RECULL DE TREBALLS

CURS ESCOLAR 2014- 2015

ÍNDEX

Premi Girul

Dibuixos P3 ....................................... p.3

Dibuixos P4 ....................................... p. 10

Dibuixos P5 ....................................... p. 16 Premi All - Isòvol

Contes Cicle Inicial .......................... p. 21 Premi Meranges

Contes Cicle Mitjà ............................ p. 29 Premi Ger

Contes Cicle Superior ...................... p. 44

3

ÀLEX ESPINOSA

4

ARLET RIBALTA

5

NIL SALINAS

6

JOSEP ALÍS

7

JÚLIA RIPOLL

8

RITA ISERN

9

10

ABRIL COBOS

11

ANDREU AUGÉ

12

GERARD CASTILLO

13

MARIA BERTRAN

14

ONA PONS

15

16

ISAAC GIL

17

MARÇAL ALONS O

18

MIREIA ESPINOSA

19

ONA RIPOLL

20

CATEGORIA

ALL – ISÒVOL

21

L’home llop i la seva estàtua

Temps era temps, a prop d’un poble hi havia un bosc on vivia un

home llop. La gent del poble tenia por del bosc però sobretot de

l’home llop.

Una nit, quan tothom va anar a dormir, va sortir un superheroi dolent

que va aprofitar per entrar a les cases. A les dotze de la nit, es van

començar a sentir molts sorolls i cops de porta.

Els habitants es van despertar i no tenien res de menjar! Els havien

robat! De seguida van pensar que era l’home llop.

Quan el superheroi va passar per la casa de l’home llop, aquest el

va veure i el va seguir amb el seu monopatí pel bosc fins que el va

enxampar.

De cop i volta, la gent del poble va aparèixer i l’home llop els va

explicar que havia estat el superheroi que havia robat.

Al final, van tancar a la presó el superheroi dolent. Per donar les

gràcies a l’home llop, els habitants van decidir fer-li una estàtua a la

plaça del poble.

Catacric-catacrac, conte acabat.

PSEUDÒNIM: L’HOME LLOP

NOM: QUIM CRISPÍ

22

Els gats de Meranges

Vet aquí que una vegada a Meranges hi havia dues famílies que

tenien un gat cadascuna. Hi havia un gat que era molt bo i es deia

Trasto i l’altre gat més dolent es deia Tigre .

Cada dia, quan sortien de la casa, els gats es posaven a jugar i el

Tigre feia sempre mal al Trasto.

Un dia, el Tigre va anar al riu que estava a prop de casa seva. Es va

acostar al riu a beure aigua, va relliscar i va caure a l’aigua.

El Tigre va començar a cridar:

- “ Auxili, auxili ! ”.

El Trasto va sentir els crits del Tigre i va anar corrents a veure què

passava i li va salvar la vida.

El Tigre li va dir :

- “ Gràcies per salvar-me la vida. ”

Des d’aquell dia, el Tigre no va fer mai més mal al Trasto i van ser

amics per sempre més. Cada dia anaven a passejar junts.

I és un gos i és un gat i aquest conte s’ha acabat.

PSEUDÒNIM: LILA

NOM: CARLA UBIERGO

23

L’ogre i el seuperheroi

Fa molt de temps, en una cova, vivien un ogre i un superheroi.

Cadascú feia la seva i només compartien la cova per viure.

Una tarda, l’ogre i el superheroi van sortir a passejar per separats

com feien sempre. L’ogre va caure en un forat molt gran i molt fons.

Estava molt trist i cridava perquè l’ajudessin.

El superheroi, que passava per allà, el va ajudar a sortir del forat

amb el seu súper poder que li donava més força i el va treure.

L’ogre es va posar molt content i va dir al superheroi:

- Gràcies per treure’m del forat. A partir d’ara anirem a passejar

sempre junts.

El superheroi va contestar :

- Quina bona idea! És més divertit anar junts a passejar.

L’ogre i el superheroi es van posar molt contents i van ser molt

amics. I van viure molt feliços a la cova.

Conte explicat, conte acabat.

PSEUDÒNIM: EL GOS

NOM: MANEL MOYA

24

En Jaume i el geni Pedro

Aquest dijous 9 d’Abril de 2015, en Jaume i el seu geni Pedro van

anar a buscar el tren a la Molina.

Van anar a Ripoll a jugar amb els seus amics: l’Arnau i el Manel. En

Manel estava fent els deures i l’Arnau també.

Els dos els van acabar a temps i van jugar a futbol tots junts. El

porter sempre era el geni Pedro i les parava totes.

Aquella nit tots es van quedar a dormir a casa de l’Arnau. A la nit, va

entrar un lladre a robar i es va emportar un gerro d’or amb molts

diamants. Era un record de l’avi de l’Arnau.

Quan els quatre amics es van llevar, el geni Pedro va dir a l’Arnau:

- T’han robat!

I van decidir anar a buscar el lladre. I resulta que s’havia amagat

darrere del televisor. I el geni Pedro el va veure i el va enxampar.

En Manel, l’Arnau i en Jaume van demanar un desig al geni: “que

no tornin a robar mai més i que el lladre li torni el gerro”.

Al final, el desig es va complir i van tancar el lladre a la presó i el

gerro el van ficar al seu lloc.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

PSEUDÒNIM: SHADOW

NOM: PEDRO RUIZ

25

L’encanteri de la princesa

Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell amb els

seus pares: el rei i la reina.

Però la princesa no podia sortir del castell. Quan era petita, va

aparèixer una bruixa i li va fer un encanteri que deia: “Si un príncep

et fa un petó, et convertiràs en bruixa i viuràs amb mi per sempre”.

Per això, els reis no la deixaven sortir del castell perquè no es

complís l’encanteri.

Un dia, la princesa es va escapar del seu castell; volia conèixer què

hi havia fora. Va passar per un bosc i va veure molts camps amb

flors i moltes coses... La princesa estava molt contenta!

Però de tornada es va perdre pel bosc. I es va posar a plorar. De

sobte, un príncep va aparèixer. Va consolar la princesa i la va

acompanyar fins al castell.

La princesa li va fer una abraçada i li va donar les gràcies. El

príncep li va fer un petó i es va convertir en una bruixa lletja i vella.

Es van fer una abraçada i la bruixa va tornar a ser una princesa.

I van viure feliços molts i molts anys.

PSEUDÒNIM: ESTRELLA

NOM: CLARA ISERN

FINALISTA PREMI ALL - ISÒVOL

26

La Farinera

Fa molt de temps, a la Farinera hi vivia la família Mangas.

Un bon dia, quan la família es va despertar, va veure que havien

desaparegut els animals i també tota la farina.

Llavors tota la família Mangas es va posar a investigar i a buscar

pistes. Van veure petjades a les restes de farina que hi havia pel

molí. Es van posar a buscar el lladre mirant les soles de les sabates

de tots. Però no coincidien amb les petjades de la farina.

El fill de la família Mangas va anar al bosc seguint restes de farina

pel terra i va arribar a una cova. Va veure les mateixes petjades al

fang que entraven a dins la cova.

Al cap de poc, tota la família va arribar a la cova perquè havien

seguit el fill pel bosc. Van trobar el lladre amagat a dins la cova i la

família va agafar totes les coses que havia robat el lladre.

La policia el va tancar a la presó i la família Mangas va estar molt

contenta i va continuar fent farina.

Van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l’ast, després un

capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat.

PSEUDÒNIM: TRASTO

NOM: JÚLIAN BERTRAN

FINALISTA PREMI ALL - ISÒVOL

27

La Gran Biblioteca de Vilacontes Fa molt de temps quan els animals parlaven, a Vilacontes, hi havia

dos gossos que eren molt amics.

El gos es deia Tovi i la gossa es deia Fura. A en Tovi li agradava

molt llegir contes i a la Fura li agradava molt jugar.

I com cada tarda, en Tovi anava a la Biblioteca de Vilacontes i la

Fura es quedava jugant a fora.

Però un dia, la Biblioteca estava tancada! Uns senyors la volien tirar

a terra i fer-ne un supermercat al seu lloc. En Tovi estava

desesperat i la Fura el volia ajudar. Va estar una estona rumiant...

De cop i volta va tenir una idea: necessitaven el Salva-biblioteques!

La Fura va treure el salva-biblioteques d’una butxaca del seu jersei

i li va donar al Tovi.

El Salva-biblioteques era un invent del segle XXX que tirava rajos

protectors. El Tovi li va tirar un raig a la biblioteca de Vilacontes i

d’allà va sortir un escut protector.

D’aquesta manera ningú la podia destruir. I en Tovi va fer una festa i

els senyors que volien ensorrar la biblioteca van veure que era molt

divertit llegir contes.

I com cada tarda, en Tovi va anar a llegir a la biblioteca , i la Fura

es quedava jugant a fora com sempre.

I això es tan veritat com que aquest conte s’ha acabat.

PSEUDÒNIM: ROC

NOM: ARNAU RIPOLL

GUANYADOR PREMI ALL - ISÒVOL

28

CATEGORIA

MERANGES

29

Bojos per les motos Hola! Avui, us explicaré una aventura que van viure els meus sis millors amics:

l’Alex, en Dídac, en Sergi, la Júlia, la Sara i la Lara. Era el diumenge Sant i

havien de tornar a la Cerdanya perquè faltaven dos dies per que comencessin

les escoles.

Es van preparar, van agafar les motos i van començar el viatge de tornada a

Puigcerdà però els van passar moltes coses abans d’ arribar.

L’ Alex va proposar parar a un poblet per reposar forces, i així ho van fer.

Justament quan ho van decidir la Sara va veure un cartell que hi posava

Sallent i van escollir parar allà. Van trobar un hostalet per passar-hi la nit.

Al dia següent van anar a buscar les motos però en faltava una! Era la de la

Lara. Llavors van anar a preguntar a un granger que els hi va dir:

- Em sembla que esta al bosc. Mireu per allà.

I així ho van fer. La van trobar recolzada a una cabana amb el parafangs

trencat . No sabien què fer . L’agafaven? Trucaven a la policia? De cop la porta

es va obrir i va sortir un noi que es va posar a arreglar el parafangs els nois es

van amagar rere un arbre però la Lara no va poder aguantar més i li va dir:

- Escolta maco o em tornes la moto o truco als Mossos d’Esquadra-.

- No perdoneu nois. Sóc en Joan, ahir se’m va caure i es va trencar el

parafangs. La volia arreglar però em vaig dormir. I per això ara la volia

arreglar.

- Doncs a què estàs esperant, comences o què? Que hem d’anar a

Puigcerdà.

I així es com van conèixer a en Joan .

Després de arreglar la moto vam tornar a casa ven contens!! Des d’aquell dia

en Joan es va convertir en el seu mecànic personal. Més endavant es van

assabentar de què era el mecànic d’en Marc Coma.

Però això ja és un altra història.

PSEUDÒNIM: TREBOR

NOM: GUILLEM LIROLA

30

El camp de futbol

Hi havia una vegada en Lluc i l’Albert que estaven impacients per jugar un

partit. Un dia l’Albert i el Lluc va anar al vestuari. Quan van sortir al camp van

veure l’entrenador i l’equip que estaven a punt d’entrenar pel partit de la

setmana que ve. Quan l’Albert i el Lluc van anar a entrenar portaven una

motxilla petita per esmorzar i una ampolla d’aigua per quan acabessin

d’entrenar. Quan l’entrenador va xiula el xiulet tot l’equip es va reunir per parlar

d’una cosa molt important. S’havien d’esforçar si volien guanyar la Copa del

Rei. Així l’Albert i el Lluc, i el seu equip el Barça i es van esforçar el màxim per

guanyar-la. Quan ja faltaven cinc dies li van dir a l’entrenador que ja estaven

preparats per jugar el partit. Quan ja faltaven tres dies, va passar una cosa

horrorosa. El Lluc es va posar molt malalt per menjar molta xocolata.

L’Albert va anar a la casa del Lluc, va tocar el timbre dues vegades i li va dir:

- Ja entro – l’Albert va entrar i li va dir - Et trobes bé Lluc? -.

El Lluc va contestar:

- Més o menys - amb un to de veu molt fi.

L’Albert va dir-li que faltaven tres dies per jugar el partit i, que sense ell, no

serien prous jugadors! Això, en el Lluc, el va animar i es va trobar molt més bé

que abans! Quan va arribar el dia del partit, l’entrenador els va dir que

s’esforcessin el màxim, i que gaudissin del partit. Quan van començar, el públic

animava el Barça més que el Real Madrid, i això els van donar forces.

Llavors el Barça tenia més avantatge i van guanyar dos a un. Quan es va

acabar el partit, els habitants del poble ho van celebrar dies i van ser feliços.

PSEUDÒNIM: KINGSMAN

NOM: HUGO UBIERGO

31

La família Hi havia una vegada un gos que es deia Negu i un cavall que es deia Indi. Eren

d’uns nens que es deien Pol i Mireia. Els seus pares es deien Abraham i Maria.

Els seus pares sempre els deien que tractessin bé els animals.

Un dia van rebre una visita dels seus cosins que es deien Júlia i Marta. Elles

van anar amb un seu amic que es deia Hugo, i amb els seus pares la Moni i el

Juanjo, i també amb el seu tiet David. A l’Hugo li feia por la Negu i li va donar

una galeta. El David el va renyar perquè no es pot donar galetes als gossos ja

que porten sucre i es poden quedar cecs. L’Hugo va demanar perdó i el Pol el

va perdonar, però si no ho tornes a fer.

El veí Roger va sortir just quan la mare del Pol i la Mireia va dir:

-Anem a sopar a casa -.

El Roger avorrit va entrar a casa seva, i va anar a sopar. L ’endemà ,va anar a

buscar el Pol a casa seva. Se’n van anar al col·legi amb l’Andrea (la germana

del Roger) i la Mireia. Elles entraven una hora abans que en Roger i en Pol.

Cadascú feia extraescolars. L’Andrea a les 17:00h fa ball i a les 18.30h cant,

amb la Mireia . Estaven fetes unes artistes! I en Pol i el Roger també! El Pol

feia atletisme i el Roger Taekwondo.

El següent dia van quedar la família del Roger i l´Andrea amb la família del

Pol i la Mireia a la piscina . Quan van arribar la Mireia i l’Andrea es van posar el

biquini i es van estirar amb la tovallola a la gespa . El Roger i el Pol també! Al

cap d´una estona el Roger i el Pol es van anar a banyar a la piscina. El Roger li

volia donar un petó a la Mireia i el Pol li va dir que no li fes. Però el Roger li va

fer igualment i el Pol li va fer mal. Aquest s’hi va tornar i l´Andrea va dir :

- Ja prou Roger i Pol !!-

I la Mireia es va aixecar i va dir:

-Però Pol! Que es això?! Ja prou!-

El Pol li va demanar perdó i van anar a banyar-se tots junts sense cap

discussió més en aquell dia. Per sort , al final s’ho van passar molt bé!

PSEUDÒNIM: GUEPARD

NOM: MARIA NUÑO

32

El granger Hi havia una vegada un granger anomenat Hug. Tenia una granja a Barcelona.

Era un dimarts el matí quan anava a donar menjar els animals .Quan va

acabar es va estirar el sofà a mirar la televisió. I va sentir “ paf “. Era la televisió

que s´ havia espatllat. Va anar buscar la manera d’arreglar-la a la ciutat. Quan

va arribar no sabia on tenia d’anar. Ell ho anava preguntant fins que un senyor

li va dir:

- Ves els Glòries que hi ha un centre comercial –.

Va dur-hi la televisió i allà li van poder arreglar. Quan va arribar a casa tot

estava pel terra. Havia estat el gat. Mentre ho arreglava va arribar l’hora de

mata el porc. I quan va acabar de matar-lo, llavors l’Hug va anar a veure les

ovelles. Quan va acabar, va estirar-se al sofà a veure la televisió. Al cap d’una

estona la va apagar i va anar a muntar cavall. Quan va acabar amb el cavall va

agafar el cotxe. Va anar a veure les vaques. Aquestes es van escapar i llavors

va haver- les d’anar a buscar. Les va trobar a un riu d’una muntanya. S’havia

fet molt fosc i va decidir anar a casa a sopar. Quan va arribar se’n va anar a

dormir.

L’endemà quan es va llevar va veure 24 conills al seu pati .Va haver d’anar a la

ciutat a buscar 24 gàbies. Quan va arribar els va posar a dins però li faltaven

pastanagues . Va anar granja per granja a buscar- ne . Per sort va trobar una

granja que n’estava plena. Va mirar per si de cas trobava més menjar i va

trobar de tot. El granger va ser feliç amb els seus animals i sempre va tenir de

tot.

Vet aquí un granger i uns cavalls que aquesta història ja fa galls.

PSEUDÒNIM: GRANGER

NOM: ROGER MAS

33

La muntanya

Hi havia una vegada dos nens que es deien Berta i Albert. Eren germans que

vivien a Barcelona. Els pares de la Berta i l’Albert els van dir:

- Anem d’excursió a la muntanya-.

La Berta i l’Albert van estar molt contents!!! Van agafar el cotxe i se’n van anar

a la muntanya, el refugi de Mal Niu de Meranges. Allà van conèixer un nen

que es deia Isma. Era molt maco. Els pares de la Berta i l’Albert van llogar una

casa a la vora de la casa de l’Isma. La Berta es va enamorar d’ell. Un dia, la

Berta li va dir:

- Isma vols ser el meu xicot?-.

L’Isma va dir que sí. Quan la Berta va sentir-ho, es va posar a cantar,

sisisisisisi!!!. L’Isma pensava que estava ben boja. Però era tant guapa i va

pensar: “Com m’agrada aquesta nena¨. Quan va arribar la nit, tots van anar a

dormir. Quan va arribar el dia,L’isme va anar a buscar a la Berta i a l’ Albert,

l´Albert li va dir a l’Isma:

-Tracta bé la Berta. Nomes t’aviso. Ves amb compte siusplau -.

L’Isma li diu:

-Anem va. Digueu-me l’edat que teniu-.

La Berta Diu:

-Jo tinc9 anys i l’Albert en té 13 anys -.

L´Isma diu:

-Jo també en tinc 9 -.

La Berta es va tornar a posar contenta i il·lusionada. La Berta i l´Albert se

n’havien d’anar a Barcelona un altre cop. La Berta i l’Isma es van fer una

abraçada, i l’Albert li va donar la mà.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

PSEUDÒNIM: LLEÓ

NOM: ALBERT PONS

34

La gata perduda El dia 21 de març a Ger, la Berta i la seva gata Pelussa van anar a jugar a casa

la Blanca. La Berta va deixar sortir la Pelussa al jardí. Quan va ser hora de

tornar a casa, la Pelussa no havia tornat. Plovia molt i la Pelussa no havia

tornat, la van cridar i no tornava. Va estar una setmana fora de casa. No

tornava i cada dia l’anaven a buscar. Però no van tenir sort.

Diumenge, la Blanca la va anar a buscar i no la va trobar. La Berta estava molt

preocupada i cada dia la cridava. “Pelussa!!!” “Pelussa!!!” La van buscar fins

que la Berta va pensar en penjar cartells.

Dimecres 1 d’ abril, la mare de la Blanca va mirar al Facebook i a la pàgina del

Progat, hi havia penjades fotos de la Pelussa. La mare de la Blanca va trucar a

la mare de la Berta i aquesta va mirar al Facebook i va dir:

- Trucaré a la Nuri, la meva amiga per dir-li que la passaré a veure al pis de

gats a Puigcerdà-.

A la tarda, a les 14:00h, la mare de la Berta li va dir a la blanca:

- Blanca et pots quedar amb mi i quan em truqui la Nuri, anirem a buscar la

Pelussa al pis de gats-.

Llavors a la tarda, més tard, tenien d’anar al local jove. La mare de la Blanca, a

les 18:20h havia d’anar a buscar-les. Llavors havien d’anar a buscar la mare de

la Berta a la feina i després a buscar la Pelussa al pis. Quan van arribar al pis,

la Pelussa no les coneixia. La Nuri va dir que era normal, però se la van endur

igualment.

Van tornar la mare de la Berta a la feina i, la Berta i la Blanca, a casa amb la

Pelussa. Quan van arribar, la Pelussa ja les reconeixia i li van donar menjar.

Llavors es va posar a dormir. La Berta i la Blanca estaven molt contentes, ho

van anar a explicar a la Padrina de la Berta. La Blanca va anar a dir-li a la seva

mare si es podia quedar a sopar a casa la Berta per celebrar que havien trobat

la Pelussa. La mare de la Blanca li va dir que si i van sopar molt i van anar a

dormir cada un a casa seva.

PSEUDÒNIM: DOFÍ

NOM: BLANCA RÍSQUEZ

35

L’avaria inesperada Hi havia una vegada la Montse, que era una nena molt simpàtica i la seva

germana Laura, que també ho era. Es van aixecar del llit i es van anar a vestir,

es van posar les botes i se’n van anar a baix a la granja. Quan van ser a baix

van trobar el Raúl, que anava a munyir les vaques. Les màquines de munyir

s’havien espatllat. El Raúl anava buscant una solució per arreglar-les. Va trucar

a uns quants electricistes però tots tenien feina. El Raúl estava molt enfadat

perquè cap electricista no hi podia anar. La Montse li va anar a preguntar al

Raúl :

- Raúl, com és que estàs tan nerviós?-.

El Raúl va contestar :

- Perquè estic buscant un electricista i no en trobo cap-.

La Montse va anar corrents a buscar a la Laura, que estava agafant els ous de

les gallines. La Montse li volia dir una cosa a la Laura :

- Laura escolta’m. Tenim que trucar algun electricista perquè ens vinguin

arreglar les munyidores.

La Laura va agafar un telèfon i va començar a trucar electricistes fins que l’últim

va contestar :

- Hola, sóc el Marc. Vols que vingui arreglar-te alguna cosa? -.

La Laura va contestar :

- Si siusplau. Hem d’arreglar les munyidores -.

L’electricista va contestar:

- On viviu?-.

La Laura li va dir :

- Vivim a Ger -.

-Doncs en 10 minuts sóc aquí -.

Quan el Marc l’electricista va ser allà va descarregar el material que

necessitava .

36

El Raúl no sabia de què anava tot allò. La Montse li va anar a explicar. El Raúl

ho va entendre,i l’electricista els hi va arreglar les munyidores. El van convidar

a berenar i se’n va anar cap a la seva oficina . Van munyir les vaques i es va fer

fosc .Van acabar la feina i se’n van anar a dormir, després d’un dia molt cansat.

PSEUDÒNIM: SHINCHAN

NOM: CLÀUDIA RÍSQUEZ

37

Dinosaure que viatge en el temps Una vegada un Tiranosaures Rex vermell com el foc, dents afilades com

diamants, ungles com l’acer i amb molt mal caràcter, estava perseguint un

triceratops. Quan ell no mirava el Mag Roger del temps, dolent com la mort, el

va enviar a l’any 2015, just al poble de Ger. El Mag li va dir que tenia 120

hores per trobar la seva Torre, abans de destruir-lo. L’única forma de evitar-ho

era trobant aquesta Torre. Enfadat com mai, va invocar fantasmes de foc.

Llavors es va posar a destruir tot el poble.

- On és la Torre del temps?- i no parava de preguntar-ho.

Fins que uns nens que es deien: Valentín, Albert, Lluc, Guillem, Òscar i el

Jaume. Aquets nens li van contestar:

- Has de travessar el riu de la Mort Negra, el Bosc dels Elements, el penya

segat i el Forat Negre del Món - van dir tots a l’hora.

El tiranosaures va preguntar:

- Cap on és el riu de la Mort? -

-Cap ell sud- va dir el Jaume.

Ell hi va anar i quan el va trobar va pensar que ell, al ser tant gran, en tindria

prou en saltar. Així ho va fer va fer i ho va aconseguir. El Bosc dels Elements

se’l va menjar en 15 minuts . Però només li quedaven 4 dies. Per mala sort

en el peny segat que era la tercera prova, hi va caure i va estar-s’hi tot un dia

per sortir-ne. Però no li quedava molt temps. El forat era molt petit però creixia

més quan més gran era el que tenia al seu davant. El tiranosaure es trobava

a Mercuri perquè el forat l’havia teletransportat. Li quedava poc per arribar a la

Torre. Només li faltava travessar uns planetes. La Torre era a Plutó. Al

travessar els planetes va veure que estava a l’altra banda de Plutó. Va estar 12

hores per trobar la Torre.

Al trobar-la va agafar el Mag i el va amenaçar de què si no el tornava a la

seva època se’l cruspiria. El Mag , espantat el va tornar a la seva època i el

Tiranosaure va viure feliç per sempre més.

PSEUDÒNIM: PONTO

NOM: JAUME CASAMAJÓ

38

Els tres mags de la Cerdanya

Fa molts anys, Niula era un poblet de la Cerdanya dedicat al conreu d’horta i

pastura. Aquí hi vivia en Joan, un noi eixerit i treballador que li agradava fer

trucs i encanteris.

En Joan,un dia se’n va anar a la muntanya a buscar herbes remeieres. Quan

va arribar a dalt de tot es va trobar un pastor. En Joan el va saludar i li va

preguntar com es deia. El pastor li va respondre que es deia Dani.’I tu?’, li va

dir el pastor.

- Jo em dic Joan i estic buscant herbes remeieres -.

Quan ja feia una estona que parlaven, en Joan li va preguntar si sabia fer

màgia. El Dani li va dir que sí perquè, quan pasturava les ovelles i s’avorria,

buscava herbes remeieres per fer pomada per curar la pell o les berrugues i a

l’hora, s’entretenia fent encanteris. En Joan li va dir que a ell també li agradava

molt la màgia. Al cap d’una estona van veure un caçador que s’acostava :

- Hola! - va dir el caçador - Què feu aquí que us veig tant animats?-.

El pastor li va contestar:

- Avui tinc companyia i estem repassant les coses que ens agraden a tots dos,

com per exemple la màgia -.

-Que bé!- va dir el caçador - Mireu, jo em dic Roger i, a més a més de la

cacera, m’agrada molt fer trucs a la gent del poble ja que s’ho passen molt bé -.

En Joan pensava que tenia molta sort aquell dia ja que a part de trobar herbes

remeieres, havia trobat dos amics que els hi agradava la màgia tan com a ell .

- I quins trucs saps fer? – va dir-li el Joan.

En Roger va dir que sabia fer desaparèixer coses que duien la gent com

mocadors, arracades i també algun colom o conill . ‘Que bé!’ van dir en Joan i

el Dani.

- I si féssim un grup de mags per fer gaudir la gent del poble per la festa

Major? – va proposar el Joan.

Tots tres hi van estar d’acord i van quedar per assajar els trucs i encanteris que

faria cadascú. Al final van anar a fer encanteris de màgia a la gent del poble de

Ger. Quan es van haver acabat se’n van anar cap a casa.

39

Van ser feliços, van menjar anissos i vet aquí un mag i vet aquí un conill aquest

conte té molt perill.

PSEUDÒNIM: EL MAG MARIO

NOM: LLUC BERTRAN

FINALISTA PREMI MERANGES

40

El Sergi canvia de casa Hi havia una vegada en Sergi i el seu amic Joan, que jugaven a bàsquet. Però

la seva mare,que els havia anat a buscar els va dir que paressin de jugar

perquè s’estava fent de nit. El Sergi se’n va anar a casa seva quan hi va

arribar la seva mare li va dir que l’endemà marxaven del poble per anar a viure

a Barcelona .

El Sergi va dir que es volia quedar, no volia marxar a la ciutat.

Aleshores, la seva mare va dir:

- Ho sento. No tenim més remei ja que el pare ha trobat feina allà-.

El Sergi va contestar:

- Però aquí tinc tots els meus amics i allà a Barcelona no tinc amics com

el Joan-.

La mare li va respondre que anirien a l’escola on van els seus cosins. Però el

Sergi no n’estava convençut i només pensava “trobaré a faltar molt els meus

amics”...

La discussió es va acabar i tots tres van sopar amb silenci. Al final, el Sergi mig

plorant, se’n va anar a dormir. L’endemà, el Sergi es va llevar i el seu pare li va

dir:

- Fill , jo no puc fer res. M’han donat feina a Barcelona i aquí no trobo

treball.

I el fill li va demanar que per últim cop, intentés buscar feina aquí .

El pare va a acceptar i així ho va fer .

El pare se’n va anar a buscar feina per últim cop. Quan s’acaba el dia a última

hora, va arribar el pare molt content ja que havia trobat una feina on li pagàvem

mes diners. El Sergi va anar a la sala d’estar perquè havia arribat el seu pare.

Parlava amb la seva dona sobre si es quedaven, i al final van decidir que sí.

Per sempre!

I el Sergi va saltar de tant content com estava.

PSEUDÒNIM: VAMPIR

NOM: MARC MORALES

FINALISTA PREMI MERANGES

41

La cara d’un marcià

que un dia va arribar

Fa molt de temps, en un poble anomenat “Ceba”, o com tothom el deia

normalment, “El cul del món”, va passar una cosa que la gent no s’hagués

imaginat mai. És la història d’un nen d’ulls blaus, cara rodona, altet i que té

onze anys (sense amics, una mica solitari i que li agrada estar sol). Un dia,

aquest nen, que es deia Guillem, tornava a casa de l’escola i va veure una nota

a la porta, penjada amb una xinxeta que hi deia: “Brom! Brom! Singasol”. Va

agafar-la estranyat i sense dir-li res als seus pares va pujar al segon pis i es va

tancar a la seva habitació. Es va passar tota la tarda intentant desxifrar la nota

sense èxit. De gran volia ser espia com el James Bond, i per això es va

esforçar tant. Al final, una mica avorrit, li va venir al cap la solució. “Brom,brom,”

vol dir cotxe i “singasol”, és sense gasolina en castellà. Després va girar el full i

va veure que hi posava: “Carrer del Sant, casa 92, darrera”.

Va sortir de casa d’amagat amb 25€. Va dirigir-se a la gasolinera Repsol amb

una ampolla d’aigua de 5 litres buida, la va omplir de gasolina i va pagar ( i de

pas es va comprar un Powerade i unes llaminadures amb el que li sobrava).

Aleshores va anar al darrera de la casa 92 en el Carrer del Sant. La casa

estava una mica atrotinada tot i que estava protegida per balles, però en

Guillem (que era molt àgil), les va saltar i al darrere hi va trobar un jardí. Però

no va trobar un cotxe no... era una nau alienígena!! D’ella en va sortir un

extraterrestre amb tres ulls, quatre braços i sis cames. En Guillem estava

glaçat. Aterrat, va cridar ajuda. Un home que passava per allà va anar corrents

al seu rescat. L’extraterrestre no entenia res de res, ni l’home tampoc... Aquell

bon home en veure aquell fenomen va trucar al 093: Control de rareses del Cul

del Món.

Era un descobriment històric! Quan va arribar el Control de Rareses, el Guillem

li va donar la nota que va trobar, la qual portava a sobre. L’extraterrestre

palplantat al final es va assentar. El control va dir que era millor fer-li una foto,

posar-li una càmera molt petita pit, donar-li la gasolina i deixar-lo marxar. I així

42

ho van fer. L’extraterrestre va agafar la gasolina, la va posar per un tub dins la

nau i va marxar. Era un gran descobriment! Des d’aquell dia el poble ja no es

va dir el “cul del món” sinó: LA CARA D’UN MARCIÀ QUE UN DIA VA

ARRIBAR.

Una setmana desprès, en Guillem va passar a ser el més solitari del barri a ser

un dels més famosos del món. Tothom estava orgullós d’en Guillem, que ara

tenia tants amics com pedres té la gran muralla xina.

PSEUDÒNIM: ROVELLÓ

NOM: JOSEP REUS

GUANYADOR PREMI MERANGES

43

CATEGORIA

GER

44

Viatge a la prehistòria Un dia, en un poble molt llunyà , dos homes, l’Arnau i l’ Esteve,que eren

germans bessons, van decidir fer un vol amb una avioneta;Els dos germans

eren altets , primets , joves , amb cabells curts i castanys i uns ulls petits i

blaus. Amb aquella avioneta van pujar uns 3.000 metres: tot estava ennuvolat i

no es veia res fins que van travessar un núvol i… quan volien donar-se compte

no podien aterrar perquè no localitzaven el miniaeroport: estaven a la

prehistòria!!!!!!! Tot era ple d’arbres, salts d’aigua, roques, muntanyes... Quan

van baixar a una altitud determinada da per poder veure el que hi havia a la

terra van veure una jungla infinita! Com que no podien aterrar van haver de

saltar amb paracaigudes. Després de trepitjar terra, del cel va caure un full

on hi havia escrit: “És una paraula que utilitzes molt quan fas mal a algú però

quan t’apareixi el camí cap a casa ho has de dir en veu alta a la cova de

l’ensenyança”. Darrere del paper hi havia un sobre i dins del sobre dos

caramels i una altra nota on deia amb una lletra molt maca: “Mengeu-vos els

caramels, us ajudaran molt”.

Dit i fet se’ls van menjar... ai perdó!:al paper també deia que sempre anessin

cap al nord. L’Esteve, molt espavilat, va portar un brúixola i cap al nord van

caminar moltes hores sense parar. Tot de cop,es van trobar amb un TEX alt

d’uns 4 metres i d’uns 10 metres de llargada, color taronja amb els ulls blaus

que els va dir:

- Emmm…Hola…

A l’ Arnau gairebé li va agafar un in infart i l’Esteve, com si res, va preguntar:

-Perdoni que ens podria dir on està la cova de l’ensenyança?

-Sí: està a l’altra punta del món, que é son visc jo.

-Que ens podria portar??

- Sí: només heu de pujar i hi arribarem.

Es van fer moltes abraçades, bé, petites abraçades. Van entrar a la cova i

l’Arnau va dir: La paraula és perdó.

I a la fi van arribar al seu poble estimat. (L’avioneta es va perdre per sempre...).

PSEUDÒNIM: MONOPOLY

NOM: VALENTIN BOGDAN

45

La pista infinita

Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems, que un zombi: que

tenia la boca desdentada i com una calaixera, els braços musculosos i petits,

els cabells eren llargs i tenyits, les cames molt fortes i molt grans, la cara

bonica i molt pàl·lida, les celles arquejades i també retocades , el seu coll tant

llarg com el d'una girafa, el seu cos atlètic i molt musculós, les dents

groguenques i molt tortes, la estatura baixa, les galtes de pal de ral, els seus

llavis molt carnosos, les seves mans molt fines i molt blanques, el nas de

ganxo, les orelles eren tant grans com les d'un elefant, les seves espatlles eren

molt fortes i molt musculoses, les pestanyes arrissades i postisses, els seus

ulls d'ull de peix i el seu vestit lleig i molt car i per cert molt agressiu. El gat

“raper”que anava amb el zombi, no tenia barba, la seva boca era petita com un

pinyó, les seus braços molt peluts i prims, els cabells molt llargs i negres, les

cames molt fortes i peludes, la cara era cara de pomes agres,les celles,les

tenia juntes i gruixudes, el seu coll era d'ànec, el seu cos era blanc i corbat,

les dents de conill. L' estatura d'un tap de bassa, les galtes com les d'un

pagès, els llavis molt gruixuts i carnosos, les mans aspres i delicades, els

nas de pebrot, les orelles de pàmpol, les espatlles estretes i caigudes, les

pestanyes llargues i negres, els seus ulls eren xinesos. No portava vestit de

cap manera i el gat “raper” era molt esportista i també molt sa.

Van anar a una pista d'esquí infinita. Els de manteniment, van preparar una

carrera de border- cros a la Molina i els van cridar pel seu nom. Van acceptar el

repte de participar la competició del món. Quan ja estaven preparats, un dolent

que va sortir de Masella, que era un senyor molt boig, els volia agafar. Però

quan el zombi, que es deia Marco i el gat “raper” que es deia Pol, estaven

parlant, el dolent que es deia Gargamel, se'ls va endur, cap una pista que es

deia Comabella. Quan estaven a punt d'arribar el Marco i el gat “raper”, el Pol,

se'n van tornar de la manera més ràpida amb moto de neu cap a Alabaus, al

“border-kros”, a fer la competició quan estava a punt de començar la competició

el gat “raper” va miolar “miau miau” i els “písters” de la Molina se'n van donar

compte de que faltaven els dos concursants més importants. El gat raper el Pol

i el zombi el Marco es van posar els esquisos de “freestyle” i ja havia començat

46

la competició del món quan ja havien passat deu minuts van dir: en tercera

posició: la mòmia, en segona posició: el zombi i atenció nens/nenes

pares/mares en primera posició i campió de la competició de “freestyle” a la

Molina el gat “raper”.

Espero que os hagi agradat molt la meva història sobre el zombi el Marco i el

gat “raper” el Pol os hagi agradat molt.

El conte contat ja està acabat i per la xemeneia es puja pel terrat.

PSEUDÒNIM: SCOOTER

NOM: ÒSCAR MORENO

47

Ferran i el gatet Conte que ve conte que va, i si no és mentida veritat serà: aquí darrere

d’aquestes muntanyes,un escriptor molt famós, en Ferran tant aficionat a la

muntanya,va anar a buscar bolets. Quan de cop i volta va sentir un miol com de

despreocupació,darrere d’unes falgueres, molt altes,que estaven en un lloc

molt humit i amb vegetació,.....Es pensava que no hi havia res, però... mentida!

Hi havia un castell de fa molts segles,.... al qual entrava un gatet marró clar,ulls

blaus,...

En Ferran va córrer i ... no cal dir que va entrar. L’entrada era plena de

teranyines monstruoses i una porta gegant,antiquada,... En Ferran de tant ràpid

que va anar unes teranyines que hi havia el van retenir. Com que no podia

sortir de la teranyina,va aparèixer una aranya peluda,monstruosa,amb cara de

pocs amics,.... i l’aranya li va dir:-“si vols que t’ajudi a sortir:endevina quina

fruita es verda per fora i blanca per dintre?”

En Ferran va rumiar i tornar a rumiar i va dir:-“ la poma o la pera!”

L’aranya, enfadada, li va contestar: -“com pot ser? L’as endevinat! Es increïble

ningú mall l’havia endevinat!”

L’aranya ,amablement, el va treure de la teranyina i va trobar el gat enfilat en

una liana,que es trobava al cor del castell.

L’escriptor va corre,mentre el gat anava lliscant liana avall. Però el gat va tenir

molta sort perquè ,en Ferran, el va agafar al caure.

-“Quina sort”- va dir

En Ferran amb l’ajuda del gatet, intentaven trobar la sortia del castell quan

se’ls hi va corri pujar a dalt de tot.

Va tenir sort: hi havia un cavall, un cavall alat!Amb les ales de porcellana,amb

una campaneta de cristall ,... L’escriptor tant solidari com de costum , va pujar a

l’animal. A l’arribar a casa en Ferran va adoptar el gatet.

I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat

és per més espavilat.

PSEUDÒNIM: DOFÍ COLORÍ

NOM: AGNÈS CASAMAJÓ

FINALISTA PREMI GER 48

Dolphin, el dofí Fa temps, en un poble molt llunyà, va néixer un dofí. Amb el temps, va anar

creixent i creixent. En Dolphin era molt llarg i tenia la cua forta i recta; La seva

cara era dolça, fresca, llarga i primeta. Una nit, quan en Dolphin tenia 3 anys,

va començar a sentir veus “-I què farem, ara? – No ho sé...el pobre Roki està

sol: l’hem perdut!”.

En Dolphin va anar a veure d’on venien i va descobrir que eren uns estels, que

parlaven. Aquells estels eren grocs i verds, amb les puntes liles.

En Dolphin els va demanar què passava i els estels li van dir:

-Escolta, Dolphin, tu ens pots sentir?

-Oi tant!- va dir.

-Doncs mira, t’ho explicarem tot: tenim un nen que es diu Roki: té els braços

forçuts, les cames arquejades i ossudes, les celles fines, la boca riallera i les

dents blanques. L’hem perdut pel bosc marítim: tu podries fer alguna cosa per

ajudar-nos?

-mmm...deixa-m’ho pensar... Sí! Anem a buscar un tauró!

-Que t’has tornat boig??

-Nooo: la meva mare em va dir que és parent nostre i que pot fer màgia.

En Dolphin va anar-hi i va explicar al tauró que en Roki s’havia perdut mentre

jugava pel bosc marítim.

El tauró va decidir fer màgia: crearia una sirena perquè anés al bosc a buscar

al noi. Va tardar set dies, però a la fi, la sirena va tornar amb el Roki, que va

tornar a casa seva amb els estels. De tant en tant, baixava al mar a jugar amb

la sirena, i en Dolphin, amb qui també van iniciar una gran amistat.

PSEUDÒNIM: NINETA

NOM: NEUS LÓPEZ

FINALISTA PREMI GER

49

Un llibre desitjat Llavors la Nina va trobar… Un moment encara no m’he presentat, em dic Abril

la millor amiga de la Nina, i us explicaré la seva història, que va passar tan sols

fa vint-i-vuit dies: la Nina era mig gata i mig nena, per culpa d’una bruixa. Un

dia caminant per la muntanya va veure una bruixa asseguda damunt d’una

roca;Estava enfadada perquè el seu gat, de color negre, havia trencat una

pòcima i la bruixa li va convertir el nas, la boca, les orelles, les mans, els peus i

els ulls d’un gat a la Nina i també li va afegir uns bigotis i una cua. Pobra Nina.

Un bon dia em va dir:

-Tothom se’n burla de mi… He llegit a la biblioteca que hi ha un llibre que em

pot desfer l’encanteri, i me’n vaig a cercar-lo…-

Aquella mateixa tarda se’n va anar buscar aquell llibre;El va buscar per tot

arreu i no el va trobar. Va mirar primer per rius, després, per muntanyes, per

mars, per oceans i per últim el va buscar per una vall rocosa, amb molta fauna.

S’estava fent de nit i necessitava un lloc per a refugiar-se. Va veure un cau, i hi

va entrar. Hi havia una guineu amb tres cadells. A la guineu no li va fer res que

dormís allà perquè era mig gata. Al matí, va anar al riu a pescar algun peix per

esmorzar. Tot seguit al riu va veure un mapa flotant per l’aigua, el va agafar, i

era el mapa que explicava on es trobava el llibre:estava en un laboratori. Al cap

d’unes hores, en un racó, va veure una caseta de pedra, amb unes finestres

blaves i la porta verda, amb cinc follets a punt d’entrar. Eren baixets, gordets

,entremaliats, simpàtics i amables (tots menys el Grunyi, ell no era simpàtic.).

Va mirar el mapa, just allà, on era la caseta, hi havia el laboratori. Llavors va

anar amb els follets i els va dir:

-Hola, em dic Nina, sóc mig gata per culpa d’una bruixa i vosaltres teniu un

llibre que em pot desfer l’encanteri.- Un follet li va contestar:

-Hola, ens diem Grunyi, Andreu, Pau, Albert i Josep. I et deixem entrar per

trobar el llibre.- Va dir en Josep.

-Jo penso que… NO!- Va dir en Grunyi.

- Vatua la cacatua sense cua ! Sempre feu igual!- Va contestar l’Albert.

-Deixeu de cridar! Nois!- Va dir l’Andreu.

-PAREUUUUUUUU! - Va dir en Pau.

50

-Deixeu de cridar, sembleu nens petits !! – Va dir en Josep.

Tots sis van entrar. Llavors la Nina va trobar el llibre, damunt la taula: No s’ho

esperava !:era vell, brut, polsós, escrit a mà, gruixut … Va demanar permís si el

podia agafar. Li van dir que si. El va agafar, neguitosa... el va obrir... va buscar

la pàgina i… va llegir a poc a poc, en veu alta i tremolosa :“ (...) de gata a nena,

de nena gata a nena, un, des ,tres…”puffff… es va convertir en nena! Estava

contenta , amb molta alegria , satisfeta del que havia fet i sen tia que s’havia

tret un pes del damunt. Va donar les gràcies als follets i va tornar a casa

eufòrica de tornar a ser una nena. Va arribar per la tarda , per tant, només va

estar un dia, però per mi em va semblar un any…

PSEUDÒNIM: MAR

NOM: BERTA VILLAGRASA

GUANYADORA PREMI GER

51

Volem felicitar-vos a tots vosaltres, nens i

nenes de l’escola. La felicitació a tots pel

comportament que heu tingut durant

l’acte de lliurament de premis dels I Jocs

Florals de l’escola Santa Coloma, tant els

que heu llegit històries com els que heu

escoltat amb atenció i respecte; i també

per tot el treball previ fet.

Endavant i continueu llegint i escrivint!

Equip de mestres

Ger,

21.04.2015