Història de Jesús de

Natzaret

Dades sobre la seva vida

-És difícil situar el seu neixament geográficament i cronològicament

-Probablement va néixer al s.VI-IV a.C.

- Neix en circunstàncies estranyes. 2 dels 4 evangelistes parlen de una mare

verge, però els altres 2 no diuen res. Alguns textos jueus parlen de una relació

extra-matrimonial de Maria.

Dades sobre la seva vida

- Segur que no era fill únic.

- En aquells temps, els jueus consideraven una maldició de Déu que una persona

no pugui tendre fills.

- No es sap res sobre la infantesa i adolescència de Jesús.

- Probablement va aprendre a llegir i a escriure a la sinagoga

- Era una persona molt religiosa, ja que a aquells temps tots ho eren

- En un moment determinat, deixa casa seva, i s’en va al costat s’un profeta, Joan

Baptista, i es va convertir en el seu deixeble. Va anar a viure al costat del riu

Jordà

Dades sobre la seva vida

- Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:

--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

És la veu d'un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. 5 Anaven

a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per

ell al riu Jordà.

7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? 8 Doneu els fruits que demana la

conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot

d'aquestes pedres.10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.

11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de

portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era;

entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

Mt 3, 1-12

Dades sobre la seva vida

- Per entendre bé la bíblia, s’ha de conèixer la distància: Cronològica,

geogràfica, i religiosa.

- Generalment escriuen molt en forma de metáfora.

- Joan Baptista: Profeta, al qui es creia que parlava en nom de Déu.

- Joan Baptista: ‘’La ira de Déu està a prop, per que el món es desigual’’

- En algun moment, Jesús es separa de Joan Baptista, i després Joan Baptista

va ser executat per Herodes

El missatge de Jesús: El regne de Déu

- Jesús comença a ser un ‘’missatger’’, diferent a Joan Baptista.

- Jesús: ‘’El regne de Déu és a prop’’

- No explica mai les característiques d’aquest regne, per que és una axioma.

El missatge de Jesús: El regne de Déu

23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i

els notables del poble i li preguntaren:

--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?

24 Jesús els replicà:

--Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25

El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes?

Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 26

Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que

Joan era un profeta.»

27 Per això respongueren a Jesús:

--No ho sabem.

Llavors els digué:

--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Mt 21, 23 - 27

El missatge de Jesús: El regne de Déu

- Jesús comença a parlar de Déu, com a un pare, es referia com a ‘’ABBA’’, i

es podria referir com a ‘’papa’’ o ‘’mama’’, i això convertia a tots en germans.

- Si aixó es així:

-Aquesta presència és gratis, i es fixaba igual amb els marginats que amb els

rics, purs o terroristes

- Estima a tothom, però li dedica més temps o energía a les dones, als

malalts, nens, nenes…

Ho va dir en paraula i ho va demostrar amb fets.

Així és per que fan els miracles, per dedicar-se més en els marginats

La vida pública

- A partir d’aquest moment, Jesús s’envolta de persones majoritariament de

classe humils ( artesans, alguns deixebles de Joan, pescadors de pobles,

terroristes de l’epoca, com a mínim un del seu poble que treballava pels

romans, Maria Magdalena que era prostituta).

- El grup de 12 deixebles és un símbol de que tots poden arribar el seu

missatge.

- Jesús no es mou de Galilea quan predica, tot hi que hi ha algún envangelista

que ha el situa en Jerusalem.

- Va estar 3 anys predicant / Lc 4, 16-30 .

- Aquesta visió de crear un mon mes just,és tan vigent, que está per damunt

de la ética social.

La crisi

- La seva predicció entra en la crisi per dos motius;

- Comença a causar inquietud entre els poderosos.

- Entre els seus seguidors hi ha gent que vol convertir-ho en líder d’una revolta en contra del

poder absolut ( romans i clases altes).

- Aquest fet esta retractat en la bíblia 6 cops. / Jm 6, 1-15

- A partir del capítul dels pans, Jesús decideix canviar de tàctica, i portar el seu

missatge al nucli del poder, a Jerusalem hi es el rei Herodes. Quan va coincideix

amb la festa més grossa dels Jueus.

APROXIMACIÓA LA MORT

DE JESÚS

Va morir per que és fidel a alló que creu

La seva mort va ser la conseqüència de la seva manera de viure

La seva mort va començar quan s’anadona que ha cambiat “d’estrategia”.

La anada a Jersualem va ser un intent d’anar al cor del poder

Durant l’anada a Jerusalem va instruïr (com a gosos) als seus seguidors, sobre el

regne de Déu.

Els seus deixebles eren homes i dones normal com nosaltres, i no s’adonaven del

que estava passant.

Mc 10, 35-41

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

--Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

36 Jesús els preguntà:

--Què voleu que faci per vosaltres?

37 Ells li respongueren:

--Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

38 Jesús els contestà:

--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

39 Ells li respongueren:

--Sí que podem.

Jesús els digué:

--Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva

dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan.

Llc 15, 11-32

11 I digué encara:

--Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un

país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell

país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.

16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants

jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra

el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:

»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i

celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats

per preguntar-li què era allò.

27 Ell li digué:

»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:

27 Ell li digué:

»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:

»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer

festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar

el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha

tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Mt 20, 20-28

20 Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21

Jesús li preguntà:

--Què demanes?

Ella li respongué:

--Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

22 Jesús contestà:

--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?

Ells li responen:

--Sí que podem.

23 Jesús els diu:

--Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi

seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.

24 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25 Jesús els cridà i els digué:

--Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les

mantenen sota el seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci

el vostre servidor, 27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser

servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Expulsió dels mercaders del temple

Apareix als 4 evangelis = Molt probable que succeís

Va ser la causa per la qual li van matar

Mt 21

Mc 11

Lc 19

Jo 2

Expulsió dels mercaders del temple

Abans d’arribar a Jerusalem, Jesús avisa que no deixará pedres sobre pedres

Lc 21, 6:6 --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.

Tría enderrocar el temple a la vigília de pasqua ( la festa més important dels

Jueus. Temple=> lloc més important del món)

Mc 11, 15-19: 15 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi

compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú

traginés res per dins el recinte del temple.17 I els instruïa així:

--¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles" ? Però vosaltres n'heu fet una

cova de lladres !

18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè

tota la gent estava admirada de la seva doctrina.

19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

Condemna de Jesús

En aquells temps, parlar en nom de Déu, podía ser:

- Cert= Profeta -> Cal canviar el sistema del temple

- Fals= Fals profeta ->Està inventat

S’el va condemnar amb el sistema Jueu -> Se li va aplicar la pena de mort

Dt18, 20: 20 Però si un profeta gosa dir en nom meu paraules que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres

déus, llavors aquest profeta morirà."

L’acusació formal a Jesús era la Blasfemia.

Condemna de Jesús

La traducció vigent és erronea: ‘’Es va proclamar rei dels Jueus’’

Ell no va escollir morir, sino que sabía que existía el risc, peroò malgrat tot, va

anar.

Camí de la creu

Li van condemnar a la mort en un lloc a les portes de Jerusalem, un lloc elevat,

per a que tots veiesin que passava si t’enfrentaves als romans.

La mort a la creu ja existía, i era tan bestia, que no l’aplicaven als ciutadans

romans. Les execusions es feien públiques

Això començaba amb el passeig dels presos amb el pal horitzontal, per a que tots

els veiesin amb un rètol on deia per que l’havíen condemnat.

Probablement l’havíen foategat ( 39 cops de foet)

Mt 27, 27-50:27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van

despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta

una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient:

--Salve, rei dels jueus!

30 Després li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap.

31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.

32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret

anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué

beure.

35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. 36 I s'estaven asseguts allà custodiant-lo.

37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»

38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 39 Els qui passaven per allí l'injuriaven

movent el cap amb aires de mofa 40 i dient:

--Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!

41 També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:

42 --Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat

en Déu: que l'alliberi ara, si tant se l'estima! Ell, que va dir: "Sóc Fill de Déu"!

44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l'insultaven de la mateixa manera.

Camí de la creu

45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús

va exclamar amb tota la força:

-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »

47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:

--Aquest crida Elies.

48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi

donava perquè begués. 49 Els altres deien:

--Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.

50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.

Lc 23, 32-49:32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l'indret

anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús deia:

--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.

Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.

35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:

--Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!

36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:

--Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!

38 Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:

--¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!

40 Però l'altre, renyant-lo, li respongué:

--¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que

mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.

42 I deia:

--Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.

43 Jesús li digué:

--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís

Camí de la creu

44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 45 el sol s'havia

amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. 46 Jesús va cridar amb tota la força:

--Pare, confio el meu alè a les teves mans.

I havent dit això, va expirar.

47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:

--Realment, aquest home era innocent.

48 Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. 49

Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.

Del Jesús de la història al

Crist de la fe

Resurecció de Jesús

Les creencies cristianes i les esglèsies es fonamenten damunt d’un fet: La

resurecció de Jesús.

Que NO és la resurecció? No és un últim miracle de Jesús

Jesús mor, per que els homes

maten i moren.

Recusitar no és reviure.

El fet de la resurecció no es

pot demostrar científicament, però per això no es pot diure el contrari. Això és una

questió de fé.

Quan diuen que la tomba era buida, es pot veure una indeterminació, ja que els

pobres com Jesús, i a més executats, anaven a una fossa comuna.

Que SÍ significa la resurecció? Questió de fe:

- 1- Creure que Déu está viu

- 2- Creure que Jesús está viu

- 3- Jesús tenía raó.

- 4- El sentit de la cida és seguir la seva filosofía.

Resurecció de Jesús

La persona : Projecte i societat

La persona és l’ésser viu que té, des que neix, un futur més obert i més indefinit.

No té un habitat concret, ni té una ocupació concreta, ni tan sols una forma de ser

o unes habilitats determinades. (mentida)

Cadascú, depenent del lloc on ha nascut, de la cultura o l’educació que rebi, d’allò

que aprengui o desenvolupi i, molt especialment, del que un mateix vagi escollint,

arribarà a ser una persona concreta, diferent de qualsevol altra. ( veritat a mitjes )

La persona neix oberta a moltes possibilitats i condicionada per les seves

limitacions i circumstàncies . I en la mesura en què va prenent decisions i resolent

les dificultats que troba, poderm dir que es va construint a si mateixa. Però

aquesta feina no s’acaba mai.

Però nosaltres no vivim aïllats. El treball i la recerca que duem a terme per anar

sent nosaltres meteixos és un treball i una recerca compartida. De fet, no podríe,

viure sense els altres: el nostre naixement, la nostra alimentació, educació…

La nostra vida és plena de relacions amb tots els éssers que ens envolten. Som

membres d’una xarxa de relacions en que tothom -i tot- estem implicats. I l’estat

d’aquestes relacions també depen de nosaltres.

1. Hi ha un perimer cercle - El petit i interior- que som nosaltres mateixos.

2. El segon -que envolta el primer- Representa el nostre entorn més inmediat: la

familia, els amics…

3. El tercer correspon a la nostre societat i la nostra cultura

4. El darrer cercle comprèn els bens materials i la natura.

Jesus, una persona inquieta

Cal tenir present que Jesús, molt abans de començar a actuar públicament i

explicar el que ell pensava, es va dedicar a cercar que havía de fer amb la seva

vida. Va dedicar temps, com qualsevol persona, a respondre a la pregunta ‘’què

he de fer?’’

Quan ens fixem en els plantejaments que va fer Jesús podem observar dues

coses:

- La primera és que les respostes de Jesús estaven adreçades a la gent del

seu temps, ais problemes i ais dubte deis jueus del segle I, i es basaven en

les creences i les idees de la seva época.

- Però també podem observar com bona part de les idees i actituds de Jesús

son interesants per ajudarvos avui a cercar resposta a la pregunta ‘’què hem

de fer?’’. Moltes de les aportacions de Jesus a la recerca del com cal actuar

segueixen sent valides avui, fins i tot algunes d’aquestes aportacions poden

semblar-nos noves i interessants.

Construir el regne és canviar

Regne: No es un lloc, és una nova situació on regna un nou clima i una nova

manera de fer, on regna en definitiva, el deu de Jesus. Aquesta nova situació neix

d’una nova manera de relacionar-se la persona amb el seu entorn i de situar-s’hi.

20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

--Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que

porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares

amb els profetes.

24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!

26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

L’aspecte més important d’aquest ‘’Regne’’ és que demana un canvi. Per Jesús

l’única forma de trobar solucions al seguit de situacions injustes o negatives que

viuen moltes persones és un canvi de mentalitat.

Idea de canvi:

a) Invitació a ser feliç, a considerar-se afortunadament, ja ara…

b)Adreçada a persones que es troben actualment en una situació negativa o

d’injustícia

c) Pensant en una situació positiva o de justícia que vindrà

Un canvi personal

El primer canvi que comporta acceptar el ‘’Regne’’ és un canvi personal. Suposa,

d’entrada, una nova forma d’entendre’s a un mateix, i, mes tard, una nova manera

d’entendre les relacions amb les persones que ens envolten i amb la realitat.

El que és important és deixar-se il·lusionar per les pròpies qualitats i encarar la

vida de forma positiva. Hi ha moltes experiències interessants per viure i cal

aprofitar l’ocasió. Així ho planteja Jesús a moltes persones per a les quals la vida

sembla que ja no té sentit. La persona que sap qui és i actua com creu és capaç

d’actuar lliurement i no per quedar bé o dissimular, com ho fan els hipòcrites. La

persona que està bé amb si mateixa és també la persona que és feliç ( mentida)

Un canvi de relacions amb els altres

El segon canvi que implica el ‘’Regne’’ és un canvi en la relació amb els altres.

Sense dedicar temps a compartir amb els altres és impossible fer aquest canvi

que demana el Regne i descobrir els valors positius dels qui ens envolten.

I quan les relacions s’espatllen cal saber trobar maneres de refer-les. Cal saber

tornar a començar i afrontar les situacions dificils per anar mes a fons en les

nostes relacions. Mes que esperar, el que ajuda a superar un moment dificil és

donar el primer pas, trencar amb la logica de la venjança.

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Un canvi de societat

El regne només pot funcionar si hi ha un lloc per tothom i ningú no queda

marginat. I si no és així, cal fer un esforç per anar a cercar els que han quedat al

marge i ajudar-los a tornar integrar-se a la comunitat.

Per fer aquest canvi no hi ha prou amb un treball individual, cal un treball

col·lectiu, i prendre decisions de les quals tothom es faci resoponsable. I per això

calen unes lleis justes i una societat justa.

Una forma de relacionar-se amb les coses

En quart lloc el regne és també un canvi en la forma de relacionar-se amb les

realitats materials.

Només qui sap usar el que realment necessita i prescindir del que no necessita

pot ser feliç i deixar que els altres també en puguin gaudir i ser feliços. La clau

està a saber compartir les riqueses entre totes les persones del món - Present i

futur- i entre tots els éssers vius.

La natura i les seves riqueses estan a la disposició dels éssers humans, i gracies

a elles podem viure. Però no tenim dret a apropiar-nos de més del que

necessitem: no és nostre. És de les generacions futures, de tota la humanitat i de

tots els éssers vius.