I.E.S. Joan Ramis i Ramis · Pàgina: 1 I.E.S. Joan Ramis i Ramis Departament de Tecnologia...

Pàgina: 1

I.E.S. Joan Ramis i Ramis Departament de Tecnologia

Programació del curs 2011-2012

Pàgina: 3

rogramació Departament de TECNOLOGIA P

urs_2011_2012 C

e Mataró A Sevilla D

IES Joan Ramis i Ramis_Maó

Pàgina: 5

Taula de continguts

TAULA DE CONTINGUTS.................................................................................................................................5

IN

In

DESENVOLUPAMENT PER ASSIGNATURES..............................................................................................18

TE

Co

PRO

Av

AVA

Re

Cr

Re

TE

Co

PRO

TRODUCCIÓ ................................................................................................................................................11 troducció a l'àrea de TECNOLOGIA......................................................................................................11 Introducció ...............................................................................................................................................11 Orientacions metodològiques ..................................................................................................................12 Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques..................................................13 Objectius ..................................................................................................................................................16

CNOLOGIA 2N ESO TEC_2 ......................................................................................................................18 ntinguts_Curriculars .............................................................................................................................18 Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics ...........................................................................18 Bloc 2. Tècniques d’expressió i comunicació ..........................................................................................18 Bloc 3. Materials d’ús tècnic ....................................................................................................................18 Bloc 4. Estructures...................................................................................................................................18 Bloc 5. Mecanismes.................................................................................................................................18 Bloc 6. Electricitat ....................................................................................................................................19 Bloc 7. Maquinari i programari.................................................................................................................19 Bloc 8. Tecnologies de la comunicació. Internet .....................................................................................19 Bloc 9. Tecnologia i societat ....................................................................................................................19 GRAMACIÓ DIDÀCTICA.........................................................................................................................20 BLOC 1: Procés de resolució de problemes tecnològics ........................................................................20 BLOC 2: Tècniques d’expressió i comunicació .......................................................................................21 BLOC 3 : Materials d’ús tècnic ................................................................................................................22 BLOC 4 : Estructures...............................................................................................................................23 BLOC 5 : Mecanismes.............................................................................................................................24 BLOC 6 : Electricitat ................................................................................................................................25 BLOC 7 : Maquinari i programari .............................................................................................................26 BLOC 8 : Tecnologies de la comunicació. Internet .................................................................................27 BLOC 9 : Tecnologia i societat ................................................................................................................28 aluacions i notes ...................................................................................................................................29 Orientacions per a l’avaluació..................................................................................................................29

LUACIÓ ....................................................................................................................................................30 Concrecions Departament .......................................................................................................................30 Instruments per avaluar. ..........................................................................................................................30 cuperació................................................................................................................................................30 Recuperació de l'àrea durant el curs. ......................................................................................................30 iteris de qualificació...............................................................................................................................30 Directrius per puntuar de forma numèrica: ..............................................................................................31

Metodologia ................................................................................................................................................31 cursos Didàctics....................................................................................................................................32 Bibliogràfics..............................................................................................................................................32 Tècnics.....................................................................................................................................................32 Informàtics ...............................................................................................................................................32

CNOLOGIA 3R ESO TEC_3 .......................................................................................................................33 ntinguts_Curriculars .............................................................................................................................33 Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics ...........................................................................33 Bloc 2. Tècniques d’expressió i comunicació ..........................................................................................33 Bloc 3. Materials d’ús tècnic ....................................................................................................................33 Bloc 4. Energia i la seva transformació ...................................................................................................33 Bloc 5. Electricitat i electrònica ................................................................................................................33 Bloc 6. Maquinari i programari.................................................................................................................33 Bloc 7. Tecnologies de la comunicació. Internet .....................................................................................34 Bloc 8. Tecnologia i societat ....................................................................................................................34 GRAMACIÓ DIDÀCTICA.........................................................................................................................35

AVA

MeRe

TE

Co

PRO

AVA

MeRe

IN

In

Co

BLOC 1 : Procés de resolució de problemes tecnològics....................................................................... 35 BLOC 2 : Tècniques d’expressió i comunicació...................................................................................... 37 BLOC 3 : Materials d’ús tècnic................................................................................................................ 38 BLOC 4 : Energia i la seva transformació............................................................................................... 39 BLOC 5 : Electricitat i electrònica............................................................................................................ 40 BLOC 6 : Maquinari i programari ............................................................................................................ 41 BLOC 7 : Tecnologies de la comunicació. Internet................................................................................. 42 BLOC 8 : Tecnologia i societat................................................................................................................ 43

Avaluacions i notes................................................................................................................................... 44 Orientacions per a l’avaluació ................................................................................................................. 44

LUACIÓ.................................................................................................................................................... 45 Concrecions Departament ...................................................................................................................... 45 Instruments per avaluar. ......................................................................................................................... 45

Recuperació ............................................................................................................................................... 45 Recuperació de l'àrea durant el curs. ..................................................................................................... 45

Criteris de qualificació. ............................................................................................................................. 46 Directrius per puntuar de forma numèrica: ............................................................................................. 46 todologia................................................................................................................................................ 46 cursos Didàctics ................................................................................................................................... 47 Bibliogràfics ............................................................................................................................................. 47 Tècnics .................................................................................................................................................... 47 Informàtics............................................................................................................................................... 48

CNOLOGIA TEC_4.................................................................................................................................... 48 ntinguts_Curriculars ............................................................................................................................ 48 Bloc 1. Instal·lacions en habitatges......................................................................................................... 48 Bloc 2. Electrònica................................................................................................................................... 48 Bloc 3. Control i robòtica ......................................................................................................................... 48 Bloc 4. Pneumàtica i hidràulica ............................................................................................................... 48 Bloc 5. Tècniques d’expressió i comunicació ......................................................................................... 48 Bloc 6. Tecnologies de la comunicació................................................................................................... 49 Bloc 7. Tecnologia i societat ................................................................................................................... 49 GRAMACIÓ DIDÀCTICA. ....................................................................................................................... 50 BLOC 1 : Instal·lacions en habitatges..................................................................................................... 50 BLOC 2 : Electrònica............................................................................................................................... 51 BLOC 3 : Control i robòtica ..................................................................................................................... 52 BLOC 4 : Pneumàtica i hidràulica ........................................................................................................... 53 BLOC 5 : Tècniques d’expressió i comunicació...................................................................................... 54 BLOC 6 : Tecnologies de la comunicació ............................................................................................... 55 BLOC 7 : Tecnologia i societat................................................................................................................ 56

Avaluacions i notes................................................................................................................................... 57 Orientacions per a l’avaluació ................................................................................................................. 57

LUACIÓ.................................................................................................................................................... 58 Concrecions Departament ...................................................................................................................... 58 Instruments d'avaluació........................................................................................................................... 58

Recuperació ............................................................................................................................................... 58 Recuperació de l'àrea durant el curs. ..................................................................................................... 58

Criteris de qualificació. ............................................................................................................................. 58 Directrius per puntuar de forma numèrica: ............................................................................................. 59 todologia................................................................................................................................................ 59 cursos Didàctics ................................................................................................................................... 60 Bibliogràfics ............................................................................................................................................. 60 Tècnics .................................................................................................................................................... 60 Informàtics............................................................................................................................................... 60

TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ_INF_4................................................................................................ 61

TRODUCCIÓ................................................................................................................................................ 61 troducció a l'àrea d’INFORMÀTICA ...................................................................................................... 61 Introducció............................................................................................................................................... 61 Orientacions metodològiques.................................................................................................................. 61 Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques................................................. 62 Objectius ................................................................................................................................................. 64 ntinguts_Curriculars ................................................................................................................................ 66

Pàgina: 7

PRO

AsRe

At

TE

Co

Co

Co

Co

Co

Bloc 1. Sistemes operatius i seguretat informàtica..................................................................................66 Bloc 2. Multimèdia....................................................................................................................................66 Bloc 3. Publicació i difusió de continguts.................................................................................................66 Bloc 4. Internet i xarxes socials virtuals...................................................................................................66 GRAMACIÓ DIDÀCTICA..........................................................................................................................67 Bloc 1: Sistemes operatius i seguretat informàtica..................................................................................67 Bloc 2: Multimèdia....................................................................................................................................68 Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació Bloc 3: Publicació i difusió de continguts ...........................69 Bloc 3: Publicació i difusió de continguts.................................................................................................70 Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació Bloc 4: Internet i xarxes socials virtuals .............................70 Bloc 4: Internet i xarxes socials virtuals...................................................................................................71

Metodologia didàctica ...............................................................................................................................72 Recursos didàctics ....................................................................................................................................72 PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ ..............................................................................................................72 CRITERIS DE PROMOCIÓ I QUALIFICACIÓ ............................................................................................72 Recuperacions: ..........................................................................................................................................73 QUALIFICACIÓ ...........................................................................................................................................73 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT...............................................................................................73

pectes comuns ......................................................................................................................................74 cuperació de l'assignatura pendent del curs anterior.......................................................................74

Plans de recuperació de l’àrea ................................................................................................................75 Pla de recuperació de l’àrea de TECNOLOGIA 2n ESO.......................................................................75 Pla de recuperació de l’àrea de TECNOLOGIA 3r ESO ......................................................................77 enció a la diversitat ................................................................................................................................79 Mesures d’atenció a la diversitat .............................................................................................................79 Adaptacions curriculars individuals..........................................................................................................79 Model general ACI: ..................................................................................................................................79 Instruccions per fer les adaptacions curriculars ......................................................................................79 Model concret número 1 ..........................................................................................................................80 Informe complementari a les qualificacions.............................................................................................81

CNOLOGIA INDUSTRIAL I 1R BATXILLERAT.........................................................................................82 Unitat 1. Els recursos energètics .............................................................................................................82

Continguts ..................................................................................................................................................82 Objectius .....................................................................................................................................................82 Criteris d’avaluació ....................................................................................................................................82

mpetències específiques de la matèria...............................................................................................83 Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat ...........................................83 Connexió amb altres matèries..................................................................................................................83

Unitat 2. Producció i distribució d’energia elèctrica .................................................................................83 Continguts ..................................................................................................................................................83 Objectius .....................................................................................................................................................84 Criteris d’avaluació ....................................................................................................................................84


Unitat 3. Energies alternatives.................................................................................................................86 Continguts ..................................................................................................................................................86 Objectius .....................................................................................................................................................86 Criteris d’avaluació ....................................................................................................................................87


Unitat 4. Circuits de corrent continu.........................................................................................................88 Continguts ..................................................................................................................................................88 Objectius .....................................................................................................................................................88 Criteris d’avaluació ....................................................................................................................................89


Unitat 5. Instal·lacions elèctriques domèstiques .....................................................................................90 Continguts ..................................................................................................................................................90 Objectius .....................................................................................................................................................90 Criteris d’avaluació ....................................................................................................................................90

mpetències específiques de la matèria...............................................................................................91

Cr

Cr

Cr

Cr

Cr

Cr

Co

Re

TE

OB

CO

Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat .......................................... 91 Connexió amb altres matèries ................................................................................................................. 91

Unitat 6. Propietats i assaigs................................................................................................................... 91 Continguts.................................................................................................................................................. 91 Objectius .................................................................................................................................................... 92

iteris d’avaluació ................................................................................................................................... 92 Competències específiques de la matèria .............................................................................................. 92 Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat .......................................... 93 Connexió amb altres matèries ................................................................................................................. 93

Unitat 7. Metal·lúrgia i siderúrgia ............................................................................................................ 93 Continguts.................................................................................................................................................. 93 Objectius .................................................................................................................................................... 93


Unitat 8. Metalls no fèrrics....................................................................................................................... 95 Continguts.................................................................................................................................................. 95 Objectius .................................................................................................................................................... 95


Unitat 9. Materials no metàl·lics .............................................................................................................. 96 Continguts.................................................................................................................................................. 96 Objectius .................................................................................................................................................... 97


Unitat 10. Màquines simples i elements de màquines............................................................................ 98 Continguts.................................................................................................................................................. 98 Objectius .................................................................................................................................................... 98

iteris d’avaluació ................................................................................................................................... 99 Competències específiques de la matèria .............................................................................................. 99 Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat .......................................... 99 Connexió amb altres matèries ............................................................................................................... 100

Unitat 11. Mecanismes de transmissió de moviment............................................................................ 100 Continguts................................................................................................................................................ 100 Objectius .................................................................................................................................................. 101

iteris d’avaluació ................................................................................................................................. 101 Competències específiques de la matèria ............................................................................................ 101 Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat ........................................ 101 Connexió amb altres matèries ............................................................................................................... 102

Unitat 12. Accionaments pneumàtics.................................................................................................... 102 Continguts................................................................................................................................................ 102 Objectius .................................................................................................................................................. 103 Criteris d’avaluació ................................................................................................................................. 103

mpetències específiques de la matèria ............................................................................................ 103 Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat ........................................ 103 Connexió amb altres matèries ............................................................................................................... 104 Seqüenciació............................................................................................................................................ 104

Distribució temporal dels continguts per trimestres .............................................................................. 104 Metodologia.............................................................................................................................................. 104 Recursos didàctics.................................................................................................................................. 105 Instruments d'avaluació.......................................................................................................................... 105 Distribució temporal de les proves ....................................................................................................... 106

cuperació ............................................................................................................................................. 106 CNOLOGIES DE LA INFORMACIÖ_BATXILLERAT_CIENTÍFIC.......................................................... 106

JECTIUS .............................................................................................................................................. 106 GENERALS........................................................................................................................................... 106 ESPECÍFICS ......................................................................................................................................... 107 NTINGUTS........................................................................................................................................... 107

1. Conceptes bàsics de la informàtica .................................................................................................. 107 2. El tractament de textos amb OpenOffice.org Writer ......................................................................... 107 3. El full de càlcul OpenOffice.org Calc................................................................................................. 107

Pàgina: 9

AV

MÚS

TE

OB

CO

CRITERIS DE PROMOCIÓ I QUALIFICACIÓ ..........................................................................................115 QUALIFICACIÓ .........................................................................................................................................116 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ ............................................................................................................116 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.............................................................................................116 ÚS DE LA LLENGUA................................................................................................................................116

4. La base de dades OpenOffice.org Base ...........................................................................................108 5. El sistema operatiu ............................................................................................................................108 6. Disseny de pàgines Web NVU ..........................................................................................................108 7. Llenguatges de programació .............................................................................................................108 SEQÜENCIACIÓ ...................................................................................................................................109

METODOLOGIA DIDÀCTICA ...................................................................................................................109 RECURSOS DIDÀCTICS ..........................................................................................................................109 ALUACIÓ ..................................................................................................................................................110 CRITERIS D’AVALUACIÓ ........................................................................................................................110 PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ ............................................................................................................110 CRITERIS DE PROMOCIÓ I QUALIFICACIÓ ..........................................................................................110 QUALIFICACIÓ .........................................................................................................................................111 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ............................................................................................................111

ESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................................111 DE LA LLENGUA ................................................................................................................................111

CNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. (HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS)........................................111 JECTIUS...............................................................................................................................................111

GENERALS ...........................................................................................................................................111 ESPECÍFICS..........................................................................................................................................111 NTINGUTS............................................................................................................................................112

1. Conceptes bàsics de la informàtica...................................................................................................112 2. El tractament de textos amb Writer de OpenOffice...........................................................................112 3. Tractament d'informació numèrica ....................................................................................................112 4. El sistema operatiu ............................................................................................................................113 5. La base de dades Base de OpenOffice.............................................................................................113 6. Disseny Pàgines Web NVU...............................................................................................................113 7. La multimèdia.....................................................................................................................................113

SEQÜENCIACIÓ .......................................................................................................................................114 METODOLOGIA DIDÀCTICA ...................................................................................................................114 RECURSOS DIDÀCTICS ..........................................................................................................................115 AVALUACIÓ..............................................................................................................................................115 CRITERIS D’AVALUACIÓ.........................................................................................................................115 PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ ............................................................................................................115

Pàgina: 11

PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA Introducció Introducció a l'àrea de TECNOLOGIA

troducció In La tecnologia, com a àrea d’activitat de l’ésser humà, tracta de resoldre necessitats i problemes individuals i col·lectius, mitjançant la invenció, la fabricació i l’ús d’objectes, màquines, serveis i sistemes tècnics, i empra

ls recursos de la societat en la qual està immersa.

Aquest currículum pretén definir aquests oneixements i les línies metodològiques que n’orienten la didàctica.

ics que, mancat d’experimentació, manipulació i construcció, ot derivar en un enciclopedisme tecnològic inútil.

se li facilita iar entre les diferents formes d’incorporació al món laboral o orientar-se cap a estudis posteriors.

l’aula, sinó una estructura que ajuda a comprendre el conjunt de coneixements que s pretén durant l’etapa:

•

fan referència a tècniques de treball, models de treball en equip i hàbits de seguretat i salut a la feina.

•

ció d’aplicacions. S’ha d’incorporar l’ús d’eines informàtiques per elaborar la documentació tecnològica

e L’acceleració que s’ha produït en el desenvolupament tecnològic durant el segle XX i que encara ha estat més pronunciada en els albors del XXI, justifica la necessitat formativa en aquest camp. El ciutadà necessita coneixements suficients per ser un agent actiu en aquest procés, ja sigui com a consumidor dels recursos que la tecnologia posa a les seves mans o com a productor d’innovacions.c En concret, la matèria de tecnologies en l’educació secundària obligatòria tracta de fomentar l’aprenentatge de coneixements i el desenvolupament de destreses que permetin tant la comprensió dels objectes tècnics com la seva utilització. També pretén que l’alumnat usi les noves tecnologies de la informació i la comunicació com a eines en aquest procés, a més de com a finalitat en si mateixes. Així mateix, es planteja el desenvolupament de la capacitació necessària per fomentar l’esperit innovador en la recerca de solucions a problemes existents. Per tant, podem entendre que la matèria de tecnologies s’articula a l’entorn del binomi format per coneixement i aplicació, ambdós amb un pes específic equivalent. Una contínua manipulació de materials sense els coneixements tècnics necessaris ens pot conduir a un mer activisme i, de la mateixa manera, a un procés d’ensenyament i d’aprenentatge purament acadèmp Tenint en compte aquests postulats es planteja la necessitat d’una activitat metodològica basant-se en tres principis. D’una banda, es fa imprescindible adquirir els coneixements tècnics i científics necessaris per comprendre i desenvolupar l’activitat tecnològica. En segon lloc, aquests coneixements adquireixen la seva raó de ser si s’apliquen en l’anàlisi dels objectes tecnològics existents i en la seva possible manipulació i transformació, sense oblidar que aquesta anàlisi s’ha d’emmarcar transcendint el mateix objecte i integrant-lo en l’àmbit social i cultural de l’època en què es produeix. En tercer lloc, la possibilitat d’emular processos de resolució de problemes a través d’una metodologia de projectes es converteix en la finalització d’aquest procés d’aprenentatge i adquireix la seva dimensió completa amb les dues activitats precedents. A més, aquesta última activitat requereix que l’alumnat treballi en equip i permet que desenvolupi les qualitats necessàries per a un futur treball professional dins un grup. Així doncs, les distintes vessants de la matèria permeten desenvolupar en l’alumnat hàbits i capacitats que els seran imprescindibles en el futur, així com conèixer les tecnologies utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears. D’aquesta manera tr Els continguts s’estructuren entorn dels principis científics i tècnics necessaris per a la tasca tecnològica i, dins l’enorme multiplicitat de tècniques i coneixements que hi conflueixen, s’han articulat els blocs que s’esmenten a continuació, de manera que l’alumnat pugui establir una visió comprensiva des de les tecnologies manuals fins a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Així mateix, els continguts integrats als diferents blocs no es poden entendre separadament, per la qual cosa aquesta organització no suposa una forma d’abordar els continguts a e

Procés de resolució de problemes tecnològics. Constitueix un dels eixos metodològics a l’entorn del qual s’articula la matèria, de manera que la resta dels blocs proporcionen recursos i instruments per desenvolupar-lo, incorporant els que

Maquinari i programari. Integra part dels continguts associats a les tecnologies de la informació i la comunicació. Es pretén el coneixement dels elements fonamentals que constitueixen el maquinari d’un ordinador. S’han de destacar els continguts de tipus procedimental, tant en la connexió de dispositius electrònics com en la gestió de documents, la instal·lació, el manteniment i l’actualitza

• Tècniques d’expressió i comunicació. Possibilita a l’alumnat la utilització de les tècniques bàsiques de

dibuix i el maneig de programes de disseny gràfic necessaris per a l’activitat tecnològica.

• Materials d’ús tècnic. Recull els continguts bàsics sobre característiques, propietats i aplicacions dels

s elements que la formen i la funció que hi realitza cada element.

moviments i forces.

•

• Tecnologies de la comunicació i Internet. Desenvolupa els continguts lligats a les diverses tecnologies,

• Energia i la seva transformació. Proporciona el coneixement de les fonts d’energia i les tecnologies

• Control i robòtica. Fa referència a l’estudi de sistemes capaços de regular el seu propi comportament

• ids com a mode de

transmissió de l’energia necessària per moure i fer funcionar mecanismes. Aquests continguts estan

• ectes socials del fenomen tecnològic, tant respecte als

seus condicionants socioeconòmics com a tot el que afecta les seves conseqüències ètiques, laborals i

• Instal·lacions en habitatges. L’alumnat ha d’adquirir coneixements sobre els components que formen

l professorat, en la programació docent, haurà de fomentar la integració dels diferents blocs tecnològics a les

grar-los per analitzar problemes tecnològics concrets. Encara que no xisteix explícitament un bloc associat a la resolució de problemes tecnològics, continuen sent vàlides les onsideracions anteriors sobre el paper central d’aquests continguts, que hauran estat apresos al

materials tècnics més comuns emprats a la indústria. Tenen una importància especial els continguts de tipus procedimental, referits a tècniques de treball amb materials, eines i màquines.

• Estructures. Proporciona el coneixement sobre les forces que suporta una estructura, els esforços a

què estan sotmesos el

• Mecanismes. El seu propòsit és conèixer els operadors bàsics per a la transmissió i transformació de

Electricitat. Estudia els fenòmens i sistemes associats a la font d’energia més utilitzada a les màquines.

amb fil i sense fil. Es pretén l’adquisició de destreses en el maneig d’eines i aplicacions bàsiques per recercar, descarregar, intercanviar i publicar informació.

associades per explotar-les, prenent sempre com a referència els àmbits de la indústria, el transport i l’habitatge.

• Electrònica. Els alumnes aprenen l’ús industrial i domèstic de diferents components electrònics amb

esquemes dissenyats prèviament.

basant-se en una programació prèvia i permet aproximar diverses tecnologies entre si com són l’electrònica, la mecànica i la informàtica, entre altres.

Pneumàtica i hidràulica. Estudia la tecnologia que empra l’aire comprimit i els líqu

estretament relacionats amb els continguts d’electrònica i robòtica, ja que en l’actualitat la indústria empra robots pneumàtics o hidràulics controlats mitjançant dispositius electrònics.

Tecnoloia i societat. Tracta d’entendre els asp

ambientals. Els alumnes reflexionen sobre els diferents avenços al llarg de la història i les seves repercussions econòmiques i mediambientals.

les diferents instal·lacions d’un habitatge i entendre’n l’ús i funcionament. Ha de reconèixer en un plànol i en el context real els diferents elements. S’ha de potenciar l’estalvi energètic.

Eunitats didàctiques que estableixi respectant, en tot cas, els continguts fixats per a cada curs en funció dels recursos didàctics particulars i de la pròpia lògica del procés industrial i tècnic. El quart curs, de caràcter opcional, incorpora alguns blocs que permeten avançar en els aspectes essencials recollits a la primera etapa o bé inteeccomençament de l’etapa. Orientacions metodològiques En la matèria de tecnologies és particularment important tenir present que l’alumnat està immers en un entorn altament tecnològic. Per aquest motiu, el punt de partida per obtenir nous coneixements no pot obviar els

uts tractats puguin tenir una pràctica associada, ja sigui una activitat orientada a la olució creativa de problemes o projectes, ja sigui en forma d’experiència o muntatge. A l’hora de dissenyar

coneixements previs dels alumnes, adquirits al marge de l’ensenyament reglat. L’avaluació inicial de cada unitat resulta indispensable perquè el coneixement tecnològic es construeixi de manera progressiva i significativa. S’ha de procurar que el procés d’ensenyament i aprenentatge segueixi una metodologia activa, de manera que la major part dels contings

qualsevol activitat, s’ha de valorar la relació entre el temps invertit en la pràctica, la motivació

Pàgina: 13

de l’alumnat i assoliment d’objectius.

resentin els alumnes l’aula. Tot i això, la proposta ha de ser prou oberta per deixar marge a la diversitat de capacitats i interessos.

fessorat ha de trobar l’equilibri entre deixar que l’alumnat desenvolupi les seves idees (sigui creatiu) i la ecessitat de plantejar unes pràctiques més estructurades que li permetin aplicar el coneixement adquirit en la

matèria i la seva diversitat temàtica, els recursos materials i l’organització ’espais mereixen atenció especial. S’ha de tenir en compte que la planificació de la matèria està molt

e la necessitat d’aules taller specífiques i d’aules d’informàtica on cada alumne o alumna pugui disposar d’un ordinador i el professor o

l’ La complexitat de les activitats plantejades es pot graduar de manera que atengui la diversitat de motivacions i capacitats per aconseguir que tots els alumnes assoleixen els coneixements de manera efectiva. Les activitats proposades han de ser més o menys dirigides en funció de la diversitat que paLa concreció de les tasques plantejades i el grau d’autonomia de l’alumnat resulten inversament proporcionals. Una altra mesura d’atenció a la diversitat consisteix a fer grups flexibles al llarg de l’any i heterogenis. Això permet distribuir tasques dins un grup de treball en funció de les capacitats de cadascú. El pronseva experiència diària. Les idees no viables i els errors constructius són una de les eines principals del procés d’aprenentatge i han de ser mostrades als alumnes com una etapa necessària per aconseguir una solució amb èxit. El consum de materials que es desprèn de les activitats constructives ha d’aprofitar-se com una eina educativa, amb què es mostri a l’alumnat els beneficis d’optimitzar recursos i revaloritzar-ne alguns. És per això que cal potenciar també l’ús de materials reciclats. Atesa la complexitat d’aquesta dcondicionada per l’espai de què es disposi per impartir cada sessió. S’ha de preveureprofessora d’un canó projector. Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques Aquesta matèria contribueix a adquirir la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic mitjançant el coneixement i la comprensió d’objectes, processos i sistemes tecnològics que formen part ssencial del medi físic. L’anàlisi d’objectes, tan pròpia de l’activitat tecnològica -on s’efectuen estudis

eixement, l’ús pot suposar na interacció respectuosa amb el medi, amb la qual cosa es propicien actituds reflexives i de consum

r possibilitats i limitacions; calcular scos; planificar, i portar les idees a la pràctica i transformar-les en activitat, per després avaluar i extreure

la competència digital mitjançant diversos blocs specífics de continguts. Es desenvolupen les habilitats per localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i

e resolució de problemes tecnològics proporciona casions per discutir idees i raonaments, abordar dificultats i gestionar conflictes practicant el diàleg i la

i relacionar nombres i símbols

efuncionals, econòmics i d’impacte ambiental entre d’altres- contribueix directament a abordar el coneixement del medi. El resultat de l’activitat tecnològica que pretén satisfer necessitats humanes implica interactuar amb el medi. Conèixer els elements dels entorns tecnològics en possibilita l’ús. Sols des del conuresponsable. Aquesta matèria, a més, contribueix a adquirir destreses per manipular i transformar materials d’ús tècnic, objectes o instal·lacions. Les manipulacions i les transformacions suposen interaccions amb el medi que la tecnologia analitza tant en el vessant de tasca manual com en l’intel·lectual. La contribució d’aquesta matèria a l’autonomia i iniciativa personal se centra en el treball de les capacitats per emprendre les accions necessàries per: proposar-se objectius; analitzarialternatives de millora. Totes aquestes fases protagonitzen el procés de resolució de problemes tecnològics mitjançant el mètode de projectes. A més, aquesta matèria contribueix a una actitud positiva envers el canvi i la innovació i fomenta altres actituds personals de creativitat i perseverança. La matèria contribueix al tractament de la informació i epresentar informació utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús de l’ordinador pren protagonisme en aquesta matèria com a eina per simular processos tecnològics i, a més, contribueix a adquirir destreses en llenguatges específics com l’icònic o el gràfic. La contribució a adquirir la competència social i ciutadana consisteix, per una banda, a desenvolupar habilitats per a les relacions humanes, que al voltant del procés donegociació, adoptant actituds de respecte, acceptant crítiques i tolerant els altres. D’altra banda, un bloc específic de la matèria es dedica a entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic i, per tant, contribueix a conèixer l’organització i el funcionament de les societats. La contribució a la competència matemàtica es realitza a través d’operacions presents especialment en la matèria de tecnologies com la mesura de magnituds bàsiques, l’ús d’escales i la lectura i interpretació de gràfics. La tecnologia és el context pràctic on es desenvolupa l’habilitat d’utilitzar

i de conèixer aspectes quantitatius i espacials de la realitat. La resolució de problemes tecnològics implica aplicar estratègies de resolució, seleccionar tècniques de càlcul, com també representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible. La matèria de tecnologies contribueix, amb el seu caràcter de ciència aplicada, a l’entrenament de processos de pensament d’inducció i de deducció. La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l’adquisició de vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’informació. La lectura, interpretació i redacció dels documents propis del projecte tecnològic desenvolupen la capacitat d’utilitzar diferents tipus de textos i estructures formals. El treball col·lectiu tan característic de

ctivitat tecnològica proporciona l’ocasió per desenvolupar les destreses d’escoltar, exposar i dialogar. Durant

ats, tant manuals com intel·lectuals. En l’execució de projectes es coneixen les potencialitats i carències pròpies, s’aborden estratègies d’observació, d’organització d’activitats i temps i s’efectua un registre sistemàtic de fets i relacions. Es fomenta la curiositat: sorgeixen preguntes i s’han de valorar diverses respostes tecnològiques davant una mateixa situació o problema. Amb això es contribueix a crear una sensació d’eficàcia personal que integra la capacitat de continuar instruint-se d’acord amb els objectius i necessitats individuals.

l’ales fases del mètode de projectes, la competència lingüística és necessària per expressar idees generades i després adoptar decisions en haver-se format un judici crític, en què el llenguatge és l’estructurador del pensament. L’habilitat d’expressar arguments facilita l’acceptació de crítiques i incrementa la capacitat efectiva de resoldre conflictes. La matèria de tecnologies contribueix a la competència per aprendre a aprendre, ja que permet prendre consciència de les pròpies capacit

Pàgina: 15

Competències Dimensions de les competències

Tecn

olog

ia

Saber Saber fer X Saber s

er X Competències generals

Saber aprendre X

Discursives X Funcionals X Lingüistiques

C1 Competència en comunicació lingüísica

lingüístiques comunicatives

lingüístiques

Competències

Socio-

Pensar, raonar i argumentar X Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i simbòlic i els diferents sistemes de representació X

Utilitzar i construir models matemàtics X Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del món laboral X

C2 Competència matemática

Utilitzar els procediments matemàtics bàsics i les eines i els instruments de suport X

Interactuar amb l’espai físic X Valorar i aplicar el pensament científico-tècnic X Posar en pràctica els processos propis de la X indagació científica

C3 Coen el coneixement i la interacció

mpetència

amb el món físic

a pròpia, dels altres i de tots els éssers X Actuar per millorar i preservar les condicions de vidvius Conèixer i aplicar les eines TIC X Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació X

C4 Tractament de la informació i competència digital Transformar la informació en coneixement X

Comprendre la realitat social Conèixer i comprendre els trets i els valors del sistema democràtic

Exercir la ciutadania activa X

C5 Competència social i ciutadana

isions Utilitzar el judici ètic per prendre dec Apreciar i gaudir amb l’art i amb les manifestacions artístiques

Reflexionar i analitzar críticament l’entorn artístic

C6 Competència cultural i artística

Emprar recursos artístics per expressar-se i per comunicar-se

X

Reconèixer les pròpies capacitats, X intel·lectuals, emocionals i físiques Disposar d’un sentiment de competència general X

Adquirir autonomia en l’aprenentatge X

C7 Competènciaper aprend

re a

aprendre

planificar els aprenentatges i la Organitzar i pròpia feina X

Adquirir i aplicar valors i actituds personals Transformar les idees en accions X

C8 Autonomia i iniciativa personal Liderar projectes X

Objectius L’ensenyament de les tecnologies en aquesta etapa te com a objectiu desenvolupar les capacitats següents:

1.

s o sistemes que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de vista.

2. per analitzar, dissenyar, elaborar i manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.

3.

n el seu disseny i la seva construcció, i valorar les repercussions que ha generat la seva existència.

4. abilitat i abast utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

5. ecnològic i la

influència que tenen en la societat, el medi ambient, la salut i el benestar personal i col·lectiu.

6.

anipular, recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.

7. , desenvolupant una opinió crítica sobre la influència que exerceixen sobre la societat i el medi

ambient.

8. ució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació,

tolerància, igualtat i solidaritat.

9. ic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en els diferents

sectors productius de les Illes Balears.

Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objecte

Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients

Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les condicions fonamentals que han intervengut e

Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la vi

Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el desenvolupament t

Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que permetin buscar, emmagatzemar, organitzar, m

Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la tasca quotidiana

Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de solucions, en la presa de decisions i en l’exec

Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més adequades que ofereix l’entorn tecnològ

Pàgina: 17

CCBB OBJECTIUS

Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguel prob

in lema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de

C1, C2, C3, C4, C5, C7 i C8

vista. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de C2, C3, C7 i C8 forma segura. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les condicions fonamentals que han intervengut en el seu disseny i la seva construcció, i

C2, C3, C7 i C8

valorar les repercussions que ha generat la seva existència. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne lviabilitat i abast utilitzant els mitjans t

a ecnològics, els recursos gràfics, la C1, C2, C , C4 i C8

simbologia i el vocabulari adequats.

3

Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzarvalorar críticament la investigació i el desenvolupament tecnològic i la influència que tenen e

i

n la societat, el medi ambient, la salut i el benestar C1, C5

personal i col·lectiu. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixene el seu funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que permetin buscar, emmagatzemar, organitzar,manipular, recuperar i pr

r-

esentar informació, emprant de forma habitual les

C4

xarxes de comunicació. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la tasca quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre C1, C5 la influència que exerceixen sobre la societat i el medi ambient. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasquencomanad

es es amb actitud de respecte, cooperació, tolerància, igualtat i C5

solidaritat. Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més adequades que ofereix l’entorn tecnològic mproper. Conèixer les tecnologies

és utilitzades en els diferents sectors

productius de les Illes Balears.

C3 i C5

Desenvolupament per Assignatures

Tecnologia 2n ESO TEC_2 Continguts_Curriculars

loc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics

B

Fases del projecte tecnològic: identificació del problema o necessitat, exploració i investigació de l’entorn, recerca d’informació, di

- sseny, planificació i organització de tasques, estudi econòmic, construcció i

- tes mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques adequades, seguint les fases del

Distribució de tasques i responsabilitats, cooperació i treball en equip.

loc 2. Tècniques d’expressió i comunicació

avaluació de la solució. Elaboració de projecprojecte tecnològic.

- Utilització d’eines informàtiques per elaborar documents tècnics. - B

Instruments de - dibuix: de traçat i auxiliars. Ús del regle, l’escaire, el cartabó i el compàs. Suports, formats i

- i d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.

loc 3. Materials d’ús tècnic

normalització. Esbossos i croquis com a eines de treball i de comunicació. Anàlis

B - Materials d’ús habitual: classificació general. Materials naturals i transformats.

La fusta: constitució. Propietats i característiques. Fustes d’ús habitual. Identificació de fustes natural- s i

- r d’eines. Elaboració d’objectes ria fonamental.

- . Fosa i acer. Obtenció i propietats característiques: mecàniques,

- re i alumini. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques i

ractaments. Maneig i ús segur d’eines . Repercussions mediambientals de l’explotació de metalls.

loc 4. Estructures

transformades. Taulers artificials. Aplicacions més comunes de les fustes naturals i manufacturades. Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb fusta. Maneig i ús segusenzills emprant la fusta i els seus transformats com a matè

- Repercussions mediambientals de l’explotació de la fusta. Materials fèrrics: el ferro. Extraccióelèctriques, tèrmiques. Aplicacions. Metalls no fèrrics: coutèrmiques. Aplicacions.

- Principals aliatges d’ús industrial. - Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb metalls. T- B

Tipus d’estructures resistents: massives, d’armadura (entramades, triangulades i penjades) i laminars.

Anàlisi de comportaments estructurals mitjançant l’elaboració de diferents models d’estructures.

loc 5. Mecanismes

Triangulació. - Esforços bàsics. Elements resistents. Aplicacions. - B - Màquines simples: roda, politja, palanca, pla inclinat i cargol.

Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i transformació de moviments: politges, engranatges, cargol sens

- e fi, pinyó i cremallera, lleva, roda excèntrica, biela i manovella. Relació de

uladors i aplicacions en projectes i maquetes. - Normes de seguretat en el treball amb màquines.

transmissió. Aplicacions. - Anàlisi del funcionament en màquines simples i sim

Pàgina: 19

loc 6. Electricitat B - Introducció al corrent elèctric continu, definició i magnituds bàsiques: intensitat, voltatge, resistència. - Descripció de circuits elèctrics simples: funcionament i elements. Introducció al circuit en sèrie i en paral·lel.

ests efectes.

ambient. Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits elèctrics.

loc 7. Maquinari i programari

- Efectes del corrent elèctric: llum i calor. Anàlisi d’objectes tècnics que apliquin aqu- Efectes del corrent elèctric sobre el cos. Normes d’ús i proteccions necessàries. - Valoració crítica dels efectes de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi- B

Elements qu- e constitueixen un ordinador. Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i

- ratiu. Emmagatzematge, organització i recuperació de la informació en suports físics, locals i

- e terminologia i procediments bàsics de programes com processadors de textos i

- a i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i distribució.

loc 8. Tecnologies de la comunicació. Internet

connexions. Sistema opeextraïbles. Coneixement i aplicació deines de presentacions. Actitud crític

B - Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament.

Eines i aplicacions bàsique- s per a la recerca, la descàrrega, l’intercanvi i la difusió de la informació. Correu

Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació.

loc 9. Tecnologia i societat

electrònic: arxius adjunts. - B - La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonament de la tasca tecnològica.

Introducció a l’estudi de l’entorn tecnològic i productiu de les Illes Balears.

- Requeriments energètics de la societat actual. Energies alternatives. -

Programació didàctica. BLOC 1: Procés de resolució de problemes tecnològics

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Fases del projecte tecnològic: identificació del problema o necessitat, exploració i investigació de l’entorn, recerca d’informació, disseny, planificació i organització de tasques, estudi econòmic, construcció i avaluació de la solució.

X X X X X X X

Saber fer

Elaboració de projectes mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques adequades, seguint les fases del projecte tecnològic. Utilització d’eines informàtiques per elaborar documents tècnics.

Saber ser


C.A. Valorar i utilitzar el mètode de projectes com a instrument de resolució ordenada de problemes. Elaborar documents tècnics. Realitzar les operacions tècniques previstes en el pla de treball tenint en compte les normes de seguretat i les condicions de l’entorn.

La finalitat d’aquest criteri és avaluar la capacitat de l’alumnat per organitzar l’execució d’un projecte mitjançant un pla de treball dissenyat prèviament. S’ha d’avaluar tant la implicació personal en el projecte com el treball en equip i el respecte i la tolerància envers les idees i opinions de la resta del grup. També es pretén valorar la capacitat de construcció de l’alumnat. S’ha de fer especial esment a la utilització de màquines i eines, seguint les normes d’ús.

C1 Competència lingüística; C2 Competència matemàtica; C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; C4 Tractament de la informació i competència digital; C5 Competència social i ciutadana; C7 Competència per aprendre a aprendre: C8 Autonomia i iniciativa personal Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació

Pàgina: 21

BLOC 2: Tècniques d’expressió i comunicació

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. 3r TRIM. Cont Bloc 2. Tècniques d’expressió i comunicació C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Instruments de dibuix: de traçat i auxiliars. Ús del regle, l’escaire, el cartabó i el compàs. Suports, formats i normalització. X X X

Saber fer

Ús del regle, l’escaire, el cartabó i el compàs. Esbossos i croquis com a eines de treball i de comunicació. Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.

Saber ser

C.A. Representar objectes senzills mitjançant esbossos, croquis, vistes i perspectives, per tal de comunicar un treball tècnic.

Es pretén valorar la capacitat dels alumnes d’expressar idees utilitzant mètodes gràfics.


BLOC 3 : Materials d’ús tècnic

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 3. Materials d’ús tècnic C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Materials d’ús habitual: classificació general. Materials naturals i transformats. La fusta: constitució. Propietats i característiques. Fustes d’ús habitual. Identificació de fustes naturals i transformades. Taulers artificials. Aplicacions més comunes de les fustes naturals i manufacturades. Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb fusta. Materials fèrrics: el ferro. Extracció. Fosa i acer. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques, tèrmiques. Aplicacions. Metalls no fèrrics: coure i alumini. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques i tèrmiques. Aplicacions. Principals aliatges d’ús industrial. Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb metalls.

X X X X X X

Saber fer

Maneig i ús segur d’eines. Elaboració d’objectes senzills emprant la fusta i els seus transformats com a matèria fonamental.

Saber ser

Repercussions mediambientals de l’explotació de la fusta. Repercussions mediambientals de l’explotació de metalls.

C.A. Conèixer la classificació general dels materials d’ús habitual i les propietats dels materials naturals i transformats. Conèixer les propietats bàsiques de la fusta i els metalls com a materials tècnics. Identificar les varietats de fusta natural i transformada i dels metalls més emprats. Conèixer-ne les aplicacions tècniques més usuals. Emprar les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta mantenint els criteris de seguretat adequats.

La finalitat d’aquest criteri és avaluar el grau de coneixement de les propietats tecnològiques, físiques (mecàniques, elèctriques i tèrmiques) i químiques dels materials quotidians. Es busca tenir una visió generalitzada del procés d’obtenció i manufactura de la fusta i dels metalls, així com de les aplicacions tècniques més usuals. L’alumnat ha de saber construir objectes senzills amb fusta i metalls i seguir les normes de seguretat adequades.


Pàgina: 23

BLOC 4 : Estructures

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 4. Estructures C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Tipus d’estructures resistents: massives, d’armadura (entramades, triangulades i penjades) i laminars. Triangulació. Esforços bàsics. Elements resistents. Aplicacions.

X X X X X X

Saber fer

Anàlisi de comportaments estructurals mitjançant l’elaboració de diferents models d’estructures.

Saber ser

C.A. Analitzar i descriure en les estructures de l’entorn elements resistents i els esforços a què estan sotmesos.

Es busca comprovar si l’alumnat relaciona la funció dels elements que constitueixen les estructures amb els esforços a què estan sotmesos. També ha de comprendre la importància de seleccionar els materials adequats per construir aquests elements.


BLOC 5 : Mecanismes

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. X Cont Bloc 5. Mecanismes C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Màquines simples: roda, politja, palanca, pla inclinat i cargol. Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i transformació de moviments: politges, engranatges, cargol sense fi, pinyó i cremallera, lleva, roda excèntrica, biela i manovella. Relació de transmissió. Aplicacions.

X X X X X

Saber fer

Anàlisi del funcionament en màquines simples i simuladors i aplicacions en projectes i maquetes.

Saber ser

Normes de seguretat en el treball amb màquines.

C.A. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de transmissió i transformació de moviment a partir de l’anàlisi i l’observació de diferents màquines. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.

La finalitat d’aquest criteri és comprovar que els alumnes coneixen els diferents mecanismes de transmissió i transformació de moviments i saben explicar el funcionament de màquines senzilles a partir d’aquests coneixements. Han de ser capaços de construir maquetes amb diferents operadors mecànics i triar el mecanisme adient per a cada cas.


Pàgina: 25

BLOC 6 : Electricitat

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. X Cont Bloc 6. Electricitat C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Introducció al corrent elèctric continu, definició i magnituds bàsiques: intensitat, voltatge, resistència. Descripció de circuits elèctrics simples: funcionament i elements. Introducció al circuit en sèrie i en paral·lel. Efectes del corrent elèctric: llum i calor. Anàlisi d’objectes tècnics que apliquin aquests efectes. Efectes del corrent elèctric sobre el cos. Normes d’ús i proteccions necessàries.

X X X X X X

Saber fer

Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits elèctrics.

Saber ser

Valoració crítica dels efectes de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.

C.A. Reconèixer les magnituds bàsiques elèctriques. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu. Valorar de forma crítica l’impacte de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.

Es pretén valorar el grau de coneixement dels conceptes d’intensitat, voltatge i resistència associats a les seves unitats. Es busca que l’alumnat prengui consciència de la importància dels distints usos de l’energia elèctrica en l’àmbit domèstic i industrial i que desenvolupi bona predisposició envers l’estalvi energètic. També es pretén avaluar l’habilitat de l’alumnat per dissenyar i construir circuits elèctrics utilitzant els components adequats.


BLOC 7 : Maquinari i programari

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 7. Maquinari i programari C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Elements que constitueixen un ordinador. Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i connexions. Sistema operatiu. Emmagatzematge, organització i recuperació de la informació en suports físics, locals i extraïbles.

X X X X X

Saber fer

Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de programes com processadors de textos i eines de presentacions.

Saber ser

Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i distribució.

C.A. Identificar i connectar els components bàsics de l’ordinador. Manejar l’entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina. Emprar l’ordinador com a eina de treball per tal de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conèixer i aplicar la terminologia i els procediments bàsics dels processadors de textos i eines de presentacions.

Es busca valorar que l’alumnat sàpiga la funció de cada component de l’ordinador i que tengui les habilitats necessàries per administrar un sistema informàtic personal. L’alumnat s’ha de sentir segur manejant els entorns dels sistemes operatius i ha de saber personalitzar-los segons les seves preferències. També es pretén avaluar la capacitat d’emmagatzemar i recuperar la informació en diferents suports. S’ha de comprovar el domini de les aplicacions bàsiques dels processadors de textos i les eines de presentacions.


Pàgina: 27

BLOC 8 : Tecnologies de la comunicació. Internet

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 8. Tecnologies de la comunicació. Internet C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament.Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació. X X X X

Saber fer

Eines i aplicacions bàsiques per a la recerca, la descàrrega, l’intercanvi i la difusió de la informació. Correu electrònic: arxius adjunts.

Saber ser

Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació.

C.A. Emprar l’ordinador com a instrument eficaç per localitzar informació a Internet. Utilitzar Internet com a mitjà de comunicació i fer servir el correu electrònic.

La finalitat d’aquest objectiu és avaluar la capacitat de localitzar una informació concreta mitjançant els diferents cercadors i altres recursos de què disposa la xarxa. Així mateix, es pretén donar a conèixer una de les utilitats del correu electrònic: adjuntar arxius.


BLOC 9 : Tecnologia i societat

NIVELL: 2n E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. X Cont Bloc 9. Tecnologia i societat C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonament de la tasca tecnològica. Requeriments energètics de la societat actual. Energies alternatives. Introducció a l’estudi de l’entorn tecnològic i productiu de les Illes Balears.

X X

Saber fer

Saber ser

C.A. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que ofereix l’entorn tecnològic i productiu de les Illes Balears.

Es pretén avaluar el coneixement de les tecnologies utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears. C1 Competència lingüística; C2 Competència matemàtica; C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; C4 Tractament de la informació i competència digital; C5 Competència social i ciutadana; C7 Competència per aprendre a aprendre: C8 Autonomia i iniciativa personal Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació

Pàgina: 29

Avaluacions i notes

rientacions per a l’avaluació O En l’àrea de Tecnologia el bagatge de l’alumnat és molt divers. Molts dels coneixements que té han estat adquirits en altres àrees, però una quantitat important s’ha adquirit al marge de l’escola, a través de la vidaquotidiana. A més, sovi

nt els conceptes assimilats són construccions conceptuals que no necessàriament

sponen a la realitat.

l grau ’assoliment de capacitats útils per treballar en tecnologia. Aquestes capacitats poden resumir-se en:

-

rminats muntatges elèctrics funcionaran o no, o bé fer un càlcul estimatiu d’una mesura: longitud, temps...

-

er útil també plantejar l’autocorrecció com una funció més de l’equip, en termes d’un debat entre iguals.

- t fer que no hagin reparat en algun tret fonamental del seu

funcionament, aspecte, color, material, etc.

om a prova de control, sinó ue la informació s’ha d’extreure per mitjà de les activitats normals de la classe.

tiva, que a de considerar l’aspecte conceptual, procedimental i actitudinal reflectit en els criteris d’avaluació.

esent, que, dins l’àrea de Tecnologia, qualsevol activitat d’aprenentatge pot servir com a activitat ’avaluació.

tes, o

la tifiqui les seves respostes i interpretacions. D’aquesta manera pot aprendre dels propis

rrors i limitacions.

ue ar-los dels criteris que en cada cas s’estableixen per a

avaluació.

r modificar la programació, si cal, i adequar-la a aquell alumne/a o rup d’alumnes que així ho requereixin.

océs d’aprenentatge, dels treballs realitzats per l’alumnat i de les

roves específiques que s’hagin planificat.

Perc era t d

re Per això és especialment important fer una avaluació inicial d’aquestes idees que els alumnes i les alumnes aporten. Aquesta avaluació no pot plantejar-se com una mesura de continguts conceptuals, sinó com ed

Predicció: es tracta de comprovar si determinats continguts, que en general es creuen adquirits –sobretot pels mateixos alumnes– realment ho són, i en cas de ser-ho, saber si estan ben assolits. Per exemple, seria bo conèixer si l’alumnat és capaç de decidir si dete

Autocorrecció o comprovació de la predicció: es pretén, a partir d’unes prediccions fetes amb anterioritat, que l’alumne/a comprovi si es compleixen o no, i que en cas negatiu analitzi el seu error per tal de corregir-lo. Pot s

Observació: cal detectar la capacitat d’observació que l’alumnat té davant de situacions i objectes habituals. Sovint, l’excés de familiaritat po

L’avaluació d’aquestes capacitats no s’ha de concentrar només i exclusivament en els primers dies del curs, sinó que és bo fer-la en iniciar nous continguts. S’ha de procurar no plantejar-la cq Al llarg de l’etapa s’han d’anar plantejant estratègies per avaluar l’evolució dels alumnes i les alumnes i l’efectivitat d’una determinada tècnica d’aprenentatge plantejada pel professorat. És l’avaluació formah Convé tenir prd En qualsevol cas, és important que l’alumne/a s’autoavaluï i corregeixi els seus treballs i rectifiqui resposbé que se senti valorat també per la resta de companys i companyes. L’àrea de Tecnologia permet que l’alumne/a comprovi en tot moment quin és el seu grau d’assoliment dels continguts, ja que els pot aplicar envida quotidiana, i rece Avaluar l’alumnat no ha de ser sinònim de posar trampes per agafar-lo en fals. S’avalua per obtenir informació sobre el grau d’aprenentatge de l’alumne/a per tal de fer-li conèixer la seva situació respecte als continguts qs’espera que assoleixi. Per això, és important informl’ La informació obtinguda serveix també peg Pel que fa a l’avaluació sumativa, aquesta proporciona informació del grau d’assoliment dels objectius a partirdel registre sistemàtic d’observacions del prp

entatge d’aprovats que el departament considnormal per ma èria i nivell de ca a avaluació

1a AV CIÓ 2a AV CIÓ OR IA EXTRA RIAALUA ALUA DINAR ORDINATECNO 2n ESO 60% 65% 70% 75%

AVALUACIÓ

oncrecions Departament

C El procés d'avaluació durant un curs acadèmic estarà integrat per:

• ts previs que posseeix, alhora verifica si els coneixements que haurà d'aprendre són els

• ir pas a pas el treball

• L'avaluació sumativa, que pretén donar informació sobre el grau en què s'han aconseguit els objectius.

s consideren condicions obligades per tal d'aprovar les avaluacions:

• i Saber ser) que indiquin al

• ncia al respecte a les persones, les normes de seguretat bàsiques i el

•

la nota. (Amb la mateixa clàusula de tenir una actitud que indiqui que no es produeix abandonament.)

struments per avaluar.

L'avaluació inicial, que permet conèixer el grau de desenvolupament de l'alumnat i el bagatge de coneixemenadequats. L'avaluació formativa, que acompanya tot el procés i té com a finalitat segurealitzat, per tal que el professor/ra hi pugui adequar la intervenció pedagògica.

E

• Haver lliurat la pràctica totalitat de les activitats encomanades Tenir una nota mínima de cada tipus de bloc de contingut (Saber, Saber fer professor que l'alumne no ha abandonat, totalment o en part, l'assignatura. Donar especial importàcomportament al taller. Com que desdoblem amb 2 professors part de l'assignatura i que la part d'informàtica té uns tractaments molt concrets dins el curs, el mecanisme per ajuntar les notes en una sola tindrà com a referent que els continguts informàtics puntuaran un 10-20% de

In Els principals instruments segons la seva tipologia per avaluar el grau de progrés i compliment dels objectius on:

Tipus escrit bjectives

s

Exercicis escrits a classe Treballs escrits per fer a casaControls i proves o

Tipus pràctic ts amb netedat, etc.

Projectes al taller Aplicar coneixements i normes de comportament a classe Lliurar els treballs dins els terminis, compler

Tipus observació Valoració global de l'esforç i progrés de l'alumne de manera individualitzada Anotacions al diari de classe del professor

Recuperació

ecuperació de l'àrea durant el curs.

un dels trimestres es realitzaran a traves de proves

lumnes que a final de curs tenen una o varies avaluacions negatives realitzaran una rova extraordinària.

R Les recuperacions de les avaluacions negatives de cadascespecials que es duran a terme dins el següent trimestre . En el cas que hi hagi ap Criteris de qualificació.

més

nes i al desenvolupament del curs que pot ser diferent per cada grup i dins ells pot arribar a ser individualitzat):

Les directrius dels criteris de ponderació per tal de realitzar l'avaluació dels alumnes apunten a establir

uns percentatges dins el còmput global del curs que tendeixi cap als següents números de referència (node referència, no és un norma rígida ni obligada, només és una guia. El professor te la facultat d'adaptar aquests números a les característiques pròpies dels alum

Pàgina: 31

Què? Principalment, Com? Po e refernderació d

ència

Saber 20 -30 Exercicis tipus escrit Observació a la hora d'aplicar-los a la pràctica

Resolució de problemes amb exercicis escrits 20 Saber fer

ics 30 50

Desenvolupament de treballs pràct

Saber ser e les obligacions dels alumnes (normes, lliurar treballs, etc.)

20 -30 Observació per part del professor Compliment d

Directrius per puntuar de forma numèrica:

lificacions serLes qua an

Lle a tr NúmeroI 0,1,2,3,4S 5B 6N 7,8E 9,10

ent de les puntuacions

nt l'observació de l'actitud, esforç i grau de rogrés demostrat per l'alumne per a l'avaluació de final de curs.

Es deixa a criteri propi del professor la concreció de l'arrodoniment o truncamprovisionals que empri durant el curs per arribar a la qualificació del treball de l'alumne. Considerem adient que en aquest arrodoniment es valori especialmep Metodologia

mb altres activitats o sub-projectes per tal de cobrir els objectius proposats o afavorir l'atenció individualitzada.

ats dels alumnes adaptarà el treball dins l'aula a la realitat per tal d'afavorir prenentatges significatius.

amentals i habilitats que els dotin d'autonomia per davant de voler donar un temari és o menys ambiciós.

ntinuïtat a l'ensenyament, considerem rioritari estimular als alumnes consolidin els d'hàbits d'estudi i esforç.

rà a proposar, guiar i ajudar a que els alumnes, per ells mateixos, realitzin i uperin les activitats del curs.

nen un horari d'assistència a classe diferent. Per això convé plantejar-

e fer la heterogeneïtat dins "subgrups".

ió com eina i recurs didàctic ( l’aula ller conte amb un canó i equip portàtil connectat a la xarxa inalàmbrica )

La línia d'ensenyament es fonamenta en el Mètode per Projectes, fent voltar i lligant els continguts a uns centres d'interès (2 o 3 projectes) que es desenvolupen al llarg del curs. Aquests projectes poden relacionar-se a El número de projectes i activitats, el nivell de aprofundiment desenvolupat, accentuar uns tipus de continguts o altres (saber, saber fer, saber ser), fer activitats de repàs del nivell corrent (o d'altres nivells) i, en general, tot allò que significa la concreció dins l'aula queda en mans del professor del grup que a partir de l'avaluació inicial dels coneixements i habilita Des del punt de vista de considerar l'àrea com un instrument terminal considerem prioritari que els alumnes consolidin capacitats fonm Des del punt de vista de considerar l'àrea com un instrument de cop El paper del professor s'orientas Dins l'aula es procurarà fer agrupacions heterogènies però valorant si les repercussions son favorables o no. En el cas de tenir un grup inclòs dins el sistema d'agrupacions flexibles ( Diversificació, etc.), només una part del grup te "anima de grup" mentre que la part que surt del grup de referència a determinades hores es sent com un altre grup diferent i de vegades tes Implantar i afavorir l’ús de la tecnologia de la informació i de comunicacta Es procurarà que el procés d’ensenyament i aprenentatge segueixi una metodologia activa, de manera que la major part dels continguts tractats puguin tenir una pràctica associada, ja sigui una activitat orientada a la solució creativa de problemes o projectes, ja sigui en forma d’experiència o muntatge. A l’hora de dissenyar qualsevol activitat, es valora la relació entre el temps invertit en la pràctica, la motivació de l’alumnat i

l’assoliment d’objectius. Les activitats plantejades es graduen de manera que s'atengui la diversitat de motivacions i capacitats per aconseguir que tots els alumnes assoleixen els coneixements de manera efectiva. Les activitats proposades hauran de ser més o menys dirigides en funció de la diversitat que presentin els alumnes a l’aula. ja que la concreció de les tasques plantejades i el grau d’autonomia de l’alumnat resulten

seves idees (sigui creatiu) i la necessitat de lantejar unes pràctiques més estructurades que permetin aplicar el coneixement adquirits. Les idees no viables

l consum de materials que es desprèn de les activitats constructives s'aprofita com una eina educativa, amb

a a ir el

i a la seva disposició un equip informàtic, preferentment sempre el mateix, del que es farà sponsable durant la sessió i en el que desenvoluparà les activitats encomanades. Les activitats per

esenvolupar els continguts de la part d’informàtica de la assignatura estan dissenyades per ser treballades de

inversament proporcionals. Una altra mesura d’atenció a la diversitat consisteix a fer grups flexibles al llarg de l’any i heterogenis. Això permet distribuir tasques dins un grup de treball en funció de les capacitats de cadascú. Es busca l’equilibri entre deixar que l’alumnat desenvolupi lespi els errors constructius es consideren una eina principals del procés d’aprenentatge són mostrades als alumnescom una etapa necessària per aconseguir una solució amb èxit. Equè es mostra a l’alumnat els beneficis d’optimitzar recursos. És per això que es potencia l’ús de materials reciclats. Els grups de 2n tenen 3 hores setmanals de tecnologia, dues d’elles a l’aula taller i la tercera desdobladl’aula i a l’aula de informàtica. Aquest desdoblament serveix per reforçar continguts en petit grup i per impartcontinguts de informàtica que hi ha al currículum. L’aula taller té una configuració que permet treballar de manera individual, en petit grup o en gran grupdepenent de la activitat que s’hagi de dur a terme en cada moment. A l’aula d’informàtica es procurarà que cada alumne tinguredforma individual. R

ecursos Didàctics

Bibliogràfics

Biblioteca del centre

ca de l'aula-taller

♦

♦ Bibliote

Tècnics ♦ Màquines de l'aula-taller

Eines de l'aula-taller

gible de l'aula-taller

♦

♦ Material fun

Informàtics ♦ Aula d'informàtica del centre

♦ Ordinadors de l'aula-taller.

Pàgina: 33

Tecnologia 3r ESO TEC_3 Continguts_Curriculars

loc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics B - Documents tècnics necessaris per elaborar un projecte.

Disseny, p- lanificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques

- i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula



apropiats. - Utilització d’eines informàtiques gràfiques i de càlcul per elaborar, desenvolupar i difondre el projecte.

Anàlisitaller.

- B

Sistemes - senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales.

Metrologia. Ús d’instruments de mesura de precisió.

loc 3. Materials d’ús tècnic

Acotació. - B

Introducció - als plàstics: classificació. Obtenció. Propietats característiques. Aplicacions industrials i en

segur de les eines. Materials de construcció: petris, ceràmics. Propietats característiques.

loc 4. Energia i la seva transformació

habitatges. - Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb plàstics. Maneig i ús - B - Energia elèctrica: generació, transport i distribució. - Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Tractament dels residus.

Energies renovables: sistemes tècnics per- aprofitar l’energia eòlica, solar, mareomotriu i la biomassa.

- vi energètic. Anàlisi de les repercussions mediambientals de les diferents centrals elèctriques estudiades.

loc 5. Electricitat i electrònica

Importància de l’ús d’energies alternatives. - Transformació d’energia tèrmica en mecànica: descripció i funcionament de màquines tèrmiques.

Energia i medi ambient. Eficiència i estal

B - Circuit elèctric: magnituds elèctriques bàsiques. Simbologia. Llei d’Ohm.

i corrent continu.

- : dinamo i motor de corrent continu. Generació del corrent elèctric.

- trònica bàsica: la resistència, el díode i el transistor. Descripció de components i

Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits elèctrics i electrònics.

loc 6. Maquinari i programari

- Circuit en sèrie, paral·lel, mixt. - Circuit elèctric: corrent altern- Potència i energia elèctrica. - Muntatges elèctrics senzills. - Efectes del corrent elèctric: electromagnetisme. Aplicacions.

Màquines elèctriques bàsiquesAlternador. Els transformadors.

- Aparells de mesura bàsics: polímetre. Realització de mesures senzilles. Introducció a l’elecmuntatges bàsics.

- Valoració de les aplicacions de l’electricitat a la vida quotidiana. - B - Eines bàsiques per al disseny gràfic.

Coneixe- ment i aplicació de terminologia i procediments bàsics de fulls de càlcul. Fórmules. Elaboració de

- formació: gestor de bases de dades. Recerca d’informació, creació i actualització d’una base de dades.

gràfics. L’ordinador com a eina per organitzar la in

Actitud crític- a i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i

el sistema. Emmagatzematge d’arxius en xarxes locals i accés als recursos compartits.

loc 7. Tecnologies de la comunicació. Internet

distribució. - Instal·lació de programes i realització de tasques bàsiques de manteniment d- B

L’ordinador com- a mitjà de comunicació entre grups: comunitats i aules virtuals. Internet. Fòrums, blogs i

- àgines web mitjançant programes d’edició o recursos de webs predissenyades disponibles a la xarxa.


sistemes wiki. - Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació.

Introducció al llenguatge HTML. Elaboració de p

B

Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenvolupament tecnològic. Contaminació. Esgotame- nt dels recursos energètics i les matèries primeres. Tecnologies correctores. Desenvolupament sostenible.

Pàgina: 35

Programació didàctica. BLOC 1 : Procés de resolució de problemes tecnològics

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Documents tècnics necessaris per elaborar un projecte. Disseny, planificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques apropiats. Utilització d’eines informàtiques gràfiques i de càlcul per elaborar, desenvolupar i difondre el projecte. Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller. Distribució de tasques i responsabilitats, cooperació i treball en equip

X X X X X X X

Saber fer

Identificació i anàlisi d’objectes i materials. Localització de fonts d’informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,objectes,etc. Participar en el grup respectant les normes de convivència i respecte establertes. Predisposició adequada en la realització i repartiment de les tasques. Valoració de la neteja, l'ordre i la seguretat en la realització de les tasques al taller. Manifestar curiositat i respecte envers les solucions tècniques aportades per altres persones, cultures i societats. Aplicació de les normes d'organització i control. Maneig adequat dels materials i instruments de dibuix. Utilització adequada dels instruments de mesura elèctrics i, en especial, el polímetre. Ús i cura adequada dels elements de mesura de precisió. Us correcte dels materials, les eines i les màquines eines aplicant tècniques adequades. Realitzar assaigs a diferents materials per comprovar les seves propietats i identificar el tipus de plàstic de cada objecte. Utilització adequada de les eines i instruments elèctrics. Utilització de les tècniques apropiades en el maneig de l'electricitat. Aplicació de les normes d'organització i control. Realització de mesurades de tensió, intensitat i resistència, en els muntatges, comparant els resultats obtinguts amb els càlculs teòrics. Respecte de les normes d'organització establertes i en especial a les que afectin a la seguretat personal o col·lectiva.

Saber ser

Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia capacitat per aconseguir resultats palpables i útils. Tenir bona predisposició al treball. Valoració de la importància de la utilització de les normes de representació. Reconeixement del respecte a les solucions tècniques aportades per altres persones. Participació en grup. Predisposició en la realització de les tasques. Respecte de les normes d'organització establertes i en especial les que afectin la seguretat personal o col·lectiva. Valoració de la neteja, l'ordre i la seguretat en la realització de les tasques al taller.

C.A. c1 - Realitzar un projecte tecnològic, analitzant el context, proposant diverses solucions i desenvolupant-ne la més adequada tot incorporant-hi criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat i valorant les condicions de l’entorn de treball. Elaborar els documents tècnics necessaris per redactar un projecte tecnològic, utilitzant el llenguatge escrit i les tècniques gràfiques apropiades.

La finalitat d’aquest criteri és avaluar el coneixement de l’alumnat sobre l’activitat tecnològica. Aquesta capacitat es concreta en l’elaboració d’un pla de treball per executar un projecte tecnològic. S’ha d’avaluar el treball en equip en un clima de tolerància, així com l’autonomia de l’alumnat a l’hora de realitzar les tasques. S’ha de valorar una expressió tècnica correcta. També es pretén avaluar la capacitat de construcció de l’alumnat. El grau d’acabat s’ha de mantenir dins uns marges dimensionals i estètics acceptables; cal fer un ús òptim dels materials, utilitzar correctament les eines i les màquines-eines i respectar les normes de seguretat establertes.


Pàgina: 37

BLOC 2 : Tècniques d’expressió i comunicació

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. 3r TRIM. Cont Bloc 2. Tècniques d’expressió i comunicació C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació. Metrologia. Ús d’instruments de mesura de precisió.

X X

Saber fer

Maneig adequat dels materials i instruments de dibuix.

Saber ser

Valoració de la importància de la utilització de les normes de representació.

C.A. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalitzció per plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

Es pretén valorar la capacitat dels alumnes d’expressar idees utilitzant mètodes gràfics. C1 Competència lingüística; C2 Competència matemàtica; C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; C4 Tractament de la informació i competència digital; C5 Competència social i ciutadana; C7 Competència per aprendre a aprendre: C8 Autonomia i iniciativa personal Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació

BLOC 3 : Materials d’ús tècnic

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. 3r TRIM. Cont Bloc 3. Materials d’ús tècnic C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Introducció als plàstics: classificació. Obtenció. Propietats característiques. Aplicacions industrials i en habitatges. Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb plàstics. Maneig i ús segur de les eines. Materials de construcció: petris, ceràmics. Propietats característiques

X

Saber fer

Identificació i anàlisi d’objectes i materials. Us correcte dels materials, les eines i les màquines eines aplicant tècniques adequades. Realitzar assaigs a diferents materials per comprovar les seves propietats i identificar el tipus de plàstic de cada objecte.

Saber ser

C.A. Conèixer les propietats bàsiques dels plàstics i els materials de construcció com a materials tècnics, la seva classificació, les seves aplicacions més importants, identificar-los com a objectes d’ús habitual i posar en pràctica tècniques bàsiques de conformació i unió, de manera correcta i amb seguretat.

Amb aquest criteri es busca avaluar el grau de coneixement de les propietats tecnològiques dels materials emprats en els projectes; relacionar aquestes propietats amb l’aplicació de cada material en la fabricació d’objectes comuns i conèixer les tècniques de conformació bàsiques.


Pàgina: 39

BLOC 4 : Energia i la seva transformació

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 4. Energia i la seva transformació C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Energia elèctrica: generació, transport i distribució. Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Tractament dels residus. Energies renovables: sistemes tècnics per aprofitar l’energia eòlica, solar, mareomotriu i la biomassa. Importància de l’ús d’energies alternatives. Transformació d’energia tèrmica en mecànica: descripció i funcionament de màquines tèrmiques. Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Anàlisi de les repercussions mediambientals de les diferents centrals elèctriques estudiades.

X

Saber fer

Localització de fonts d’informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,objectes,etc. Manifestar curiositat i respecte envers les solucions tècniques aportades per altres persones, cultures i societats.

Saber ser

Valorar la necessitat d'un ús racional de l'energia. Actitud crítica davant de la utilització dels recursos energètics i el seu impacte mediambiental. Valoració de la importància de la tecnologia en la societat.

C.A. Conèixer els diferents mitjans de producció, transformació i transport de l’energia elèctrica. Descriure esquemàticament el funcionament, els tipus de centrals productores d’energia i els sistemes tecnològics per aprofitar les energies renovables.

Conèixer el funcionament d’un motor d’explosió. La finalitat d’aquest criteri és avaluar el coneixement de l’alumnat sobre les diverses fonts d’energia i el seu procés de producció, transformació i transport i la comprensió de la importància de l’energia elèctrica en l’àmbit domèstic i industrial.


BLOC 5 : Electricitat i electrònica

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 5. Electricitat i electrònica C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Circuit elèctric: magnituds elèctriques bàsiques. Simbologia. Llei d’Ohm. Circuit en sèrie, paral·lel, mixt. Circuit elèctric: corrent altern i corrent continu. Potència i energia elèctrica. Muntatges elèctrics senzills. Efectes del corrent elèctric: electromagnetisme. Aplicacions. Màquines elèctriques bàsiques: dinamo i motor de corrent continu. Generació del corrent elèctric. Alternador. Els transformadors. Aparells de mesura bàsics: polímetre. Realització de mesures senzilles. Introducció a l’electrònica bàsica: la resistència, el díode i el transistor. Descripció de components i muntatges bàsics. Valoració de les aplicacions de l’electricitat a la vida quotidiana. Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits elèctrics i electrònics.

X X

Saber fer

Utilització adequada dels instruments de mesura elèctrics i, en especial, el polímetre. Utilització adequada de les eines i instruments elèctrics. Utilització de les tècniques apropiades en el maneig de l'electricitat. Realització de mesurades de tensió, intensitat i resistència, en els muntatges, comparant els resultats obtinguts amb els càlculs teòrics. Calcular magnituds elèctriques en circuits connectats en sèrie, paral·lel i mixtos.

Saber ser

C.A. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu. Reconèixer les magnituds elèctriques bàsiques, els seus instruments de mesura i la seva simbologia. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques. Muntar circuits electrònics senzills a partir d’un esquema predeterminat.

La finalitat d’aquest criteri és avaluar el grau de coneixement i l’habilitat per dissenyar i construir circuits elèctrics senzills i mesurar-ne les magnituds elèctriques bàsiques. Es busca avaluar el coneixements teòrics adquirits sobre els components electrònics i l’habilitat de l’alumnat per muntar circuits senzills.


Pàgina: 41

BLOC 6 : Maquinari i programari

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 6. Maquinari i programari C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Eines bàsiques per al disseny gràfic. Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de fulls de càlcul. Fórmules. Elaboració de gràfics. L’ordinador com a eina per organitzar la informació: gestor de bases de dades. Recerca d’informació, creació i actualització d’una base de dades. Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i distribució. Instal·lació de programes i realització de tasques bàsiques de manteniment del sistema. Emmagatzematge d’arxius en xarxes locals i accés als recursos compartits.

X

Saber fer

Localització de fonts d’informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,objectes,etc.

Saber ser

Valoració de la importància de la tecnologia en la societat.

C.A. -Emprar l’ordinador com a eina per elaborar documents tècnics usant fulls de càlcul. Realitzar dibuixos utilitzant programari de disseny gràfic senzill. Localitzar, crear i actualitzar informació mitjançant un gestor de bases de dades.

Amb aquest criteri es pretén avaluar les habilitats per realitzar documents que incorporin informació textual, imatges i gràfics fent servir fulls de càlcul, gestors de base de dades i programes de dibuix.


BLOC 7 : Tecnologies de la comunicació. Internet

NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 7. Tecnologies de la comunicació. Internet C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

L’ordinador com a mitjà de comunicació entre grups: comunitats i aules virtuals. Internet. Fòrums, blogs i sistemes wiki. Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació. Introducció al llenguatge HTML. Elaboració de pàgines web mitjançant programes d’edició o recursos de webs predissenyades disponibles a la xarxa.

X X

Saber fer

Localització de fonts d’informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,objectes,etc.

Saber ser

Valoració de la importància de la tecnologia en la societat.

C.A. Emprar Internet com a mitjà actiu de comunicació entre grups i publicació d’informació.

Amb aquest criteri es pretén avaluar el coneixement dels conceptes i la terminologia referits a la navegació per Internet, la utilització eficient dels cercadors, la utilització dels gestors del correu electrònic i les eines dissenyades per a la comunicació grupal, així com la capacitat de dissenyar i elaborar una pàgina web.


Pàgina: 43


NIVELL: 3R E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. X Cont Bloc 8. Tecnologia i societat C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenvolupament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i les matèries primeres. Tecnologies correctores. Desenvolupament sostenible.

X

Saber fer

Localització de fonts d’informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,objectes,etc. Manifestar curiositat i respecte envers les solucions tècniques aportades per altres persones, cultures i societats.

Saber ser

Valorar la necessitat d'un ús racional de l'energia. Actitud crítica davant de la utilització dels recursos energètics i el seu impacte mediambiental. Valoració de la importància de la tecnologia en la societat.

C.A. Reconèixer l’impacte que l’activitat tecnològica produeix sobre el medi. Comprovar els beneficis i la necessitat d’aplicar tecnologies correctores per aconseguir un desenvolupament sostenible, fomentant una major eficiència i l’estalvi energètic.

Amb aquest criteri es pretén que els alumnes facin una anàlisi crítica de les repercussions mediambientals de l’activitat tecnològica i desenvolupin actituds responsables i de consum racional. També es tracta d’avaluar la disposició de l’alumnat per aconseguir un entorn saludable que millori la qualitat de vida.


Avaluacions i notes

rientacions per a l’avaluació O En l’àrea de Tecnologia el bagatge de l’alumnat és molt divers. Molts dels coneixements que té han estat adquirits en altres àrees, però una quantitat important s’ha adquirit al marge de l’escola, a través de la vida quotidiana. A més, sovint els conceptes assimilats són construccions conceptuals que no necessàriament



-


-







tes, o




valuació.


cés d’aprenentatge, dels treballs realitzats per l’alumnat i de les


Perc era t d





L’avaluació d’aquestes capacitats no s’ha de concentrar només i exclusivament en els primers dies del curs, sinó que és bo fer-la en iniciar nous continguts. S’ha de procurar no plantejar-la cq Al llarg de l’etapa s’han d’anar plantejant estratègies per avaluar l’evolució dels alumnes i les alumnes i l’efectivitat d’una determinada tècnica d’aprenentatge plantejada pel professorat. És l’avaluació formah Convé tenir prd En qualsevol cas, és important que l’alumne/a s’autoavaluï i corregeixi els seus treballs i rectifiqui resposbé que se senti valorat també per la resta de companys i companyes. L’àrea de Tecnologia permet que l’alumne/a comprovi en tot moment quin és el seu grau d’assoliment dels continguts, ja que els pot aplicar envida quotidiana, i rece Avaluar l’alumnat no ha de ser sinònim de posar trampes per agafar-lo en fals. S’avalua per obtenir informació sobre el grau d’aprenentatge de l’alumne/a per tal de fer-li conèixer la seva situació respecte als continguts qs’espera que assoleixi. Per això, és important informl’a La informació obtinguda serveix també peg Pel que fa a l’avaluació sumativa, aquesta proporciona informació del grau d’assoliment dels objectius a partirdel registre sistemàtic d’observacions del prop


1a AV CIÓ 2a AV CIÓ OR IA EXTRA RIA ALUA ALUA DINAR ORDINATECNO 3r ESO 60% 65% 70% 75%

Pàgina: 45

AVALUACIÓ



• nts previs que posseeix, alhora verifica si els coneixements que haurà d'aprendre són els





• ncia al respecte a les persones, les normes de seguretat bàsiques i el

•

la nota. (Amb la mateixa clàusula de tenir una actitud que indiqui que no es produeix abandonament.)

struments per avaluar.

L'avaluació inicial, que permet conèixer el grau de desenvolupament de l'alumnat i el bagatge de coneixemeadequats. L'avaluació formativa, que acompanya tot el procés i té com a finalitat segurealitzat, per tal que el professor/ra hi pugui adequar la intervenció pedagògica.

E

• Haver lliurat la pràctica totalitat de les activitats encomanades Tenir una nota mínima de cada tipus de bloc de contingut (Saber, Saber fer professor que l'alumne no ha abandonat, totalment o en part, l'assignatura. Donar especial importàcomportament al taller. Com que desdoblem amb 2 professors part de l'assignatura i que la part d'informàtica té uns tractaments molt concrets dins el curs, el mecanisme per ajuntar les notes en una sola tindrà com a referent que els continguts informàtics puntuaran un 10-20% de

In Els principals instruments segons la seva tipologia per avaluar el grau de progrés i compliment dels objectius on:


s





Recuperació


s

realitzat deficientment, es podrà demanar la realització

a

a habitual, es

sa podrà superar la assignatura si realitza atisfactòriament a setembre una prova teòrica-pràctica

R Les recuperacions de les avaluacions negatives de cadascun dels trimestres es realitzaran a traves de proveespecials que es duran a terme dins el següent trimestre . Si entre les causes d'avaluació negativa hi ha no haver realitzat tasques (Deures, exercicis...) o haver-lescorrecta d'aquestes tasques o de tasques equivalents. En el cas que hi hagi alumnes que a final de curs tenen una o varies avaluacions negatives realitzaran unprova extraordinària. Si entre les causes d'avaluació negativa hi ha no haver realitzat tasques, es podrà demanar la realització correcta d'aquestes tasques o tasques equivalents. Si entre les causes d'avaluació negativa hi ha la no realització o realització negativa de tasques (Deures, exercicis...) de formpodrà demanar la realització correcta d'alguna d'aquestes tasques o de tasques equivalents. Quan un alumne ha passat de curs amb l'assignatura suspes

C

riteris de qualificació.


Què? ncipalment, Com? ació apro

Les directrius dels criteris de ponderació per tal de realitzar l'avaluació dels alumnes apunten a establir uns percentatges dins el còmput global del curs que tendeixi cap als següents números de referència (només de referència, no és un norma rígida ni obligada, només és una guia. El professor té la facultat d'adaptar aquests números a les característiques pròpies dels alum

Pri Ponderx

Saber 40-50 Exercicis tipus escrit Observacions i preguntes de classe

Saber fer escrits ics 30-40 Resolució de problemes amb exercicis

Desenvolupament de treballs pràct

Saber ser les obligacions dels alumnes (normes, lliurar treballs, etc.)

10 -20 Observació per part del professor Compliment de

rà d'entre un 30 i un 40%, exigint-se un mínim d'un 3 sobre 10 en la mitjana d'aquests

xigint-se també un mínim d'un 3 sobre 10 de la puntuació d'aquesta part per a obtenir un aprovat.


Els controls de tipus teòric inclouen o poden incloure tan conceptes com procediments. En tot cas el seu pes seper aprovar.

En el cas dels projectes també s'exigeix una puntuació mínima d'un 3 sobre 10 per aprovar. El pes de la part d'informàtica serà d'entre un 10 i un 15% e

Les qualificacions seran

Ll a etr NúmeroI 0,1,2,3,4S 5B 6N 7,8E 9,10

Es deixa a criteri propi del professor la concreció (que no es detalla a la llei marc de referència) de

l'arrodoniment o truncament de les puntuacions provisionals que empri durant el curs per arribar a la qualificació del treball de l'alumne.

rvació de l'actitud, sforç i grau de progrés demostrat per l'alumne per a l'avaluació de final de curs.

Considerem adient que en aquest arrodoniment es valori especialment l'obse

e Metodologia

mb altres activitats o sub-projectes per tal de cobrir els objectius proposats o afavorir l'atenció individualitzada.

ats dels alumnes adaptarà el treball dins l'aula a la realitat per tal d'afavorir prenentatges significatius.

amentals i habilitats que els dotin d'autonomia per davant de voler donar un temari és o menys ambiciós.

La línia d'ensenyament es fonamenta en el Mètode per Projectes, fent voltar i lligant els continguts a uns centres d'interès (2 o 3 projectes) que es desenvolupen al llarg del curs. Aquests projectes poden relacionar-se a El número de projectes i activitats, el nivell de aprofundiment desenvolupat, accentuar uns tipus de continguts o altres (saber, saber fer, saber ser), fer activitats de repàs del nivell corrent (o d'altres nivells) i, en general, tot allò que significa la concreció dins l'aula queda en mans del professor del grup que a partir de l'avaluació inicial dels coneixements i habilita Des del punt de vista de considerar l'àrea com un instrument terminal considerem prioritari que els alumnes consolidin capacitats fonm

Des del punt de vista de considerar l'àrea com un instrument de co

Pàgina: 47

ntinuïtat a l'ensenyament, considerem rioritari estimular als alumnes consolidin els d'hàbits d'estudi i esforç.

rà a proposar, guiar i ajudar a que els alumnes, per ells mateixos, realitzin i uperin les activitats del curs.

nen un horari d'assistència a classe diferent. Per això convé plantejar-

e fer la heterogeneïtat dins "subgrups".

ió com eina i recurs didàctic ( l’aula ller conte amb un canó i equip portàtil connectat a la xarxa inalàmbrica )

otivacions i capacitats per aconseguir que tots els alumnes assoleixen els coneixements de manera efectiva.

any i heterogenis. Això permet distribuir tasques dins un grup de treball en funció de les capacitats de cadascú.

cés d’aprenentatge són mostrades als alumnes om una etapa necessària per aconseguir una solució amb èxit.

b stra a l’alumnat els beneficis d’optimitzar recursos. És per això que es potencia l’ús de materials

ciclats.

t serveix per reforçar continguts en petit grup i per impartir

s farà

continguts de la part d’informàtica de la assignatura estan dissenyades per ser treballades de rma individual.

p El paper del professor s'orientas Dins l'aula es procurarà fer agrupacions heterogènies però valorant si les repercussions son favorables o no. En el cas de tenir un grup inclòs dins el sistema d'agrupacions flexibles ( Diversificació, etc.), només una part del grup te "anima de grup" mentre que la part que surt del grup de referència a determinades hores es sent com un altre grup diferent i de vegades tes Implantar i afavorir l’ús de la tecnologia de la informació i de comunicacta Es procurarà que el procés d’ensenyament i aprenentatge segueixi una metodologia activa, de manera que la major part dels continguts tractats puguin tenir una pràctica associada, ja sigui una activitat orientada a la solució creativa de problemes o projectes, ja sigui en forma d’experiència o muntatge. A l’hora de dissenyar qualsevol activitat, es valora la relació entre el temps invertit en la pràctica, la motivació de l’alumnat i l’assoliment d’objectius. Les activitats plantejades es graduen de manera que s'atengui la diversitat dem Les activitats proposades hauran de ser més o menys dirigides en funció de la diversitat que presentin els alumnes a l’aula. ja que la concreció de les tasques plantejades i el grau d’autonomia de l’alumnat resulten inversament proporcionals. Una altra mesura d’atenció a la diversitat consisteix a fer grups flexibles al llarg de l’ Es busca l’equilibri entre deixar que l’alumnat desenvolupi les seves idees (sigui creatiu) i la necessitat de plantejar unes pràctiques més estructurades que permetin aplicar el coneixement adquirits. Les idees no viables i els errors constructius es consideren una eina principals del proc El consum de materials que es desprèn de les activitats constructives s'aprofita com una eina educativa, amquè es more Els grups de 3r d’ESO tenen 3 hores setmanals de tecnologia, dues d’elles a l’aula taller i la tercera desdoblada a l’aula i a l’aula de informàtica. Aquest desdoblamenel continguts de informàtica que hi ha al currículum. L’aula taller té una configuració que permet treballar de manera individual, en petit grup o en gran grup depenent de la activitat que s’hagi de dur a terme en cada moment. A l’aula d’informàtica es procurarà que cada alumne tingui a la seva disposició un equip informàtic, preferentment sempre el mateix, del que eresponsable durant la sessió i en el que desenvoluparà les activitats encomanades. Les activitats per desenvolupar els fo R

ecursos Didàctics

Bibliogràfics

♦ Biblioteca del centre

Biblioteca de l'aula-taller ♦


♦ Eines de l'aula-taller

♦ Material fungible de l'aula-taller



Tecnologia TEC_4 Continguts_Curriculars

loc 1. Instal·lacions en habitatges B

Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d’un habitatge: electricitat, aigua- sanitària, evacuació

- normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de models

Arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament energètic: desenvolupament sostenible.

loc 2. Electrònica

d’aigües, sistemes de calefacció, gas, aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions. Connexió de servei, components, senzills d’aquestes instal·lacions.

- Anàlisi de factures domèstiques. - B

Electrònica analògica: descripció i anàlisi de sistemes electrònics per blocs: entrada, - sortida i procés.

s. plaques pretrepades, plaques de proves i circuits impresos.

Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits electrònics.

loc 3. Control i robòtica

Components electrònics passius i actius més emprats. Aplicacions en muntatges senzills. - Electrònica digital. Aplicació de l’àlgebra de Boole a problemes tecnològics bàsics. Portes lògique- Muntatges de circuits electrònics en- Introducció als microcontroladors. - B

Perce- pció de l’entorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions a la indústria, la medicina, la investigació,

- ositiu de control: senyals analògics i digitals. Transmissió de la informació per mitjà

- ació amb sistemes automàtics, sensors, actuadors i aplicació de la realimentació en dispositius

Ús de l’ordinador com a element de disseny, simulació, programació i control.

loc 4. Pneumàtica i hidràulica

etc. L’ordinador com a dispde senyals elèctrics.

- Llenguatges de control de robots: programació. Realimentació del sistema. Experimentde control.

- Disseny i construcció de robots senzills. - B

Descripció i an- àlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels seus components i principis físics de

- ió de circuits bàsics emprant simbologia específica. Exemples d’aplicació en sistemes industrials.


funcionament. Disseny i simulac

B - Disseny assistit per ordinador: dibuix en dues i tres dimensions. - Utilització de les eines informàtiques per elaborar documents tècnics.

Actitud crític- a i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i distribució.

Pàgina: 49

loc 6. Tecnologies de la comunicació B

Descripc- ió dels sistemes de comunicació amb fil i sense fil i els principis tècnics per transmetre so, imatge i

senvolupament. Control i protecció de dades. Utilització de tecnologies de la comunicació d’ús quotidià.


dades. - Telefonia mòbil: descripció i principis tècnics. - Sistemes de comunicació via satèl·lit: telefonia i televisió. Fonaments del GPS. - Grans xarxes de comunicació de dades. Perspectiva de de- B

La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals: revolució neolítica, revo- lució industrial,

- coneixements científics i tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat

- rimeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que potenciïn el nible.

- Perspectives de futur.

acceleració tecnològica del segle XX. Interrelació entre tecnologia i canvis socials i laborals. Ciència, tecnologia i societat. Anàlisi de l’evolució dels objectes tècnics en funció dels factors següents: desenvolupament dels de diferents energies.

- La normalització a la indústria. Aprofitament de matèries pdesenvolupament soste

Programació didàctica. BLOC 1 : Instal·lacions en habitatges

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. X Cont Bloc 1. Instal·lacions en habitatges C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d’un habitatge: electricitat, aigua sanitària, evacuació d’aigües, sistemes de calefacció, gas, aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions. X X X X X X

Saber fer

Connexió de servei, components, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de models senzills d’aquestes instal·lacions. Anàlisi de factures domèstiques.

Saber ser

Arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament energètic: desenvolupament sostenible.

C.A. Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits bàsics de les instal·lacions d’un habitatge emprant la simbologia i normativa adequades. Identificar, valorar i fomentar les condicions que contribueixen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i l’estètica en un habitatge.

La finalitat d’aquest criteri és avaluar la capacitat d’interpretar i manejar la simbologia de les instal·lacions elèctriques de calefacció, aire condicionat, comunicacions, subministrament d’aigua i sanejament. S’ha d’avaluar també el coneixement de l’alumnat sobre els components de les factures dels diferents subministraments i conèixer i aplicar les tècniques actuals d’estalvi energètic.


Pàgina: 51

BLOC 2 : Electrònica

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 2. Electrònica C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Electrònica analògica: descripció i anàlisi de sistemes electrònics per blocs: entrada, sortida i procés. Components electrònics passius i actius més emprats. Aplicacions en muntatges senzills. Electrònica digital. Aplicació de l’àlgebra de Boole a problemes tecnològics bàsics. Portes lògiques. Introducció als microcontroladors.

X X X X X

Saber fer

Muntatges de circuits electrònics en plaques pretrepades, plaques de proves i circuits impresos. Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits electrònics.

Saber ser

Participació en grup. Valoració de la importància de la utilització de les normes de representació. Respecte per les normes d’organització establertes i, en especial, les que afecten la seguretat personal o col·lectiva.

C.A. Descriure el funcionament, l’aplicació i els components elementals d’un sistema electrònic real. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills utilitzant la simbologia adequada. Realitzar operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre, mitjançant portes lògiques, problemes tecnològics senzills.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat per comprendre el funcionament dels circuits electrònics senzills i intervenir-hi per modificar-los; per això se n’han de conèixer les característiques i funcions dels components bàsics a través de la simulació i el muntatge de circuits. També es busca avaluar la capacitat de dissenyar circuits amb portes lògiques per resoldre un problema lògic senzill utilitzant l’àlgebra de Boole. Es valorarà el coneixement i l’ús de la simbologia i el funcionament de les portes lògiques.


BLOC 3 : Control i robòtica

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. X Cont Bloc 3. Control i robòtica C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Percepció de l’entorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions a la indústria, la medicina, la investigació, etc. L’ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Transmissió de la informació per mitjà de senyals elèctrics. Llenguatges de control de robots: programació. Realimentació del sistema.

X X X X X X

Saber fer

Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, actuadors i aplicació de la realimentació en dispositius de control. Disseny i construcció de robots senzills. Ús de l’ordinador com a element de disseny, simulació, programació i control.

Saber ser


C.A. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components i muntar automatismes senzills. Desenvolupar un programa per controlar un sistema automàtic o un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la realimentació que rebi de l’entorn. Utilitzar simuladors informàtics per verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de control dissenyats.

Amb aquest criteri es pretén valorar la capacitat d’analitzar el funcionament d’automatismes en diferents dispositius tècnics habituals i de diferenciar els sistemes de control en llaç obert i tancat. També es busca valorar si s’és capaç de desenvolupar mitjançant llenguatges de programació simples un programa que executi les instruccions en un dispositiu tècnic de fabricació pròpia o comercial.


Pàgina: 53

BLOC 4 : Pneumàtica i hidràulica

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. X Cont Bloc 4. Pneumàtica i hidràulica C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels seus components i principis físics de funcionament. X X X X X X

Saber fer

Disseny i simulació de circuits bàsics emprant simbologia específica. Exemples d’aplicació en sistemes industrials.

Saber ser


C.A. Conèixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i pneumàtica i identificar i descriure les característiques i el funcionament d’aquests tipus de sistemes. Utilitzar amb facilitat la simbologia i nomenclatura necessàries per representar circuits i per dissenyar i construir un sistema capaç de resoldre un problema quotidià utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.

La finalitat d’aquest criteri és valorar la capacitat per dissenyar i construir sistemes hidràulics o pneumàtics senzills. Per això l’alumnat ha de ser capaç de dissenyar aplicacions habituals hidràuliques i pneumàtiques; conèixer els elements que integren aquests sistemes, els seus símbols i la funció que desenvolupen; representar esquemes utilitzant la simbologia i la nomenclatura adequades i comprendre’n els principis físics del funcionament.


BLOC 5 : Tècniques d’expressió i comunicació

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. X 2n TRIM. 3r TRIM. Cont Bloc 5. Tècniques d’expressió i comunicació C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8 Saber Disseny assistit per ordinador: dibuix en dues i tres dimensions. X X X X Saber

fer Utilització de les eines informàtiques per elaborar documents tècnics.

Saber ser

Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i distribució.

C.A. Emprar eines de disseny assistit per ordinador per elaborar dibuixos en almenys dues dimensions. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar, desenvolupar i difondre documents tècnics.

La finalitat d’aquest criteri és avaluar la capacitat de l’alumnat de tractar, processar, elaborar, presentar i emmagatzemar la informació fent servir l’ordinador, així com l’habilitat d’utilitzar un programa de disseny.


Pàgina: 55

BLOC 6 : Tecnologies de la comunicació

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 6. Tecnologies de la comunicació C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Descripció dels sistemes de comunicació amb fil i sense fil i els principis tècnics per transmetre so, imatge i dades. Telefonia mòbil: descripció i principis tècnics. Sistemes de comunicació via satèl·lit: telefonia i televisió. Fonaments del GPS. Grans xarxes de comunicació de dades. Perspectiva de desenvolupament. Control i protecció de dades.

X X X

Saber fer

Utilització de tecnologies de la comunicació d’ús quotidià.

Saber ser

C.A. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació, amb fil i sense fil, per a la transmissió d’imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que regeixen el funcionament.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la comprensió del funcionament dels sistemes de comunicació mitjançant diferents dispositius, com també el coneixement dels diferents mitjans de transmissió de la informació i les seves característiques, tipus de senyals, elements i processos de transmissió, transformació i protecció de la informació.



NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. X 3r TRIM. Cont Bloc 7. Tecnologia i societat C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals: revolució neolítica, revolució industrial, acceleració tecnològica del segle XX. Interrelació entre tecnologia i canvis socials i laborals. Ciència, tecnologia i societat. Anàlisi de l’evolució dels objectes tècnics en funció dels factors següents: desenvolupament dels coneixements científics i tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat de diferents energies. La normalització a la indústria. Perspectives de futur.

X X X X X

Saber fer

Saber ser

Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que potenciïn el desenvolupament sostenible.

C.A. Conèixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics, valorant-ne la implicació en els canvis socials i laborals.

Amb aquest criteri es pretén valorar l’elaboració de judicis de valor sobre el desenvolupament tecnològic a partir de l’anàlisi d’objectes tècnics. Es tracta, també, d’avaluar la capacitat de relacionar invents i descobriments en el context en què es desenvolupen interpretant les modificacions tecnològiques, econòmiques i socials en cada període històric.


Pàgina: 57

Avaluacions i notes

rientacions per a l’avaluació

O En l’àrea de Tecnologia el bagatge de l’alumnat és molt divers. Molts dels coneixements que té han estat adquirits en altres àrees, però una quantitat important s’ha adquirit al marge de l’escola, a través de la vidaquotidiana. A més, sovi

nt els conceptes assimilats són construccions conceptuals que no necessàriament



-


-







tes, o




avaluació.


cés d’aprenentatge, dels treballs realitzats per l’alumnat i de les


Perc era t d





L’avaluació d’aquestes capacitats no s’ha de concentrar només i exclusivament en els primers dies del curs, sinó que és bo fer-la en iniciar nous continguts. S’ha de procurar no plantejar-la cq Al llarg de l’etapa s’han d’anar plantejant estratègies per avaluar l’evolució dels alumnes i les alumnes i l’efectivitat d’una determinada tècnica d’aprenentatge plantejada pel professorat. És l’avaluació formah Convé tenir prd En qualsevol cas, és important que l’alumne/a s’autoavaluï i corregeixi els seus treballs i rectifiqui resposbé que se senti valorat també per la resta de companys i companyes. L’àrea de Tecnologia permet que l’alumne/a comprovi en tot moment quin és el seu grau d’assoliment dels continguts, ja que els pot aplicar envida quotidiana, i rece Avaluar l’alumnat no ha de ser sinònim de posar trampes per agafar-lo en fals. S’avalua per obtenir informació sobre el grau d’aprenentatge de l’alumne/a per tal de fer-li conèixer la seva situació respecte als continguts qs’espera que assoleixi. Per això, és important informl’ La informació obtinguda serveix també peg Pel que fa a l’avaluació sumativa, aquesta proporciona informació del grau d’assoliment dels objectius a partirdel registre sistemàtic d’observacions del prop


1a AV CIÓ 2a AV CIÓ OR IA EXTRA RIAALUA ALUA DINAR ORDINATECNO 4t ESO 60% 65% 70% 75%

AVALUACIÓ



• ts previs que posseeix, alhora verifica si els coneixements que haurà d'aprendre són els





• ncia al respecte a les persones, les normes de seguretat bàsiques i el comportament al taller.

Instruments d'avaluació

L'avaluació inicial, que permet conèixer el grau de desenvolupament de l'alumnat i el bagatge de coneixemenadequats. L'avaluació formativa, que acompanya tot el procés i té com a finalitat segurealitzat, per tal que el professor/ra hi pugui adequar la intervenció pedagògica.

E

• Haver lliurat la pràctica totalitat de les activitats encomanades Tenir una nota mínima de cada tipus de bloc de contingut (Saber, Saber fer professor que l'alumne no ha abandonat, totalment o en part, l'assignatura. Donar especial importà

• Perseg çant 3 blocs de continguts:

Saber Saber fer Saber ser

• segons la seva tipologia per avaluar el grau de progrés i compliment dels objectius son:


uim aconseguir uns objectius al curs que es desenvolupen mitjan

Els principals instruments





Recuperació


trimestres es realitzaran a traves de

inal de curs tenen una o varies avaluacions negatives realitzaran una prova extraordinària de mínims.

R

Les recuperacions de les avaluacions negatives de cadascun dels proves especials que es duran a terme dins el següent trimestre . En el cas que hi hagi alumnes que a f

Criteris de qualificació.

més


Les directrius dels criteris de ponderació per tal de realitzar l'avaluació dels alumnes apunten a establir

uns percentatges dins el còmput global del curs que tendeixi cap als següents números de referència (node referència, no és un norma rígida ni obligada, només és una guia. El professor te la facultat d'adaptar aquests números a les característiques pròpies dels alum

Pàgina: 59

Ponderare Què? Principalment, Com? ció de

ferència

Saber Exercicis tipus escrit Observació a la hora d'aplicar-los a la pràctica 20 -30

Resolució de problemes amb exercicis escrits 20 Saber fer 50

Desenvolupament de treballs pràctics 30

Saber ser r part del professor

Compliment de les obligacions dels alumnes (normes, lliurar 20 -30 Observació pe

treballs, etc.)


Les qualificacions seran Ll a Númeretr o

I 0,1,2,3,4S 5B 6N 7,8E 9,10

Es deixa a criteri propi del professor la concreció de l'arrodoniment o truncament de les puntuacions

provisionals que empri durant el curs per arribar a la qualificació del treball de l'alumne. onsiderem adient que en aquest arrodoniment es valori especialment l'observació de l'actitud, esforç i grau de

rat per l'alumne per a l'avaluació de final de curs. Cprogrés demost Metodologia La línia d'ensenyament es fonamenta en el Mètode per Projectes, fent voltar i lligant els continguts a uns centres d'interès (2 o 3 projectes) que es desenvolupen al llarg del curs. Aquests projectes poden relacionar-se

ó dins l'aula queda en mans del professor del grup que a partir de l'avaluació inicial els coneixements i habilitats dels alumnes adaptarà el treball dins l'aula a la realitat per tal d'afavorir

considerar l'àrea com un instrument terminal considerem prioritari que els alumnes onsolidin capacitats fonamentals i habilitats que els dotin d'autonomia per davant de voler donar un temari és o menys ambiciós.

es del punt de vista de considerar l'àrea com un instrument de continuïtat a l'ensenyament, considerem

l paper del professor s'orientarà a proposar, guiar i ajudar a que els alumnes, per ells mateixos, realitzin i

la part que surt del grup de referència a determinades hores es sent om un altre grup diferent i de vegades tenen un horari d'assistència a classe diferent. Per això convé plantejar-

plantar i afavorir l’ús de la tecnologia de la informació i de comunicació com eina i recurs didàctic ( l’aula

i

amb altres activitats o sub-projectes per tal de cobrir els objectius proposats o afavorir l'atenció individualitzada. El número de projectes i activitats, el nivell de aprofundiment desenvolupat, accentuar uns tipus de continguts o altres (saber, saber fer, saber ser), fer activitats de repàs del nivell corrent (o d'altres nivells) i, en general, tot allò que significa la concrecidaprenentatges significatius. Des del punt de vista decm Dprioritari estimular als alumnes consolidin els d'hàbits d'estudi i esforç. Esuperin les activitats del curs. Dins l'aula es procurarà fer agrupacions heterogènies però valorant si les repercussions son favorables o no. En el cas de tenir un grup inclòs dins el sistema d'agrupacions flexibles ( Diversificació, etc.), només una part del grup te "anima de grup" mentre que cse fer la heterogeneïtat dins "subgrups". Imtaller conte amb un canó i equip portàtil connectat a la xarxa inalàmbrica ) Es procurarà que el procés d’ensenyament i aprenentatge segueixi una metodologia activa, de manera que la major part dels continguts tractats puguin tenir una pràctica associada, ja sigui una activitat orientada a la solució creativa de problemes o projectes, ja sigui en forma d’experiència o muntatge. A l’hora de dissenyar qualsevol activitat, es valora la relació entre el temps invertit en la pràctica, la motivació de l’alumnat

l’assoliment d’objectius. Les activitats plantejades es graduen de manera que s'atengui la diversitat de motivacions i capacitats per aconseguir que tots els alumnes assoleixen els coneixements de manera efectiva. Les activitats proposades hauran de ser més o menys dirigides en funció de la diversitat que presentin els

s busca l’equilibri entre deixar que l’alumnat desenvolupi les seves idees (sigui creatiu) i la necessitat de

nes tapa necessària per aconseguir una solució amb èxit.

a, amb

tivitat que s’hagi de dur a terme en cada moment. A l’aula d’informàtica es procurarà que ada alumne tingui a la seva disposició un equip informàtic, preferentment sempre el mateix, del que es farà sponsable durant la sessió i en el que desenvoluparà les activitats encomanades. Les activitats per

uts de la part d’informàtica de la assignatura estan dissenyades per ser treballades de rma individual.

alumnes a l’aula. ja que la concreció de les tasques plantejades i el grau d’autonomia de l’alumnat resulten inversament proporcionals. Una altra mesura d’atenció a la diversitat consisteix a fer grups flexibles al llarg de l’any i heterogenis. Això permet distribuir tasques dins un grup de treball en funció de les capacitats de cadascú. Eplantejar unes pràctiques més estructurades que permetin aplicar el coneixement adquirits. Les idees no viablesi els errors constructius es consideren una eina principals del procés d’aprenentatge són mostrades als alumcom una e El consum de materials que es desprèn de les activitats constructives s'aprofita com una eina educativquè es mostra a l’alumnat els beneficis d’optimitzar recursos. És per això que es potencia l’ús de materialsreciclats. Els grups de 4t d’ESO tenen 3 hores setmanals de tecnologia, dues d’elles a l’aula taller i la tercera té disponibles l’aula taller i a l’aula de informàtica. Aquesta organització permet desenvolupar els continguts informàtics, que es concentren bàsicament en 2 trimestres, sense renunciar a poder treballar a l’aula-taller i permetent optimitzar la utilització de l’aula dinformàtica. L’aula taller té una configuració que permet treballar de manera individual, en petit grup o en gran grup depenent de la accredesenvolupar els contingfo

Recursos Didàctics

Bibliogràfics

ca del centre

♦ Bibliote

♦ Biblioteca de l'aula-taller



♦ Material fungible de l'aula-taller

♦ Equips LEGO per robótica



Pàgina: 61

Tecnologia de la informació_INF_4

Introducció Introducció a l'àrea d’INFORMÀTICA

troducció In Entre les diverses tecnologies desenvolupades per l’ésser humà en destaca una per la seva evolució fulgurant: la informàtica, o tecnologies de la informació i la comunicació. Malgrat que es tracta d’una tecnologia relativament jove, el seu grau d’influència en la societat sembla no tenir límits. Es tracta, com es pot deduir del seu nom, d’una branca que estudia el tractament de la informació mitjançant l’ús de màquines automàtiques, les quals avui dia es poden trobar per tot arreu. La importància actual de la informàtica rau en el fet que és la dinamitzadora d’una tercera revolució productiva en la qual la informació ocupa el lloc de l’energia. Els sistemes de comunicacions, ajudats per una generació molt avançada de components electrònics, han suposat l’impuls definitiu que ha generat un entorn tecnològic nou que es caracteritza per la utilització de sistemes d’informació interactius. La nostra societat s’ha vist condicionada per tots aquests desenvolupaments fins al punt ’anomenar-se ‘societat de la informació’.

nteres. En les últimes dècades no ha deixat d’incrementar-se aquest procés, especialment a les les Balears.

a, seleccionar-ne els diferents elements i incorporar els més teressants a una base de coneixements.

era com el pas de la Web 1.0 a la Web 2.0, la qual es troba en un procés ’expansió i actualització permanent.

tallada alguns, i s’ofereix des del seu caràcter finalista i orientador de l’educació ecundària obligatòria.

eratius i seguretat informàtica, Multimèdia, Publicació i ifusió de continguts i Internet i xarxes socials virtuals.

rientacions metodològiques

d Ja al 1970 s’indicava que els mitjans de producció es desplaçaven des dels sectors industrials als sectors de serveis, on destaca la manipulació i processament de tot tipus d’informació. Des del punt de vista econòmic, les tecnologies de la informació es consideren nous motors de desenvolupament i progrés i fan possible que les empreses siguin més o menys competitives, independentment de la seva situació geogràfica, perquè eliminen distàncies i froIl Però no podem perdre de vista el marc sociocultural, on nombrosos reptes ens condicionen. D’una banda, el creixement de la bretxa digital ens ha d’impulsar a analitzar els llums i les ombres d’aquest model de societat que, malgrat que ens dota de mitjans per accedir gairebé universalment a la informació, no aconsegueix incorporar a tots els membres de la societat humana a aquest procés. També hem d’incorporar a la nostra reflexió el fet que l’enorme flux d’informació fa que els conflictes entre accés lliure i lleis de copyright o drets d’autor es fan cada dia més comuns. Finalment, i en especial des del món de l’educació, hem de considerar que la informació no és el mateix que el coneixement. Aquest canvi de paradigma ha estat proposat des de nombroses fonts, ja que el coneixement és el fruit d’un procés de construcció activa, que requereix tractar la informació amb esperit crític, analitzar-lin Pel que fa a Internet, en els darrers anys s’ha passat d’un model on els continguts eren estàtics a un altre on aquests tornen dinàmics i són canviats i actualitzats a diari pels propis usuaris, gràcies a l’aparició d’una sèrie d’eines que ens permeten posar en moviment la informació, indexar-la i gestionar-la més fàcilment. Aquest canvi, en el món de la xarxa es considd Per la importància que té, es proposa aquesta matèria com a opcional a quart curs d’educació secundària obligatòria. No és tan sols una matèria instrumental, també ha de capacitar per a la comprensió d’un present cultural i social en el qual s’ha de tenir en compte que alguns dels conceptes tractats estan immersos en la vida quotidiana dels estudiants. Així mateix, encara que bona part de continguts lligats a les tecnologies de la informació i la comunicació s’han tractat en la matèria de tecnologies, aquesta matèria en desenvolupa de manera específica i des Els continguts s’articulen en quatre blocs que tracten de significar aquest desenvolupament específic de continguts dins l’àmbit de les tecnologies: Sistemes opd O Segons la Llei orgànica d’educació, les propostes pedagògiques que elaborin els centres han de tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes, afavorir la capacitat d’aprendre per ells mateixos i promoure el treball en equip. Així mateix, han d’afavorir l’assoliment i desenvolupament de les competències

àsiques i s’ha de dedicar atenció especial a l’expressió oral i escrita correcta. b

També cal tenir en compte que el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat de tots els grups parlamentaris, entre d’altres, la Resolució següent, quant al programari: “1. Instar el Govern de les Illes Balears a fomentar l’ús de codis de fonts obertes, per tal d’integrar més gent de les Illes Balears a la xarxa d’Internet i per impulsar el comerç electrònic.” Per la qual cosa es recomana a tots el centres que fomentin aquestes ràctiques en la mesura de les seves possibilitats.

es troba qualsevol persona que hagi àtica com a eina de comunicació o de coneixement.

ersonals, ja que l’alumnat ha d’adoptar decisions individuals i ol·lectives que haurà d’argumentar i defensar.

t, en el qual ha de triar quan i en quina situació s’ha de decidir per una solució cnològica més innovadora.

nicació, de manera que els alumnes coneguin els riscos derivats ’un ús excessiu o inadequat dels ordinadors.

t, facilitar la seva capacitat de conviure, relacionar-se amb els altres i esenvolupar els valors democràtics.

ontribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques

p Aquesta matèria permet plantejar el desenvolupament dels continguts al voltant de projectes tecnològics o multimèdia, com el disseny de presentacions electròniques, l’elaboració de produccions multimèdia o la publicació i difusió de pàgines web, entre altres, la qual cosa ofereix la possibilitat d’organitzar el treball de l’aula amb activitats individuals i grupals que permeten la participació activa de l’alumnat en el seu aprenentatge i el desenvolupament de la capacitat d’aprendre per ell mateix. A més, amb aquesta manera de treballar, l’alumnat s’acosta a la resolució de problemes semblants als que d’utilitzar la inform Proposar a l’alumnat l’anàlisi de determinats problemes tecnològics com la interconnexió de diferents dispositius entre si o la incorporació de noves funcionalitats a un sistema, fomenta, no només les destreses tècniques relacionades amb l’ús de la tecnologia, sinó també aquelles relacionades amb aprendre a aprendre i el desenvolupament de l’autonomia i iniciativa pc És possible que els diferents coneixements de tipus tècnic que l’alumnat pugui assolir amb aquesta matèria quedin obsolets en poc temps. És per això que hem de fomentar l’aprenentatge autònom dels alumnes, de manera que el professor o professora ha de dotar l’alumnat dels criteris, hàbits i estratègies que li permetin adaptar-se a un món canviante La gran quantitat d’informació que es pot trobar a la xarxa fa necessari promoure entre l’alumnat el desenvolupament de la seva capacitat crítica, perquè li permeti decidir sobre la informació a utilitzar i sobre com utilitzar-la. És també molt important orientar a l’alumnat sobre els hàbits saludables per a l’ús responsable de les tecnologies de la informació i de la comud Els treballs en grup que es realitzin dins aquesta matèria han de possibilitar el desenvolupament d’actituds de cooperació i tolerància entre l’alumnad C El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació s’integra en aquesta matèria de manera principal, és per això que contribueix de manera plena a la competència referida al tractament de la informació i competència digital, imprescindible per adaptar-se a un món canviant, empès pel flux constant d’informació que es genera i transmet mitjançant unes tecnologies de la informació cada vegada més potents i omnipresents. La matèria no només planteja un coneixement instrumental i tècnic, sinó tota la reflexió necessària sobre el marc social i cultural que la informàtica ha modificat des de la seva irrupció a finals del egle XX.

de destreses tècniques per interactuar amb quest en el desenvolupament de diversos processos i activitats.

nològica, empri processos projectuals que permetin, tant com sigui possible, necessària aportació personal.

e l’anàlisi i ús de la informació i la comunicació com a fonts de comprensió i transformació de ntorn social.

nicació d’informació, i en totes les ctivitats que proposen com a finalitat la publicació i difusió de continguts.

s A més, contribueix a l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic mitjançant el coneixement de l’entorn informàtic i a través del l’adquisició a La contribució a l’autonomia i iniciativa personal es desenvoluparà mitjançant una metodologia activa que, com en altres àmbits de l’educació tecla L’adquisició de la competència social i ciutadana es construeix tant a partir de les possibilitats de projectes d’aplicació que permetin adquirir destreses socials bàsiques des de la interacció i presa de decisions de l’alumnat, com des de la reflexió imprescindible sobre les responsabilitats ciutadanes adquirides en l’ús de les tecnologies de la informació. Per millorar el coneixement de l’organització i funcionament de les societats es col·labora des dl’e La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza mitjançant l’adquisició de vocabulari específic en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comua

http://web.parlamentib.es/

La contribució a la competència per aprendre a aprendre es materialitza amb l’ús d’estratègies de resolució de problemes on, després d’adquirir e

Pàgina: 63

ls coneixements necessaris, és imprescindible una tasca de significació ’aquests per abordar un projecte.

d

Competències Dimensions de les competències Info

rmàt

ica

Saber Saber fer Saber s

er Competències generals

Saber aprendre Discursives X Funcionals X Lingüistiques

C1 Competència en comunicació lingüísica

lingüístiques comunicatives

lingüístiques

Competències

Socio-

Pensar, raonar i argumentar Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i simbòlic i els diferents sistemes de representació

Utilitzar i construir models matemàtics Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del món laboral

C2 Competència matemática

Utilitzar els procediments matemàtics bàsics i les eines i els instruments de

suport

Interactuar amb l’espai físic Valorar i aplicar el pensament científico-tècnic Posar en pràctica els processos propis de la indagació científica

C3 Coen el coneixement i la interacció

mpetència

amb el món físic

da pròpia, dels altres i de tots els éssers Actuar per millorar i preservar les condicions

de vivius Conèixer i aplicar les eines TIC X Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació

X C4 Tractament de la informació i competència digital Transformar la informació en coneixement X

Comprendre la realitat social Conèixer i comprendre els trets i els valors del sistema democràtic Exercir la ciutadania activa X

C5 Competència social i ciutadana

isions Utilitzar el judici ètic per prendre dec Apreciar i gaudir amb l’art i amb les manifestacions artístiques

Reflexionar i analitzar críticament l’entorn artístic

C6 Competència cultural i artística

Emprar recursos artístics per expressar-se i per comunicar-se

X

Reconèixer les pròpies capacitats, X intel·lectuals, emocionals i físiques Disposar d’un sentiment de competència X general Adquirir autonomia en l’aprenentatge

C7 Competènciaper aprend

X

re a

aprendre

planificar els aprenentatges i la Organitzar i pròpia feina

X

Adquirir i aplicar valors i actituds personals X Transformar les idees en accions X

C8 Autonomia i iniciativa personal Liderar projectes X

Objectius

ent de la informàtica en aquesta etapa té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1.

repercussió que té sobre un de mateix i sobre els altres l’actuació davant dels recursos informàtics.

2. erç, valorant en

quina mesura cobreixen les esmentades necessitats i si ho fan de manera apropiada.

3. opietat intel·lectual i la conveniència de recórrer a fonts que

autoritzin expressament la seva utilització.

4. de respecte, participació, esforç i

col·laboració que possibilitin la creació de produccions col·lectives.

5.

multimèdia amb finalitat expressiva, comunicativa o il·lustrativa, en un format adient per distribuir-lo.

6.

de manera remota, com a síntesi o guió que faciliti la difusió d’unitats de coneixement elaborades.

7.

sió d’elements multimèdia decidint la forma en la qual es posen a disposició de la resta d’usuaris.

8. per compartir els continguts publicats a la web i aplicar-los quan es difonguin les produccions pròpies.

9.

assiva que possibilitin la protecció de les dades i del propi individu en les seves interaccions a Internet.

10. s en Internet que facilitin la mobilitat i independència d’un equipament localitzat a un

lloc determinat.

L’ensenyam

Aplicar tècniques bàsiques de manteniment i millora del funcionament d’un ordinador, configurar-lo de manera independent o en xarxa i valorar la

Utilitzar els serveis telemàtics adequats per respondre a necessitats relacionades, entre altres aspectes, amb la formació, el lleure, la inserció laboral, l’administració, la salut o el com

Buscar i seleccionar recursos disponibles a la xarxa per incorporar-los a les seves pròpies produccions, valorant la importància del respecte de la pr

Conèixer i utilitzar amb seguretat les eines per integrar-se a xarxes socials, aportar les seves competències al creixement de les mateixes i adoptar les actituds

Utilitzar perifèrics per capturar i digitalitzar imatges, texts i sons i manejar les funcionalitats principals dels programes de tractament digital de la imatge fixa, el so i la imatge en moviment i la seva integració per crear petites produccions

Integrar la informació textual, numèrica i gràfica per construir i expressar unitats complexes de coneixement en forma de presentacions electròniques, aplicant-les de manera local, per donar suport a un discurs, o

Integrar la informació textual, numèrica i gràfica obtinguda de qualsevol font per elaborar continguts propis i publicar-los a la web, utilitzant mitjans que possibilitin la interacció (formularis, enquestes, bitàcoles, etc.) i formats que facilitin la inclu

Conèixer i valorar el sentit i la repercussió social de les diverses alternatives existents

Emmagatzemar i protegir la informació mitjançant sistemes de protecció en els àmbits del programari i del maquinari amb procediments d’encriptació i autentificació. Comprendre la importància de reforçar les conductes de seguretat activa i p

Conèixer els paquets d’aplicacions en xarxa, els sistemes d’emmagatzematge remots i els possibles sistemes operatiu

Pàgina: 65

CCBB OBJECTIUS Aplicar tècniques bàsiques de manteniment i millora del funcionament dordinador, configurar-lo de manera independent o en xarxa i valorar la repercussió que té sob

’un

re un mateix i sobre els altres l’actuació davant dels C3, C4 i C5

recursos informàtics. Utilitzar els serveis telemàtics adequats per respondre a necessitats relacionades, entre altres aspectes, amb la formació, el lleure, la inserclaboral, l’administració, la salut o el comerç, valorant en quina mesura

ió C4 i C5

cobreixen les esmentades necessitats i si ho fan de manera apropiada. Buscar i seleccionar recursos disponibles a la xarxa per incorporar-los a leseves pròpies produccions, valorant la importància del respecte de la propietat intel·lectual i la conveniè

s

ncia de recórrer a fonts que autoritzin C4 i C5

expressament la seva utilització. Conèixer i utilitzar amb seguretat les eines per integrar-se a xarxes socials, aportar les seves competències al creixement de les mateixes i adoptar leactituds de respecte, participació, esf

s orç i col·laboració que possibilitin la C4, C5 i C7

creació de produccions col·lectives. Utilitzar perifèrics per capturar i digitalitzar imatges, texts i sons i manejar lefuncionalitats principals dels programes de tractament digital de la imatgfixa, el so i la imatge en moviment i la seva integració per crear petites produccions multimèdia amb finalitat

s e

expressiva, comunicativa o il·lustrativa, C3, C4

en un format adient per distribuir-lo. Integrar la informació textual, numèrica i gràfica per construir i expressar unitats complexes de coneixement en forma de presentacions electròniquaplicant-les de manera local, per donar suport a un discurs, o de manera remota, com

es,

a síntesi o guió que faciliti la difusió d’unitats de coneixement C1, C4 i C7

elaborades. Integrar la informació textual, numèrica i gràfica obtinguda de qualsevol fonper elaborar continguts propis i publicar-los a la web, utilitzant mitjans que possibilitin la interacció (formularis, enquestes, bitàcoles, etc.) i formats qfacilitin la inclusió d’elements multimèdia

t

ue decidint la forma en la qual es

C1, C4, C7 i C8

posen a disposició de la resta d’usuaris. Conèixer i valorar el sentit i la repercussió social de les diverses alternatives existents per compartir els continguts publicats a la web i aplicar-los quan es C4 i C5 difonguin les produccions pròpies. Emmagatzemar i protegir la informació mitjançant sistemes de protecció en els àmbits del programari i del maquinari amb procediments d’encriptaciautentificació. Comprendre la importància de reforçar les conductes de seguretat activa i passiva que possibilitin la protecc

ó i

ió de les dades i del C4 i C5

propi individu en les seves interaccions a Internet. Conèixer els paquets d’aplicacions en xarxa, els sistemes d’emmagatzematge remots i els possibles sistemes operatius en Internet que facilitin la mobilitat i independència d’un equipament localitzat a un lloc determinat.

C4

Continguts_Curriculars

loc 1. Sistemes operatius i seguretat informàtica

B

Sistemes operatius: tipus i funcions principals. Sistema de fitxers. Interfície gràfica d’usuari i intèrpret de

- ada a disposició de continguts i recursos per

- programari i

retat activa i passiva. Connexions sense fil i intercanvis d’informació entre dispositius mòbils.

loc 2. Multimèdia

tecles d’ordre. Maneig i utilitats principals. - Creació de xarxes locals: configuració de dispositius físics per a la interconnexió d’equips informàtics.

Creació de grups d’usuaris, adjudicació de permisos, i posusar-los en xarxes locals sota diferents sistemes operatius. Seguretat en Internet: programes maliciosos i pirates. El correu massiu i la protecció davant diferents tipus de programes, documents o missatges que puguin causar perjudicis. Mesures de seguretat enmaquinari. Valoració de la importància de l’adopció de mesures de segu

- B - Adquisició d’imatge fixa mitjançant perifèrics d’entrada.

Tractament bàsic de la imatge digital: els formats bàsics i la seva aplicació, modificació de mida de les imatges i selecció de fragments, creació d

- e dibuixos senzills, alteració dels paràmetres de les fotografies

eomètriques fonamentals. El color

- informàtics per a la producció artística. Maquetació electrònica. Sortida a diferents

- tatge d’àudio i ultimèdia. Elaboració i enregistrament en suport físic.

Necessitat de respectar els drets que emparen les produccions alienes.

loc 3. Publicació i difusió de continguts

digitals: saturació, lluminositat i brillantor. - Disseny vectorial. Elements, traçats i figures g- Modelat d’objectes senzills en 3 dimensions.

L’edició. Recursossuports. Art final. Captura de so i vídeo a partir de diferents fonts. Formats bàsics i compressió. Edició i munvídeo per a la creació de continguts m

- Aplicacions interactives multimèdia. - B

Disseny de presentacions. Elaboració de la informació: esquemes i notes. Form- alització: plantilles i estils.

- ció a la web. Estàndards de publicació. Nocions bàsiques d’html. Editors i eines

Accessibilitat de la informació. Pautes i recomanacions.

loc 4. Internet i xarxes socials virtuals

Incorporació d’elements multimèdia i animacions. Botons d’acció i interactivitat. - Integració i organització d’elements textuals, numèrics, sonors i gràfics en estructures hipertextuals.

Creació i publicad’administració.

- Integració d’elements multimèdia i interactius. - B - Història i fonament tècnic de la xarxa Internet. Integració de xarxes de comunicacions.

La informació i la comunicació com a fonts de comprensió i transformaci- ó de l’entorn social: comunitats

- logies de la informació i la comunicació i cap la

- ctituds de ada. Certificats digitals.

- del programari i la informació: programari lliure i programari propietari, tipus de

- serveis de lleure. Canals de distribució dels continguts multimèdia: música, vídeo, ràdio,

- ’autor, copyright i llicències lliures. Necessitat de respectar els drets que

Xarxes cooperatives d’informàtica distribuïda. Fonaments tècnics. Exemples i aplicacions.

virtuals i globalització. Tertúlies restringides, fòrums, blocs, wikis, BSCW. Actitud positiva cap les innovacions en l’àmbit de les tecnoseva aplicació per satisfer necessitats personals i de grup.

- Accés a serveis d’administració electrònica i comerç electrònic: els intercanvis econòmics i la seguretat. L’enginyeria social i la seguretat: estratègies per al reconeixement del frau, desenvolupament d’aprotecció activa davant dels intents de frau. Encriptació, clau pública i priv

- Accés a recursos i plataformes de formació a distància, ocupació i salut. La propietat i la distribució llicències d’ús i distribució. Adquisició d’hàbits orientats a la protecció de la intimitat i la seguretat personal en la interacció en entorns virtuals: accés aTV, videojocs. Accés a programes i informació: descàrrega i intercanvi, les xarxes P2P i altres alternatives per a l’intercanvi de documents. Drets demparen les produccions alienes.

-

Pàgina: 67

Programació didàctica. Bloc 1: Sistemes operatius i seguretat informàtica

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. x 2n TRIM. 3r TRIM. Cont Sistemes operatius i seguretat informàtica C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Sistemes operatius: tipus i funcions principals. Sistema de fitxers. Interfície gràfica d’usuari i intèrpret de tecles d’ordre. Maneig i utilitats principals. Seguretat en Internet: programes maliciosos i pirates. El correu massiu i la protecció davant diferents tipus de programes, documents o missatges que puguin causar perjudicis.

X X X X X X

Saber fer

Creació de xarxes locals: configuració de dispositius físics per a la interconnexió d’equips informàtics. Creació de grups d’usuaris, adjudicació de permisos, i posada a disposició de continguts i recursos per usar-los en xarxes locals sota diferents sistemes operatius. Connexions sense fil i intercanvis d’informació entre dispositius mòbils.

Saber ser

Valoració de la importància de l’adopció de mesures de seguretat activa i passiva.

C.A. Instal·lar i configurar aplicacions i desenvolupar tècniques que permetin assegurar sistemes informàtics interconnectats.

Interconnectar dispositius mòbils i sense fil o amb cablatge per intercanviar informació i dades. C1 Competència lingüística; C2 Competència matemàtica; C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; C4 Tractament de la informació i competència digital; C5 Competència social i ciutadana; C7 Competència per aprendre a aprendre: C8 Autonomia i iniciativa personal Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació

Bloc 2: Multimèdia

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. x 3r TRIM. Cont Multimèdia: imatge digital C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber X X X X X X

Saber fer

Adquisició d’imatge fixa mitjançant perifèrics d’entrada. Tractament bàsic de la imatge digital: els formats bàsics i la seva aplicació, modificació de mida de les imatges i selecció de fragments, creació de dibuixos senzills, alteració dels paràmetres de les fotografies digitals: saturació, lluminositat i brillantor.

Saber ser


C.A. Obtenir imatges fotogràfiques, aplicar-hi tècniques d’edició digital i diferenciar-les de les imatges generades per ordinador.

Es pretén valorar la capacitat per realitzar fotografies en format digital, emmagatzemar-les, comprimir-les i editar-les amb les aplicacions que es considerin més adients.

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. x 3r TRIM. Cont Disseny vectorial. C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Elements, traçats i figures geomètriques fonamentals. El color X X X X X X Saber

fer Modelat d’objectes senzills en 3 dimensions. L’edició. Recursos informàtics per a la producció artística. Maquetació electrònica. Sortida a diferents suports. Art final.

Saber ser


C.A. Elaborar imatges vectorials en dos dimensions i combinar-les amb imatges tramades a la producció de l’art final.

Aquest criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per crear les seves pròpies imatges vectorials, utilitzant les aplicacions que el professor consideri adients, i combinar aquestes imatges amb mapes de bits.

Pàgina: 69

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM.

Cont Edició de so i vídeo. C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Captura de so i vídeo a partir de diferents fonts. Formats bàsics i compressió. Edició i muntatge d’àudio i vídeo per a la creació de continguts multimèdia. Elaboració i enregistrament en suport físic.

X X X X X X

Saber fer

Captura de so i vídeo a partir de diferents fonts. Formats bàsics i compressió. Edició i muntatge d’àudio i vídeo per a la creació de continguts multimèdia. Elaboració i enregistrament en suport físic.

Saber ser


C.A. Capturar, editar i muntar fragments de vídeo amb àudio i gravar-los en suport físic amb formats diferents.

Els alumnes han d’instal·lar i utilitzar dispositius externs que permetin la captura, la gestió i l’emmagatzematge de vídeo i àudio. Aplicar les tècniques bàsiques per editar qualsevol tipus de font sonora: locució, so ambiental o fragments musicals, així com les tècniques bàsiques d’edició no lineal de vídeo per compondre missatges audiovisuals que integrin les imatges capturades i les fonts sonores.


Bloc 3: Publicació i difusió de continguts

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. x Cont Publicació i difusió de continguts C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber Creació i publicació a la web. Estàndards de publicació. Nocions bàsiques d’html. Editors i eines d’administració. Integració d’elements multimèdia i interactius.

X X X X X X

Saber fer

Disseny de presentacions. Elaboració de la informació: esquemes i notes. Formalització: plantilles i estils. Incorporació d’elements multimèdia i animacions. Botons d’acció i interactivitat. Integració i organització d’elements textuals, numèrics, sonors i gràfics en estructures hipertextuals.

Saber ser

Accessibilitat de la informació. Pautes i recomanacions.

C.A. Dissenyar i elaborar presentacions destinades a donar suport al discurs verbal en l’exposició d’idees i projectes.

Desenvolupar continguts per a la xarxa aplicant estàndards d’accessibilitat a la publicació de la informació. C1 Competència lingüística; C2 Competència matemàtica; C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; C4 Tractament de la informació i competència digital; C5 Competència social i ciutadana; C7 Competència per aprendre a aprendre: C8 Autonomia i iniciativa personal Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació

Pàgina: 71

Bloc 4: Internet i xarxes socials virtuals

NIVELL: 4t E.S.O. 1r TRIM. 2n TRIM. 3r TRIM. Cont Internet i xarxes socials virtuals C1 C2 C3 C4 C5 C7 C8

Saber

Història i fonament tècnic de la xarxa Internet. Integració de xarxes de comunicacions. La informació i la comunicació com a fonts de comprensió i transformació de l’entorn social: comunitats virtuals i globalització. Tertúlies restringides, fòrums, blocs, wikis, BSCW. Accés a serveis d’administració electrònica i comerç electrònic: els intercanvis econòmics i la seguretat. L’enginyeria social i la seguretat: estratègies per al reconeixement del frau, desenvolupament d’actituds de protecció activa davant dels intents de frau. Encriptació, clau pública i privada. Certificats digitals. La propietat i la distribució del programari i la informació: programari lliure i programari propietari, tipus de llicències d’ús i distribució

X X X X X X

Saber fer

Accés a recursos i plataformes de formació a distància, ocupació i salut. Accés a programes i informació: descàrrega i intercanvi, les xarxes P2P i altres alternatives per a l’intercanvi de documents. Drets d’autor, copyright i llicències lliures. Necessitat de respectar els drets que emparen les produccions alienes. Xarxes cooperatives d’informàtica distribuïda. Fonaments tècnics. Exemples i aplicacions.

Saber ser

Actitud positiva cap les innovacions en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i cap la seva aplicació per satisfer necessitats personals i de grup. Adquisició d’hàbits orientats a la protecció de la intimitat i la seguretat personal en la interacció en entorns virtuals: accés a serveis de lleure. Canals de distribució dels continguts multimèdia: música, vídeo, ràdio, TV, videojocs.

C.A. Participar activament en xarxes socials virtuals com emissors i receptors d’informació i iniciatives comunes, adquirint les nocions de funcionament de xats, fòrums, blocs, wikis i eines BSCW.

Identificar els models de distribució de programari i continguts i adoptar actituds coherents amb aquests. C1 Competència lingüística; C2 Competència matemàtica; C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; C4 Tractament de la informació i competència digital; C5 Competència social i ciutadana; C7 Competència per aprendre a aprendre: C8 Autonomia i iniciativa personal Cont: Continguts; C.A.: Criteris d’avaluació

Metodologia didàctica

ent que tenguin més

senyament serà personalitzat i creador, fomentant l'auto aprenentatge gradual i l'auto correcció.

Aquesta matèria és eminentment pràctica, d’aquí que totes les classes s’hauran de realitzar a l’aula d’informàtica i els alumnes estudiaran manejant l’ordinador. L’ideal seria que cada alumne disposés del seu ordinador, si això no és possible els alumnes que comparteixin les màquines serà convenio menys els mateix nivell i que contínuament intercanviïn el paper d’observador/operador.

L’en

Recursos didàctics 1. Ordinadors

2. Impressores

3. Xarxa local i connexió a Internet

4. Sistema Operatiu Windows

5. Paquet d'ofimàtica OpenOffice.org

6. Fotocòpies

7. Apunts

8. Tota la informació d’interès que proporciona la xarxa Internet

PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

1. ualitat, la seva metodologia de s..

s i avaluats durant el curs. 3. Realització de proves teorico-pràctiques.

Perc era

t d

Els procediments d’avaluació seran els següents:

Seguiment de l’alumne en classe: activitats, exercicis, assistència, punttreball, seguiment del calendari proposat, cura dels equips informàtic

2. Realització de pràctiques que seran lliurat


1a AV CIÓ 2a AV CIÓ OR IA EXTRA RIA ALUA ALUA DINAR ORDINAINF 4t ESO 60% 65% 70% 75%

CRITERIS DE PROMOCIÓ I QUALIFICACIÓ

re de la avaluació

essor també

educació a classe, així com la serietat en la realització de les tasques encomanades per el professor.

Es realitzaran 2 o 3 proves escrites durant el trimestre. Depenent del nombre d'hores de classe utilitzades per al estudi de les unitats avaluades, tindrà un pes major o menor dinttrimestral. Si la mitja no supera el 5 hi haurà un examen de recuperació del trimestre.

Els treballs es realitzaran de forma individual o en grups de dues persones, tenint més valor la realització del treball de forma individual. Aquestos treballs es realitzaran en la seva majoria a classe. La realització de treballs de forma voluntària, sempre que hagen sigut aconsellats pel proftindran un valor afegit. Es obligatori per aprovar el trimestre tenir totes les pràctiques fetes.

El contingut actitudinal tindrà en compte aspectes com: puntualitat, respecte en vers el professor i els altres alumnes i l'

Pàgina: 73

Recuperacions:

ans de la junta d’avaluació final de

r guardarà la ta del trimestre aprovat fins a la avaluació extraordinària de setembre del mateix curs.

A l’alumne que tingui la nota mitja d'algun trimestre suspesa, farà abjuny un examen de recuperació dels trimestres que tingui suspesos.

Setembre: Com que la materia donada a cada trimestre és prou independent, el professono

QUALIFIC1. Actitudinals: 15%

2. Prova teòrica escrita: 50%

ACIÓ

3. Treballs: 35%

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

xercicis més o menys complicats i

des de diferents enfocaments aprofitant els seus coneixements i inquietuds.

La programació serà adaptada segons les necessitats de cada alumne, fent e

Aspectes comuns

lumnes pendents o amb dificultats. • Atenció a la diversitat. • Activitats de suport per a

Recuperació de l'assignatura pendent del curs anterior

ne ha passat de curs amb l'assignatura suspesa tindrà les següents vies per tal de poder cuperar-la:

Quan un alumre

Via de Descripció recuperació

Automàtica

A_01

• ció.

• primers trimestres de Tecnologia 4t recuperen Tecnologia de 3r

• profitament dins el curs superior de igual denominació valorat en la seva totalitat.

• ciada a la superació del curs superior

• Tecnologia de 4t recupera Tecnologia de 3r

nt si un alumne de 4t no ha triat l'assignatura Tecnologia_4 haurà de seguir un altra via

Aprovant els dos primers trimestres del curs superior de igual denomina• 2 primers trimestres de Tecnologia 3r recuperen Tecnologia de 2n

2

Per informe de final de curs favorable del professor, motivat per la progressió i a Normalment aquesta opció estarà asso(emperò no és vinculant) • Tecnologia de 3r recupera Tecnologia de 2n

Lògicame

.

Especial_PRP

A_02

s tindran dret a seguir aquest programa de recuperació de endents.

• lada especialment per als alumnes de quart que no facin Tecnologia

.d’ESO.

Els alumnep

• Els alumnes de segon amb Tecnologia de 1r. curs pendent • Els alumnes de tercer amb Tecnologia de 2n curs pendent.

Els alumnes de quart amb Tecnologia de 2n curs i/o 3r curs pendent. Aquesta opció està contempa 4t

•

Oficial • s instruccions de la Conselleria per al curs 2008-09 les proves de recuperació. El departament establirà dins els terminis que contemplin le

A_3

Setembre B_01 • Realitzant satisfactòriament una prova teòrica-pràctica.

Plans de recuperació de l’àrea

la de recuperació de l’àrea de TECNOLOGIA 2n ESO P

IES JOAN RAMIS I RAMIS INDIVIDUALITZAT

Pàg:

PLA DE FEINA

Document MD020302 Pla de feina individualitzat.doc Actualització setembre 2010 A ecnologia_TE_2 ssignatura: TAlumne/a:

Nivell educatiu: 0-20011 2n Grup-classe referència: Any acadèmic: 201

Tipus d ració de pendents ( e Pla: (X) Recupe ) Malaltia ( ) Incorporació tardana ( ) Altres:

D ocuments

annexosVia de A cceptaDescripció

Pàgina: 75

recuperació la via

Automàtica

A_01

• s primers trimestres del curs superior de igual

• ins el curs superior de igual denominació

alorat en la seva totalitat

Aprovant els dodenominació.

• 2 primers trimestres de Tecnologia 3r recuperen Tecnologia de 2n Per informe de final de curs favorable del professor, motivat per la progressió i aprofitament dv

Especial_PRP

A_02

ndran dret a seguir aquest programa de recuperació e pendents.

• ls alumnes de tercer amb Tecnologia de 2n curs pendent.

Els alumnes tid E

Activitats a fer Data límit

Temporalització lliurament de feines

Representació gràfica per vistes.

per vistes les figures de la làmina Exercicis proposats: RepresentarTec-20156 Acotació i escala Exercicis proposats: Dibuixar escala i acotar utilitzant l’escaire i cartabó, dos dels

exercicis resolts a l’apartat anterior Fonts d’energia i la seva transformació

. ’una central elèctrica tèrmica de Vapor d’aigua.

Energies alternatives. Sistemes de transformació font d’energia_mecànica_ elèctricaEsquema dMaterials Exercici proposats : Dossier sobre la fusta ( Origen, obtenció i transformacnaturals, fustes artificials, propietats més importants, aplicacions actuals, tècn

ió, fustes

iques de protecció i conseqüència

sobre el medi natural.

Part pràctica: Construir una peça de fusta (contraplacat de 5m/m) utilitzant les eines més comuns de l’aula taller

Totes les sessions de consulta seran a l’aula - taller de tecnologia Sessions no programades: Prèvia cita concertada

ltim dia de consultes dia ........................ Data de la prova teòrica pràctica de recuperació ................

ota

Objectius/continguts/criteris d’avaluació a treballar:

Objectius

• e forma ordenada i

• t la informació recollida en les diverses cerques i

• l treball intel·lectual i el manual, realitzat tant individualment com en equip,

• la informació i la comunicació per

• stic de

les Illes Balears, pel que fa a la creació de r ambé la incidència en el medi ambient.

Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant dmetòdica, anticipant els recursos necessaris i elaborant la documentació pertinent. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques i explorar-ne la viabilitat, utilitzant la terminologia, la simbologia i els recursos gràfics adequats, organitzanelaborant documents per presentar-la correctament. Desenvolupar habilitats necessàries per manipular adequadament eines, objectes i sistemes tecnològics, constatant que econstitueixen un tot integrat. Utilitzar les diverses possibilitats aportades per les tecnologies de trobar informació en diversos suports, continguda en diferents fonts.

• Intercanviar i comunicar idees utilitzant les possibilitats de les tecnologies de la comunicació. • Valorar els avantatges i els inconvenients de l’ús d’objectes, processos tecnològics i recursos naturals.

Conèixer les necessitats individuals i socials més properes i les solucions tecnològiques més escaients que requereix l’entorn, analitzar i valorar la importància de la tecnologia associada al sector turí

iquesa, com tContinguts

• El procés tecnològic • Les fonts d’energia i la seva transformació.

• La fusta.

• El dibuix tècnic. • Els materials.

Criteris d’avaluació

• ar-se correctament utilitzant el llenguatge gràfic a través del sistema de representació per

ral.

• s i estris disponibles a l’aula per poder realitzar

• ergies i les seves possibles transformacions en energies mecàniques i finalment

• Treballar amb constància i regularitat.

Expressvistes.

• Conèixer i tenir en compte tots els aspectes que fan referència a normes en gene• Identificar les peces que formen part d’un objecte senzill, aparell instrument, etc.

Ser capaç de seleccionar i utilitzar correctament les eine

Ú

les operacions bàsiques dins de la fase de construcció. Conèixer les fonts d’enen energia elèctrica.

N :

prova és necessari haver lliurat totes les activitats previstes, dins els terminis dicats en aquets document

rofessor/a responsable: Signatura de l’alumne

ata:____________ Signat Cap del Departament.

Per poder realitzar aquesta in P D

Pàgina: 77

la de recuperació de l’àrea de TECNOLOGIA 3r ESO P

INDIVIDUALITZAT 1/2 IES JOAN RAMIS I RAMIS

PLA DE FEINA

Document MD020302 Pla de feina individualitzat.doc Actualització setembre 2010 A ecnologia_TE_3 ssignatura: T

Alumne/a: Niv 9-2010 ell educatiu: 3r Grup-classe referència: Any acadèmic: 200

Tipus de Pla: ració de pendents ( (X) Recupe ) Malaltia ( ) Incorporació tardana ( ) Altres:

Material de consulta Llibres de 1r, 2n i 3r d’eso recomanats pel departament.

Via de A cceptaDescripció recuperació la via

Automàtica A_01

• s primers trimestres del curs superior de igual

• s el curs superior de igual denominació

alorat en la seva totalitat.

Aprovant els dodenominació. Per informe de final de curs favorable del professor, motivat per la progressió i aprofitament dinv

Especial_PRP

A_02

ndran dret a seguir aquest programa de recuperació

• nt per als alumnes de quart

ue no facin Tecnologia a 4t.d’ESO.

Els alumnes tide pendents. Els alumnes de quart amb Tecnologia de 2n curs i/o 3r curs pendent. Aquesta opció està contemplada especialmeq

Activitats a fer Data límit lliurament Temporalització de feines

Representació gràfica per vistes. Dibuixar la mà alçada la planta del teu habitatge.” Casa teva “

Acotació i escala Dibuixar escala i acotar utilitzant l’escaire i cartabó la planta del

res

teu habitatge del apartat anterior. Mesures en met

Fonts d’energia i la seva transformació

. Esquema d’una central elèctrica tèrmica de Vapor d’aigua.

Energies alternatives. Sistemes de transformació font d’energia_mecànica_ elèctrica

El circuit elèctric Elements bàsics d’un circuit elèctric.

nitats. .

rie en paral·lel i mixtes. Exercicis.

Magnituds i uLlei d’OhmEl tester. Circuits en sè

Part pràctica: Construir un mecanisme de transmissió de moviment utilitzant les eines més comuns de l’aula taller Exemple una excèntrica.

Totes les sessions de consulta seran a l’aula - taller de tecnologia.

essions no programades: hores Prèvia cita concertadaS

ltim dia de consultes dia ............................................

ata de la prova teòrica pràctica de recuperació ......

Objectius/continguts/criteris d’avaluació a treballar:

Objectius

• e forma ordenada i

• t la informació recollida en les diverses cerques i

• l treball intel·lectual i el manual, realitzat tant individualment com en equip,

• a informació i la comunicació per

• stic de

les Illes Balears, pel que fa a la creació de r ambé la incidència en el medi ambient.

Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant dmetòdica, anticipant els recursos necessaris i elaborant la documentació pertinent. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques i explorar-ne la viabilitat, utilitzant la terminologia, la simbologia i els recursos gràfics adequats, organitzanelaborant documents per presentar-la correctament. Desenvolupar habilitats necessàries per manipular adequadament eines, objectes i sistemes tecnològics, constatant que econstitueixen un tot integrat. Utilitzar les diverses possibilitats aportades per les tecnologies de ltrobar informació en diversos suports, continguda en diferents fonts.

• Intercanviar i comunicar idees utilitzant les possibilitats de les tecnologies de la comunicació. • Valorar els avantatges i els inconvenients de l’ús d’objectes, processos tecnològics i recursos naturals.

Conèixer les necessitats individuals i socials més properes i les solucions tecnològiques més escaients que requereix l’entorn, analitzar i valorar la importància de la tecnologia associada al sector turí

iquesa, com tContinguts

• El procés tecnològic • Les fonts d’energia i la seva transformació.

• Circuit elèctric.

• El dibuix tècnic. • Els materials.


• ar-se correctament utilitzant el llenguatge gràfic a través del sistema de representació per

ral.

• s i estris disponibles a l’aula per poder realitzar

• ergies i les seves possibles transformacions en energies mecàniques i finalment

nitats que intervenen en un circuit elèctric. Llei d’Ohm • reballar amb constància i regularitat.

Expressvistes.

• Conèixer i tenir en compte tots els aspectes que fan referència a normes en gene• Identificar les peces que formen part d’un objecte senzill, aparell instrument, etc.

Ser capaç de seleccionar i utilitzar correctament les eineles operacions bàsiques dins de la fase de construcció. Conèixer les fonts d’enen energia elèctrica.

• Identificar els elements que formen part d’un circuit elèctric. • Conèixer i determinar les magnituds i u

T

Ú D Nota: Per poder realitzar aquesta prova és necessari haver lliurat totes les activitats previstes, dins els terminis

dicats en aquets document.

rofessor/a responsable: Signatura de l’alumne

ata:____________ Signat Cap del Departament.

in P D

Pàgina: 79

Atenció a la diversitat

atenció a la diversitat Mesures d’

Les tasques que genera el procés de resolució de problemes poden ser graduades de tal forma que pugui ser atesa la diversitat d’interessos, de motivacions i de capacitats que coexisteix a les aules d’educació obligatòria, e tal manera que cada alumne o alumna experimenti un desenvolupament real de les seves capacitats.

el mateix tipus de sques, i que es descuidin altres tasques importants per al seu desenvolupament personal.

l punt adequat a les seves aracterístiques personals, i es possibiliti que tothom pugui assolir resultats positius.

ersitat, amb especial atenció al fet que les propostes no fomentin cap pus de discriminació de gènere o ètnica.

daptacions curriculars individuals

d Una primera forma d’adequació de capacitats i interessos pot venir de la distribució de les tasques entre els membres de l’equip, per evitar que al llarg de tota l’etapa els mateixos alumnes s’ocupin dta Interessa també, la possibilitat de graduar la dificultat de les tasques mitjançant la major o menor concreció de la seva finalitat. El fet de disposar de models de propostes que incloguin instruccions en quantitat i complexitat decreixent, que exigeixen una major autonomia per part de l’alumne, fa que es trobi ec Qualsevol grup és divers per definició. Des de la tecnologia, mitjançant propostes adequades, es tractarà de tenir en compte els aspectes d’aquesta divti A Els criteris per realitzar les Adaptacions Curriculars Individuals poden tenir com a marc de referència el següequadre de característiques, entenen que en cada cas s’ha d’analit

nt zar i cercar la manera de que aquesta ACI

compleixi el seu objectiu de aconseguir un progrés de l’alumne.

odel general ACI:

a M ADAPTACIÓ CURRICULAR ÀREA: NIVELL: CURS:

ROFESSOR/A RESPONSABLE DE L´ADAPTACIÓ:

DURADA: ALUMNE/A: P

C ONTINGUTS ATREBALLAR

M ATERIAL AUTILITZAR ACTIVITATS AVALUACIÓ RESULTATS

OBTINGUTS

Instruccions per fer les adaptacions curriculars Les adaptacions curriculars poden ésser de diferents tipus:

- ció de la

-

amb baixa comprensió i expressió oral i escrita, amb dificultats a certes àrees en

-

ió Educativa en les àrees on ho necessita l’alumne/a i es reflecteixen al seu expedient personal.

a adaptació més general ( per un trimestre, un curs,...) o si és una adaptació d’una unitat didàctica o d’un tema.

adaptació d’accés al currículum: facilitem a l’alumne/a el tipus d’ajuda material que necessita per accedir al currículum però mantenim els mateixos objectius, continguts i criteris d’avaluaresta del grup. És el cas d’alumnes, per exemple, amb discapacitats físiques o sensorials. adaptacions no significatives: es mantenen els objectius i continguts generals de l’àrea però es canvia metodologia, temporalització, formes d’avaluació, tipus de material utilitzat,.... És el cas d’alumnes concret,.. adaptacions significatives: es modifiquen tots els elements de la programació i s’adaptaten a les capacitats de l’alumne/a. És el cas dels alumnes amb discapacitats psíquiques que porten associades un desfassament curricular significatiu. Són prescriptives per tots els alumnes del Programa d’Integrac

Temporalització Aquí es pot indicar si és un

C guts ontin

acta de prioritzar els continguts, que poden ésser de tres tipus: conceptuals, procedimentals i

sts continguts s’ha de partir de les possibilitats de l’alumne/a i de la ncionalitat dels aprenentatges.

material curricular (llibre de text, llibre específic, fotocòpies,

mobiliari o estris específic, ampliacions de tocòpies,... ) que s’utilitzarà per facilitar l’accés al currículum.

ctivitaIndicar el tipus d’activitats diferents, si és el cas, que es faran amb aquests alumnes.

valuareferència als objectius i continguts plantejats per aquell alumne/a que

En aquest apartat s’indicarà , per a tots els casos d’adaptacions, còm avaluam l’alumne/a.

de la graella no es fa adaptació indicar-ho posant: L’alumne/a segueix la mateixa rogramació que el grup.

odel concret número 1

En aquest apartat s’ha d’indicar quins continguts relacionats amb l’àrea es treballaran amb l’alumne/a. Es tractitudinals. Alhora de seleccionar aquefu Material En aquest apartat cal especificar el tipus dequaderns d’exercicis,.. ) que farà servir l’alumne/a. També especificarem el material complementari ( fo A ts A ció Els criteris d’avaluació faran tingui una adaptació significativa. Nota: Si a algun apartat p M Adaptació Curricular Individual

Nom Grup

IES JOAN RAMIS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

Àrea: TECNOLOGIA Professor:

Curs 2002/03 Trimestres | 1 | 2 | 3 |

Els antecedents

Informe pre i v Altres centres Departament Orientació Nova ACI Darrers anys Àrea Tecnologia

Darrer curs Notes de l’Àrea Notes.....................: Darrer trimestre

Llengua Notes generals Número Suspeses.:

Incorporació tardana Objectius centre Suspesos...............: Abandonament Característiques personals.....................:

revisions Objectius de l’ACI

P

Àrea Resol e conflictes de comportament dr Curs Ajudar al desenvolupament personal, social... Expectativa ESO Recuperar mancances acumulades

Potenciar l’aprofundiment de coneixements Facilitar una repetició de curs en millors condicions

Incorporar-se al currículum ordinari Vol deixar els estudis Aprofitar el temps Durant el curs farà 16anys Incorporació al centre

oncreció de l’adaptació

C

Dividir els continguts del curs en 2 anys preveient una repetició de curs

Pàgina: 81

S= Suprimir nciar V= Valorar %= Pond

clariments

P= Pote eració

S P V % Aspecte A Activitats més manuals/pràctiques Activitats abstractes Expressió i comunicació Integració social i/o Grup - Classe Desenvolupament motriu Desenvolupament de l’autonomia Fer els treballs Hàbits de treball i estudi Participació / treball en grup Comportament Esforç Progrés / Evolució dels seus resultats Aprofitar el temps Fer altres matèries

ció Seguiment de l’adapta Període prova 1T 2T 3T Convocatòria ordinaria Convocatòria extraordinària Observació final

D’altra banda, cal realitzar informes complementaris per tal d’informar sobre la relació entre la nota d’avaluació i

model com a exemple: el desenvolupament de l’ACI. Podem emprar aquest Informe complementari a les qualificacions Com a aclariment a les qualificacions cal remarcar els següents aspectes del treball realitzat a classe des de la erspectiva d’una avaluació individualitzada i la realització a classe d’unes activitats i objectius personalitzats

per afavorir el pro mne.

pgrés del alu

Aspecte Valoració del progrés realitzat Millorable Correcte Bo Molt bo

Comportament / relació amb companys i professors

Participació i treball a classe Hàbits de treball i estudi Progrés / Evolució dels seus resultats Esforç Fer els treballs encomanats Autonomia de treball Resultats als continguts adaptats Vla

aloració global de la resposta del alumne a

adaptació individualitzada

Malgrat tot, de moment, la seva nota no es pot considerar suficient per obtenir la qualificació d’aprovat.

A la seva nota s’ha valorat els aspectes positius abans remarcats.

Hauria de continuar millorant els aspectes valorats més negativament

TECNOLOGIA INDUSTRIAL I 1r BATXILLERAT

nitat 1. Els recursos energètics

U Continguts

1. Les fon

a i vent fonts d’energia

2. Matlorífica

ó vegetal c. El ca

btenció icacions

d. El pe

consum ions del producte

e. El gasport i distribució

acions 3. L’en

d’un element radioactiu ic

c. Reac

btenció i enriquiment dels combustibles nuclears

4. Imp à recursos energètics

5. La c tle. Nivells de CO2

urbana. Les boires fotoquímiques oactiva

6. CTS. El consum d’energia

ts d’energia a. Les fonts d’energia al llarg del temps b. Fonts d’energia tradicional: foc, aiguc. Classificació de les erials combustibles a. Poder calorífic i capacitat cab. La llenya i el carb

rbó mineral i. Origen i propietats ii. Processos d’oiii. Apltroli i. Origen ii. Localització i extracció iii. Transformació en productes aptes per aliv. Aplicac

s natural i. Extracció, tranii. Aplic

ergia nuclear a. Radioactivitat. Vida mitjanab. L’energia del nucli atòm

cions nuclears i. Reaccions de fusió ii. Reaccions de fissió iii. Processos d’o

d. Residus radioactius ort ncia econòmica delsa. Reserves i jaciments on aminació ambiental a. Efecte hivernacb. La pluja àcida c. La contaminació atmosfèrica d. La contaminació radi

Objectius

1. tats dels

2. ctes de contaminació ambiental que produeix l’ús de determinades fonts d’energia.

Descriure les principals fonts o els recursos energètics, les propiematerials combustibles i la seva importància social i econòmica. Descriure els efe


1. illora.

2. partir del carbó i del petroli, valorant críticament i acceptant, si s’escau, idees

3. ió a una finalitat concreta. Valorar l’ús de nous materials com a

4. eva r la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència

energètica i adoptar actituds de consum responsable.

Avaluar críticament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals de la utilització de les diferents fonts energètiques i dels materials combustibles i suggerir possibles alternatives de mAportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant processos tecnològics aalienes fonamentades. Descriure els materials combustibles més habituals, identificar-ne les propietats i les aplicacions més característiques, i analitzar-ne l’adequacalternativa als emprats tradicionalment. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia calorífica dels combustibles fòssils i nuclears i la saplicació en els processos tecnològics, així com valora

Pàgina: 83

5. el d’estufes, cuines i motors que utilitzen combustible i suggerir possibles

6. saber com es calcula l’energia

7. troli i valorar-ne les raons

8. ècnic apropiat per descriure les fonts d’energia, els materials combustibles i els rocessos d’obtenció.

Calcular, a partir d’informació adequada (poder calorífic, capacitat calorífica, etc.), el cost energètic dfuncionament ordinari alternatives d’estalvi. Descriure les principals reaccions nuclears per a l’obtenció d’energia i proporcionada per una determinada quantitat de material fissionable. Descriure els processos de fabricació de productes derivats del carbó i del peeconòmiques i les repercussions ambientals de la producció, l’ús i el rebuig. Utilitzar un vocabulari tp

Competències específiques de la matèria

•

ar críticament l’impacte social, ètic,

• i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

Competència tecnològica. Abordar i resoldre problemes tecnològics senzills característics ambcreativitat i autonomia; utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia característiques dels materials combustibles i de les reaccions nuclears; analitzar i valorhumà, econòmic i mediambiental del desenvolupament energètic. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia

Contribució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat

•

i la redacció dels propis informes i de documents

• nt de fonts

• mbé eflexiva i plantejar alternatives i

• ents sobre fonts d’energia i sobre processos d’obtenció de l’energia dels materials combustibles.

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC. Així mateix, la lectura, la interpretació de textos d’altri tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. Competència en la gestió i el tractament de la informació. Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informació, procedediverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil. Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal, taen l’àmbit tecnològic, abordar problemes tecnològics de manera rsolucions que siguin, socialment i èticament, justes i equitatives. Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixem

Connexió amb altres matèries

• e premsa estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al

• ix l’ús d’eines

•

• les matèries de biologia,

•

nergètics i les matèries de filosofia i ciutadania, història, economia i ciències per al món contemporani.

nitat 2. Producció i distribució d’energia elèctrica

La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos divulgatius i retalls dmón contemporani. La resolució de problemes senzills per quantificar l’energia calorífica requerematemàtiques i del llenguatge, simbologia i unitats de la física i la química. La descripció dels diferents tipus de combustibles, dels seus productes derivats i dels processos implicats en la seva obtenció està molt lligada a la química i a les ciències de la Terra i el medi ambient. Els efectes de les radiacions ionitzants i de la pluja àcida tenen connexió amb ciències de la Terra i el medi ambient i les ciències per al món contemporani. Els aspectes ètics, el pensament crític i una visió integradora en l’anàlisi de la utilització dels materials combustibles, de la història del desenvolupament energètic i del context actual, estableixen ponts entre l’estudi dels recursos e

U Continguts

1. Cenrt i consum d’energia

2. Cena. Com central hidroelèctrica

trals elèctriques productores d’energia a. Producció, transpob. Tipus de centrals trals hidroelèctriques

ponents d’una i. La presa ii. Els conductes d’aiguaiii. La sala de màquines iv. Transformadors i parc de distribució

roelèctrica

3. Centrals ter s convencionals a. Com central termoelèctrica

r

ció b. Func ermoelèctrica c. Les

s onament d’una central de cicle combinat

ció 4. Centrals nu

b. PrinWR)

a en ebullició (BWR) trons ràpids

ar s i el medi ambient. Sistemes de seguretatÓ TECNOLOGIA INDUSTRIAL

5. Dis ca

c. Estructura del sistema elèctric . Els materials superconductors

b. Funcionament d’una central hidc. Centrals de bombeig o reversibles d. Minicentrals hidroelèctriques e. Les centrals hidroelèctriques i el medi ambient

moelèctriqueponents d’una i. Caldera ii. Turbines iii. Condensadoiv. Torre de refrigeració v. Xemeneia vi. Equip elèctric principal vii. Sala de tractament de l’aigua d’alimenta

ionament d’una central tcentrals termoelèctriques i el medi ambient i. Noves tecnologieii. Funci

d. Centrals de cogeneraclears

a. Reactor nuclear i. Parts del reactor

cipals tipus de centrals nuclears i. Centrals amb reactor d’aigua de pressió (Pii. Centrals amb reactor d’aiguiii. Centrals amb reactors de neu

c. Equipament d’una central nuclear d. Funcionament d’una central nuclee. Les centrals nucleartribució de l’energia elèctria. Línies elèctriques b. Estacions elèctriques

6. CTS Ob

lèctriques, termoelèctriques

4. impactes ambientals produïts per les centrals elèctriques. 5. Conèixer els elements principals que formen el sistema de distribució de l’energia

jectius

1. Identificar els principals elements de les centrals hidroei nuclears.

2. Descriure el funcionament de les centrals elèctriques. 3. Identificar les transformacions energètiques a les centrals elèctriques.

Valorar els

elèctrica. Cri s

1. icament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals

2. r ús de noves tecnologies en el cas de les

3.

4. el

. 5. procés de producció d’energia elèctrica en les diferents centrals

6. ropiat per descriure els components, els processos

7. dequadament la representació gràfica en esquemes i diagrames

teri d’avaluació

Avaluar crítde la producció i distribució d’energia elèctrica i suggerir possibles alternativesde millora. Descriure els principals tipus de centrals elèctriques convencionals i conèixeel seu funcionament. Valorar l’centrals tèrmiques i la utilització de les centrals hidroelèctriques reversibles i les centrals de cogeneració. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia elèctrica i la seva aplicacióen els processos tecnològics, així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energètica i adoptar actituds de consum responsable. Calcular, a partir d’informació adequada, les pèrdues energètiques entransport de l’energia elèctrica amb línies trifàsiques. Explicar l’estalvi obtingut en transportar el corrent elèctric a altes tensions i la necessitat de la interconnexió de centrals elèctriques i de l’existència dels centres de transformacióDescriure el elèctriques convencionals i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals. Utilitzar un vocabulari tècnic api els sistemes tecnològics implicats en la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica. Utilitzar a

Pàgina: 85

s i en la descripció del sistema elèctric.

dels components de les centrals elèctrique

Compe

• que

trica i la funció que sos

ic i

• imulació. Adquisició de coneixements sobre simulacions

ives i facilitar la presa de decisions en problemes concrets.

a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

tències específiques de la matèria

Competència tecnològica. Abordar i resoldre problemes tecnològics senzills i característics amb creativitat i autonomia. Analitzar gràfiques, esquemes i diagrames per conèixer els elementsformen els subsistemes de producció, transport i distribució d’energia elècdesenvolupen dins el conjunt. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia dels procestècnics característics. Analitzar i valorar críticament l’impacte social, ètic, humà, econòmmediambiental del desenvolupament de l’energia elèctrica convencional. Competència en modelització i sdidàctiques per mitjà de programes informàtics que recreïn el funcionament de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears, per desenvolupar les habilitats cognit

• Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i

Contri

• selecció, síntesi i comunicació de la informació.

é les TIC. ts

ccionar informació, procedent de fonts

•

• upar-se amb autonomia i iniciativa personal, també tipus

•

egrar conceptes i principis bàsics per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat, la tecnologia i el consum. Incorporar hàbits de consum racional a partir del

ucció d’energia elèctrica i dels sistemes tecnològics d’aprofitament de la producció no consumida.

bució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi,Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir tambAixí mateix, la lectura, la interpretació de textos d’altri i la redacció dels propis informes i de documentècnics contribueixen a assolir aquesta competència.

• Competència en la gestió i el tractament de la informació. Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i selediverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil. Competència digital. Adquirir capacitació tecnològica i utilitzar adequadament el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal. Desenvolen l’àmbit tecnològic. Reforçar l’educació per a la salut, coneixent els riscos associats als diferentsde centrals. Abordar problemes tecnològics de manera reflexiva i plantejar alternatives i solucions que siguin, socialment i èticament, justes i equitatives. Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els processos convencionals de producció d’energia elèctrica i de distribució d’energia elèctrica per al seu consum. Entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i la seva producció i utilització d’energia elèctrica. Int

coneixement dels costos de la prod

Conne

•

• cies per al

ni. També, la notació i el llenguatge emprats per descriure els components de les

•

• L’estudi de l’impacte mediambiental dels diferents tipus de centrals i la reflexió sobre el nostre model de producció i consum elèctric presenten punts comuns amb les matèries de ciències per al món contemporani, filosofia i ciutadania i d’història del món contemporani.

xió amb altres matèries

• La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos divulgatius i retalls de premsa estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. La resolució de problemes senzills per quantificar les pèrdues d’energia elèctrica en el seu transport requereix l’ús d’eines matemàtiques i del llenguatge, simbologia i unitats de la física i l’electrotècnia.La descripció del funcionament dels diferents tipus de centrals elèctriques i de les successivestransformacions energètiques que hi tenen lloc està lligada a les matèries de física i de ciènmón contemporacentrals elèctriques i la seva funció dins el conjunt són compartits per la tecnologia i la física. L’estudi de la distribució de l’energia elèctrica està estretament relacionada amb la matèria d’electrotècnia.

Unitat 3. Energies alternatives Continguts

1. Ene es renovables i els beneficis de la seva utilització

2. Cent

b. Cent sstem)

e torre central (CRS, Central Receiver System)

d. Siste rgia solar de baixa temperatura

Arquitectura bioclimàtica

·lector o captador 3. Cen

a. Tecn t del vent

rbina b. Tipus

radors d’eix horitzontal

eòlic 4. Cen

rmics 5. Cen

s

tèrmica dels oceans 6. La biomass

ctrica c. Bioc

7. L’ap idus sòlids urbans (RSU)

incineradores de residus 8. Pro

r estalviar energia a casa 9. CTS. Planta termosolar

rgi s alternatives a. Les energietrals solars a. Sistemes d’aprofitamen

ral termosolars i. Centrals amb col·lectors distribuïts (DCS, Distributed Collector Syii. Centrals solars d

c. Conversió fotovoltaica mes d’aprofitament d’enei. L’efecte hivernacle ii. Sistemes d’aprofitament iii. Sistemes passius. iv. Sistemes actius v. El col

trals eòliques ologies per a l’aprofitameni. Tipus d’aeroturbines ii. Parts d’una aerotu

d’aerogeneradors i. Aerogeneradors d’eix vertical ii. Aerogene

c. Parcs eòlics d. Situació del sector trals geotèrmiques a. Tipus de centrals b. Aprofitaments geotètrals mareomotrius a. L’energia de les mareeb. L’energia de les ones c. L’energia

a i. Processos físics ii. Processos termoquímicsiii. Processos bioquímics

b. Producció d’energia elèombustibles i. Biodièsel ii. Bioalcohols

rofitament dels resa. Els ecoparcs b. Recuperació de biogàs en els abocadors c. Recuperació d’energia a les cediments d’estalvi energètic a. Consells pràctics pe

Objectius

. les.

vables.

5. racterístics de les centrals elèctriques

6. d’estalvi energètic en la conducta habitual com a respecte al medi ambient.

1. Relacionar i comparar els conceptes d’energia convencional i d’energia renovable2. Descriure els principals sistemes d’aprofitament energètic amb fonts renovab3. Descriure i valorar els beneficis que implica l’ús de les energies reno4. Descriure els aprofitaments energètics de les energies alternatives.

Identificar i descriure els elements caque utilitzen energies alternatives. Valorar la necessitat del desenvolupament sostenible i d’incorporar hàbits

Pàgina: 87


1. ls elèctrica

2. calorífica.

3. renovables

ètica i adoptar actituds de

4. ia renovables amb els rendiments de les centrals

5. s de les instal·lacions per a la

6. a a partir de les fonts

7. s processos tilització de fonts d’energia

renovables i en l’aprofitament dels RSU.

Avaluar críticament les repercussions socials, econòmiques i mediambientade la utilització de fonts d’energia renovables per produir energiai suggerir possibles alternatives de millora de la seva eficiència. Descriure les fonts d’energia alternatives més habituals, identificar-ne les propietats i analitzar-ne l’adequació a la producció d’energies elèctrica i Valorar el seu ús com a alternativa a les fonts d’energia no renovables. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia elèctrica de les fontsi d’aprofitament dels residus sòlids urbans (RSU), així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energconsum responsable per a l’estalvi energètic. Comparar, a partir d’informació adequada, els rendiments de les centrals elèctriques de fonts d’energelèctriques convencionals. Identificar els components i els mecanismes que componen les centrals solars, eòliques, geotèrmiques i mareomotrius, així com els elements funcionalproducció de biocombustibles i la posterior generació d’electricitat. Descriure els processos d’obtenció d’energia elèctricd’energia renovables i els d’aprofitament dels RSU. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els components, eli els sistemes tecnològics implicats en la u


•

el cterístics.

, econòmic i mediambiental del


Competència tecnològica. Abordar i resoldre qüestions amb creativitat i autonomia. Analitzar gràfiques, esquemes i diagrames per conèixer els elements que formen els sistemes de producció d’energia elèctrica de fonts renovables i d’aprofitament dels RSU i la funció que desenvolupen dinsconjunt. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia dels processos tècnics caraAnalitzar i valorar críticament l’impacte social, ètic,humàdesenvolupament de l’energia elèctrica convencional. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia


• .

les cció dels propis informes i de

• nt de fonts

• ica i utilitzar adequadament les xarxes de

• bé flexiva i plantejar alternatives i

• edi

e les

nformacions d’altres contextos. Incorporar hàbits de cura del medi ambient i de consum racional.

Competència comunicativa. Adquisició i us contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informacióInteraccionar oralment, per escrit i amb l fus dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també TIC. Així mateix, la lectura, la interpretació de textos d'altri i la redadocuments tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. Competència en la gestió i el tractament de la informació. Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informació, procedediverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil. Competència digital. Adquirir capacitació tecnològcomunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal, tamen l’àmbit tecnològic. Abordar problemes tecnològics de manera resolucions que siguin, socialment i èticament, justes i equitatives. Competència de coneixement i interacció amb el món. Ús responsable dels recursos i cura del mambient. Adquisició de coneixements sobre els processos de producció d’energia elèctrica de fonts alternatives i d’aprofitament dels RSU. Entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució dsocietats i la seva producció d’energia elèctrica. Demostrar un esperit crític en l’observació de la realitat, contrastant la informació de l’àmbit tècnic amb i


• emsa estan relacionades amb els continguts de llengües i de les ciències

• s

La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura critica de textos divulgatius i de retalls de prper al mon contemporani. La descripció del funcionament dels diferents tipus de centrals elèctriques de fonts reversibles i de lesuccessives transformacions energètiques que hi tenen lloc està lligada a les matèries de física i de

l llenguatge emprats per descriure els

n

• nacle i dels principis de funcionament de les centrals geotèrmiques i

està lligada a les matèries de química i biologia.

renovables al llarg del temps es relaciona amb la història.

uits de corrent continu

ciències per al món contemporani. També, la notació i eprocessos i els esquemes de components de les centrals fotovoltaiques i dels parcs eòlics sócompartits amb les matèries de física i electrotècnia. L’estudi de l’efecte hivermareomotrius té molts punts en comú amb les ciències de la Terra i mediambientals i les ciències per al món contemporani.

• La descripció dels diferents processos per obtenir energia de la biomassa i per aprofitar els RSU

• L’estudi de la utilització de les fonts Unitat 4. Circ Co

2. Nat l ctric

a. Càrrb. El c

ctes del corrent elèctric els materials

3. El ca. Sistemes elèctrics

4. Circuits de c

a. Compor

stius alitzada en un circuit amb forces electromotrius i

ctromotrius b. Con

el

ic. Con

ió en paral·lel nexió en sèrie-paral·lel

5. Lleis de Kirca. Enu f

resolució de circuits mitjançant les lleis de Kirchhoff 6. Conduc

t b. Resistè nductor c. Sec

dt) ductors d’una línia

7. Efe tric. Llei de Joule s fusibles

b. Aparells termoelèctrics . L’experiment de Faraday

ntinguts

1. Antecedents històrics

ura esa del corrent elèegues elèctriques

orrent elèctric i. Sentit del corrent elèctric ii. Classes de corrent elèctric iii. Efe

c. Propietats elèctriques dircuit elèctric

b. Magnituds elèctriques

orrent continu tament dels receptors

i. Llei d’Ohm generalitzada en un circuit amb forces electromotrius i receptors exclusivament resi

ii. Llei d’Ohm generforces contraele

nexió de receptors i. Circuit en sèrie ii. Circuits en paral·liii. Casos particulars v. Circuits mixtos nexió de generadors i. Connexió en sèrie ii. Connexiii. Con

d. Resistències hhoff

nciats de les lleis de Kirchhofi. Primera llei de Kirchhoff ii. Segona llei de Kirchhoff iii. Convenis per a la

tors. Resistivitat i resistència a. Resistivitat i conductivita

ncia elèctrica d’un coció dels conductors i. Densitat de corrent ii. Caiguda de tensió en un conductor (ciii. Càlcul de la secció dels con

ctes tèrmics del corrent elèca. Elements de protecció: el

8. CTS Ob

ixta. 4. Calcular la resistència i la secció dels conductors d’un circuit elèctric de CC.

jectius

1. Relacionar les magnituds elèctriques i les seves unitats.2. Resoldre problemes de circuits elèctrics de CC. 3. Saber identificar les connexions sèrie, paral·lel i m

Pàgina: 89

5. Identificar els efectes tèrmics del corrent elèctric. Criteri

de dites magnituds, i

3. lèctrics de corrent continu.

n adequada, la caiguda de tensió en un conductor i la mínima

5. riure els components dels circuits elèctrics de corrent

6. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure els circuits de corrent continu, aplicant ia.

Muntar, experimentar i simular circuits elèctrics bàsics a partir d’esquemes, amb autonomia i seguretat.

s d’avaluació

1. Descriure els elements més habituals dels circuits elèctrics de CC, identificar- ne les magnituds i les aplicacions característiques, conèixer els valors comercialsanalitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta.

2. Identificar els diferents tipus de connexió d’elements en circuits elèctrics de corrent continu. Calcular, a partir d’informació adequada, magnituds elèctriques característiques. Aplicar les lleis de Kirchhoff per a la resolució de circuits e

4. Entendre la pèrdua energètica en forma d’energia calorífica associada al pas del corrent elèctric en uconductor. Calcular, a partir d’informaciósecció de conductor permesa ateses raons de seguretat. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per desccontinu i els fenòmens físics associats.

correctament la normalització i la simbolog7.

Compe

• ductors i als efectes tèrmics del corrent elèctric. Analitzar esquemes de

• jectar i muntar circuits simples de

ment d’habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament.

la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.


Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a circuits de CC, a seccions de concircuits de CC des de diferents punts de vista per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el circuit. Utilitzar amb precisió la terminologia, la simbologia i els mètodes de representació gràfica. Competència en experimentació. Adquisició de capacitats per procorrent continu, aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa elscomponents, les eines i els instruments de mesura necessaris. Desenvolupa

• Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a

Contri

• l processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació.

ctura de documents tècnics contribueixen a assolir

• e

la

etat. •

dels processos d’evolució de les societats i el seu ús d’energia elèctrica. Integració de conceptes i principis bàsics

s. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals.


Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el quaha de ser utilitzat en elsInteraccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC.Així mateix, la redacció dels propis informes i la leaquesta competència. Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes dcomunicació per aconseguir objectius específics.

• Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal enresolució de problemes teòrics i experimentals. Percebre els riscos associats a la manipulació dels circuits de corrent elèctric i desenvolupar hàbits saludables. Entendre els criteris tècnics de segurCompetència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els processos d’utilització d’energia elèctrica. Desenvolupament de destreses tècniques per manipular elements de circuits de CC amb seguretat. Comprensió de la dimensió temporal

procedents de camps diverso

Conne

• i per escrit estan relacionades amb els

• e corrent continu així com de problemes sobre seccions de conductors i

•

í com l’aplicació de les lleis de Kirchhoff i els càlculs de la secció dels conductors, corresponen també a l’àmbit de la física i l’electrotècnia.

• La descripció dels elements de protecció i dels aparells termoelèctrics són comuns a l’electrotècnia.


La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. La resolució de circuits denergia tèrmica alliberada requereix recursos matemàtics. L’estudi de la naturalesa del corrent elèctric, de la resistivitat i de la conductivitat, i de la llei de Joule, éscompartit amb la física.

• L’estudi dels sistemes i magnituds elèctriques, dels elements que constitueixen els circuits de CC, aix

Unitat 5. Instal·lacions elèctriques domèstiques Contingut

1. Inst Tensió

b. La instal

f. Insta pública concurrència 2. Apa ircuits d’aplicació

reuament o creuament

uter

3. Intr

cs domòtica

ma de tarifació de l’energia elèctrica ures d’ús, seguretat i conservació

s

al·lacions elèctriques a. Reglament Electrotècnic de Baixa

·lació d’enllaç c. La instal·lació interior d. Instal·lacions domèstiques

i. Els circuits d’alimentació uit de connexió a terra ii. El circ

e. Instal·lacions industrials s del·lacions en local

ament. Crells de comanda. Interruptors

t i. Funcionamenns ii. Aplicacio

b. Polsadors t i. Funcionamen

ii. Aplicacions c. Commutadors

t i. Funcionamen ii. Aplicacions

d. El commutador d’enci. Funcionament ii. Aplicacions

e. Altres dispositius i. Teleruptor ii. Automàtic d’escala o miniii. Porter elèctric

ucod ció a la domòtica a. Elements d’un sistema domòtic

sistemes domòtib. Classificació dels

c. Aplicacions de la 4. Siste5. Mes6. CTS. La casa domòtica

Ob

protecció de

ó

ments i les aplicacions d’un sistema domòtic. liment de les normes d’ús i seguretat de la instal·lació

jectius 1. ió elèctrica d’un habitatge. Identificar i descriure la instal·lac2. Identificar i descriure la funció dels aparells de comandament i

la instal·lació interior d’un habitatge. 3. ciRepresentar gràficament els circuits més característics de la instal·la

elèctrica interior d’un habitatge. 4. Descriure els ele5. Valorar el comp

elèctrica d’un habitatge, i la importància de mantenir-la en bon estat.

Criteri

2. stal·lacions

tificar-

èstiques. 5. es

s d’avaluació

1. rcussions socials, econòmiques i mediambientals Avaluar críticament les repede les instal·lacions elèctriques domèstiques i dels avenços en la domòtica, i suggerir possibles alternatives de millora. Identificar els elements funcionals i els circuits que componen les inelèctriques de baixa tensió.

3. Descriure els elements més habituals en els aparells de comandament, idenne les aplicacions més característiques i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta.

4. iques de Conèixer les principals característiques de les instal·lacions elèctrbaixa tensió d’acord amb la normativa vigent. Reconèixer la importància de

omles mesures d’ús, seguretat i conservació de les instal·lacions elèctriques dDescriure els elements d’un sistema domòtic. Valorar les raons econòmiqu

Pàgina: 91

6. ïdores d’energia elèctrica.

en tarifació de l’energia elèctrica.

its èctriques domèstiques, aplicant correctament

la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions

9. Simular circuits elèctrics de comandament bàsics a partir d’esquemes, amb

i les repercussions ambientals de les aplicacions de la domòtica. Conèixer el sistema de tarifació de l’energia elèctrica. Interpretar les factures de consum emeses per les companyies distribu

7. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els elements i els circuits de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge, d’aparells de comandament i de sistemes domòtics; i també per descriure els diferents termes que es tenen compte en la

8. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure elements i circuelèctrics en instal·lacions el

informàtiques.

autonomia i seguretat.

Compe

•

nèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el circuit. Utilitzar amb precisió la terminologia, la simbologia i els mètodes de representació gràfica.

elèctriques domèstiques. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat d’obtenir


Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia qüestions relatives a instal·lacions elèctriques de baixa tensió, d’aparells de comandament i de sistemes domòtics. Analitzar esquemes de circuits i instal·lacions elèctriques i diagrames de blocs de sistemes domòtics des de diferents punts de vista per co

Analitzar i valorar críticament l’impacte social i econòmic de les instal·lacions •

informació de diferents fonts.

Contri

• ontextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual

tot fent servir també les TIC. Així mateix, la

• es de

la

• s d’utilització d’energia elèctrica en les instal·lacions domèstiques. Comprensió de la dimensió

temporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús d’energia elèctrica. Integració de rocedents de camps diversos. Capacitat per aplicar el marc teòric en la

ulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més


Competència comunicativa. Adquisició i ús cha de ser utilitzat en els processos de síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals,interpretació de retalls de premsa, la redacció dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxcomunicació per aconseguir objectius específics.

• Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal enresolució de qüestions i en el dibuix d’esquemes i diagrames de blocs. Capacitat de prendre decisions i d’assumir riscos en el disseny de circuits de comandament. Percebre els riscos associats a la manipulació dels circuits de corrent elèctric i desenvolupar hàbits saludables. Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els processo

conceptes i principis bàsics presolució de problemes reals o simglobals.

Conne

• es amb els

ursos matemàtics.

• L’estudi de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió, dels aparells de comandament i dels sistemes é a l’àmbit de l’electrotècnia.

• La utilització de magnituds i unitats en la caracterització dels components de la instal·lació elèctrica i dels sistemes domòtics, i en la tarifació elèctrica, és compartida amb la física.

n


La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionadcontinguts de llengües i les ciències per al món contemporani; mentre que en el càlcul dels diferents termes que constitueixen la factura elèctrica s’utilitzen rec

• En la realització d’esquemes de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge, d’aparells de comandament i de sistemes domòtics es posen en pràctica habilitats de dibuix tècnic.

domòtics corresponen tamb

interior U itat 6. Propietats i assaigs Continguts

1. Els materials i els processos industrials

s i. Les propietats ii. Les qualitats estètique

i

ntal 2. Propietats

a. Res de tracció cànic

ig de tracció i

rama de tracció b. Caracte d’alguns materials

a i la resistència a la tracció d. Ten

de defectes

gnètics igs gamma

iii. Assaigs per ultrasons 3. Propietats tèrmiques

tivitat tèrmica b. Dilatació tèrmica

iii. El procés de fabricació v. El cost v. La disponibilitat vi. L’impacte ambiemecàniques istència mecànica i assaig i. Models de deformació i comportament meii. Assaii. Esforç unitari

iv. Allargament unitari v. Diag

rístiques mecàniques c. La duresa

i. Assaig de duresa Brinell ii. Relació entre la duresacitat i. Assaig de resiliència

e. Assaigs de fatigaf. Assaigs no destructius o

i. Assaigs maii. Assaigs per raigs X i ra

a. Conduc

4. CTS. Font d’espal·lació de neutrons

Ob

ue més ilització i selecció.

2. Descriure i classificar les propietats més importants dels materials. incipals tipus d’assaig de materials, la seva finalitat i les

seves aplicacions.

jectius

1. Descriure l’evolució dels materials al llarg de la història i els factors qhan influït en la seva ut

3. Descriure els pr

4. Valorar la necessitat i la importància de l’assaig de materials en els processos industrials.

Criteris

1. socials i econòmiques dels productes tecnològics obtinguts de

2. nt i acceptant, si s’escau, idees alienes fonamentades.

ris.

e defectes. nt

tensitat i durada, així com del comportament dels materials davant la calor.

materials i valorar-ne la importància des del punt de vista

8. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure les propietats dels materials i els corresponents

9.

d’avaluació

Avaluar críticament les repercussions matèries primeres que són sòlides a temperatura ambient. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant processos tecnològics, valorant críticame

3. Reconèixer els criteris de selecció de materials en els processos industrials. Valorar l’impacte ambiental com un d’aquests crite

4. Descriure les propietats mecàniques i tèrmiques dels materials que són considerades més importants des del punt de vista tecnològic, així com els paràmetres que les quantifiquen. Conèixer les relacions entre diferents propietats dels materials.

5. Identificar els assaigs corresponents a cada una de les propietats mecàniques dels materials i els assaigs de fatiga i d

6. Calcular, a partir d’informació adequada, valors característics del comportament dels materials davaesforços de diferent tipus, inInterpretar gràfiques i diagrames referits a propietats dels materials.

7. Descriure els diferents tipus d’assaigs deeconòmic i social.

assaigs per quantificar-les. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure les propietats mecàniques dels materials.

Compe

• roblemes relatius a les propietats mecàniques i tèrmiques dels materials i dels corresponents assaigs. Utilitzar amb precisió la

r críticament l’impacte social, humà i econòmic de la utilització de materials en els processos tecnològics.


Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia p

terminologia, simbologia i mètodes de representació gràfica. Analitzar i valora

Pàgina: 93

•

Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

Contri les competències genèriques del batxillerat

• al ció de la informació.

ctura de documents tècnics contribueixen a assolir

•

• Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de objectius específics.

• Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els criteris tes i

licar el marc teòric en la resolució de

bució de la matèria a

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el quha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicaInteraccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC.Així mateix, la redacció dels propis informes i la leaquesta competència. Competència en la gestió i el tractament de la informació. Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informació, procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil.

comunicació per aconseguir

de selecció de materials, les seves propietats i els assaigs per determinar-les Integració de concepprincipis bàsics procedents de camps diversos. Capacitat per approblemes reals o simulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals.

Conne

• ades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els

• ltats d’assaigs requereixen recursos matemàtics; mentre que en els dibuixos acotats de provetes i en els esquemes d’assaigs es posen en

ic. • L’estudi de les propietats dels materials i dels principis en què es basen els diferents tipus d’assaigs en

als és compartit amb la física. s criteris de selecció dels materials i de la duresa i assaig de la duresa tenen punts en

b el disseny i les ciències de la Terra. Unitat 7. Metal·lúrgia i siderúrgia


La comunicació i l’argumentació de dcontinguts de llengües i les ciències per al món contemporani. La resolució de problemes sobre propietats de materials i els resu

pràctica habilitats de dibuix tècn

materi• L’estudi del

comú, respectivament, am

Contingut

1. El procés ma. Els

iatges

o-carboni

’obtenció del ferro colat i de l’acer el ferro colat: l’alt forn

’acer nvertidor d’oxigen

lèctric acers

ts tèrmics tremp

b. El revingut

at

s

etal·lúrgic minerals

b. Aliatges i. Solidificació dels aliatges

c. Els productes metal·lúrgics d. El ferro i els seus al

i. La solidificació del ferro ii. Els aliatges ferr

e. Els productes siderúrgics: acers i foses 2. Siderúrgia: processos d

a. Obtenció db. Obtenció de l

i. El coii. El forn e

3. Formes comercials dels4. Tractamen

a. El

c. La recuita d. El normalitz

5. CTS. La farga catalana

Ob

ls

instal·lacions, maquinària i evolució.

jectius

1. Descriure el procés metal·lúrgic, la formació d’aliatges i determinar les masses i els percentatges deseus components.

2. Descriure els principals sistemes d’obtenció del ferro i dels seus aliatges, les seves

3. Identificar els principals productes siderúrgics: ferro, acer i ferro colat; descriure’n les varietats, les

4. alitzats dels productes siderúrgics i les seves formes de

5. diferents tractaments tèrmics.

propietats i les aplicacions més importants. Conèixer els sistemes de designació normpresentació comercial. Descriure el procés, la finalitat i les aplicacions dels

Criteris

1. icament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals del procés metal·lúrgic, i

2. ament i acceptant, si s’escau, idees alienes fonamentades.

rístics, i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta.

les fases estables en diagrames de solidificació i d’equilibri.

6. nes i enumerar els productes

7. rar-ne les cussions ambientals de la producció, l’ús i el rebuig.

8. Descriure els tractaments tèrmics que s’apliquen als acers per millorar-ne les propietats i reconèixer els

9. Conèixer les principals formes comercials dels acers i saber interpretar la seva designació

10.

d’avaluació

Avaluar crítsuggerir possibles alternatives de millora. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre productes siderúrgics, valorant crític

3. Descriure els aliatges més habituals, les seves propietats en comparació amb els metalls purs i els diagrames d’equilibri caracte

4. Calcular, a partir de la informació adequada, masses i percentatges dels components de minerals i d’aliatges.

5. Descriure les propietats de les varietats al·lotròpiques del ferro pur i les dels aliatges ferro-carboni i els seus constituents. Identificar

Conèixer el procés d’enriquiment dels minerals per a l’obtenció de memetal·lúrgics més utilitzats. Descriure els processos tecnològics i químics per a l’obtenció del ferro colat i de l’acer i valoraons econòmiques i les reper

gràfics que els representen.

normalitzada. Realitzar càlculs senzills a partir de valors comercials. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els minerals, els aliatges i els constituents químics, així com les seves propietats i els processos a què són sotmesos, aplicant correctament la normalització i la simbologia.

Compe

• roblemes senzills relatius a composició de minerals i aliatges i a pes d’acers comercials. Analitzar i interpretar diagrames d’equilibri

uímiques en els processos recisió la

•


Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia p

i de solidificació i gràfics de tractaments tèrmics. Comprendre les reaccions qmetal·lúrgics i siderúrgics i les propietats físiques dels productes resultants. Utilitzar amb pterminologia i la simbologia. Analitzar i valorar críticament l’impacte social, humà, econòmic i mediambiental del desenvolupament de la siderúrgia. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

Co i

• ològic específic, el qual

nguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC. s

ir aquesta competència.

• rxes de ir objectius específics.

• Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la cs.

• Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els nsió

e la metal·lúrgia i siderúrgia. Integració

ntr bució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació.Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels lleAixí mateix, la redacció dels propis informes, la consulta de documentació tècnica i la lectura de retallde premsa contribueixen a assol

• Competència en la gestió i el tractament de la informació. Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informació, procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil. Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xacomunicació per aconsegu

resolució de problemes teòri

processos metal·lúrgics i siderúrgics i sobre les propietats d’aliatges i acers. Comprensió de la dimetemporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús dde conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Demostrar un esperit crític en l’observació de la realitat.

Conne

• La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani.


Pàgina: 95

• i de velocitats de refredament requereixen recursos matemàtics.

ncies de etalls purs i aliatges és

• logia emprada en la composició de minerals i aliatges com la descripció de les reaccions químiques per separar les menes de les gangues i per obtenir ferro colat i acer corresponen a l’àmbit

• L’estudi i la interpretació dels diagrames de solidificació i d’equilibri, així com dels gràfics de ents tèrmics són compartits amb les matèries de química i física.

exió sobre el procés metal·lúrgic i la indústria siderúrgica tenen punts en comú amb la història i

Unitat 8. Metalls no fèrrics

La resolució de problemes senzills sobre composicions i percentatges i el càlcul del pes de perfils laminats d’acer

• L’estudi introductori dels minerals i de les formes al·lotròpiques del ferro pur és comú a les cièla Terra i mediambientals; mentre que la descripció de les propietats de mcompartit amb la física. Tant la simbo

de la química.

tractam• La refl

l’economia.

Co

els metalls

2. Pro ls i els aliatges 3. El c

5. Altres metalls d’aplicació industrial erimetal·lúrgia

a. Obtenció de les pólvores

ntinguts

1. L’obtenció da. Enriquiment del mineral b. Reducció c. Afinament pietats dels metaloure

4. L’alumini

6. Pulv

b. Compressió c. Sinterització

7. CTS. Carbur de tungstè

Ob

ls seus aliatges: coure, alumini, estanys, plom, etc.

pietats i les aplicacions dels metalls no fèrrics més importants d’ús industrial i els seus aliatges.

.

jectius

1. Descriure el procés metal·lúrgic d’obtenció dels metalls no fèrrics més importants d’ús industrial i e

2. Descriure les pro

3. Identificar i assajar els materials més utilitzats, tot seleccionant-los segons les seves propietats i aplicacions.

4. Analitzar, relacionar i emprar les dades procedents de les especificacions tècniques de materials

Cri

millora. s seves

3. es no fèrrics en diagrames de blocs. Valorar-ne

4. ades sobre objectes i productes fabricats amb metalls i aliatges no fèrrics, valorant críticament i acceptant, si s’escau, idees alienes fonamentades.

lògics d’obtenció de pólvores metàl·liques. 6. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els metalls i aliatges no fèrrics més habituals, així

7.

teris d’avaluació

1. Avaluar críticament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals dels processos d’obtenció de metalls no fèrrics i de la pulverimetal·lúrgia, i suggerir possibles alternatives de

2. Descriure els metalls i els aliatges no fèrrics més habituals en la producció industrial, lepropietats i les aplicacions més característiques, i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. Identificar els processos d’obtenció de metalls i aliatgles raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció, l’ús i el rebuig. Aportar idees i opinions pròpies argument

5. Descriure els diferents procediments tecno

com les seves propietats i els processos d’obtenció. Identificar metalls i aliatges no fèrrics a partir de la interpretació i anàlisi de gràfiques i dades comparatives sobre les seves propietats.

Compe

rpretar diagrames de blocs, gràfics i diagrames de barres. Comprendre les reaccions químiques en la metal·lúrgia de metalls no

bologia. Analitzar i valorar críticament l’impacte social, humà, econòmic i mediambiental del desenvolupament de la metal·lúrgia de metalls no fèrrics i de la pulverimetal·lúrgia.


• Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia qüestions relatives a propietats de metalls i aliatges no fèrrics i a la seva obtenció. Analitzar i inte

fèrrics i en la pulverimetal·lúrgia. Utilitzar amb precisió la terminologia i la sim

•

Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

Co i

• ològic específic, el qual

• nguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC.

• senvolupament d’activitats ts

• onseguir objectius específics.

• Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la cs. Capacitat per treballar en equip.

• Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els

volució de les societats i el seu ús dels

ntr bució de la matèria a les competències genèriques del batxillerat

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels lleAixí mateix, la redacció dels propis informes contribueix a assolir aquesta competència. Competència en la gestió i el tractament de la informació. Detecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informació, procedent de fondiverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil. Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per ac

resolució de problemes teòri

processos de la metal·lúrgia no fèrrica i de la pulverimetal·lúrgia i sobre les propietats d’aliatges nofèrrics. Comprensió de la dimensió temporal dels processos d’ealiatges no fèrrics.


• continguts de llengües i les ciències per al món contemporani.

• L’enumeració dels minerals dels quals s’extrauen els metalls és comuna a les ciències de la Terra i descripció de les propietats de metalls i d’aliatges és compartida amb la

física. simbologia emprada en la composició de minerals i aliatges com la descripció de les reaccions

s en la metal·lúrgia no fèrrica i en la pulverimetal·lúrgia corresponen a l’àmbit de la química.

Unitat 9. M

La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els

mediambientals; mentre que la

• Tant laquímique

aterials no metàl·lics Continguts

1. Els

ic

formació dels polímers tures moleculars dels polímers

olímers dels polímers

cions dels polímers més comuns dels polímers

2. Les

ial

4. Les rres tèxtils

b. Propietats i aplicacions aterials compostos

a. Formigó

plàstics a. Polímers i plàstics b. Elaboració d’objectes de plàst

i. La síntesi dels polímers ii. Processos de con

c. Estrucd. Els additius e. Propietats dels pf. Classificacióg. Propietats i aplicah. Reciclatge fustes a. Fusta naturalb. Fusta artific

3. Les ceràmiques a. Argiles b. Ciments c. Refractaris d. Vidres e. Abrasius fib es tèxtils a. Classificació de les fib

5. Els m

b. Resines reforçades amb fibres c. Contraplacats i emparedats

6. CTS. Nanotubs de carboni

Pàgina: 97

Object

riure els diferents tipus de plàstics, els processos d’elaboració i conformació, les seves propietats i les seves aplicacions més importants.

3. cionar i emprar les dades procedents de les especificacions tècniques dels plàstics i

ius

1. Identificar i desc

2. Identificar i descriure els diferents tipus de fusta, fibres tèxtils, materials compostos, les seves propietats i les seves aplicacions més importants. Analitzar, relaaltres materials no metàl·lics.

Criteri

1. i ciats a l’ús de materials no metàl·lics, i suggerir possibles alternatives de

2. bituals, identificar-ne les propietats i les aplicacions més

3. s i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant plàstics, ’escau,

5. s estructures moleculars i la composició dels polímers i relacionar- ho amb la millora de les

6. Conèixer les classificacions dels polímers, les fustes, les ceràmiques i les fibres tèxtils i les ació.

7. Calcular, a partir d’informació adequada, el contingut d’humitat de fustes i el valor de la resistència o

8.

s d’avaluació

Avaluar críticament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals de l’activitat industrial dels avenços tecnològics assomillora. Descriure els materials no metàl·lics més hacaracterístiques, i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. Valorar la seva utilització en comparació amb els materials metàl·lics. Aportar ideefustes, ceràmiques, fibres tèxtils i materials compostos, valorant críticament i acceptant, si sidees alienes fonamentades.

4. Descriure el procés de fabricació de plàstics i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció, l’ús i el rebuig. Descriure leseves propietats característiques. Conèixer el nom dels polímers més comercials i la seva designació abreviada.

característiques que determinen cada agrup

específica de materials compostos. Interpretar gràfics i dades referits a propietats dels materials nmetàl·lics. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure les propietats dels materials no metàl·lics, la seva classificació i els processos d’obtenció i preparació, aplicant correctament la simbologia.

Co e

• Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia qüestions i problemes ocessos d’obtenció i

preparació. Incorporar coneixements de l’àmbit de la química en la descripció dels materials. Utilitzar

•

mp tències específiques de la matèria

senzills relatius a propietats i aplicacions dels materials no metàl·lics i dels pr

amb precisió la terminologia i la simbologia. Analitzar i valorar críticament l’impacte social, humà, econòmic i mediambiental de la utilització de materials no metàl·lics en els processos tecnològics. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

Contri

l lisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació.

TIC.

•

• Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de objectius específics.

• Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els i

procedents de camps diversos. Ús

i dels seus productes tecnològics


• Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el quaha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàInteraccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també lesAixí mateix, la redacció dels propis informes contribueix a assolir aquesta competència. Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en laresolució de problemes teòrics. Capacitat de prendre decisions. Plantejar alternatives i solucions que siguin, socialment i èticament, justes i equitatives.

comunicació per aconseguir

materials no metàl·lics, les seves propietats i les seves aplicacions i sobre les seves classificacionsprocessos d’obtenció. Integració de conceptes i principis bàsicsresponsable dels recursos i cura del medi ambient. Entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats

Conne

n contemporani.


• La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al mó

• En el càlcul del percentatge d’humitat d’una fusta o de la resistència específica s’efectuen operacions

àtiques bàsiques. s polímers té molts punts en comú amb la química i les ciències per al món contemporani;

materials no metàl·lics es relacionen amb la física i la

• La d matèries de ciències de la Terra i mediambientals, cièn s mica.

Unitat 10. Màquines simples i elements de màquines

matem• L’estudi del

mentre que l’enumeració de les propietats delsquím a.ic

b les escripció de les ceràmiques té a veure ammporani i quície per al món conte

Contingut

1. Sis stàtica de màquines nt material o de la partícula

rígid

2. Màq

b. La roc. El td. El t

3. Elements da. Unio les b. El r

a sca ISO mètrica

s. Tipus i representació gràfica ó amb caragols

d. Uni ines. Clavetes, entalles, clavilles i passadors ls i passadors

als

e. Molle iles

d’espiral vii. Molles de goma aments

4.

s

tem s mecànics. Ea. Equilibri del pu

e

b. Equilibri del sòlid c. Parell de forces

i. Diauines simples

grama del cos lliure

a. La palanca da

orn ernal

e. El pla inclinat f. El caragol

e màquines ns fixes i unions desmuntab

eblat ons caragolades c. Uni

i. Característiques d’una roscii. Rosques Normalitzades. Roiii. Caragols, femelles i voiv. Sistemes d’unió i fixaci

landere

ons d’elements de màqui. Clavetes transversaii. Clavetes longitudiii. Llengüetes

in

iv. Eixos estriats s unions elàstiques i. Classifii. Molles

icació de les molde tensió o tracció

iii. Molles de compressióiv. Molles de torsió v. Mollesvi. Molles

de ballesta

f. Rodi. Parts d’un rodament ii. Classes de rodaments

g. Lubrificants i. Característiques dels lubrificants ii. Lubrificació amb olis iii. Lubrificació amb greixos

CTS. La teché grega

Objectius

1. Descriure i aplicar les condicions d’equilibri estàtic en la resolució de problemes i situacions de cossos i màquines simples.

2. Identificar i descriure el funcionament de màquines simples: palanca, roda, pla inclinat, rodes, torns, politges, etc.

3. Identificar i descriure les funcions i les característiques dels elements de màquines més usuals: unions, passadors, clavetes, rodaments, etc.

Pàgina: 99


1. les repercussions socials, econòmiques i mediambientals de la utilització de les

2. àquines, així com valorar la utilització de rodaments i lubrificants per

3. oda, torn, politja, ternal, pla inclinat i

4. s característiques i les aplicacions, i conèixer els

5. nes simples, a

6. pietats ls (resistència a la tracció, elasticitat, etc.) i les funcions dels diferents elements de

7. molles.

1. us principis de funcionament, aplicant correctament la normalització i la

simbologia.

Avaluar críticament màquines simples. Reconèixer els processos de transformació d’energia i realització de treball que es duen a terme en les màquines simples i elements de maugmentar l’eficiència energètica. Identificar els diferents tipus de màquines simples: palanca, rcaragol, i conèixer els principis físics del seu funcionament. Descriure els elements de màquines més habituals: unions fixes, unions caragolades, clavetes, entalles, molles, rodaments, etc., identificar-ne leprincipis físics de la seva funció dins el conjunt. Calcular forces, moments, càrregues màximes permeses, distància i rendiment en màquipartir de la informació adequada, i aplicant les condicions d’equilibri estàtic. Comprendre el concepte de rendiment en les màquines simples, així com la relació entre les prodels materiamàquines. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure màquines simples i elements de màquines, i els seus principis de funcionament. Conèixer la designació normalitzada de rosques i materials de Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure màquines simples i elements de màquines, així com els se


•

t.

des de representació gràfica. Avaluar

•

s problemes tecnològics que plantegin un model real i


Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a màquines simples i qüestions relatives a elements de màquines. Analitzar diagrames de cossos lliures per calcular-ne magnituds característiques. Analitzar esquemes de màquines simples des de diferentspunts de vista per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el conjunUtilitzar amb precisió la terminologia, la simbologia i els mètol’impacte social, humà i econòmic de les màquines simples. Competència en modelització i simulació. Adquisició de coneixements sobre simulacions didàctiques per mitjà de programes informàtics, els quals permeten a l’alumnat que descobreixi les lleis que regeixen les màquines simples i que recreï el seu funcionament. Desenvolupament de les habilitatcognitives. Adquisició de capacitats per resoldre relacionar les simulacions amb situacions reals. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia


•

. dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir

• ca i utilització adequada de les xarxes de

• lació de màquines simples. Tenir

esperit de superació, perseverança i aprendre dels propis errors.

• ls

nceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Comprensió de la dimensió mporal dels

s reals o simulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de

contextos més globals.

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TICAixí mateix, la redaccióaquesta competència. Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològicomunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en laresolució de problemes. Percebre els riscos associats a la manipu

Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre eprincipis de funcionament i les característiques de màquines simples i elements de màquines. Integració de cote processos d’evolució de les societats i el seu ús de màquines simples. Capacitat per aplicar el marcteòric en la resolució de probleme


• escrit estan relacionades amb els

• lemes sobre màquines simples requereix recursos matemàtics i, en alguns casos,

• la om la descripció de les propietats dels materials amb què es fabriquen els diferents

• re el desenvolupament de les màquines simples i els elements de

màquines al llarg del temps.

nitat 11. Mecanismes de transmissió de moviment

La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i percontinguts de llengües i les ciències per al món contemporani. La resolució de probde la trigonometria. L’estudi dels principis de funcionament de màquines simples i elements de màquines és comú afísica, així celements.

• En la representació d’elements de màquines cal aplicar habilitats del dibuix tècnic. També es poden trobar punts comuns amb les matèries de ciències per al món contemporani i d’història, si es reflexiona sob

U Continguts

1. Mec i t a. Mec issió directa

b. Mec articulades

scocès c. Tran flexibles

e transmissió d. Tran s

s rectes citats i relacions de transmissió

g. Mec ts e Watt

intermitents 2. 11.2 e

issió b. Caix

rxes als automòbils i a d’altres màquines iii. Reductors

3. Em ltres mecanismes

a. Embrag

mbragatges centrífugs b. Fren

trics

4. CTS. La tecnologia industrial i el procés tecnològic

an smes de transmissió del movimenanismes de transmi. Arbres i eixos ii. Acoblaments anismes articulats i. Mecanisme de quatre barresii. Mecanisme biela-maneta iii. Mecanisme de biela infinita o jou esmissió mitjançant elements i. Transmissió per corretja ii. Transmissió per cadena iii. Càlcul de velocitats. Relació dsmissió mitjançant engranatgei. Tipus d’engranatges ii. Característiques geomètriques dels engranatgeiii. Càlcul de velo

e. Lleves i excèntriques f. Transmissió mitjançant rosques

anismes de regulació i mecanismes intermiteni. Regulador centrífug o regulador dii. Mecanismes

Tr ns de mecanismes a. Càlcul de velocitats i relacions de transm

es de canvi de marxes i reductors i. El canvi de marxes a les bicicletes ii. Canvis de ma

bragatges, frens i aatges

i. Embragatges de fricció ii. Embragatges de dents iii. Embragatges hidràulics iv. Es i. Frens mecànics ii. Frens elèc

c. Inversors de gir

Pàgina: 101

Objectius

1. smes de transmissió del moviment més importants i descriure la seva funció i

2. r les característiques i els paràmetres geomètrics de les transmissions per engranatges i per

3. ció de transmissió i velocitats lineals i

4. ques dinàmiques elementals en mecanismes de transmissió del moviment circular: parell i potència.

Identificar els mecaniaplicacions. Determinapolitges. Calcular els paràmetres més importants de les transmissions: relade rotació en funció de les seves característiques dimensionals. Determinar les característi


1. olupament de mecanismes per

2. e transmissió del moviment, els trens

3. abituals. nament, condicions d’aplicació i limitacions i analitzar-ne

4. del moviment. Relacionar el rendiment dels trens de

5. de força en escriure i calcular les

6. els diferents tipus de mecanismes de transmissió

7. nismes de transmissió del moviment, aplicant correctament la normalització i la simbologia.

Avaluar críticament les repercussions socials i econòmiques del desenvtransmetre i modificar el moviment en màquines i enginys tecnològics. Identificar els diferents elements que componen els mecanismes dde mecanismes, els embragatges, els frens i els inversors de gir. Descriure les característiques dels mecanismes de transmissió i regulació del moviment més hConèixer els seus principis de funciol’adequació a una finalitat concreta. Reconèixer els processos de transmissió d’energia i els canvis en velocitats angulars i parells que tenen lloc en els mecanismes de transmissió mecanismes amb les pèrdues energètiques. Calcular, a partir d’informació adequada, les relacions de transmissió, velocitats i momentsmecanismes de transmissió del moviment i trens de mecanismes. Dcaracterístiques geomètriques en transmissions per engranatges. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure del moviment i els elements que els constitueixen. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure meca


•

rents

gràfica.

• s

. • i a la capacitat de dur a

terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.

Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a mecanismes de transmissió del moviment i qüestions relatives a embragatges, frens i mecanismes similars. Analitzar esquemes de mecanismes de transmissió i regulació del moviment des de difepunts de vista per conèixer els elements que els componen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Utilitzar amb precisió la terminologia, la simbologia i els mètodes de representació Avaluar l’impacte social, humà i econòmic dels mecanismes de transmissió del moviment. Competència en modelització i simulació. Adquisició de coneixements amb simulacions didàctiqueque permeten a l’alumnat descobrir les relacions entre paràmetres característics en mecanismes de transmissió del moviment i recrear el seu funcionament. Desenvolupament de les habilitats cognitivesCompetència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia


•

. dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir

• ca i utilització adequada de les xarxes de

• n la

•

de problemes reals o simulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més

globals.

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TICAixí mateix, la redaccióaquesta competència. Competència digital. Adquisició de la capacitació tecnològicomunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal eresolució de problemes. Tenir esperit de superació, perseverança i aprendre dels propis errors. Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els principis de funcionament i les característiques dels elements de transmissió del moviment. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Capacitat per aplicar el marc teòric en laresolució



• di dels engranatges rectes i el del mecanisme biela-maneta

•

ments de diferents

• tació esquemàtica dels mecanismes de transmissió de moviment s’apliquen habilitats del ibuix tècnic.

nitat 12. Accionaments pneumàtics

La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i percontinguts de llengües i les ciències per al món contemporani. En la resolució de problemes sobre elements de transmissió del moviment s’efectuen operacions matemàtiques bàsiques; mentre que l’esturequereixen coneixements de geometria. En l’estudi dels mecanismes i en la resolució de problemes característics s’apliquen conceptes, lleis i relacions de la física. Per exemple, la transmissió perfecta de velocitats lineals sempre que no hi hagi lliscament, la modificació de parells i de velocitats angulars mitjançant la unió d’eledimensions; i l’expressió de la potència en termes de parells i velocitats angulars. En la represend

U Continguts

2. El ca. Prod rimit

b. Cond e comprimit nt

la pressió

it d. Tran nergia

3. Ele i control a. Vàlv

distribuïdores bloqueig

ctors de senyal 4. Dis

a. Diaguemàtica del mecanisme

e moviments

senyals de comandament

5. Apla. Circu

directe

ts ndre

6. CTS. La pneumàtica, una tècnica de gran aplicació

1. La pneumàtica ircuit pneumàtic

ucció de l’aire compi. Compressors ii. Refrigerador iii. Acumulador

icionament de l’airi. Assecameii. Filtratge iii. Regulació deiv. Lubricació

c. Distribució de l’aire comprimsformació de l’ei. Cilindres ii. Actuadors de gir iii. Motors pneumàtics

ments de comandament, regulacióules de control direccional i. Representació gràfica de les vàlvules distribuïdores ii. Funcionament d’algunes vàlvules

b. Vàlvules de control, regulació ic. Sensors i deteseny de circuits

rames i representacions esquemàtiques i. Plànol de situació o representació esqii. Quadre de seqüència diii. Diagrama espai-fase iv. Diagrama espai-temps v. Diagrama de vi. GRAFCET

b. L’esquema pneumàtic icacions pneumàtiques

its pneumàtics amb un actuador i. Comandament directe i inii. Regulació de la velocitat iii. Comandament simultani iv. Comandament des de diferents punv. Accionament continu d’un cilivi. Comandament temporitzat vii. Circuits amb control de posició

b. Circuits pneumàtics amb dos actuadors

Pàgina: 103

Objectius

escripció o condicions determinades.

5. logia, i en especial de les noves tecnologies, en els processos d’automatització industrial.

1. Descriure la funció i identificar els elements bàsics d’un circuit pneumàtic. 2. Realitzar i interpretar esquemes de circuits pneumàtics senzills utilitzant la simbologia normalitzada. 3. Realitzar i muntar circuits pneumàtics senzills a partir d’una pr4. Descriure les principals aplicacions dels circuits pneumàtics.

Valorar l’impacte de la tecno


1. ercussions socials, econòmiques i mediambientals de la pneumàtica

2. ’un circuit pneumàtic, els elements que componen cada una

3. ne el rendiment. Descriure els paràmetres bàsics que

4. ada, el valor de magnituds associades al treball desenvolupat per

5. iferents tipus de vàlvules i la seva designació i simbologia d’acord amb la normativa

6. esquemes, els elements que componen les

7. reball i esquemes funcionals a partir de la descripció

8. un o dos actuadors, identificant els seus

10.

rmalització i la simbologia, i emprant instruments de dibuix i aplicacions

11. Simular circuits pneumàtics bàsics a partir d’esquemes amb autonomia i seguretat.

Avaluar críticament les repaplicada a la indústria. Descriure les etapes característiques dd’elles i la seva funció dins el conjunt. Reconèixer la transformació d’energia i realització de treball que es duu a terme en els cilindres, actuadors de gir i motors rotatius, i valorar-caracteritzen aquests elements de treball. Calcular, a partir d’informació adequcilindres de circuits pneumàtics. Descriure els dinternacional. Identificar, en diagrames, representacions esquemàtiques i actuacions pneumàtiques i descriure’n el mode d’operació. Realitzar diagrames de seqüències de td’actuacions pneumàtiques concretes. Analitzar els circuits pneumàtics d’aplicació més habituals ambcomponents i descrivint-ne la funció dins el circuit pneumàtic.

9. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements, processos i mecanismes pneumàtics.Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure elements i mecanismes pneumàtics, aplicant correctament la noinformàtiques.


• uits i

es de representació gràfica. Avaluar l’impacte social, humà i

•

problemes tecnològics que plantegin un model real i relacionar les simulacions


Competència tecnològica. Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a circactuacions pneumàtiques. Realitzar diagrames i esquemes, identificant els elements i descrivint el funcionament. Analitzar diagrames i esquemes de circuits pneumàtics des de diferents punts de vistaper conèixer els seus elements i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Utilitzar amb precisió laterminologia, la simbologia i els mètodeconòmic de la pneumàtica aplicada. Competència en modelització i simulació. Adquisició de coneixements sobre simulacions didàctiques per mitjà de programes informàtics, els quals permeten a l’alumnat que recreï el funcionament dels circuits pneumàtics. Desenvolupament de les habilitats cognitives. Adquisició de capacitats per resoldreamb situacions reals. Competència TIC. Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia


• mbé les TIC.

• tecnològica i utilització adequada de les xarxes de

• s en la presa de decisions.

Tenir esperit de superació i perseverança, i aprendre dels propis errors.

• circuits pneumàtics i els seus elements. Interpretació d’esquemes tècnics. Integració de conceptes i

Competència comunicativa. Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir taAixí mateix, la consulta de documents tècnics contribueix a assolir aquesta competència. Competència digital. Adquisició de la capacitació comunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal. Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes. Ser capaç de prendre decisions i d’assumir risco

Competència de coneixement i interacció amb el món. Adquisició de coneixements sobre els

de

problemes reals o simulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals. principis bàsics procedents de camps diversos. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució



• els actuadors pneumàtics s’apliquen conceptes de la física i,

• n la representació d’elements i de circuits pneumàtics cal aplicar habilitats del dibuix tècnic.

La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i percontinguts de llengües i les ciències per al món contemporani.

• En la resolució de problemes sobre cilindres s’efectuen operacions matemàtiques bàsiques. En estudiar els principis de funcionament dmés concretament, de la termodinàmica. E

Seqüenciació

istribució temporal dels continguts per trimestres D Primer trimestre

onceptes bàsics. Bloc 1.

d’energia elèctrica Unitat 03. Energies alternatives

egon trimestre

Bloc 2.

Instal·lacions elèctriques domèstiques Bloc 3.

úrgia

Unitat 09. Materials no metàl·lics

ercer trimestre

Bloc 4.

de moviment Unitat 12. Accionaments pneumàtics

Unitat 00. Repàs de cSistemes energètics Unitat 01. Els recursos energètics Unitat 02. Producció i distribució

S

Sistemes Electrotècnics Unitat 04. Circuits de corrent continu Unitat 05. Materials Unitat 06. Propietats i assaigs Unitat 07. Metal·lúrgia i siderUnitat 08. Metalls no fèrrics

T

Sistemes Mecànics Unitat 10. Màquines simples i elements de màquinesUnitat 11. Mecanismes de transmissió

Metodologia

,

ció i la millora de productes amb criteris de qualitat,

. els

realització d’assaigs tècnics específics, i als procediments de rmes d’ús i seguretat en la

ort . Es fa un

quines i ls mecanismes. També desenvolupa continguts i

ió, es .

A tecnologia industrial I, l’apartat el procés tecnològic i la producció industrial aborda de manera genèrica continguts específics propis vinculats al fet tecnològic i formula una reflexió sobre la naturalesa de la tecnologiasobre els seus procediments i sobre les relacions entre ciència, tecnologia i societat. També tracta de manera general els condicionants que faciliten el disseny, la innovade seguretat, econòmics i comercials. L’apartat materials s’organitza en dos nivells. En el primer, s’estableixen les propietats més importants dels materials, l’obtenció, la conformació, les aplicacions i la problemàtica ambiental de la producció, l’ús i el rebuigEn el segon nivell, es desenvolupen continguts relatius a les propietats derivades de l’estructura interna dmaterials, que es determinen mitjançant lareciclatge i nomanipulació. En l’apartat de recursos energètics es desenvolupen coneixements per a l’obtenció, la generació i el transpde les principals fonts d’energia i els procediments de muntatge i experimentació d’instal·lacionsèmfasi en el consum responsable d’energia i en les mesures d’estalvi i eficiència energètiques. L’apartat de màquines i sistemes se centra principalment a descriure les característiques de les màsistemes, els elements constitutius, les unions i eprocediments de pneumàtica i circuits elèctrics. Finalment, en l’apartat de processos de fabricació es descriuen els processos i les tècniques de fabricacmostren les màquines i les eines adients per a cada procés i s’especifiquen els procediments emprats

Pàgina: 105

la ital.

es treballaran de manera integrada i les . A més, les metodologies i

iverses i tindran en compte les necessitats educatives de l’alumnat perquè

at fomentar l’anàlisi, l’experimentació, la investigació, la pràctica, la simulació, el muntatge, la

ls continguts de la matèria han de generar i propiciar situacions d’aprenentatge adequades i el professorat ha e diagnosticar i avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat per anar adaptant-lo fins a aconseguir els nivells

S’incideix, també, en l’impacte mediambiental d’aquests procediments i en el tractament dels residus industrials. Des de la matèria de tecnologia industrial s’ha de vetllar perquè l’alumnat adquireixi un nivell més elevat d’habilitats i competències en TIC, creativitat i innovació, operacions i conceptes tecnològics, anàlisi i resolució de problemes, experimentació i simulació, muntatge de circuits i instal·lacions, recerca i tractament de informació, pensament crític, presa de decisions i aprenentatge i capacitat de treballar en una societat digEls aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals del currículumactivitats d’aprenentatge també seran formulades en aquesta mateixa líniaestratègies emprades seran dl’aprenentatge sigui significatiu. És important que l’alumnat relacioni i contextualitzi les activitats educatives amb la realitat més propera i l’ent orn tecnològic més habitual. Desenvolupar, sempre que sigui viable, continguts procedimentals que incloguin la utilització de les eines i aplicacions informàtiques i la realització de projectes tecnològics. També resultarà de gran utilitconstrucció i la manipulació d’objectes, circuits, màquines i sistemes tecnològics, així com la visita d’instal·lacions industrials. S'intentarà emprar el mètode de projectes per desenvolupar alguns continguts de la matèria. Edpretesos. Recursos didàctics Bibliogràfics

♦ Llibre recomanat

♦ Biblioteca del centre

Biblioteca de l'aula

Tècnic

♦

s

♦ Màquines de l'aula-taller


aterial fungible de l'aula-taller

Informàtics

♦ M

♦ Aula d'informàtica del centre

la-taller

♦ Ordinadors de l'au

Instruments d'avaluació

• Els principals instruments segons la seva tipologia per avaluar el grau de progrés i compliment dels objectius son:

classe

Tipus escrit Exercicis escrits a Treballs escrits per fer a casa Controls i proves objectives

Tipus pràctic Projectes al taller Aplicar coneixements i normes de comportament a classe Lliurar els treballs dins els terminis, complerts amb netedat, etc.

Tipus observació Anotacions al diari de classe del professor Valoració global de l'esforç i progrés de l'alumne de manera individualitzada

Distribució temporal de les proves

Es realitzarà com a n

Primer trimestre:

mí im un control cada.

Prova inicial: Segona quinzena de setembre

1r control: Primera quinzena d'octubre

2n control: Primera quinzena de novembre

bre

Segon trimestre:

3n control: Primera quinzena de desem

1r control: Segona quinzena de febrer

2n control: Segona quinzena de març

Tercer trimestre:

1r control: Primera quinzena de maig

Prova final: Primera quinzena de juny

Recup

valuacions negatives de cadascun dels trimestres es realitzaran a traves de roves especials que es duran a terme dins el següent trimestre .

En el cas q aluacions negatives realitzaran una prova extra

ats que el departame sidera normal per matèria i nivell de cada avaluació

eració

Les recuperacions de les ap

ue hi hagi alumnes que a final de curs tenen una o varies avordinària.

Percentatge d’aprov nt con

1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ ORDINARIA EXTRAORDINARIA TEC IND 1r BATX 60% 65% 70% 7 5%

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÖ_BATXILLERAT_CIENTÍFIC OBJECTIU GENERALS

S

� dència de les tecnologies de la informació en la societat i adoptar una

� ón de

� , i d’una formació que permeti a l’alumnat utilitzar

� r a través

� cursos que ens ofereixen

� noves tecnologies coma instruments valuosos per al desenvolupament

� el programari per resoldre problemes de tipus numèric i estadístic.

� Entendre els conceptes bàsics del disseny de les bases de dades i capacitar l'alumne per poder-les mantenir i explotar.

Conèixer la inciactitud realista davant el medi informàtic, la seva evolució i el seu futur. Utilitzar correctament els conceptes i la terminologia, en llengua catalana, del mla informàtica. Desenvolupar elements d’anàlisi críticaquesta informació de manera adequada i els capaciti per a una futura auto formació. Entendre i usar correctament els elements bàsics d'interacció amb l'ordinadod'un sistema operatiu d'entorn gràfic. Conèixer el funcionament bàsic de les xarxes, explotar els rei capacitar l'alumne per elaborar i compartir informació generada per ell mateix. Aprofitar lesde capacitats intel·lectuals i per a l’adquisició de certes destreses. Conèixer i utilitzar correctament

Pàgina: 107

ESPECÍ

FICS Utilitzar correctament la terminologia i conceptes del món dels ordinadors personals Entendre i usar correctament els elements bàsics de comunicació amb els ordinadors personals

epurar i organitzar les dades inicials d’un problema per poder emmagatzemar-les, tractar-les

cessador de textos, essent

r i utilitzar correctament les funcions bàsiques d’un programa que permeti integrar

ques d’un programa de full de càlcul, dissenyar

nèixer les operacions a realitzar amb una base de dades ja dissenyada, portant a terme

rocessador

nceptes bàsics de la programació d’ordinadors fent ús d’un llenguatge de

estructurada.

a través del sistema operatiu Di recuperar-les. Conèixer i explotar la xarxa Internet. Conèixer i utilitzar correctament les funcions bàsiques d’un procapaç d’explorar-me qualsevol amb l’ajut de la seva documentació. Conèixedistints elements multimèdia, i dissenyar presentacions elementals. Conèixer i utilitzar correctament les funcions bàsimodels elementals i mantenir models ja definits. Coel manteniment de la mateixa, així com aprendre a crear una base de dades d’ús personal. Aprendre a integrar la informació generada o recollida amb les diferents aplicacions (pde textos, full de càlcul, base de dades, les webs d’Internet, els elements multimèdia, ...) Conèixer els coprogramació

CONTINGUTS

El contingut del curs es reparteix de la següent forma:

1. Conc

eptes bàsics de la informàtica 1.1 Història de la informàtica

1.5 Sistema de numeració binària

2. El tra Office.org Writer

1.2 Maquinari 1.3 Programari 1.4 Magnituds

ctament de textos amb Open2.1 La finestra de Writer 2.2 Crear/guardar/obrir/Tancar un document 2.3 Diferents tipus de visualització del document i les barres d'eines

, color, cursiva, negreta

graf: justificació i sagnat

s des d'arxiu

uix

onalització àgina, numeració

iodístiques

2.18 Vista preliminar

3. El ful alc

2.4 Edició de text: seleccionar, copiar, moure, esborrar 2.5 Format de caràcter: font, mida2.6 Majúscules/minúscules 2.7 Format de parà2.8 Tabulació 2.9 Inserir imatges 2.10 Inserir/Vincular imatge2.11 Capturar pantalles 2.12 La barra de Dib2.13 Les Taules 2.14 Creació de llistes amb vinyetes i números. Pers2.15 Format de pàgina. Peus de p2.16 Columnes per2.17 Ortografia

l de càlcul OpenOffice.org C3.1 La finestra de Calc 3.2 Desplaçament dins el llibre 3.3 Inserir/Eliminar files i columnes

meros i dates 3.4 Canviar el nom d'un full 3.5 Els tipus de dates: text, nú

'una cel·la

alla completa nomenar, copiar, moure, esborrar, omplir

tives i absolutes

e càlcul: format de text i format de cel·la s

3.20 Vista preliminar

4. La ba

3.6 Introducció de dades 3.7 Modificar dades: editar 3.8 Esborrar el contingut d3.9 Guardar un llibre creat 3.10 Obrir un llibre arxivat 3.11 Visualitzat a pant3.12 Treballar amb blocs: seleccionar, a3.13 Les fórmules 3.14 Referències rela3.15 Copiar fórmules en un bloc de cel·les 3.16 Les funcions 3.17 Aspecte del full d3.18 Dibuixar línies i vore3.19 Crear gràfics

3.21 Impressió

se de dades OpenOffice.org Base 4.1 Les bases de dades relacionals

4.9 Els formularis 4.10 Els informes

5. El sis

4.2 Les taules 4.3 Els tipus de dades4.4 La clau 4.5 Les relacions 4.6 Els objectes de Base 4.7 Les taules 4.8 Les consultes

tem peratiu a o5.1 Conceptes bàsics

stemes operatius tes i fitxers

5.8 Els accessoris 5.9 Les impressores

6. Disse

5.2 Elements i operacions amb les finestres 5.3 Icones i objectes 5.4 Personalització dels si5.5 Examinar unitats, carpe5.6 Gestió de discs 5.7 L'entorn de xarxa

ny de pàgines Web NVU 6.1 Introducció al Llenguatge HTML

6.4 Crear pàgines web 6.5 Donar format a les pàgines web

7. Lleng

6.2 HTML 6.3 Introducció a NVU

uatges de programació 7.1 Conceptes bàsics 7.2 Programació estructurada 7.3 Estructures de control

Pàgina: 109

EQÜENCIACIÓ S Distribució temporal

Setmanes Continguts a treballar

1 Introducció, proves inicials

3 El full de càlcul Calc

3 La multimèdia (1)

4 La base de dades Base


2 El sistema operatiu

4 El tractament de textos Writer

3 Presentacions

3 Pàgines web

9 Elaboració d’un treball - projecte

M

ETODOLOGIA DIDÀCTICA

n més o menys els mateix nivell i que contínuament tercanviïn el paper d’observador/operador.

L’ensenyament serà personalitzat i creador, fomentant l'auto aprenentatge gradual i l'auto correcció.

Aquesta matèria és eminentment pràctica, d’aquí que la majoria de les classes s’hauran de realitzar a l’aula d’informàtica i els alumnes estudiaran manejant l’ordinador. L’ideal seria que cada alumne disposés del seu ordinador, si això no és possible els alumnes que comparteixin les màquines serà convenient que tenguiin

REC TICS

rnet

t d'ofimàtica OpenOffice.org

URSOS DIDÀC

� Ordinadors

� Xarxa local i connexió a Inte

� Sistema Operatiu Windows

� Paque

� Apunts

informació d’interès que proporciona la xarxa Internet

� NVU

� Fotocòpies

� Tota la AVALUACIÓ CRITERI

� n l’ordinador i diferenciar les seves funcions.

s emmagatzemament d’informació massiva.

� organitzar la informació en suport magnètic usant les ordres bàsiques del t

àfics t.

ó

�

ernet i comunicar-se a través del correu electrònic i a través de la seva pròpia pàgina web.

ervir les instruccions bàsiques del llenguatge estructurat explicat a

S D’AVALUACIÓ

� Analitzar i valorar algunes de les influències de les tecnologies de la informació en la

societat actual.

Identificar els distints elements físics que compose

� Conèixer, relacionar i usar els perifèrics bàsics, fent especial atenció a les unitat

Preparar i Sis ema

Operatiu.

� Confeccionar, usant medis informàtics, documents impresos textuals, numèrics i grque s’adaptin a un determinat forma

� Operar amb les dades d’un model de full de càlcul donat i interpretar la informacinumèrica i gràfica que es genera.

� Extreure informació útil sobre el total d’informació continguda en una base de dades.

Analitzar i implementar una senzilla base de dades a partir d’informació recol·lectada.

� Extreure informació útil sobre el total d’informació que es presenta en la xarxa d’Int

� Elaborar programes fent sclasse.

PR Els pro valuació seran els següents:

� t, la seva tde treball, seguiment del calendari proposat, cura dels equips informàtics, ...

iurats i avaluats mensualment.

OCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

cediments d’a

Seguiment de l’alumne en classe: activitats, exercicis, assistència, puntualitame odologia

� Realització de pràctiques que seran ll

C

. ran

entregd’aque

comanades per el professor. a

Com que la mataria donada a cada trimestre és prou independent, el professor nota del trimestre aprovat fins a la avaluació extraordinària de setembre del mateix curs.

RITERIS DE PROMOCIÓ I QUALIFICACIÓ Es faran activitats pràctiques o proves escrites durant el trimestre que poden ser al final del trimestre on s'avaluaran totes les unitats, Depenent del nombre d’hores de classe utilitzades per a el estudi de les unitats avaluades, tindrà un pes major o menor dintre de la avaluació trimestral .Si la mitja dels exàmens no supera el 5 hi haurà un examen de recuperació del trimestre. Els treballs es realitzaran de forma individual o en petits grups, mai superiors a tres persones, tenint més valor la realització del treball de forma individual. Aquestos treballs es realitzaran en la seva majoria a classeLa realitzacióde treballs de forma voluntària, sempre que hagen sigut aconsellats pel professor també tindun valor afegit. Es obligatori per aprovar el trimestre tenir totes les pràctiques de laboratori fetes i

ar la corresponent documentació de les incidències i qüestions sorgides durant la realització stes. El contingut actitudinal tindrà en compte aspectes com: puntualitat, respecte en vers el professor i els altres alumnes i l'educació a classe, així com la serietat en la realització de les tasques enRecuperacions: A l’alumne que tingui la nota mitja d'algun trimestre suspesa, farà abans de la juntd’avaluació final de juny un examen de recuperació d'aquests trimestres. Setembre: guardarà la

Pàgina: 111

QUALIFICACIÓ crites: 50%

Treballs y/o proves esActitudinals: comportament, puntualitat, cura dels equips: 20% Hàbits de treball: autonomia, responsabilitat, pulcritud ; 30%

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ Com que cada mes el professor avaluarà dels exercicis a entregar per aquell més, l’alumne tindràal final del trimestre per tractar de revisar els exercicis, si la nota no arriba al 5.

fins

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

s i des de diferents enfocaments aprofitant els seus coneixements i inquietuds.

La programació serà adaptada segons les necessitats de cada alumne, fent exercicis més o menycomplicats

ÚS DELa llengua d’ à el català per dirigir-se als alumnes. El programar q ó en aquesta

l s

Percentatge d’aprovats que el departament considera

LA LLENGUA ús habitual a la classe serà el català. El professor emprar

i i material didàcta resta asos e

ic sta emprat només etarà en tellà.

rà en Català uan existeixi traduccillengua. En de c Cas

normal per matèria i nivell de cada avaluació 1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ ORDINARIA EXTRAORDINARIA

TIC 1r BATX 65% 70% 75% 80% TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. (humanitats i ciències socials) OBJE

C

E RAL

TIUS

G NE S

1. itud

.

4. Entendre i usar correctament els elements bàsics d'interacció amb l'ordinador a través d'un pe

5

1. tecnologies coma instruments valuosos per al desenv

Conèixer la incidència de les tecnologies de la informació en la societat i adoptar una actrealista davant el medi informàtic, la seva evolució i el seu futur.

2. Utilitzar correctament els conceptes i la terminologia, en llengua catalana, del món de la informàtica

3. Desenvolupar elements d’anàlisi crític, i d’una formació que permeti a l’alumnat utilitzar aquesta informació de manera adequada i els capaciti per a una futura auto formació.

sistema o ratiu d'entorn gràfic.

. Conèixer el funcionament bàsic de les xarxes, explotar els recursos que ens ofereixen i capacitar l'alumne per elaborar i compartir informació generada per ell mateix.

Aprofitar les noves o

2. Conèixer i

utilitzar correctament el programari per resoldre problemes de tipus numèric i estadístic.

3. ntendre els conceptes bàsics del disseny de les bases de dades i capacitar l'alumne per poder-

ES

Eles mantenir i explotar.

PECÍFICS

1. Utilitzar correctament la terminologia i conceptes del món dels ordina ors personad ls

lements bàsics de comunicació amb els ordinadors personals a

4.

umentació.

2. Entendre i usar correctament els etravés del sistema operatiu

3. Depurar i organitzar les dades inicials d’un problema per poder emmagatzemar-les, tractar-les i recuperar-les.

Conèixer i explotar la xarxa Internet.

5. Conèixer i utilitzar correctament les funcions bàsiques d’un processador i de textos,essent capaç d’explorar-me qualsevol amb l’ajut de la seva doc

6. ar distints

7. dissenyar

8. operacions a realitzar amb una base de dades ja dissenyada, portant a terme el manteniment de la mateixa, així com aprendre a crear una base de dades d’ús personal.

a integrar la informació generada o recollida amb les diferents aplicacions (processador de textos, full de càlcul, base de dades, les Webs d’internet, els elements multimèdia, ...)

10. dinadors fent ús d’un llenguatge de programació estructurada.

Conèixer i utilitzar correctament les funcions bàsiques d’un programa que permeti integrelements multimèdia, i dissenyar presentacions elementals.

Conèixer i utilitzar correctament les funcions bàsiques d’un programa de full de càlcul, models elementals i mantenir models ja definits.

Conèixer les

9. Aprendre

Conèixer els conceptes bàsics de la programació d’or

CONTINGUTS

E parteix de la següent forma:

. Conc s b

l contingut del curs es re

1 epte àsics de la informàtica 1.1 Història de la informàtica 1.2 Maquinari 1.3 Programari 1.4 Magnituds 1.5 Sistema de numeració binària

2. El tractament de textos amb Writer de OpenOffice

2.1 La finestra de Writer 2.2 Crear/guardar/obrir/Tancar un document

ualització del document i les barres d'eines oure, esborrar

t, mida, color, cursiva, negreta les

graf: justificació i sagnat

'arxiu es

.13 Les Taules 2.14 Creació de llistes amb vinyetes i números. Personalització

pàgina, numeració

3. Tract

2.3 Diferents tipus de vis2.4 Edició de text: seleccionar, copiar, m2.5 Format de caràcter: fon2.6 Majúscules/minúscu2.7 Format de parà2.8 Tabulació 2.9 Inserir imatges 2.10 Inserir/Vincular imatges des d2.11 Capturar pantall2.12 La barra de Dibuix 2

2.15 Format de pàgina. Peus de 2.16 Columnes periodístiques 2.17 Ortografia 2.18 Vista preliminar

ament d'informació numèrica3.1 La finestra de Calc 3.2 Desplaçament dins el llibre 3.3 Inserir/Eliminar files i columnes

ll dates

ades: editar

arxivat

: seleccionar, anomenar, copiar, moure, esborrar, omplir

ives i absolutes ules en un bloc de cel·les

.16 Les funcions 3.17 Aspecte del full de càlcul: format de text i format de cel·la

3.4 Canviar el nom d'un fu3.5 Els tipus de dates: text, números i3.6 Introducció de dades 3.7 Modificar d3.8 Esborrar el contingut d'una cel·la 3.9 Guardar un llibre creat 3.10 Obrir un llibre3.11 Visualització a pantalla completa 3.12 Treballar amb blocs3.13 Les fórmules 3.14 Referències relat3.15 Copiar fórm3

Pàgina: 113

Vis Im

4. El sis

3.18 Dibuixar línies i vores Cre3.19 ar gràfics

3.20 ta preliminar 3.21 pressió tema operatiu 4.1 Conceptes bàsics 4.2 Elements i operacions amb les finestres

4.4 Personalització dels sistemes operatius

5. La ba nOffice

4.3 Icones i objectes

4.5 Examinar unitats, carpetes i fitxers 4.6 Gestió de discs 4.7 L'entorn de xarxa 4.8 Els accessoris 4.9 Les impressores

se d ades Base de Opee d5.1 Les bases de dades relacionals

5.5 Les relacions se

. Disse

5.2 Les taules 5.3 Els tipus de dades 5.4 La clau

5.6 Els objectes de Ba5.7 Les taules

es 5.8 Les consult5.9 Els formularis 5.10 Els informes

6 ny Pàgines Web NVU 6.1 Introducció al Llenguatge HTML

7. La multimèdia

6.2 HTML 6.3 Introducció a NVU 6.4 Crear pàgines web 6.5 Donar format a les pàgines web

7.1 Imatge, so i video 7.2 Els distints formats d'arxius 7.3 Programari per a la captura i el tractament d'imatge, so i video 7.4. Programari per a la integració ed text, imatge, so i video

SEQÜENCIACIÓ

Distribu mporal

Setmanes Continguts a treballar

ció te

1 Introducció, proves inicials

3 El full de càlcul Calc


4 La base de dades Base


2 El sistema operatiu

4 El tractament de textos Writer

3 Presentacions

3 Pàgines web

9 Elaboració d’un treball - projecte

METOD LOGIA DIDÀCTICA

més o menys els mateix nivell i que contínuament intercanviïn el paper

L’ensenyament serà personalitzat i creador, fomentant l'auto aprenentatge gradual i l'auto correcció.

O Aquesta matèria és eminentment pràctica, d’aquí que totes les classes s’hauran de realitzar a l’aula d’informàtica i els alumnes estudiaran manejant l’ordinador. L’ideal seria que cada alumne disposés del seu ordinador, si això no és possible els alumnes que comparteixin les màquines serà convenient que tenguind’observador/operador.

Pàgina: 115

RECURSOS D

rnet

Windows

oft Office

ies

� Tota la informació d’interès que proporciona la xarxa Internet

IDÀCTICS � Ordinadors

� Impressores

� Xarxa local i connexió a Inte

� Sistema Operatiu

� Micros

� NVU

� Fotocòp

� Apunts

AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ

� algunes de les influències de les tecnologies de la informació en

� lements físics que composen l’ordinador i

� sics, fent especial atenció a les unitats

� ar la informació en suport magnètic usant les ordres bàsiques del

� ents impresos textuals, numèrics i

� l de full de càlcul donat i interpretar la informació

ada.

� en la xarxa ravés del correu electrònic i a través de

� s fent servir les instruccions bàsiques del llenguatge estructurat explicat a classe.

Analitzar i valorar la societat actual.

Identificar els distints ediferenciar les seves funcions.

Conèixer, relacionar i usar els perifèrics bàemmagatzemament d’informació massiva.

Preparar i organitzSistema Operatiu Confeccionar, usant medis informàtics, documgràfics que s’adaptin a un determinat format.

Operar amb les dades d’un modenumèrica i gràfica que es genera.

� Extreure informació útil sobre el total d’informació continguda en una base de dades.

� Analitzar i implementar una senzilla base de dades a partir d’informació recol·lect

Extreure informació útil sobre el total d’informació que es presenta d’Internet i comunicar-se a tla seva pròpia pàgina web.

Elaborar programe

P

ROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

Els pro�

quips informàtics, ...

� Realització de pràctiques que seran lliurats i avaluats,mensualment.

cediments d’avaluació seran els següents: Seguiment de l’alumne en classe: activitats, exercicis, assistència, puntualitat, la sevametodologia de treball, seguiment del calendari proposat, cura dels e

CRITERIS DE PROMOCIÓ I QUALIFICACIÓ

realitzaran 2 o 3 proves escrite

rimestral .Si la mitja dels

an un valor afegit. Es obligatori per aprovar el trimestre

Es faran proves escrites durant el trimestre que poden ser al final del trimestre on s'avaluaran totes les unitats, o be es s durant el trimestre. Depenent del nombre d'hores de classe utilitzades per a el estudi de les unitats avaluades, tindrà un pes major o menor dintre de la avaluació texàmens no supera el 5 hi haurà un examen de recuperació del trimestre. Els treballs es realitzaran de forma individual o en petits grups, mai superiors a tres persones, tenint més valor la realització del treball de forma individual. Aquestos treballs es realitzaran en la seva majoria a classe. La realització de treballs de forma voluntària, sempre que hagen sigut aconsellats pel professor també tindr

e laboratori fetes

tes com: puntualitat, respecte en vers el professor i els

bre: Com que la mataria donada a cada trimestre és prou independent, el professor guardarà la nota del trimestre aprovat fins a la avaluació extraordinària de setembre del mateix

tenir totes les pràctiques di entregar la corresponent documentació de les incidències i qüestions sorgides durant la realització d’aquestes. El contingut actitudinal tindrà en compte aspecaltres alumnes i l'educació a classe, així com la serietat en la realització de les tasques encomanades per el professor. Recuperacions: A l’alumne que tingui la nota mitja d'algun trimestre suspesa, farà abans de la junta d’avaluació final de juny un examen de recuperació dels trimestres que tingui suspesos. Setem

curs. QUALIFICACIÓ

Actitudinals: comportament, puntualitat, cura dels equips: 20% nomia, responsabilitat, pulcritud ; 30%

Treballs y/o proves escrites: 50%

Hàbits de treball: auto

ACTIVICom que cada mes el professor avaluarà dels exercicis a entregar per aquell més, l’alumne

de revisar els exercicis, si la nota no arriba al 5.

TATS DE RECUPERACIÓ

tindrà fins al final del trimestre per tractar

MESURació serà adaptada segons les necessitats de cada alumne, fent exercicis més o

menys complicats i des de diferents enfocaments aprofitant els seus coneixements i

ES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La program

inquietuds.

ÚS DE

l programari i material didàctic emprat només estarà en Català quan existeixi traducció en esta lle

Pe v a r

no er matèria i de cada av ió

LA LLENGUA La llengua d’ús habitual a la classe serà el català. El professor emprarà el català per dirigir-se als alumnes. Eaqu ngua. En la resta de casos estarà en Castellà.

rcentatge d’apro ats que el depart ment conside a rmal p nivell aluac

1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ ORDINARIA EXTRAORDINARIA TIC 1r BATX 65% 70% 75% 80%

I.E.S. Joan Ramis i Ramis · Pàgina: 1 I.E.S. Joan Ramis i Ramis Departament de Tecnologia...

Documents

Transcript of I.E.S. Joan Ramis i Ramis · Pàgina: 1 I.E.S. Joan Ramis i Ramis Departament de Tecnologia...