CAMP Gravitatori 1

14
CAMP GRAVITATORI FÍSICA II Per exemple: En veure un eclipsi de lluna l’ombra era rodona ASTRONOMIA GREGA ANTIGA Com van saber els grecs que la Terra era rodona? 1.500 anys abans de Colon¡¡ En veure com s’allunya un vaixell del port primer vem que desapareix el casc i després les veles.

Transcript of CAMP Gravitatori 1

Page 1: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Per exemple: En veure un eclipsi de lluna l’ombra era rodona

ASTRONOMIA GREGA ANTIGA

Com van saber els grecs que la Terra era rodona? 1.500 anys abans de Colon¡¡

• En veure com s’allunya un vaixell del port primer vem que desapareix el casc i després les veles.

Page 2: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Constelacions: agrupació d’estels arbitraria inspirada per una forma

Page 3: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Constelacions: agrupació d’estels arbitraria inspirada per una forma

Page 4: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Eratosthenes: 276-195 BC Inventa un mètode per mesurar el radi de la TerraEl Sol en el matix moment cau vertical sobre Syene (Asuan ara) mentre que està a 7,2° fora de la vertical a Alexandria. Aquesta és altra prova de que la Terra és rodona.

La distància entre les ciutats és de 720 km

Fem una regla de tres: si a 787 km li corresponen 7,2 ° quants km tindran els 360 °? La solució que donen és de 5.900 km per el radi (ara saben que és 6.370 km)

Va Mesurar també la distancia a la Lluna i al Sol

Page 5: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Els babilonis abans que els grecs ja sabien que els estels semble que girin al voltant de l’estel Polar

L’eix de la Terra està inclinat però no sempre apunta cap al mateix punt (fa una volta cada 26.000 anys)

Hipparco: 190-120 aC. (Biblioteca d’Alexandria) Descubreix:- Precesió dels equinoxis

Page 6: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Entre els punts de llum que podem observar al cel nocturn alguns tenen un moviment extrany anomenat RETRÒGRAD (semblen tornar cap al darrera de tant en tant)

Aquests estels són anomenats pels grecs ESTELS

ERRANTS, en grec PLANETES. πλάνης

El problema dels ‘planetes’

Seqüència de Júpiter i Saturn

Page 7: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Ptolomeo ~140 dCReuneix en la seva obra els coneixement astronòmics més antics (Almagest, 13 volums). S’anomena MODEL PTOLEMAIC o MODEL GEOCÈNTRIC.

Característiques:• La Terra està inmòvil al centre de l’Univers. Model Geocèntric.• La Lluna, Venus, Mercuri, el Sol, Mart, Júpiter and Saturn giran en òrbites circulars al voltant de la Terra.• Els estels giran en una esfera més llunyana.

Page 8: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Explicació del problema dels planetes en el model Geocèntric

Els planetes es mouen en circles anomenats EPICICLES el centre del quals es mou al voltant de la Terra en un altre circle anomenat DEFERENT. La Lluna i el Sol no tenen epicicles.

Segos aquest model es pot explicar perquè veiem el moviment retrògrad dels planetes.

El modelo de Ptotomeo va estar vigent fins el segle XV. Al final va requerir 40 epicicles per explicar el creciente número d’observacions.

Simulador Ptolomeo: http://www.youtube.com/watch?v=Plxed3JVOnI

Page 9: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

COPÈRNIC (1473-1543)

Proposa el MODEL HELIOCÈNTRIC amb les següents característiques:El Sol és al centre amb els planetes girant en òrbites circulars al seu voltant i la Lluna girant al voltant de la Terra.Ja no calen epicicles¡¡

El seu llibre de referència, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), en el que expressa els seu deute amb els treballs d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia

Simulador java de models: http://jove.geol.niu.edu/faculty/stoddard/JAVA/ptolemy.html

Page 10: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Explicació del problema dels planetes en el model Heliocèntric

El moviment retrògrad es dec a un efecte òptic pel fet que la Terra es mou en una òrbita amb velocitat diferent que els altres planetes. En alguns moments des de l’òbita de la Terra sembla que el planeta torni cap al darrera.

Simulació Venus.

Page 11: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Page 12: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Tycho Brahe 1546-1601

Va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions de les estrelles i els planetes.

Model de Tycho Brahe (ni heliocèntric ni geocèntric):Els planetes giren al voltant del Sol que a la seva vegada, gira en torn la Terra.

Page 13: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

GALILEO (1564-1642)

Va millorar el telescopi (1610), i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria Heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. És el primer que dirigeix el telescopi cap al cel per fer observacions.

Galileu continua fent remarcables descobriments científics, observant les fases de Venus, que, amb els satèl·lits de Júpiter, el convencen de què Copèrnic no estava equivocat

L'Església s'oposa vigorosament a la posició de Galileu. Galileu és jutjat a Roma per la Inquisició degut els Diàlegs de 1632. El 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Copèrnic. Aquest judici no

fou anul·lat fins l'any 1992!

Page 14: CAMP Gravitatori 1

CAMP GRAVITATORI FÍSICA II

Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga.

Kepler 1571-1627

Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

Lleis de KeplerLes lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.