Lorca va passar la Setmana

Santa del 1925 a casa de Dalí

i una temporada a Cadaqués

el 1927. D’aquesta època és

l’Oda a Salvador Dalí, que el

poeta li va dedicar.

Quan no estaven junts, s’enviaven cartes.

A Querido Salvador, querido Lorquito, de

Víctor Fernández y Rafael Santos, trobem la

correspondència entre els dos artistes

de 1925 a 1936, en la qual es fa pa-

lesa la seva relació. Un altre llibre

que indaga en la seva amistat és

Dalí, Lorca y la Residencia de Estu-

diantes, catàleg l’exposició dirigida

per Juan José Lahuerta que va recollir

material documental sobre la relació i la

posterior influència en la seva obra.

Buñuel i Dalí

Dalí i Lorca mantenien una relació quasi

amorosa. Però Buñuel no veia amb bon ulls

com el poeta, segons ell, absorbia al pin-

tor. Finalment, aquesta relació es

va refredar quan Dalí va viatjar a

Paris, on es va retrobar amb Bu-

ñuel. Allà van col·laborar a la

pel·lícula Un perro andaluz i a La

edad de oro, escrita per tots dos.

DALÍ, LORCA I BUÑUEL

GENER 2016

BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº163

Pintor, poeta i cineasta, s’ha parlat molt

de la relació entre els tres artistes i de la

seva aportació al món de l’art. A L’Indis-

cret d’aquest mes els coneixerem una mi-

ca més a través d’algunes lectures.

La Residencia de Estudiantes

Es va fundar el 1910 i molts dels seus estudi-

ants van arribar a ser reconeguts in-

tel·lectuals de l’època. Va ser allà,

als anys 20, on es van conèixer Dalí,

Lorca i Buñuel i van crear un vin-

cle d’amistat molt especial. Tam-

bé va ser allà on van entrar en

contacte amb els moviments

avantguardistes europeus, fet que

va influir molt en la seva obra posterior.

Al llibre Breve historia de la Institución Libre

de Enseñanza, Antonio Jiménez-Landi ens

explica què va significar pel pensament i

l’aprenentatge interdisciplinar aquesta ins-

titució i la seva residència.

Lorca i Dalí

Els tres artistes admiraven l’o-

bra de cadascun dels altres i

col·laboraven en moltes ocasi-

ons. Dalí i Lorca van començar

a tenir una relació més estreta.

Per saber-ne més.

Al llibre Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin, l’especialista en la Genera-

ció del 27, Agustín Sánchez Vidal, retrata la relació amor- odi que es va

establir entre els tres genis. Pel·lícules, pintures, poemes i anècdotes de la

seva vida i de la Residència de Estudiantes són una part de la seva obra,

però també ens presenta una època fonamental per a la cultura con-

temporània, que va donar lloc a l’anomenada Generació del 27.

llarg dels seus últims 15 dies

abans de morir, el pintor

rememorarà la seva vida a

la ciutat de Venècia. Per

un costat, la seva passió

artística i els problemes

amb els cercles venecians,

per un altre, la seva intensa

vida familiar al voltant dels seus fills, inca-

paços de lliurar-se de la tirania del

pintor.

Pintors ficticis

Algunes novel·les tenen com a

protagonista pintors famosos fic-

ticis. Aquest és el cas de Barbazul

de Kurt Vonnegut, que fa una

anàlisi de l'expressionisme abstracte

a través del pintor Rabo Karakebian. Ka-

rakebian està retirat i viu en una mansió

de Long Island. La trobada amb una es-

criptora l’animarà a començar a escriure

la seves memòries. El relat

de l’autobiografia d’aquest

pintor fictici té escenes i

anècdotes de la vida real

d’alguns artistes expressionis-

tes com Mark Rothko, Arshile

Gorky o Jackson Pollock.

Literatura, pintura i cine-

ma estan connectats,

com totes les arts en ge-

neral. Moltes de les

pel·lícules que veiem al

cinema estan basades

en novel·les, i pintors i obres pictòriques són

els protagonistes de molts llibres com els

que us presentarem.

Pintors famosos

Johannes Vermeer fou un pintor

holandès i les seves obres eren

paisatges contemporanis: esce-

nes domèstiques, retrats de perso-

nes de totes les classes socials i vis-

tes urbanes. La novel·la La noia de

la perla, de Tracy Chevalier, porta

el nom d’una obra del pintor i recrea la vi-

da de la noia que es retrata al quadre. Gri-

et, amb setze anys, entra a treballar com a

minyona a la casa de Vermeer i aviat

atraurà la mirada del seu

amo.

Molt més centrada en les vi-

vències de l’artista, està la

novel·la sobre Tintoretto La

larga espera del àngel, de

Melania G. Mazzucco. Al

LITERATURA I ART

Pintura i demència

Un tema recorrent a les no-

vel·les sobre pintors són els

artistes amb trastorns mentals.

Un exemple és Els lladres del

cigne d’Elisabeth Kostova, en

el qual una psiquiatra ha de tractar un

pintor que, sense raó aparent, ha destruït

un quadre d’un museu. O la novel·la psi-

cològica d’Ernesto Sabato El túnel, en la

qual l’artista Joan Pablo Castel assassina

una dona que coneix en una exposició.

El negoci de l’art

Dins el món de l’art també hi

ha persones que s’hi dedi-

quen professionalment com a

marxants i galeristes. Una altra

ocupació és la de lladre d’art,

mitificada pel cinema i la literatura. En

aquest àmbit es troba la novel·la La extra-

ordinaria vida de William Petty, d’Alexan-

dra Lapierre, basada en la vida real d’un

lladre d’obres d’art, que va ser el primer

en aconseguir tresors de l’antiga Grècia.

BIB

LIO

NO

VE

TA

TS

AG

EN

DA

A C T I V I T A T SA C T I V I T A T S D E S T A C A D E SD E S T A C A D E S

La familia Bélier

Eric Lartigau

Tots els membres de la família

Bélier són sordmuts, excepte

Paula, de 16 anys, que fa d'intèr-

pret pels seus pares. Ara ha deci-

dit preparar-se per una audició

a Radio France, però aquesta

elecció l’obligarà a allunyar-se

de la seva família. DVD Fam

La calumnia

William Wyler

Karen i Martha són les directores

d’una exclusiva escola per ne-

nes. Una de les alumnes, per

venjar-se d’un càstig, difondrà

un rumor acusant les professo-

res, fet que tindrà unes conse-

qüències immediates i tràgiques. DVD Cal

Los Caballos de Dios

Nabil Ayouch

Yachine, de set anys, i el seu ger-

mà Hamid, d’onze, viuen en un

poblat de Casablanca, envol-

tats de violència, misèria i drogo-

addicció. Quan Hamid surt de la

presó, s’ha convertit en un isla-

mista radical i convenç a Yachi-

ne i els seus amics d’unir-se als

seus “germans”. DVD Cab

Love & mercy

Bill Pohlad

La vida del músic i compositor

Brian Wilson, fundador dels Be-

ach Boys, la seva influència en

el món de la musica i, també,

els seus problemes nerviosos que

el van portar a conèixer el polè-

mic terapeuta Eugene Landy. DVD Lov

Dilluns 11 de gener a les 20h

Parlem de… Abans que pugi

el teló

Amb Víctor Alexandre i Jaume

Pla

Dissabte 16 de gener a les 12 h

Hora del conte Cinc contes

dels cinc continents

Amb Gerard Garcés

Dimecres 13 de gener a les 18h

Hora del conte Objectiu: la lluna

Amb Glòria Arrufat

A partir del 21 de gener

Curs de Guió cinematogràfic

A càrrec de Jordi Cadena

Dimarts 26 de gener a les 18 h

Hora del conte Viatge amb

instruments dels 5 continents

A càrrec de Pau Tarruell

Divendres 15 de gener a les 19h

Activitat familiar Light Painting

A càrrec de Jordi Màrquez,

fotògraf

Totes les activitats a

bibliomil.wordpress.com/agenda/

El Petit

Biblioteca Central

Gabriel Ferrater

Av. Pla del Vinyet, 40

Telèfon 935892749

bibliotecagf@santcugat.cat

Biblioteca de Mira-sol

Marta Pessarrodona

Plaça d’Ausiàs March, 2

Telèfon 935657097

bibliotecamp@santcugat.cat

Biblioteca Volpelleres

Miquel Batllori

Carrer de Pau Muñoz, 3-5

Telèfon 935657077

bibliotecamb@santcugat.cat

en figures com rodones, qua-

dres o triangles i, així, podrem

dibuixar qualsevol cosa. A

més, altres llibres de la mateixa

autora com Aprèn a dibuixar

animals i personatges o Aprèn

a dibuixar oficis, us ajudaran a

millorar allò que pinteu.

I si voleu fer-ho com a professi-

onals, el dibui-

xant Daniel Torres

ens dóna alguns

consells i ens ex-

plica molts trucs,

al seu llibre Jóve-

nes dibujantes.

Us agrada dibui-

xar? Aquest mes

de gener us volem

proposar que co-

menceu l’any pin-

tant un dibuix per a

la vostra habitació.

Dibuixar pot ser més senzill del

que penseu, sobretot amb l’a-

juda d’alguns lli-

bres. A Aprèn a

dibuixar, de Rosa

M. Curto ens en-

senya com tot el

que ens envolta

es pot convertir

ET VE DE GUST

L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM?

bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat

La nena de l’arbre

Rubèn Montañá

I*** Mon

L’Ona està jugant a futbol i, de sobte, es cola la pi-

lota a sobre d’un arbre que hi ha a fora de l’esco-

la. Decideix sortir i anar a buscar-la. Puja a l’arbre,

però no troba res, puja més i allà troba una nena

abraçada a la pilota. Aquesta nena viu allà, da-

munt l’arbre! I no vol saber res del món. A l’Ona li

sembla estrany que ella visqui amagada i ningú no

la trobi a faltar. Aquest misteri fa que vulgui saber més coses de

l'Aurèlia, la nena de l’arbre.

M’ha agradat molt aquesta història perquè és molt interessant i

divertida, a més, té quasi de tot.

Oumaina Chakkar, 11 anys.