Jesús de Natzaret

RELIGIÓ I ÈTICA

Paula Teller Villanueva

Núria Mei Barbero Durán

ÍNDEX1. La història de Jesús de Natzaret

a. Dades sobre la seva vidab. El missatge de Jesús: el Regne de Déuc. La vida públicad. La crisi

2. Aproximació a la mort de Jesúsa. Introducciób. L’expulsió de mercaders del templec. La condemna de Jesúsd. El camí de la creue. Paraules de Jesús a la creu

3. La resurrecció de Jesúsa. Introducciób. Testimonis literarisc. La fe en la resurrecció

1.La història de Jesús de Natzaret

a.Dades sobre la seva vida- Va néixer perquè hi ha suficients dades

històriques per demostrar que va existir

- ON? No sabem on va néixer- Natzaret→ que era un poblet o una aldea, una petita zona

de Galilea. La major part de la vida va ser a Galilea

- Betlem→ ciutat + important

- QUAN? No ho sabem perquè hi ha algunes proves. Creuen que va néixer entre el 6aC i el 4aC.

- Neix en circumstàncies extranyes- La meitat dels evangelistes diuen que va néixer d’una

mare verge

- Textos jueus parlen d’un naixament extramatrimonial

b. Dades sobre la seva vida- La seva estructura familiar→ tenia germans

- Perquè cap dona s’arriscava a tenir un fill.

- I els jueus creien que estava a punt d’arribar el Messies i quants més fills, més possiblitats de que fos el Messies.

- No sabem res de del seu naixement, infantesa fins l’adolescència. El seu pare era artesà, fuster.

- Gràcies a això va aprendre a llegir a la sinagoga del poble a partir de la Torà (textos jueus, religiós perquè tothom era religiós en l’antiguitat)

- A certa edat, 20-30 anys va deixar Natzaret i va anar-se a conèixer un personatge que eren molt amics→ Joan Baptista

- Es convertí en deixeble de Joan Baptista i va viure a Judea.

Predicació de Joan BaptistaMt 3, 1-121 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:

--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:És la veu d'un que crida en el desert:Prepareu el camí del Senyor,aplaneu les seves rutes.4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren

llagostes i mel boscana. 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? 8 Doneu els

fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

c. El missatge de Jesús: el Regne de Déu- La prèdica de Jesús es fonamenta en el regna de Déu i diu “ El

regne de Déu és a prop.- Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi

succeït. Mt 24, 34

- El regne de Déu= regne del cel (on passa l’acció de Déu damunt de la Terra)

- Vincula el regne amb la seva persona Mt 21, 23-27

- Intuïció de que el món pot canviar.

- Se sent fill de Déu perquè tothom ho és, no és el messies.

- Déu pare de tothom→ t’estimarà incodicionalment

- Un pare dedica més temps al fill malalt→ Déu estima especialment als pobres

Mt 21, 23-2723 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar

els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?24 Jesús els replicà:--Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina

autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes?Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no

el vau creure?" 26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»

27 Per això respongueren a Jesús:--No ho sabem.Llavors els digué:--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

d. La vida pública- Jesús predicador → grup de seguidors (12

persones “simbòlic”) amb gent senzilla.

- Predica entre 4 i 6 anys a Galilea.

- No només predica la paraula sinó que la practica. Lluc 4, 16-30.

- Llei dels Jueva → 50 anys redistribució → urgència que passa per sobre de la moral. (Mt 12)

- Urgència per un món més just on es pugui menjar, està per sobre de la religió i la llei.

Jesús a la sinagoga de Natzaret Lluc 4, 16-3016 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del

profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,perquè ell m'ha ungit.M'ha enviat

a portar la bona nova als pobres,a proclamar als captius la llibertati als cecs el retorn de la llum,a posar en llibertat els oprimits,19 a proclamar

l'any de gràcia del Senyor.20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell.

21 Aleshores començà dient-los:--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:--¿No és el fill de Josep, aquest?23 Ell els digué:--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí

al teu poble.24 I afegí:--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar

durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

e. La crisiComença a provocar dos coses:1)Preocupació classes dirigents→ als jueus

benestants (perquè tenien poder econòmic, religiós i polític).

2)Part de la classe popular malinterpretà la fè a) Tot desde la pau no desde la força i la

violència

Multiplicació dels pans Jo 6, 1-151 Després d'això, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles. 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.

5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip:--On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.7 Felip li va respondre:--Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:9 --Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?10 Jesús digué:--Feu seure tothom.En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué

l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:

--Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.13 Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat.14 Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir:--Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.15 Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya. Tot sumat i dividit arribaria a tots + i :

Jo 12, 24

A partir canvia de plantejant agafarà un grup reduït de pesones i decideix canviar de tàctica.amb els seu missatge al cos del poder de la època temple de Jerusalem aprofita festa jueus - pasqües

2. Aproxima

ció a la mort de Jesús

a.IntroduccióLa mort no és una cosa excepcional de Jesús. I la cultura popular li dóna massa importància sobretot a Setmana Santa ja que en realitat no seria el punt central de la seva vida.

El seu desenllaç comença quan uns anys abans comença a predicar el món de Déu expressant-se amb fets i paraules.

Hi ha un moment en que entra en crisi i està confós. Llavors pren un moment de reflexió on va cap a Jerusalem amb els seus acompanyants. Ja que Jerusalem era la capital política, econòmica i religiosa. I ell fa coincidir l’arribada amb la festa major jueva→ La Pasqüa.

Van a peu i Jesús pel camí decideix instruir els seus deixebles el que anaven a fer. Mitjançant paràboles.

Petició dels fills de ZebedeuMc 10, 35-4535 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

--Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.36 Jesús els preguntà:--Què voleu que faci per vosaltres?37 Ells li respongueren:--Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.38 Jesús els contestà:--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?39 Ells li respongueren:--Sí que podem.Jesús els digué:--Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la

meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:--Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans

personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

35-38→ Si podràn ser els més importants. Pensen en temes de poder i domini.

45→ no ho va dir42-44→ va ser real

Paràbola del fill pròdrig Lc 15, 11-32

11 I digué encara:--Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a

passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.22 »Però el pare digué als seus criats:»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24

perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.»I es posaren a celebrar-ho.25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què

era allò. 27 Ell li digué:»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els

meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.31 »El pare li contestà:»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida,

estava perdut i l'hem retrobat.

b. L’expulsió dels mercaders del temple- Història versemblant històricament

- Mostres suficients de la seva veracitat històrica

Mt 21 (28) Mc 11 (16) Ll 19 (24) Jo 2 (21)

- A 3 evangelis apareixen al dinal i al de Joan apareix al inici

1.Raó per la que decideixen matar-lo

2.El que va succeir al temple ja ho havien anunciat→ Ll 19, 44

- Va anunciar la destrucció del temple però no físicament sino que volen destruir tot el que significa el temle. Mc 11, 15-19

Purificació del temple Mc 11, 15-1915 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. 17 I els instruïa així:

--¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles" ? Però vosaltres n'heu fetuna cova de lladres !

18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.

19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

c. La condemna de Jesús- Jesús va tenir judicis de part de romans i jueus.

- Els motius de condemna dels jueus eren de motiu religiós i els dels romans de caràcter polític.

- Primer el van sotmetre al Sanedrí , desprès a Ponç Pilat, més tard a Herodes i finalment a Ponç Pilat.

- Al final l’exhibeixen davant de la multitud amb la possibilitat de perdonar-lo.

- Va ser executat a la creu.

d. El camí de la creu- L’execució a la creu era un càstig que només es podia aplicar als ciutadans no romans.

- Jesús va portar el part de la part superior del patíbul o creu fins al lloc on l’executaren.

Paraules de Jesús a la creu:

- Pare perdona’ls perquè no saben el què estan fent.

- Això avui encara es podria complir “esperança amb els éssers humans”

- Joan aquí tens la teva mare, mare aquí tens el teu fill.

- Déu meu, Déu meu, perquè m’has abandonat?

- Tinc set.

- Tot s’ha complert.

- Pare confio el meu alè en les teves mans.

3. Resurecció de Jesús

a.IntroduccióTota fe i esglésies cristianes es sostenten per una observació, “un fet” transmès al llarg del temps, Jesús va ressuscitat transmet pels seus coneguts i amics. Només ho sabem en l’afirmació dels seus amics.

No és un fet que es pugui provar, però la notícia és un fet històric, que a partir de cert moment els deixebles ho van propagant i alguns d’ells es van buscar la seva pròpia mort.

La resurrecció no és un últim miracle que fa ell cap a si mateix. Jesús mor perquè és un home. No significa reviure→ ja que significaria tornar a la vida i si hagués tornat l’haguéssin matat una altra vegada.

b. Testimonis literarisEls textos que parlen sobre la resurreció:

1.Confessions de fe→ Jesús estava mort però experimenta que no està

2.Himnes→ són poemes

3.Relats dels sepulcre buits, tumba buida→ Jesús en una tomba passen 3 dies i obres la tomba i desapareix. És una desaparició innecessària i insuficient. És simbòlic.

4.Relats d’aparicions→ apareix als seus deixebles però no quadren les aparicions. Als 4 evangelis apareixen al final

c. La fe en la resurrecció (Per un cristià)1. Que Déu és fidel, perquè ell

mor pel compromís amb Déu.2. Que Jesús està viu, però

inexplicable3. Significa que Jesús tenia raó.4. Que el sentit de la vida d’un

cristià seria assemblar-se a Jesús.