Mica Alvarez.Història de la filosofia.

2n. Batxillerat.

1. PAS DEL MITE AL LOGOS. _______________________________________________

Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir, en el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els grecs protagonistes d'aquest pas o salt van fundar el que s'anomena filosofia.Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, també. Disposem de mites que compleixen tant la funció explicativa com la funció exemplificadora.A Millet (Grècia), al segle VI abans de Crist, els primers filòsofs van començar a qüestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes de conducta que oferien. Eren uns homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven incoherències en els relats mítics del seu entorn, que constataven relats diferents en pobles diferents. Aquests homes, dominats per la curiositat i per una actitud crítica, són els que protagonitzaren el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al logos. Per a ells, aquest pas significava desconfiar de les imaginatives narracions o explicacions populars i, amb una mirada nova, observar i analitzar la natura, tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments; per això, en lloc de parlar de divinitats començaren a inventar conceptes. Amb els mites, el món era caòtic i arbitrarien canvi, amb la visió racional del món, aquest esdevé ordenat i regit per unes lleis estables i fixes que es poden descobrir.Filosofia: afany (ganes de saber).Per exemple: quan un nen descobreix que els Reis Mags són els pares.

2. SOFISTES I SÒCRATES. __________________________________________________

Sofistes: Personatges amb gran formació retòrica i cultural, que es van establir a Atenes amb la finalitat d’impressionar i convèncer als altres amb els seus discursos; Al principi aquesta paraula havia significat simplement hàbil o destre en qualsevol ofici. Més tard passà a significar savi en general i, després, cap a mitjan segle V aC ja significava tècnic en saviesa i que sabia ensenyar-la. I, com que allò que ensenyaven els sofistes era l’”areté” (virtut) política, i aquesta es basava sobretot en el domini del llenguatge, a la fi el mot “sofista” passà a significar simplement mestre de retòrica.

Sòcrates: Va néixer i viure a Atenes. Va viure l’esplendor i l’inici de la posterior decadència d’Atenes. Va morir condemnat a mort quan tenia 71 anys. La filosofia era per a Sòcrates una manera de viure, una recerca constant, un examen de si mateix i dels altres.

SOFISTES_______________________________________________________________

1. Trets generals:

Eren mestres ambulants provinents de Grècia (no d’Atenes). Tenien un saber enciclopèdic i cobraven per ensenyar el que sabien.

2. Com pensaven?

No estaven interessats pel cosmos, però sí que ho estaven per l’home i la política. Dominaven el llenguatge retòric, oratòric i erístic. Entenien la virtut com a èxit social. Eren ateus i agnòstics. Utilitzaven la llei com a convecció. Utilitzaven el relativisme, l’escepticisme i el convencionalisme.

3. Quin mètode feien servir?

Saben de tot i poden elaborar un discurs improvisat convincent sobre qualsevol assumpte.

Fan monòlegs davant de grans auditoris, ja que són experts oradors i saben persuadir el públic.

Són antilògics, defensen una tesi i saben justificar els discursos dèbils.

4. Quins objectius tenien?

Triomfar en assemblea, és a dir, tenir èxit polític i social. Captar joves ambiciosos per obtenir diners. La veritat no és important, el que és important és el cas en concret. Ensenyar a parlar en públic.

SÒCRATES __________________________________________________________

1. Trets generals:

Va néixer i viure a Atenes. Diu no ensenyar res. Admet no saber res. No cobra per explicar les seves idees.

2. Com pensava?

Tenia interès per la ètica i la política de l’home. Restaura el valor del llenguatge (definició universal i la inducció)

Entenia l’areté com la saviesa o el coneixement. Era creient. La llei és el reflexe de la llei objectiva natural. Creia en l’antirelativisme i l’intel·lectualisme.

3. Quin mètode feia servir?

Reconeix la seva ignorància només sé que no sé res. Fa servir el diàleg per parlar amb persones concretes. Utilitza la filosofia en la busqueda col·lectiva de la veritat. Fa servir la Maièutica en dues fases: la irònica (descobreix la pròpia ignorància) i la

maièutica (construeix la definició).

4. Quins objectius tenien?

Convèncer que la virtut és saviesa. Està obert a tot el món. Es converteix en la consciència de la societat davant els accessos de la tirania i la

democràcia. Busca la veritat de forma col·lectiva.

PRESOCRÀTICS __________________________________________________________

Tales: Va ser un filòsof i científic grec. Va néixer i va morir a Milet, polis grega de la costa Jònia. Va ser l'iniciador de l'escola filosòfica milèsia a la qual pertanyen també Anaximandre i Anaxímenes.

Anaximandre: Va ser un filòsof joni considerat el primer científic, en usar l'experimentació com a mètode demostratiu. Va néixer cap a l'any 610 a. C. a la ciutat jònia de Milet i va morir aproximadament en el 546 a. C.1 2 Deixeble i continuador de Tales, company i mestre d'Anaxímenes.

Anaxímenes: va ser un filòsof grec. Va néixer a Milet. Va ser deixeble de Tales i d’Anaximandre, coincidint amb ell que el principi de totes les coses - arché- és infinit, encara que, a diferència del ápeiron del seu mentor, ens parla d'un element concret: l'aire.

Heràclit: va ser un filòsof grec. Va néixer cap a l'any 535 a. C. i va morir cap al 484 a. C. Era natural d'Efes, ciutat de la Jònia, a la costa occidental de l'Àsia Menor. No queden més que fragments de les seves obres, i en gran part es coneixen les seves aportacions gràcies a testimonis posteriors.

Parmènides: va ser un filòsof grec. Va néixer entre el 530 a. C. i el 515 a. C. a la ciutat d'Elea, colònia grega del sud de Magna Grècia (Itàlia). Parmènides va escriure una sola obra: un poema filosòfic en vers èpic.

Pitàgores: va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. El pitagorisme va formular principis que van influir tant en Plató com en Aristòtil i, de manera més general, en el posterior desenvolupament de la matemàtica i en la filosofia racional a Occident.

PLATÓ _________________________________________________________________

Plató va ser un filòsof grec que va Nascut el 427 a. C. a Atenes o Egina. Plató es deia en realitat Aristocles. Va rebre l'apel · latiu amb què el coneixem i que significa "esquena ampla" per la seva corpulència. Durant la seva joventut va arribar a ser bicampió olímpic de lluita.

Pertanyia a una família noble. El seu pare, Aristó, es deia descendent del rei Codro, l'últim rei d'Atenes. La seva mare Períctiona, descendia de la família de Soló, l'antic legislador grec. Era a més germana de Càrmides i prima de Critias. Plató va tenir dos germans, Glaucó i Adimant, i una germana, Potone.

Va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement. De jove, Plató va tenir ambicions polítiques però es va desil · lusionar amb els governants d'Atenes. És possible que s'iniciés en la filosofia amb els ensenyaments del heracliteà Cràtil. Quan compte vint anys té lloc la trobada amb Sòcrates que comptava llavors 63 anys i es convertirà en el seu únic mestre fins a la seva mort.

Proclamat deixeble de Sòcrates, va acceptar la seva filosofia i la seva forma dialèctica de debat: l'obtenció de la veritat mitjançant preguntes. Sembla que va ser testimoni de la mort del seu mestre. Tement per la seva vida, va abandonar Atenes algun temps i va viatjar a Itàlia, Sicília i Egipte.

L'any 387 Plató va fundar a Atenes l'Acadèmia, institució sovint considerada com la primera universitat europea. Es donaven matèries com astronomia, biologia, matemàtiques, teoria política i filosofia. Aristòtil va ser el seu alumne més destacat. Davant la possibilitat de conjugar la filosofia i la pràctica política, va viatjar a Sicília l'any 367 aC per ser tutor del nou governant de Siracusa Dionís el Jove. L'experiment va fracassar. Plató va tornar a Siracusa l'any 361 aC, però un cop més la seva participació en els esdeveniments sicilians va tenir poc èxit.

És el primer pensador grec l'obra s'ha conservat íntegrament, i Aristòtil va transmetre fins i tot fragments del seu ensenyament oral en l'Acadèmia, pel que sembla discordant amb els seus escrits. Els seus escrits adoptaven la forma de diàlegs,

exposant idees filosòfiques, es discutien i es criticaven en el context d'una conversa o un debat en què participaven dues o més persones. El primer grup d'escrits de Plató inclou 35 diàlegs i 13 cartes.

Va passar els últims anys de la seva vida donant conferències a l'Acadèmia i escrivint. Va morir pròxim als 80 anys a Atenes l'any 348 o 347 aC.

ARISTÒTIL ______________________________________________________________

Aristòtil Filòsof i científic grec Nascut a Estagira (Macedònia) al 384 a. C.. Fill de Nicòmac, metge de Amintes II. Va viatjar a Atenes amb 17 anys amb intenció d'assistir a l'Acadèmia de Plató. Aristòtil va ser deixeble seu i d'altres pensadors com Eudoxo durant els vint anys que va estar a l'Acadèmia.

En morir Plató, l'any 347 aC, viatja a Assos, ciutat d'Àsia Menor en què governava el seu amic Hermias, al que va servir com a assessor, casant-se més amb la seva neboda i filla adoptiva, Pitia. Després de ser executat Hermias a les mans dels perses en el 345 aC, Aristòtil es va traslladar a Pella, capital de Macedònia, on va ser tutor del fill menor del rei, Alejandro, que seria conegut com Alexandre III el Gran. L'any 335 aC, en accedir Alejandro al tron, va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola: el Liceu.

Com a gran part dels debats es desenvolupaven mentre passejaven pel Liceu, el centre va ser conegut com a escola peripatètica. Va resumir tot el saber de la seva època, però va brillar especialment en les ciències naturals descriptives. Va ser autor de la primera classificació dels animals, pare de l'anatomia comparada i mestre d'altres científics, com el botànic Teofrast, el seu successor al Liceu.

Va rebutjar la teoria atòmica de Demòcrit i va sostenir que la matèria s'origina en la barreja de quatre propietats fonamentals: calent, fred, humit i sec, que es combinen entre si per donar lloc als quatre elements o essències: terra, aigua, aire i foc, als quals va afegir un cinquè (la cinquena essència o èter), que formaria els cossos celestes.

Va demostrar per diversos mètodes l'esfericitat de la Terra i va sostenir que aquesta està situada al centre de l'univers. És el primer a classificar les ciències, que va dividir en teòriques (matemàtiques, física i metafísica), pràctiques (ètica, política i economia) i poètiques (poètica, retòrica, etc.). En aquesta classificació no s'inclou la lògica, descoberta per ell, ja que és l'instrument per al recte discórrer en totes elles. També va inventar el sil · logisme, instrument fonamental del pensament occidental.

Aristòtil va escriure llibres de divulgació, dels quals només es conserven fragments, i altres de notes, per al cercle dels seus iniciats, dels quals queden 47. L'edició d'Andrònic de Rodes (h. el 70 a. AC) és la base del Corpus aristotelicum, tal com ha arribat a nosaltres, que es compon dels següents títols o col · leccions: "Organon"

(tractats de Lògica), "física "" del cel "," de la generació i la corrupció "," Meteorologia "," Metafísica "," Història dels animals "," Dels moviments dels animals "," de la generació dels animals "," política "," L'ànima "," Moral a Nicòmac "," Moral a Eudem "," Retòrica "," Poètica "i" Parva Naturalia ".

Aristòtil va morir a l'illa d'Eubea al 322 a. C., per causes naturals.