Memòriacontral’oblit

HOMENATGEALS MAQUISEXECUTATSA ARNES

Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cincai l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català(reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionatsamb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon.Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el BaixCinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al consell editor de Quadernsde les Cadolles a través de les seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal deprogramar, fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituirla col·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell editor–format per membres de les dues associacions quedonen suport al projecte editorial– es publicaran,amb una periodicitat de dos mesos, en edicióde butxaca amb un tiratge de 800 a 1200exemplars i una extensió d’entre 50 i 80pàgines.

HOMENATGEALS MAQUISEXECUTATSA ARNES

C m

y kAny 4 • núm. 27 • La Franja, maig de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

JesúsMoncadaa TamaritL’escriptormequinensà vavisitar l’IESLlitera, on vaparlar alsalumnes de laseua obra

Restauració monacalEl Monestir de Rueda a Escatró ha obertles seues portes amb una modernahospederia per atraure el turisme a la zona

Memòriacontral’oblit

Protestes a BenavarriEls veïns d’aquesta vila ribagorçana s’hanmobilitzat contra el projecte de construcciód’una planta de compostatge

QuadernsCadollesde les

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Adscrita al

Instituto de Estudios Altoaragoneses(Diputación de Huesca)

1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera3 Jesús Moncada Cabòries estivals4 Marià Lòpez Lacasa ElementsEN PREMSA

5 David Albesa Quin món més bèstia6 Artur Quintana La Vall de Balat

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Massagué, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

Aquest mes de maig, molt poc després queaquesta revista ixque al carrer, tindran lloc leseleccions municipals i autonòmiques a l’Aragó,uns comicis que decidiran, o bé un canvi en lalínia i la composició política dels nostres muni-cipis i de la Comunitat Autònoma, o la conti-nuïtat, més o menys matitzada, de la coalicióPSOE- PAR en el Govern aragonès.

Aquesta legislatura que ara acaba ha tingutaspectes positius per a les nostres comarques,com la millora de les comunicacions que hasuposat l’acabament de l’eix de la Llitera i la A-1234 que bordeja el marge esquerre del Cinca,totes elles obres esperades des de feia molt detemps pels seus habitants.

També en l’àmbit de l’ensenyament del català,des del Departament d’Educació s’han pres mesu-res per a consolidar les classes i la seua norma-lització en el Currículum, com la creació de laUnitat de Llengües, i l’existència dels Departa-ments de català als centres de Secundària, l’es-tabliment, mitjançant un conveni amb la Gene-ralitat, de proves per l’obtenció dels nivells C iD de Català a Fraga, o la posada en marxa delProjecte d’Animació Cultural a la Franja. L’es-borrany del currículum del Català, dins del Currí-culum Aragonès, ha sortit, finalment, a la llum,però molt més tard del previst per a poder sotme-tre’s a un debat social més ampli i enriquidor.

Un balanç més negatiu presenta, al nostreparer, el Departament de Cultura, on el Servei dePatrimoni Etnològic, Lingüístic i Musical, haretallat substancialment les assignacions per arecolzar projectes d’investigació, el que ha supo-

sat la paralització de molts d’ells, presentats perpersones i associacions de les nostres comarques.

La constitució oficial de les comarques potdonar impuls a la dinamització econòmica i elfoment cultural i turístic d’aquests territoris. Però,dins de l’àmbit de la Franja, concretament a la partdel sud, es pot a vegades caure en el perill del secta-risme cultural, quan el tema de la llengua i lacultura es veu amb prejudicis polítics. Sense obli-dar el disbarat administratiu que s’ha perpetrat aldividir els pobles del Matarranya en comarquesdiferents.

Però l’assignatura pendent en aquesta legisla-tura ha estat, sens dubte, la falta del debat parla-mentari i aprovació d’una Llei de Llengües tal icom s’havien compromès en la firma del pacte degovern, el PSOE aragonès i el PAR. Després detreure a informació pública un esborrall confús iple de contradiccions, l’avantprojecte no va entrara les Corts regionals.

Sembla evident, almenys en teoria, que per asuperar aquesta situació convindria que en aques-ta nova legislatura es donés, junt amb la consoli-dació del PSOE com a minoria majoritària (majo-ries absolutes mai s’han donat a la nostra regió),el creixement d’altres forces d’esquerra com IUo CHA que portés com a conseqüència un pactede govern més progressista i sense prejudicis al’hora d’abordar la problemàtica lingüística.

Un nou govern de coalició PSOE- PAR, pensemfaria molt difícil l’avenç cap a la plena normalit-zació lingüística, degut a la incorporació d’im-portants sectors de la FACAO al Rolde «choven»del PAR.

Eleccions: Coalició amb qui?

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorEl paper i la suposada identitat de la literatura de llocs secto-

rials específics com la Franja oriental aragonesa ha estat un temade debat repetit aquest mes passat (no en va es celebra en el seumarc el dia del Llibre i no poques fires literàries) a llocs com aCalaceit i Lleida. D’ambdós actes en teniu complida referència

en aquestes pàgines. La voluntat de ser, les dificultats que pateix una llengua i una cultura mino-ritàries, l’especificitat dialectal, les referències territorials a la seua obra, etc. són les claus, segonsels experts «discutidors» de les taules redones organitzades a l’efecte, de l’aparició d’una litera-tura emergent, vinculada a la Franja i al seu entorn lingüístic de Ponent, amb un futur evident.

Després de tan interessants i profundes reflexions queden en l’aire qüestions més aviat canòni-ques sobre l’adscripció d’un escriptor a un territori pel seu DNI o pel percentatge de localismes emprat,o si les obres en català que s’escriuen a la Franja pertanyen a la literatura catalana o a l’aragonesa.

Però una cosa és palesa i incontestable: la literatura que s’escriu des de la Franja és, en propor-ció als seus habitants, una de les més abundants i riques de totes les comarques de l’Aragó, i elsseus escriptors gaudeixen d’una qualitat i un prestigi de primera línia en el món actual de les lletrescatalanes.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsPurins: Tenim solucions

A l’excel·lent revista que vostè dirigeix i alnúmero 23 del mes de gener d’enguany, es vapublicar un article titulat: Els Purins: La mareanegra de la Franja. Com a resposta a aquest arti-cle, en el número 25 del mes de març, i a la secció«Cartes dels lectors», es publicava una cartaremesa pel Sr. Antoni Roca, de la Freixneda,comentat el greu problema dels purins, exposata l’esmentat número.

Veritablement la MAREA NEGRA té solució.Personalment ja fa tres anys que col·laboro ambun importat grup hispano-francès i, ensems, heminstal·lat a la província de Girona, una planta pilotper depurar els purins de porc, que està funcio-nant amb uns resultats esplèndids. Utilitzemtecnologia del sistema SBR, amb llicència d’unimportant organisme francès, especialitzat enmedi ambient.

El problema, però, es que una planta d’aquesttipus és barata, és clar, no té l’atractiu d’unaMACROPLANTA DE COGENERACIÓ, que ésel que està de moda, malgrat la inversió desme-surada. Als polítics els agraden aquestes gransinstal·lacions on es poden fer la foto, posar-semedalles i… etc., etc.

El nostre grup pot oferir plantes de 1.000 a5.000 porcs amb total garantia de bon funcio-nament i amb una inversió modesta. I, que podemfer per convèncer als responsables de mediambient? No ho sabem. Hem fet circular algunsdocuments informatius del nostre procedimenti ens els han tornat sense mirar-los… Què hifarem!

Ernest Noguera Beseit

Fórum per la pauAtès l’article publicat a Temps de Franja num.

25, des de la CNT de Fraga, com a membres delFòrum per la Pau de Fraga, volem aclarir elsegüent:

L’Ateneu no va aplegar ningú al passeig delCegonyer de Fraga ja que l’acte no estava convo-cat per l’Ateneu sinó pel Fòrum per la Pau el qual,en el moment de la manifestació, estava integratper una trentena d’associacions, totes amb elmateix nivell de participació i la mateixa capa-citat de decisió.

Creem, de fet, que l’article «Mobilització perla Pau a la Franja», en la part que fa referènciaal nostre poble pateix d’un protagonisme total-ment inconseqüent amb el que han estat fins arales assemblees del Fòrum. Pensem que unaplataforma o fòrum no és el lloc on toca desta-car-se com a protagonista de res, sinó que és ellloc on es treballa plegats com una sola associacióamb una sola veu.

Ara bé, si alguna associació creu que és la diri-gent del Fòrum, la CNT de Fraga no té capproblema a abandonar i continuar treballant ensolitari o a d’altres plataformes, on sigui trac-tada d’igual a igual, per la pau, la justícia sociali la llibertat mitjançant l’assemblea i l’anarco-sindicalisme que és el que ha estat fent des quees va fundar l’any 1910.

Per tot això demanem un aclariment a la vostrapublicació i a l’Ateneu pel sentit d’aquest arti-cle a fi d’aclarir la nostra continuïtat dintre delFòrum per la pau.

CNT de Fraga

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

ReportatgeLa vila d’Arnes, a la Terra Alta,

honora a sis veïns del Matarranyaassassinats pel franquisme

La Llitera i la Ribagorça

5

Tema del mes:Intel·lectuals i escriptors

reflexionen a Lleida sobre el futur de la cultura catalana

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:L’Aragó: un país català frustrat?

2

3

3

4

6

10

12

15

16

17

18

19

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

CO

ETS

Mal de llengües

Acabo de llegir un llibredel valencià Jesús Tusón titu-lat «Mal de llengües» en elque defensa la l l ibertatlingüística i denuncia elsprejudicis (de la gent delcarrer, d’alguns il·lustrats i,sobretot, inductors de laconfusió), que tendeixen arebaixar algunes llengües,considerant-les pobres, oaspres, o cridaneres o fredeso amb qualsevol defecte que,per descomptat, la llenguapròpia del que ho diu, no té,perquè és la més bonica,perfecta i fàcil. El PresidentSuàrez, al prompte de lademocràcia, va dir que nos’imaginava un llibre de físi-ca nuclear escrit en català, iara resulta que n’hi ha unmunt per les llibreries. Elmateix emperador Carles vadir que s’havia de parlar aDeu en castellà, als amics enfrancès, als enemics enalemany, a les dones en italiài als àngels en anglès. Totaixò, diu Tusón desprès deposar molts exemples iraonaments, són prejudicisinjustificats, perquè totes,absolutament totes les llen-gües són perfectament aptesper expressar allò que elsseus usuaris necessiten dir ino n’hi ha cap que siguemillor que una altra. Acabadient que les llengües sónmolt delicades i si no entenim cura, poden morir acausa de l’agressió i la pree-minència, malgrat que sóndel tot innocents. Com elspobles que sofreixen atacsmilitars injustificats per partd’Estats poderosos i superbs.

Miquel Blanc

El dissabte 12 d’abril es vanobrir les Jornades Culturalsque, amb molt poc temps, vanpreparar conjuntament l’Asso-ciació Cultural del Matarranya,l’Associació de Dones i Consu-midors Kalat-Zeyd, l’Associa-ció de Mares i Pares d’Alum-nes de Calaceit i la regidoria deCultura. El resultat ha segutd’una notable qualitat.

El primer dia es va iniciaramb la inauguració de l’expo-sició de Desideri Lombarte,que va presentar la seuacomissària Pepa Nogués.Aquesta exposició, que ja haviaestat a les escoles, romandriaoberta amb èxit de crítica ipúblic tota la Setmana Santa. Acontinuació un emotiu concertde Túrnez & Sesé, que presen-tava el disc Quedarà la parau-la amb textos de DesideriLombarte –per a mi un dischistòric–. Aquests dos actesanaven units amb el recital del’Antoni Bengochea del dia 19sobre l’obra poètica de DesideriLombarte, i els organitzava elProjecte d’Animació de lesEscoles de la Franja, ambcol·laboració de l’Associacióde Dones.

Pel matí d’aquest dia, i moltben moderada per Màrio Sasot,va tindre lloc una molt inte-ressant taula redona organitza-da per l’Associació Culturaldel Matarranya: «Escriptors iterritori. El cas de la Franja».Hi van participar els escriptorsEsteve Betrià, Lluís Rajadell iAndreu Carranza i els profes-sors universitaris (de Barcelo-na i Saragossa), Josep Murga-des i Antonio Pérez Lasheras.

El diumenge 20 s’inaugura-va l’exposició conjunta «Poemafotogràfic» de Jesús Pallarès i«Tres entreteniments» de JoséMiguel Gràcia, dos artistes dela Codonyera que harmonitzenamb imaginació i autenticitat la

poesia i les arts plàstiques. Esva poder veure fins el dia 27.Aquest últim artista va fer unrecital de poemes molt originalel dia 7 de maig.

Els dies 22 i 23 l’Associacióde Mares i Pares d’Alumnes ila Regidoria de Cultura del’Ajuntament van organitzarles activitats per als mésmenuts: el concurs de dibuix alcarbonet, els Premis Sant Jordi

Art, llengua i literatura envaeixen les Jornades Culturals de Calaceit

Antoni Bengochea

L’Associació de Dones i Consumidors Kalat-Zeyd presenta el número 8 de la seua revista

El 23 d’abril, i puntual a lacita, arribà el número 8 de laRevista de l’Associació deDones, amb la mateixa línia dequalitat i tolerància de sempre.Caldria destacar el farcit calen-dari d’activitats de l’any 2003i el picassià i contundent NO ALA GUERRA que omple l’Edi-torial. També podem fer esmentde l’homenatge que l’Associa-ció Musical va fer a l’il·lustrecalaceitana Rosa Miralles i lavisita dels Reis d’Espanya. Pelque fa a les col·laboracions destacar el surrealista article de l’Al-bert Moragrega, o els de firmes tan acreditades com MiquelBlanc, Pasqual Vidal o Carme Alcover.

Aquesta revista es presentà a TV3, al programa Bon dia,Catalunya, el dia 12 de maig.

Com sempre animem a la veterana associació per tota la seuatasca i esperem que, per fi, es decideixi a fer semestral la seuapublicació.

A.B.

de dibuix i el Taller de Circ quegairebé tot el dia 23 es va fer acàrrec de Políglota Teatre.Aquest mateix dia l’Associacióde Dones va fer la tradicionalvenda de llibres i roses i lapresentació del número 8 de laseua revista.

Esperem que aquesta inicia-tiva cultural conjunta gaudeixide continuïtat i, fins i tot, espugui millorar.

Actuació del Mago Zapata a Calaceit

RIC

AR

D S

OLA

NA

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

La literatura de la Franja, una moneda amb dues cares

Lluís Rajadell

La literatura que es fa a laFranja es debat entre la seuaincorporació a al corrent gene-ral de la producció literàriacatalana i l’adscripció a la lite-ratura aragonesa. Estes vanser les dues postures bàsiquesdefensades en la taula redona«Escriptors i territori. El cas dela Franja», celebrada el passatdia 19 d’abril a Calaceit dinsde les jornades culturals delDia Mundial del Llibre, orga-nitzades per l’AssociacióCultural del Matarranya.Mentre uns dels participantsen la taula, com Josep Murga-des –crític literari i professorde la Universitat de Barcelo-na– i Esteve Betrià –escriptori director de la col·leccióQuaderns de les Cadolles– vanconsiderar evident que, pel fetd’escriure’s en català, la lite-ratura de la Franja és literatu-ra catalana, Antonio PérezLasheras –professor de laUniversitat de Saragossa idirector literari de PrensasUniversitarias– consideravainnegable que els autors fran-jolins produeixen literaturaaragonesa. En la seua opinió,l’obra d’estos escriptors estàmarcada per una tradició, unpaisatge i una cultura pròpia-ment aragonesos. Pérez Lashe-ras va ressaltar que hi ha lite-ratura aragonesa escrita endiverses llengües –aragonès,castellà, català, àrab, llatí ohebraic i no per això deixa deser una manifestació culturald’Aragó.

Murgades i Betrià van consi-derar que el fet més definitoride la producció escrita, inde-pendenment de la identitatnacional del seus autors, és lapròpia llengua i, per tant, elsautors de la Franja que escriuenen català pertanyen a la litera-tura catalana.

literaris amb més influència ala literatura de molts autorsfranjolins, l’Ebre, marca, perexemple, les obres de Carran-za. «El riu passa per davant dela meua casa i això es reflec-teix a la meua literatura», vacomentar. Com va afegir mesendavant, en bona mesura, elpropi Carranza se sent, en part,«autor aragonès».

Un altre fet ressaltat a«Escriptors i territori» va serque en pràcticament tota la lite-ratura de la Franja editada enels darrers vint anys, no hi haquasi cap autor que utilitzi elcastellà com a llengua literària.

La influència de l’escriptormequinensà Jesús Moncada vaquedar també palesa en lesintervencions de tots els parti-cipants a la taula rodona, per alsque Moncada s’ha convertir enuna autèntic model literari perals narradors aragonesos queescriuen en català.

Murgades va defensar laconservació del llenguatge propide la Franja en la produccióliterària per contrarestar«l’enorme influència de Barce-lona» i per la conveniènciad’ampliar el ventall de paraulesdel català literari, massa centrat,tradicionalment, en l’Empordà,una veritable «obsessió del cata-lanisme polític».

Una literatura en ascensUn aspecte en el que tots els

participants a la taula redona–moderada pel periodistaMàrio Sasot– van coincidir ésen la vitalitat de la literatura dela Franja i en una sèrie de tretsque la defineixen: la utilitzaciód’abundosos dialectalismes,l’ambientació en el territori, laplasmació de costums i de latradició oral. Per a uns ponentsestes característiques responena una voluntat de marcardiferències respecte del modelliterari predominant en l’àmbitcatalà i que està molt condi-cionat pel parlar i la culturabarcelonines. Altres partici-pants, com el periodista LluísRajadell, van explicar estavoluntat ‘localista’ per lapretensió reivindicativa i dedignificació de la llengua parla-da als pobles de la Franjadavant d’una situació de margi-nació. La necessitat d’aprovard’una vegada una llei quenormalitzi l’ús del català al’Aragó, va quedar una voltamés constatada.

Per altra banda, AndreuCarranza, escriptor naixcut aAscó i resident a Flix va ressal-tar que la seua obra està forta-ment condicionada pels tretspropis de la producció asso-ciada a la Franja. Un dels marcs

VIL

ES

I G

EN

TS Dolor de llengua

En el número 25 de Tempsde Franja es parlava d’un llibredel professor Enric Larreulaque tracta de les persones que,d’una manera o altra, sofreixenper la seua llengua, basant-seen les seues experiències en elcamp de la docència.

He de confessar que no l’hellegit. El motiu? La por al dolorque pot ocasionar-me. Però hedevorat, corprès, entrevistes al’autor aparegudes en periò-dics i ràdios. L’Enric Larreu-la reflexa la situació del nostreidioma com un espill. Hidescriu la por que tenim aparlar-la davant desconeguts,no fos cas que s’ofenguessin.La por, de fet, és l’eix quegoverna la vida lingüística demolts catalanoparlants. Siparlo en català a algú que l’en-tén perfectament però no elparla, el molestaré? li pareixeréun radical? En una reunió ambsis o set catalanoparlants i unque no ho és, encara queaquest l’entengui, està clar quela conversa serà en castellà.Per això, a la pràctica, hiacabem renunciant: no volemconflicte, no volem molestaramb el nostre estimat idioma.L’autor, que ja té una edat,comenta que s’ha passat mitjavida, sota el franquisme, ambpor al càstig de les institucionspel fet de parlar català i ara,paradoxalment, es passa l’al-tra mitja, en democràcia, ambpor de parlar-lo per no moles-tar als castellanoparlants.

La substitució lingüística,segons, Larreula, és gairebéinevitable. Quin sentit té perals que venen de fora, apren-dre una llengua que no elsserveix de res? Hi ha elrespecte cap a la cultura de lagent que t’acull, però jasabem que tots seguïm la lleidel mínim esforç. De fet, si noens respectem nosaltresmateixos, perquè ho han defer els nouvinguts?

Carles Terès

Taula redona celebrada a Calaceit el 19 d’abril

RIC

AR

D S

OLA

NA

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA6 EL BAIX CINCA

les tardes que passaven les jaiesfragatines pels carrers, juganta les cartes o fent mitja.

La cercavila de vestits típicsva arrencar des de la Plaça deSant Salvador, encapçalats pelspenyeros majors que repre-sentaven ser els nuvis d’unaboda tradicional. Des d’allí,tothom a l’Església de SantPere, on es va oficiar una MissaBaturra, amb la Rondalla de laPenya Fragatina. I, acabada lamissa, la festa al carrer, elpasseig per les estampes i perles diferents paradetes de rosesi llibres que van muntar dife-rents associacions locals querepresentaven les seues ulti-mes edicions.

Els actes continuaren a latarda. Una de les grans nove-tats d’enguany és que l’acteinstitucional del Dia de laFaldeta es va traslladar a lessis de la tarda a l’Estació d’Au-tobusos. A l’acte, presentat pelspenyeros majors, hi intervin-gueren l’alcalde de Fraga,Vicent Juan, i el president dela Penya Fragatina, JavierFlorenza. Així mateix, es vafer lliurament de la medalla de

Gran dia de la Faldeta el 23 d’abril a Fraga

Jaume Casas

bronze de la ciutat de Fraga al’Associació Provariant, pel seutreball en la consecució de lavariant de la N-II i a la FEAC-CU, en representació d’Amesde Casa de la comarca, per lesmobilitzacions que convoca-ren en el seu moment perreivindicar la millora de lacarretera A-1234, Fraga-Mont-só. Dos obres que ja són unarealitat.

Vicent Juan va destacarprecisament eix treball realit-zat per aquestes associacions,«que amb el seu esforç vancontribuir a aconseguir dosobres que eren bàsiques per ala seguretat dels nostres veïnsi ciutadans», i va fer una crida«per seguir treballant tots juntsper Fraga, per tal que sapiguemsensibilitzar totes les adminis-tracions, per aconseguir queFraga siga una ciutat oberta,moderna i important en elcontext d’Aragó». Acabadesles salutacions per a les donesde faldetes, l’alcalde de Fragava recordar la declaració delDia de la Faldeta, com a Festad’Interès Turístic d’Aragó, «unreconeixement que ha de servir

per que Fraga i les nostres tradi-cions siguen més conegudes ivalorades». També es va refe-rir l’alcalde al Centre de Dia dela Tercera Edat que s’inauguràdivendres 25 i que els fragatinsvan poder visitar el dimarts 22,en jornada de portes obertes,«que és un nou avanç social, enla millora de l’assistència a lespersones de la tercera edat».Finalment no va passar per altl’alcalde que era l’últim discursde la Faldeta d’aquesta legis-latura, cosa per la qual va agrairel treball dels seus companysde corporació. a

Per la seua banda, el presi-dent de la Penya Fragatina,Javier Florenza, va recordarl’inici del Dia de la Faldeta el1977, i va qualificar les donesde faldetes com a «un símbolde la nostra ciutat, que nopodem perdre de vista». JavierFlorenza va aprofitar l’acte perreivindicar «un local social pera la Penya Fragatina, que ésuna reivindicació històrica dela nostra associació». La Penyaha engegat una campanya derecollida de firmes per acon-seguir eix local.

Fraga es va tornar a abocar unany més en la celebració delDia de la Faldeta, la festad’exaltació del vestit tradicio-nal fragatí i d’homenatge a les«dones de faldetes», les jaiesque van lluir en vida est vestit.La recent declaració d’aquestajornada com a Festa d’InterèsTurístic d’Aragó, per part delDepartament de Cultura i Turis-me de la DGA, realçava enca-ra més aquesta festa i motiva-va els fragatins i fragatines aeixir al carrer a lluir els seusvestits de faldetes i de valons.Des de les deu del matí, el caschistòric de Fraga, l’eix Plaçad’Espanya-Cegonyer-CarrerMajor i Plaça Sant Pere, es vaconvertir en el centre de laciutat. Milers de persones esvan passejar per aquesta zona,visitant-ne les estampes tradi-cionals que s’havien muntat adiferents punts del casc, i ons’hi podia observar com esrealitza un pentinat típic fraga-tí, de «rosca» o de «picaport»,com s’encaixonen figues, s’ela-boren peces de cantarellerialocal, o canyissos i vencills.Fins i tot s’hi podia recordar

JAU

ME

CA

SAS

Desfilada del Dia de la Faldeta, 2003

Dones, encaixonant figues

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Fraga acull una exposició de l’Escola de Ceràmica de la Moncloa

Jaume Casas

El Palau Montcada de Fragaacull durant tot aquest mes demaig una interessantíssimaexposició d’aquarel·les de l’Es-cola de Ceràmica de la Moncloade Madrid, que recull setzepintures i una col·lecció de foto-grafies realitzades per alumnesde l’escola madrilenya durantun curs d’estiu celebrat a Fragael 1931. És una part de lacol·lecció de més de vuitantaaquarel·les que es van pintar enaquell curs i que recullenmoments de la vida quotidianafragatina. Es tracta, per tant,d’una exposició amb un dobleinterès: l’artístic i l’històric, jaque permet descobrir com erala Fraga de fa setanta anys. Lamostra pot visitar-se fins alpròxim 1 de juny i fins almoment, està sent tot un èxit.La mostra recull escenes depersones, homes i dones abilla-des la majoria amb el vestit defeina tradicional de Fraga, en lesseues labors agrícoles, o en elsseus moments de descans alcarrer o a casa. Totes les aqua-rel·les van ser pintades en aquellcurs d’estiu del 31.

L’Ajuntament de Fraga haeditat un catàleg en què es recullgran part de les més de vuitan-ta obres del «fons fragatí» del’escola, i on s’aporta informa-ció sobre el context històric del’any en què va tenir lloc aquellcurs d’estiu. L’Escola de Cerà-mica de la Moncloa de Madridva ser fundada l’any 1911, enun moment en que el conceptei la metodologia de l’ensenya-ment de les arts havia canviat.Segons va explicar la seuadirectora, Margarita Becerril,que va ser present en la inau-guració, «a l’escola s’ensenya-ven diverses arts i de tot allòn’ha quedat un fons de més dedisset mil obres. Moltes vandesaparèixer durant la GuerraCivil, ja que la seu va ser

bombardejada i les làmines vanvolar per damunt de les trinxe-res. Molts alumnes de l’escolaes van jugar la vida recuperantpintures i làmines. Quan vaigarribar a l’escola vam començarla tasca de recopilació i inven-tariat i en va sorgir aquestacol·lecció de Fraga». El cursde l’estiu 31 va estar promogutpel pintor Miquel Viladrich que,des de Fraga, mantenia estretesrelacions amb els responsablesd’aquesta escola, per a qui elpintor fragatí era un referent del’art de l'època.

Margarita Becerril va desta-car «l’interès que va despertaren els artistes de l’època unaciutat com Fraga, plena de tradi-cions locals. Era un temps enquè els artistes i els intel·lectualsvan abandonar una mica l’atrac-ció per l’Amèrica Llatina i vantornar els seus ulls a l’interiordel país, a llocs que mantenienvius els seus costums i hi vandescobrir Fraga. A partir d’alla-vons, en va sorgir una relaciód’amistat que s’ha mantingut enel record i que, al capdavall, idarrera un gran esforç d’orga-nització, ha possibilitat aques-ta primera exposició d’unesaquarel·les que ara ens pareixenclàssiques però que, en el seumoment, van tenir molt d’artexperimental i juvenil. Hi haviagent a Fraga que recordavaaquell curs i a Madrid en tení-em les pintures, així que elretrobament va ser possible. Noha sigut fàcil, però aquestesaquarel·les van eixir de Fragaper tal de tornar-hi algun dia, ieixe dia ha arribat».

L’alcalde de Fraga, VicentJuan, va recalcar la importàn-cia que té per a la ciutat i perals seus veïns, «poder contem-plar aquestes obres que recu-llen escenes de la Fraga delsanys trenta. Una època en quèva ser el moviment cultural

que hi havia a la nostra ciutatel que va facilitar eix contac-te amb la moguda artística dela capital». L’alcalde de Fragava destacar aquest fet, de caraal futur, i va plantejar la possi-bilitat que «alguna de les obres

de fons es quede en dipòsit aFraga». Així mateix, VicentJuan ja ha anunciat que la seuaintenció és portar tota lacol·lecció «per quan s’inau-guren les obres de rehabilita-ció del Castell».

Quadre de la mostra que representa una dona fragatina dels anys 1930 ambel vestit típic

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCAL’H

AM

ArxipresteUn dels passatges més

divertits del Libro del BuenAmor de l’Arxiprest d’Hita fareferència a un enfrontamentdialèctic entre grecs i romans,ja que aquests volien tenirlleis i els hel·lens no els lesdonaven si no demostravendominar la teologia. Donant,d’antuvi, l’enfrontament perperdut, els romans van triar elmés ignorant i atrevit de lavila perquè els defensés.

L’any 1994, el departamentde Filologia de la Universitat deSaragossa va publicar un Estu-di Sociològic que la DGA lihavia encarregat, a la pàgina12 del qual s’hi manifestavaque «la pràctica totalitat delslingüistes i filòlegs adscrivienels parlars de la Franja al catalàoccidental». En aquesta ocasió,les Dres. Arnal, Fort i Zorra-quino i el Dr. Giral –el móngrec– van haver d’enfrontar-seèpicament al representant delmón romà –Els Amics deFraga–, Sr. J. Antonio RibesLabrador, doctor de secà entarrossos en concordança ambel seu segon cognom, i màsteren primentons i albergines, queva haver d’aclar i r que«adscriure és assignar i no,ser o tenir la mateixa natu-ralesa». Gràcies a ell, la confu-sió no es va estendre per Aragó.S’adscrivien al català… però noho eren. A l’article –La Voz delB.C. 837– s’hi perpetraven unsquants delictes més.

Sempre he admirat aquellpassatge de l’Arxiprest, perquèal llarg de la vida he vist moltagent opinant del diví i del’humà des de la més profun-da de les inòpies. I que aques-tes coses i moltes més lesdefense un català… com el Sr.Ribes. Imperat ovos!…quedeia F. Trillus.

Josep Galan

Vista la situació plantejadaper la sentència del TribunalSuprem de 1856 i considerantque l’empresa gaudeix legal-ment de tots els drets, poquessortides té el govern si no volcausar un major conflicte legali haver de pagar d’indemnit-zacions. El ministre de Fomenti Joan Soler, per la compan-yia, arriben a un acord amistós.Cadascuna de les parts en liti-gi cedeix una part dels seusfurs i s’intenta engegar nova-ment el procés. El govern apro-va durant 1866 un plec decondicions a complir per lesdues parts.

Els concessionaris renun-cien a certs drets atorgats perla Cèdula de 1834 com són elsdelmes, la concessió a perpe-tuïtat, no pagar contribució perles terres i capitals. Tambél’empresa ha de confeccionarels plànols, ratificar el repre-sentant legal i, sobre tot,començar els treballs.

Mentrestant, el gerent del’empresa, Joan Soler i Ferrer,no perd el temps: convoca lajunta d’accionistes obligat perla llei de societats anònimesde 1848, capta nous accionis-tes i, per fi!, grups d’obrerscomencen a esgarrapar algunesterres pel lloc on ha de passarl’aigua.

E l r ep resen tan t de l acompanyia demana al governla cessió de deu mil presidia-ris per a treballar en les obresi redimir la seua condemna.Aquesta sol·licitud és repeteixdurant el segle XIX. El codipenal vigent en aquell momentpreveu que determinats presospoden rebaixar els anys depresó treballant per a la socie-tat en les obres públiques. Ésuna manera de restituir a lasocietat els danys causats pels

Del Canal de Tamarit al Canal d’Aragó i Catalunya (i V)

Una nova oportunitat per a la Companyia del Canal

Toni Ibarz Ibarz

delictes comesos. De momentel govern concedeix a l’em-presa la quantitat de tres milreclosos. Una mesura similars’està produint en la construc-ció del canal d’Urgell o mésconeguts són els presidis deCeuta i de Melilla, on moltspresos estan complint lessentències fora de la presó,acollits a aquest règim peni-tenciari.

Pactes amb el govern El compromís del ministre

Orovio es concreta en la presen-tació d’un projecte de llei desubvenció-compensació pertotes les renúncies de la compan-yia. Els primers mesos de 1868es debat al Congrés de Diputatsel projecte que ha de suposar ladefinitiva avinentesa.

L’expedient que es posa enmans de la Comissió parla-mentària es prou gruixut i polè-mic: tots els diputats pronunciendiscursos encesos a favor o encontra angoixats per les conse-qüències que pot arrossegar lallei: la solució pot ser indem-nització, subvenció o novaconcessió. Cada terme compor-ta un resultat inquietant.

En el fons, el règim de lareina Isabel II està enmig d’unacrisi econòmica, social i polí-tica i el govern el que necessi-ta és disminuir els efectes del’atur d’aquell moment i esti-mular l’economia.

Tot el procés acaba amb laRevolució de 1868. Els revo-lucionaris de Setembre destro-nen la reina Isabel II i s’iniciaun nou període conegut com elSexenni Democràtic. Aquestobre una etapa legislativa moltfecunda amb molta diversitatde règims polítics i governs,però que obre nous aires per a

Espanya i, en concret, pel temadel Canal de Tamarit.

1870. Canvis legislatiusEl Govern provisional diri-

git per Serrano des de 1868fins l’arribada del rei AmadeuI es caracteritza per l’aprova-ció de moltes lleis amb conse-qüències econòmiques de llargabast per a Espanya: la desa-mortització de les mines, lapesseta com a nova unitatmonetària, etc. La que més ensinteressa en aquest cas és lafixació d’unes regles bàsiquesi objectives a aplicar en lesautoritzacions per a construircanals de rec i aprofitament deles aigües.

El 1870, les Corts determi-nen en la llei que són les dipu-tacions les que decideixen lesconcessions o el ministeri deFoment, en el cas que l’àmbitterritorial sigui superior a laprovíncia, la fiança a dipositar,l’acabament de les obres abansde deu anys, les subvencionscorresponents segons un baremi la caducitat de la concessió.També es prorroguen anticsbeneficis.

Ens queda un dubte, seràsuficient aquest nou termini ila possibilitat d’obtenir subven-ció per veure acabat el Canalde Tamarit ?

Partidor del Canal

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

Com a primera resposta delgovern a ragonès d’ençàl’atemptat de l’Escola de Natu-ra de l’Aiguabarreig el 25d’abril, Alfredo Boné, Conse-ller de Medi Ambient d’Aragói Carlos Ontañón, DirectorGeneral del Medi Natural de laDGA van passar el matí aMequinensa acompanyats perGuillem Chacón, director del’Estació Biològica de l’Ai-guabarreig i amfitrió de latrobada i per part del l’Ajun-tament Jaume Borbón i JordiAguilar, alcalde i tinent d’al-calde respectivament.

Al llarg del matí van tractarla futura gestió conjunta del’Aiguabarreig entre les comu-nitats autònomes de Catalunyai Aragó i els projectes sobre elmedi natural que tant l’ajunta-

ment, com l’EBA i empresesprivades tenen en marxa.

Van visitar la recentmentinaugurada Oficina de Gestióde l’Aiguabarreig, emplaçadaa Mequinensa i els equipa-ments de l’espai natural aixícom la ubicació de la futuraurbanització ecològica de l’Ai-guabarreig.

Per cloure tots plegats es vandesplaçar a la vila de La Gran-ja d’Escarp on arribà RamonEspadaler, Conseller de MediAmbient de la Generalitat deCatalunya que el passat 2 defebrer havia visitat la ribera d’ad-ministració catalana de la ma del’EBA i s’havia compromès aformalitzar un conveni decol·laboració amb l’Aragó.

Davant dels mitjans de comu-nicació ambdós consellers

signaren l’anomenat convenide l’Aiguabarreig, un marc decol·laboració que permetrà,entre d’altres avenços, que elsefectius dels bombers de laGeneralitat puguen actuar a laFranja de Ponent sense haverd’esperar l’autorització per partde l’administració aragonesa.És la primera fase d’ajuda de laGeneralitat als espais naturalslimítrofs de la Franja i, si maiel Govern d’Aragó tinguésmitjans, també podrà corres-pondre de la mateixa manera enterres d’administració catala-na.

Ramon Espadaler i AlfredoBoné es van reunir finalmentamb Jaume Borbón i GuillemChacón i es van comprometrea avançar en breu en la gestióconjunta de l’Aiguabarreig.

En l’acte hi pesava el recorddels quatre bombers de laGeneralitat morts a apagar unincendi en terres matarranyen-ques ara fa uns deu anys i lesmés recents morts i feritsd’aquest cos a salvaguardar lanatura de les comarques de laFranja.

La propera signatura queinclourà aspectes com la gestióconjunta d’espais naturals esfarà aviat en alguna comarca dela Franja.

L’anècdota de la jornada vaésser que l’alcalde convergentde la Granja d’Escarp va fer elseu parlament en castellà, percontra el Conseller català i elmatarranyenc de la Torre delComte Aldredo Boné van fer laseua intervenció íntegramenten la llengua del país.

De la identitat Rellegint a Maaloof1

Susana Barquín

ESTAMPES RIBERENQUES

Qui sóc? És una de les preguntes més antigues i més universals.Si contesto: sóc de París, de Fraga, de Winchester o de Bollullosdel Condado, em quedaré ben tranquil·la, però només hauré respostd’una forma parcial, perquè l’origen, el lloc de naixement, no esgo-ta la identitat de ningú. La nostra identitat es forma a partir delsvincles que mantenim amb diferents comunitats o grups.

Així, com que sóc dona, m’identifico amb el gènere femení. Comque visc en un medi urbà, m’identifico amb els habitants d’un mediurbà. Com que vaig nàixer en un medi rural, m’identifico amb elsque van nàixer en un medi rural, és més, m’identifico amb tots elsque van nàixer en un medi rural i van anar a parar a un medi urbà.Com que parlo castellà, m’identifico amb els que parlen castellà.Com que parlo català, m’identifico amb els que parlen català. Podrí-em detallar cada un dels atributs2 que descriuen el nostre ser nosal-tres, el meu ser jo, i anar construint la pròpia identitat.

Si algú em preguntés què em sento més, dona o habitant d’unmedi urbà, sincerament, no sabria què respondre. És el mateix queem passa quan em pregunten si em sento més castellanoparlant omés catalanoparlant, que no em puc decidir, perquè ambdós atri-buts em conformen, i si me’n carrego un, moro una mica amb ell.

Passa, tanmateix, que hi ha moments en què un dels meus atri-buts cau en desgràcia, per la raó que sigue, i llavors poso en marxaun mecanisme de reforç. Així, puc decidir posar més èmfasi en la

defensa del català que en la del castellà, perquè estigue convençu-da que el castellà ja porta molt camí fet, i el català està més neces-sitat, sobretot si pensem en la Franja.

Entenc la identitat, doncs, com a personal, no col·lectiva. I sité alguna cosa de social és que compartim atributs amb altres perso-nes amb qui formem grups o comunitats. Tots nosaltres pertan-yem a més d’una comunitat o grup, no a un de sol, i si neguemalgun d’ells, ens neguem en part a nosaltres mateixos.

Quan parlem de la identitat d’un poble, ens estem referint alslligams que existeixen entre un grup de persones. Els habitantsd’un territori formen una comunitat caracteritzada per un o mésatributs comuns, però cap d’aquests individus s’hi esgota: tots ellsformen part d’un altre o d’uns altres grups amb atributs diferents.

Quan una comunitat se sent poc afirmada, o en inferioritat dedrets o de llibertats, es reafirma mitjançant reivindicacions quepoden refermar el seu nexe d’unió, però a l’hora neguen altres nexesamb altres comunitats, negant-se alhora a ells mateixos i als seuscompanys de comunitat en una una part de la seva identitat.

Si tot aquest plantejament té algun sentit, refermar un dels atri-buts, posem per cas una llengua, que ens identifica personalment,no dóna lloc a la negació dels altres atributs ni d’altres personesamb identitats diferents. Així, estudiar en català, i no només català,permet reafirmar un atribut important de bona part de la gent dela Franja. A d’altres, els pot permetre enriquir-se amb nous atri-buts.

1. Les identitats que maten. Amin Maalouf. Edicions La Campana2. Deia I. Kant que el ser es defineix pels seus atributs, ja que no ens és donat de conèi-

xer el ser en sí. Almenys això deia Kant, i no m’hi veig portant-li la contrària.

Els governs de Catalunya i Aragó signen un convenisobre el medi natural a les zones frontereres

Aurora Fontoba

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA1010 REPORTATGE

Els assassinats d’ArneEn la primavera de 1947,

l’Agrupació Guerrillera delLlevant (AGL), definitivamentorganitzada i amb la fortalesaque li van donar les incorpo-racions d’homes i material desde França, va decidir engegaruna ofensiva contra la dicta-dura per tal de demostrar laseua implantació sobre elterreny, la seua capacitat opera-tiva i la seua ferma voluntat delluita per enderrocar el règim.

Les seues accions es vanmultiplicar i la seua impunitatva arribar fins a tal punt queentre els mesos de març i juliolentraren a 36 viles (entre ellesAiguaviva, la Sorollera, Fredeso Castell de Cabres), van realit-zar 54 sabotatges contra lesvies fèrries i carreteres i van dura terme 33 accions de recupe-ració econòmica i execucionsde confidents.

Davant d’aquest estat decoses, i conscients de l’agu-dització de la resposta armada,les autoritats militars enviarenel general Manuel PizarroCenjor a la zona, atorgant-liplens poders civils i militarsper organitzar la lluita contrales partides. Pizarro ja haviademostrat les seues habilitatsen altres teatres d’operacionson la guerrilla gaudia des defeia temps d’una presènciaefectiva, com és ara Galícia,Granada, Còrdova i Lleó, i uncop investit a finals de juliolGovernador Civil de Terol i

comandant en cap de la 5enaZona Especial de la GuardiaCivil, aplicà sobre el territoriels ensenyaments que haviaextret dels seus anteriorsdestins, que eren els mateixosque s’havien emprat contra lesguerrilles antinapoleòniques,les partides carlistes, o els inde-pendentistes cubans. Enversaixò, no va dubtar a ordenar eldespoblament d’amples zonesdel territori, elevar la repressióa límits insostenibles, aplicarsistemàticament la llei defugues, i tot en el marc d’unacentralització del comanda-ment en la seua persona commai no s’havia conegut enconflictes anteriors.

El 14 d’agost, i per tal dedemostrar que les coses seriendiferents a partir d’aquellmoment, Pizarro ordenà l’as-salt a la base guerrillera de laTosca, en el terme de Vall-de-roures. El campament haviasigut evacuat poc abans gràciesa les informacions que vanproporcionar els enllaços deles viles veïnes, però aquestsvan pagar car el seu atrevimentja que la Guàrdia Civil va dete-nir vora de 300 persones delsvoltants, entre elles 30 a Ràfels,50 a Vall-de-roures, 100 aAlcanyís i 25 a Aiguaviva.D’altres poblacions afectadesper l’acció en van ser Beseit,Pena-roja, Fórnols, i la Soro-llera. Entre els detinguts deRàfels s’hi trobava Rafel Ferre-

ró Anglés, subcaporal delsometent que feia el doble joc,ja que, a més a més, ajudava laguerrilla. Home de controver-tida personalitat, Ferreró diri-gia una xarxa de sis personesde Ràfels que servien de puntde suport a les partides queintentaven desplaçar-se cap a laprovíncia de Tarragona, cosaper la qual, atesa la seua impli-cació, i per tal de minvar laseua responsabilitat, va lliuraral tinent de la Guàrdia Civild’Alcanyís una llista de 40desafectes de la localitat, quevan ser detinguts i bàrbaramenttorturats. La benemèrita, però,no es va acontentar amb aques-ta col·laboració, sinó que li vaexigir un treball «especial»,consistent en l’eliminació físi-ca dels seus companys iconveïns. De cara a això, Ferre-ró els va citar separadament adiferents hores i a diferentsllocs del terme, apunyalant-neAvelí Albesa «Negret» i FermíOrtiz «Ortiz», que perterirena l’acte, mentre que un tercer,Rafel Serret «Xiquereta»,resultà seriosament ferit. Méstard, aquest va contactar ambla resta d'implicats, que vanintentar convèncer-lo que haviade marxar cap a França tal comells farien, per tal d'evitar elperill de ser detinguts; però«Xiquereta», ingènuament, vadecidir presentar-se a la caser-na de la Guàrdia Civil perdenunciar l’intent d’assassinat,

essent-ne detingut tan bon puntcom va posar el peu a lesdependències, i tancat a lacaserna de Ràfels per, poste-riorment, ser traslladat a lapresó provincial d’Alcanyís.

El 7 de setembre, un grup deguàrdies civils format pel capo-ral primer Joaquín CorderoMena, el guàrdia primer SixtoHinojosa Hernández i els guàr-dies Francisco Seoane Pérez,Luis Serrano, Manuel MolinaCarrasco, Jaime García Rome-ro i Luis Cardona Sanz, es vandirigir a la presó d'Alcanyís,per tal d'endur-se diversoscamperols d'Aiguaviva i laGinebrosa amb l'excusa quehavien de ser conduïts a la PresóProvincial de Castelló. Elsexcarcerats van ser Joaquín

La vila d’Arnes, a la Terra Alta, hodel Matarranya assassinats pel fra

El passat dissabte 12 d’abril l’AMICAL de Catalun-ya d’antics guerrillers antifranquistes va organitzar unacte d’homenatge a sis guerrillers, dels quals cinc erenveïns de Ràfels, morts a Arnes l’any 1947 i enterrats enuna fossa comuna al cementiri d’aquesta població.

Durant l’acte, al qual varen assistir unes 80 persones entrefamiliars i veïns d’Arnes, es va col·locar una placa ambels noms dels difunts, inexistent fins ara. En els diferentsparlaments, per part de l’AMICAL, de Josep SànchezCervelló (membre del grup de recerca del tema vincu-

Cerimònia d’homenatge a antics guerrillers ant

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 11REPORTATGE

es (setembre de 1947)

Anglés Andreu,Antonio MartíMembrado, Rafael MembradoPeris, Josep Peris Andreu,Valentí Santpau Millán i el jaesmentat Rafel Serret Cuartilla.

Amb tot, mai arribaren a lacapital de província, ja que, enarribar a Arnes, els van ferbaixar del vehicle, i amb elpretext que intentaven fugar-se,els van aplicar la Llei deFugues, a l’antic camp defutbol de la vila. Més tard,segons ens van indicar diversosveïns, els guàrdies donaren avísa l’Ajuntament que hi haviasis cossos que havien de sersepultats, desapareixent imme-diatament.

El cinisme amb que va serredactat el comunicat querecull la mort dels camperols

«Dis-li a ta mare que esticbé». Este va ser el darrermissatge que Rafael Serret, unveí de Ràfels detingut per laseua implicació en la guerrillaantifranquista, va poder fer arri-bar a la seua dona. Era l’estiude 1947 i li transmetia aquellesparaules que volien ser tran-quilitzadores a la seua fillamenuda, que, cada dia, desprésd’eixir d’escola, l’anava a veurea la caserna de la Guàrdia Civildel poble. La noia va ser,mentre va estar al poble, l’únicvincle amb l’exterior. Uns diesdesprés, se l’emportarien aAlcanyís i el seu rastre va desa-parèixer. Va ser una més de lesmorts emmarcades en la repres-sió del maquis desplegada amb

gran brutalitat a finals dels anysquaranta del segle passat pelrègim franquista.

Serret va estar empresonatamb molts altres hòmens idones del Matarranya per laseua suposada col·laboracióamb el maquis. Un delator l’ha-via intentat assassinar però laganivetada no va ser prou certe-ra i, ferit, va poder escapar-se.Poc després va ser detingut perla Guàrdia Civil a Ràfels i vamorir executat extrajudicial-ment a Arnes. El seu gendre,Guillermo Vicente, explica queel darrer record que la seuadona guarda de son pare és eld’un home malferit tancat a uncalaboç del poble. Des que laGuàrdia Civil se’l va emportar

de Ràfels no van tenir cap mésnotícia seua. «Vam anar ademanar informació a Arnesperquè sospitàvem que l’ha-vien afusellat allí –explicaGuillermo– però sempre ensdien que no en sabien resd’ell». La confirmació, fa pocsmesos, per un equip d’histo-riadors de la Universitat Rovi-ra i Virgili de Tarragona que elcadàver de Rafael Serret estàenterrat a una fosa comuna delcementeri d’Arnes ha suposatla confirmació d’una tragèdiaperò, al mateix temps, ha posatfi a mig segle d’incertesa peldestí d’un home que va somiaren un país més just del que lihavia tocat viure.

Lluis Rajadell

MIG SEGLE D’INCERTESA

onora a sis veïns anquisme

lat al Departament d’Història Contemporània de laUniversitat Rovira i Virgili) i de Xavier Pallarès (alcal-de d’Arnes), es va resaltar la necessitat d’aquests tipusd’actes per recuperar la memòria històrica i treballarper un futur de pau.

A continuació reproduim un article fet pels investigadorsd’aquests fets i promotors de l’homenatge als civils assasi-nats, on s’inscriuen els crims dins la campanya de repres-sió massiva duta a terme per l’exèrcit franquista i la Guàr-dia Civil a la província de Terol durant els anys quaranta.

Pepa Nogués

no coneix límit, ja que es limi-ta a exposar els eufemismeshabituals en aquests casos, osigui, que els detinguts, empa-rant-se en la foscor i aprofitantuna aturada per tal d'atendreles seues necessitats, intentarenescapar corrents cada un en unadirecció diferent, cosa que éstotalment impossible, quanaltre no en el cas de «Xiquere-ta» –que es trobava seriosa-ment ferit– i en el de RafelMembrado Peris, el qual, arrande la seua detenció i no podentsuportar les tortures que liinfringien, es va llançar pel

balcó de l’Ajuntament d’Ai-guaviva, resultant-ne greumentferit, de tal forma que ni tan solspodia caminar pels seus propismitjans.

No hi ha dubte que els assas-sinats d’Arnes cal emmarcar-los en la brutal política repres-siva del general Pizarro, i quees tractava d’un avís als habi-tants de la zona per tal ques’abstinguessin d’ajudar laguerrilla, que, en aquellsmoments, buscava nous terri-toris on assentar-se, desprésque la província de Terol fospentinada sistemàticament i es

veiessin obligats a buscar nouspunts de suport.

Les actuacions repressivesextrajudicials de la GuàrdiaCivil mes enllà de les pròpieslleis repressives, l’orde d’eva-cuació de masades i cases endespoblat, i la salvatge repres-sió sobre els camperols, acaba-rien propiciant que ampleszones del territori no es recu-peressin mai més, i les conse-qüències d’aquesta política arri-bessin fins als nostres dies.

Carles Llauradó BrosAntonio Flores Morales

franquistes a Arnes (la Terra Alta)

PEP

A N

OG

UÉS

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Benavarri s’aixeca contra la ubicació d’una planta de compostatge

Aleix Castellnou

De principis de l’any en cursfins al moment la polèmicaomple l’actualitat de Benava-rri. El projecte d’una planta decompostatge a càrrec de lafirma Compost Aragón S.L. hadisparat l’alarma entre els veïnsdel municipi. Benavarri ha vistnéixer una associació veïnal,que ha alertat les administra-cions, els mitjans de comuni-cació, els veïns dels munici-pis més propers i, per extensió,els aragonesos d’altres contra-des afectades per la presènciad’empreses similars a aquesta.

L’Associació Riu Guart deBenavarri és l’entitat que ambmés força s’ha posicionat encontra de la planta, i ha ende-gat un seguit d’accions per ferque l’empresa de compostosfaci marxa enrere. Al voltant del’esmentada associació hi habona part de les entitats d’Ara-gó que ve t l len pe l mediambient i tot allò relacionatamb aquest nou valor d’abastsocial. Tots plegats constituei-

xen la Plataforma de Defensadel Medi Ambient. A més delsbenavarrencs i benavarrenquesl’integren, entre d’altres, JalónVivo, preocupada per la possi-ble incineració de farines càrni-ques a Morata de Jalón, elsveïns de Cartuja Baja, alerta-da per la proximitat de nombro-ses deixalleries, i l’associacióEcologistes en Acció. Segonsla plataforma, la planta portaràa la zona, a banda d’inqües-tionables beneficis econòmics–d’abast real gens evident, simés no a hores d’ara–, «tonesi tones de merda que enterra-ran el possible futur que liqueda a aquest poble». I d’ar-guments que justifiquin ladarrera afirmació no en falten,certament. Diuen que el projec-te no té en compte l’acció delvent, que «perfumaria» laRibagorça amb el flaire de laplanta i es podrien produirfiltracions en els brolladorsmés propers, vitals per a lasubsistència de la població.

També s’han carregat tintes encontra la rapidesa amb quès’ha volgut dur a terme elprojecte, posant en entredit elposicionament que les admi-nistracions han mantingut enel procés de gestació de totl’afer. Així les coses, la plata-forma ha recollit més de 800signatures, comptant Benava-rri amb poc més de 1000 habi-tants, s’han penjat rètols reivin-dicatius… Per la banda del’empresa també s’ha fet algu-na cosa. Concretament, desd’un bufet d’advocats, esta-blert a Mollerussa, s’ha enviatcartes a tots aquells que s’hanposicionant en contra de laplanta demanat l’aturada deles accions pel fet que incorrenen presumpta il·legalitat. Demoment, però, i gràcies a Déu,encara no s’ha arribat a lesmans, com és d’esperar en unasocietat democràtica, peròsembla ser que l’ambient estàtan crispat que està per veurecom acabarà tot plegat.

CA

RTE

S A

L V

EN

T

Les eleccions

Després de tots els fets quehan tingut lloc a nivell inter-nacional en els darrers mesos–Prestige, guerra de l’Iraq,etc.– un es qüestiona si serveixper a alguna cosa votar, elegiruns senyors que mantenimentre tots.

El tema Prestige, que enca-ra colletge, es pot considerar,més que un accident, un cas denegligència de totes les auto-ritats competents.

Pel que fa al tema de l’Iraq,ha estat una guerra amb clarsresponsables, amb noms icognoms: Bush, Blair i Aznar.

Aquests tres senyors, quehan eixit de les urnes, en llocde servir a la comunitat inter-nacional, han destrossat elspilars del benestar i la justíciauniversal, representats perl’ONU, causant milers demorts inocents. El TribunalPenal Internacional, penso quealguna cosa n’haurà de dir.Els crims contra la Humani-tat superen amb escreix totsels actes terroristes, per serpensats, executats contrapersones innocents, que maipoden justificar d’altres mortsrealitzades per dictadors comel que ens ocupa, en aquestcas, Sadam o Bin Laden.

Els fets són fruit de lespersones; per això mateix, lesurnes –tot i que siguin muni-cipals i autonòmiques– sónuna gran oportunitat per a quecadascú dels aspirants a repre-sentar-nos reculli el fruit queha sembrat.

M. Estaña

Terrenys on s’ubicarà la planta de compostatge a Benavarri

ALE

IX C

AST

ELLN

OU

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

A les imatges, els pelegrins salten tot picant-se amb les mansel cap i el pit amb ritme sincopat, mentre canten una mena desalmòdia. Alguns mostren amb orgull el cap totalment banyat desang. A la novel·la De part de la princesa morta, de KenizéMourad, hi ha una completa descripció del ritus xiïta en recor-dança de l’assassinat del nét de Mahoma, l’imam Husayn, almenystal com se celebrava a l’Índia a començaments del segle XX. Avui,els diaris reprodueixen una foto impactant: tres xiïtes iraquiansde mirada ferotge. Dos porten el cap ensangonat de dalt a baix.Un altre, amb un enorme ganivet, es talla la galta d’un cantó al’altre. Superada, però, la primera impressió, analitzo detingu-dament la foto. Als banyats de sang, no se’ls coneix cap feridaque justifique una sangada així. L’altre, s’està tallant amb elllom del ganivet. Tot plegat, comèdia per a impressionar elsoccidentals, a qui ens agrada veure en l’Islam la religió terribledel fanatisme integrista. Al capdavall, la llei de l’oferta i lademanda.

Ora (et labora)

Ramon Sistac

A Teheran, dones amb xador ocupen alts càrrecs d’investiga-ció a la universitat. A Nigèria, però, les vides de Safiya Husay-ni i Amina Lawal pengen d’un fil: han de ser lapidades fins a morirper haver comès el terrible crim de l’adulteri. A no sé quin conyde poble de les Filipines, fanàtics catòlics es crucifiquen de viuen viu, en commemoració de la crucifixió de Crist. El mateix dia(Divendres Sant), a Lleida, els entranyables armats de la proces-só de la Sang reparteixen caramels entre la canalla.

Vinc de les Useres, a les muntanyes al nord-oest de Castellóde la Plana. A les set del matí he vist eixir els dotze pelegrins,més el guia, descalços al mig de la processó. El silenci impres-sionava. Als afores del poble, s’han calçat i han emprès la marxaper la muntanya. 66 quilòmetres (marató i mitja) fins al cim delPenyagolosa, on passaran la nit dins una cova. Tot tornant, deixoel paisatge feréstec dels Ports de Morella per entrar en la terraboscada i amable del Matarranya. Colpit pel que he vist, medi-to sobre el paper de la religió, entre la creença i la tradició, entrela fe i la superstició. Arribo a la conclusió que, en definitiva, elque més m’interessa ara per ara és decidir si dinaré els míticsfesols amb arengada de la fonda Alcalà de Calaceit o el no menysmític crestó en escabetx de la fonda Miralles d’Horta de Sant Joan.La meua religió engreixa, però, amb mesura, no pot fer mal aningú. I és que segurament, amb moderació i enteniment, no n’hiha cap que faça mal.

En un informe signat perdiferents professionals de lallengua, procedents de o rela-cionats amb l’àrea ribagorça-na, demanen al CERI i a l’ad-ministració i la societat civilaragonesa l’assumpció delssegüents punts:

1. Al Centre d’Estudis Riba-gorçans• El CERI ha d’assumir el catalàcom a una de les seues llengüespròpies amb totes les seuesconseqüències: des de la deno-minació oficial del centre al seuús normal com a llengua detreball i de comunicació. Actual-ment, els moderns mitjansinformàtics de correcció i traduc-ció, així com el foment del poli-glotisme passiu (intercompren-sió entre varietats diferents;pràctica d’altra banda tradicio-nal entre els habitants del nostreterritori), faciliten extraordinà-riament els problemes logísticsque se’n puguen derivar

• L’estudi sobre tots els aspec-tes (filològics, literaris, lingüís-tics, sociolingüístics, dialec-tològics…) de la varietatribagorçana del català ha deconstituir un dels objectiusprioritaris del Centre

2. A l’administració i la socie-tat civil aragonesa• L’administració aragonesa(local, comarcal, provincial iautonòmica) i en allò que lipertoca l’espanyola, així comels representants electes delpoble, tenen l’obligació devetllar pel reconeixementoficial de la llengua catalana al’Aragó en els territoris on éspròpia. Els ciutadans i ciuta-danes d’Aragó de llenguapròpia territorial altra que lacastellana han de veure equi-parats els seus drets, com amínim, al mateix nivell que elstenen reconeguts els ciutadansi ciutadanes de Catalunya(inclosa la Vall d’Aran), el País

Valencià, les Illes Balears,Navarra, el País Basc i Galícia.• Els ciutadans i ciutadanesd’Aragó, independentment dela llengua que els siga pròpia,

La defensa del català, objectiu prioritari del CERI

CERI

han d’assumir que tant el catalàcom l’aragonès, en el passat, enel present i en el futur, formenpart irrenunciable del seu ricpatrimoni cultural col·lectiu.

AR

XIU

DES

PER

TA F

ERR

O

Vista d’Areny de Noguera

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Desideri Lombartei Gaspar Torrente

L’any 1998 es compliencent deu anys de la mort deGaspar Torrente, consideratcom el pare de l’actual nacio-nalisme aragonès. A instàn-cies de Chunta Aragonesista,aquell any, es va crear a Sara-gossa la Fundación GasparTorrente per divulgar la seuaobra i els estudis relacionatsa m b e l n a c i o n a l i s m earagonès. Deu anys abans,amb motiu del centenari, espublicava a Barcelona el llibreGaspar Torrente. Entre Cata-lunya i l’Aragó, d’Enric Juliài Danés, amb pròleg de JosepBenet.

Enric Julià és nebot deGaspar Torrente i avui és eldirector de l’Institut Químicde Sarrià. Recordo que, afinals de 1986, em va portarel manuscrit per editar. Enl’entrevista hi va ser presentDesideri Lombarte, el qualem va explicar que, des d’unpunt de vista polític, se sentiamolt a prop de Gaspar Torren-te i m’ensenyà les reflexionsque havia anotat sobre el textd’en Julià. Vaig prendre ladeterminació d’editar elmanuscrit i, malgrat que erauna editorial de Barcelona, elllibre es va imprimir a Cala-ceit en els darrers dies plujo-sos del mes d’abril de 1988.Desideri Lombarte va serpresent en les dos presenta-cions públiques que es vanfer d’aquest llibre i em vaexplicar que havia seguit fentanotacions.

Seria molt interessant, siencara existeixen, poderpublicar aquestes reflexions,perquè en elles es troba enbona part el pensament polí-tic que Desideri Lombartetenia sobre les relacions entrel’Aragó i Catalunya i que elspuc assegurar que no anavenmolt lluny de les que el seu diava formular Gaspar Torrente.

Joaquim Montclus

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Premi «Lliterans de l’any»Cadena Dial Binèfar

Jesús Moncada a TamaritMarià Àlvarez

El proppassat 15 d’abril l’escriptor mequinensà Jesús Moncada va estar compartint unes hores amb els alumnes deCatalà de tercer de la ESO i primer de Batxillerat de l’institut «Llitera» de Tamarit, dins les activitats programades enel Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja del Departament d’Educació de la DGA.L’escriptor respongué a les preguntes dels alumnes envers la creació literària, la feina d’escriptor i, més en concret,sobre el seu llibre de relats El cafè de la Granota que és l’obra de Moncada que els estudiants lliterans havien llegit ipreparat a la classe.Eix mateix dia, tingué lloc la visita de Josep Galan al Col·legi Públic de Saidí i la d’Hèctor Moret aTorrent. Tots tres es reuniren posteriorment a Tamarit en un dinar amb la presència dels professors de Català del’Institut «Llitera», Marina Mazarico i Josep Lluís Seira, i del coordinador del Projecte, Màrio Sasot.

MÀ

RIO

SA

SOT

PEP

A I

SAB

AL

Els premiats són: Associació Penya «Lo Magre»; Esports: Escola Deportiva La Litera; Personatge de l’any: AranchaSantamaría Planes (pares); Personatge d’Honor: Titiriteros De Binéfar; Luisa Vila Cassadó, Responsable de l’Aula deràdio comunicació de l’Escola Corazón De María: Reconocimiento especial por parte de Cadena Dial; Iniciativa Rural:Aula Natura Castellonroi; Empresa: Chelats Sarrate; Cultura: Mostra de Teatre de la Llitera.

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Intel·lectuals i escriptors reflexionen aLleida sobre el futur de la cultura catalana

Francesc Serés

Aquest passat mes d’abril esva celebrar a Lleida el 5èEncontre de creadors, queenguany va estar dedicat alfutur de la cultura catalana.Durant tres dies, més dequaranta escriptors, professors,periodistes, filòsofs i creadorsde disciplines diverses vanpoder dir la seva i enraonard’aquest futur ple d’incertesesi d’esperances que ens ofereixl’expressió cultural de la nostrasocietat.

La primera conclusió que calextreure del conjunt de ponèn-cies i de taules rodones que esvan realitzar és la constatacióde què hi ha alguna cosa que noacaba de funcionar, que elsmecanismes de què ens hemdotat per tirar endavant aquestconjunt d’elements que volemenglobar sota l’epígraf culturano han estat prou forts. Tot i queaixò forma part del passat id’un present que encara viud’aquest passat, el futur no pot

arribar sense que haguem refle-xionat sobre les causes de lapèrdua de pes del català. Caldir que hi va haver qui va deixaranar que potser no era necessariidentificar «cultura catalana»amb «cultura feta en català»,que hi havia la possibilitat de«fer cultura» catalana encastellà. Suposo que, evident-ment, no es devia referir a la lite-ratura ni a la poesia, ni al teatre,ni a res que tingués a veure ambla paraula, oral o escrita.

L’encontre es va dividir encinc blocs que tractaven el futurde la llengua catalana, la lite-ratura, les relacions entre polí-tica i societat, l’espai comuni-cacional i, finalment, la creació.Tot i que hi havia opinions pera tots els gustos, les optimistes,les pessimistes, les equànimesi fins i tot les indiferents, no calque us digui que hi va haver elsmateixos retrets de sempre capa l’escola (què n’hauríem dedir nosaltres, de l’escola, si

aquest govern autoanomenatprogressista ens llença unaalmoina de dues hores setma-nal?), cap als mitjans de comu-nicació públics i cap a l’aixídita societat civil, argumentsrecurrents que assenyalen undiagnòstic però que no solenoferir solucions.

Si voleu que us sigui sincer,i tot i que hi vaig participar, nosé si ningú en va treure gairel’aigua clara. Som un país petiti molt divers, amb passats,presents i futurs diferents.Nosaltres, a la Franja, no tenimni tan sols biblioteques bennodrides de llibres en català. Laqueixa –el lament, de vegades–demostra que encara som unpaís incomplet (i no parlo aranomés de la Franja), ple defalles que fan que la literaturatingui dificultats, que la prem-sa hagi de competir en territo-ri desfavorable, igual que hofa la creació. I d’això, hi ha unpart de responsabilitat que

pertany als polítics, a aquellsque ens dediquem a això que endiem cultura i també a aquestsque anomenem públic. Lapregunta, no me l’havien defer a mi (prou que el vull, jo,un futur ric) sinó a la gent dela Franja o del País València, ode Vic o d’Andorra: ¿volenvostès un futur en català o ja elsva bé que anem perdent pisto-nada any rere any? Ja veuenque no adreço la pregunta alspolítics, sobre aquest tema emfa basarda sentir-los.

Això, sí, es va inaugurar elCentre d’Art La Panera. Totacapital de comarca ha de tenirobligatòriament un centre d’artcontemporani. I un teatre. I unteatre alternatiu. I un auditorii un auditori alternatiu. I uncentre de dansa. Esperem queels equipaments no se’nsmengin les idees i es conver-teixin en un espai buit, l’espaid’aquest futur per què ensdemanaven.

Hèctor Moret i Francesc Serés, dos escriptors de la Franja presents a l’Encontre de creadors a Lleida

ELEN

A C

EBR

IÁN

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

El passat 25 d’abril va tenirlloc la inauguració de les obresde restauració de la zonamedieval del Monestir deNuestra Señora de Rueda,con jun t monumenta l deprimera magnitud, ubicat en elterme municipal de Sástago(Saragossa). La restauracióafecta també el Palau Abaciali la Plaça de Sant Pere, que haestat concebuda com a espaiper a vianants. Les obres hanestat promogudes i finança-des pel Departament de Cultu-ra i Turisme de la DiputacióGeneral d’Aragó i executadesper un equip multidisciplinaral front del qual es troba l’ar-quitecte i director del projec-te Javier Ibargüen Soler. Elcost total de les actuacionsexecutades superarà e l s6.600.000 €.

El Monestir de NuestraSeñora de Rueda es va mante-nir, fins la recent decisió de laseua restauració, en una sego-na fila, especialment respecteal de Veruela o fins i tot al mésturístic de Piedra, cosa que

havia provocat que l’estat enquè es trobava fins la realitza-ció de les obres fos d’autènti-ca ruïna.

La fundació del complexmonàstic de Nuestra Señorade Rueda s’inicia cap a 1182,com a conseqüència d’unavançament colonitzador perterres de Saragossa, que havienemprès trenta anys abans elsmonjos cistercencs de l’aba-dia de Notre Dame de Gimont,situada a la regió transpirinen-ca d’Armagnac.

Des d ’un p r i nc ip i , l ainstal·lació dels monjos aRueda va generar una impor-tant activitat constructivadurant tot el segle XIII, tot i ques’haurà d’esperar a la segonameitat del segle XIV i princi-pis del XV per considerartancat el conjunt dels treballsmedievals.

El Conjunt Medieval constad’una església conventual, quecomençaria a construir-se capa 1225, el claustre, diversesdependències claustrals, lasitja, que en l’actualitat es troba

exempta, l’aqüeducte i la sínia,essent-ne aquesta ultima l’ele-ment que més caràcter ha donatal Monestir, plasmant-se’n commotiu heràldic i autènticsímbol, destacant-se’n per lesseues grans dimensions (16metres de diàmetre) i pelconsegüent soroll que tot elsistema hidràulic devia suposar.

L’església presenta unaorientació Est-Oest, perfecta-ment canònica, que tanca totel costat nord del conjuntmonàstic medieval. Es tractad’una planta de tres naus, lacentral més àmplia i lleugera-ment més alta que les laterals,mancada de creuer i les cape-lles que serveixen de capçale-ra a les naus, tenen testera recta.

L’interior de l’església, en lapart de decoració més antiga,és d’una gran sobrietat, fona-mentalment de tipus geomè-tric i vegetal esquemàtic, moltd’acord amb el primer art

cistercenc. La motllura de totsels elements es també de gransenzillesa i fortalesa.

Per la seua banda, el Claus-tre manté la disposició canònicadels monestirs cistercencs,adossat a la nau meridional del’església i servint d’accés ales dependències monàstiques.La planta presenta el mateixnombre de trams a cada lateral,tot i que resulta trapezoïdal, jaque els trams no són d’igualsdimensions, apreciant-se’nalguns de prou irregulars.

Al palau abacial, s’hi hainstal·lat una hostaleria que s’haconcebut com a hotel de 4 estre-lles que ja es troba en funcio-nament i que compta amb 75places.

La posada en valor delconjunt de Rueda té el propò-sit, a més a més de recuperar unelement patrimonial aragonèsde primer orde, dinamitzar elpotencial turístic de la zona.

El monestir i l’hospederia de Ruedatornen a obrir les portes al turisme

Elena Cebrián

Monestir de Rueda

ELEN

A C

EBR

IÁN

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Jovellanos a Fraga

Esteve Betrià

Com bé sap tothom, el camí que mena de l’interior de lapenínsula Ibèrica a la seua costa mediterrània nord-oriental -oviceversa- passa de manera gairebé inevitable per la la ciutat deFraga. No ens ha d’estranyar que hagen estat molts els viatgersque en llurs recorreguts per la península hagen ressenyat, ambmés o menys detall, el seu pas per la capital del Baix Cinca. Und’aquests viatgers que més àmpliament descriu les seues impres-sions sobre Fraga és l’il·lustrat asturià Gaspar Melchor de Jove-llanos. Un fragment del diari del Jovellanos viatger en què esdescriu el seu pas per Fraga es pot consultar a Viatges per Ponent(Lleida, 1996), un volum antològic editat per la universitat deLleida a càrrec de Joan Ganau que pretén oferir una miradapanoràmica de les terres del ponent català a través dels ulls delsviatgers que al llargs dels segles les han travessat.

Jovellanos va passar per Fraga durant la primavera de 1801procedent d’Astúries en direcció a Barcelona amb un destíamarg: el desterrament a Mallorca. Malgrat el destí final del viat-ge, l’escriptor asturià encara conserva prou ànims per consig-nar en el seu diari tot allò d’interessant que troba en el camí. Així,en arribar a Fraga, venint dels Monegres, es mostra encantat amb

l’horta i la ciutat de Fraga i hi anota:… empezamos a bajar laenorme cuesta, […] hasta que caímos a la vega de Fraga, estre-cha, pero dilatadísima a la parte de arriba y debajo de la corrien-te del Cinca que la formó. […] El río corre lamiendo el pie de laciudad […] Pásase por un larguísimo puente de madera, funda-do sobre pilotes, y acaso la necesidad de gran peso y fuerza paraclavar éstos dio origen al refrán que dice: la maza de Fraga sacapolvo debajo del agua. […] La vega de Fraga es muy hermosa,regada, a lo que nos pareció, con las aguas del Cinca, que vienede la montaña de Benabarre y va a parar al Ebro.[…] la vegabien cultivada y plantada de olivos, moreras, higueras que danexcelentes higos, que se venden pasos y otros varios frutales.

Jovellanos continua la descripció de la ciutat i les circumstàn-cies de la seua visita a Fraga, entre les quals, malgrat no ser gairefavorable a les fragatines de fa dos-cents anys, no puc deixar dereproduir el següent comentari: Trépase por una muy alta callejunto al convento de Agustinos, pero tiene las apariencias de unpalacio: pero dentro, ¡Dios nos asista! Nueve mujeres asquero-sísimas entraban y salían, una madre y ocho hijas; pero tan zafias,tan feas y tan molestas con su guirigay catalán, que recomen-daron muy mal el hospedaje. Jovellanos intenta suavitzar la cosaafegint-hi: La asistencia fue correspondiente, pero las ropas delas camas, más limpias que ellas, que el cuarto, que el muebley que las amas. Em fa l’efecte que potser allò que fa dos seglesrealment va molestar a l’il·lustrat asturià no fou tan l’hipotèticaspecte descurat de les hosteleres fragatines com el guirigaycatalán que les caracteritzava.

Jaume Carreras, activista cultural

«La Franja ja camina sola»Berenguer de Mussots

Jaume Carreras i Laserrada,nascut a Barcelona el 1954, jade ben jove es va sentir preo-cupat per la llengua, la cultu-ra, la història i la nació cata-lanes. Dut per aquest interès iper aquesta inquietud, queencara conserva ben vius,publicà pel gener de 1977 –anyde gran agitació política, cultu-ral i social arreu de l’Estat–una carta-crida a la històricarevista Canigó amb la intencióde connectar amb personesinteressades pel fet que en unapart de l’Aragó la llengua d’úsquotidià fos la catalana. Aixídoncs, des del primer moment,participà activament en elcol·lectiu de jóvens que a finalsde la dècada dels anys setantaes reunien els dissabtes alvespre als locals del CentreComarcal Lleidatà de Barce-

lona per intercanviar informa-cions i opinions sobre la situa-ció sociocultural de les comar-ques aragoneses de llenguacatalana. En aquells anysrealitzà, sovint acompanyat peralguns dels assistents a lesreunions del Centre Lleidatà,diversos viatges per aquestesterres, sobretot a la Llitera, perestablir contacte, animar iintercanviar impressions ambla joventut políticament isocialment més inquieta de lacomarca.

Deu anys més tard, en JaumeCarreras s’encarregà, com aresponsable de l’editorialSírius, de la publicació d’unasèrie d’obres relacionadesdirectament amb la cultura dela Franja com són el còmic enformat d’àlbum Bernat Corre-món al Matarranya (1989) de

CRÒNIQUES TAGARINES

Nèstor Macià i les obres narra-tives Bo per a contar (1988) iMemòries d’una desmemoria-da mula vella (1997) delsescriptors franjolins Josep A.Chauvell i Desideri Lombarte,respectivament.

Com a persona interessadaper la toponímia i l’antropo-nímia, s’ha ocupat en algunsdels seus treballs d’investiga-ció de la descripció i interpre-tació de l’onomàstica franjo-lina.

En els últims anys, ha seguitamb interès i atenció l’evolu-ció, positiva però lenta, de lasituació de la cultura i la llen-gua catalanes a la Franja, peròen entendre que el protago-nisme principal d’aquestaevolució havia d’ésser obradels habitants del territori, s’haestimat més mantenir-se en un,

diguem-ne, segon pla, tot i queen cap moment ha negat el seuesforç i la seua col·laboració enla defensa de la llengua i lacultura d’aqueix difícil i diversterritori.

Núm. 27. Maig de 2003 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

No és original, però me’l copio per a l’article, el títol, vull dir.No són temps per perdre temps amb elucubracions republicanes,diuen. Ara no toca, a la pujoliana manera de decantar les cosesque no interessen (perquè no interessen als pujols de torn), diuen,a ningú.

Aquí, als nostres països i a les espanyes, la paraula repúblicaet remet com un ressort a la negació de la monarquia. De mane-ra simple, algú pot dir: jo vull la república i, per tant, no vull lamonarquia; o encara, vull la república perquè no vull la monar-quia. I, encara, vull la república perquè una situació republica-na ens ha de permetre assolir nivells de democràcia i de sobira-nies populars que una monarquia ha de retallar o d’aigualir perdefinició. Bé, no em volia ficar en llibres de cavalleries, com ensdeien de petits quan les coses ens venien grans.

Al Casal Jaume I de Fraga es va organitzar per segona vega-da un acte que volia ser dues coses alhora: un homenatge a lespersones que encara ens salven la memòria i una declaració a favordels ideals que representa el republicanisme. El dia 12 d’abril,la senyora Maria Ibarz va conversar amb el seu fill Josep LluísEscuer sobre els seus records i vivències, sobretot els de la post-guerra i els del franquisme, un fenomen que ha marcat genera-cions i que d’una manera clara encara avui és present i ensinflueix en tants aspectes com en la pobresa cultural i política,si més no, en comparació a les possibilitats que s’endivinavende manera esperançadora aquells anys de República.

Una pobresa cultural que avui, a més a més, al meu entendre

es veu augmentada en no trobar el seu lloc i en l’obstinació demolts savis que defugen -que fugen de!- la catalanitat de la llen-gua que hauria d’amarar tota l’activitat cultural de les nostres terres.

En fi, aquesta qüestió de la cultura i la llengua de cultura és tanimportant que hi haurem de tornar en altres ocasions. Abans, però,de deixar-ho, no em sé estar d’esmentar un fet que exemplificael que acabem de dir: l’absència de la nostra llengua en les jorna-des que es van fer sobre l’ensenyament de les llengües a l’esco-la –una jornada era a Fraga i l’altra a Osca. Així, de Fraga estant,no vam poder sentir en català un conferenciant tan eminent comel doctor Miquel Siguan (batejat com a MiGuel en el cartellanunciador), el qual va haver de fer el seu parlament en castellà,una llengua que, què voleu que us diga, a mi em sonava estran-ya, en un marc com el Montcada, parlant de la temàtica que s’hiparlava, davant un auditori catalanoparlant gairebé al cent per cent(els qui no ho eren, eren persones sensibles a les singularitatslingüístiques) i davant els seus familiars fragatins. Només em vaquedar l’esperança que, per reciprocitat, la jornada d’Osca fos encatalà…

Torno al títol de l’article. Gràcies a la Maria Ibarz perquè ambla seua conversa va compartir retalls de memòria històrica, unamemòria volgudament republicana, sense estridències, amb ladiscreció i la franquesa pròpies de qui ha viscut molts anys la condi-ció de perdedor davant els qui no tenien raó; amb el consell i lareivindicació de recuperar parcel·les de llibertat que alguns consi-deren que no tenen, entre les quals un gosa d’incorporar la reivin-dicació de recuperar les inquietuds culturals que van caracterit-zar l’esclat republicà, unes inquietuds que avui, com dèiem, nos’atendran de manera satisfactòria si no tenen el català com a vehi-cle i instrument natural de producció.

Des de la distància, però, deixeu-me que us desitgi dues coses:que Sant Jordi (un sant que no va existir) us haja estat propici ique la guerra de l’Iraq (que déu n’hi do, com ha existit) no hajatingut encara cap continuació.

Salut i República

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

L’Ajuntament de la ciutat deValència s’ha sumat a la censu-ra que ve cometent –pel quefa a la cessió de la Plaça deBous– la Diputació de Valèn-cia amb ACPV. En aquestaocasió, l’equip de govern muni-cipal del Partit Popular ha deci-dit denegar la cessió del Passeigde l’Albereda de València pera la celebració d’un espectaclemusical amb motiu de la diadadel 25 d’Abril i el 25è aniver-sari d’ACPV. El proper 10 demaig, ACPV tenia previst lacelebració d’un concert alPasseig de l’Albereda com acolofó de la tradicional mani-festació que amb motiu del 25

L’Ajuntament de València nega la cessió d’un passeig per a la celebració del 25 d’abril

Acció Cultural del País Valenciàd’Abril recorrerà els carrers dela ciutat. Tanmateix, des del’Ajuntament de València se’nsha fet arribar un escrit en laque se’ns notifica la denegaciódel permís per a celebrar aquestacte al lloc per nosaltres sol·lici-tat, i per contra se’ns proposala seua realització al PasseigMarít im. L’estratègia del’Ajuntament de València hasigut retardar la resposta a lanostra sol·licitud per fer invia-ble organitzativament la cele-bració de l’espectacle. Tanma-teix, des d’ACPV ja prevèiemquin anava a ser el tractedispensat pel govern de RitaBarberà i ja hem aconseguit el

permís de la Universitat deValència per realitzar el mateixacte al pàrquing del Campusde Tarongers. Des d’ACPVconsiderem antidemocràticl’intent del Partit Popular deboicotejar novament els acteslúdico-reivindicatius que lanostra entitat ve celebrant ambmotiu de la commemoració dela Batalla d’Almansa i el queaquesta va representar per alPaís Valencià. Consideremcínic que a última hora se’nspropose el Passeig Marítim; unlloc allunyat del centre deValència que pretén arraconar-nos a una punta de la ciutat itrencar la continuïtat del

programa d’actes del 25d ’Abr i l (man i f e s t ac ió iconcert). I per últim, ACPVconsidera intolerable quementre uns poden muntar elseu circ particular pagat ambdiners de tots i amb paellainclosa, a altres se’ns prohi-besca aquest espai públic per ala celebració d’un acte adreçata reivindicar –de debò– un futurmillor per a aquest país. El PP,davant el nerviosisme que liprovoca que els valencians iles valencianes reclamem elrespecte als nostres drets cultu-rals i nacionals, reacciona del’única manera que sap: amb lacensura i la prohibició.

Núm. 27. Maig de 2003TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

L’Aragó, un país català frustrat?Xavier Sebastià

El títol no és meu, ho he prescom a préstec, amb els inter-canvis geogràfics oportuns, delprofessor Vicenç Roselló iVerger, del seu article «Múrcia,un país català frustrat?». Aaquest treball vaig arribarmogut pel meu interès en lesterres de frontera, en la perifè-ria dels Països Catalans: elRoselló, l’Alguer, el Carxe, laFranja…

Avui sabem, per descomp-tat, animats per la referènciadel cronista Ramón Muntaner,de la bellesa –en termes quali-tatius, més que quantitatius–del català parlat a Múrciadurant la Baixa Edat Mitjana.I també coneixem la vitalitatque el català va tenir en totesles ciutats de la costa deSardenya (Càller, Sàsser) finsquedar reduït a l’Alguer. Però,i a l’Aragó, quina va ser l’ex-tensió territorial del dominilingüístic del català?

Saroïhandy assegurava que elcatalà arribava fins e l’Èsserai el curs inferior del riu Cincai que localitats com Camp,Graus, Montsó i Albalat deCinca eren de llengua catalanafins fa tres segles (es referia alsegle XVII). Aleshores, elspares de la pàtria aragonesavan fer sonar totes les alarmesdavant el perill catalanista.

Però avui, a la llum de ladocumentació històrica, ningúdubta que Binèfar, Graus oMontsó eren poblacions deparla catalana. No obstant això,a conseqüència de les sistemà-tiques repoblacions i els conse-güents desplaçaments humans,provocats després de contínuesi perllongades guerres com ladels Segadors, va desaparèixertal evidència lingüística. Peròallí està, com testimoniatge, elmanuscrit oposat en l’arxiuparroquial de la vila de Graus,titulat Llibre d’estatuts de laconfraria de Sant Nicolau,escrit en perfecta llengua cata-

lana, i els primers capítols dela qual daten de l’any 1516.

És el cas, també, d’Alcanyísi Casp, on la llengua catalanaresistiria fins la colonització ambcastellanoparlants duta a termeper les Ordres Militars en lazona. De fet, Mossè Valimañà,capellà nascut a Calanda isotxantre de la parroquial deCasp, va dixar escrites LosAnales de Caspe on acredita queel català era el parlar de Caspei voltants entorn a l’any 1594.

Bé és veritat que la dinastiacatalano-aragonesa va conque-rir i repoblar, majoritàriamentamb catalans, una estesa àreaque arribava fins el curs del riuMartí, descendia fins la matei-xa ciutat de Terol i es perllon-gava fins les serres de Gúdar iel Maestrat terolencs. Potserper una primerenca penetraciódel castellà, el català no vapoder consolidar-se. Les llen-gües desapareixen, però quedala toponímia, els cognoms i elstrets lèxiques presents en elsparlars locals.

Per tot l’esmentat més amunt,

podem afirmar que l’Aragó,com a Múrcia i Sardenya, ésun «país català frustrat», enca-ra que podria contribuir a crearun «espai català projectat» enels territoris abans referits,mitjançant el simple reconei-xement de la seva pertinença ala Comunitat lingüística cata-lana, amb la seguretat quecompartir una cultura i la llen-gua que li serveix de vehicle, nosuposa renunciar a la pròpiaidentitat, sinó engrandir-la imagnificar-la.

Cal preguntar-se, per exem-ple, fins on podria haver-seestès la llengua catalana si elsreis del Casal de Barcelonahaguessin traslladat, perevidents raons estratègiques,la capitalitat del vell regnearagonès cap a la seva fronte-ra oriental, en localitats ambforta tradició pactista, cone-gudes seus parlamentàries deCorts, com van exercir, ales-hores, les viles de Montsó,Casp o Alcanyís, dintre de laCorona d’Aragó.

X PREMI DE LITERATURA ERÓTICA 2003

«LA VALL D’ALBAIDA»BASES:1. Podran optar al Premi de Literatura Eròtica «La Vall D’albaida», obres de tema eròtic, originals i inèdites, escrites en valen-

cià, amb una extensió mínima de 50 fulls Din A4 mecanografiats a dos espais per una sola cara, de qualsevol gènere narratiu:novel·la, narracions, biografia, etc.

2. L’import del Premi convocat és de 4.600 euros (765.376 pessetes) i s’entendrà com a pagament dels drets d’autor dels 2.000primers exemplars que es venguen. De la resta d’exemplars venuts, l’autor percebrà un 10% sobre el preu de venda al públic,segons contracte amb Edicions Bromera.

3. El jurat el formaran Jeremies Barberà, Antoni Espí, M. de La Pau Janer, Josep Maria Morreres i el President de la Manco-munitat de Municipis de la Vall d’albaida, o persona en qui delegue, que el presidirà.

4. El llibre guardonat serà publicat per Edicions Bromera. Així mateix, Edicions Bromera tindrà una opciò preferent, durantun termini màxim d’un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades, si així ho recomana el Jurat. En cadascundels exemplars publicats es farà constar el Premi obtingut en el concurs i l’organització d’aquest a càrrec de la Mancomunitatde Municipis de la Vall d’albaida.

5. El Jurat seguirà el procediment de votacions successives fins a obtenir una majoria de vots a favor d’una obra determina-da, que serà la fuanyadora. Amb tot, si el jurat creu que cap de les obres presentades no assoleix la qualitat mínima per a serpublicada, el premi podrà no ser adjudicat. En cap cas, l’import del premi no serà fraccionat.

6. El termini de presentació d’originals s’obrirà el dia 15 de gener i es tancarà el dia 23 de maig de 2003. Les obres s’haurande trametre a la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida, carrer de Sant Francesc, núm. 8 46870-Ontinyent (telèfon 96291 15 83). Caldrà indicar en el sobre «per al Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida».

7. El premi s’atorgarà al voltant de la nit de Sant Joan, en una vetlada literària que s’anunciarà oportunament.8. Els originals, mecanografiats, enquadernats i perfectament llegibles, es presentaran per quintuplicat i caldrà fer constar a

la coberta, a més del títol corresponent, el nom de l’autor, l’adreça i el telèfon. Les obres també podran presentar-se sota pseudò-nim; en aquest cas, s’hi haurà d’acompanyar amb la plica corresponent.

9. Els originals no premiats es podran recollir, a partir de 30 dies després del lliurament, a la mancomunitat, dins d’un termi-ni màxim de tres mesos, transcorreguts els quals es procedirà a la destrucció dels originals no reclamats. La mancomunitat escompromet a retornar per correu les obres no guanyadores als autors que ho sol·liciten.

10. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació èntegra d’aquestes bases i dels drets i les obligacions que se’n deri-ven. Les qüestions no previstes en aquestes bases, les resoldrà el jurat segons el seu criteri.

Vista general de Binèfar

AR

XIU

DES

PER

TA F

ERR

O

Memòriacontral’oblit

HOMENATGEALS MAQUISEXECUTATSA ARNES

Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cincai l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català(reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionatsamb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon.Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el BaixCinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al consell editor de Quadernsde les Cadolles a través de les seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal deprogramar, fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituirla col·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell editor–format per membres de les dues associacions quedonen suport al projecte editorial– es publicaran,amb una periodicitat de dos mesos, en edicióde butxaca amb un tiratge de 800 a 1200exemplars i una extensió d’entre 50 i 80pàgines.

HOMENATGEALS MAQUISEXECUTATSA ARNES

Cm

ykAny 4 • núm. 27 • La Franja, maig de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

JesúsMoncadaa TamaritL’escriptormequinensà vavisitar l’IESLlitera, on vaparlar alsalumnes de laseua obra

Restauració monacalEl Monestir de Rueda a Escatró ha obertles seues portes amb una modernahospederia per atraure el turisme a la zona

Memòriacontral’oblit

Protestes a BenavarriEls veïns d’aquesta vila ribagorçana s’hanmobilitzat contra el projecte de construcciód’una planta de compostatge

QuadernsCadollesde les

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Adscrita al

Instituto de Estudios Altoaragoneses(Diputación de Huesca)

1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera3 Jesús Moncada Cabòries estivals4 Marià Lòpez Lacasa ElementsEN PREMSA

5 David Albesa Quin món més bèstia6 Artur Quintana La Vall de Balat