De Joan Ramis i Ramis

Direcció i dramatúrgia Sergi Marí

Amb Queralt Albinyana, Rodo Gener, Lluís Marquès, Josep

Mercadal, Àlvar Triay i Agnès Romeu

Del 18 de febrer al 15 de març de 2015

UUnnaa ttrraaggèèddiiaa rreeppuubblliiccaannaa úúnniiccaa eenn llaa sseevvaa èèppooccaa

ii eenn llaa pprroodduucccciióó tteeaattrraall eenn ccaattaallàà

Direccio i dramatúrgia Sergi Marí

Repartiment

Queralt Albinyana - Lucrècia

Agnès Romeu - Junia

Lluís Marquès - Brutus

Josep Mercadal - Tarquino

Rodo Gener - Col·latino

Àlvar Triay - Manlius

Produccio executiva Montserrat González

Escenografia i vestuari Sergi Marí i Marga de la Llana

Assessorament pedagògic Montserrat González

Assessorament filològic Jaume Gomila

Audiovisuals Anna Petrus i Blanca del Rey

Fotografia Valentín Coira i Josep Miquel Vidal

L'accio de Lucrecia transcorre a casa de Col·latino, en un descans durant el setge d'Ardea per part dels romans. Tarquino, fill del rei de Roma, i Col·latino, militar a les seves ordres, parlen de les seves mullers i del seu eventual comportament quan ells son a la guerra. Col·latino afirma que la seva, Lucrecia, li es absolutament fidel i que pateix dia i nit per l'absencia del marit. Decideixen comprovar-ho i Tarquino s'avança. Quan Lucrecia apareix, l'hereu del tron de Roma no nomes comprova com n'es de virtuosa i amant del seu marit, sino que en queda fascinat d'una forma incontrolable. Tarquino cedeix a la seva passio, desoint els consells de guiar-se per la rao, i vol fer seva Lucrecia. Desplega totes les seves arts per aconseguir-ho: les promeses, les amenaces i la tirania. Els fets es precipitaran fins provocar la revolta que històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels Tarquins i de la consegüent proclamació de la República romana, que va durar uns quatre segles.

Amb aquest espectacle, es vol difondre el patrimoni cultural de la literatura catalana. Joan Ramis es el màxim representant del que Jordi Carbonell ha anomenat “el període menorquí de la literatura catalana”, centrant-lo en la segona meitat del segle XVIII i primers anys del XIX. Les successives dominacions britàniques i una de francesa de l'illa de Menorca van tenir uns efectes polítics i socials que van propiciar un desenvolupament literari modest però molt significatiu, especialment en comparació amb la resta dels Països Catalans, sotmesos com estaven a l’opressio lingüística dels regnats borbònics. Joan Ramis i tota una serie d'il·lustrats menorquins van mantenir el caliu del català literari amb un esperit molt conscient, exercint una meritòria funcio de “custodis culturals” avui encara no prou reconeguda en aquest país ple de llacunes històriques sobre els fonaments de la seva identitat. L’espectacle, a mes a mes, ha rebut els premis: Premi BÒTIL 2011 (Balears Ofereix Teatre i Literatura), Premi ATAPIB 2012 (Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears) a millor espectacle i millor actor, Josep Mercadal, i menció de la Xarxa Alcover com a espectacle seleccionat per a la temporada 2013-14.

Joan Ramis i Ramis (1746-1819), es l'articulador de la primera generacio d'il·lustrats menorquins. Al final de la seva vida, Joan Ramis haurà estat súbdit britànic fins els 10 anys, frances entre els 10 i els 17, britànic per segona vegada fins els 36, en que passa a ser espanyol per primera vegada, tot i que tornarà a ser britànic entre els 52 i 56 anys, i llavors definitivament espanyol fins a la seva mort als 73 anys. Els efectes d'aquest convuls “període de les dominacions” sobre la societat menorquina foren molts, però cal assenyalar, per exemple, que les biblioteques de les famílies riques es nodriren dels llibres de referencia del segle de les llums i que aquestes famílies enviaren els seus joves de viatge i a estudiar a ciutats europees (com a Avinyo, territori de la Santa Seu i per tant neutral). L'educacio

superior i l'obertura a les noves idees il·lustrades rebrà un fort impuls a partir de 1756, amb

l'arribada dels francesos (la llengua i el fet de tractar-se d'ocupants catòlics facilità les relacions amb la poblacio) i seguirà reforçant-se durant la segona meitat del segle XVIII. Durant els seus primers anys, Joan Ramis i Ramis es un jove estudiant que gaudeix de l'enriquidor contacte de la burgesia maonesa amb la cultura francesa, capdavantera de les idees il·lustrades. Havia nascut deu anys abans de l'arribada dels francesos a l'illa, el 27 d'abril de 1746. En 1762 viatja a Palma de Mallorca per assolir formacio universitària tot i que, segons els estudiosos, l'experiencia es mes aviat decebedora. A Mallorca, la llengua oficial es el castellà i literàriament es viuen els anys de la decadencia del barroc, marcats per una influencia decisiva de l'Esglesia, en contrast amb la liberalitat i la catalanitat de Menorca. A traves del seu mestre, el franciscà Llorenç Company, Ramis coneix extensos compendis d'autors llatins i les poetiques d'Aristòtil i d’Horaci, a mes de l'Arte Poetica espanola, de Juan Díaz de Rengifo, que es el “model” del moment, de tipus barroc, i no encara la Poetica ja pròpiament neoclàssica d'Ignacio de Luzan, tot i que ja havia estat publicada en 1737. En 1765, Joan Ramis obte a Palma els graus de batxiller en filosofia i de mestre i doctor en arts liberals. El doctorat en dret civil i canònic, però, l'aconsegueix a Avinyo, com a estudiant lliure, el 1767. Podem parlar sense embuts d'un veritable moviment il·lustrat menorquí, que te les seves branques i personalitats diverses. Els membres del primer grup es reuneixen a la Societat Maonesa de Cultura (1778-1785), un lloc de lectura, debat i adquisicio de llibres i premsa que té la seu a la pròpia casa de Joan Ramis i Ramis.

"La representació de Lucrècia ha estat una inesperada sorpresa que, cal esperar, comparteixin molts i molts espectadors. [...] Es lliuren a una actuació enèrgica, passional,

matisada, amb la seguretat i precisió derivades d'un llarg rodatge, i amb una dicció del vers molt ben apresa: la rima dóna la musicalitat que convé als alexandrins però defuig qualsevol

èmfasi que pogués encotillar excessivament els diàlegs amb algun artifici enutjós." J. A. Benach

(La Vanguardia)

"Carregada de passió que els actors fan esclatar gràcies a una vívida proximitat amb l'espectador situat a dues bandes, i acaba essent una exaltació de la llibertat contra les

inèrcies de l'Antic Règim i contra tota mena d'autoritarisme, per tant, plenament vigent en el context polític espanyol." F. Massip (Recomana.cat)

“Prodigiosa Queralt Albinyana, excepcional Josep Mercadal, estupendos Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Núñez y Àlvar Triay y extraordinaria puesta en escena, cóctel de inteligencia,

elegancia, buen gusto, horas de trabajo y amor al oficio y a la propia cultura.” Francesc M.

Rotger - Diario de Mallorca

“Assistir a l’estrena de Lucrècia és una oportunitat única per veure [...] l’obra més emblemàtica del teatre neoclàssic català.” - Raquel Marqués (Diario Menorca)

“D’entrada, em venen al cap adjectius com magnànima, espectacular, colpidora, etcètera. [...] L’aposta del seu director Sergi Marí ha encaixat en el seu propi esperit de l’obra i l’autor. Una tragèdia romana escrita al segle XVIII i una joia de la literatura catalana que fou dignificada

per uns actors i actrius en una àmplica gamma de detalls que fan recuperar un text mereixedor de la més ferma lloança.” - Bep Joan Casanovas (Diario de Menorca)

“Representacions com aquesta Lucrècia del segle XVIII de Joan Ramis i Ramis, versió fidel de lletra i d’esperit de Sergi Marí, em fan recordar perque m’agrada el teatre. No basten els

aplaudiments en acabar la funció, perquè no només ho han fet bé, sinó que han fet quelcom important.” - Javier Matesanz (Fancultura)

Estrena a La Seca Espai Brossa: Dimecres 18 de febrer de 2015

Funcions: Del 18 de febrer al 15 de març de 2015

Horaris: De dimecres a dissabte a les 20 h. Diumenges a les 18.30 h.

Preu: 15 €

ATENCIÓ!! Els dies 20, 21 i 28 de febrer no hi haurà funció

Imatges en alta resolució: User: espaibrossa Password: brossa

Informació al web

Tràiler

Contacte premsa

Ester Cánovas

premsa@laseca.cat

www.laseca.cat

Flassaders, 40. 08003. Barcelona Tel. 93 315 15 96

Sergi Marí – Dramaturg i director

Sergi Marí (Mao, 1962), actor i ajudant de direccio a la

companyia La Clota, dirigida per Pitus Fernàndez. Es

tambe l'editor de Lucrecia o Roma libre en format per

a internet, en el marc del projecte en curs “Repertori

Teatral Català” impulsat per la Institucio de les Lletres

Catalanes, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre

Principal de Palma de Mallorca i l'Insitut del Teatre de

la Diputacio de Barcelona. Editor de Mar i cel, d'Angel

Guimerà, (Ed. La Galera, Barcelona, 2011.)

Anteriorment cal destacar la dramatúrgia, ajudantia de

produccio i ajudantia de direccio de l'espectacle

Assajant Albertí de la companyia La Clota, direccio de

Pitus Fernandez, espectacle guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or 2010 (un

espectacle en el qual ja es projectava una mirada sobre la posada en escena de teatre clàssic

català.).

Queralt Albinyana – Actriu

Llicenciada en Interpretacio per l'Institut del Teatre de

Barcelona Especialitzada en cant. Alumna de M. Dolors

Aldea i, actualment, de Susanna Domenech. Nivell 1 de

Voice Craft (E.V.T.S).

Alguns treballs: 2011-2012- Los Miserables, de Boublil &

Schönberg. Dir: Laurence Connor y James Powell. 2011-

Shubernacles humits (els urinaris públics europeus), de

Carles Santos. Dir: Carles Santos. 2010-2011- Hair Love &

Rock Musical, de Jerome Ragni, James Rado, Galt

MacDermot. Dir: Daniel Angles. (Sheila, Lynn). 2010:

Chicha Montenegro Gallery, de Carles SantsS. Dir: Carles

Santos. 2009: La Bella y la Bestia, d’Alan Menken, Howard

Ashman, Tim Rice, Linda Woolverton. Dir: Glenn Casale,

John Macinnis, Santiago Perez. (chica Boba, cover de Babette y Bella.) 2009-2010: La Riera.

Telenovel·la. TV3. (Txell Riera) Paper secundari. 2008-2009-2010: Llagrima de sang.

Telenovela. Boca a Boca Produccions, grup Serra. IB3. (Alba Sintes). Paper principal. 2007: Tape

(La cinta). De Stephen Belber. Dir: Alex Tejedor. (Amy) 2007: El Sarao del ano, de Comediants.

Dir: Joan Font i Jaume Bernadet. 2007: Estima’m una mica. Cabaret musical de diversos autors.

de La Clota. Dir: Pitus Fernàndez. 2000: Somni d’una nit d’estiu. De William Shakespeare. Dir:

Pitus Fernàndez. (Titània).

Lluís Marquès – Actor

S’està formant en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat amb la companyia Els Comediants a l’espectacle Fantasia by Escribà, que es va estrenar a Singapur el passat mes d’agost sota la direccio de Joan Font. També ha actuat en muntatges com No pujaras a l’atic, dirigit per Daniela Feixas i Jumon Erra, a l’Àtic22; I una polla, escrit i dirigit per Miki Esparbé; Liberad a Guille, de Sílvia Navarro i dirigit per Roger Julià al Minitea3; i Alguien que apague la luz, estrenat al Microteatro de Madrid i dirigit per Sílvia Navarro. Ha participat a la quarta temporada de la sèrie Migjorn d’IB3 i acaba de rodar La isla bonita, la darrera pel·lícula de Fernando Colomo.

Josep Mercadal – Actor

Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2006).

Graduat en Art Dramàtic per l’Escola d’arts interpretatives Xavier

Gratacòs de Barcelona (1996-98).

Alguns treballs: 2007. Mot a mot. Francesc de B. Moll o la recerca

contínua, de Josep Mercadal i dirigit per Salvador Oliva. Coproduccio

del Govern Balear, Consell de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics i

Ajuntament de Ciutadella. 2003-2004: Nit de reis, de Shakespeare,

dirigit per Pitus Fernandez. Rafel Oliver produccions. Festival de

Donosti (2003), Festival de Tàrrega (2003), i gira per Balears i Espanya.

2001-04: Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, dirigit per Pitus

Fernandez. Coproduccio Rafel Oliver Produccions i La Clota, Festival de

Tàrrega (2004), gira per Balears i Espanya. 2005. Primer premi d’interpretacio teatral en la

modalitat de monòlegs del certamen d’arts esceniques Art Jove’05. Govern de les Illes Balears.

Àlvar Triay – Actor

Llicenciat en Interpretacio a l'Institut del

Teatre (2004) Llicenciat en Comunicacio

Àudiovisual a la UAB.

Alguns treballs: 2010-2011. Els Convidats, de

Mar Pla. Dir: Cristina Cervià. Sala Muntaner.

Gira Paisos Catalans 2009. Alícia, un viatge

al país de les meravelles. Adaptacio i dir:

Carlota Subiros. Teatre Lliure 2007. Paradise Band, de Cristina Clemente. Dir: Merce Vila.

Teatre Lliure 2006. Push-up 1-3, de Roland Schimmelpfennig. Dir: Merce Vila. Teatre Estudi

2006. Panorama des del pont d'Arthur Miller. Dir: Rafel Duran. TNC 2006. Terra Baixa, d'Àngel

Guimerà. Dir: Frederic Roda. Catalunya i Balears 2008-11. Llagrima de Sang, d'IB3 Televisio.

Paper secundari: Toni Sastre. 2009: Ull per ull/Ojo por Ojo de TV3 i TVE. Dir: Mar Targarona.

Ptge: Salvador Seguí, 2007. El silenci abans de Bach de Pere Portabella. Produccio Films 59.

Agnès Romeu – Actriu

Llidenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de

Barcelona i en International Theatre Lab per la Theatre

School of Amsterdam, tambe s’ha format en diversos

cursos d’interpretacio, clown i dansa.

Com a actriu ha treballat en diverses produccions

teatrals, com La Marquesa de Sade (dir. Emilià Carrilla)

de Yukio Mishima, Ricard III (dir. Montse Peralta) de

William Shakespeare, Els treballs i els dies (dir. Jaume

Melendres) de Michel Vinaver o Història gris (dir. Sílvia

Ferrando) de Xevi Casanovas, entre d’altres.

En televisió, ha participat també en diverses series, entre

les quals es poden trobar L’Anell (IB3, dir. Humerto Miró), Kubala, Moreno, Manchón (TV3, dir.

Kiko Ruiz), La Riera (TV3, dir. Esteve Rovira), Ventdelplà (TV3, dir. Ignasi Tarruella) o Polònia

(TV3, dir. Toni Soler), entre d’altres.

A més, també ha participat en el programa de ràdio Gabinet de crisi d’IB3 Ràdio, sota la

direcció de F.Palou i S.Marcos com a actriu i imitadora.

Rodo Gener – Actor Va neixer a Menorca el 1973. Actor professional des de l’any

1990. Actor, doblador i presentador. Membre fundador de LA

IMPACIÈNCIA. Format de la mà del director Pitus Fernández.

Amb ell ha actuat a diverses obres, com L’Òpera de tres rals, El

Somni d’Una Nit d’Estiu, Nit de Reis, Patera, L’Estranya Parella

o El Solitari Oest. La seva formacio autodidacta l’ha portat a

fer cursos amb diversos professors com Neil LaBute, Carles

Castillo, Lilo Baur, Andrés Corchero o Tom Bentley entre

d’altres. Ha participat en mes d’una vintena de muntatges

teatrals de la mà de directors com Pep Tosar, Rafael Duran,

Konrad Zschiedrich, Albert Mestres o Luca Bonadei.

En cinema ha actuat en llargmetratges com Deshielo (Toni Nievas, 2010), Como todas las

mañanas (Toni Nievas, 2013) i en televisió ha participat en diverses sèries com Ventdelplà

(TV3, dir. Ignasi Tarruella), Llàgrima de Sang (IB3, 2010) o Vallterra (IB3, 2006) entre d’altres i

presentat el programa Palma Pam a Pam a IB3 Televisió.

Ha rebut el premi Escènica a millor actor els anys 2009-2010 per El Solitari Oest i 2011 per Algú

que miri per mi.