels altres.

El poble és tothom,

el poble és ningú.

El poble és tot:

el principi i la fi ,

l ' amor i l ' odi,

la veu i el si lenci,

la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol, 1 959

extern (PUOSC, XARXA…) participatius, consultes populars, comissions de treballparticipatives, i tota la transparència possible perquè només coneixent amb detall el dia a diade l'obra de govern, ens hi sentirem involucrats. No cal dir que cal ajustar els instruments a lesnecessitats reals del municipi i de cada moment, però, en definitiva, les eines hi són, idependrà de la voluntat dels monistrolencs uti l izar-les o no.

5

APUNTS DE MEMÒRIAHISTÒRICA MONISTROLENCA

Monistrol de Calders obtingué la independència municipal de Calders el 1 934, comtothom sap. Els primers mesos foren difíci ls per al consistori provisional nomenat en aquellmoment, i per a les primeres corporacions municipals que el succeïren. Eren tempsconvulsos, que s'agreujaren a partir del jul iol del 1 936, en esclatar la guerra a partir de larebel· l ió contra la república i del cop d'estat perpetrat pels mil itars sediciosos al voltant delsgenerals Mola, Sanjurjo, Franco i altres de diverses graduacions. ·

Sovint hom acusa aquells ajuntaments de totes les desgràcies que s'esdevingueren enaquells anys, però cal dir que a tots els pobles, inclòs el nostre, el mal va ser causat sobretotper la ignorància i l ' encegament en què estaven tots immersos, els de dretes i elsd'esquerres, i la mala sang acumulada d'anys enrere per les actituds radicalmentenemistades dels uns i dels altres, de vegades atiades des de determinades institucions,com la mateixa església. I , en canvi, mai ningú no es recorda dels esforços per tirar endavantaquell ajuntament novell , que hagué d'acoll ir fins i tot un bon nombre de refugiats de guerra,així com de les represàlies a què foren sotmesos en acabar la guerra els anomenats rojospels que se sentien vencedors de la guerra.

Foren alcaldes entre 1 934 i 1 939 en Dionís Puigmartí i Jo, Aseta; Josep Maria Sallas iPonsa, Fuster; altre cop l'Aseta; Pere Russinyol i Vidal; Vicenç Puigmartí i Canadell , Aiguader;Josep Canet i Puigmartí, Regató; Evarist Pla i Hosta, Gavatx; altre cop l'Aiguader; Josep Pla iPonsa, i, finalment, Rafael Vilatersana i Puigmartí, Estanquer. A Pere Russinyol l ' enganxà elprimer mig any de guerra, i tots els següents van viure de ple el transtorn bèl· l ic.

A causa de la incertesa dels temps que corrien, guerra inclosa, hi hagué molts canvisen la nostra alcaldia, per causes diverses: alguns de forçats per l'autoritat governamentalcatalana, d'altres per salut o edat, i d'altres per la guerra mateixa. Per exemple, el Gavatx il 'Aiguader van ser mobil itzats mentre el primer era alcalde i el segon regidor, i se n'haguerend'anar al front. El Gavatx en va tornar viu, però ja no es va quedar al poble, tal vegada per lesamenaces o avisos rebuts pels partidaris del general sublevat, Francisco Franco, i s'establí aManresa. Foren molts, a tot Catalunya, els qui en acabar la guerra es van veure obligats a unexil i interior, alguns amb expressa prohibició de tornar al seu poble. ·

Volem recordar en aquestes pàgines aquells ajuntaments d'esquerres, compromesosamb el seu poble des del seu lloc de mil itància: la CNT en els casos del Regató i del Gavatx; laUnió de Rabassaires, amb l'Estanquer; ERC, amb l'Aiguader. Aquestes mateixes organitzacionsdonaren també alguns dels regidors d'aquells anys: Joan Vilaclara i Catot, Corder, i FlorenciSantamans i Purtí, Esquirol , per la UGT, Josep Vall i Casas i Maties Saladich i Catot, Jaima, perla CNT; Marià Comellas i Catot, Marianu , Joan Puigmartí i Catot, Mestre Plans, I Valentí Urpina iCasas, Emplà, per la Unió de Rabassaires i ERC; Jaume Gamisans i Prat, Peneta, FlorenciCamps i Majoral i Valentí Estrada i Prat, Cuca, pel PSUC i la UGT, entre d'altres.

Tots els qui sobrevisqueren i es quedaren al poble van quedar estigmatitzats ambl'apel· latiu de rojos, acusats de crims que possiblement no van cometre, i hagueren de viureassenyalats i pràcticament al marge de la vida oficial del poble la resta dels seus dies. Els quise sentien del bàndol dels vencedors imposaren una determinada manera de veure tot el ques'havia esdevingut, que es va arrossegar anys i panys.

6

Els 21 ,96 km2 del nostre terme són l' 1 ,70% del Bages, i és també el 25è en extensió, però amb lacaracterística que només l'Estany és alhora més petit i menys poblat. Fent la combinació de les duesdades (necessari per a determinar les ajudes que es poden rebre en funció de territori i de població),el nostre poble ocupa el penúltim lloc del Bages.

Si ens atenem als deu municipis de la comarca natural del Moianès, Monistrol de Calders re-presenta el 5,32% de la població de la comarca, i n'és el 6è municipi; en extensió és el 8,36% de lacomarca i el que ocupa el número 8, deixant al darrere Collsuspina i l 'Estany. Per descomptat que lacomarca de referència és més petita, però és evident que Monistrol hi guanya pes de forma clara. I sitenim en compte que la dotació econòmica amb què comptaria el Moianès no és estrictament pro-porcional al nombre d'habitants, el resultat és clarament favorable al nostre poble situat al Moianès ino al Bages.

Cal saber que si bé els consells comarcals tenen competències definides en dues lleis cata-lanes, no compten amb ingressos propis, sinó que els pressupostos s'elaboren a partir de recursoscedits per ens superiors (Generalitat i Diputació, principalment). La ll ista és llarga: serveis a la joventut,transport i menjador escolar, assistència als ajuntaments (coordinació i suport tècnic i professional),recoll ida i tractament de residus, alguns serveis socials d'atenció primària, promoció comarcal i turís-tica, programes de violència domèstica i de sensibi l ització ambiental. A part del que s'hagi pogutbeneficiar Monistrol de Calders d'aquests serveis adreçats genèricament a tots els pobles de la co-marca, tradicionalment el nostre poble ha rebut ben pocs ajuts del consell comarcal bagenc. En canvi,proporcionalment ha rebut molt més del Consorci del Moianès, tot i que aquest consorci també actuaamb pressupost cedit dels consells comarcals del Bages, Osona i Vallès Oriental. Cal destacar que elConsorci s'ha mostrat molt més actiu i proper amb els pobles que s'hi integren que no pas el consellcomarcal.

Finalment, cal comptar el cost de manteniment dels consells comarcals (el del Moianès hauriade tenir inicialment la mateixa estructura dels actuals, almenys fins que una llei nova els canviï), ambun nombre gran de polítics representants dels municipis, que suposen una càrrega econòmicaexcessiva de totes totes, mentre que sovint estan mancats de tècnics intermedis (que són els queasseguren realment que es concretin les competències teòriques del consell ).

Davant de tot això, per on ens hem de decantar en el moment que se'ns plantegi de votar pertal de donar l lum verda a la comarca del Moianès? No podem oferir una veu comuna, ja que lesopinions existents són diverses i, de fet, no es veurà quina té més raó que les altres fins dintre d'untemps, quan puguem veure com es concreta tot plegat, però resumint, veiem que hi ha diferents vi-sions del tema, que resumim tot seguit en dues opcions bàsiques:

1 . No val la pena esmerçar esforços en la creació d'una nova comarca com les actuals, ambtot el l last que comporten les actuals estructures polítiques dels consells comarcals. A més, Moià jaha estat substituïda com a vila de referència per altres, que pertanyen al Bages.

2. Val la pena esmerçar aquests esforços, comptant que la nova comarca disposarà aviatd'una nova llei que en mil lorarà el funcionament i eficàcia. La creació del Moianès potenciaria Moià, i laproximitat envers els altres pobles faria més eficaços i més efectius els serveis que es puguin oferirdes d'aquesta vila, que de segur seran de molt més nivel l i quantia que els oferts fins ara des deManresa.

Noti' s que en cap moment hem fet servir l ' argument del Consorci del Moianès. Cal que tothomsàpiga que la continuïtat d'aquest organisme està garantida, si hi ha voluntat política. Contra el ques'ha dit, no corre peri l l , ja que o bé es transforma en el nucli gestor del Consell Comarcal del Moianès,o es manté com a ens depenent de la Diputació de Barcelona. La por de l'amenaça de perdre elsserveis del Consorci no haurien de ser, doncs, uti l itzats com a argument de pes per a la creació de lacomarca del Moianès.

El grup de la CUP de Monistrol de Calders no es decanta obertament per cap de les duesalternatives, ja que entre els seus integrants hi ha diversitat d'opinions i d'opcions, però el que síqueda clar és que, sigui quina sigui la decisió final, la CUP vol una estructura administrativa on siguinprioritaris els serveis als ciutadans, aprimant al màxim el paper dels representants polítics (sobretot pelque fa als recursos econòmics destinats a ells), i amb un funcionament basat en la transparència,diferentment de com ha estat fins ara. La CUP serà sempre molt crítica en aquests aspectes.

APUNTS DE MEMÒRIAHISTÒRICA MONISTROLENCA

UN PEU AL PARLAMENT,I UN ALTRE AL CARRER

La CUP reparteix 23.765 € en 7 projectes socials després que quasi 6.000 persones haginparticipat en una votació electrònica. Els diners provenen d'uns romanents de l’any 201 2 des-tinats a subvencions dels grups parlamentaris que no es van gastar per avançament electorali fi de la legislatura, i que ara s’han repartit proporcionalment entre els grups parlamentaris. LaCUP denuncia aquesta pràctica i la forma de denúncia és tornar-los al carrer.

Després de 1 0 dies de votacions, la Candidatura d'Unitat Popular ha fet públic elresultat de la votació electrònica, on es podia triar entre 7 projectes per tal d'adjudicar 23.765€ que d'aquesta manera la CUP vol tornar al carrer. Prèviament, 2.050 € ja s'havien aportatper a la reconstrucció de Can Vies i 1 0. 1 85 € a parts iguals entre projectes de solidaritatinternacionalista amb els pobles sahrauí, palestí i kurd. Han votat 5.693 persones, que hanemès 1 2.855 vots (una persona només podia votar una sola vegada i podia emetre fins a tresvots per a tres projectes diferents).

Els resultats de les votacions i les quantitats adjudicades són les següents:

1 . Tanquem els CIES (Centres d' internament d'estrangers): 2.91 0 vots, 5.000 €

2. Campanyes de desobediència per a l’accés a l’habitatge: 2.563 vots, 4.562,92 €

3. Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona. 1 . 1 51vots, 2.324,59 €

4. Contra les violències vers les dones i pel dret al propi cos: 2. 1 73vots, 3.944,68 €

5. Plataforma en Defensa de l’Ebre: 1 .803 vots, 3.358,1 5 €

6. Projecte Observatori per l’Horta de l’entitat Per l’Horta: 991 vots,2.070,95 €

7. Col· lectiu Sense Papers de Perpinyà: 1 .265 vots, 2.503.72 €

La Candidatura d'Unitat Popular demanarà a les entitats perceptores informaciórespecte com s'han invertit les quantitat rebudes, i la farà pública a la seva web. La CUP, apart d'aquestes aportacions puntuals, destina poc més de 30.000 € anualment a reforçarprojectes, organitzacions i moviments socials.

Tota la informació es pot consultar a la web dinersalcarrer.cup.cat.

A ULLS DE TOTHOMA uns dos quilòmetres abans d’arribar a Monistrol, enstrobem amb l’antiga fàbrica tèxti l (més coneguda com lacolònia). Aquest és l’aspecte que actualment presenta ique tothom ha pogut veure. Pensem que és una vergonyaque s’hagi arribat a abandonar fins aquest punt.

No hi ha sostre, les parets foradades, tot el seu voltant ésple de fibra de vidre, que és altament contaminant, i cadavegada en trobem per més racons i més llunyans. El quesignifica que el poble de Monistrol té als seus boscos i riusun greu problema.

Des de CUP Monistrol exigim responsabil itats.

AQUEST ÉS L’ASPECTE QUE VOLEM QUE TINGUI MONISTROL?

7

8