número 74 Gener-febrer 2012 - diba.cat filecrisi, com és la política de treball, sobre la qual...

1

nuacutemero 74Gener-febrer 2012

Presentacioacute 2

Organismes governamentals 3

Catalunya 3

Espanya 6

Franccedila 10

Regne Unit 12

Suegravecia 14

Finlagravendia 14

Organismes internacionals 16

Associacions del moacuten local 24

Think tanks i fundacions 30

Recomanem 37

Direccioacute dEstudis i Prospectiva

Centre per a la Innovacioacute Local (CIL) Rbla Catalunya 126 7egrave pis 08008 Barcelona httpwwwdibacatwebinnovacio

Ens interessa la teva opinioacute

cilelbinocledibacat

2


Presentacioacute

La persistent crisi econogravemica i financera estagrave suposant una reorientacioacute de les poliacutetiques locals que converteix els ajuntaments i els governs locals de segon nivell en actors poliacutetics rellevants per abordar les consequumlegravencies meacutes immediates de la situacioacute que vivim i per crear les condicions de futur per a la represa econogravemica

Aquesta lenta transformacioacute es pot comenccedilar a observar en una de les poliacutetiques puacutebliques centrals per abordar la crisi com eacutes la poliacutetica de treball sobre la qual tracta el laquoRecomanemraquo drsquoaquest BINOCLE

3


Organismes governamentals

Catalunya

Generalitat de Catalunya

Pla de Govern 2011-2014 balanccedil del primer any

Primer balanccedil de lrsquoaccioacute del Govern durant el 2011 que recull les actuacions principals dutes a terme drsquoacord amb els eixos i objectius establerts en el Pla de Govern 2011-2014

El balanccedil segueix lrsquoestructura del Pla de Govern i presenta la informacioacute en els mateixos vuit eixos economia i sec-tors productius ensenyament salut poliacutetiques socials i famiacutelia seguretat poliacutetica territorial i sostenibilitat ambiental administracioacute i nacioacute llengua i cultura

La recuperacioacute econogravemica i la creacioacute drsquoocupacioacute soacuten els objectius principals del Govern En aquest eix drsquoeconomia i sectors productius destaquen accions com ara el Projecte de llei drsquoestabilitat pressupostagraveria o el proceacutes de venda de patrimoni i drsquoentrada de capital privat a empreses puacutebliques com a poliacutetica drsquoingressos

Tambeacute destaca la poliacutetica econogravemica de suport a les empreses amb els projectes de simplificacioacute administrativa i drsquoimplantacioacute de la finestreta uacutenica la poliacutetica drsquoimpuls i aval al cregravedit a les empreses o el Pla drsquoactuacions industrial i empresarial 2012-2014 aixiacute com tambeacute el Pla estrategravegic del turisme a Catalunya 2011-2015 o des del vessant de les TIC els programes com ara el Catalunya Connecta lrsquoI-Digital la mobilitat elegravectrica o la gestioacute de la Mobile Word Capital Barcelona

Pla de Govern 2011-2014 balanccedil de primer any

Departament de Salut

Pla de salut de Catalunya 2011-2015

Lrsquoabordatge de les malalties meacutes comunes lrsquoatencioacute integral als pacients crogravenics i la modernitzacioacute organitzativa dels serveis de la xarxa puacuteblica sanitagraveria soacuten els tres eixos drsquoaccioacute de la reforma del sistema

El Pla milloraragrave la qualitat de vida dels pacients de les malalties meacutes comunes ja que incrementaragrave lrsquoesperanccedila de vida en un 5 disminuiragrave les complicacions i hospitalitzacions a causa de la diabetis en un 15 situaragrave la preva-lenccedila del tabaquisme per sota del 28 per al 2015 i reduiragrave la mortalitat per cagravencer en un 10 el 2020

Quant a lrsquoatencioacute integral als pacients crogravenics les actuacions principals soacuten integracioacute dels processos cliacutenics rela-cionats amb la insuficiegravencia cardiacuteaca MPOC diabetis mellitus trastorns mentals severs i greus depressioacute demegraven-cies cagravencer i osteoporosi per al 2015 i promocioacute drsquoalternatives a lrsquohospitalitzacioacute convencional i potenciacioacute dels hospitals de dia o a domicili

4


Amb la modernitzacioacute organitzativa del sistema el 30 de les patologies es tractaran al CAP per a la qual cosa aquests centres disposaran de les especialitats drsquoOftalmologia Aparell locomotor Salut mental Dermatologia i Otorinolaringologia es reduiragrave un 15 el temps drsquoespera srsquoordenaran 17 procediments relacionats amb trasplanta-ments i cirurgia del cagravencer i augmentaragrave la participacioacute dels metges i infermers en la planificacioacute gestioacute i avaluacioacute dels programes de salut

Pla de salut de Catalunya 2011-2015 Document de treball

Departament de Cultura

Pla estrategravegic de cultura de Catalunya 2021

Aquest Pla que traccedila les poliacutetiques culturals de Catalunya dels propers deu anys amb lrsquoobjectiu de situar la cultura en un lloc central de la societat srsquoestructura en dues grans agraverees la sectorial i la territorial

Els seus objectius soacuten establir un diagraveleg permanent entre el Departament de Cultura i el sector cultural fixar un marc drsquoactuacioacute global i obert definir un marc de cooperacioacute interinstitucional puacuteblic privat i associatiu avanccedilar cap a un model cultural compartit que posicioni Catalunya a lrsquoavantguarda de les poliacutetiques culturals enfortir la realitat cultural catalana i debatre les estrategravegies per fer front a la crisi actual

El Pla srsquoestructura en dues agraverees mdashsectorial i territorialmdash i incorpora un document drsquoanagravelisi reflexioacute i debat per a cada agraverea sota un lema comuacute valoracioacute del posicionament de la cultura catalana

- Visioacute i marc general del diagnogravestic per sectors culturals Lrsquoagraverea sectorial del Pla se centra en lrsquoanagravelisi de cadas-cun dels sectors de la cultura amb les seves especificitats

- Visioacute i marc general del diagnogravestic per agravembits territorials Lrsquoagraverea territorial del Pla considera les diferents realitats territorials del paiacutes per disposar drsquoestrategravegies que srsquoadaptin a aquesta diversitat

Pla estrategravegic Cultura Catalunya 2021

Departament de Benestar Social i Famiacutelia

Enquesta sobre participacioacute i poliacutetica a Catalunya

LrsquoEnquesta compara les actituds i els hagravebits poliacutetics i ciacutevics dels joves i dels adults per explicar la relacioacute del jovent catalagrave amb lrsquoesfera puacuteblica i les seves formes de participacioacute

LrsquoEnquesta es va fer el 2011 i es va adreccedilar a joves drsquoentre 15 i 29 anys i a adults de 30 anys o meacutes En aquesta segona edicioacute srsquoha ampliat la mostra al conjunt de la poblacioacute per poder comparar els resultats del colmiddotlectiu jove amb els del grup drsquoadults

5


Els resultats mostren unes actituds drsquoimplicacioacute poliacutetica i una satisfaccioacute davant el funcionament de la democragravecia similars en ambdoacutes colmiddotlectius si beacute srsquoaprecia una manera diferent de participar-hi ja que els joves es decanten meacutes per formes de participacioacute poliacutetica no electoral com ara el contacte amb els poliacutetics per expressar-los les seves opi-nions Aixiacute la generacioacute jove se sent meacutes allunyada de la poliacutetica de partits o dels sindicats Amb tot tant joves com adults consideren que lrsquoobjectiu meacutes important eacutes augmentar la participacioacute en les decisions rellevants del govern

Quant a la participacioacute ciutadana en tasques de voluntariat els joves hi destaquen especialment en la franja dels 15 als 19 anys Drsquoaltra banda la seva implicacioacute en el teixit associatiu presenta un patroacute diferent de la de lrsquoadult tendeixen a participar meacutes en llocs de responsabilitat o drsquoorganitzacioacute enfront a una major colmiddotlaboracioacute puntual o econogravemica dels meacutes grans

Finalment cal destacar que la utilitzacioacute drsquoInternet com a via de participacioacute i de relacioacute amb lrsquoadministracioacute ja no eacutes un fet juvenil ja que la poblacioacute de 30 a 64 anys lrsquoutilitza en proporcions similars

Enquesta sobre participacioacute poliacutetica a Catalunya 2011 Avanccedilament de resultats

Departament de Governacioacute i Relacions Institucionals

Enquesta drsquoegravetica i valors del servei puacuteblic

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta enquesta eacutes recollir informacioacute sobre la percepcioacute dels empleats de la Generalitat sobre el clima egravetic de lrsquoorganitzacioacute

Lrsquoenquesta es va dur a terme el 2010 i es va adreccedilar al personal de lrsquoadministracioacute i tegravecnic aixiacute com als alts cagraverrecs de la institucioacute Srsquoestructura en tres blocs de variables que poden influir sobre la major o menor integritat amb quegrave el personal desenvolupa la seva tasca

El bloc 1 sobre lrsquoegravetica a lrsquoadministracioacute mostra que la majoria drsquoempleats teacute una visioacute general de lrsquoegravetica vinculada a la deontologia on la prioritat eacutes respectar la dignitat de lrsquoeacutesser humagrave Els alts cagraverrecs a meacutes tambeacute donen impor-tagravencia a lrsquoegravetica de la virtut Un 589 dels empleats coneixen els principis egravetics i de conducta de lrsquoEstatut bagravesic de lrsquoempleat puacuteblic La gran majoria considera uacutetils els instruments drsquointegritat com ara els codis egravetics si beacute la proporcioacute drsquoalts cagraverrecs que els consideren uacutetils eacutes lleugerament inferior

El bloc 2 sobre els valors a lrsquoadministracioacute posa de manifest que els empleats de la Generalitat mdashsobretot els alts cagraverrecs i els interinsmdash en termes generals perceben que tenen una evolucioacute positiva o en menor mesura igual Lrsquoordre drsquoimportagravencia del sistema de valors eacutes legalitat objectivitat imparcialitat eficagravecia exemplaritat i en menor percentatge transparegravencia i dedicacioacute al servei puacuteblic

El bloc 3 sobre el clima laboral assenyala que el reconeixement eacutes el factor motivacional meacutes important seguit de la participacioacute en la definicioacute i implementacioacute de projectes innovadors i lrsquoautorealitzacioacute Quant a lrsquoopinioacute sobre els recursos humans el degraveficit percebut dels valors drsquoobjectivitat i eficagravecia i la falta de respecte als principis meri-tocragravetics en lrsquoestabilitat en els llocs de treball lrsquoascens i la promocioacute incideixen en la percepcioacute de la fortalesa del marc drsquointegritat Malgrat aixograve el grau de satisfaccioacute en el lloc de treball eacutes forccedila alt especialment entre interins i eventuals

Enquesta drsquoegravetica i valors del servei puacuteblic de lrsquoAdministracioacute de la Generalitat de Catalunya

6


Espanya

Gobierno de Espanya

Avantprojecte de llei orgagravenica drsquoestabilitat pressupostagraveria i sostenibilitat financera

Garantir la sostenibilitat pressupostagraveria de totes les administracions puacutebliques enfortir la confianccedila en lrsquoestabilitat de lrsquoeconomia espanyola i reforccedilar els compromisos amb la Unioacute Europea soacuten els tres objectius bagravesics drsquoaquesta llei

Els seus principis generals soacuten estabilitat plurianualitat transparegravencia eficiegravencia en lrsquoassignacioacute i utilitzacioacute dels recursos puacuteblics sostenibilitat financera responsabilitat i lleialtat constitucional I la sostenibilitat pressupostagraveria eacutes el principi rector drsquoactuacioacute de totes les administracions puacutebliques

Els aspectes principals de la norma que afecten totes les administracions puacutebliques soacuten el deute puacuteblic eacutes el criteri de sostenibilitat pressupostagraveria i no pot superar el 60 del PIB llevat de situacions excepcionals que requeriran un pla de reequilibri cal presentar equilibri o superagravevit cal aprovar un sostre de despesa alineat amb lrsquoobjectiu drsquoestabilitat i amb la regla de despesa la despesa no podragrave augmentar per sobre de la taxa de creixement del PIB la prioritat seragrave atendre els interessos i el capital del deute puacuteblic

En el cas que no srsquoacompleixin els objectius caldragrave presentar un pla economicofinancer a un any i si aquest pla no srsquoacompleix srsquohauragrave drsquoaprovar de manera automagravetica una no-disponibilitat de cregravedits que garanteixi lrsquoacompliment de lrsquoobjectiu establert

Tambeacute es reforcen els mecanismes preventius i els sancionadors Aixiacute a lrsquohora drsquoautoritzar emissions de deu-te de concedir subvencions o de subscriure convenis es tindragrave en compte lrsquoacompliment dels objectius A meacutes lrsquoadministracioacute responsable hauragrave drsquoassumir les sancions de la UE i les sancions tindran en compte la reincidegravencia i la gravetat dels incompliments

Finalment la llei reforccedila el principi de transparegravencia perquegrave cada administracioacute hauragrave drsquoestablir lrsquoequivalegravencia entre el pressupost i la comptabilitat nacional

Anteproyecto de Ley Orgaacutenica de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera de las Administraciones Puacuteblicas

Gobierno de Espanya

Reial decret llei de sanejament del sector financer

La norma inclou mesures que permetran a les entitats financeres tenir els comptes sanejats per al 2013 amb el que aixograve implica de millora en la credibilitat i fortalesa del sistema en lrsquoacceacutes als mercats de capitals i en la fluiumldesa del cregravedit a lrsquoeconomia real

El Decret recull mesures per al sanejament del sector financer amb nous requeriments de provisions i de capital addicionals per cobrir el deteriorament dels balanccedilos bancaris a causa dels actius vinculats a lrsquoactivitat immobiliagraveria Aixiacute les entitats hauran de presentar al Banc drsquoEspanya la seva estrategravegia drsquoajustament abans del 31 de marccedil del 2012

7


Tambeacute regula la reestructuracioacute bancagraveria i el reforccedilament dels recursos propis de les entitats de cregravedit per facilitar el paper del Fons de Reestructuracioacute Ordenada Bancagraveria (FROB) en el nou context regulador A meacutes se simplifica lrsquoestructura organitzativa i els requisits operatius de les caixes drsquoestalvis que exerceixen la seva activitat de manera indirecta

Alhora inclou el regravegim aplicable a les retribucions dels administradors i directius de les entitats de cregravedit que reque-reixin del suport financer del FROB Finalment introdueix un tractament especial per a les entitats que tinguin en circulacioacute participacions preferents o instruments de deute obligatograveriament convertibles

Real Decreto-ley 22012 de 3 de febrero de saneamiento del sector financiero

IMSERSO

Llibre blanc de la coordinacioacute sociosanitagraveria a Espanya

Cal coordinar els sistemes de salut i de serveis socials i que totes les administracions treballin conjuntament per situar el ciutadagrave amb problemes socials i de salut i els seus familiars en el centre de les actuacions del sistema de benestar

Aquest Llibre blanc sintetitza les experiegravencies de coordinacioacute sociosanitagraveria dutes a terme per les diferents adminis-tracions puacutebliques alhora que proposa una segraverie de mesures concretes per fomentar-la

Drsquouna banda les propostes drsquoinnovacioacute organitzativa passen per generar una cultura organitzacional compartida per desenvolupar les normes i directrius que faciliten la coordinacioacute per establir estructures i procediments de coor-dinacioacute per definir estagravendards de qualitat i dissenyar eines drsquoavaluacioacute i per assolir un nou model de financcedilament meacutes flexible i conjunt aixiacute com models de gestioacute compatibles entre els dos sistemes

Drsquoaltra banda les recomanacions sobre la innovacioacute assistencial se centren en el sistema assistencial amb una car-tera conjunta de serveis uns programes comuns drsquoatencioacute o la implicacioacute de tots els nivells territorials mdashnacional regional i localmdash i en la formacioacute i la gestioacute de professionals

Finalment en lrsquoentorn de les TIC el Llibre blanc recomana definir el conjunt miacutenim de dades sociosanitagraveries per compartir ambdoacutes sistemes generar espais virtuals de colmiddotlaboracioacute i informacioacute de pacients i professionals unifi-car mdasho utilitzar codis compatiblesmdash- una targeta social i sanitagraveria per identificar les persones compartir sistemes drsquoinformacioacute incloure el seguiment i lrsquoavaluacioacute de la qualitat en el disseny dels sistemes drsquoinformacioacute i dissenyar solucions tecnologravegiques per a la comunicacioacute i la teleatencioacute remota

Libro blanco de la coordinacioacuten sociosanitaria en Espantildea

Ministerio de Educacioacuten

Actuacions drsquoegravexit a les escoles europees

Dos soacuten els elements clau que expliquen lrsquoegravexit de les accions educatives les maneres drsquoagrupar lrsquoalumnat i drsquoaprofitar els recursos humans i lrsquoeducacioacute i la participacioacute de les famiacutelies i de la comunitat a la vida escolar

8


La publicacioacute presenta els resultats meacutes importants del primer any del projecte drsquoinvestigacioacute INCLUD-ED Estrategrave-gies per a la inclusioacute i la cohesioacute social a Europa des de lrsquoeducacioacute (2006-2011) El punt de partida eacutes identificar les accions concretes que afavoreixen lrsquoegravexit en lrsquoeducacioacute i en la inclusioacute social a lrsquoensenyament obligatori per tractar drsquoinvertir la situacioacute actual de fracagraves dels sistemes educatius com a motors drsquoinclusioacute i drsquoeradicacioacute de la pobresa

Aquests resultats se centren en la revisioacute de la recerca sobre les accions educatives que contribueixen a reduir el fracagraves escolar i lrsquoexclusioacute social lrsquoestudi dels sistemes educatius dels estats de la Unioacute Europea i les seves refor-mes meacutes recents i lrsquoanagravelisi de les dades sobre resultats educatius dels informes del Programa internacional per a lrsquoavaluacioacute drsquoestudiants (PISA) i els estudis internacionals de Tendegravencies en matemagravetiques i ciegravencies (TIMMS) i de Progreacutes en competegravencia lectora (PIRLS)

Les maneres drsquoagrupar lrsquoalumnat soacuten crucials per facilitar o dificultar lrsquoegravexit escolar Des drsquoaquesta perspectiva les pragravectiques excloents soacuten les segregacionistes i els agrupaments homogenis En canvi a les actuacions inclusives lrsquoalumnat es distribueix en aules i grups heterogenis mdashaspecte que comparteix amb els agrupaments mixtosmdash i par-ticipa activament en el proceacutes drsquoaprenentatge amb el suport del professorat i drsquoaltres recursos materials i humans

La participacioacute a lrsquoescola de les famiacutelies sobretot perograve tambeacute de la comunitat millora el rendiment de lrsquoalumnat especialment del que pertany a minories o del que presenta discapacitats En aquesta liacutenia srsquohan desenvolupat poliacutetiques educatives que incrementen el rendiment acadegravemic de tot lrsquoalumnat mitjanccedilant programes drsquoeducacioacute per a les famiacutelies i la participacioacute de la comunitat a lrsquoescola

DIacuteAZ-CANEJA Patricia [coo] GIL Natalia [coo] GRANtildeERAS Montserrat [coo] (2011) Actuaciones de eacutexito en las escuelas europeas Madrid Ministerio de Educacioacuten

Gobierno de Navarra

Document bagravesic de lrsquoAvantprojecte de llei de transparegravencia

Incorpora mesures per abordar des drsquouna perspectiva integral i integradora la transparegravencia en lrsquoAdministracioacute puacute-blica i en la gestioacute administrativa per fomentar la participacioacute i la colmiddotlaboracioacute ciutadanes i per millorar la qualitat de lrsquoadministracioacute

La finalitat eacutes la construccioacute drsquoun sistema puacuteblic drsquoexcelmiddotlegravencia en el seu comportament i funcionament que generi confianccedila en la ciutadania i lrsquoanimi a participar Alhora es preveu disposar drsquoun sistema de control i vigilagravencia per-manent sobre tota la seva activitat que impedeixi les desviacions de poder en les activitats puacutebliques

El text diferencia clarament entre la denominada publicitat activa que eacutes lrsquoobligacioacute de lrsquoAdministracioacute puacuteblica de proporcionar i difondre tota aquella informacioacute que es consideri de rellevagravencia sense que ninguacute ho solmiddotliciti i el dret drsquoacceacutes a la informacioacute puacuteblica que eacutes la possibilitat drsquoacceacutes de qualsevol ciutadagrave pregravevia solmiddotlicitud a la informacioacute amb les limitacions uacutenicament recollides a la Llei

Per aquest motiu la Llei preveu la implantacioacute drsquoun sistema integral drsquoinformacioacute o de gestioacute del coneixement que comptaragrave amb unitats responsables drsquoinformacioacute puacuteblica El termini general per resoldre les peticions ciutadanes seragrave de quinze dies Drsquoaltra banda el text regula la participacioacute i la colmiddotlaboracioacute ciutadanes Es posaragrave en marxa un registre de participacioacute perquegrave els ciutadans interessats puguin rebre informacioacute sobre mategraveries especiacutefiques i puguin inscriurersquos en els instruments de participacioacute previstos com ara els fograverums de consulta els panels i els jurats ciutadans

9


Tot i que la Llei srsquoadreccedila a lrsquoAdministracioacute foral de Navarra una de les seves disposicions addicionals obliga el Par-lament a presentar abans drsquoun any un projecte de reforma de la Llei drsquoadministracioacute local que incorpori les entitats locals en els principis i les mesures previstes per aquesta Llei

Finalment lrsquoadministracioacute hauragrave drsquoelaborar un pla de simplificacioacute administrativa que racionalitzi i modernitzi el seu funcionament seguint els principis del govern obert Es preveu la creacioacute drsquouna comissioacute de seguiment per a la implantacioacute de la transparegravencia i del govern obert com a unitat que impulsaragrave les mesures previstes i avaluaragrave els objectius assolits

Borrador Anteproyecto de Ley Foral de la transparencia y del gobierno abierto

Gobierno de Navarra

El sistema puacuteblic drsquoavaluacioacute a Navarra

Presenta el proceacutes de constitucioacute i desenvolupament portat a terme a la Comunitat Foral entre els anys 2006 i 2010 per tal de configurar un sistema puacuteblic drsquoavaluacioacute propi que inclou totes les fases del cicle de les poliacutetiques puacutebliques amb lrsquoobjectiu principal de fomentar la qualitat dels serveis puacuteblics

Descriu el marc normatiu lrsquoorganitzatiu els instruments operatius i les eines metodologravegiques dissenyades per al desenvolupament del sistema aixiacute com els resultats i les conclusions principals que srsquohan obtingut Lrsquoobjectiu del sistema eacutes promoure una major racionalitat de la despesa puacuteblica optimitzar els recursos millorar els serveis puacute-blics augmentar el coneixement dels efectes en la societat de les poliacutetiques puacutebliques i augmentar la rendicioacute de comptes i la transparegravencia

El marc normatiu fonamental eacutes la Llei foral 212005 drsquoavaluacioacute de les poliacutetiques puacutebliques i de la qualitat dels ser-veis puacuteblics Lrsquoestructura organitzativa estagrave liderada per una Comissioacute Foral i pel Servei de Qualitat de les Poliacutetiques i Serveis Puacuteblics Aixiacute mateix lrsquoeina de seguiment principal eacutes el registre drsquoavaluacioacute

Tambeacute srsquoha elaborat un conjunt de recursos metodologravegics i institucionals per a cadascun dels programes desenvo-lupats i per tal de donar suport a les persones responsables del desenvolupament del sistema i de la introduccioacute de les millores necessagraveries en el proceacutes drsquoelaboracioacute gestioacute i execucioacute de les poliacutetiques puacutebliques i de qualitat dels serveis puacuteblics

Durant aquests anys srsquohan dut a terme 361 actuacions 28 avaluacions de poliacutetiques puacutebliques 80 certificacions de sistemes de gestioacute de qualitat 63 cartes de serveis 10 programes de millora 55 estudis de satisfaccioacute i anagravelisis de demanda 47 sistemes de queixes i suggeriments i 20 premis i reconeixements obtinguts

El sistema puacuteblico de evaluacioacuten en Navarra

10


Gobierno de Euskadi

Projecte de llei del paisatge

Crea el marc de referegravencia perquegrave les administracions defineixin i apliquin poliacutetiques en mategraveria de paisatge i regula els instruments necessaris per a la seva proteccioacute gestioacute i ordenacioacute com soacuten els catagravelegs del paisatge les directrius els plans drsquoaccioacute i els estudis drsquointegracioacute paisatgiacutestica

El text desenvolupa els compromisos que va assumir el Govern basc quan es va adherir al Conveni europeu del paisatge Es reconeix juriacutedicament els paisatges com a element fonamental de lrsquoentorn humagrave expressioacute del seu patrimoni cultural i natural i fonament de la seva identitat

El Projecte de llei impulsa la integracioacute del paisatge en les poliacutetiques drsquoordenacioacute territorial i urbaniacutestica i en totes les poliacutetiques sectorials que hi incideixin En concret el vincula amb les figures drsquoordenacioacute territorial com ara els plans territorials parcials previstos a la Llei drsquoordenacioacute del territori del Paiacutes Basc

Els catagravelegs del paisatge soacuten documents que analitzen i avaluen els paisatges del Paiacutes Basc a cadascuna de les se-ves agraverees funcionals i hi proposen objectius de qualitat Les directrius soacuten les normes i els criteris que srsquoincorporaran als plans territorials parcials

Els plans drsquoaccioacute del paisatge srsquoexigeixen a totes les agraverees drsquointeregraves paisatgiacutestic especial identificades en els ca-tagravelegs i concreten totes les accions previstes per a la seva gestioacute Finalment els estudis drsquointegracioacute paisatgiacutestica soacuten els documents tegravecnics que analitzen les consequumlegravencies que pot tenir sobre el paisatge lrsquoexecucioacute de determi-nats projectes i exposen els criteris i les mesures adoptades per a la seva adequada integracioacute al paisatge

Proyecto de Ley del Paisaje del Paiacutes Vasco

Franccedila

Preacutesidence de la Reacutepublique

Lrsquoocupacioacute juvenil

Recull drsquoun conjunt drsquoiniciatives per tal de fer front als problemes de lrsquoatur juvenil Els eixos estrategravegics principals soacuten lrsquoapropament de lrsquoeducacioacute a les necessitats de les empreses la dinamitzacioacute formativa la simplificacioacute administrativa i els incentius fiscals i finalment un nou model de governanccedila per millorar la gestioacute de les poliacutetiques drsquoocupacioacute juvenil

Lrsquoocupacioacute dels joves srsquoha convertit en una gran causa nacional que requereix la posada en marxa de mesures especiacutefiques Els dos grans objectius soacuten augmentar de 600000 a 900000 el nombre de joves que alternen la formacioacute amb el treball en els propers cinc anys i facilitar la contractacioacute drsquoun miacutenim de 50000 aprenents menors de 25 anys mitjanccedilant la creacioacute drsquoun contracte sense cagraverregues socials

11


Per tal drsquoapropar les escoles a les empreses es proposa que els estudiants puguin fer pragravectiques en empreses du-rant les vacances escolars crear un mogravedul obligatori de preparacioacute a la vida professional a tots els nivells educatius professionalitzar lrsquoorientacioacute dels joves i garantir lrsquoadequacioacute de la formacioacute a les necessitats de les empreses

Cal dinamitzar la formacioacute dels joves a les empreses mitjanccedilant lrsquoexoneracioacute de cagraverregues socials la modulacioacute dels ajuts puacuteblics per tal drsquoafavorir la promocioacute social i la fidelitzacioacute dels assalariats i desenvolupar recorreguts mixtos a la secundagraveria que permetin fer lrsquouacuteltim curs combinat a lrsquoinstitut i al centre de treball

Aixiacute mateix cal simplificar la gestioacute administrativa i reduir les cagraverregues fiscals a les empreses que srsquoimpliquin en la formacioacute del jovent Finalment cal reformar el sistema actual de governanccedila per tal drsquounificar les poliacutetiques de formacioacute i ocupacioacute dels joves i millorar-ne la gestioacute

Lrsquoemploi des jeunes grande cause nationale

Centre drsquoanalyse strateacutegique

Sectors de creixement per al 2030

Lrsquoinforme fa una prospeccioacute de les perspectives de creixement i de creacioacute drsquoocupacioacute per als propers vint anys El cagravel-cul es fa a partir de dos escenaris diferenciats un de crisi continuista amb el model actual i un altre de meacutes innovador lligat a la recerca i a les noves tecnologies

Aquests escenaris srsquohan construiumlt a partir de lrsquoagregacioacute de les variables econogravemiques meacutes significatives Lrsquoescenari de crisi combina un enduriment de les condicions de financcedilament un menor creixement de les exportacions i una pegraverdua de la competitivitat de les empreses Lrsquoescenari innovador aposta per lrsquoevolucioacute cap a un model amb fortes inversions en R+D+I noves formes drsquoorganitzacioacute sobretot al sector serveis un augment molt significatiu del con-sum de productes ecoresponsables i la implantacioacute de mesures de fiscalitat verda

La recomposicioacute sectorial de lrsquoocupacioacute eacutes forccedila diferenciada en cadascun dels casos En lrsquoescenari de crisi la des-truccioacute drsquoocupacioacute eacutes especialment significativa al sector industrial i als serveis a les empreses i de manera meacutes intensa a la logiacutestica i els serveis financers

A lrsquoescenari innovador lrsquoocupacioacute progressa meacutes fortament i de manera meacutes homogegravenia cap a sectors amb un fort potencial de desenvolupament i de creacioacute de llocs de treball com ara el tecnologravegic el quiacutemic els equipaments electrogravenicshellip En canvi el creixement de lrsquoocupacioacute eacutes meacutes feble als sectors de la induacutestria tegravextil la metalmiddotluacutergica la construccioacute la distribucioacute i lrsquoautomogravebil

No obstant aixograve hi ha sectors com ara els drsquoatencioacute a les persones o la induacutestria agroalimentagraveria que tenen un comportament molt estable i similar en ambdoacutes escenaris Alhora el turisme i el comerccedil soacuten els que creen meacutes llocs de treball en els dos escenaris perograve amb forccedila diferegravencies en termes de qualitat i composicioacute de lrsquoocupacioacute

Malgrat tot lrsquoinforme mostra que els sectors tradicionals tenen un fort potencial de reinvencioacute que Franccedila eacutes capaccedil de posicionar-se en sectors de futur i que els serveis disposen de marges considerables de progressioacute en termes de productivitat i de qualitat

Les secteurs de la nouvelle croissance une projection aacute lrsquohorizon 2030

12


Regne Unit

Department for Business Innovation and Skills

Estrategravegia drsquoinnovacioacute i recerca per al creixement

Lrsquoobjectiu eacutes impulsar un model de creixement econogravemic meacutes dinagravemic equilibrat i competitiu fonamentat en la inversioacute empresarial en productes i serveis amb un fort component innovador i tecnologravegic El Govern ha de garantir un entorn meacutes segur i atractiu per als emprenedors els inversors i els innovadors

El document srsquoestructura entorn de tres grans eixos de treball En primer lloc lrsquoincrement del financcedilament i dels recursos per al personal investigador En segon lloc la millora de les relacions i dels esforccedilos compartits entre les universitats i els centres de recerca i el sector empresarial I finalment la necessitat de desenvolupar un entorn meacutes favorable per a la comercialitzacioacute de la recerca

En lrsquoescenari actual drsquoausteritat i limitacioacute dels recursos puacuteblics el Govern pot estimular sobretot la innovacioacute desti-nant meacutes recursos a la compra puacuteblica de productes i serveis innovadors Tambeacute pot facilitar lrsquoacceacutes al coneixement i les dades puacutebliques als innovadors i revisar les condicions de la propietat intelmiddotlectual

Cal incrementar lrsquointercanvi de coneixement i el treball en xarxa entre els cluacutesters i els centres de recerca a escala local nacional i internacional ja que estagrave demostrat que les colmiddotlaboracions multipartner tenen un valor afegit

En definitiva es tracta de desenvolupar un ecosistema per a la innovacioacute meacutes integrat entre el sector puacuteblic i el privat que remogui les barreres actuals i que incentivi les inversions empresarials en la recerca La innovacioacute eacutes el camiacute principal per a un creixement econogravemic sostenible i progravesper per al conjunt de la societat

BIS Innovation and research strategy for growth


La revitalitzacioacute dels centres comercials urbans

El document proposa un conjunt de mesures per tal de potenciar els eixos comercials urbans com a espais per a lrsquoactivitat econogravemica lrsquooci i la trobada de la ciutadania Srsquoaposta per una estrategravegia compartida entre els diferents actors implicats comerciants administracions puacutebliques propietaris i veiumlns

Els centres comercials urbans han de convertir-se en espais per al comerccedil la cultura el benestar lrsquoaprenentatge la creativitat i la socialitzacioacute Han de ser espais que combinin les botigues lrsquohabitatge les oficines lrsquoesport les esco-les i altres equipaments que permetin la interaccioacute entre els diferents usos i les persones

Lrsquoobjectiu eacutes combinar el creixement econogravemic amb el foment de la vida comunitagraveria mitjanccedilant mesures com ara la creacioacute drsquoun equip responsable que gestioni els centres urbans de manera estrategravegica la facilitacioacute lrsquoobertura de nous negocis amb la simplificacioacute administrativa i la millora de fiscalitat que els afecta

13


Eacutes convenient flexibilitzar la normativa urbaniacutestica i comercial per tal de facilitar els canvis drsquousos en els espais i evitar que romanguin tancats Aixograve srsquoha de combinar amb desincentius als propietaris que mantinguin comerccedilos tancats amb raons especulatives i incentius per a aquells que facin inversions a llarg termini que beneficiiumln els eixos comercials

Cal concentrar els recursos a fer dels centres comercials urbans espais meacutes accessibles atractius i segurs En aquest sentit eacutes convenient reforccedilar-ne lrsquoacceacutes en transport puacuteblic i tambeacute els espais drsquoaparcament Aixiacute mateix es proposa incloure els eixos comercials en els plans de desenvolupament dels barris per tal drsquoimpulsar campanyes conjuntes de dinamitzacioacute comunitagraveria social i econogravemica

The Portas Review An independent review into the future of our high streets

Department for Work and Pensions

Avaluacioacute de lrsquoEstrategravegia de ciutat

Es presenten els resultats dels quinze projectes pilot de partenariats creats lrsquoany 2007 als barris meacutes desfavorits per tal de desenvolupar un nou model meacutes integrat de poliacutetiques contra la desocupacioacute Les evidegravencies mostren meacutes avenccedilos en la millora de la concertacioacute dels agents que no pas en la reduccioacute de les taxes drsquoatur

El treball drsquoavaluacioacute es fonamenta en una metodologia que inclou lrsquoanagravelisi estadiacutestica entrevistes amb els agents principals grups de discussioacute i estudis de cas Lrsquoestudi es concentra tant en els resultats especialment en la re-duccioacute de lrsquoatur i la millora de lrsquoocupabilitat dels veiumlns drsquoaquests barris desfavorits com en el proceacutes de creacioacute i desenvolupament dels partenariats com a nou instrument per a la millora de la coordinacioacute de les poliacutetiques i els projectes socials i ocupacionals

Els resultats han estat especialment positius en la coordinacioacute i la integracioacute de la multiplicitat drsquoagegravencies i orga-nismes que treballen en muacuteltiples agravembits i a diferents escales territorials en aquests barris Tambeacute han tingut egravexit a lrsquohora drsquoalinear recursos econogravemics reduir les duplicitats i prestar lrsquooferta de serveis de manera meacutes coherent

La clau de lrsquoegravexit del funcionament dels partenariats radica en el fet de disposar drsquoun equip central fort que en lideri lrsquoestructura se centri en la visioacute estrategravegica i delegui en els subgrups la prestacioacute dels serveis

No obstant aixograve els resultats en mategraveria de reduccioacute de lrsquoatur soacuten meacutes limitats Srsquoha comparat lrsquoevolucioacute de les xifres de desocupacioacute durant aquests anys respecte a la mitjana del Regne Unit o la drsquoaltres barris desfavorits que no compten amb aquests partenariats i els resultats soacuten similars en els tres casos

En conclusioacute els partenariats representen una eina eficaccedil per avanccedilar en lrsquoaccioacute concertada dels diferents actors sobre el territori i aixograve srsquoha traduiumlt en una prestacioacute millor dels serveis a la ciutadania En canvi no ha suposat un impuls important en la reduccioacute de les taxes drsquoatur elevades que pateixen aquests barris

City strategy - Final evaluation

14


Suegravecia

Sweden government

TIC per a tothom una agenda digital per a Suegravecia

LrsquoAgenda identifica quatre agravembits on basant-se en la perspectiva de lrsquousuari caldragrave centrar els esforccedilos uacutes digital sen-zill i segur serveis digitals generadors de benefici infraestructures i TIC i desenvolupament social

El Govern vol impulsar iniciatives per incrementar la inclusioacute digital a fi que tothom que vulgui pugui fer uacutes de les oportunitats que ofereix la digitalitzacioacute Aquesta inclusioacute requereix una administracioacute meacutes oberta i intelmiddotligent que doni suport a la innovacioacute i a la participacioacute Tambeacute el moacuten laboral necessita treballadors i emprenedors amb un bon grau de coneixements digitals amb el que aixograve implica de formacioacute no nomeacutes en lrsquoagravembit escolar sinoacute tambeacute en les organitzacions Perograve aixograve no eacutes suficient cal incrementar la seguretat digital i a un preu raonable

El desenvolupament de serveis nous i millors fomenta lrsquouacutes de canals digitals contribueix a lrsquoeficiegravencia dels sectors establerts i de les organitzacions i fa emergir idees creatives innovacioacute i models de negoci El potencial de les TIC srsquoha drsquoutilitzar per impulsar el creixement la competitivitat i el comerccedil Aixiacute cal accelerar la transicioacute cap a la con-tractacioacute electrogravenica i millorar la coordinacioacute entre els diferents nivells de govern En aquest agravembit de serveis digitals tambeacute destaquen els esforccedilos governamentals en e-salut en lrsquoactualitzacioacute de lrsquoensenyament amb la plena incorpo-racioacute de les TIC en la millora de la qualitat democragravetica i en la digitalitzacioacute i lrsquoaccessibilitat dels recursos culturals

Perograve per tot aixograve cal disposar drsquoinfraestructures bagravesiques amb comunicacions electrograveniques Cal garantir una Inter-net accessible oberta i robusta a escala nacional i internacional A meacutes per al Govern les TIC han de tenir un paper clau en el desenvolupament social i per aixograve la informacioacute i les eines digitals han de generar meacutes recerca i inno-vacioacute contribuir a una societat sostenible mediambientalment millorar lrsquoequitat de gegravenere en el desenvolupament i la capacitacioacute digital vetllar perquegrave Internet respecti els drets humans regular els drets drsquoautor i reduir la pobresa

ICT for Everyone ndash A Digital Agenda for Sweden

Finlagravendia

Ministry of Social Affairs and Health

Pla drsquoaccioacute nacional sobre envelliment actiu 2012

Aquest document sintetitza les accions del Govern finlandegraves per al 2012 lrsquoAny Europeu de lrsquoEnvelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions sota el lema laquoSempre en lrsquoedat ograveptimaraquo

El Pla drsquoaccioacute nacional parteix de lrsquoevidegravencia que lrsquoenvelliment de la poblacioacute finlandesa seragrave major que en la majoria de paiumlsos amb els impactes que aquest fet teacute sobre lrsquoacceacutes als serveis socials i sanitaris les pensions i altres for-mes de seguretat social que cal oferir a tothom malgrat la pressioacute creixent sobre les finances puacutebliques

15


En aquest context els seus objectius principals alineats amb els de lrsquoAny Europeu soacuten

1 Ajudar a comprendre la importagravencia de lrsquoenvelliment actiu i de la colmiddotlaboracioacute entre generacions per desenvo-lupar i mantenir la participacioacute i el benestar de les persones al llarg de la vida

2 Promoure la divulgacioacute de les pragravectiques de suport a lrsquoenvelliment actiu i a la cooperacioacute entre generacions al lloc de treball a les escoles en lrsquoatencioacute diagraveria i en les ONG

3 Obtenir informacioacute sobre els diferents grups generacionals i les seves cultures distribuir-la i fomentar les ac-tituds positives envers lrsquoedat

Always at the Optimal Age The European Year for Active Ageing ans Solidarity between Generations 2012 Finish National Action Plan

Prime Ministerrsquos Office

Projecte KOKKA

Kokka mdashel projecte per avaluar i desenvolupar el proceacutes de seguiment del programa del Governmdash presenta en aquest informe recomanacions sobre els procediments que srsquohan drsquoadoptar perquegrave el Govern apliqui el seu programa de ma-nera eficient i estrategravegica

Aquestes recomanacions que estan destinades a servir els partits poliacutetics i els negociadors amb el proper govern si beacute aquest tindragrave el poder de decisioacute soacuten entre drsquoaltres

- Preparacioacute del programa de govern on destaca que la informacioacute seragrave accessible en el proceacutes hi hauragrave re-ceptivitat quant a la reassignacioacute de recursos i es buscaran els acords de les liacutenies estrategravegiques del programa

- Limitacioacute de la despesa i elaboracioacute drsquoun document estrategravegic governamental tot garantint lrsquoassignacioacute de re-cursos a les prioritats poliacutetiques

- Monitoritzacioacute anual i ajust de lrsquoestrategravegia de govern amb lrsquoactualitzacioacute del marc de la poliacutetica econogravemica les reassignacions dins els liacutemits de la despesa i projectes estrategravegics en legislacioacute investigacioacute i avaluacioacute drsquoimpacte

- Implementacioacute drsquoentitats poliacutetiques intersectorials

- Millora de la informacioacute base per a la presa de decisions

Management of Government Policies in the 2010s - Tools for More Effective Strategic Work

16


Organismes internacionals

European Commission

Informe sobre la cohesioacute econogravemica social i territorial

Les diferegravencies econogravemiques socials i laborals entre ciutats i regions europees posen de manifest la importagravencia de la dimensioacute territorial i la participacioacute dels governs subnacionals en el desplegament de lrsquoEstrategravegia Europa 2020

A partir drsquoindicadors econogravemics laborals i socials lrsquoInforme identifica disparitats importants entre grups de regions aixiacute com entre el moacuten urbagrave i el moacuten rural europeus Tenir en compte aquesta diversitat territorial a lrsquohora de dissen-yar les poliacutetiques de cohesioacute i mobilitzar els governs subnacionals conformen doncs factors drsquoegravexit de lrsquoEstrategravegia Europa 2020

Amb aquest rerefons i des de la perspectiva especiacuteficament local destaquen com a reptes principals per tal de promoure un creixement intelmiddotligent sostenible i integrador

- Lrsquoimpuls de la creativitat urbana a partir de les fortaleses de cada ciutat i de lrsquoaprofitament de tot el potencial innovador meacutes enllagrave doncs de les capitals i dels paiumlsos meacutes desenvolupats

- Lrsquoaprofitament de la major capacitat de les ciutats per fer un uacutes eficient dels recursos sobre la base de les singularitats locals produccioacute drsquoenergies renovables introduccioacute de transports menys contaminants millora de lrsquoeficiegravencia energegravetica dels edificis disminucioacute de la congestioacute del tragravensit fre de lrsquoexpansioacute urbaniacutestica optant per models de ciutat compacta etc

- La reduccioacute de les caregravencies econogravemiques i la desconnexioacute del mercat laboral tenint en compte que lrsquoexclusioacute social i els nivells de risc de pobresa soacuten superiors en les zones urbanes que en les rurals mdasha excepcioacute dels paiumlsos europeus menys desenvolupatsmdash les ciutats tenen un paper clau en aquesta mategraveria

Seacuteptimo informe de situacioacuten sobre la cohesioacuten econoacutemica social y territorial

European Commission

Aprofitar els residus

Per tal de reduir la generacioacute de residus fins a iacutendexs sostenibles cal promoure les actituds ambientalment responsa-bles durant tot el cicle de vida dels productes

Entre 1997 i 2007 el percentatge de residus municipals reciclats ha passat drsquoun 19 a un 38 una tendegravencia que ha permegraves lrsquoemergegravencia drsquoun nou sector econogravemic que ja representa lrsquo11 del PIB europeu i que ha generat dos milions de llocs de treball Progressos importants que no obstant aixograve encara no han permegraves invertir la tendegravencia ascendent de residus generats que no han eliminat les importants disparitats entre paiumlsos membres i que estan lluny dels objectius comunitaris per a lrsquoany 2020 drsquoun 50 de reciclatge de residus municipals

17


Davant drsquoaquest escenari el full de ruta per assolir els objectius fixats en les directives europees i per aprofitar el valor dels residus passa per

- Lrsquoimpuls drsquouna cultura de produccioacute i de consum fonamentada en cinc pilars prevencioacute ecodisseny reciclatge tractament i reaprofitament

- Lrsquoadopcioacute drsquoun enfocament de cicle de vida en totes les poliacutetiques de gestioacute de residus

Un enfocament que ja ha estat posat en pragravectica en alguns paiumlsos europeus amb pragravectiques innovadores efectives com ara

- El programa de no-publicitat el Ministeri drsquoEnergia i Medi Ambient francegraves ha creat unes etiquetes per enganxar a les buacutesties de les llars que no vulguin rebre publicitat comercial

- Els dispensadors drsquoaliments secs en supermercats italians per evitar lrsquouacutes drsquoembalatges innecessaris

- Els centres de reparacioacute i reutilitzacioacute de roba mobles electrodomegravestics llibres etc (Begravelgica)

- El programa de menuacutes de mida justa lrsquoONG portuguesa LIPOR promou lrsquooferta de menuacutes menys copiosos per tal de reduir el malbaratament drsquoaliments

Being wise with waste

Assembly of European Regions

Governar en partenariat

La governanccedila multinivell eacutes un instrument clau per mobilitzar les administracions subnacionals en el desplegament de les poliacutetiques comunitagraveries i per aprofitar les sinergies entre els diferents nivells de govern factors essencials per a lrsquoegravexit de lrsquoEstrategravegia Europa 2020

Eacutes una declaracioacute dels presidents de lrsquoAssemblea de Regions drsquoEuropa del Consell Europeu de Municipis i Re-gions de la Conferegravencia de Regions Mariacutetimes Perifegraveriques i drsquoEurocities en la qual destaquen la necessitat de mobilitzar els governs locals i regionals en totes les poliacutetiques comunitagraveries de dimensioacute territorial per a lrsquoegravexit de lrsquoEstrategravegia Europa 2020

Per tal drsquoaconseguir-ho srsquoinsta les institucions comunitagraveries i els governs nacionals a

- Reforccedilar el model de governanccedila multinivell com a instrument per garantir la coordinacioacute la subsidiarietat i el treball en xarxa en el desplegament de les poliacutetiques europees

- Potenciar el paper dels governs locals i regionals en totes les instagravencies europees com un interlocutor institu-cional meacutes

18


- Regular la distribucioacute de responsabilitats entre els diferents nivells de govern

- Impulsar xarxes de colmiddotlaboracioacute verticals i horitzontals (junt amb altres interlocutors socials i econogravemics) aixiacute com la definicioacute drsquoobjectius comuns i de principis de funcionament

Governing in partnership United to build a stronger Europe

European Environment Agency

Rendes ocupacioacute i innovacioacute

El compromiacutes de tots els nivells de govern europeus en la promocioacute del reciclatge constitueix un factor multiplicador i descentralitzador dels beneficis ambientals econogravemics i laborals que ofereix el tractament de residus

Durant els darrers quinze anys la Unioacute Europea ha impulsat poliacutetiques i mesures en muacuteltiples agravembits per promoure el reciclatge regulacioacute del tractament drsquoaparells elegravectrics i electrogravenics de les piles usades dels residus de la cons-truccioacute normativa sobre empaquetat de productes sobre desballestament de vehicles regulacioacute dels abocadors etc Unes mesures que a meacutes de beneficis ambientals importants han aportat altres efectes positius indirectes com ara lrsquoemergegravencia de nous sectors drsquoactivitat econogravemica la incentivacioacute de la innovacioacute la creacioacute de llocs de treball o lrsquoabaratiment de lrsquoacceacutes a mategraveries primeres per part de les empreses

Seguir avanccedilant en aquest camiacute vers una economia sostenible i aprofitar-ne tots els beneficis socials i econogravemics que pot aportar exigeix el compromiacutes de tots els agravembits de govern per tal de promoure la transversalitat i la gene-ralitzacioacute de la cultura del reciclatge en tots els sectors impulsant els mercats de productes reciclables i reciclats assegurant la separacioacute dels residus reciclables i garantint la qualitat del reciclat per millorar-ne el valor promovent la inversioacute en disseny per facilitar el tractament dels productes al final de la vida uacutetil incidint en els patrons de con-sum afavorint la inversioacute en tecnologies de reciclatge i fomentant la substitucioacute de materials difiacutecilment reciclables per drsquoaltres de tractament menys costoacutes

Earning jobs and innovation the role of recycling in a green economy

European Urban Knowledge Network

La governanccedila urbana multinivell

La complexitat institucional de la Unioacute Europea fa de la governanccedila multinivell un instrument imprescindible de coordi-nacioacute entre nivells de govern que cal modelar ad hoc

La Unioacute Europea eacutes una xarxa de gestioacute puacuteblica complexa formada per governs institucions i grups drsquointeregraves Aquesta dispersioacute fa de la governanccedila multinivell mdashtant horitzontal com verticalmdash un element imprescindible per garantir lrsquoeficiegravencia i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute puacuteblica i lrsquoeficagravecia en la gestioacute urbana dels fons estructurals

19


Lluny de ser una recepta universal aquest eacutes un instrument que srsquoha de modular i adaptar a les circumstagravencies en les quals srsquoemmarca (tipus de repte actors implicats distribucioacute de competegravencies obstacles existents grau de par-ticipacioacute dels ciutadans etc) perograve que teacute com a factors drsquoegravexit comuns la necessitat de singularitzar cada projecte la definicioacute drsquoobjectius comuns lrsquoadopcioacute drsquoun enfocament multidisciplinari i obert a la participacioacute plural lrsquoestabliment de mecanismes de rendicioacute de comptes funcionals evitant lrsquoexceacutes de burocragravecia i la promocioacute drsquoun clima de con-fianccedila i no de competegravencia entre els participants

Entre les experiegravencies exposades per ilmiddotlustrar-ho cal destacar

- La rehabilitacioacute drsquouna antiga estacioacute en un espai verd a Antwerp (Begravelgica) resultat de la colmiddotlaboracioacute entre la Unioacute Europea el Govern belga el govern regional la companyia de ferrocarril belga lrsquoAjuntament i els ciutadans del municipi

- La modernitzacioacute de les infraestructures i la rehabilitacioacute urbaniacutestica del centre histograveric de Rasnov (Romania) mitjanccedilant la colmiddotlaboracioacute dels Fons Comunitaris el Govern romanegraves el govern regional lrsquoAjuntament la Cam-bra de Comerccedil local i el teixit associatiu

- El projecte de reduccioacute de les taxes drsquoatur a Edimburg (Regne Unit) producte de la colmiddotlaboracioacute entre els governs nacional i regional lrsquoAjuntament lrsquoorganisme puacuteblic drsquoocupacioacute la Cambra de Comerccedil diverses institu-cions educatives i de formacioacute i diverses ONG

Multilevel urban governance or the art of working together

Eurocities

Pragravectiques urbanes innovadores

La innovacioacute social eacutes imprescindible per afrontar la paradoxa a quegrave srsquoenfronten els governs locals europeus drsquoincrement de les necessitats socials en un context de contraccioacute dels pressupostos puacuteblics

La reduccioacute dels recursos a disposicioacute de les administracions puacutebliques ha fet de la innovacioacute i la creativitat ins-truments essencials per respondre a lrsquoaugment de la vulnerabilitat social sobretot a escala local impulsant noves formes de colmiddotlaboracioacute ideant noves formes de prestacioacute de serveis i promovent lrsquoapoderament dels ciutadans

En aquesta publicacioacute es recullen nou exemples de poliacutetiques innovadores per a la inclusioacute social desenvolupades a escala urbana entre els quals destaquen

- Arts Champions colmiddotlaboracioacute entre lrsquoAjuntament de Birmingham i lrsquoassociacioacute drsquoartistes locals per combatre lrsquoexclusioacute i lrsquoaiumlllament socials de certs colmiddotlectius mitjanccedilant activitats artiacutestiques

- Flashgiovaniit butlletiacute electrogravenic editat per joves de la ciutat italiana de Bolonya per facilitar-ne la transicioacute al moacuten laboral i la implicacioacute en els assumptes de la ciutat

- Jardins comunitaris projecte de colmiddotlaboracioacute entre lrsquoAjuntament de Rotterdam i les comunitats locals per dis-senyar de manera participativa dos espais verds en barris desfavorits que donen feina a persones en situacioacute drsquoexclusioacute del mercat laboral

20


- Estrategravegia conjunta colmiddotlaboracioacute entre tres departaments de lrsquoAjuntament de Copenhaguen (Sanitat Serveis Socials i Treball) per oferir un paquet integrat de serveis a persones en situacioacute drsquoexclusioacute social i drsquoatur amb lrsquoobjectiu de facilitar la seva reincorporacioacute al mercat laboral

- Projecte Crossroads creacioacute drsquoun centre drsquoacollida drsquoimmigrants en situacioacute precagraveria que ofereix a meacutes drsquoagravepats i allotjament durant el dia activitats formatives i drsquoassessorament

Collection of innovative city practices Social Innovation for Active Inclusion

Committee of the Regions

Els governs subnacionals i lrsquoEstrategravegia Europa 2020

El Comitegrave de les Regions destaca en aquest dictamen el paper essencial dels governs locals i regionals en la imple-mentacioacute de les mesures econogravemiques socials i mediambientals de lrsquoEstrategravegia Europa 2020

El fracagraves de lrsquoEstrategravegia de Lisboa ha posat de manifest la importagravencia de fer partiacutecips els governs subnacionals de qualsevol poliacutetica comunitagraveria amb implicacions territorials El compromiacutes dels governs locals i regionals eacutes clau doncs per abordar les reformes estructurals i les mesures econogravemiques socials i mediambientals que planteja lrsquoEstrategravegia Europa 2020

Per aconseguir-ho el Comitegrave de les Regions proposa en aquest dictamen

- Lrsquoestabliment drsquoun pacte territorial de governs locals i regionals a escala europea i de pactes territorials a escala regional

- Lrsquoadaptacioacute regional i local de les mesures preses mitjanccedilant lrsquoadopcioacute drsquouna perspectiva bottom-up

- Lrsquoimpuls de les formes de governanccedila multinivell

- Lrsquoaprofitament de la capacitat drsquoinnovacioacute a escala regional mitjanccedilant la creacioacute drsquoentorns regionals de colmiddotlaboracioacute publicoprivada lrsquoespecialitzacioacute intelmiddotligent i la complementarietat entre regions veiumlnes

Dictamen del Comiteacute de las Regiones sobre el papel de los entes locales y regionales en la consecucioacuten de los objetivos de la estrategia Europa 2020

Organisation for Economic Cooperation and Development

Panorama regional 2011

Avanccedilar envers els objectius de recuperacioacute de la competitivitat econogravemica sostenibilitat ecologravegica i inclusioacute social a lrsquoOCDE fa necessagraveria la implicacioacute dels governs territorials

21


En lrsquoactual entorn globalitzat les economies locals i regionals constitueixen els motors principals de creixement econogravemic sostenible i inclusiu En aquest context les conclusions drsquoaquesta edicioacute de lrsquoinforme constaten que per tal de reforccedilar-ne la competitivitat

- Eacutes imprescindible impulsar la governanccedila multinivell com a instrument per adaptar les poliacutetiques nacionals a la realitat territorial i drsquoaquesta manera optimitzar la despesa puacuteblica i aprofitar les potencialitats de cadascuna de les regions En aquest sentit les dades evidencien que les oportunitats socials i econogravemiques no es limiten a les regions urbanes i a les ciutats principals sinoacute que tambeacute les zones rurals i les ciutats secundagraveries poden esdevenir pols de creixement econogravemic

- Els factors endogravegens com ara el capital humagrave les infraestructures lrsquoactivitat innovadora les economies drsquoaglomeracioacute o en menor grau lrsquoaccessibilitat tenen un paper clau en el desenvolupament regional Meacutes enllagrave doncs de la riquesa natural o la ubicacioacute el creixement econogravemic regional estagrave fortament determinat per la ca-pacitat de mobilitzacioacute i de gestioacute dels recursos

- Hi ha tres factors interrelacionats que incideixen en la distribucioacute de la forccedila de treball lrsquoenvelliment de la pobla-cioacute la mobilitat laboral interregional i les migracions Les ciutats es revelen com a entorns idonis per a la gestioacute drsquoaquests tres factors per la seva capacitat de millorar i adequar la capacitacioacute de la magrave drsquoobra drsquoacollir i promou-re la integracioacute dels nouvinguts de donar una resposta ragravepida a les necessitats del mercat de treball i de coo-perar amb els interlocutors empresarials per tal de millorar lrsquoocupabilitat dels treballadors i aprofitar-ne el talent

- Els governs subnacionals soacuten els meacutes ben posicionats per garantir la complementarietat de les inversions en infraestructures amb lrsquoestoc de capital humagrave i el model drsquoinnovacioacute locals Aquesta constatacioacute reafirma la impor-tagravencia drsquoun enfocament multinivell i interregional tambeacute en les decisions sobre inversions puacutebliques

- La innovacioacute teacute un paper essencial com a motor econogravemic regional potenciar-la passa per retenir i atreure talent i per impulsar el tipus drsquoinnovacioacute meacutes ajustada a les fortaleses locals

OECD Regional Outlook 2011 Building Resilient Regions for Stronger Economies


Treballadors puacuteblics aliats per al creixement

Els treballadors puacuteblics poden esdevenir un recurs estrategravegic per incrementar lrsquoeficiegravencia i lrsquoadaptabilitat de les admi-nistracions puacutebliques Aprofitar-lo passa per una reforma estructural dels sistemes de gestioacute de personal

Modernitzar les estructures administratives ha esdevingut una condicioacute imprescindible per recuperar la competiti-vitat econogravemica i per assolir els objectius de consolidacioacute fiscal sense perdre qualitat de serveis puacuteblics Un dels fonaments drsquoaquesta modernitzacioacute eacutes la reforma estructural del model de gestioacute dels recursos humans que ha de tenir com a liacutenies mestres

- La gestioacute del talent i de la capacitacioacute dels empleats puacuteblics Aixograve atorga un paper important als gestors i als comandaments intermedis que han drsquoobtenir el magravexim rendiment del seu equip de treball mitjanccedilant una formacioacute adequada i capacitat de lideratge i de gestioacute de conflictes

22


- Una planificacioacute eficaccedil integrant la gestioacute estrategravegica dels recursos humans en el proceacutes drsquoelaboracioacute dels pres-supostos i de disseny de les reformes estructurals En aquest sentit cal evitar focalitzar la reforma en solucions maniquees i a curt termini de reduccioacute directa de plantilles o de retribucions i adoptar una perspectiva estrategravegica flexibilitzacioacute de la regulacioacute de la funcioacute puacuteblica revisioacute de les funcions desenvolupades i planificacioacute en funcioacute de les necessitats actuals i futures drsquouna poblacioacute en proceacutes drsquoenvelliment

- La introduccioacute drsquoun sistema de gestioacute per competegravencies a partir de quatre grups drsquohabilitats estrategravegiques crea-tivitat flexibilitat cooperacioacute i pensament estrategravegic

- La diversificacioacute de les plantilles de treballadors puacuteblics com a instrument per enriquir atreure talent millorar lrsquoeficiegravencia de les administracions puacutebliques i apropar-les a les necessitats de les comunitats Aconseguir-ho requereix un proceacutes llarg i transversal combatent tot tipus de discriminacions integrant els principis drsquoigualtat i di-versitat en la planificacioacute de recursos humans diversificant els canals de divulgacioacute de lrsquooferta puacuteblica drsquoocupacioacute introduint nous criteris de seleccioacute meacutes inclusius i promovent la integracioacute de nous perfils professionals i perso-nals

Public Servants as Partners for Growth

UN Habitat

El paper econogravemic de les ciutats

La importagravencia econogravemica creixent de les ciutats i de les agraverees metropolitanes no srsquoha traduiumlt en un increment equiva-lent del seu marc competencial i de la seva autonomia financera

Les ciutats i les agraverees metropolitanes han esdevingut el motor de creixement principal de les economies nacio-nals pels seus avantatges competitius en termes de capacitat drsquoatraccioacute de talent economies drsquoescala economies drsquoaglomeracioacute aprofitament drsquoinfraestructures acceacutes a serveis puacuteblics capacitat drsquoinnovacioacute i drsquoemprenedoria intercanvi de coneixement major productivitat etc

Tot i aquest paper econogravemic preeminent en la majoria de paiumlsos els governs municipals disposen de competegravencies i recursos insuficients (majoritagraveriament menys drsquoun 25 dels recursos puacuteblics) per aprofitar les seves potenciali-tats i per afrontar els reptes que sersquon deriven influxos de migracions rurals-urbanes degradacioacute ambiental bosses drsquoexclusioacute social delinquumlegravencia etc En aquest sentit eacutes essencial la captura per part dels municipis de part de la prosperitat que generen per tal de mantenir-ne la competitivitat i reforccedilar els incentius de desenvolupament

- Aprofitant la revaloracioacute del sogravel a traveacutes de diversos instruments venda de terrenys requalificats impostos so-bre beacutens immobles lligats al valor del sogravel o impostos sobre plusvagravelues

- Reclamant meacutes autonomia financera i competencial per poder desenvolupar estrategravegies de creixement inte-grals i adaptades a la realitat local

- Apostant per especialitzacions productives fonamentades en els avantatges competitius locals

- Aconseguint les inversions en infraestructures urbanes necessagraveries per mantenir la seva competitivitat

Economic Role of Cities

23


United Nations Public Administration Network

Premi de Serveis Puacuteblics de NNUU

Lrsquoedicioacute 2011 del Premi de Serveis Puacuteblics evidencia la importagravencia de la transparegravencia de la participacioacute de lrsquoe-admi-nistracioacute i de la innovacioacute com a factors impulsors de la transformacioacute dels sistemes de governanccedila

La novena cerimogravenia del Premi de Serveis Puacuteblics de les Nacions Unides que va tenir lloc a Dar es Salaam Repuacute-blica de Tanzagravenia va premiar vint projectes en primera posicioacute i setze en segona En el cas europeu es van premiar

- La iniciativa de laquoCiutat transparentraquo al municipi de Martin (Eslovagravequia) per combatre la corrupcioacute maximitzar la informacioacute als ciutadans i promourersquon la participacioacute

- El programa laquoCiutats sense corrupcioacute ciutats amb futurraquo en el qual va participar el municipi de Craiova (Ro-mania) dirigit a lluitar i prevenir la corrupcioacute de manera participativa

- El projecte per dissenyar de manera participativa un sistema fiscal meacutes comprensible i meacutes eficaccedil que va ini-ciar la ciutat de Sierpc a Pologravenia

- El sistema informal de resolucioacute de recursos contra decisions de les administracions puacutebliques drsquoHolanda

- El projecte de simplificacioacute administrativa de Portugal que srsquoha concretat amb mecanismes com ara la utilitza-cioacute de formularis en liacutenia cites megravediques electrograveniques pagaments fiscals en liacutenia etc

- La xarxa drsquointercanvi de bones pragravectiques entre administracions puacutebliques de Portugal

Les recomanacions que es desprenen de la declaracioacute final de la cerimogravenia assenyalen com a motors de transfor-macioacute dels sistemes de governanccedila la lluita contra la corrupcioacute la participacioacute de ciutadans i interlocutors socials lrsquoimpuls drsquoun lideratge renovador lrsquoaprofitament de les tecnologies digitals la capacitacioacute dels treballadors puacuteblics la creacioacute drsquouna cultura drsquoinnovacioacute el reforccedilament de la cohesioacute social la lluita contra la discriminacioacute de gegravenere i lrsquoapoderament de la societat civil en mategraveria de prestacioacute de serveis puacuteblics

Report of the Ninth United Nations Public Service Day Awards Ceremony and Forum

24


Associacions del moacuten local

Federacioacute de Municipis de Catalunya

Lrsquoimpacte de les mesures de contencioacute del degraveficit

En aquest informe srsquoha analitzat lrsquoimpacte que representaragrave en el moacuten local lrsquoaplicacioacute del Reial decret llei de mesures urgents en mategraveria pressupostagraveria tributagraveria i financera per a la correccioacute del degraveficit puacuteblic aprovat pel Govern de lrsquoEstat el passat mes de desembre de 2011

Amb aquestes accions es preteacuten garantir que el sector puacuteblic iniciiuml un camiacute de reequilibri que aporti credibilitat a lrsquoevolucioacute futura del deute i del degraveficit puacuteblics A meacutes es preveuen diverses mesures que afecten el moacuten local com ara els empleats puacuteblics lrsquoIBI la Llei del sogravel o el cagravenon digital

Al text es mantenen les quantitats de les retribucions tant del personal com dels alts cagraverrecs Aixiacute mateix srsquoacorda la congelacioacute de lrsquooferta drsquoocupacioacute puacuteblica i es prohibeix la contractacioacute de personal temporal i el nomenament de personal estatutari temporal o funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables

Les administracions locals i els seus organismes tampoc no podran fer aportacions a plans de pensions drsquoocupacioacute o contractes colmiddotlectius que incloguin la cobertura de la contingegravencia de jubilacioacute

En mategraveria de finances locals durant els exercicis 2012 i 2013 srsquoestableix de manera transitograveria i excepcional un increment de lrsquoIBI del 10 per als immobles urbans i srsquointrodueixen restriccions a les entitats locals per a la concer-tacioacute drsquooperacions drsquoendeutament

Impacte en el moacuten local del Reial decret llei de mesures urgents en mategraveria pressupostagraveria tributagraveria i financera per a la co-rreccioacute del degraveficit puacuteblic aprovat pel govern de lrsquoEstat

Euskadiko Udalen Elkartea

Les duplicitats a les administracions basques

Per tal drsquoevitar les duplicitats eacutes important que abans es clarifiqui el repartiment drsquoatribucions entre els diferents nivells de govern En aquest sentit cal una ordenacioacute efectiva de les competegravencies progravepies dels ajuntaments i drsquoun sistema de financcedilament que garanteixi lrsquoexercici de les seves responsabilitats

Aquest document recull la intervencioacute de la presidenta drsquoEUDEL davant drsquouna comissioacute del Parlament basc per va-lorar des drsquouna perspectiva local un informe elaborat pel Govern autonogravemic sobre les duplicitats i ineficagravecies a les administracions puacutebliques basques

Les competegravencies municipals no estan fixades ni en la Constitucioacute ni en lrsquoEstatut Nomeacutes srsquoespecifiquen uns agravembits de competegravencies que han de ser concretats pel legislador sectorial Aixograve fa que els municipis pateixin una situacioacute drsquoincertesa fet que els condueix a una relacioacute de dependegravencia amb altres nivells de govern

25


Aquesta indefinicioacute provoca que els municipis srsquohagin de fer cagraverrec de competegravencies que no els pertoquen Un estudi dut a terme per EUDEL el 2007 titulat Anagravelisi de la despesa dels ajuntaments drsquoAgravelaba Guipuacutescoa i Biscaia mostra que del total de despeses de funcionament dels municipis un 32 es destinaven a desenvolupar serveis no obligatoris

Es critica que lrsquoestudi consideri una duplicitat el fet que els municipis srsquohagin de fer cagraverrec drsquouna atribucioacute perquegrave lrsquoadministracioacute responsable mdashlrsquoautonogravemicamdash no lrsquoexerceix de manera adequada La gestioacute de les residegravencies per a persones de la tercera edat o les obligacions en mategraveria drsquoocupacioacute en soacuten un bon exemple

Comparecencia de la presidenta de Eudel ante la Comisioacuten del Parlamento Vasco

Association des Maires de Grandes Villes de France

El fet metropolitagrave a Franccedila

Les agraverees metropolitanes soacuten ens complexos perquegrave han drsquoafrontar quumlestions drsquointeregraves intermunicipal (per exemple transports gestioacute de residus) i preocupacions drsquoagravembit meacutes global (economia cultura igualtat) Eacutes aquesta complexitat la que les obliga a cercar constantment noves formes de governanccedila

La reforma de les administracions territorials franceses comporta la creacioacute drsquoun nou tipus drsquoagrupacioacute de municipis lrsquoagraverea metropolitana (meacutetropole) En aquest estudi es reflexiona al voltant del fet metropolitagrave i srsquoexploren les respon-sabilitats que aquesta nova entitat hauragrave drsquoassumir

Lrsquoaugment de la poblacioacute i la cerca de competitivitat han provocat que sovint les ciutats no puguin fer front a la ges-tioacute i al financcedilament drsquoequipaments i infraestructures de grans dimensions (palaus de congressos museus estadis esportius) Lrsquoassumpcioacute drsquoaquestes cagraverregues eacutes un dels reptes principals de lrsquoadministracioacute metropolitana

Drsquoentre les principals problemagravetiques que afecten la sostenibilitat de les agraverees metropolitanes destaquen la con-gestioacute dels centres urbans la contaminacioacute lrsquouacutes excessiu del vehicle privat i les dinagravemiques drsquoexclusioacute social que pateixen determinades zones suburbials

Una agraverea metropolitana eacutes quelcom meacutes que una simple concentracioacute drsquohabitants i empreses Per tal drsquoevitar la construccioacute drsquoequipaments innecessaris lluitar contra lrsquourbanisme descontrolat i aprofitar les potencialitats del terri-tori cal elaborar un projecte estrategravegic metropolitagrave a llarg termini que sigui compartit per tots els municipis de lrsquoagraverea i pels agents socials principals

Le fait meacutetropolitain - Entre reacutealiteacute geacuteographique et enjeux institutionnels quelles perspectives de gouvernance


El PIB de les grans ciutats

Gairebeacute el 50 del PIB francegraves srsquoha generat a les grans ciutats i a les seves agraverees metropolitanes Aixograve fa que aquests ens hagin drsquoassumir una doble responsabilitat participar en el desenvolupament de lrsquoeconomia nacional i repartir aquesta riquesa per tot el territori francegraves

26


Aquest estudi analitza el paper econogravemic de les grans ciutats franceses i les seves agraverees metropolitanes (grandes villes et agglomeacuterations) mitjanccedilant la quantificacioacute del seu PIB

La renda per capita en aquestes grans agraverees metropolitanes eacutes de 37600 euros (amb lrsquoexcepcioacute de Pariacutes que eacutes de 80000 euros) mentre que a la resta del territori francegraves la renda per capita eacutes de 30600 euros

Amb tot aquesta renda per capita meacutes elevada de les grans ciutats no es tradueix en uns ingressos per habitant meacutes elevats En aquest sentit els ingressos per habitant no depenen de la grandagraveria dels municipis

Lrsquoestudi tambeacute mostra que la riquesa creada a les grans ciutats eacutes redistribuiumlda per tot el territori La major pressioacute tributagraveria que pateixen aquestes zones creadores de riquesa genera uns ingressos majors que soacuten redistribuiumlts a traveacutes de lrsquoEstat la seguretat social i les administracions territorials De mitjana els impostos a les persones a les grans ciutats soacuten un 15 meacutes elevats que a la resta del territori

Rocircle eacuteconomique des grandes villes et grandes agglomeacuterations

Association des Reacutegions de France

El repartiment drsquoatribucions a Franccedila

La descentralitzacioacute les reformes fiscals o la construccioacute europea tenen un impacte en lrsquoorganitzacioacute de les administra-cions locals i de lrsquoEstat Aquestes mutacions sovint generen tensions entre els diferents nivells de govern fet que afecta lrsquoeficagravecia de lrsquoaccioacute puacuteblica i minva la confianccedila ciutadana en les institucions

En aquest informe es fan tot un seguit de recomanacions per tal que lrsquoEstat francegraves millori lrsquoaccioacute puacuteblica i la coordi-nacioacute entre els diferents nivells de govern a fi de respondre satisfactograveriament a lrsquointeregraves general

LrsquoEstat francegraves ha de ser un model drsquoestat unitari descentralitzat Per aixograve eacutes necessari potenciar els mecanismes de cohesioacute entre els territoris mdashcom ara el fons de perequacioacutemdash clarificar les competegravencies entre tots els nivells de govern i permetre que els fons europeus disponibles siguin gestionats des de la logravegica de la proximitat

Calen a meacutes noves regulacions fiscals financeres i bancagraveries En aquest sentit eacutes important establir un sistema fiscal meacutes just que garanteixi la progressivitat de lrsquoimpost sobre la renda i crear fons regionals per sostenir les inver-sions als territoris

En lrsquoagravembit social es recomana que els mecanismes drsquoavaluacioacute mesurin lrsquoeficagravecia de les poliacutetiques puacutebliques en fun-cioacute de la seva contribucioacute al desenvolupament sostenible i al respecte dels drets fonamentals A meacutes srsquoinsta lrsquoEstat perquegrave compensi les reduccions de les subvencions de la UE i de nombrosos consells generals a les associacions drsquoajuda a les persones en risc drsquoexclusioacute

Quelles missions et quelle organisation de lrsquoEacutetat dans les territoires

27


Local Government Association

La transferegravencia de competegravencies en salut puacuteblica

Tota transferegravencia de competegravencies eacutes un proceacutes complex que requereix una bona coordinacioacute entre les parts implica-des El govern receptor de la competegravencia ha de tenir una comunicacioacute fluiumlda amb el govern que lrsquoatorga i els sindicats a fi que la nova plantilla srsquointegri satisfactograveriament en la cultura de treball

Estagrave previst que els governs locals britagravenics assumeixin competegravencies en mategraveria de salut puacuteblica a principis drsquoabril del 2013 Aquesta guia aporta tot un seguit de recomanacions perquegrave la transferegravencia del personal en salut puacuteblica que ara treballa a escala estatal es faci de la millor manera possible

Al document es recomana que siguin els governs locals i els responsables dels centres drsquoatencioacute primagraveria els que gestionin la transferegravencia de personal i creiumln grups de treball conjunt amb els sindicats amb lrsquoobjectiu de consensuar les noves responsabilitats i drets laborals

Aixiacute mateix srsquohan establert una segraverie de principis per assegurar una bona transferegravencia

- Tant els treballadors com els seus representants han drsquoestar informats en tot moment dels canvis

- Els nous treballadors han de rebre una formacioacute adequada sobre el funcionament de la nova administracioacute i han de ser tinguts en compte a lrsquohora de planificar la seva nova tasca

- Cal establir mecanismes drsquoavaluacioacute contiacutenua a fi de detectar ragravepidament allograve que no funciona

- Srsquohan drsquoexplorar totes les mesures possibles abans de recoacuterrer als acomiadaments

- Srsquoha drsquoutilitzar el proceacutes de transicioacute per impulsar lrsquoaprenentatge mutu i la bona entesa entre el Sistema Nacio-nal de Salut i les autoritats locals

The local government transition guidance for public health workforce

Unione Province drsquoItalia

Un estudi sobre el paper de les proviacutencies

Contragraveriament al que es defensa des drsquoalguns sectors drsquoItagravelia lrsquoeliminacioacute de les proviacutencies no suposaria necessagraveria-ment una reduccioacute significativa de la despesa puacuteblica ni una millora de lrsquoeficiegravencia administrativa

En aquest estudi dos experts universitaris han tractat drsquoelaborar un quadre fiable dels ingressos i les despeses de les proviacutencies durant el 2010 i drsquoavaluar el paper que desenvolupa aquest nivell de govern

Lrsquoestudi mostra que lrsquoautonomia financera de les proviacutencies encara eacutes limitada Si beacute els ingressos propis els van suposar meacutes de 5300 milions drsquoeuros els ingressos derivats de les transferegravencies drsquoaltres nivells de govern els van reportar 4100 milions A meacutes durant el periacuteode 2007-2010 els ingressos van disminuir un 151

28


La majoria de despeses corresponen a les despeses corrents (74) mentre que la resta correspon a les inversions (26) Durant el periacuteode 2007-2010 la despesa va patir una davallada de gairebeacute un 15 Les despeses corrents de les proviacutencies tan sols suposen el 45 del total de les despeses corrents de totes les administracions territorials mentre que les inversions suposen el 92 del total

Lrsquoestudi mostra que la despesa mitjana per habitant eacutes inversament proporcional a la dimensioacute demogragravefica de la proviacutencia mentre que lrsquoautonomia financera eacutes major en aquelles proviacutencies amb meacutes poblacioacute

Lrsquoestudi conclou que no hi ha una relacioacute estadiacutesticament significativa entre la dimensioacute territorial i demogragravefica de les proviacutencies i lrsquoiacutendex drsquoeficiegravencia administrativa

Una proposta per il riassetto delle Province


Una anagravelisi de les finances provincials

Amb les mesures economicofinanceres aprovades en els darrers temps es pretenia una millor gestioacute de les adminis-tracions territorials Amb tot les proviacutencies consideren que algunes drsquoaquestes lleis presenten problemes drsquoaplicacioacute mentre que drsquoaltres limiten la seva capacitat drsquoactuacioacute

En aquest informe es recullen i srsquoanalitzen les mesures aprovades pel Govern italiagrave en els darrers anys en mategraveria econogravemica i financera que afecten lrsquoadministracioacute provincial

Les proviacutencies celebren que amb la Llei del federalisme fiscal de 2009 en aplicacioacute de lrsquoarticle 119 de la Constitucioacute es garanteix a les administracions territorials uns recursos propis i estables i la capacitat drsquoinstaurar tributs

No obstant aixograve lamenten que encara no srsquohagi posat en marxa la Conferegravencia Permanent de Coordinacioacute de les Finances Puacutebliques Aquest ogravergan hauria de supervisar i garantir lrsquoautonomia financera de les administracions terri-torials avaluar els recursos de cada nivell de govern en funcioacute de les competegravencies exercides i verificar les dades financeres i tributagraveries presentades per les administracions

Les proviacutencies tambeacute destaquen la modificacioacute feta lrsquoabril del 2011 de la Llei de comptabilitat i finances Amb aques-ta reforma impulsada per lrsquoEcofin (Consell drsquoEconomia i Finances de la UE) es preteacuten que la poliacutetica financera nacional i la de totes les administracions territorials srsquoadequumlin a les noves exigegravencies de contencioacute del degraveficit impo-sades per la UE

Orientarsi e percorrere la strada della virtuositagrave nelle politiche di bilancio e nella gestione finanziaria delle Province

Arc Llatiacute

Els centres drsquoinnovacioacute a la mediterragravenia

Els centres drsquoinnovacioacute han esdevingut una eina clau per augmentar la competitivitat dels territoris perquegrave permeten enfortir la colmiddotlaboracioacute entre els organismes puacuteblics i privats i potenciar unes estructures organitzatives i uns megravetodes drsquoactuacioacute meacutes eficaccedilos

29


En aquest estudi srsquoanalitzen els centres drsquoinnovacioacute presents als territoris de lrsquoArc Llatiacute Srsquoenteacuten per centre drsquoinnovacioacute aquella estructura associativa puacuteblica privada o mixta que desenvolupa una activitat de recerca industrial

El concepte innovacioacute oberta (open innovation) resulta fonamental per al desenvolupament drsquoaquests centres Es tracta que les empreses deixin de considerar les seves activitats de recerca i desenvolupament com un assumpte intern i busquin colmiddotlaborar amb altres empreses del mateix sector a fi drsquoimpulsar estrategravegies drsquoinnovacioacute conjuntes

Pel que fa a lrsquoestructura organitzativa cal que es creiuml un organisme de gestioacute capaccedil de promoure la colmiddotlaboracioacute directa i eficaccedil entre els ens participants Per a una major eficiegravencia eacutes important substituir les eines tradicionals drsquointeraccioacute (com ara les reunions presencials) per eines basades en les noves tecnologies (com ara la creacioacute de plataformes digitals)

Quant a les fonts de financcedilament srsquoha detectat que amb les ofertes puacutebliques de financcedilament els terminis de cobra-ment dels ajuts acostumen a ser massa llargs per a les empreses privades i sovint la dotacioacute econogravemica magravexima a rebre no srsquoajusta a les necessitats reals drsquoun projecte R+D+I

The centers of innovation in the mediterranean

Eurocities

Desenvolupant un nou model urbagrave europeu

Les poliacutetiques comunitagraveries i nacionals han de saber capitalitzar el potencial de les ciutats i les agraverees metropolitanes Les ciutats han desenvolupat un paper central en la consecucioacute dels objectius establerts per la UE i soacuten el motor que garantiragrave un futur sostenible i socialment inclusiu

Aprofitant la celebracioacute dels vint-i-cinc anys drsquoexistegravencia Eurocities ha elaborat una guia que repassa la tasca que ha portat a terme lrsquoassociacioacute des de la seva fundacioacute lrsquoany 1986 Eurocities eacutes una xarxa destinada a estimular la colbulllaboracioacute i lrsquointercanvi de bones pragravectiques entre les ciutats a fi que aquestes continuiumln sent el motor del desen-volupament econogravemic tegravecnic social i cultural

Un dels objectius ha estat el drsquooferir a les ciutats un vehicle per fer sentir la veu urbana Actualment Eurocities compta amb 136 ciutats membres on resideixen 110 milions drsquohabitants

Aixiacute mateix la xarxa ha exercit la seva influegravencia en els processos de presa de decisions de les institucions comu-nitagraveries Aquesta pressioacute ha aconseguit entre altres coses que es posi en marxa un programa drsquoajuda a les zones urbanes desfavorides o que la poliacutetica urbana sigui inclosa en els objectius dels fons estructurals

Durant la propera degravecada hauragrave drsquoabordar els reptes seguumlents potenciar el model de ciutat compacta envers el model nord-americagrave de ciutat extensa garantir que les ciutats estiguin preparades per afrontar els grans canvis del segle XXI com ara el multiculturalisme el canvi climagravetic o lrsquoenvelliment de la poblacioacute i enfortir el paper drsquoEurocities com a plataforma poliacutetica a fi que les ciutats siguin incloses en lrsquoagenda europea

Developing Europersquos urban model - 25 years of EUROCITIES

30


Think tanks i fundacions

Fundacioacute Carles Pi i Sunyer drsquoEstudis Autonogravemics i Locals

Poliacutetiques puacutebliques dels municipis catalans

A partir dels resultats del Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals de la Fundacioacute srsquoanalitzen les poliacutetiques desenvolupa-des pels municipis catalans de meacutes de 10000 habitants en mategraveria drsquoeducacioacute medi ambient participacioacute ciutadana gent gran i relacions intergovernamentals

La comparacioacute de les dades del Panel del 2008 i el del 2010 mostra que en mategraveria educativa els processos de descentralitzacioacute i desconcentracioacute han generat diferents iacutendexs de coresponsabilitzacioacute per part dels ajuntaments i per tant situacions de desigualtat territorial Aquestes diferegravencies demostren que a meacutes del context socioeconogravemic els factors poliacutetics soacuten importants en la generacioacute drsquooportunitats educatives i que la descentralitzacioacute de competegraven-cies suposa riscos quan es doacutena en condicions de coresponsabilitat desigual Davant drsquoaquestes irracionalitats del sistema els acords de coresponsabilitat amb el Departament drsquoEnsenyament es revelen com a instruments eficaccedilos per reduir les disparitats territorials

En relacioacute amb les poliacutetiques de gent gran el Panel mostra que el paradigma de lrsquoenvelliment actiu apareix com una aposta agravempliament acceptada tot i que amb iacutendexs de desplegament desiguals Drsquoaltra banda evidencia lrsquoadaptacioacute insuficient de les estructures municipals als efectes de la Llei de dependegravencia sobretot pel que fa a la capacitat drsquoadoptar enfocaments transversals

En mategraveria de participacioacute es constata que el discurs drsquoinnovacioacute democragravetica srsquoha estegraves entre els municipis cata-lans perograve amb instruments que segueixen logravegiques drsquoadministracioacute tradicional i drsquoabast limitat Drsquoaltra banda les dades evidencien una forta retraccioacute de les iniciatives de participacioacute que en cas de consolidar-se pot provocar perdre el camiacute recorregut durant la darrera degravecada

En lrsquoagravembit de les poliacutetiques mediambientals les dades revelen el predomini de les agendes 21 com a elements articuladors de les poliacutetiques desenvolupades a escala local en aquesta mategraveria Actualment perograve srsquoobserva una pegraverdua de pes drsquoaquest instrument en la gestioacute ambiental cosa que fa aconsellable lrsquoimpuls drsquouna segona generacioacute drsquoagendes 21 Un altre aspecte que afecta la gestioacute municipal del medi ambient eacutes lrsquoorganitzacioacute interna dels ajun-taments ja que lrsquoiacutendex elevat drsquoespecialitzacioacute dificulta el desplegament drsquoactuacions transversals i coordinades

DIacuteAZ Leonardo [ed] (2012) Poliacutetiques puacutebliques dels municipis catalans Barcelona Fundacioacute Carles Pi i Sunyer drsquoEstudis Autonogravemics i Locals

Institut drsquoEconomia de Barcelona

Alternatives de reforma del sistema de financcedilament local

Amb lrsquoobjectiu de corregir les disfuncions del sistema espanyol de financcedilament municipal es proposen reformes per incrementar lrsquoautonomia fiscal municipal i la correspondegravencia entre recursos i necessitats

31


La rigidesa de lrsquoactual sistema espanyol de financcedilament municipal ha generat una desconnexioacute creixent entre lrsquoevolucioacute dels recursos puacuteblics i el grau de necessitatcapacitat de despesa

Els autors proposen la implantacioacute drsquoun nou model dinagravemic que mantenint criteris de modulacioacute dels ingressos en funcioacute de la poblacioacute incorpori noves variables que incrementin lrsquoautonomia fiscal municipal i la condicionalitat dels recursos a les competegravencies assumides diferenciacioacute dels municipis majors i menors de 20000 habitants propor-cionalitat entre el financcedilament i les competegravencies desenvolupades increment del paper de les comunitats autograveno-mes en lrsquoorganitzacioacute del mapa financer local i ajust dinagravemic de la distribucioacute de recursos

Aixiacute els municipis petits haurien drsquoassumir nomeacutes la prestacioacute dels serveis bagravesics mitjanccedilant lrsquoactual conjunt de recursos propis i unes transferegravencies associades a variables de necessitat que es podrien complementar amb in-gressos finalistes per a competegravencies addicionals

Per a la resta de municipis srsquohauria de reforccedilar la correspondegravencia entre el grau de financcedilament i els serveis pro-veiumlts i srsquohauria drsquoincrementar la seva participacioacute en impostos drsquoagravembit territorial superior com ara lrsquoIRPF o lrsquoIVA Paralmiddotlelament caldria instaurar un sistema de transferegravencies de naturalesa anivelladora dirigit a equilibrar els pres-supostos dels municipis amb menys ingressos provinents de la participacioacute en impostos

Analysis of alternative proposals to reform the Spanish intergovernmental transfer system for municipalities


Informe sobre federalisme fiscal 2011

La crisi estagrave suposant una amenaccedila greu per a la sostenibilitat de les finances locals perograve a la vegada eacutes precisament drsquoaquest repte que sorgeix lrsquooportunitat de racionalitzar el sistema de govern local

Aquesta tercera edicioacute de lrsquoinforme de lrsquoInstitut drsquoEconomia de Barcelona (IEB) proposa aprofitar la crisi actual com una oportunitat per reorganitzar lrsquoestructura de govern local i reformar-ne el sistema de financcedilament Els canvis pro-posats passarien per la fusioacute de municipis el reforccedilament de la cooperacioacute intermunicipal la reduccioacute de nivells de govern supramunicipal i la reforma del sistema de financcedilament local

Les experiegravencies exposades mostren la diversitat de models existents a escala internacional per instrumentalitzar aquests eixos de reforma als paiumlsos nograverdics el proceacutes de fusioacute de municipis iniciat als anys seixanta i setanta ha estat en alguns casos obligatori i en altres casos fortament incentivat pel Govern central i les foacutermules de coope-racioacute intermunicipal profusament utilitzades i amb competegravencies sobre molts serveis Per contra en el cas francegraves els intents de fusioacute de municipis han fracassat repetidament mentre que srsquoha aconseguit amb egravexit la participacioacute de municipis en foacutermules associatives flexibles que gestionen serveis de manera mancomunada no obstant aixograve aquestes estructures tenen en la sostenibilitat financera un difiacutecil repte de futur

Les agraverees metropolitanes ateses les seves particularitats han de ser objecte drsquoun proceacutes de reforma especiacutefic Aixiacute la discordanccedila entre els liacutemits administratius locals i la delimitacioacute de la regioacute metropolitana recomana la coordinacioacute de serveis mitjanccedilant acords de cooperacioacute entre els municipis metropolitans o beacute creant entitats metropolitanes cosa que fa innecessagraveria lrsquoexistegravencia drsquoaltres nivells de govern intermedis Drsquoaltra banda a escala financera tambeacute eacutes imprescindible reconegraveixer les seves necessitats especiacutefiques amb un augment de lrsquoautonomia fiscal i una diver-sificacioacute de la cartera drsquoimpostos

32


En relacioacute amb la cooperacioacute intermunicipal lrsquoanagravelisi dels serveis de recollida de residus a Aragoacute i a Catalunya revela que lrsquoexistegravencia drsquoeconomies drsquoescala i drsquoorganismes supramunicipals unitaris que no suposin un augment significatiu dels costos de coordinacioacute soacuten condicions indispensables per obtenir millores efectives tant en termes drsquoefectivitat com drsquoeficiegravencia en la prestacioacute de serveis mancomunats

Finalment la reforma del sistema de financcedilament local ha de tenir com a objectius principals aconseguir un financcedila-ment meacutes just i reduir el greu degraveficit municipal Per aconseguir-ho es plantegen com a liacutenies mestres una distribucioacute meacutes clara de competegravencies un reforccedilament de lrsquoautonomia fiscal municipal que inclogui la participacioacute en impostos drsquoagravembit territorial superior la introduccioacute de sistemes de transferegravencia anivelladors i una major correspondegravencia entre recursos i necessitats

Informe IEB sobre federalismo fiscalrsquo 11

Fundacioacuten de las Cajas de Ahorros Confederadas

Nova gestioacute puacuteblica i gestioacute de residus urbans

Les estrategravegies de nova gestioacute puacuteblica no sempre asseguren la magravexima eficiegravencia en la gestioacute davant drsquoalternatives com ara els serveis compartits o el control directe supramunicipal

Les estrategravegies de nova gestioacute puacuteblica (NGP) es van plantejar com la solucioacute ograveptima per obtenir els magravexims graus drsquoeficiegravencia i de qualitat en la prestacioacute de serveis puacuteblics No obstant aixograve els anys de bagatge han posat en quumlestioacute aquest model com a foacutermula idogravenia en qualsevol circumstagravencia Per tal drsquoavaluar-ho lrsquoestudi analitza els costos dels serveis de gestioacute dels residus urbans en els municipis espanyols de menys de 50000 habitants entre 2003 i 2008

Els resultats mostren que en el tipus de municipis objecte drsquoestudi models alternatius com ara les formes manco-munades de prestacioacute del servei o el control directe per part drsquouna administracioacute supramunicipal permeten reduir el cost respecte de les externalitzacions a escala de municipi Unes conclusions doncs que quumlestionen alguns dels fonaments del NGP ja que evidencien que les externalitzacions sense una coordinacioacute i control adequats poden fins i tot esdevenir contraproduents perquegrave provoquen un sobrecost

New public management-delivery forms quality levels and political factors on solid management waste cost in Spanish local governments


Factors territorials drsquoubicacioacute de les empreses

La influegravencia dels factors territorials sobre les decisions drsquoimplantacioacute geogragravefica de les empreses els atorga un paper clau en les estrategravegies municipals de desenvolupament econogravemic

33


Aquest estudi analitza la importagravencia de les externalitats territorials en les decisions drsquoubicacioacute municipal de les empreses a partir drsquouna anagravelisi drsquoimplantacioacute empresarial a la conca mediterragravenia espanyola entre 1998 i 2008 Els resultats confirmen lrsquoatractiu per a les empreses de factors territorials com ara la proximitat drsquoaltres companyies complementagraveries lrsquoespecialitzacioacute regional la magnitud del mercat potencial de demanda etc En el cas de les empreses industrials tenen meacutes importagravencia els factors regionals mentre que en el cas de les empreses de serveis prevalen els factors locals

Aquestes conclusions tenen implicacions de gran abast en el disseny de les estrategravegies locals de creixement per lrsquoavantatge competitiu que suposa lrsquoaprofitament de les sinergies intermunicipals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute drsquouna pers-pectiva regional la necessitat drsquoajustar les mesures per atreure empreses al tipus drsquoactivitat pretesa mdashindustrial o de serveismdash i la importagravencia estrategravegica de lrsquoespecialitzacioacute local o regional com a factor de dinamitzacioacute econogravemica

The role of destination spatial spillovers and technological intensity in the location of manufacturing and services firms

Fundacioacuten Internacional y para Iberoameacuterica de Administracioacuten y Poliacuteticas Puacuteblicas

Manual de gestioacute puacuteblica responsable

Recull i sistematitzacioacute de bones pragravectiques municipals en mategraveria de responsabilitat social que posa de manifest les potencialitats del model de gestioacute puacuteblica responsable a tots els nivells de lrsquoadministracioacute

Els avenccedilos importants que srsquohan produiumlt en mategraveria de responsabilitat social en les grans empreses espanyoles no han tingut un reflex equiparable en el sector puacuteblic un fet especialment preocupant en un context de distancia-ment dels ciutadans respecte dels poders puacuteblics El marc conceptual i el recull de bones pragravectiques municipals (nacionals i internacionals) que exposa aquesta publicacioacute pretenen corregir aquest degraveficit i servir drsquoinspiracioacute per a projectes de gestioacute puacuteblica responsable a tots els nivells de lrsquoadministracioacute

Entre les experiegravencies exposades es poden destacar

- Lrsquoelaboracioacute drsquouna Guia de govern responsable per part del Govern basc

- La publicacioacute drsquoun Codi de bon govern local per part de la FEMP

- Lrsquoelaboracioacute drsquoun Pla de gestioacute dels riscos per part de la ciutat de Melbourne que incorpora la capacitacioacute dels empleats puacuteblics com a mesura clau

- El desenvolupament drsquoun Pla drsquoalineacioacute i competitivitat estrategravegica a Sant Cugat del Vallegraves que teacute per objectiu definir un nou model de gestioacute i pressupostacioacute basat en lrsquoestrategravegia formulada a lrsquoinici de la legislatura

- La Carta de serveis de lrsquoOficina Virtual drsquoInformacioacute Turiacutestica de Palma de Mallorca

- LrsquoOficina Integral drsquoAtencioacute al Ciutadagrave de lrsquoAjuntament drsquoIrun

34


- La publicacioacute del patrimoni dels alts cagraverrecs per part del Govern espanyol

- La Memograveria de responsabilitat social de la Diputacioacute de Barcelona

- El sistema de planificacioacute comunitagraveria de les infraestructures a Nova York

- El Pacte local per a la conciliacioacute de la vida personal i laboral a Tudela

- El sistema drsquoavaluacioacute del rendiment a lrsquoAjuntament de Gijoacuten

- La implantacioacute del Bicing a la ciutat de Barcelona

Manual de Gestioacuten Puacuteblica Responsable

Centre for Cities

Invertir en ciutats progravesperes

Les economies urbanes del sud-est del Regne Unit soacuten les meacutes ben preparades per sortir de la crisi perograve per tal drsquoaprofitar les seves potencialitats cal que adoptin plans estrategravegics pro creixement i que potenciiumln el seu atractiu als inversors

La sortida de la crisi econogravemica estagrave dibuixant un mapa molt desigual entre les ciutats del Regne Unit amb els indi-cadors de major potencial de creixement econogravemic concentrats al sud-est taxes drsquoocupacioacute i preus dels habitatges superiors a la mitjana nacional proporcioacute destacada de treballadors del sector de serveis empresarials i financers iacutendex elevat de qualificacioacute mitjana taxes de creixement de la poblacioacute superiors a les de la resta del paiacutes etc

Aixiacute doncs aquesta zona pot esdevenir el motor econogravemic del paiacutes si capitalitza els seus avantatges compara-tius adoptant una estrategravegia pro creixement que maximitzi la seva capacitat drsquoatreure inversors amb un mercat drsquohabitatges adequadament dimensionat reduint la dependegravencia de lrsquoocupacioacute puacuteblica reforccedilant el lideratge del govern local aprofitant les sinergies amb altres ciutats veiumlnes impulsant estrategravegies ambicioses de creixement i fonamentades en les fortaleses regionals millorant lrsquoeficiegravencia de la contractacioacute puacuteblica rendibilitzant el patrimoni puacuteblic millorant la capacitacioacute dels governs locals intercanviant coneixement i experiegravencies entre municipis promo-cionant les ciutats i divulgant-ne les potencialitats

Investing in Growth Cities

The Work Foundation

Innovacioacute i ciutats

Promoure una sortida de la crisi que permeti mantenir la cohesioacute territorial del Regne Unit exigeix la generalitzacioacute drsquoentorns urbans innovadors a partir de les fortaleses de cada ciutat

35


La innovacioacute un fenomen fonamentalment local ha esdevingut un factor potent de desenvolupament econogravemic de distribucioacute irregular Els resultats drsquoaquest estudi demostren les diferegravencies que hi ha entre ciutats britagraveniques en el tipus drsquoinnovacioacute generada i sobretot en el potencial innovador Londres i les ciutats del sud-est del Regne Unit han desenvolupat ecosistemes drsquoinnovacioacute molt productius mentre que les ciutats del nord i els ports meacutes importants srsquohan quedat enrere

Per tal doncs drsquoimpulsar la recuperacioacute econogravemica sense deteriorar la cohesioacute econogravemica territorial cal estendre el model drsquoentorn urbagrave innovador a partir de la situacioacute actual de cada ciutat

- A les ciutats meacutes innovadores cal garantir les infraestructures necessagraveries i una oferta drsquohabitatges adequada aixiacute com una distribucioacute social equitativa dels beneficis de la innovacioacute Quan la innovacioacute es basa en els sectors drsquoalta tecnologia cal facilitar les exportacions i crear partenariats de coneixement

- A les ciutats potencialment innovadores identificar-ne les fortaleses promoure la colmiddotlaboracioacute entre universi-tats i empreses i utilitzar lrsquoaprovisionament puacuteblic per impulsar la innovacioacute

- A les ciutats menys innovadores promoure la connexioacute dels sectors productius i el mercat de treball a lrsquoeconomia del coneixement identificar factors locals potencialment innovadors aprofitar el patrimoni i els recursos puacuteblics per potenciar les empreses innovadores i millorar la capacitacioacute i la mobilitat dels joves

Streets Ahead What makes a city innovative

New Local Government Network

Transformar els serveis universals

La situacioacute pressupostagraveria de les administracions puacutebliques i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies exi-geixen un replantejament imaginatiu de la manera com es presten els serveis municipals universals per tal de garantir-ne la sostenibilitat

Les tensions financeres que han i hauran drsquoafrontar les administracions locals exigeixen una transformacioacute del mo-del de serveis puacuteblics locals que aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies en garanteixi la universalitat i la sostenibilitat En aquest document es presenten a tall drsquoexemple tres propostes innovadores

- Lrsquoestabliment de taxes de residus enviats a lrsquoabocador com a instrument per reduir la quantitat de residus no reciclats i per promocionar-ne el reaprofitament i la reparacioacute

- La introduccioacute drsquouna taxa de congestioacute del tragravensit combinada amb lrsquooferta de sistemes alternatius de transport bicing car sharing vehicles elegravectrics etc

- La transformacioacute del concepte de biblioteca de dipogravesit de llibres a servei drsquoacceacutes a e-books ofert tambeacute de manera virtual

36


El fet que no es tracti drsquouna reforma sinoacute drsquoun canvi estructural exigeix que aquest proceacutes srsquoafronti de manera gra-dual impulsant canvis de comportament mitjanccedilant la introduccioacute drsquoincentius coresponsabilitzant les comunitats del canvi de cultura i posant en valor els avantatges que suposa (tant en termes drsquoestalvi com de noves oportunitats)

KUZNETSOVA Daria SYMONS Tom (2011) Transforming Universal Services Transport libraries and environmental services beyond 2015 London New Local Government Network

Foreing Policy Research Institute

Lrsquoinforme global sobre think tanks

Radiografia i classificacioacute dels think tanks drsquoarreu del moacuten que situa per segon any consecutiu la Brookings Institution (EUA) en la primera posicioacute del ragravenquing global El CIDOB se situa en la posicioacute 33 dels millors think tanks de lrsquoEuropa occidental

Classificacioacute i distribucioacute dels think tanks drsquoarreu del moacuten definint-los com a laquoinstitucions que generen investigacioacute anagravelisi o recomanacions orientades a la poliacutetica amb lrsquoobjectiu de facilitar als responsables poliacutetics i a lrsquoopinioacute puacuteblica la presa de decisions informades sobre assumptes puacuteblicsraquo

La distribucioacute mundial dels centres de pensament reflecteix molt beacute la distribucioacute de coneixement al moacuten i les zones emergents la majoria dels think tanks estan als Estats Units amb 1815 centres seguits de la Xina (425) lrsquoIacutendia (292) el Regne Unit (286) Alemanya (194) i Franccedila (176) Espanya apareix en el divuitegrave lloc amb 55 centres Per continents els percentatges tambeacute soacuten molt reveladors ja que el 30 dels think tanks estan localitzats als Estats Units el 27 a Europa el 18 a Agravesia i lrsquo11 a lrsquoAmegraverica Llatina

En el ragravenquing global els 5 millors think tanks soacuten Brookings Institution (EUA) Chatham House (Regne Unit) Carnegie Endowment for International Peace (EUA) Council on Foreign Relations (EUA) i Center for Strategic and International Studies (EUA) En clau espanyola figuren dins del ragravenquing dels 50 millors think tanks de lrsquoEuropa occidental la Fundacioacuten para las Relaciones Internacionales y el Diaacutelogo (posicioacute 30) el CIDOB (posicioacute 33) la Fundacioacuten para el Anaacutelisis y los Estudios Sociales - FAES (posicioacute 45) i el Real Instituto Elcano (posicioacute 48)

The Global Go To Think Tanks Report The leading public policy research organizations in the world

37


Recomanem

Poliacutetiques drsquoocupacioacute en un context de crisi

Els documents seleccionats per a aquest laquoRecomanemraquo tracten sobre els efectes de la crisi en el mercat de treball i en les diferents poliacutetiques drsquoocupacioacute i de regulacioacute del mercat laboral tant a escala internacional com a Espanya on possiblement el document meacutes rellevant eacutes el Reial decret llei 32012 de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral que srsquoadjunta i se sintetitza en lrsquoapartat drsquoaquesta seccioacute corresponent a Espanya

Poliacutetiques de treball territoris projectes i persones

La crisi econogravemica actual teacute repercussions en el mercat laboral perograve el seu impacte laboral pot ser irregular i can-viant en el territori tal com explica Identifying and Responding to the US Metropolitan Employment Crisis

Als Estats Units durant la primera fase recessiva les ciutats meacutes afectades van ser les industrials i les drsquouna major presegravencia del sector de la construccioacute Actualment no obstant aixograve el sector industrial comenccedila a recuperar-se i soacuten les ciutats amb major ocupacioacute puacuteblica les que pateixen les pitjors consequumlegravencies de la crisi Davant drsquoaquest escenari i de la ineficagravecia de les mesures adoptades a escala federal nombrosos governs estatals i locals han em-pregraves poliacutetiques innovadores per ajustar lrsquooferta educativa a les necessitats dels mercats de treball locals potenciar les induacutestries de futur i incrementar lrsquoexportacioacute de beacutens i serveis a zones en creixement sobretot a lrsquoAmegraverica Llatina i Agravesia

En contrast amb aquest informe que posa de manifest la importagravencia del territori i els governs subcentrals en les noves poliacutetiques laborals lrsquoestudi del Banc Central Europeu Do EU structural funds promote regional employment analitza lrsquoimpacte del Fons de Cohesioacute en la reduccioacute de les diferegravencies interregionals en el mercat de treball i conclou que nomeacutes teacute un efecte laboral positiu en aquelles regions amb una baixa proporcioacute de treballadors poc qualificats Per aquesta raoacute posa de manifest la necessitat de reorientar-lo cap a projectes seleccionats a partir de criteris de rendibilitat econogravemica i de capital humagrave potenciant alhora els mecanismes drsquoavaluacioacute ex post per garantir-ne lrsquoefectivitat

I conjuntament amb el context territorial i la solvegravencia dels projectes econogravemics les persones logravegicament tambeacute es posen al centre de les poliacutetiques de treball per exemple en lrsquoinforme anglosaxoacute Employee empowerment towards greater workplace democracy que explica la rellevagravencia de lrsquoapoderament dels treballadors per augmentar el seu rendiment

Identifying and Responding to the US Metropolitan Employment Crisis

Do EU structural funds promote regional employment

Employee empowerment towards greater workplace democracy

38


Colmiddotlectius meacutes vulnerables

Lrsquoimpacte de la crisi en el mercat laboral no afecta igualment a tothom els treballadors meacutes joves i meacutes grans aixiacute com els menys qualificats formen part dels grups meacutes vulnerables

Meacutes drsquoun terccedil dels joves del moacuten estan desocupats o tenen una ocupacioacute que els obliga a viure per sota del llindar de la pobresa A meacutes tal com srsquoexplica a El desempleo juvenil en tiempos de crisis y sus consecuencias de The Family Watch els joves soacuten viacutectimes de lrsquoefecte tisora lrsquoevolucioacute asimegravetrica de lrsquoocupacioacute dels joves i dels adults fa que aquesta hagi augmentat entre els majors de 55 anys perograve que srsquohagi desplomat entre els joves Establir un sistema similar a lrsquoalemany que afavoreix la compatibilitat entre la formacioacute i lrsquoocupacioacute dels joves eacutes una de les propostes per abordar aquest problema

A Working together for youth employment la Fundacioacute Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i Laborals tambeacute considera que la joventut europea ha estat especialment vulnerable als efectes laborals de la crisi econogravemi-ca En analitzar la situacioacute de lrsquoocupacioacute juvenil a Europa conclou que cal millorar i adequar el sistema educatiu a les necessitats del mercat de treball mitjanccedilant el reforccedilament de la cooperacioacute entre institucions educatives i formati-ves empreses universitats governs locals i sindicats Tambeacute srsquohan drsquoincorporar noves competegravencies transversals als curriacuteculums educatius com ara lrsquoemprenedoria la capacitat de comunicacioacute la capacitacioacute digital i la iniciativa A meacutes la formacioacute professional i ocupacional eacutes un valor curricular que millora significativament lrsquoocupabilitat dels joves per la qual cosa cal millorar-ne lrsquoatractiu i la qualitat Finalment es necessita adoptar mesures per facilitar la transicioacute entre el moacuten acadegravemic i el moacuten laboral com ara els serveis drsquoassessorament i de guiatge els programes de pragravectiques lrsquoimpuls de lrsquoemprenedoria o la promocioacute de les estades formatives a lrsquoestranger

A Young people and NEETs in Europe la mateixa Fundacioacute analitza el fenomen dels laquoni-niraquo que mdashsegons aquest estudimdash poden arribar a representar el 128 dels joves amb variacions importants entre paiumlsos del 44 drsquoHolanda al 175 drsquoEspanya o al 218 de Bulgagraveria Els factors de risc principals per convertir-se en laquoni-niraquo soacuten patir algun tipus de discapacitat provenir drsquoun entorn familiar immigrant tenir nivells educatius molt baixos viure en zones remotes provenir drsquoentorns familiars desfavorits o amb baixos nivells de formacioacute o viure en una famiacutelia monoparental

Els costos econogravemics drsquoaquest fenomen soacuten del 26 del PIB a Bulgagraveria de lrsquo1 a Espanya o del 03 a Luxem-burg Perograve els efectes no soacuten exclusivament econogravemics sinoacute que tambeacute soacuten socials i poliacutetics Les accions dels diferents paiumlsos europeus davant drsquoaquest fenomen combinen mesures educatives amb poliacutetiques de segona opor-tunitat o drsquoaugment de lrsquoedat drsquoescolaritzacioacute obligatograveria ocupacionals amb desgravacions fiscals a les empreses ocupadores ajudes a la mobilitat geogragravefica o per promoure lrsquoautoocupacioacute i de facilitacioacute de la transicioacute entre el moacuten acadegravemic i el moacuten laboral amb serveis drsquoassessorament laboral programes drsquoaprenentatge o plans de desen-volupament personals

Drsquoaltra banda si lrsquoocupacioacute dels treballadors madurs srsquoha vist incrementada eacutes consequumlegravencia en part al fet que allargar la vida laboral ha estat lrsquoobjectiu de moltes poliacutetiques europees i estatals des de finals del 1990 Aquestes poliacutetiques com mostra aquesta mateixa Fundacioacute a Living longer working better Older workers in the recession comencen a tenir resultats les taxes drsquoocupacioacute dels treballadors drsquoentre 55 i 64 anys han augmentat considerable-ment en els uacuteltims deu anys del 38 al 47

Perograve lrsquoenvelliment dificulta lrsquoactivitat laboral Per aixograve tal com tambeacute explica a Working longer living better Promoting good working conditions fomentar el perllongament de la vida laboral passa a meacutes de per mesures drsquoincentivacioacute per la millora de les condicions laborals millora de les condicions fiacutesiques i reduccioacute de les exigegravencies psicologravegiques facilitacioacute de la conciliacioacute de la vida personal i laboral increment de lrsquoautonomia i manteniment de la capacitacioacute dels treballadors

39


Els treballadors poc qualificats soacuten un altre dels grups meacutes vulnerables davant la crisi A Dinamarca per exemple durant els anys de bonanccedila econogravemica hi havia ofertes laborals fins i tot per als treballadors amb un nivell de quali-ficacioacute meacutes baix Amb la crisi i el conseguumlent augment de lrsquoatur molts drsquoaquests treballadors srsquohan vist exclosos del mercat de treball LrsquoAKF a The movement of unskilled persons from unemployment into work analitza el mercat de treball poc qualificat i para una atencioacute especial al problema de lrsquoatur i als sectors que demanen un perfil de baixa qualificacioacute professional

El desempleo juvenil en tiempos de crisis y sus consecuencias

Working together for youth employment

Young people and NEETs in Europe

Living longer working better Older workers in the recession

Working longer living better Promoting good working conditions

The movement of unskilled persons from unemployment into work

Poliacutetiques de regulacioacute del mercat de treball i drsquoocupacioacute a Espanya

En el cas espanyol lrsquoimpacte de la crisi en el mercat laboral eacutes especialment accentuat les elevades taxes drsquoatur sobretot juvenil soacuten de les meacutes altes drsquoEuropa

El Govern entenent que el model laboral espanyol arrossega problemes estructurals que dificulten la sortida de la crisi i la recuperacioacute de lrsquoocupacioacute ha elaborat via decret llei reial unes mesures urgents per reformar el mercat laboral i per promoure la flexiseguretat que inclouen entre drsquoaltres

- Lrsquoautoritzacioacute a les empreses de treball temporal per operar com a agegravencies de colmiddotlocacioacute

- El reconeixement de la formacioacute professional com un dret individual per la qual cosa els treballadors disposa-ran drsquoun permiacutes retribuiumlt per formar-se

- La modificacioacute del contracte de formacioacute perquegrave se suprimeixen algunes limitacions

- La reforma del contracte de formacioacute

- La regulacioacute del teletreball

- La inclusioacute drsquouna nova modalitat de contracte de treball indefinit aixiacute com la racionalitzacioacute i la limitacioacute de les bonificacions per a empreses de menys de 50 treballadors

Tambeacute estableix mesures per afavorir la flexibilitat interna de les empreses

- Les reduccions temporals de salari o de jornada

40


- Lrsquoestabliment del grup professional com a referegravencia exclusiva del sistema de classificacioacute funcional

- La suspensioacute del contracte i la reduccioacute de la jornada per causes econogravemiques tegravecniques organitzatives o pro-ductives que es presenta com un mecanisme alternatiu als acomiadaments per al qual no caldragrave lrsquoautoritzacioacute administrativa

- La prioritzacioacute del conveni colmiddotlectiu drsquoempresa en la negociacioacute colmiddotlectiva

En referegravencia a lrsquoextincioacute del contracte destaca

- La reforma del regravegim juriacutedic de lrsquoacomiadament colmiddotlectiu per la qual cosa no caldragrave lrsquoautoritzacioacute administrativa amb la seva assimilacioacute a la resta drsquoacomiadaments

- La indemnitzacioacute de 33 dies amb un magravexim de 24 mensualitats amb lrsquoexcepcioacute del temps treballat fins a lrsquoentrada en vigor de la norma que es regiragrave per la normativa anterior

- Lrsquoacotacioacute de lrsquoagravembit drsquoactuacioacute del Fons de Garantia Social per als acomiadaments de contractes indefinits procedents en empreses de menys de 25 treballadors

I el Govern drsquoEuskadi tambeacute ha publicat la seva Estrategia vasca de empleo 2011-2014 amb la formulacioacute de 6 eixos estrategravegics que vertebren les directrius i les accions a desenvolupar millora de la competitivitat empresarial mitjanccedilant la internacionalitzacioacute lrsquoatraccioacute de talent i la colmiddotlaboracioacute empresarial millora de la empleabilitat i de lrsquoadaptabilitat per mitjagrave de la insercioacuten i reinsercioacute professional i de lrsquoenfortiment de les competegravencies professionals foment de lrsquoocupacioacute dels joves i millora de la transicioacute educacioacute-ocupacioacute enfortiment de la cohesioacute social i terri-torial a traveacutes del suport a lrsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute dels colmiddotlectius meacutes vulnerables millora dels recursos tecnologravegics organitzatius drsquoinfraestructures i de formacioacute per fer meacutes eficaccedil i eficient el servei drsquoocupacioacute i garantir el control i lrsquoavaluacioacute de las poliacutetiques actives drsquoocupacioacute

Finalment dos documents aprofundeixen sobre un dels aspectes de la nova reforma laboral la negociacioacute colmiddotlectiva Drsquouna banda la Comissioacute Consultiva Nacional de Convenis Colmiddotlectius publica les ponegravencies de les XXIII Jornades drsquoestudi sobre negociacioacute colmiddotlectiva El empleo y las poliacuteticas salariales en la negociacioacuten colectiva en tiempos de crisis que recull les intervencions de dos especialistes en dret laboral aixiacute com les dels representants de les orga-nitzacions sindicals i empresarials majoritagraveries

Drsquoaltra banda a Collective bargaining firm heterogeneity and unemployment publicat pel Banc drsquoEspanya es compara el comportament del mercat laboral sota un sistema de negociacioacute colmiddotlectiva sectorial i un sistema de negociacioacute colmiddotlectiva a nivell drsquoempresa Les conclusions posen de manifest que en un context de diferegravencies de productivitat entre empreses la desocupacioacute eacutes significativament menor en el segon escenari -fins a un 5- o amb la introduccioacute drsquouna clagraveusula de desvinculacioacute del conveni sectorial en determinades condicions

Real Decreto Ley de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral

Estrategia vasca de empleo 2011-2014

El empleo y las poliacuteticas salariales en la negociacioacuten colectiva en tiempos de crisis

Collective bargaining firm heterogeneity and unemployment

Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

2


Presentacioacute

La persistent crisi econogravemica i financera estagrave suposant una reorientacioacute de les poliacutetiques locals que converteix els ajuntaments i els governs locals de segon nivell en actors poliacutetics rellevants per abordar les consequumlegravencies meacutes immediates de la situacioacute que vivim i per crear les condicions de futur per a la represa econogravemica

Aquesta lenta transformacioacute es pot comenccedilar a observar en una de les poliacutetiques puacutebliques centrals per abordar la crisi com eacutes la poliacutetica de treball sobre la qual tracta el laquoRecomanemraquo drsquoaquest BINOCLE

3



Catalunya













4
















5














6


Espanya

Gobierno de Espanya









Gobierno de Espanya




7





IMSERSO











8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

3



Catalunya













4
















5














6


Espanya

Gobierno de Espanya









Gobierno de Espanya




7





IMSERSO











8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

4
















5














6


Espanya

Gobierno de Espanya









Gobierno de Espanya




7





IMSERSO











8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

5














6


Espanya

Gobierno de Espanya









Gobierno de Espanya




7





IMSERSO











8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

6


Espanya

Gobierno de Espanya









Gobierno de Espanya




7





IMSERSO











8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

7





IMSERSO











8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

8







Gobierno de Navarra






9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

9





Gobierno de Navarra








10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

10


Gobierno de Euskadi








Franccedila





11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

11















12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

12


Regne Unit














13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

13














14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

14


Suegravecia

Sweden government







Finlagravendia





15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

15








Projecte KOKKA









16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

16



European Commission









European Commission




17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

17


















18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

18















19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

19








Eurocities








20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

20


















21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

21














22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

22






UN Habitat










23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

23














24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

24
















25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

25
















26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

26















27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

27



















28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

28














Arc Llatiacute



29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

29







Eurocities








30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

30














31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

31













32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

32














33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

33
















34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

34









Centre for Cities






The Work Foundation



35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

35















36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

36











37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

37


Recomanem











38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

38










39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

39




















40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

40
















Presentacioacute


Catalunya

Espanya

Franccedila

Regne Unit

Suegravecia

Finlagravendia




Recomanem

número 74 Gener-febrer 2012 - diba.cat filecrisi, com és la política de treball, sobre la qual...

Documents

Transcript of número 74 Gener-febrer 2012 - diba.cat filecrisi, com és la política de treball, sobre la qual...