HISTÒRIA DE CATALUNYA - blocs.xtec.cat · Localització ge ogràfica de l'àmbit espacial de...

BATXILLERAT

Exemple d’unitat didàctica

Matèria optativa tipificada

HISTÒRIA DE CATALUNYA

Unitat didàctica: Mòdul 2. Unitat didàctica 1.Catalunya sota els Àustries (segles XVI-XVII)

Autor: Agustí Alcoberro i PericayCristòfol A. Trepat i Carbonell

Matèria optativa tipificada

HISTÒRIA DE CATALUNYA

Unitat didàctica: Mòdul 2. Unitat didàctica 1.Catalunya sota els Àustries (segles XVI-XVII)

Autor: Agustí Alcoberro i PericayCristòfol A. Trepat i Carbonell

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentDirecció General d’Ordenació Educativa

Edició: Servei d’Ordenació Curricularoctubre de 1997

ÍNDEX

PRESENTACIÓ ............................................................................................................................................. 5

OBJECTIUS DIDÀCTICS............................................................................................................................. 5

CONTINGUTS............................................................................................................................................... 6

PROCEDIMENTS ................................................................................................................................................. 6FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS ....................................................................................................... 6VALORS, NORMES I ACTITUDS ............................................................................................................................ 6

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE............................................................................. 7

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL ........................................................................................................ 7ACTIVITAT 1..................................................................................................................................................... 9ACTIVITAT 2....................................................................................................................................................10ACTIVITAT 3....................................................................................................................................................10ACTIVITAT 4....................................................................................................................................................11ACTIVITAT 5 ....................................................................................................................................................12ACTIVITAT 6....................................................................................................................................................12ACTIVITAT 7....................................................................................................................................................13ACTIVITAT 8....................................................................................................................................................14ACTIVITAT 9....................................................................................................................................................15ACTIVITAT 10..................................................................................................................................................15ACTIVITAT 11..................................................................................................................................................16ACTIVITAT 12..................................................................................................................................................17ACTIVITAT 13..................................................................................................................................................20

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA................................................................21

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL: ......................................................................................................21DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS ............................................................................................................21CRITERIS I ACTITIVATS PER A L'AVALUACIÓ.......................................................................................22TEMPORITZACIÓ.........................................................................................................................................23

Història de Catalunya: Unitat didàctica Catalunya sota els Àustries (segles XVI-XVII)

5

Presentació

Aquesta unitat abasta, en un sentit sincrònic, diferents factors i fenòmens d'unperíode cronològicament prou ampli: els segles XVI i XVII. Serveix, alhora, com aintroducció a les unitats següents (2 i 3), que analitzen amb més detall dosesdeveniments concrets: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió i lesseves conseqüències.

La unitat pretén conformar una visió de conjunt, prou operativa i flexible, quepermeti a l'alumne/a identificar i descriure els trets essencials d'un període sovintconsiderat complex. Es posa èmfasi, doncs, en els aspectes socials i econòmics,polítics i espirituals o ideològics. El fil conductor que estructura el contingutconceptual, i que dóna coherència al període, és el binomi canvi-continuïtat: lesdiferents realitats estructurants dels segles XVI i XVII són enteses alhora a travésde les permanències i ruptures amb la tradició medieval.

Es defuig l'explicació del període com una "decadència", concepte avui superat perla historiografia, i es subratlla el caire rigorosament modern de determinats elementsque la mentalitat popular i tradicional (i doncs, sovint les idees prèvies delsalumnes) ubica en l'època medieval (com ara el desplegament institucional de laGeneralitat i dels consells municipals, la compilació de les Constitucions o lamentalitat contrareformada).

D'altra banda, s'insisteix en les característiques peculiars de l'inseriment deCatalunya en l'imperi dels Àustries; és important, en aquest sentit, trencar qualsevolidentificació literal entre aquell model polític (una confederació d'Estats sota unmateix monarca) i l'actual (un Estat unitari amb autonomies); aquesta és unaconfusió molt freqüent entre els alumnes.

Objectius didàctics

1. Identificar les continuïtats i canvis de l'economia i la societat catalanes, basant-se en algunes fonts primàries o secundàries, al llarg dels segles XVI i XVIIrespecte de la Baixa Edat Mitjana.

2. Analitzar les continuïtats i canvis del govern de Catalunya durant l'època delsÀustries respecte de l'etapa medieval.

3. Analitzar el fenomen del bandolerisme català a partir de l'estudi d'un bandolerconegut i significatiu en la memòria col.lectiva de l'època.

4. Resumir l'impacte de la Inquisició i de la imposició de la Contrareforma catòlica ales terres catalanes durant l'Edat Moderna.

5. Comentar dues obres artístiques catalanes, ja siguin arquitectòniques o


6

plàstiques -una de renaixentista i una de barroca-, tot fent referència als tretsdefinitoris d'ambdós estils i a les mentalitats i sensibilitats que s'hi expressen.

CONTINGUTS

Procediments

1. Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes omoments històrics.

2. Localització geogràfica de l'àmbit espacial de diversos fets històrics a través del'ús de registres cartogràfics.

3. Elaboració de quadres-resum sobre aspectes institucionals i polítics.4. Elaboració i expressió de conceptualitzacions, generalitzacions, explicacions i

conclusions mitjançant registres gràfics i estadístics.5. Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1 Catalunya en l'imperi dels Àustries.2 L'Estat Català en l`època moderna.3 Economia i societat en l'època moderna. El bandolerisme.4 La Contrareforma i l'art barroc.

Valors, normes i actituds

1. Consciència de la complexitat i parcialitat de les divisions històriquesconvencionals.

2. Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.3. Actitud de tolerància i antidogmatisme.


7

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL

1. Aquesta imatge de Barcelona va ser publicada al Orbis Civitatis Terrorum, unaobra que incloïa dibuixos de moltes ciutats europees, a mitjan segle XVI.

a) Podries precisar des d'on ha estat dibuixada?

b) Descriu com era aleshores la ciutat.

c) Identifiques algun edifici?

d) Quines conclusions treus d'aquesta imatge quant a:

- la població,

- les activitats econòmiques,

- les idees dominants a la Barcelona d'aleshores.

2. El Palau del Lloctinent, o virrei, va ser construït a la plaça del Rei de Barcelona apartir de 1547. La façana del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume,va ser construïda per l'arquitecte Pere Blai l'any 1597.

a) Què en saps d'aquestes dues institucions: el lloctinent i la Generalitat?b) Quin edifici s'adiu més al mot "palau"? Quin té un estructura més pròpia d'una

fortalesa?c) A partir d'aquestes imatges, podries treure alguna conclusió sobre: rendes de

què disposava i funcions polítiques de cada una d'aquestes institucions?


8


9

Activitat 1 * Observa aquest mapa de l'imperi de Carles V i contesta les quatre preguntesposteriors:

a) Relaciona els territoris de Carles V amb les herències que va rebre dels seus

avis i àvies. b) A banda dels territoris europeus, quines altres terres pertanyien a Carles V? c) Carles V tenia 16 anys en fer-se càrrec d'aquest conjunt de territoris. Amb

quins problemes s'hauria d'enfrontar? Per què alguns historiadors han escrit queresultava un conjunt ingovernable?

d) Per què Catalunya va jugar un paper perifèric en l'imperi de Carles V? Amb

quins dos altres imperis era terra de frontera?


10

Activitat 2 * Aquest mapa que ve a continuació correspon a l'imperi de Felip II. Compara'l ambel mapa anterior i respon les preguntes posteriors:

a) Esmenta els dominis de Felip II en els diversos continents. b) Quins intercanvis comercials predominaven entre els territoris europeus i

Amèrica? I amb l'Orient?

c) Explica el sentit de l'expressió, atribuïda a Felip II:

En mis reinos nunca se pone el sol.

Activitat 3

* Heus aquí les dades de territori i població dels tres regnes peninsulars a la fi delsegle XVI. Dos d'ells pertanyien a la monarquia dels Àustries.

QUADRE: ELS REGNES HISPÀNICS A LA FI DEL SEGLE XVIEXTENSIÓ % POBLACIÓ % DENSITAT(Kmss) (hab.) (hab./kmss)

Corona de Castella 390.000 67,3 8.489.000 74,8 21,7Corona d'Aragó 100.000 17,2 1.358.000 12,0 13,6Regne de Portugal 90.000 15,5 .500.000 113,2 16,7

Font: John H. Elliott: La España imperial. Barcelona, Vicens Vives, 1965.


11

a) Expressa les dades d'extensió i de població en sengles gràfics circulars.Expressa les dades de densitat en un gràfic de barres.

b) Descriu el diferent pes territorial i humà dels diversos regnes peninsulars.

c) Assenyala els motius històrics que expliquen la diferent densitat de població delsregnes peninsulars d'aleshores.

Activitat 4

a) Assenyala les institucions de govern que ja existien a l'edat mitjana i les queapareixen en temps dels Àustries.

a) Explica la funció de cada una d'aquestes institucions.

Tribunal de la Inquisició Reial audiència

Lloctinent

Veguers i batlles

El govern de Catalunya (segles XVI - XVII)

PODER REIAL

PODER DE LA TERRA

A CATALUNYA

A LA CORT

REI

Braç popular

Generalitat

Braç eclesiàstic Braç militar

Consell d'Aragó

Consells municipals

CORTS


12

Activitat 5

* Durant els segles XVI i XVII hi va haver una forta polèmica constitucional entre lesautoritats reials i les autoritats de les institucions de la terra. Aquest text va serredactat el 1622 per encàrrec dels diputats de la Generalitat de Catalunya. Llegeix-lo atentament i respon les preguntes posteriors:

EL GOVERN DE CATALUNYA, SEGONS ELS DIPUTATS DE LA GENERALITAT "Les coses del Principat no se han de medir ni indicar conforme les de altres regnesy províncies, ahont los reys y senyors de aquelles son soberans senyors, ab tantaplenitud que fan y desfan lleys ad libitum y governen com volen a sos vassalls. (...) A Catalunya, lo supremo poder y jurisdicció de la província no.l té sa majestat asoles, sinó sa majestat y los tres brassos y staments de la província, que tenenpoder absolut y supremo de fer y desfer lleys y mudar la màchina y govern de laprovíncia." Per los diputats del General de Cathalunya (1622) (Citat per: AA.VV.: Terra deMarca. Història de Catalunya. Madrid, Alhambra, 1989, p. 84) GLOSSARI: ad libitum: al seu gust

a) Resumeix el contingut d'aquest text. b) Defineix els conceptes pactisme i absolutisme a partir d'aquest text.

Activitat 6 El frare Miquel Agustí va publicar el 1617 un tractat d'agricultura anomenat Llibredels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril. Aquest text descriu els diferentspassos seguits per al conreu de blat. Llegeix-lo atentament, tot utilitzant quan calguiel glossari que hi ha a la fi del text, i respon les preguntes posteriors.

EL CONREU DEL BLAT EL SEGLE XVII Totas las terras que estan destinadas a produyr gra se han de acomodar en lohyvern a l'Advent, en femar-las ab fems de estable o de bestiar menut (...) També és bo, sihan segat alt quan han recullit lo blat, a l'agost o setembra posar foc al rostoll, y serveix defems. Alguns feman per Sant Martí de l'hivern, a la fi de la tardor, perquè aprés vénenpluges de sobre a bon temps. (...) Altres esperan de femar al mes de març, per rebre aprésles pluges de l'abril. Lo forment vol dos llaurons. Aprés que és femat lo camp, abans de sembrar, ço és,aprés que és escampat lo fems, encontinent se ha de llaurar per cobrir-lo. (...) L'altresegon llauró se ha de fer a la primavera (...) Y si lo agricultor farà reposar dos anys la terradel forment, serà millor. En les terres que són trempades se sembra en lo mes de octubre (...) Aprés que la


13

sement serà distribuïda en la terra, encontinent convindrà fer lo darrer treball: cobrir lallavor. Quant la primavera serà vinguda, que los blats hauran ja posades les rels fermas,convindrà aixercolar: arrencar y netejar-los de les dolentas herbas.

Lo darrer treball, per lo qual se ha presa tot l'any tanta pena, són les meses:despullar o segar los forments, o blats, lo qual se ha de fer quan ells seran madurs, y açòse conexerà com començaran a venir grochs. Lo blat segat serà ajustat y posat en garbas y aprés se conduirà a la era. Ara norestarà més del darrer treball del conreu, sinó batre lo blat. (...) En los terratoris ahont y haeugadas, los baten ab una o dos o tres vergas de eugas, que cada verga fan dotze eugas(...) Altres baten ab flagell, que és lo més pobre batre. Miquel Agustí: Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril (Perpinyà, 1617)(edició facsímil: Barcelona, Altafulla, 1988) GLOSSARI - Advent: el temps que precedeix la festa de Nadal i comença el quart diumenge abans

d'aquesta festa - encontinent: de seguida, immediatament - flagell: assot donat amb una eina similar al fuet - forment: tipus de blat - garba: feix d'espigues tallades - guaret: terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un o més anys per deixar-la

reposar - rostoll: la part de tiges de blat o altre cereal que romanen al camp després de la sega - trempada: de clima tebi o de bona qualitat

a) Organitza aquestes dades en un eix cronològic que abasti 3 anys. b) Explica, a través d'aquest eix cronològic, què era el guaret. c) Quines informacions et dóna aquest text sobre el nivell de desenvolupamenttècnic de l'època?

Activitat 7

PRODUCTIVITAT AGRÍCOLA DE LES TERRES DEL TERME DE TERRASSA ALSEGLE XVII.

Les terres de primera qualitat ocupen un 16 % i produeixen quatre quarteres decollita per cada quartera de llavor sembrada. Les terres de segona qualitat abarquen el 41 % i produeixen tres quarteres de collitaper cada quartera de llavor sembrada. Les terres de tercera qualitat (les més dolentes) ocupen el 43 % i produeixen duesquarteres de collita per cada quartera de llavor sembrada.


14

Font: (R. Doménech, Los arrendamientos en la villa de Terrassa (tesi de llicenciaturapresentada a la U.A.B.), adaptat per Roser Batllori i Montserrat Casas:L'ensenyament de la història a l'escola: societat i territori al Vallès Occidental.Barcelona, I.C.E. U.B., 1982) GLOSSARI - quartera: unitat de volum equivalent aproximadament a 70 litres

a) Si es sembraven cent unitats de llavor (per exemple: cent quarteres) demanera proporcional en les terres de les diverses qualitats d'aquest municipi,quantes se'n collien? Si de les quarteres collides se'n reservaven cent per a la sembra de la properaanyada, quantes arribaven efectivament al consum humà? Quants grans, doncs, podien ser collits, i quants podien ser menjats per cada grasembrat? b) Quines conclusions n'extreus, quant als rendiments agraris d'aleshores? c) Qui, a més del camperol, es beneficiava d'una part de la seva collita?

Activitat 8

CRONOLOGIA COMPARADA

DOS BANDOLERS: PEROT ROCAGUINARDA I JOAN SALA, SERRALLONGA

Rodona: Perot RocaguinardaSubratllat: Serrallonga.

1582:Neix a Oristà (Osona).1594:Neix a Viladrau (Osona).1601:Marxa a Vic, amb la intenció d'aprendre un ofici.

Inicia la vida bandolera.1602: Ocupa el palau bisbal de Vic amb una colla bandolera. Gitat de pau i treva.1607-1611: Període de màxima actuació.1609: Participa en la guerra privada entre els cavallers de Sant Joan i el noble

Rafael de Biure a Vallverd (Conca de Barberà), en favor dels primers.1610: Assetja Vic amb 200 homes.

Col.labora amb el comte d'Empúries contra les mobilitzacions dels seusvassalls.

1611: Col.labora amb el monestir de Ripoll en la lluita contra la vila.Col.labora amb els canonges agustins de Sant Joan de les Abadesses contrael bisbe de Vic.


15

Indult reial. Es trasllada a Itàlia com a capità dels terços del rei.1618: Es casa amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serralonga de Querós (la

Selva), on es trasllada.1622: Fora de la llei per una delació, inicia la vida bandolera.1627-1630: Període de màxima actuació.1630: Fuig a França.1631: Un noble francès de frontera lliura a les autoritats reials alguns membres

importants de la quadrilla.1632: Retorna al Principat, molt afeblit.

Amistançament amb Joana Massissa.1633: És detingut.1634: És executat.1635: Viu a Nàpols on continua essent oficial de l'exèrcit. Darrera notícia coneguda.

GLOSSARI:

- gitat de pau i treva: posat fora de la llei (el nom apareix en les llistes demalfactors perseguits per la justícia).

a) Situa aquestes dades en un doble eix cronològic. b) Elabora una composició amb les semblances i les diferències entre la vida

d'aquests dos bandolers.

Activitat 9

UN TESTIMONI DESCRIU PEROT ROCAGUINARDA (1609)

"Home espigat, prim, flach de cara, ab algunes rugues, ab poca barba, casi tirant aroig, qui portava un barret de molt bona talla ab unes plomes (que.m par n'hi haviauna de vermella) que li cobrien lo sombrero que portava unes mitges vermelles yvestit de un color que quasi pardejava, de diversos colors, y en lo dejús de la barbatenia un senyal o colp."

Citat per Lluís M. Soler i Terol: Perot Rocaguinarda (1909)

a) Què et diu aquest text sobre: el físic, la psicologia i el poder d'aquest bandoler?

b) A través d'aquesta descripció, intenta dibuixar-lo.

Activitat 10

L'EXECUCIÓ DE SERRALLONGA, SEGONS EL DIETARI DEL CONSELL DECENT (8 de gener de 1634)


16

"En aquest dia fonch sentenciat Joan Sala, àlias Serrallonga, natural de la parròquiade Viladrau, bisbat de Vich, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla que haviamolts anys que regnava. Fonch la sentència de cent assots, axorellat, aportat ambcarretó, atenallat, fets quatre quartos y lo cap posat en una de les torres del portalde Sant Antoni de la present ciutat [Barcelona]. Anima eius requiescat in pace.Amen."

Citat per Joan Reglà: El bandolerisme català del Barroc.

GLOSSARI

Axorellat: amb les orelles tallades

a) Explica els passos que va seguir l'execució d'aquest bandoler. b) Quin sentit té l'expressió: que havia molts anys que regnava?

Activitat 11

CRONOLOGIA: LA CONTRAREFORMA A CATALUNYA

Font 1 1545-1563:Concili de Trento. 1559:Prohibició d'estudiar a l'estranger. 1563-1578: Gran activitat de la Inquisició de Barcelona. Nombrosos actes de fe. 1569: Detenció dels diputats de la Generalitat per un conflicte amb la Inquisició. 1572: Creació del Seminari de Tarragona, al qual seguiran altres. 1573: Establiment de la censura prèvia de llibres. 1593: Creació de la diòcesi de Solsona. 1602: Acte de fe a Barcelona. 1610: Expulsió dels moriscos. 1618-22: Persecució de bruixes en moltes comarques.


17

Font 2

PROHIBICIÓ D'ESTUDIAR A L'ESTRANGER Que de aquí en adelante ninguno de los nuestros súbditos y naturales, eclesiásticosy seglares, frailes y clérigos ni otros algunos, no puedan ir ni salir de estos reinos aestudiar ni enseñar ni aprender ni estar ni residir en universidades, estudios nicolegios fuera de estos reinos; y los que hasta agora y al presente estuvieren yresidieren en las tales universidades, estudios y colegios se salgan y no estén másen ellos dentro de cuatro meses después de la data y publicación de ésta nuestraley. Felip II (22/XI/1559) a) Per quins motius Felip II va prohibir estudiar a l'estranger a tots els seus súbdits? b) Quines conseqüències se'n van poder derivar? c) Quines altres mesures, citades en la cronologia anterior (font 1) van contribuir al

tancament dels regnes hispànics?

Activitat 12

• Observa atentament aquestes fotografies, que corresponen a un edificirenaixentista i a un altre barroc, i respon les preguntes posteriors.


18


19

a) Descriu cada und'aquests edificis, ambajut del lèxic d'art que jaconeixes.

b) A través de l'explicaciódel professor/a (o de leslectures quet'encarrega) anota en undoble quadre lescaracterístiques del'arquitecturarenaixentista i de l'arqui-tectura barroca.


20

Activitat 13

* Observa atentament aquestes imatges i respon les preguntes posteriors:

RENAIXEMENT I BARROC: ARTS PLÀSTIQUES

a) Descriu cada una d'aquestesobres, amb ajut del lèxic d'artque ja coneixes.

b) A través de l'explicació delprofessor/a (o de les lecturesque t'encarrega) anota en undoble quadre les caracte-rístiques de la pintura i l'es-cultura renaixentistes i de lesbarroques.


21

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL:

1. Lectura i anàlisi d'una imatge coetània de Barcelona; ha de permetre introduir jaelements de continuïtat (p.e.: les conseqüències de la crisi baixmedieval, visibles enla manca d'edificació d'una bona part del recinte emmurallat), però alhora mostrar lavitalitat de la ciutat.

2. Comparació de dos palaus institucionals del segle XVI; ha de permetre reprendreel concepte "Generalitat", tot fent constar l'augment de la seva estructura ipressupost al llarg de l'edat moderna, i introduir el concepte "lloctinent".

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

1. Anàlisi, a través de les activitats 1 i 2, de la magnitud de l'imperi dels Àustries idel caire perifèric de Catalunya en aquest conjunt; ha de permetre identificar lesdiferències territorials entre l'imperi de Carles V i el de Felip II, la castellanitzacióde l'imperi en temps d'aquest segon monarca i el doble caire de frontera deCatalunya (amb França i amb l'imperi otomà, a través de la Mediterrània) dinsaquest entramat territorial.

2. Elaboració de gràfics estadístics, descripció i explicació de la diversitat territoriali poblacional dels diversos regnes hispànics, a través de l'activitat 3. L'activitatha de permetre identificar l'escàs pes territorial i poblacional de Catalunya encomparació amb la Corona de Castella i pot permetre elaborar hipòtesis de futur.

3. Explicació del sistema de govern de Catalunya, i dels elements de continuïtat ide canvi respecte a l'edat mitjana, a través de l'activitat 4.

4. Definició dels conceptes pactisme i absolutisme a través de la lectura i anàliside l'activitat 5.

5. Anàlisi de les tècniques i els rendiments agraris de l'època, i dels elements decontinuïtat amb l'edat mitjana, a través de les activitats 6 i 7. Les activitatspermeten exemplificar, d'una manera plàstica, conceptes complexos com guaret,productivitat agrària o llei de rendiments decreixents.

6. Descripció de la vida i la mort dels bandolers Perot Rocaguinarda i Serrallonga através de les activitats 8, 9 i 10. Els dos personatges són presentats, alhora, coma individus concrets i com a models, que poden caracteritzar (en les semblancesi diferències) una tipologia social.

7. Explicació per part del professor/a dels objectius de la Contrareforma i del seuprocés d'imposició a Catalunya, amb utilització del document 11 com a materialcomplementari.


22

8. Anàlisi de les causes i conseqüències de la impermeabilització dels regneshispànics iniciada per Felip II, a través de la lectura del document 11.

9. Establiment dels trets fonamentals de l'art renaixentista i de l'art barroc, a travésde l'observació de les activitats 12 i 13.

CRITERIS I ACTITIVATS PER A L'AVALUACIÓ

Objectiu 1

.Identificar les continuïtats i canvis de l'economia i la societat catalanes, basant-se enalgunes fonts primàries o secundàries, al llarg dels segles XVI i XVII respecte de laBaixa Edat Mitjana.

Activitat d'avaluació

L'activitat 5 permet establir els elements de continuïtat, quant a la base econòmica.És possible elaborar noves activitats similars a través d'altres estudis de rendimentsagraris o de l'anàlisi d'imatges (gravats realistes de paisatges, escenes costumistesde taulellets de ceràmica, etc.).

Objectiu 2

.Analitzar les continuïtats i canvis del govern de Catalunya durant l'època delsÀustries respecte de l'etapa medieval.


El document 4 permet elaborar diversos tipus d'activitats d'avaluació: reproducciócompleta o parcial (escriure elements en blanc) de l'esquema; descripció de lesfuncions i composició de cada institució; comentari general, tot assenyalant elselements de canvi i continuïtat respecte a l'edat mitjana.

Objectiu 3

.Analitzar el fenomen del bandolerisme català a partir de l'estudi d'un bandolerconegut i significatiu en la memòria col.lectiva de l'època.


L'activitat b) suggerida per al document 8 permet avaluar aquest objectiu. També éspossible centrar-se només en un dels dos bandolers esmentats i veure'n lesderivacions literàries coetànies (al Quixot en el cas de Rocaguinarda, i en romançosde cec i cançons populars en el de Serrallonga).


23

Objectiu 4

.Resumir l'impacte de la Inquisició i de la imposició de la Contrareforma catòlica a lesterres catalanes durant l'Edat Moderna.


Pot ser l'objecte d'una composició personal per part de l'alumne/a (si convé,emprant com a element complementari el document 11). Les preguntes suggeridesal voltant del document 12 també poden acomplir la funció avaluadora d'aquestobjectiu.

Objectiu 5

.Comentar dues obres artístiques catalanes, siguin arquitectòniques o plàstiques --una de renaixentista i una de barroca-- tot fent referència als trets definitorisd'ambdós estils i a les mentalitats i sensibilitats que s'hi expressen.

Activitats d'avaluació

Les activitats suggerides al voltant dels documents 13 i 14 poden servir com amodel per a l'organització d'activitats avaluadores al voltant d'aquest objectiu.

TEMPORITZACIÓ

El desenvolupament d'aquesta unitat, que acompleix una funció introductòria almòdul, pot organitzar-se en set sessions lectives d'una hora.

L'apartat 1 del bloc de fets, conceptes i sistemes conceptuals (Catalunya en l'imperidels Austries), que aplega les activitats 1 i 2, pot ser objecte de dues sessions declasse.

L'apartat 2 (L'Estat Català en l`època moderna), amb les activitats 3 i 4, pot serobjecte d'una sessió.

L'apartat 3 (Economia i societat en l'època moderna. El bandolerisme), organitzat alvoltant de les activitats 5 i 6, pot ser objecte de dues sessions.

L'apartat 4 (La Contrareforma i l'art barroc), que aplega les activitats 7, 8 i 9, pot serobjecte de dues sessions.

HISTÒRIA DE CATALUNYA - blocs.xtec.cat · Localització ge ogràfica de l'àmbit espacial de...

Documents

Transcript of HISTÒRIA DE CATALUNYA - blocs.xtec.cat · Localització ge ogràfica de l'àmbit espacial de...