fins que un d’ells creui la

línia prohibida i s’enamori

d’una nativa.

Amors que marquen

També va ser un amor pro-

hibit el que va sorgir entre

l’adolescent Marguerite

Duras, de família em-

pobrida, i un ric comerciant xinès de

26 anys. Duras recorda a la seva no-

vel·la autobiogràfica, L’amant, les

relacions apassionades, d’amor i

odi, que va mantenir amb el Lee i

que la van marcar per a tota la vida.

Relacions inesperades

Hi ha relacions que apareixen de manera

inesperada i ens canvien la vida de dalt a

baix. Aquest és el cas del

protagonista de El caníbal,

d’Isabel-Clara Simó. Blai té

una vida grisa i ensopida,

però tot canvia quan coneix

a Rosario, una prostituta co-

lombiana de qui s’enamora

perdudament.

AMORS IMPOSSIBLES

FEBRER 2016

BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº164

Aquest mes de febrer, volem fer un home-

natge a Sant Valentí i a l’amor cec. Parla-

rem de novel·les sobre amors difícils, de re-

lacions complicades i de bojos enamorats.

Amors prohibits

Attila, un jove que pertany a una família

pobre hongaresa, i Orsolva, de família bur-

gesa alemanya, són els protago-

nistes de Breve historia de un

amor eterno, de Szilárd Rubin.

Una història d’amor impossible,

que comença a finals de la II

Guerra Mundial, amb una relació

romàntica, apassionada i doloro-

sa. Tot i així, les dificultats de la parella

faran que pugui acabar convertint-se en

un simple afer sexual descoratjador.

Situada també a mitjans del segle XX, Pal-

meras en la nieve de Luz

Gabàs, ens transporta a

l’illa de Fernando Poo, on

arriben dos germans que

venen d’Osca, per viure

amb el seu pare. Allà des-

cobriran l’intensa vida soci-

al de la ciutat. Tot anirà bé,

Cartes d’amor

Un clàssic del dia de Sant Valentí són les cartes que escri-

uen els enamorats confessant els seus sentiments. Meri

Torras va recollir al seu llibre Amors a la carta, algunes de

les epístoles romàntiques que apareixen a les novel·les

d’escriptors catalans com Mercè Rodoreda o Pere Cal-

ders.

Llegendes internacionals

Probablement la cultura irlandesa i, con-

cretament la celta, és de les més riques

d’Europa en faules tradicionals. A Los es-

pectros i otros cuentos fantàsticos irlan-

deses, de W.B. Yeats, es troben tota clas-

se de relats sobre éssers fantàstics, en-

canteris, filtres d’amor i misteris.

Si ens apropem a Japó, escolta-

rem les llegendes budistes i contes

sobre les kami de les quals ens

parla Irene Seco Serra a Leyen-

das y cuentos del Japón, narra-

cions tradicionals, majoritària-

ment protagonitzades per ani-

mals reals o fantàstics i fantasmes.

Conservar la cultura pròpia

Arribant a Mèxic, entre Tehuantepec i

Chiapas, viuen els indis huave, els quals

han conservat les seves tra-

dicions i la seva cultura mit-

jançant la transmissió oral

de diferents mites i llegen-

des. Albert Mestres fa un re-

cull d’aquests a El conte de

la Llacuna.

Les llegendes són relats que naveguen

entre el mite i la realitat, són històries que

circulen per tot el món, moltes transmeses

oralment i d’altres que ens han arribat a

través de la literatura escrita.

Llegendes catalanes

Catalunya té moltes llegendes sobre

dracs, bandolers, dones d’aigua,

etc. Cèsar Alcalà ha fet un ampli

recull al seu llibre Històries encanta-

des de Catalunya, en el qual tro-

bem relats de tot el país. Més cen-

trat en la zona de la serralada, a

Viatge al Pirineu fantàstic, Pep Coll

fa un recorregut per les històries de

rareses geològiques i fets històrics

del Pirineu català.

A l’altra cantó, a la costa, es podien es-

coltar les aventures que explicaven mari-

ners i pescadors sobre el

mar. Miquel Martín ens

narra algunes a Llegendes

de mar de la Costa Brava,

on sirenes i monstres ma-

rins s’ajunten amb pirates i

contrabandistes.

LLEGENDES

Lluny de fades i prínceps

A l’Àfrica la literatura també era

majoritàriament oral. Però als seus

contes no trobarem ni fades, ni

reis, ni prínceps. Tal i com es pot

comprovar a Cuentos y leyendas

masai, d’Alfredo Francesch, els

protagonistes de les històries d’a-

quest continent moltes vegades

són guerrers, elefants i hienes.

BIB

LIO

NO

VE

TA

TS

AG

EN

DA

A C T I V I T A T SA C T I V I T A T S D E S T A C A D E SD E S T A C A D E S

Del 18 de gener al 7 de febrer

Exposició: Associació de

lectura fàcil

A càrrec d’Associació de

Lectura Fàcil

Dissabte 20 de febrer a les 12 h

Hora del conte: Llegendes

d’aquí i d’allà

Amb Gemma Ventura

Dimecres 10 de febrer a les 18h

Hora del conte: Animàlia

Amb Sherezade

Del 23 de febrer al 15 de març

Exposició: Retrats de la paraula

A càrrec de Diputació de

Barcelona

Dimarts 23 de febrer a les 18 h

Hora del conte: Vida i històries

d’en Dahl

Amb Roger Corominas

Divendres 26 de febrer a les 19h

Conferència: Història del barri

de Volpelleres

A càrrec de José Fernando Mo-

ta i Domènec Miquel

Totes les activitats a

bibliomil.wordpress.com/agenda/

El juego de Christopher

R.J. Palacios

Christopher va ser el millor amic

d’August (de Wonder) fins que

es va canviar de casa. Ara

hauran d’aprendre que la veri-

table amistat requereix un es-

forç.

JN Pal

Judas

Amos Oz

Shmuel Ash s’enfonsa quan la

seva novia l’abandona, els seus

pares s’arruïnen i ha d’abando-

nar la universitat. En aquell mo-

ment podrà trobar refugi a Je-

rusalem.

N Oz

Diamant blau

Care Santos

Silvestre Pujolà és un home fet a

si mateix que va deixar enrere

el seu passat rural. Anys més

tard, la seva néta renunciarà a

aquesta posició social per

amor.

N San

La llei del menor

Ian McEwan

La jutge Fiona Maye, acostu-

mada a avaluar la vida dels

altres en moments complexos,

de sobte s’adona que precisa-

ment la seva existència no es

com voldria.

N Mac

El Petit

Biblioteca Central

Gabriel Ferrater

Av. Pla del Vinyet, 40

Telèfon 935892749

bibliotecagf@santcugat.cat

Biblioteca de Mira-sol

Marta Pessarrodona

Plaça d’Ausiàs March, 2

Telèfon 935657097

bibliotecamp@santcugat.cat

Biblioteca Volpelleres

Miquel Batllori

Carrer de Pau Muñoz, 3-5

Telèfon 935657077

bibliotecamb@santcugat.cat

els més petits.

Els més grans o atrevits po-

deu provar amb les idees del

llibre Máscaras y antifaces

de Maria Pilar Amaya, amb

instruccions per fer-ne de

molt originals, des d’un drac

fins a un rellotge.

I si us agrada reciclar, podeu

fer moltes coses amb objec-

tes que teniu

per casa amb

el llibre Crea

màscares in-

creïbles, de

Jen Green.

Segur que a

hores d’ara ja

heu escollit

una disfressa

pel dia de

Carnestoltes.

Us proposem fer també una

màscara, per afegir-la a la

vostra roba.

Per als més petits, Bernadette

Theulet-Luzié explica com fer

algunes d’ani-

mals, de reis i

de fades al seu

llibre Creant

màscares amb

ET VE DE GUST

L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM?

bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat

La Festa Major

I791.6 Fes

És un llibre per saber més sobre les Festes Ma-

jors. Explica com són les festes d’altres pobles

i és fàcil de llegir, perquè està en lletra de

pal. S'entén molt bé amb les fotos i els dibui-

xos.

A nosaltres ens ha agradat molt per què som

d’una colla castellera i hem pogut veure

imatges reals d’altres castellers.

Paula Mendoza, 6 anys.

Alba Morales, 6 anys.