INFERMERIA QUIRÚRGICA II.

Cures Auxiliars d’Infermeria.Teresa M Garriga

EL POSTOPERATORI• És l’evolució que segueix la persona després

de la intervenció i fins ser donada d’alta mèdica.

La unitat de reanimació.

• Es la unitat de vigilància acurada i freqüent d’un pacient fins que desapareixen els efectes de l’anestèsia i fins que les constants vitals tornen a ser estables.

• En alguns hospitals és la unitat de cures intensives.

Les atencions d’ Infermeria durant el postoperatori immediat :

• Són atencions que es donen a l’àrea quirúrgica, a la sala de reanimació o de despertar, abans de pujar a la unitat d’hospitalització. Inclou les primeres hores i es consideren cures intensives.

• Objectius :• Recuperar l’equilibri fisiològic.• Prevenir les complicacions postoperatòries, facilitar la recuperació.• Tractament del dolor.• Restabliment del pacient.

Accions a realitzar :

• Atendre les seves necessitats fisiològiques, la seva seguretat, comoditat, l’estat de consciència.

• Recollir la història mèdica i entregar-la al control d’infermeria.

Postoperatori immediat:

• Funció respiratòria. Observar el patró respiratori i si les vies aèries són permeables.

• No posar coixí. PLS: Posició Lateral de Seguretat si no hi ha contraindicació.

• Comprovar la recuperació dels reflexes ; la tos i la deglució.

• En cas d’obstrucció: hiperextensió del coll i cànula orofaríngea.

Valoració de l’estat cardiovascular:

• Prendre les constants vitals.• Observar el color de la pell i les ungles.• Abrigar i prevenir els calfreds i la hipotèrmia.

Valoració de l’estat neurològic:

• Comprovar l’estat de consciència, l’orientació.• Comprovar la recuperació dels reflexes, de les

funcions motores i sensitives.• Comprovar l’aparició del dolor.

Valoració de l’equilibri hidroelectrolític:

• Registre de les entrades i sortides de líquids:• Sèrums, diuresis, contingut dels drenatges.• Realitzar el balanç hídric.

Valoració del sistema digestiu:

• Prevenir l’aparició de vòmits, col.locat el pacient en posició lateral de seguretat.

• Observar l’aparició de peristaltisme: moviments intestinals.

• Mullar els llavis i refrescar la boca.

Valoració de l’apòsit i dels equips:

• Observar la correcta inserció del catèter, la sonda i el drenatge.

• Comprovar la permeabilitat de les vies:. La velocitat de perfusió del goteig correcta.. La sonda vesical permanent.. La cura correcta dels drenatges.

Accions a realitzar:• Prendre les constants vitals i valorar l’estat de consciència.• Practicar la respiració i expectoració sense que produeixi dolor.• Conèixer i prevenir les complicacions específiques de cada intervenció.• Col·locar la persona en posició lateral de seguretat, en alguns casoso i

arreglar la roba de llit.• Abrigar amb mantes, si precisa.• Comprovar les connexions dels drenatges, la sèrum teràpia, l’estat dels

apòsits.• No donar beguda o aliment fins que el metge ho autoritzi.• Posar barres laterals de seguretat, en alguns casos.• Deixar el timbre al seu abast i atendre les seves necessitats.

Preparació de la unitat del pacient:

L’objectiu és proporcionar comoditat i facilitar la recuperació.

• Activitats : Deixar el llit preparat per quan arribi el pacient intervingut.

• Després de ventilar l’habitació, escalfar-la i deixar mantes a punt.

• Comprovar el bon funcionament de les tomes d'oxigen i d’aspiració.

• Col·locar els equips que necessiti : pal de sèrum,bomba d’infusió, amarador, aspirador.

Recepció i primera avaluació de la persona intervinguda.

• Es fan les següents observacions i es registren:• Color de la pell: pal·lidesa, cianosi. Sudoració, pell seca o humida,

presència de set, dolor, tremolor, fred, vòmits, nàusees. • Respiració: dispnea, bradipnea, taquipnea o polipnea, estertors. • Revisar els apòsits, sondes, perfusions i drenatges. • Posició adequada.• Ajudar a passar-la al llit. Posar el cap de costat i lleugerament

aixecat.• Prendre les constants vitals i comprovar l’estat de consciència.• Deixar el timbre a l’abast.

Recepció i primera avaluació de la persona intervinguda (cont.)

• Deixar la Història Clínica al control d’Infermeria.• Comprovar que la punció endovenosa està ben

fixada i que funciona al ritme prescrit.• Comprovar el bon funcionament de la sonda i el

drenatge i observar i enregistrar el contingut de la bossa col·lectora.

• Anota la quantitat, color, olor,etc. Etiquetar les bosses.

• Si l’apòsit quirúrgic està tacat, marcar-lo amb retolador i anotar l’hora i la data.

Actuació de l’Auxiliar d’Infermeria en hores posteriors :

• Fisioteràpia respiratòria per a permeabilitzar les vies, fluïdificar les secrecions. Respiració forçada, hidratació oral.

• Fer canvis posturals i deambulació precoç per millorar l’estat respiratori, prevenció de nafres, prevenció d’estasi venosa i de l’estrenyiment.

• Realitzar el balanç hídric.

ELS DRENATGES QUIRÚRGICS.

• Es una tècnica quirúrgica que s’utilitza per afavorir la sortida de secrecions , líquids orgànics infectats o no , de l’interior del cos a l’exterior.

Finalitat dels drenatges:

• Promoure la cicatrització.• Prevenir l’acumulació de substàncies en

cavitats.• Redueix el risc d’infecció.• Intervenir ràpidament en cas d’infecció.• Permet el control exacte del volum i

característiques de la secreció. Control qualitatiu i quantitatiu del líquid eliminat.

Inconvenients dels drenatges:

• Es una porta d’entrada a microorganismes.• La immobilització del pacient.• Les molèsties en les cures i la seva retirada.

Drenatges de Penrose:

Drenatges per aspiració en buit:

Vigilància dels drenatges:

• Verificar el punt de sutura.• Fixar el tub al llit i vigilar la mobilització del pacient.• Assegurar-se que hi ha buit al recipient.• Permeabilitat. Observar que el tub de drenatge

continua permeable.• Evitar el reflux. No aixecar el drenatge per sobre el

pacient.

• Cura estèril. Mesures d’asèpsia.• Observar i registrar la quantitat, color, olor.• Vigilar que la pressió sigui de 10

aproximadament i que el sistema tingui un funcionament correcte. Canviar el dipòsit quan està a ¾ parts de la capacitat

Tipus de drenatges :

1. Els drenatges passius. Actuen per capil·laritat o per gravetat. Són simples i oberts. Té una banda radioopaca . Penrose, gassa en cigarret.

• La força de la gravetat fa que el líquid es desplaci per l’interior d’un tub impermeable, que té l’extrem intern a major alçada que l’extern. El líquid cau fora del cos. ( tub de Kher, tub de silicona, drenatge pleural simple, Saratoga per declivi).

Els drenatges actius.

• Aspiren el contingut acumulat a l’interior del cos. Buiden un volum major.

Saratoga, tub de silicona. Drenatge pleural per aspiració - Pleur-evac-

El tub de silicona :

• Dispositiu de drenatge passiu que actua per gravetat. Consisteix en un cilindre buit que comunica la llera quirúrgica amb l’exterior del cos. Drena per capil·laritat. Es fixa a la pell amb un punt de sutura i es connecta a una bossa col·lectora o de colostomia.

Tub de Kher:

Té forma de T. S’utilitza en els conductes biliars, després de la colecistectomia. Permet que la bilis passi al budell sense acumular-se a l’interior del colèdoc, afavorint la cicatrització.

El Redon :

• Consta d’un tub de polietilè amb perforacions laterals, que es col·loca a la ferida quirúrgica i se subjecta a la pell amb un punt de sutura. Es connecta a una ampolla de vidre o plàstic en la que hi ha buit.

El Saratoga :

És un dispositiu de drenatge consta d’un tub pla de silicona, de doble llum, que permet alternar els drenatges passiu i actiu.

El Pleur-evac :

• Es un dispositiu de drenatge tancat amb pressió negativa continuada, que evacua aire i /o líquid des de la cavitat pleural. Permet els moviments respiratoris. L’equip ha d’estar sempre en posició vertical i que els tubs de drenatge estiguin nets.

Cures d’ Infermeria en relació als drenatges en declivi i per aspiració.

• Material necessari : guants, safata amb aigua tèbia, sabó, gasses estèrils, sèrum fisiològic, povidona iodada, esparadrap, equip col.lector.

• Procediment :• Informar al pacient de les cures. Col.locar-lo

en posició còmode.• Rentar-se les mans i posar-se guants.

Cures dels drenatges (cont)

• Observar a diari el punt d’inserció, detectar signes d’ inflamació, comprovar que està ben fixat .

• Mesurar la quantitat drenada i observar les característiques.• Col·locar un apòsit, o bé una bossa de colostomia. • En alguns casos es fa una irrigació de 20 cm 3 per mantenir el tub

permeable.• Rentar la pell del voltant amb aigua i sabó. Assecar i aplicar povidona iodada.• Registrar els procediments realitzats.• Per retirar el dispositiu : es retira el punt de sutura i el tub. Es col·loca un apòsit oclusiu amb gasses estèrils i esparadrap.

Definició de ferida

• És el trencament de l’estructura d’un òrgan causat per un traumatisme.

• La cicatrització depèn de : la localització de la lesió, la seva gravetat i extensió i la capacitat de les cèl·lules per a reproduir-se i reomplir l’espai.

El guariment per primera intenció:

• És la sutura quirúrgica. • La proximitat de les vores i l’asèpsia fan que la

ferida guareixi aviat.• Aquest procés es desenvolupa en tres fases : I. Reacció. II. Regeneració. III. Remodelació.

El guariment per segona intenció :

El guariment és més lent, de la ferida drena més líquid. Pot haver inflamació crònica i dificultats de guariment.

Les complicacions de les ferides.

• Hemorràgia : sortida de sang dels vasos que indica una manca d’hemostàsia.

• Hematoma : Col·lecció de sang localitzada a l’interior del cos.• Infecció : És la implantació de gèrmens patògens a l’interior

de l’organisme.• Dehiscència : És la separació de les parets de la ferida,

perquè el teixit connectiu format no ha pogut resistir les forces mecàniques de distensió. Pot aparèixer després d’un esforç : tossir, defecar, vomitar, etc.

• Evisceració : És la sortida de les vísceres a través de la paret musculocutània.

Complicacions de les ferides (cont)

• Fístula : És la creació d’una comunicació anormal entre dues cavitats o entre una cavitat i l’exterior del cos. Augmenta el risc d’infecció i el dèficit hidroelectrolític. Pot haver fístula entre : el colèdoc i la paret abdominal, entre el recte i la vagina, etc.

• Granuloma: creixement de teixit que dificulta la cicatrització.

• Canvi de color: cal evitar el sol directe durant un any.

El carro de cures.

• És un element portàtil, amb safates i calaixos i suports per bossa de deixalles. Es trasllada per realitzar les cures a les unitats d’hospitalització. Es comença per la cura més neta finalitzant amb la cura més contaminada o bé infectada. En acabar es buida el carro,es neteja amb aigua, sabó i lleixiu i es replena del material a utilitzar de manera ordenada.

LA CURA DE LES FERIDES.

Set de cures estèril:

Protocol de la cura estèrilMaterial necessari : 1. Equip de cures: pinces de dissecció, gasses estèrils, batea o ronyonera, una

talla, un amarador, guants i tisores . 2. Una solució de neteja : aigua i sabó, Cloramina, sèrum fisiològic, etc.3. Una solució desinfectant : povidona iodada (Betadine, etc ), aigua

oxigenada, etc.4. Apòsit : Linitul ( tul gras ) o bé, Mepitel ( làmina de silicona), si precisa . Un apòsit adequat a l’estat e la úlcera, per prescripció mèdica.5. Material per fixar l’apòsit : esparadrap, benes de cotó o bé de crêpe,

malles tubulars i elàstiques, o bé cotó o benes de cel·lulosa per encoixinar.

Una bossa de deixalles.

Elecció d’ un apòsit :

• Enzimàtic : afavoreix el desbridament químic de la ferida i el creixement del teixit de granulació. S’ utilitza colagenasa o fibrolisina, en un apòsit humit per a potenciar la seva acció.

• Hidrogel i hidrocoloidals : Estoven i separen la necrosis. Aporten humitat, que afavoreix la granulació i cicatrització.• Foam. Espumes polimèriques :Absorbeixen l ‘exsudat,eviten la maceració.• Alginats : Algues marines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exsudat.• Poliuretans : Indicats en graus inicials, i quan no hi ha exsudat.• Carboni activat : Indicats en úlceres infectades i amb mala olor.• Rosa Mosqueta : potent cicatritzant.• La mel te propietats antibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement del

teixit.

Procediment de la cura :

• Posar-se guants estèrils i preparar un camp estèril amb el material necessari.

• Si una ferida està infectada es realitza la última i no s’entra el carro de cures a l’habitació.

• Retirar l ‘apòsit, observar l’ exsudat ( color, olor, presència de sang, ...)• Si no es desprèn fàcilment, humitejar amb alcohol l’esparadrap, o bé

deixar estovar una estona aplicant aigua. No arrencar mai gasses adherides. Canviar-se de guants.

• Netejar de dins a fora amb gasses estèrils i solució de neteja.• Eliminar el teixit mort o esfàcels. • Desbridar consisteix en la resecció del teixit desvitalitzat amb un

bisturí.

Cura estèril ( cont )

• En alguns casos, irrigar la úlcera amb aigua i sabó i una gerra i palangana.

• Secar de dintre a fora. • Desinfectar amb povidona iodada i cobrir con gasses.• De vegades no s’aplica povidona perquè resseca i inclús crema

el teixit regenerat.• Aplicar una pomada o un apòsit, segons la prescripció mèdica.• Acomodar al pacient, recollir el material utilitzat. • Retirar-se els guants i posar l ‘esparadrap. Rentar-se les mans.• Anotar la cura en el full d’ infermeria, enregistrar les

observacions. Netejar i completar el carro de cures.

Elecció d’ un apòsit :- Enzimàtic : afavoreix el desbridament químic de la ferida i el creixement del teixit de granulació. S’ utilitza colagenasa o fibrolisina, en un apòsit humit per a potenciar la seva acció.- Hidrogel i hidrocoloides : Estoben i separen la necrosis. Aportan humitat, que afavoreix la granulació i cicatrizació.- Foam. Espumes polimèriques : Absorbeixen l ‘exudat, eviten la maceració.- Alginats : Algues marines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exudat.- Poliuretans : Indicats en graus inicials, i quan no hi ha exudació.- Carboni activat : Indicats en úlceres infectadas i amb mala olor. - Rosa Mosqueta : potent cicatritzant.- La mel te propietats antibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement del teixit.

Elecció d’ un apòsit :- Enzimàtic : afavoreix el desbridament químic de la ferida i el creixement del teixit de granulació. S’ utilitza colagenasa o fibrolisina, en un apòsit humit per a potenciar la seva acció.- Hidrogel i hidrocoloides : Estoben i separen la necrosis. Aportan humitat, que afavoreix la granulació i cicatrizació.- Foam. Espumes polimèriques : Absorbeixen l ‘exudat, eviten la maceració.- Alginats : Algues marines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exudat.- Poliuretans : Indicats en graus inicials, i quan no hi ha exudació.- Carboni activat : Indicats en úlceres infectadas i amb mala olor. - Rosa Mosqueta : potent cicatritzant.- La mel te propietats antibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement del teixit.