IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ - Andratx · ZONA Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'Andratx Sa Coma...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 7

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

566EP

REF CADASTRAL.

CODI. 566EPNOM. Àrea de marjades de sa Coma Freda

ADREÇA. Carretera Andratx-Pollença (MA-10)CODI POSTAL. 07150

S'hauran de protegir les marjades, així com els elementsetnològics associats a aquests camps marjats.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 6PARCEL·LA.

COORDENADES UTM.

Àrea de marjades Coma FredaBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral

AUTORIA.CRONOLOGIA. s.XIII-XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Àrea de Marjades

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

L’àrea de marjades de sa Coma Freda ocupa l’espai situat al nord-oest del nucli de població d’Andratx, comprèn les conques dels dosafluents que conflueixen per formar el torrent de sa font de la Vila: una conca la constitueix la Coma Freda, delimitada per la serra de SoNa Vidala, a la part occidental, per la serra de Son Ensenyat, a la part oriental, i pel coll de sa Gramola, a l’extrem septentrional; l’altraconca correspon a les terres de can Cabrit i ses Bassetes. Pel que fa a la zona de can Cabrit i ses Bassetes, és la més degradada de l’àread’estudi, amb un marjament en bon estat i en ús que es relaciona amb reduïdes extensions associades a l’existència d’habitatgessecundàries (can Biel de sa Víuda, sa font Rotja i can Cabrit); la resta es troba molt degradat i abandonat des del punt de vista agrícola,amb una bona part afectada per un incendi. Les restes de conreus i la presència d’eres indiquen que la zona es destinava a cereals iarbrat de secà, actualment es manté l’arbrat i la pastura al voltant dels habitatges, la resta es veu ocupat per pinars i garrigues. Al voltantde les cases és on apareix el marjament més elaborat pel que fa a paredats, però en termes generals predomina el de característiques mésrudimentàries (paredats poc adobats, mínima geometrització dels costers…). Aquesta és una conca més marginal que no ha patit elprocés de parcel·lació d’altres contrades d’Andratx, que tan profundament es veu reflectit sobre el marjament. Sa Coma Freda des delpunt de vista del marjament presenta unes característiques més interessants, ja que es tracta d’una contrada que ha patit un procés deparcel·lació que ha donat lloc a un marjament heterogeni des del punt de vista constructiu. Les marjades s’adapten a les dimensions iforma de cada explotació; la màxima geometrització dels costers es pot observar entre can Pau i el molí de can Toni Pau, a ambdósvessants de la coma se situen un seguit de petites propietats amb marges disposats de forma paral·lel a contínua i amb un sistema depujadors per accedir entre ells, les diferències es basen essencialment en el tipus de paredat i el seu factor de grau d’adobament de lapedra. En aquestes petites propietats és on es troba el marjament de més elevada qualitat tècnica, a les parts més elevades dels costers isota pinars i alzinars es localitza el marjament més rudimentari i caracteritzat per una disposició adaptada al relleu i uns paredats pocadobats. El fet que la coma tingui físicament un desenvolupament longitudinal amb una capçalera un poc més articulada, dóna lloc a unmarjament destinat a contenir les terres dels vessants i tan sols a la capçalera, concretament a la zona de sa Truiola, ha de contenirmorfologies fluvials. Des del punt de vista hidràulic cal fer referència també a la total canalització del torrent de sa Coma, des de la fontde sa Murtera fins a la formació del torrent de sa font de la Vila, i de dos afluents dins Son Sampol i can Castell. A més de la regulació dela xarxa hídrica, existeixen sistemes de captació d’aigua (Font de Son Sampol, font d’en Xina, font de sa Murtera) per al rec d’horts iconsum humà. I un altre aspecte a destacar és la presència de molins d’aigua (molí de can Toni Pau, molí de can Joan Pau) queaprofitaven l’aigua del torrent per al seu funcionament. Els sectors d’estudi realitzats s’han duit a terme en indrets singulars dins elconjunt de sa Coma Freda per les seves característiques tècniques, si bé majoritàriament coincideixen amb reduïdes extensions. Can Pera(sector 26), situat en el vessant oriental de sa Coma, és des del punt de vista tècnic el camp marjat més elaborat de la contrada. Es tractad’una disposició paral·lela contínua amb uns marges de gran alçària (2-3-4m) i amb un bon estat de conservació; els murs presententraçats rectilinis i curvilinis amb cantoneres a l’extrem per on transcorre un camí central que connecta tota la propietat. Els paredats sónadobats i molt adobats amb capginyes i trams reparats. Actualment les marjades es troben llaurades, amb alguns fruiters (albercoquer,figuera, figuera de moro i garrover); els marges estan poc colonitzats per abatzer i caquell de muntanya.El paratge conegut com el Molíde Can Toni Pau (sector 23) presenta la poc freqüent particularitat d’incloure dins un camp marjat un molí d’aigua. Actualment es trobafortament degradat amb una gran profusió d’esbaldrecs i ha desaparegut el sistema hidràulic associat al molí. Els marges, de traçatcurvilini, es disposen de forma paral.lela contínua amb un sistema de pujadors constituït per rampes i escalons volats. Els paredatsmostren diferents etapes de construcció amb pedreny poc adobat, adobat i molt adobat. Els sectors 24 i 25, realitzats a can Guimet i canPicassa respectivament, tenen en comú la característica de constituir dos reduïdíssims camps marjats que actualment són invadits pelpinar i que presenten una tècnica constructiva molt elaborada. Ambdós formen una disposició paral·lela contínua de 4 o 5 marges, moltgeometritzada i amb un paredat força adobat. Els dos sectors es troben abandonats i coberts de garriga amb pinar jove i plançonsd’alzina.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 7

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

566EPÀrea de marjades Coma FredaBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (1997). La Pedra en sec. Obra, Paisatge i patrimoni. IV Congrés Internacional de la Construcció de Pedra en Sec. Palma: Consell Insular de Mallorca.·A.A.V.V. (1999). Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d’Andratx. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca:Ajuntament d’Andratx.

566EP

Si a can Guimet existeixen restes d’arbrat (figuera i garrover) i pot observar-se la total funcionalitat del camp amb pujadors (rampes), acan Picassa pot afirmar-se que el camp marjat no es va finalitzar (el darrer marge superior no va acabar-se de reblir) i no existeix capforma d’accés que el faci funcional. Les marjades de can Castell (sector 27) han estat objecte d’estudi pel fet de presentar dos elementshidràulics, un torrentó canalitzat i un pou. Fonts orals ens han indicat que en els anys 60 d’aquest segle es varen aixecar els margesenrunats, es va marjar una zona rocallosa i es va redreçar el traçat del torrentó. Pel que fa concretament a la tècnica constructiva delsmarges, presenten una disposició paral·lela contínua en base a traçats rectilinis i curvilinis i amb pujadors (rampes, escalons volats) quefaciliten l’accés. El paredat de pedra calcària és poc adobat i corona amb rasant o filada de dalt molt poc definida. L’Hort de Son Sampol(sector 28) s’abasteix de l’aigua de la font de Son Sampol, situada a la part superior de l’hort. El cabal s’acumula a un safareig i esredistribueix mitjançant síquies superficials cap a les marjades. Actualment aquest sistema hidràulic es troba molt degradat, així com elsseus marges. Les característiques tècniques del marjament poden resumir-se en una disposició paral·lela contínua, on l’accés es realitzaper un dels extrems de cada marjada; els murs de traçat rectilini presenten diferent adobament de la pedra (poc adobat i molt adobat) icoronament (rasant, filada de dalt) que denoten dos moments de construcció.

DESCRIPCIÓ4

HISTÒRIA.El municipi d'Andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una gran part de la seva superfíciemarjada i representa un percentatge significatiu del seu territori. Concretament, el nostre municipi comte amb uns 28 km² de superfíciemarjada que representa el 34 % del total de la seva extensió. Situades entre els 5 i els 875 metres sobre el nivell de la mar, es concentrenmajoritàriament a les valls i comes properes als nuclis de població, encara que trobam espais de marjades dins zones muntanyoses ilitorals relacionades amb les explotacions de roters. La documentació històrica i arqueològica ens indica l'existència d'aquests espaismarjats des d'època medieval amb un augment considerable amb la instal·lació de roters a les zones més marginals des del segle XVII-XVIII. Tradicionalment, el marjament es dedicava al conreu arbori i herbaci de secà, si bé a les ribes dels torrents més importantsexistia una zona de reguiu, abastida per nombroses fonts documentades des de l'època islàmica. Altres marjaments es troben en relaciótant amb la regulació o l'aprofitament dels recursos hídrics com amb l'explotació dels recursos naturals. El règim de propietattradicional fou la gran possessió (Son Fortuny, s’Alqueria, Son Castell, Son Orlandis...), encara que des del segle XVI es començà asegregar parcel·les més petites d'aquests grans espais (alqueria El Port), donant com a resultat espais de rafals o petites explotacionsrústiques amb la seva peculiar tipologia de marjades. Al llarg del XIX com a resultat de la inversió en terres dels emigrants andritxols iqualque indiano es procedir a modificar grans àrees de marjades (Son Mas) quedant com a resultat uns paredats quasi enqueixelatscoronats amb rasants i de traçat rectilini o angular.


PÀGINA 3 de 7

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx


INTERVENCIONS PREFERENTS.Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deterioramentd'aquest conjunt. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de latècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquestconjunt. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen les marjades i la restad'elements relacionats. Protegir l'entorn més immediat.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

566EP

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, espermetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directriusestablertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixicaldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, seràpreceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacionsadients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i debastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de lafitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns deprotecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualitzaciódel bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de lageomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.


PÀGINA 4 de 7

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construccióReformaRehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa laclassificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries delPlanejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


PÀGINA 5 de 7

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

OBSERVACIONS.Aquesta àrea s'ha vist afectat pel incendi de l'estiu del 2013

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10



PÀGINA 6 de 7

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


PÀGINA 6 de 6


PÀGINA 7 de 7

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ - Andratx · ZONA Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'Andratx Sa Coma...

Documents

Transcript of IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ - Andratx · ZONA Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'Andratx Sa Coma...