Apunts Pentateüc i LLibres Històrics

8/16/2019 Apunts Pentateüc i LLibres Històrics

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-pentateuec-i-llibres-historics 1/32

P ENTATEUC I L LIBRES

H ISTÒRICS

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Can elles

Pentateuc i !li"res #istòrics, $rancesc %amis &arder



PE TATE(C ) ! !)*%ES # )ST+%)CS

&E-

1. S)T(AC)/ &) S E! C ( T &E !A SSEE........................................................................................1.1. Pentateuc.............................................................................................................................1.2. &euteronomi.......................................................................................................................

2. #)ST+%)A &')S%AE!.........................................................................................................................2.1. Proc3s 4istòric.....................................................................................................................

2.1.1.1900 aC: cananeus i arameus...........................................................................................2.1.1. Moviments migratoris.......................................................................................................2.1. . 1750 aC: Hicsos...............................................................................................................2.1. . Primer èxode hebreu........................................................................................................2.1.5.Segon èxode hebreu..........................................................................................................2.1.6. Pobles del mar .................................................................................................................

2.2. )nter7retaci8 teològica i 7roc3s escri7tur9stic....................................................................

2.2.1. enominaci! b"blica........................................................................................................2.2.2. #xode hist$ric..................................................................................................................2.2. . %utges..............................................................................................................................2.2. . &ei avid ........................................................................................................................2.2.5. &ei Salom!......................................................................................................................2.2.6. %eroboam.........................................................................................................................2.2. . 'l regne del (ord: )srael .................................................................................................12.2.;. 'l regne del Sud: %ud*.....................................................................................................12.2.:. '+e,uies ..........................................................................................................................2.2.10. %osies............................................................................................................................2.2.11. e-ortacions..................................................................................................................

2.2.12. .ir 'l /ran ....................................................................................................................2.2.1 . 'l -oble de la erra i 'l reste d )srael ...........................................................................1;2.2.1 . 'sdres i (ehemies..........................................................................................................2.2.15. 2lexandre Magne...........................................................................................................2.2.16. Ptolomeus i sir*cides.....................................................................................................22.2.15. 2nt"oc )3 '-i4anes.........................................................................................................22.2.16. inastia asmonea...........................................................................................................

2. . #istòria de la redacci8 del 7entateuc.................................................................................... E-<=ES) .........................................................................................................................................

.1. Con>uesta de eric8...........................................................................................................

.2. Sacri?ici )saac.....................................................................................................................

. . %edacci8 Esdres i e4emies............................................................................................... . Sentit i 7ro@ecci8 d'Esdres 6.............................................................................................

.5. El relat del Sina9.................................................................................................................

.6. Pròleg i E79leg de la *9"lia................................................................................................




1. S)T(AC)/ &) S E! C ( T &E !A SSEE

1.1. PE TATE(C

Penta ol dir Bcinc i teca B?unda . En a>uell tem7s, cada lli"re es guarda a dins un rotlle i edins una Dm?ora. Com >ue 4i 4a ia cinc lli"res, 4i 4a ia cinc B?undes . Per tant, etimològicB7entateuc ol dir cinc lli"res. Es conta la 4istòria des de >ue &3u a crear Cel i Terra ?ins >ue

a morir so"re el mont Ta"or. A>uests lli"res narren moltes 4istòries 7erò estan molt entremesclam" les !leis, 7er aiFò els @ueus tam"3 les anomenen B!li"re de les !leis , >ue es tro"en condenen els 10 manaments, resumi"les en una Gnica llei >ue tro"am a ! 1:.2H BSiau sants com &3u 3s(na 7ersona mani?esta a la santedat >uan testimonia a la santedat de &3u. Is sant a>uell >ui di

ida re?lecteiF la llum de &3u. Ara "3, 7er mostrar a>uesta llum, cal un mirall interior trans7arerall >ue es mant3 net 7er la 4umilitat i la 7regDria.

1.2. &E(TE% M)

&es7r3s del Pentateuc e el &euteronomi, classi?icat enH

1. Hist$ria deuteronomiustaKdtLH osu3, utges, 1 Samuel, 2 Samuel, 1 %eis, 2 %eis. Ens na4istòria >ue a"ra a des del moment en >ue osu Nsuccessor de Mois sO comen D a co

terra 7romesa, ?ins al moment en >ue l'em7erador "a"ilònic, E ilJMerodac, alli"era el rei nies. A>uests lli"res estan escrits en 4e"reu i ens narren la 4istòria d')srael 7erò no es limitdonar dades, tam"3 ?an una aloraci8 del >ue 4a ?et cada monarca.

2. Hist$ria Cronista KcrLH 1 Cròni>ues, 2 Cròni>ues, Esdres i e4emies. Conta la 4istòrid'Adam i E a ?ins al :; aC. Estan escrits Cròni>ues 1 i 2 en 4e"reu, mentre >ue Esdres i mies t3 ?ragments en 4e"reu i ?ragments en arameu. A>uests lli"res es an escriure en ement d'entrada en contacte am" el m8n 4e"reu i el 7o"le 4e"reu necessita a recu7erar el

DnimH 4o a ?er o" iant allò 7ositiu de la se a 4istòria i o"lidant una mica allò negata>uests lli"res a7areiF molt so int el er" 4e"reu Bcercar , cercar a &3u. AiFò 3s aiF9 dins la ida >uotidiana cal cercar a &3u, 7er>u 3s on 4i 4a &3u.

. Hist$ria Macabea:1 Maca"eus i 2 Maca"eus. Ens narren com, entorn al 1 0 aC, Palestina es

1




a en mans de l'im7eri sel ucida, un im7eri oriental. En a>uest conteFt, Ant9oc ) intentDcar l'im7eri i alentJse d'a>uest 7reteFte, els germans maca"eus es an re oltar contra adomini estranger i am" tan d'encert, >ue els maca"eus Nalguns @ueusO aren triom?ar

constituir un 7a9s inde7endent. o 4o aren aconseguir 7er>u tenguessin un gran eF rci 7er>u l'im7eri sel ucida tenia enormes di?icultats. Ens narra la 4istòria d'a>uesta guerrnom"roses re?leFions, so"retot a 2 Maca"eus, on tro"am un eFcelQlent resum de la teologl'AT. Am"d8s ens 4an arri"at en llengua grega, el >ue signi?ica >ue sols es tenen 7er re elles Antigues Esgl3sies rientals, a les rtodòFes i al m8n Catòlic.

6 Hist$ries 'xem-lars KeFLH

aO To"itH no elQla, no 3s un lli"re 4istòric, >ue ens narra >ue al 522, des7r3s de la con>s9ria d')srael, To"it 3s un descendent d'uns de7ortats i ensen a la misericòrdia.

"O uditH conta >ue els assiris olgueren con>uerir el m8n sencer, l'em7erador ordenD neral >ue con>uer9s Palestina, 7erò udit 4o im7edeiF. Sols ens 4a arri"at en grec i tot iuna no elQla 7ret3n sem"rar dins els lectors l'es?or 7er lluitar 7er de?ensar la ?e.

cO EsterH ens narra com una reina de la cort 7ersa aconsegueiF alli"erar al seu 7o"le de secuci8. Escrit en 4e"reu, 7erò am" a?egitons grecs, 7ret3n instruir >ue >ualse ol mome "o 7er 7redicar l'e angeli.

dO %utH ens narra com l'amistat es una ?orma de iure la santedat, escrit en 4e"reuO. Pobles del mar

2




2. #)ST+%)A &')S%AE!

2.1. P% CIS #)ST+%)C

2.1.1.1900 aC: cananeus i arameus

SituemJnos a Palestina l'an 1:00 aC. &ins )srael 4i 4a"ita un contingent de gent anomenada elnaneus. S8n una societat tri"al, ?ormada 7er tri"us. #a"iten en 7etits llogarets i s8n gent sedentDrcada llogaret tenen un santuari central. Al tem7le 4i 4a ia un altar, ?ormat 7er una roca, >ue a allocs 4a ia estat ?olrada 7er 7edra tallada. So"re a>uests altars s'4i o?erien sacri?icis, so"retot eAiFò era aiF9 7er>u els animals eren molt cars,no es mata en, 7er aiFò s'o?eria un culte egeten esde eniments im7ortants es sacri?ica a un animal.

A>uesta cultura cananea tenia, com tota cultura antiga, una ?e 7oliteista, car eien darrere cadamen natural la 7res ncia d'un d3u >ue 4o ?eia ?uncionar. &'entre tots a>uests d3us, el m3s im7or*aal, el d3u >ue regula a les turmentesR "3, m3s >ue les turmentes el clima i 7er aiFò era el m3s tant 7er una cultura agrDria.

*3, retornem al nostre altar. A cada altar 4i 4a ia di erses Dm?ores i dins una d'a>uestes s'4i truna estDtua del d3u *aal, re7resentat am" un toro o am" un llam7. Ara "3, 7er als antics, tots els

ana en en 7arellesR 7er ells era la 7arella *aal. uan deien >ue cada d3u era un matrimoni de doolien dir >ue a &3u se'l 7ot contem7lar des de 2 7ers7ecti esH en 7ers7ecti a 7aternal i en 7ers

maternal. !a religi8 cananea no 3s una religi8 de "Dr"ars.

Ara "3, a l'an 1:00 aC es d8na un gran 7ro"lema a Meso7otDmiaH es desencadena la iol nccon ulsions a Meso7otDmiaR el >ue originD >ue sortissin a emigrar els 7o"les arameus. Els aramuna gent molt com7licada. Els arameus es dirigiren ca7 a totes direccions 7erò so"retot ca7 a Egi7

Els arameus es caracterit a en 7er ser gent semita, de ra a i cultura distinta als cananeus. Aarameus emigren ca7 a Egi7te i 4an de 7assar 7er Palestina. Emigren 7er clans, e?ectuen emigraclDni>ues. En el m8n antic, tot ?unciona a 7er ?am9liesH di erses ?am9lies ?an un clan i di ersouna tri"u. Cada clan a em7rendre l'emigraci8 7el seu com7te.




A>uests clans eren nòmades i i ien de la ramaderia. A ui en dia un ramader t3 la se a guar 7astura. &oncs "3, antigament la gent es mo ia am" les emigracions de mam9?ers i s'ana en a7rdels animals, tenien a l'a"ast tots els animals >ue olien i el seu culte era "Dsicament animalH es

ca en animals a &3u, car era el >ue 4a ien de menester. Els seus tem7les tam"3 eren nòmadesH uFa de ?usta dins la >ual es 7orta a una llosa >ue ?eia d'altar i els instruments 7er sacri?icar l'anima

Tenien molts d3us, 7erò el m3s relle ant era BEl , l'eF7ressi8 semita 7er re?erirJse a &3u. ABEl tenia una es7osa, BAs4era . Am" aiFò olien dir no tant >ue 4i 4agu3s un matrimoni, si&3u es 7odia contem7lar des de l'as7ecte mascul9 o des de l'as7ecte ?emen9. El d3u BEl era el els guia a 7er la se a ruta 7el m8n.

Cal tenir en com7te >ue a>uesta noci8 de &3u >ue es 7ot contem7lar des de 2 7ers7ecti es guardada dins la SSEEH esGs es dirigeiF a &3u com un ar8, ara "3 dins l'E angeli, a la 7arD$ill Pròdig sorgeiF Bl'entran a es commou , re?erintJse a l'as7ecte ?emen9.

2.1.1. Moviments migratoris

Els arameus entren el 1:00 aC a Palestina 7er la ona del ord, am" la intenci8 d'arri"ar a Egi7tPalestina 4i tro"en un 7a9s enormement ? rtil, 7erò 3s un 7a9s enormement 7o"latR 7erò de ca7 a 7a9s m3s des rtic 3s i men s gent 4i 4a. El 7rimer contingent >ue da alla ca7 a Egi7te es a as 7arcialment al Sud de Palestina, a *eers4e"a. A *eers4e"a es tro"en 2 7o"lacionsH els cananeus @sents i els arameus >ue s'4i an assentant.

(n segle des7r3s, 4i 4a una altra emigraci8 aramea ca7 a Palestina. Is una 7oca es7ecialH lesgracions @a 4an aca"at 7erò encara 4i 4a un ?luFe reduUt d'emigrants >ue entren a Palestina 7A>uest contingent emigra 7er motius 7urament la"orals, 7er tro"ar una ?eina i un lloc on iure dinlestina. S'instalQlen a una comunitat cananea anomenada *etel. S'instalQlen com a esclaus dels ca

a una "arriada entorn de *etelR 7erò allD >ui domina s8n els cananeus.

(n 7o>uet des7r3s, e una altra emigraci8 arameaH surten de Meso7otDmia, creuen el ordD i len a una localitat im7ortantH Si>uem. Per tant, so"re el 1 50 aC @a 4i 4a alguns assentaments al Sud, E"ron i *ers4e"aR al centre, *etel i Si>uem.




2.1. . 1750 aC: Hicsos

El 1 50 aC, es d8na dins el m8n riental un ?enomen im7ortantH la re oluci8 dels 4icsos. Elsa ui en dia encara no se sa7 del tot "3 >ui eren. Sa"em >ue eren un gru7 im7ortant de gent 7roc

d'Vsia >ue el 1 50 arri"D a Egi7te. !'im7eri egi7ci del moment es caracterit a a 7els B?araons 7aEls ?araons 7astors es 7reocu7aren molt9ssim 7el desen olu7ament d'Egi7teH o"riren canals, des 7aren el regadiu i la ramaderia, l'artesania... Ara "3, ?eren d'Egi7te un 7a9s molt desit@a"le 7elsgers i a m3s, no tenien un gran eF rcit.

Per tant, els 4icsos, un conglomerat im7ortant de gent asiDtica, entraren a Egi7te i n'assumiren derR tot i >ue no am" iol ncia, i romangueren a Egi7te ?ins al 1550 aC. Els 4icsos >uedaren im 7er la cultura eg97cia, tant, >ue a"andonaren la se a religi8 i llengua a ?a or de les corres7onentcies. Els 4icsos es camu?laren dins Egi7te.

A>uest contingent d'4icsos, arrossegaren gent a mesura >ue anaren 7assant 7er Palestina, tammites nòmades de PalestinaR els >uals es retro"aren am" els >ue anteriorment 4a ien emigrat a ECal recordar a Manet8n, un sacerdot de la religi8 egi7cia >ue m3s o men s so"re el s. )) o )) aCgu3 una 4istòria d'Egi7teR des >ue Egi7te a comen ar ?ins >ue ell i ia. A>uest sen or di id9ria d'Egi7te en 0 dinasties. A>uesta 4istòria es a 7erdre, 7erò $la i ose? 4a ia d'escriure so"re

"reus i co7iD alguns ca79tols sencers de la 4istòria de Maneton. Conser am Maneton sols 7els esose?.

Maneton 7arla a molt malament dels 4icsos, car els egi7cis aren guardar sem7re un mal recol'eta7a 4icsia. Els 4icsos cometeren un greu errorH deiFaren sense ocu7ar la ona sur del 7a9s, on?ugiaren els ?araons egi7cis. A 7artir del 1 50 aC els ?araons del Sud euen la 7ossi"ilitat d'eF7u4icsos Ncar re"en el su7ort de l'im7erina"ataO i reJaconseguir el control total del 7a9s. AiFo 4o ?a "et, >ui ?ou succeUt 7er WJMoses, >ui culmina la tasca anteriorment comen ada. So"re el 1

s'aconsegueiF eF7ulsar els 4icsos d'Egi7te.

En el moment en >u WJMoses recu7era el control de tot Egi7te, tam"3 s8n eF7ulsats els semsidents a Egi7te. BWJMoses ol dir B$ill del d3u W . Els 4icsos atra essaren tot Palestina i es dins Vsia. Els semites s'assentaren al Sud de Palestina, car @a 4i 4a ia assentat tot un con@un

5




7ro7 d'E"ron i *erFe.

2.1. . Primer èxode hebreu

Am" l'arri"ada d'a>uests nous semites a Palestina els cananeus 7assen a ser dominats 7els semA>uesta arri"ada de semites al Sud de Palestina s'anomena 7rimer Fode 4e"reu, des d'Egi7te ?inslestina. &e mentre, a Egi7te, >uan s8n eF7ulsats els 4icsos, comen a l')m7eri ou. !')m7eri ol'eta7a dels grans ?araons, l'eta7a >ue m3s coneiFem. Is l'eta7a dels $araons %eis, car 3s durant l') ou >ue Egi7te s'eF7and9 7er Vsia.

Cal mencionar de l')m7eri ou a l'em7erador Ameno?is ) , >ue i 9 entorn al 1 50 aC. Amenes tro"D am" >ue el ?ara8 anterior 4a ia duit ?ins Egi7te un ti7us de religi8 molt m3s intimista N 7ersonal, re?leFi8 7ersonal, direcci8 es7iritualO. A>uest ?ara8 Ameno?is ) es casD am" e?ertitd8s im7ulsaren la religi8 intimista. Ameno?is ) 4o dugu3 a tal ni ell >ue se li a oc8rrer trasllareligi8 a una altra dimensi8.

En a>uell moment, el d3u im7erant era Amon, >ue s'adora a sota la re7resentaci8 del Sol. Ed'Ameno?is es 7ronunciD BAmono?is ) , 7el >ue signi?ica a Bsom el ser ent del d3u Am8nsi era ell el re7resentant de d3u a la terra, aga?a a el nom del d3u m3s im7ortant.

A>uest ?ara8, @untament am" e?ertiti im7ulsaren el can i de >ue el d3u m3s im7ortant 7assaAton, re7resentat 7er la corona solar. Ell es a 7assar a dir AXenaton, Badorador del d3u de la solar . El su"stitu9 TutanXaton, >ui restitu9 la 7rDctica religiosa anteriorH deiFa la ?e en el d3u AtitueiF el culte al d3u Amon. Ell es 7assD a dirJse TutanXamon.

$reud a?irmD >ue AXenaton 4a ia ?undat el monoteisme, argument >ue em7ra 7er conduil'a?irmaci8 >ue el @udaisme i el 7osterior cristianisme 3s una sim7le ilQlusi8 in?antil. &oncs "3erroni. AXenaton sols can iD el d3u 7redominantR el @udaisme 3s una deri aci8 d'una sect>ue 4a ia conser at el d3u Aton des7r3s de la restituci8 del culte a Amon. $reud, sent un eFcelQl>uiatra no 3s un eFcelQlent ar>ueològic. !a se a a?irmaci8 no t3 su7ort 4istòric ni ar>ueològic.

6




2.1.5.Segon èxode hebreu

Ens situam ara al 1250 aC Egi7te 3s un im7eri solid >ue considera >ue Palestina tam"3 3s l'anomena B7ro 9ncia de %eten . A Egi7te 4a >uedat un contingent 4e"reu, im7ortant no en >

nom"re sin8 en relle Dncia de la gent. Sa"em de l'eFist ncia d'a>uest contingent 7er uns documecials de l'em7erador Seti )). Ara "3, >uan mor Seti )) es d8na un intent de co7 d'Estat i am" a>uetent la ma@oria dels 4e"reus >ue esta en a Egi7te inculats a la Cort 4an de ?ugir d'Egi7te, A>utingent ?uig d'Egi7te guiat 7er *eiaJMoses NMois s, >ue des d'un 7unt de ista ar>ueològic 4acom a talO. !a s9lQla"a B*e e>ui al a B&on, Sen or, Comte R BMoses ol dir ?ill del &3u.

(n contingent de gent relacionat am" la Cort, des7r3s de l'intent de co7 d'estat, ?ugen acom7an 7er un general anomenat Aron. A>uesta gent no 7ot ?ugir 7er la costa, car s8n ?Dcilment atra7a"legi7cis, 7el >ue ?ugen a tra 3s de ordDnia 7assant 7el Sina9. A>uest 3s el BSegon <Fode o$uita .

#istòricament 7arlant 4i 4a dos momentsH B<Fode EF7ulsi8 N1550O i B<Fode $uita N125mer contingent 3s a Palestina. #i 4a un segon contingent 4e"reu enca7 alat 7er Mois s >ue s'4a tat al 7a9s de Moa"R un contingent de 7ersones relle ants. #i 4a un tercer contingent dels descedels 4e"reus >ue s'4a ien instalQlat a Palestina a Si>uem com a ser ents.. !a resta de Palestina s

naneus.

2.1.6. Pobles del mar

#i 4a una situaci8 7ol9tica inesta"leR la re oluci8 dels Po"les del Mar ?arD >ue la situaci8 7ol9gui esta"le. A la ona del Mar Ageu, a la ona de les illes gregues es d8na en el 1250 unes re olutri"als im7ortants. En a>uell moment es d8na al Mediterrani riental la re oluci8 dels anomenats "les del Mar , un con@unt de tri"us >ue des de les illes i els aiFells intenten entrar als 7o"les d 7er mit@D d'una re oluci8. Entre d'a>uests Po"les del Mar cal recordar els -helesset , els ?ilisteus >ueanomena la *9"lia.

Els Po"les del Mar 7retenen con>uerir Palestina, tot i >ue sols serD un el >ue 4o intentarDH eteus. Ara "3, els ?ilisteus s'instalQlen a la costaR els 4e"reus al sud, centre i trans@ordDnia i els Tot aiFò 7ro ocarD >ue es doni una 7ugna 7er aconseguir el control del 7a9s.




Ens centrarem en el >ue ?a el 7o"le 4e"reuR el >ual es dis7osa a con>uerir Palestina. Els 4e"r?an am" Palestina am" tres 7rocessos com"inatsH

2ssimilaci! -ac"4ica. T3 lloc "Dsicament al Sud. Els 4e"reus assimilen i digereiFen els canande la ona SudH els cananeus, d'alguna manera, es ?an 4e"reus. Per tant, la con>uesta del 7er assimilaci8 7ac9?ica. AiFò es demostra 7er>u ar>ueològicament no resta ca7 e id "atalles ni de grans com"ats ni d'un can i de cerDmica gaire im7ortant.

Con,uesta militar . Em7resa 7els semites >ue 4an sortit del 7a9s d'Egi7te am" el >ue anomen

el BSegon <Fode , enca7 alat, segons la *9"lia, 7er Mois s. uan euen >ue els ?ilisteuscon>uerir Palestina 7el mar, creuen el ordD i es dirigeiFen militarment a Palestina, con>

ca7 al nord de manera militar. AiFò es 7ro a 7er>u l'ar>ueologia d8na testimoni >ue un cgent semita im7ortant, ers l'an 250 entrD a Palestina 7er les armesH restes de "atalles, destruUdes, com"ats... i un cert can i cultural.

&evoluci! Social . Els 4e"reus de *etel i de Si>uem 7osen en marFa una re oluci8 social >

destitueiF els ca7s de les res7ecti es ciutats , alenats 7er a>uells >ue enen de l'Est.

ers l'an 1200 aC, 7ol9ticament 7arlant, Palestina es tro"a aiF9H el sud 3s una ona 4e"rea,

"reus >ue 4i 4a allD 4an assimilat els cananeus al seu interior. Al centre, 4i 4a un domini 4e"reregna en a *etel i a Si>uem els 4e"reus semites. Al nord tam"3 4i 4a 4e"reus i a la costa, els ?ilisEls ?ilisteus constituiran la PentD7olis $ilistea a la costa i dins tot el 7a9s, tant al ord, com al Sua l'Dm"it ?ilisteu 4i 4a ciutats, 7etits 7o"lets >ue continuen sent de domini cananeuR m3s o mentot.

A la "anda Est del ordD, es d8na un 7roc3s >ue resulta en la ?ormaci8 de 7aUsosH al SuEdomR al centre, Moa"R al ord, Amon.

Els semites del ord, >ue am" el tem7s serD )srael i els del sud, >ue am" el tem7s con?ormaradDR estan go ernats 7er @utges. (n @utge 3s a>uell 7ersonatge ca7a de reunir di ersos cla 7er ?er ?ront a un enemic eFtern. uan es derrota a>uest enemicR el seu 7oder es 7erd.

;




2.2. ) TE%P%ETAC)/ TE !+=)CA ) P% CIS ESC%)PT(% ST)C

2.2.1. enominaci! b"blica

Els 4e"reus >ue arri"aren el 1:00 a *ers4e"a, seran els B&escendents d')saac . Els 4e"reus >ue "aren des7r3s a E"ron, seran els B&escendents d'A"ra4am . Els >ue arri"aren el 1 50 aC a *etel,els B$ills dels &escendents de aco" . Els >ue el 1 50 aC s'assentaren a Si>uem, se'ls dirD B&dents d')srael .

(n co7 els 4a anomenat, !a *9"lia uneiF a>uests contingents, unint la identitat de aco" a la d')srconstituint una sola 7ersona >ue en un determinat moment de la *9"lia 3s reconegut com a acco7s com )srael. AiFò 4o ?a 7er>u *etel i Si>uem eren dues ciutats molt 7ròFimes dominades 7

teiF clan cananeu.

Per tant, la *9"lia anD uni?icant els 7atriar>ues relacionant aco" i )srael. !a segona eta7a la ?amit@D de la genealogia. Per tant, A"ra4am tengu3 un ?ill, a>uest tengu3 a aco", >ue tenia 2 nomi )sraelO. !es 4istòries 7atriarcals s8n una inter7retaci8 teològica d'un con@unt de ?ets 4istòric

ants.

2.2.2. #xode hist$ric

!' Fode, 4istòricament ?ou un 7roc3s molt com7licat, >ue destaca 7er dos moments Dlgids, dodes, entre els >uals seguia un Fode gota a gota. !a *9"lia ens 4o conta uni?icant tots a>uests 7rocen un sol FodeH a Mois s. Encara 7odem tro"ar en la *9"lia moments >ue ens 7ermeten intuir un 7roc3s com7licatH als ca79tols ?inals del lli"re dels Gmeros, el >ual ens narra les eta7es de Si seguim les eta7es >ue ens diu la *9"lia ens resulta un cam9 im7ossi"le, car la *9"lia 4a a@untasos ?ets i 7rocessos.

El lli"re de osu3 ens narra com els israelites es ?an am" Palestina 7er mit@D de con>uestaglo"al. Ara "3, 4i 4a un altre lli"re, el lli"re dels utges, el >ual ens narra la con>uesta d'una altra mra, una con>uesta un 7oc m3s com7licada, no tan ictoriosaR tot i >ue s'im7osD el lli"re de onarra la con>uesta 7alestina com una ictòria militar sense ca7 di?icultat. A>uesta darrera 3s una 7retaci8 teològica d'un 7roc3s nota"lement com7licat.

:




2.2. . %utges

Els @utges s8n 7ersonatges carismDtics >ue reuneiFen una s rie de tri"us 7er tal de ?er ?rontmics. Ca7 d'ells a go ernar tot el 7a9s, sols 7orcions del 7a9s sen illes. !a *9"lia esta"leiF >ue 4

12 @utges Ntot i >ue n'4i 4agu3 molts m3sO. A>uells >ue tenen una 4istòria d'un 7arell de ca79toB utges Ma@ors H toniel, Eut, &e"ora i *arac, est3, edeon i Sams8. Els utges Menors s8Eglon, air, Sangar, Tola, )7san. El nom"re 12 ol dir Btotalitat , 3s a dir, Btots els >ue 7odem co

Els @utges ma@ors ?oren "ons @utges, 7erò segons la *9"lia, tots tenien algun de?ecte Nirre?tatiu, es>uerrD...O. !a *9"lia esmenta a>uests de?ectes 7er ?er eure >ue les ictòries >ue tenen nuen a les se es >ualitats 7ersonals sin8 a l'a@uda >ue &3u els d8na. En un moment donat, el 7 @utge es comen D a transmetre de manera dinDstica.

SaYl No SamuelO, com a rei, so?reiF les 7ressions dels ?ilisteus i conta la SSEE >ue contrac&a id. PareiF ser >ue SaYl mor9 a una "atalla contra els ?ilisteus al nord d')srael. (n co7 mort el Yl, la gent de udD an a cercar &a id i l'ungeiFen rei de udD del Sud, sols del Sud. PosarD la

udD a la ciutat d'E"ron. Al ca7 d'uns 7ocs an s, la gent a a eure &a id i el 7roclama rei d')srde 3 rei de udD i rei d')srael.

2.2. . &ei avid

$ins ?a int an s, es tenia la se a eFist ncia 7er mitològica. Ara "3, l'an 1:; s'eFca a el norrael, concretament TelJ&an. TelJ&an ?ou una ciutat >ue 7el motiu >ue sigui, ?ou con>uerida i l'e4i constru9 a so"re di ersos co7s. AiFò 3s el >ue es denomina BTel , com eric8, >ue ?ou a7lanconstruUda 1: co7s. S'4i tro"D una lD7ida del s. )-, del ;:0 aC, am" una inscri7ci8 B&a id, rei desalem .

B&a id 3s un nom de tron, >ue 7areiF ser >ue signi?ica Bl'amic de &3u . &es7r3s de SaYl

un rei anomenat ElJ anan, rei >ue ado7tD el nom de B&a id >uan assol9 el tron. El lli"re denarra la genealogia de &a id, 7erò %ut no era 4e"rea, era moa"ita. %ut es casD am" *ot4 i tengue?ill, "ed, Bel ser ent del Sen or , >ui tengu3 a es3 i a>uest, a &a id.

&a id ?ou un 4ome >ue eFist9 i >ue ?ou es7ecialment carismDtic i >ue esde engu3 rei de u

10




rael 7osant la ca7ital a E"ron. &a id ?ou molt admirat com a guerrer, 7el >ue ?ins i tot la se a in??ou magni?icada.

El rei &a id con>uer9 erusalem i la declarD comG ca7ital dels dos regnes. !a ca7ital s'esta"llocant una Cort, on 4i im7osa el seu santuari. A erusalem esta"leiF la Cort i 4i ol construir un 7le, tot i >ue no arri"a a edi?icarJlo. (n ?ill seu intentD un co7 d'Estat cotnra &a id, la re"elQli8 dlon. &a id, degut a a>uest co7 d'Estat, a"andonD erusalem 7erò el co7 ?racassD i &a id recu7etron. (n 7oc m3s enda ant, &a id 7at9 una altra re"elQli8, tot i >ue no triom?D. Per tant, no 3s utant 7ac9?ic com calia su7osar.

&a id tengu3 es7oses di erses, de les >uals cal recordarH #aggit, de la >ual t3 un ?ill, Adonies

a"3, am" >ui t3 Salom8. uan &a id 3s @a ma@or, ell 4a de tro"ar un successor al tron i es ds rie d'intrigues. En 7rinci7i, toca a go ernar al ?ill ma@or, 7erò *et a"3 ?a una s rie de moaconsegueiF >ue li to>ui a Salom8, >ui 3s 7roclamat rei am" el su7ort del 7ro?eta atan i el sacSadoc. Adonies mor assassinat.

2.2.5. &ei Salom!

El nom de Salom8 era BZedidias , >ue signi?ica BZa4 3 m'4a a?a orit . Segons conta la *9"lom8 t3 un regnat com7licat, am" dues eta7es. (na d'elles 3s es7ecialment 7ositi a, en la >ue ?a sesH

1. ConstrueiF el 7alau reial de erusalem

2. Edi?ica el Tem7le. $ins Salom8 4i 4a ia el tem7le cananeu anterior. Salom8 esta"leiF l'arl'Alian a a so"re del Tem7le i 4i construeiF un tem7le am" 7arets, un edi?ici. El tem7le ?ocomanat a un ?enici, #iram. So"re un tem7le cananeu s'4i edi?ica un tem7le ?enici.

. En a>uell moment, regna la 7au a rient i la cort de Salom8 7ros7eraR 7el >ue el mona

construir arFius, "i"liote>ues... ?ou una cort cultural.. Esta"leiF "ones relacions am" el 7a9s d'Egi7teR ?ins al 7unt >ue, segons la SSEE es cas

una ?illa del ?ara8. Segurament aiFò 3s una in enci8 "9"lica, 7erò t3 un sentit sim"òlic. A 7els egi7cis a construir una ?lota >ue tenia el 7ort al mar %oig.

11




Ara "3, al ?inal del seu regnat s'acosta una eta7a ad ersa. A la segona 7art del seu regnat, la 7ocan iD i Egi7te, es recu7erDR Meso7otDmia es recu7erD... i els 7etits 7aUsos 4o comen aren alament. Salom8 @a comen a a a sentir la 7ressi8 de Meso7otDmia i d'Egi7te. Poc a 7oc, el 7a9s

a 7erdre alguns territoris. El 7a9s del Sud tenia un districte, mentre >ue el ord tenia la resta de dtes. Ell esta"l9 >ue tots els districtes, men s udD, 4aurien de ?er ?eines gratuUtes 7er l'Estat. &Fò, un general del ord, ero"oamR es a su"le ar contra Salom8, >ui s'4i a en?rontar i cercD rel 7a9s d'Egi7te.

Per su"ratllar un mal go ernant, la *9"lia diu >ue tengu3 00 es7oses i 00 concu"ines, el >im7ossi"le. Is una ?orma eFterna d'eF7ressar la corru7ci8 seFual d'a>uest reiR una manera de mels cultes d'orgies 7agans idolDtrics. Salom8 mor el : 0 aC, data certa.

2.2.6. %eroboam

uan Salom8 es mor, el succeeiF un ?ill seu anomenat %o"oam. Ara "3, >uan comen a a regnro"oam torna a )srael i enca7 ala una re olta, am" la conse>Y ncia >ue els dos regnes es se7ar 7r3s d'una guerra ci il. Com7arat am" el Sud, el ord 3s un regne ric. ero"oam instaura una m>uia electi a, en la >ue no cal necessDriament >ue sigui un ?ill seu, 7erò s9 >ue estigui d'acol'elecci8 dels no"les.

ero"oam colQloca la ca7ital a TirsD, 7erò a TirsD no 4i 4a tem7le. Per aiFò, n'esta"leiF dosH d')srael, a *etelR l'altre, al ord, tem7le de &an, on 4i 4a ia un edell d'or. El ord desen olu7Dcon@unt de lleis 7er regular el comer i la con i ncia. A>uestes lleis seran l'em"ri8 del ?utur l&euteronomi, lli"re de lleis. En a>uest 7a9s, 4i 4a ia els 7ro?etes de la Cort i els 7ro?etes del culregula en el ?inan ament dels Tem7les. (n tem7le antic, era com tot tem7le, un lloc 7er resarRtam"3 era un lloc en el >ue es dona en transaccions comercials. Per tant, en el tem7le es d8na incia, car el comer estD marcat 7er la in@ust9cia.

AiFò 7ro oca >ue sigui en el ord >ue sorgeiFin els 7ro?etes ertadersR no els 7ro?etes de >ue diuen al rei el >ue 4a de sentir o els 7ro?etes cultualsR sin8 els >ue diuen al rei >ue 4a de ? @ust9ciaH Alies, Eliseu, Agies de Sil8, Semaies, #anan9.

12




2.2. . 'l regne del (ord: )srael

El ;:0 aC 7u@a al tro d')srael mr9, >ui d8na al 7a9s una enorme em7enta. mr9 edi?ica una n 7ital a SamariaR en la >ue 4i 7osa una cort, un tem7le i una estDtua. Samaria es ?a el centre admi

i comercial de tot el territori, 7erò 7er 7oder su"sistir, 4a de con ocar molts immigrants.

El tem7s continua 7assant i e un rei anomenat ero"oam )), >ui edi?ica una segona ca7ital, PIs en tem7s de ero"oam )) >uan es detecta la ma@or in@ust9cia, >ue 4i 4a una >uantitat ingent nes >ue tre"allen en >Yestions ne?astes. Is en 7oca de ero"oam )) >ue sorgiran dos 7ro?etes, Am8sR >ue 7redi>uen un missatge de sentit comGH 4i 4a una 7o"laci8 minoritDria israelita i estD

Arri"a el rei Peca@, >ui estD sotm s a l'im7eri assiri. A>uest sotmetiment li im7lica a 7agar u

considera"le. Pel >ue sigui, l'im7eri assiri entra en una ?ase de decad ncia. Els 7aUsos >ue so?rieria ?an una coalici8 7er des?erJse d'AssiriaR coalici8 en la >ue el 7a9s de udD no 4i ol 7artici7Peca@ s'uneiF am" el rei de &amasco, %as4im i ata>uen el 7a9s de udD 7er lle ar el rei de ucom a rei a Ta"eel. uan ?an a>uest atac, Ass9ria aconsegueiF re?erJse i els ataca als dos, con>uera>uells 7aUsos i tot el ord d')srael, la 7art m3s rica. Mor9 el rei Peca@ i esde engu3 rei d')sr

sees Ndi?erent del 7ro?etaO. Per tant, a l'an 2 aC, )srael 3s un regne molt 7etit. El 22, el res re"elQlD contra Ass9ria i el rei assiri Sarg8 )) aca"D de con>uerir el 7a9s d')srael. )srael desa7a

la 4istòria. Conse>Y nciesH1. Sarg8 aga?a la gent >ue i ia a )srael i la de7orta molt en?ora, a Media.

2. A )srael 4i >ueda una 7o"laci8 miFtaH els antics israelites i la gent >ue enia d'Ass9riaR ugi8 >ue am" el tem7s ?ou di?erent de la gent de udD.

. o tot4om d')srael ?ou de7ortat, un contingent signi?icatiu de gent emigrD a udD a"ansde7ortada. A udD dugueren el >ue tenien i tam"3 4i dugueren el lli"re del euteronomi tal icom esta a redactat.

2.2.;. 'l regne del Sud: %ud*

&e mentre, udD seguia el transcurs de la 4istòria. Com7arat am" el 7a9s d')srael, el 7a9s de un 7a9s 7o"re, car la geogra?ia 7orta a aiFò. El 7a9s de udD t3 la mar Morta, no t3 el riu ordserts... (n 7a9s geològicament in4òs7it. !'Gnic >ue t3 3s eric8. A m3s d'Drid, 3s allun at de les

1




comunicaci8, de les >uals sols n'4i 4a ia unaH la B ia Maris , >ue comunica a Egi7te am" Memia 7er la costa. Ara "3, la costa de udD era territori ?ilisteu, 7el >ue no tenia acc3s immediat a ruta i esta a allun at de les ies de comunicaci8.

El tem7le de udD ?eia 5F10m, era un tem7le reduUt en el >ue tam"3 s'4i duien a terme traneconòmi>ues. udD era un 7a9s molt de7endent de l'eFterior, el >ue 7ro oca a constants immieFteriors degut a la se a 7o"resa econòmica.

Pol9ticament, con?ormD una monar>uia dinDstica. !a monar>uia es sostenia so"re dos consetenia cada reiH els 7ro?etes de la Cort, un con@unt d'ancians N7rDcticament la ?am9lia reialO >uga en de les 7reocu7acions ci ilsR i un segon Consell >ue s'encarrega a de tot allò relacionat

tem7le, no sols el culte, sin8 tam"3 les transaccions comercials i >ue esta a integrat 7er la ?am9lii no"les.

Es eu >ue a>uest m tode de go ern encara es mant3H Ara"ia Saud9, atar, &u"ai... Com >u 7oc mo iment comercial, el 7a9s de udD no re>uereiF de grans codis legals 7er ?uncionarR noel >ue m3s tard es con ertiria en euteronomi >ue s9 >ue re>ueria )srael. Com >ue al Sud no ?eien llecomen aren a escriure tot un con@unt de relats 4istòrics. Is una cultura >ue 7osa 7er escrit tots elanteriors, el >ue m3s tard serD la 4istòria deuteronomista.

(n dels reis m3s destaca"les 3s A@a , 3s 50 aC. Ens saltam tot l'anterior 7er>u 3s irrelle acomen a a ser relle ant a 7artir del moment en >u )srael comen a a trontollar. Tots els 7etits es

olen re"elQlar contra Ass9ria 7er deiFar de 7agar el seu tri"ut i ?ormen la coalici8 antiJass9riaR no ol 7artici7ar d'a>uesta coalici8. Ass9ria i )srael ata>uen udD 7er tal de lle ar el rei leg9tim 7osara Ta"el, un no"le assiri.

En a>uest conteFt el 7ro?eta )saUes 7ren una o7ini8 7er 7rimer co7 distinta de la >ue el rei o

tar, demana al rei >ue no solQliciti a@uda a l'im7eri AssiriR go ernada 7er TaglatJ$alassar ))). Aint el >ue diu )saUes, demana a@uda a Ass9ria, am" un enorme tri"ut. Ass9ria con>uereiF )sraelant l'entrada a udD de gent >uali?icada, d'immigrants >ue coneiFien les lleis i >ue 7ortaren a lli"re del euteronomi.

1




2.2.:. '+e,uies

El go ern de udD, 7osteriorment, 7assD a mans d'E e>uies. uan E e>uies 3s rei, a l'an tegra la gent immigrant d')srael >ue coneiF les lleis a la cort. A>uesta integraci8 su7osD una enor

@ecci8 7er udD de cultura, no es t cni>ues i lleis. El 7a9s re7 un 7otencial no es7erat. !'em7erari, TaglatJ$alassar, mor9. E e>uies im7ulsD la re?orma d'E e>uiesH

1. )m7licD un enorme desen olu7ament t cnic del 7a9s, grDcies a la t cnica del ord.

2. Comen aren a entrar al 7a9s immigrants estrangers de Edom, Moa" i Edom i l'eFJ)srael. EnD una massi a arri"ada d'immigrants, >ue 7ro7iciD un enorme desen olu7ament del 7a9s

. A 7artir d'aiFò, eFecuta una re?orma @ur9dica, assegurant la se a re?orma i el 7rogr3s.

. Con>uereiF nou territoris, el territori 7ro7er al riu ordD de l'eFJ)srael. El 7a9s es desen 7ren contacte am" les ies de comunicaci8, >ue 7romouen el comen . $a E e>uies una gr?orma de erusalemH

aO !a muralla d'E e>uies, una gran muralla >ue englo"a erusalem, dotantJla de de?ensemes >ue no tenia. Tam"3 ?a un tGnel >ue ana a de erusalem ?ins una altra ?ont >ue ?ora de la ila, la ?ont =ui@8n. erusalem ara t3 7ermanentment aigua >ue no 7ot ser t 7ot aguantar >ualse ol setge.

"O %e?orma del Tem7leH no estD clar >uines ?a, 7erò sa"em >ue a ?er lle ar del Tem7imatges, 7er tal d'e itar el 7oliteisme i la idolatria.

cO %e?orma religiosa. uan E e>uies 3s rei, 4i 4a ia a erusalem un tem7le, 7erò 4i 4tem7le a cada 7etit llogaret. Su7rim9 tots a>uests 7etits tem7les i centrD el culte sols eel Tem7le de erusalem. Els dem3s ?oren desmuntats ?ins i tot materialment 7arlant. Sles 7ortes del Tem7le sols als sacerdotsH a a>uells >ui o?icia en en el tem7le de eru

El clergat dels altres tem7les constituiran els escolans del tem7le, els le ites, els descenddels santuaris >ue no eren de Si8. Els le ites assumiran la ?unci8 de de?ensa del Tem7leran soldats sagrats, >ue em7rendran una guerra Santa >uan calgui.

uan la re?orma d'E e>uies aca"a, el 7a9s estD sòlidament esta"lert. En el 7ròFim rient Ant "retot a la ona meso7otDmicaR els grans im7eris eren e?9mers, car de7enien de la ca7acitat >u

15




tenir un rei. Ass9ria so?r9 una inesta"ilitat 7er una crisi a la coronaR 7erò es resta"l9 grDcies a la Senna>ueri". A>uest era el seu nom de tron. BSennaar 3s el nom >ue re"ia la regi8 meso7otDB ueri" ol dir,uerub" , Dngel. Is un rei rim"om"ant 7erò ?ortament acce7tat. a re?er l'im7eri ass

li donD un gran es7lendor i im7uls 7er reco"rar les terres >ue ana a 7erdent.

Senna>ueri", 7er recu7erar el !le ant, em7r n una eF7edici8 7er recon>uerir el 7a9s ?ins a la ra d'Egi7te. Ataca el 7a9s de udD i el rei E e>uies ?a l'Gnic >ue en a>uell moment 7odia ?erH alian a am" el 7a9s d'Egi7te. En a>uell moment, a Egi7te regna a Sa"aXa, de la dinastia nu"ia. E>uer9 la ciutat @udaita de !ars, em7rant els assiris tot un seguit de t cni>ues " lQli>ues no es N 7er arri"ar dalt de la muradaO. El rei Senna>ueri" a ?er escul7ir en 7lanFes de 7edra a>uesta con

AiFò succe9 el 01 aC. El 6:; moren E e>uies i el rei )saUes. El rei Manas3s 7u@a al tron. T?ou criticat 7er la *9"lia, 4istòricament no ?ou mal rei. =o ernD durant 55 an s. El 7a9s de udimmers dins la 7ot ncia ass9ria i el 7a9s reco"rD ?ortalesa a costa de 7erdre la se a identitat ?insde >uasi desa7ar iFer. El codi deuteronòmic >ueda o"lidat i su"stituUt 7er les lleis ass9ries. #o grDcies a l'ar>ueologia. El tem7le entra en crisis, car no sols 3s lloc de 7regaria sin8 lloc de comcomer s'a?e"leiF i la idolatria ass9ria 7enetra a udD.

2.2.10. %osies

AiF9 i tot, >ueda un reducte de gent ?idel a la idiosincrDsia 4e"reaH els 7ro?etes del Sen or, d'>uals destaca a4um. Els no"les es aren re"elQlar i aren matar al rei Amon 7el ?et de ser 7roJe 7er temor de ?er en?adar a la 7ot ncia ass9ria. Cer>uen un ti7us de go ern >ue lentament recutradicions 7rò7iament 4e"rees sense molestar a la 7ot ncia ass9ria. El tem7le reco"ra la se a im7cia.

Ara "3, el 622 aC es trunca el discurs de la 4istòria. !'em7erador assiri Asur"ani7al 4agu3 de desar el seu 7a9s. #o a ?er molt "3 am" el nord, 7erò o"lidD el Sud i els "a"ilonis, enca7 alats 7er 7alassad a7ro?itaren l'ocasi8. !'im7eri es desesta"ilit D. !es tro7es ass9ries >ue esta en acantonAss9ria a ?i de ser un to7e contra el 7a9s d'Egi7te, 4agueren d'a"andonar Palestina i a@udar al reini7al a ?er ?ront a l')m7eri >ue ataca a 7el ord i als "a"ilonis. AiF9, udD reco"rD la se a indecia el 622.

A>u9 comen a la re?orma de osies, >ue im7licDH

16




7ararJse 7er>u eu >ue el nou em7erador con>uerirD *a"ilòniaH crea un consell d'ancians anB!a Taula dels o"les Acad . E ilmerodac re4a"ilita el rei aconies. uan el 7rimer mor, 3s su"s 7er a"onid, >ui go erna l'im7eri 7erò d'una ?orma es7ecialH a"andona la ca7ital i se'n a a l'o

Teima, des d'on eFecuta el seu go ern. A Teima ?unda un culte im7ortant, el d3u 7rinci7al del >uel rei Sin, re7resentat 7er la imatge de la lluna. [ir el =ran con>uer9 *a"ilònia.

2.2.12. .ir 'l /ran

[ir el =ran era un rei original 7er>u esta a marcat 7er l'4umanismeH era un rei de religi8 orona. El oroastrisme 3s una religi8 >ue 4a ia ?undat a Vsia un 7ro?eta anomenat [oastre. A>uesta era marcadament 4umanista, 7el >ue el rei, marcat 7er a>uest 4umanisme creD el >ue s8n estructu 7rogr3s. A m3s, res7ectD tota la religi8 eFistent del territori, 7ermetent als 4e"reus de7ortats >uguessin tornar. S'organit a un "loc >ue torna a Ses"assar, >ue t3 com a missi8 reJedi?icar el Tem7>ue ens conta la *9"lia tengueren uns resultats no molt eFce7cionals, sols 7osaren els ?onaments.

!'im7eri 7ersa e oluciona i 7u@a com a monarca un tal &arius ), >ui intenta reJorganit ar l'im7idintJlo en 125 Satra7ies. (na satra7ia 3s una 7ro 9ncia en la >ue el seu go ernant crea la se a

tiaR 7ro 9ncies molt esta"les. udD >uedD dins la Transeu?ratina, satra7ia >ue englo"a a des dela ?rontera am" Egi7te. Per aiFò, ?ou di idia en di erses regions.

2.2.1 . 'l -oble de la erra i 'l reste d )srael

El territori >ue 7ertan ia a l'antic regne de udD, >uedD dins la regi8 de Ze4ud, ca7ital Samaregi8 eUnada. &els de7ortats >ue tornen, n'4i 4a un >ue 3s [oro"a"el, d'ascend ncia reial. [orotorna am" la 7retensi8 de reinstaurar a Ze4ud l'antiga dinastia de &a id. [oro"a"el torna acom7a 7er un tal osu3, sacerdot.

osu3 torna am" la intenci8 de restaurar dins Ze4ud el culte antic actuant ell com a gran sace

Ara "3, a Palestina, a Ze4ud, 4i 4a un romanent de gent, el BPo"le de la Terra R els descendent>ue no 4a ien anat a l'eFili. A>uests, s'o7osen a la reestructuraci8 >ue es ol im7osar i neiF un coam" 2 gru7s.

!a 7ro?ecia de Mala>uies dona a entendre >ue 4i 4a entre a>uests 2 gru7s un con?licte " lQl

1;




moment, es d8na una acceleraci8 de la 7res ncia grega, >ue entren 7el 7ort natural de Palesti ord. !a in?lu ncia gregaH mostra una no a llengua, el grec, molt 7arlada, una llengua uni ea7orta coses no es com la medicina, 4igiene, la ?iloso?ia grega, art... (n m8n com7letament nou.

Els grecs >ue entren a Palestina son un con@unt de comerciants, la relaci8 >ue esta"leiFen "reus 3s "Dsicament am" les classes altes, les >ue tenen ca7acitat d\actuar am" el comer . Per tanuna su7eraci8 del m8n semita es d8na el contacte am" el m8n grec.

2.2.15. 2lexandre Magne

El aC AleFandre Magne con>uer9 Palestina. AleFandre era el ?ill del rei $eli7 )) de Mac>ue comen D a con>uerir l\ rient Antic. (n 7oc a"ans del ?unda la ciutat d\AleFandria a EAm" la inguda d\AleFandre Magne eim un triom? del 7ensament grecH la llengua grega s\e>ula llengua 4e"reaR es d8na una ?orta entrada de la religi8 grega >ue Foca am" la ?e 4e"reaR entrement tam"3 les costums greguesH teatre, mGsica, costums gregues... A m3s, 4i 4a una emigracitancial d\4e"reus ca7 a la ciutat d\AleFandria, Egi7te.

AleFandre no a ?er una im7osici8 militar, sin8 >ue el m8n grec >ue @a 4a ia comen at a entlestina, aca"D de 7enetrar. El 2 aC mor AleFandre Magne, mor molt @o e. Ell esta a casat aFanna, am" >ui t3 un ?ill 7òstum 7erò >ue no 7ot go ernar, 3s Forc. En morir AleFandre, els dNgenerals successorsO intentaren re7artir l\im7eri mit@an ant tractats Ncom el de Tri7arad9sO, tot am" guerres iolentes. $ou una 7oca com7licada.

2.2.16. Ptolomeus i sir*cides

Ens ?iFarem en 2 generals. (n 3s Ptolomeu, >ui 4eretD Egi7te i la regi8 SiroJPalestina Nantic Ptolomeu go ernD la ona assumint el t9tol de $ara8, ?undant una no a dinastia eg97cia, la dinalomea o laida. A l\altra "anda, de S9ria a )ran, >uedD en mans del general Seleuc, 7erò un terre

gran >ue 4agu3 de ?undar dues ca7italsH una a Sussa N)ranO i l\altra a Antio>uia de S9ria.

#i 4a dos contingents 4e"reusH un a )srael i un altre a AleFandria d\Egi7te. Els d\AleFandria esdi idits en classes socials distintesH

aO !a gent d\origen grec. Els Gnics >ue eren aut ntics ciutadans d\AleFandria

20




"O Minories tni>ues, d\entre les >uals destaca en els 4e"reus immigrants. Els 4e"reus estata"lerts a la "arriada &elta i se\ls a 7ermetre go ernarJse 7er les se es 7rò7ies lleis mentr 7ectassin les lleis glo"als de la ciutat Ncom >ualse ol minoria tnicaO. Per tal de 7ortar

terme, ?ormaren un consell d\ancians, la =uerusia, >ue comen D a traduir l\antic Testamel\4e"reu i l\arameu, al grec Nla traducci8 dels !--O. Ara "3, tam"3 4i incor7oraren un lli 7ro7i, el lli"re de la sa iesa.

cO !a gent natural d\Egi7te, els co7tes.

dO Esclaus i immigrants >ue i ien allD de ?orma molt circumstancial.

Els ciutadans de Palestina esta en molt in?luenciats 7els grecs. #i 4a di ersos gru7sH

1. !a gent >ue a7ostata, >ue a"andona la ?e 4e"rea i >ue es 7assa ala religi8 4e"rea. (n contingno molt nom"r8s 7erò s9 destaca"le >ue a"andona la llengua, la religi8, les costums gregues

2. =ent >ue seguint sent 4e"rea, iu com a grec. o 4an a7ostatat ?ormalment.

. #e"reus >ue reaccionen de manera ?onamentalistaH es re"ut@a allò grec 7er su"ratllar latDncia d'allò 4e"reu.

. (n gru7 >ue sols 7oden intentar iure com a "ons 4e"reus dins un m8n grec. E! lli"re de BsGs, $ill de Sira , lli"re del BSirDcida . A>uest gru7 no 3s e>uidistant de 2 i , sin8 >ue 7o>uet m3s ca7 als ?onamentalistes.

A *a"ilònia encara >ueda un contingent, >ue tendeiF a aUllarJse d\Egi7te i erusalem, >ue ?ida autònoma, construeiFen acad mies teològi>ues im7ortants. Cal recordarJne tresH la de Sus

eardeai la de Pum"edita. Su"sistiren ?ins l'eF7ansi8 islDmica.

Els 7tolomeus i els sel ucides tengueren una relaci8 molt con?licti aH entre ells tengueren sis Nles guerres s9riesO. A la "atalla de %a?ia, l\im7eri sel ucida, con>uer9 i incor7orD al seu im7esiroJ7alestina. !es guerres in@ectaren al m8n 4e"reu la 7or, una 7or >ue determinD >ue els @ueu

assin el 7roc3s de re?leFi8 de l\a7ocal97tica, >ue in?luirD al T.

!a gent deiaH Bestem assustats 7erla irul ncia de les guerres ci ils. Per molt >ue l\4ome 4otentat, no 4a aconseguit >ue el m8n anDs "3H ni els 7ro@ectes religiosos ni socials 4an aconsegu

21




rar el m8n. Si l\es?or 4umD no 4a aconseguit millorar el m8n sols 4o 7ot una inter enci8 dire&3u . A>uesta inter enci8 aca"arD am" el mal i am" el m8n. A>uesta a?irmaci8 constitueiF el nl'a7ocal97tica. !\a7ocal97tica 3s l\es7iritualitat 4e"rea >ue de ?orma urgent demana a &3u >ue int

gui a la 4istòria 4umana i aconsegueiFi >ue triom?i el mal i >ue ?aci desa7ar iFer el mal.

Els 4e"reus, degut a l'a7ocal97tica, no escriuen ca7 lli"re nou, 7erò reto>uen nom"rosos lli"res "9"lia am" a>uest to. A m3s d\aiFò, em7rengueren la redacci8 d\un a7òcri?H 82-ocali-si d8'noc6

2.2.15. 2nt"oc )3 '-i4anes

En a>uell moment 4i 4a un em7erador anomenat Antioc ) E7i?anes, >ue destaca 7er 4a er sules se es 7ossi"ilitats com em7eradorH intentD con>uerir l'im7eri egi7ci 7erò dessagnD el seu&a ant aiFò, intentD uni?icar el seu im7eri uni?icantH

aO !lengua. =rec, una llengua >ue es 7arla a molt en el moment i >ue a?a or9 el detrimenllengua 4e"reaO,

"O Costums. (ni?icD les costums soterrantJles sota les gregues, les costums nacionals tenddissoldre's

cO %eligi8. !a uni?icaci8 no 3s com7licada, en a>uell moment tot rient era 7oliteista i s'ecom o?icial el culte grec.

dO %e?orma im7ositi a. Per tal de 7oder recollir im7ostos.

Els sel ucides 7ro4i"iren tot identi?icatiu 4e"reu i la culminaci8 de la 7er ersi8 es donD >uan olgu3 colQlocar una imatge del d3u [eus al Tem7le 4e"reuH l'a"ominaci8 de la desolaci8. Es don

dD tot un con@unt d'alteracions, una de les m3s im7ortants ?ou a Modin.

A Modin s'4i 7resentaren els soldats sel ucides i o"ligaren als 4a"itants a a7ostatar de la religi "rea ?entJlos men@ar carn de 7orc i o?erint sacri?icis als 9dols. Els 4e"reus es aren re oltar i el

moriren assassinats. Els >ue 7romogueren la re olta ?oren els germans maca"eus, el 162.!a re olta tengu3 Fit i aconseguiren uni?icar tot el 7a9s contra el des7otisme sel ucida. Els

"eus s'aconseguiren im7osar so"re Ant9oc ) E7i?anes. AiFò ?ou 7ossi"le grDcies a >ue l'im7eries con ert9 en ?ort enemic dels sel ucides. Els escites determinassin >ue tota la ?or a dels sel utDs dirigida a controlar a>uest atac escita, deiFant Palestina desatesa.

22




aiF3, com 3s normal en tot 7a9s egòlatra, la corru7ci8. !a corru7ci8 es mimetit D sota la relicomen aren a su"4astar els cDrrecs religiososH es 7ot com7rar el carreg de sum sacerdot, >uan a 7er tradici8 ?amiliar. &ins a>uest conteFt corru7te, sorgeiFen gru7s >ue olen un @udaisme m3s

• $ariseus. &a ant la corru7ci8, decideiFen retornar al culte originari.• Escenis. A"andonaren udD i emigraren a umran, on esta"liren un monestir on iure la ?e

tats.

2.2.16. inastia asmoneaAm" la mort del darrer maca"eu N>ue go erna en com a reis 7erò sense serJ4oO, com >ue m

descend ncia, cal instaurar una no a dinastia, la dinastia asmonea. !a dinastia asmonea assume

darrers t9tols i tam"3 cau a la corru7ci8. !a *9"lia relata la corru7ci8 sota la ?orma d'incestH a tenen ?ills am" sa mare.

Els monar>ues es an corrom7ent ?ins >ue 4i 4a un renaiFement al ;0 aC, am" la reina Salom3Fandra. Is una reina 7erò no 7ot ser reina, car no 3s un 4ome. =o erna 7er delegaci8 i ?omentenorme 7rogr3s. Malauradament, mor9 sens descend ncia, donant 7eu a una dis7uta entre di errents de la ?am9lia asmonea 7er assumir el tro.

A>uests di?erents 7arents s'en?ronten en una guerra ci il sense resultatsH ca7 7arent es 7ot imso"re els altres. So"re el 60 aC, l'im7eri romD es decideiF a con>uerir Palestina, no 7er la se a nacn8 7er la se a costa, car el dem3s 3s desert. En iaren Pom7eu, un general >ue 7rengu3 7ossessicosta 7alestina.

(n d'a>uests 7arents asmoneus digu3H Bsi @o no 7uc ser rei, no 4o serD ningG . S'entrePom7eu i li o?er9 el 7a9s, els romans el 7odrien administrar. Els romans 7osseUren Palestina 7em3s >ue d'una con>uesta, grDcies a una donaci8. Els romans tractaren am" gran res7ecte Palestinse'ls 4i 4a ia estat regaladaH 7ermeteren la llengua i el culte 4e"reus i els donaren un go ernant>ue de ?et, administra a el 7a9s com un rei.

A>uest go ernador era Anti7ato, im7ortant 7er>u ?ou son 7are del rei #erodes el =ran. Amse a mort 4a ia ?omentat >ue els romans 7roclamassin >ue el seu ?ill ?os rei. AiF9 ?ouH Palestin ia a l'im7eri romD 7erò tenia un rei 7ro7i. Tot i >ue la SSEE 7inti molt malament a #erodes, ?

2




rei >ue ?omentD la 7au i el 7rogr3s.

En a>uest conteFt naiF3 esGs, el $ill de &3u.

2. . #)ST+%)A &E !A %E&ACC)/ &E! PE TATE(C

&urant tota l'Antiguitat es creia >ue tot el Pentateuc 4a ia estat escrit 7er Mois s, car tam"3 mena a tam"3 B!lei de Mois s . *aruc S7ino a comen D a 7osarJ4o en du"te am" a>uest arguels dos ca79tols ?inals del Pentateuc ens conten la mort de Mois s, 7el >ue s9 o s9 4i 4an 4agut dnir altres autors.

Es desen olu7aren di erses teories, d'entre les >ue destaca la B#i7òtesis &ocumentDria , 7o 7er ulius ]er4ausen el 1;:1. A>uesta 4i7òtesi s'im7osD 7er di ersos motiusH

1. Era una 4i7òtesi molt clara2. A>uest autor, no es ?iFa a en els ?ragments >ue 7odien ser 7ro"lemDtics

. $ou acollida 7er molts autors

]e4ausen sa"ia >ue no era una a7osta 100^ segura i glo"al, 7erò era tan clara >ue triom?D a Alen a i des7r3s a tot el m8n "9"lic. &iu aiF9 a>uesta 4i7òtesiH Bl'an 1000 &a id con>uer9 erus

id ?eu una cort reial >ue designD un con@unt d'escri ans >ue s'encarrega en dels arFius de 7al

els manD >ue escri issin un 4istòria d')srael des de >ue el m8n 4a ia comen at ?ins al moment .

A>uest document s'anD 7er?ilant i retocant. Am" la mort de Salom8 eF7lotD una =uerra Ci il,>Y ncia de la >ual a>uells dos regnes es aren rom7re. El %egne del ord sols tenia a>uest docels escri ans de Samaria comen aren a reJescriure la 4istòria del m8n am" una di?er nciaH en llo 7rar el terme BZa4 3 , ?eien ser ir el mot BElo4im . A>uest 3s el document Elo4ista.

Per tant @a tenim 2 documents >ue a la 7rDctica 4an de contar el mateiF. Ara "3, el %egne dera molt m3s ric i decidir crear un codi legal 7er tal de 7oder regular el ?uncionament del 7a9s. Caen com7te >ue un codi legal no es ?a des de eroH recolliren les lleis tradicionals, el codi d'#amuredactaren el Bdocument deuteronòmic .

El 22 aC es desen olu7D una guerra internacional com7licada >ue aca"D am" la con>uesta 7er 7art de l'assiri Sarg8 )), >ue de7ortD la 7o"laci8 nati a del %egne del ord i la su"stitu9 am

2




d'altres llocs. A"ans >ue els assiris de7ortassin la gent d')srael, un contingent de natius aconsegu9 re?ugiarJse en el 7a9s de udD i 7ortaren am" ells el codi deuteronomi.

Els @udaites eieren >ue 7odien a7ro?itar el codi deuteronomi i l'ado7taren com a codi legal dTenien a la se a dis7osici8 dos documents >ue conta en des de la creaci8 del m8n ?ins a la mMois s, aiF9 >ue ?usionaren els documents a4 ista i elo4ista, con?ormant aiF9 un document Gnarra des del relat de la creaci8 ?ins a la mort de Mois s, conser ant alguns co7s el mot BZa4tres el terme BElo49 . El %egne del Sud em7rD el document BZa4 istaJElo4ista de manera o?i

Am" les de7ortacions "a"ilòni>ues, els sacerdots es con ertiren en guies del 7o"le d')srael de7osegons ]er4ausen decidiren redactar una altra 4istòria, des de >ue &3u creD el m8n ?ins >ue mor9s s. $eren un document >ue recollia els dos mots 7er re?erirJse a &3u.

Al document Za4 ista se l'anomenD document B R a l'E4olista, document BE i al Za4 istata, document B E i al document sacerdotal, document BP . Segons ]er4aussen, durant l'eFili e "reus tenien els documents E, P i el codi &. !a gent >ue >ueda a a )srael em7ra a el document narra a des d'Adam i E a ?ins a la mort de Mois s, i a m3s, em7ra en el document &. Els de7o

alien del document P.

Els de7ortats retornaren en tres onades ?ins >ue la 7o"laci8 de udD tenia els documents E

]er4ausen a?irmD >ue Esdres i e4emis decidiren uni?icarJ4o tot. !a columna del nou lli"re serdocument P, mentre >ue es recollirien del document E a>uelles coses >ue no relata a el documen

]er4aussen tenia la o"sessi8 de la claredat i a incloure dins el & tot allò >ue ens conta a el !eso"re el Tem7le. Ara "3, com 7odien sa"er a l'eFili tot el del Tem7le_ Molt ?Dcil, no aren escriusacerdots com era el Tem7le sin8 com olien >ue ?os. A>uesta 4i7òtesi @a no es considera Dlcal sa"erJla 7er introduirJse a >ualse ol manual "9"lic.

25




. E-<=ES)

.1. C (ESTA &E E%)C/

Sota el relat de la con>uesta de eric8 4i tro"am la intenci8 de, em7rant dades del 7assat, nar>ue 7assa a en el momentH el retorn i la con>uesta de Ze4ud 7er 7art dels de7ortats a *a"ilònia. 7er aconseguir con>uerir eric8, sols li >ueda el remei de alerJse de %a@a". Am" aiFò es ol

ar >ue els de7ortats >ue retorna en, 7er tal de reconstruir el 7a9s, s'4agueren de aler dels >ueallD. %a@a" re7resenta la gent >ue no anD a l'eFili, 7erò am" una religiositat contaminada 7er la 7er aiFò es di"uiFa %a@a" sota la imatge d'una 7rostituta.

Tot i >ue a la *9"lia a7areiFen di erses ersions, la m3s im7ortant 3s al de eremies, >ui a?irm

tota la gent ?ou de7ortada. eremies no es re?eria a la gent com a 4umans, sin8 a la re?leFi8, al ment. eremies deia >ue sols la gent >ue retorna a de *a"ilònia 7odria reconstruir udD. Ara "3,de 7oder dur a terme la se a tasca, 4agueren de com7tar am" el su7ort sociològic d'a>uells >ui noen anat a l'eFili. uan la Teologia de l'EFili Nde7ortatsO entrD en contacte am" els noJde7ortats, l'entrada dels eFiliats, donD lloc a la Teologia de l'Assentament.

eric8 re7resenta la ciutat >ue con>uereiF osu3 7er comen ar a con>uerir la Terra Promesa. ?et 4a eFistit, tot i >ue >uan s'escriu la no elQla, es ?a 7ensant en donar a@uda a la gent del mom

la imatge de osu3 s'amaguen els de7ortats, sota %a@a" 4i tro"am el Po"le de la Terra i la Teoll'Assentament es "asa en la inserci8 dels alors i el cam9 ?et durant l'eFili a udD am" l'a@ut d'a>no anaren a l'eFili.

.2. SAC%)$)C) )SAAC

&es7r3s del retorn de l'eFili, es tro"aren am" >ue [oro"a"el no 7odia go ernar i >ue sols 7odiaernar el sacerdot. Per eF7licar aiFò es a redactar el relat del sacri?ici d')saac, >ue eF7lica >ue e

deia de ser go ernat 7er un rei i ?ou go ernat 7er un sacerdot. A>uest teFt eF7lica el 7as de 7odereialesa al sacerdociR no 3s una decisi8 de &3u, sin8 un relat 7o tic >ue eF7ressa a el 7as de la al sacerdoci.

Molts co7s s'4a inter7retat a>uest teFt com un re?leF de la su"missi8 d'A"ra4am a la olunt&3u, o >ue &3u no ol sacri?icis 4umans o com el relat >ue @usti?ica la construcci8 d'un san

26




a>uell lloc. El relat t3 la dis7osici8 4a"itual d'un sacri?ici israelita. )saac re7resenta el 7o"le. El F 7resenta el rei d')srael. A"ra4am sim"olit a el sacerdot, re7resenta osu . A"ra4am mata al Fot > 7resenta el rei 7er tal de sal ar el 7o"le >ue 3s )saac. Is un ?et 4istòric, 7er ?ets 4istòrics, el 7o"le

d'estar go ernat 7er un rei 7er estarJ4o 7er un sacerdot. AiF9 es a desen olu7ant la Teologia dsentament.

. . % E&ACC)/ ES&%ES ) E#EM)ES

Els ?ets s'escriuen 100 an s des7r3s de >ue 4agin ocorregut am" una 7ers7ecti a no edosa. Eel retorn eFit8s d'Esdres i e4emies. AiFò 3s aiF9 7er>u >uan Esdres retorna, es tro"a am" unsdots >ue dirigeiFen el 7a9s. El mateiF succeeiF a *a"ilònia. &_a>uesta manera, els >ue retornen, ment es 7odran assentar. A udD i a *a"ilònia go ernen els sacerdots i Esdres i e4emies, tam"sacerdots i enca7 alen el retorn. Per tant, entre sacerdots i sacerdots 4i 4aurD una gran a?initat.

Els de7ortats >ue retornaren es tro"aren am" una gent 7aganit ada, 7erò aconseguiren >ue untingent s'a7untDs a la religi8 dels >ue retorna en. Esdres 3s algG im7ortant a la cort dels 7erses, a m3s de sacerdot, ?a la ?unci8 d'am"aiFador 7er 7osar la 7au al 7a9s on a. Els >ue retornen adres tenen nom"roses a antatgesH 7odran 7osar 7au a udD.

100 an s des7r3s dels ?ets, els 4e"reus 7ensa en >ue la comunitat sencera els 4a ia d'estar a

7er 4a er mostrat al m8n la imatge del &3u ertader. AiFò 3s degut a com es a contar el ?etH estar >ue totes les nacions s'4a ien d'inclinar da ant )srael i >ue esdres 4a ia entrat triom?almentarri"aren els de7ortats a udD, els contaren >ue &3u actua a la 4istòria i ?orma el 7o"le 4e"reu. "le 4e"reu es ?orma mit@an ant el dissa"te, la circumcisi8 i la 7uresa.

Esdres ensen a >ue &3u 4a actuat a la 4istòria alli"erant a la comunitat de7ortada. !a comunitaculte a &3u mit@an ant el dissa"te, la circumcisi8 i la 7uresa. Esdres recoll9 el 7ensament de la 4e"rea anterior. &'entre els de7ortats, els sacerdots ?oren els >ui dueren a terme la ?unci8 7rinci7

dera en el retorn.

Els de7ortats es tro"en a m" un 7o"le molt m3s corru7te del >ue 7ensa en >ue es tro"arien. 4e"rea >uasi s'4a ia dissolt.

'ls ,ue retornen de l exili hauran de canviar el seu -lante ament d im-lantar tot l a-rès a ;ab

2




&3u. !a nostra eucaristia endrD d'a>u9.

.5. E! %E!AT &E! S) A

El relat del Sina9 s'ela"ora al ?inal del 7er9ode 7ersa i es ?onamenta en una tradici8 molt anuan relaten a Mois s, 4o ?an des de la se a contem7oraneUtat, i >ui es 7areiF m3s a Mois s e

moment 3s Esdres, 7el >ue tendran un 7arescut considera"le. Esdres i e4emies ten iran del seu a l'<Fode.

Tot i >ue a ui en dia 4i 4a una corrent >ue nega l'<FodeR el >ue succe9 3s >ue els ?ets del 100narrats el 00 aCR 7erò en ca7 moment 7odem negar els ?ets 4istòrics

.6. P%+!E= ) EP !E= &E !A * *!)A!a "9"lia no 3s una no elQla, sin8 un 7ro@ecte cate>u tic redactat 7el 7o"le 4e"reu 7er o?erir

teiFos 4e"reus un retorn a l'Alian a 7er ser la llum de &3u dins la 4istòria 4umana. El canon estD 7ost 7els lli"res en >u l'Esgl3sia 4i eu reconeguda la se a identitat, no els tria ar"itrDriament.

El missatge de ?ons del = nesi no 3s un relat cosmològic, sin8 un relat teològicH la 4istòria 4uesta a sotmesa als 9dols i da ant a>uesta situaci8, &3u ?eu la llum i donD a l'4ome, a Adam, la tal >ue 7ugui reconduir la 4istòria ca7 al cam9 de la sal aci8. Am" el relat del 7ecat original, e

se'ns ol dir 3s >ue si ens allun am de la !lei de &3u, la nostra ida deiFa de tenir sentit. !a ses9m"ol de la idolatria, el 7ecat 7ermanent >ue sem7re ens es7era, i >ue es>ueiFa la nostra idal'eF7eri ncia d'a"andonament de l'Eden s'4i tro"a l'a"andonament de erusalem degut a les de7oons. Ara "3, de la mateiFa manera >ue &3u donD estits a Adam i E a >uan s8n eF7ulsats, en iDseu 7o"le els 7ro?etes eremies i E e>uiel 7er con4ortarJlo durant l'eFili.

Apunts Pentateüc i LLibres Històrics

Documents

Transcript of Apunts Pentateüc i LLibres Històrics