EL MÓN JUEU EN TEMPS DE JESÚS DE NATZARET³nJueu_QVC1999.pdf · DE JESÚS DE NATZARET . Pere...

EL MOacuteN JUEU EN TEMPS DE JESUacuteS DE NATZARET

Pere Casanellas

Fa dues o tres setmanes un amic meu cm va dir que tenia molshytes ganes de venir a sentir aquesta conferencia per saber com mho faria per parlar en nomeacutes una hora de tot el que es pol dir sobre laquoel moacuten jueu en temps de Jesuacutes de Natzaretraquo Realment he de dir que aquesta ha estat la meva principal preocupacioacute a iexclhora de preparar la conferencia com ho podria fer per a concentrar en una hora tot el que -per esmentar dues obres classiques- Eacutemil Schuumlrer i els qui han revisat i reeditat la seva obra expliquen en quatre volums i S Safrai i M Stern i els seus coHaboradors en dos gruixuts voshylums (que fan un total de 1283 pagines) Evidentment eacutes imposshysible Dic aixo perque ninguacute no sestranyi que hi hagi molts temes pels quals algun deIs assistents pot estar especialment interessat que no tingui temps de tractar o simplement que ni hagi previst tractar

Intentareacute tractar algunes quumlestions que em semblen centrals tot prescindint daltres aspectes interessants pero per als quals no disshypOSeTl1 de prou temps Parlareacute meacutes de judaisme que daltres aspecshy

1 EmiJ SCHUumlRER The histOl) ofthe Jewish people in the age ufJeSllS Christ Nova edicioacute revisada j editada per Geza Vermes Fergus Millar Matthew Black i Martin Goodman Edinburg T amp T Clark Ltd 1973-1987 3 vol Nhi ha una versioacute al casshytella inacabada Historia del pueblo judiacuteo en tiempos de Jesuacutes Madrid Cristiandad 19852 voL

S SAFRAl i M STERN (ed) The Jewish people in the first century Historical geoshygraphy political history social cultural and religious life and institutions Assen Van Gorcum Philadelphia Fortress Press 1974-1976 2 vol

Una altra obra de caracter general interessant i a meacutes tradulda al castella eacutes Joshyhannes LEIPOLDT i Walter GRUNDMANN El mundo del Nuevo Testamenlo Madrid Cristiandad ] 973 3 voL Tiacutetol original Umwelt des Urchristentu111s (Berliacuten Evangelishysche Verlagsanstalt 31971)

Una bibliografia molt completa sobre el judaisme del temps de Jesuacutes (del 300 aC al 200 dC) comentada que iexclnelou obres des de Flavi Josep fins al 1990 es pot trabar en Gabriele BOCCACCINI Middle Judaism Jewish thought 300 BCE to 200 cE (Minshyneapolis Fortress Press 1991) p 26-74

Quumlestions de Vida Cristiana (Barcelona Montserrat) nuacutem 193 (marccedil 1999) pp 21-55

22 PERE CASANELLES 1 BASSOLS

tes del moacuten jueu del temps de Jesuacutes (per exemple aspectes de geoshygrafiacutea deconomia dhistoria socials linguumliacutestics ) 2

El tIacutetol que em van donar per a aquesta conferencia no eacutes laquoEl moacuten jueu en el segle 1 de la nostra eraraquo sinoacute El moacuten jueu en temps de Jesuacutes de Natzaretraquo Per tant no em limitareacute a tractar del moacuten jueu en eH mateix sinoacute que fareacute mohes referencies al nou movishyment de Jesuacutes i al Nou Testament

La importancia del tema que ara comen~arem a tractar eacutes doble coneixer el moacuten jueu del temps de Jesuacutes de Natzaret ens serveix no solament per a entendre el Nou Testament i lorigen del cristianisshyme sinoacute tambeacute per a la comprensioacute del judaisme actual o rabinisshyme Com veurem meacutes endavant aquestes dues grans religions teshynen el seu naixement precisament en el judaisme multiforme de lepoca de Jesuacutes El teoleg i historiador angles J W Parkes espeshycialitzat en lantisemitisme i els oriacutegens del cristianisme ho expresshysava aixiacute

El periacuteode des de Zorobabel fins al segle primer de lera comuna no va ser un periacuteode de decadencia Va ser un periacuteode duna tan abunshydant vitalitat que [ ] va donar naixement legiacutetim tant al judaisme que va sobreviure a la destruccioacute de lEstat i del temple com al crisshytianisme que va convertir el monoteisme jueu en una religioacute munshydial 3

1 FONTS

Exposo a continuacioacute breument quines soacuten les principals fonts que tenim per al coneixement del nostre tema tant perque es pushyguin entendre millor les referencies que hi faig en les notes com

2 En catala i a nivel de divulgacioacute es pot trobar informacioacute sobre aspectes no tractats aquiacute (les llenguumles parlades a Palestina en temps de Jesuacutes la sinagoga la histoshyria i estructura del temple les festes religioses la famiacutelia i el matrimoni les antigues traduccions de la Biacuteblia hebrea el Sanedriacute i els grans sacerdots) en Pere CASANELLAS Per a comprendre Jesuacutes i el Nou Testament laquoCatequesi Butlletiacute del Secretariat Intershydiocesa de Catequesi de Catalunya i les Illes (SIC)gtgt (Manresa) nuacutem 131 (gener-febrer 1996) a 142 (novembre-desembre 1997) He aprofitat algunes parts daquesta serie darticles (sobre els mestres de la Llei i lestudi de la Llei sobre els essenis els fariseus els saduceus els zelotes i e1s sicaris) per a incorporar-les a aquesta conferencia amb alguns retocs

3 J W PARKES The foundations ofJudaism and Christianity (Chicago 1960) p XIII citat per Gabriele BOCCACCINI Middle Judaism Jewish thought 300 BeE to 200 cE (Minneapolis Fortress Press 1991) p 14-15 nota 12

23 EL MOacuteN JUEU EN TEMPS DE JESUacuteS DE NATZARET

per a satisfer la sana curiositat inteHectual dellector4 que es pot preguntar en que es basen els estudiosos i en que es basa el preshysent article per a la seva reconstruccioacute del moacuten jueu del temps de Jesuacutes 5

11 El Nou Testament escrit en grec aproximadament entre rany 51 dC i el primer quart del segle TI ens informa evidentment sobre molts aspectes del judaisrpe del segle 1 Per exemple ens doacutena informacioacute sobre les idees i les practiques dels fariseus i deIs sadushyceus esmenta alguns fets histories i noms de governants contemshyporanis6 ens doacutena detalls sobre la geografia de Palestina ens inforshyma sobre les comunitats jueves de la diaspora (llibre deIs Fets del Apostols) les paraboles de Jesuacutes ens deixen veure molts aspectes de com estava estructurada la societat agraria del temps de Jesuacutes etc

12 Flavi Josep eacutes el principal historiador del moacuten jueu dashyquesta epoca (37 dC - inicis del s II dC) Era un jueu de famiacutelia sashycerdotal relacionada amb els asmoneus i es va adherir al grup deIs fariseus Va ser comandant de Galilea durant la primera revolta jueva contra Roma Capturat pels romans va arribar a adquirir la ciutadania romana i a ser protegit pels emperadors Vespasia Titus i Domicia de la famiacutelia deIs quals va adoptar el nom de Flavi Eacutes aushytor de les seguumlents obres escrites o almenys conservades en grec Historia de la guerra jueva contra els romans Antiguitats jueves Vida de Josep i Contra Apioacute Al marge de tota la informacioacute que ens aporshyta ens serveix dexemple de jueu que renuncia al nacionalisme jueu sense voler renunciar a la identitat jueva que vol fer del judaisme un component fonamental de la cultura cosmopolita de limperi

4 Aquesta part del present treball no va ser exposada en el moment de la conshyferencia per falta de temps per aixo parlo de lector De fet la conferencia ha estat reshyelaborada a lhora de publicar-la com a article escrit (per exemple shi han inclos noshytes) per tant a partir dara continuareacute referint-me al lector i no pas a lassistent o ouumllor

5 Alllarg de larticle en les referencies a les principals fonts (Nou Testament i Biacuteblia en general Flavi Josep Filoacute dAlexandria Mixna i Talmud) faig servir les abreshyviatures de lAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Sigles i abreviatures deis llibres de la Biacuteshyblia i descrits afinslueus i grecs Associacioacute Biacuteblica de Catalunya 21991

6 Nomeacutes en a gun cas com eacutes el de lesment del cens de Quirini en levangeli seshygons Lluc (21-5) es fa difiacutecil harmonitzar les dades del Nou Testament amb el que coneixem per altres fonts historiques

7 Els pocs textos que cito del NT soacuten presos de la Biacuteblia catalana Traduccioacute inshyterconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret Socieshytats Biacutebliques Unides 61998


roma Molt jueus el van considerar simplement un traIdor Potser per aixo ha estat meacutes estudiat pels cristians que pels jueus8

13 Filoacute dAlexandria filosof i exegeta jueu de la comunitat dAlexandria (ca 15 aC - ca 50 dC) eacutes autor duna quarantena doshybres escrites en grec que contenen el seu pensament teologic i fishylosofic la seva interpretacioacute de lEscriptura polemica contra els deshytractors del poble dIsrael i fins i tot tambeacute alguns elements dinformacioacute historica especialment sobre la poliacutetica de limperi roma respecte a Judea Filoacute va intentar fer una siacutentesi de la cultura jueva i la cultura heHeniacutestica Els apologetes cristians el van consishyderar un precursor de la teologia cristiana i potser en part com a reaccioacute la tradicioacute jueva rabiacutenica lha ignorat ha estat estudiat soshybretot pels historiadors de la filosofia grega i pels patrolegs crisshytians Pero Filoacute era un autentic jueu va ser un dels membres meacutes influents de la comunitat jueva dAlexandria9 i mantenia la revelashycioacute divina afirmava que Moises laquohavia estat divinament instruit en la part meacutes gran i essencial de la saviesa sobre la naturalesaraquolo Filoacute ens serve ix com a exemple del corrent jueu que intentava fer comshypatibles la fe jueva amb la cultura heHeniacutestica 11

8 No conec cap traduccioacute moderna dobres de Flavi Josep al catala una traducshycioacute al catala de les Antiguitats judaiques feta el 14iacutel2 no sha conservat Una exceHent edicioacute de les obres completes de Filoacute amb traduccioacute a langles molt divulgada eacutes la de H Sto J THACKERAY R MARCUS i L H FELDMAN Josephus Cambridge (Mass) Londres Harvard University Press 1926-1965 9 vol (reimpresos en 10 vol) (Loeb Classical Library) En frances es pot consultar T REINACH (ed) (Euvres completes de Flavius Josephe Pariacutes 1900-19327 vols En italiit G RICCIOTTI Flavio Giuseppe trashydotto e commentato Tori 1937-634 vols Hi ha traduccioacute al castella de tates les obres de Flavi Josep de la Histoacuteria de la guerra jueva nhi ha unes quantes edicions la meacutes uacutetil de les quals eacutes la traduccioacute de la italiana de J Ricciotti (La guerra judaica ed Eler Barcelona 1960) per les abundants notes iHustracions iacutendexs mapes i introduccioacute Lany 1997 va sortir el primer volum duna nova traduccioacute daquesta obra La guerra de los judiacuteos Intr trad i notes de Jesuacutes M Nieto Ibaacutentildeez Vol 1 Madrid Gredas 1997 Per a altres obres de Flavi Josep traduldes al castella es pot consultar Autobioshygrafiacutea Contra Apioacuten Trad i notes de Margarita Rodriacuteguez de Sepuacutelveda Madrid Plashyneta-DeAgostini 1996 Autobiografiacutea Sobre la antiguumleaad de los judiacuteos (Contra Apioacuten) Trad intr i notes de M Victoria Spottorno Diacuteaz-Caro (Autobiografiacutea) i de Joseacute Rashymoacuten Busto Saiz (Sobre la antiguumledad ) Madrid Alianza Ed 1987 (El Libro de Bolshysillo 1273) Antiguumledades de los judiacuteos Sense intr ni notes ni indicacioacute de lautor de la traduccioacute Terrassa Libros CHe 19883 vol

9 La comunitat jueva dAlexandria el va escollir per a representar-la davant de lemperador roma Caliacutegula lany 39-40 aC (vegeu FILOacute LegGai Flavi jOSEP Ant XVIII 8 1 = sect 259-260)

10 FILOacute Opif8 11 Hi ha versioacute catalana nomeacutes dalgunes de les obres de Filoacute FILOacute DALEXANshy

DRIA La llibertat de lhome virtuoacutes La creacioacute del moacuten Lemigracioacute dAbraham Trad i


14 EIs historiadors grecs i llatins Entre els que donen notiacutecies del moacuten jueu del segle 1 podem esmentar els seguumlents

141 Nicolau de Damasc (ca 64 ae - inicis del segle 1 de) va formar part de la cort dHerodes i eacutes autor duna Historia universal de la qual nomeacutes es conserven llargs extrets en els compendis de eonstantiacute Porfirogeneta (s x) i fragments meacutes breus en altres aushytors que la van utilitzar Entre aquests podem esmentar Flavi Josep

142 Estraboacute (ca 64ae - ca 20 de) eacutes autor duna Historia els principals fragments de la qual nomeacutes es conserven a traveacutes de les citacions de Flavi Josep i duna Geografiacutea de la qual es conserven alguns llibres

143 Plini el Vell (2324 - 79 de) en la seva Historia natural doacutena molta informacioacute sobre els jueus i Palestina

144 eorneli Tacit (ca 56-57 - ca 120 de) eacutes autor dunes Histories i duns Annals que nomeacutes shan conservat en part saparta forva de Flavi Josep en la descripcioacute del setge de Jerusalem

145 Suetoni (ca 69 - ca 140 de) es refereix als jueus en dishyversos passatges de les seves Vides deis dotze cesars

146 Dioacute eassi (ca 135 - ca 235 de) eacutes autor duna Historia romana conservada en part que eacutes la principal font que tenim sobre la Segona revolta jueva (dels anys 132-135 de) A meacutes eacutes ruacutenica font que ens explica que durant el setge de Jerusalem de la Primeshyra revolta jueva alguns soldats romans sota les ordres de Titus van desertar i es van passar al camp jueu pensant que la ciutat era inexshypugnable 12

ed a cura de Josep Montserrat i Torrents Barcelona Laia 1983 (Textos Filosofics 23) En castella en frances i en angles hi ha traduccioacute completa de les seves obres J M TREVINtildeO Obras completas de Filoacuten de Alejandriacutea Buenos Aires 1975-765 vol R ARNALDEZ C MONDEacuteSERT J POUlLLOUX Les ceuvres de Philon dAlexandrie Pariacutes 1961-79 35 vol F H COLSON G H WHITAKER R MARCUS (ed) Phio Cambridge (Mass) Londres 1929-1962 12 vol (Loeb Classical Library)

12 EIs principals passatges deIs autors grecs i llatins sobre la historia deIs jueus deIs segles III aC a III dC amb comentaris i introduccions estan compilats en Menashyhem STERN Greek and Latin authors on Jews and Judaism Jerusalem 1974-19843 vol En catala hi ha traduccioacute de tota robra de Tacit i de Suetoni i soIs deis dos prishymers llibres de la de Plini el ven Corneli TAcIT Histories Text grec i trad de Maria Bassols de Climent i Josep M Casas i Homs Barcelona Fundacioacute Bernat Metge1949-19624 vol (Col Catalana deIs Classics Grecsi Llatins 93 95123 146) Corneshyli TAcIT Annals Text grec revisat i trad de Ferran Soldevila [i Miquel Dol~] Barceloshyna Fundacioacute Bernat Metge 1930-19706 vol (Col Catalana deIs Classics Grecs i Llashytins 47 155 166 170 173 176) SUETONI Vides deIs dotze Cesars Text grec revisat i traduccioacute de Joaquim Icart Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 1966-1971 S vol (Col Catalana deIs Classics Grecs i Llatins 162 165 169 172 178) Gai PLINI SEGON Historia natural Llibres 1 i l Text i trad de Mar~al Olivar Fundacioacute Bernat Metge 1925 (Col Catalana deIs Classics Grecs i Llatins 15)


15 La literatura rabiacutenica escrita en hebreu o arameu pels rashybins dels primers segles Inclou la literatura talmuacutedica els midraishyxos els targums i alguna obra de tipus historie

151 La literatura talmuacutedica recull la Llei oral anomenada aixiacute en contraposicioacute a la Llei escrita o Escriptura canonica la Biacuteshyblia hebrea Es compon principalment de la Mixna posada per esshycrit pel Rabiacute Iehuda el Patriarca entorn de lany 200 de recollint els ensenyaments dels savis jueus principalment dels dos segles anteshyriors i els Talmuds el Talmud de Jerusalem i meacutes important el Talmud de Babilonia El Talmud conteacute els comentaris i discussions deIs savis jueus fins a final del segle v amb algunes addicions posshyteriors 13

152 EIs midraixos (hebr midrasim) soacuten comentaris al text biacuteshyblic Els meacutes antics (relacionables amb les tradicions recollides en la Mixna) i que per tant meacutes interessants soacuten per a la comprensioacute del periacuteode que ens ocupa soacuten la Mekhilta (sobre elllibre de lExode) Sifra (sobre el Leviacutetic) Sifreacute Nombres i Sifreacute Deuteronomi 14

153 EIs targums soacuten antigues traduccions de la Biacuteblia hebrea a larameu fetes sobretot per a luacutes lituacutergic sinagogal pero tambeacute per a lestudi biacuteblico Logicament es van fer a partir de n~poca en que es va anar estenent luacutes de larameu entre els jueus i lhebreu ja no sentenia No sempre soacuten traduccions literals sinoacute que sovint soacuten molt lliures i parafrastiques i llavors soacuten especialment interessants per a coneixer la ideologia de la comunitat en el si de la qual es feien aquestes traduccions 15

13 La Misnaacute Trad de lhebreu al castella amb intr i notes de Carlos del Valle Madrid Editora Nacional 1981 The Mishnah Trad de lhebreu a langles amb intr i notes de Herhert Danby Oxford Oxford University Press 1933 (amb muacuteltiples reimpressions) Talmud Trad a langles amb intr i notes dirigida per 1 Epstein Londres Soncino Press 1935-1961 Tambeacute nhi ha una traduccioacute al castellil (que no he consultat mai) no seacute si completa El Talmud de Babilonia Trad al castellil dirigishyda per Mario Cales Buenos Aires A J Weiss 1964-1979

14 Hi ha versioacute al castellil de totes aquestes obres Mekilta de Rabbiacute Ismael Trad i notes de Teresa Martiacutenez Saacuteiz Estella Verbo Divino 1995 (Biblioteca Midraacutesica 16) Midraacutes Sifra l Text hebreu iacute trad castellana notes i annexos de Miguel Peacuterez Fernaacutendez lntr de Guumlnter Stemberger Estella Verbo Divino 1997 (Biblioteca Mishydraacutesica 19) Midraacutes Sifre Nuacutemeros Versioacute criacutetica intr i notes de Miguel Peacuterez Fershynaacutendez Valencia Institucioacuten San Jeroacutenimo 1989 (Biblioteca Midraacutesica 9) Sifre Deuteronomio Trad intr i notes dEnric Cortes iacute Teresa Martiacutenez Barcelona Faculshytat de Teologia de Catalunya Ed Herder 1998 i 1997 2 vol (CoHectania Sant Pacia 4060)

15 Per a fer-se una idea del caracter daquestes versions antigues de la Biacuteblia es pot consultar Piacuteerre GRELOT Los targumes Textos escogidos Estella Verbo Divino 1987 (Documentos en torno a la Biblia 14)


154 Entre les poques obres rabiacuteniques de tipus historic conshyservades esmentarem nomeacutes el MegiHat Taanit o Rotlle del dejuni una llista deIs dies en que en record dalgun esdeveniment joioacutes del passat recent el dejuni era prohibit Devia ser escrit al segle 1 o com a maxim a linici del segle 11 de 16

16 EIs manuscrits de Qumran van ser descoberts a partir de lany 1947 La importancia daquesta descoberta eacutes enorme perque mentre que en el cas de les fonts que he esmentat fins ara els textos ens han arribat sempre a traveacutes de copies molt posteriors (en diversos segles) a 1epoca que estem estudiant en aquest cas els manuscrits conservats soacuten escrits entre el segle 1 aC i 1any 68 dC EIs manuscrits de Qumran a meacutes tenen linteres especial que ens serveixen per a coneixer un grup jueu contemporani de Jesuacutes que tenia una teologia molt diferent de la que ens ha conservat la literatura rabiacutenica 17

17 La literatura apoacutecrifa (segons denominacioacute deIs catolics) pseudoepigrafica (segons terminologia protestant) o extracanoacutenica (segons terminologia jueva) esta constituIda per obres jueves (exshycepcionalmentjudeocristianes) escrites entre els anys 200aC i 200 dC pretesament inspirades i referides ja sigui com a autor o com a interlocutor a algun personatge de lAntic Testament el Testashyment dAbraham els Testaments dels dotze patriarques el primer llibre dHenoc el quart llibre dEsdres etc Pel tIacutetol i el contingut entronquen amb els llibres biacuteblics i des del punt de vista deIs seus autors aspiraven a lautoritat deIs llibres sagrats pero no han enshytrat dins el canon deIs llibres reconeguts com a inspirats En geshyneral soacuten de difiacutecil datacioacute Pel fet de no pertanyer ni al canon jueu ni al canon cristia no han estat tan estudiats com els llibres biacuteblics pero tenen 1interes que a traveacutes dells podem coneixer corshy

16 Vegeu Teresa MARTiacuteNEZ Meacutegizza taanit Introduccioacuten traduccioacuten y notas laquoSefaradraquo (Madrid) 52 (1992) [= SPOTTORNO M V SAacuteENZ-BADILLOS A OLMO LETE G (ed) Homenaje al Prof Fernando Diacuteaz Esteban] p 163-170

17 Podeu consultar tots els textos de Qumran no biacuteblics tradurts al castellil en Florentino GARCfA MARTfNEZ Textos de Qumran Madrid Trotta 1199221993 Al deshysert de Judea no lluny de la costa occidental del Mar Mort shan descobert altres rnashynuscrits posteriorment a la descoberta deIs de Qurnran al uadi Murabbaat Nahal Rever i Masada EIs del uadi Murabbaat i Nahal Hever fan referencia a la Segona reshyvolta jueva (132-135 dC) EIs pocs trobats a Masada soacuten anteriors als anys 7374 dC i potser hi van ser portats per essenis que shi van refugiar quan els rornans van atacar Qurnran ja que soacuten paraHels als de Qurnran


rents del judaisme de lepoca de Crist que no han quedat reflectits en la literatura rabiacutenica 18

18 Els papirs dEgipte ens aporten diverses notiacutecies historishyques sobre el judaisme egipci per exemple sobre lexistencia dalshygunes sinagogues

19 Les fonts arqueologiques finalment tambeacute ens aporten molta informacioacute sobre el moacuten jueu en temps de Jesuacutes Entre aquestes fonts podem esmentar les monedes inscripcions com la trobada a Cesarea que esmenta Ponr Pilat com a prefecte de Judea o com la de Corint que esmenta la laquosinagoga deIs hebreusraquo (vegeu Ac 1814) les restes del temple constrult per Herodes restes de sishynagogues de les fortaleses herodianes dHerodium i Masada (en les quals constatem lobservanra de la Llei jueva en tant que no hi ha representacions iconiques i cada fortalesa conteacute una sinagoga) les restes de Qumran tombes de la zona de Jerusalem que es tanquen amb un disc de pedra com la que segons els evangelis devia ser la de Jesuacutes (Mt 2060 = Mc 1546 282 Mc 163) lareopag dAtenes (Ac 1722) les restes del teatre dEfes i les moltes estatues de la deshyessa Artemis que shan trobat (Ac 192427-29) altres objectes com les filacteries trobades a Qumran etc

2 ORIacuteGENS DEL JUDAISME IMPORTANCIA DE LA LLEI EN EL JUDAISME

21 Ellloc central de la Llei en lIsrael del postexili

Hem de distingir entre la religioacute de lantic Israel i el judaisme Amb lexili a Babilonia acaba el periacuteode de la religioacute de lantic Israel i comenra la nova etapa del judaisme que a continuacioacute caracteritshyzareacute Dins del judaisme encara haurem de distingir com a miacutenim entre els periacuteodes meacutes antics19 i el judaisme rabiacutenic o rabinisme que

18 En castellil hi ha una traduccioacute de la literatura apocrifa inacabada almenys de moment Alejandro DiEZ MACHO (dir) Apoacutecrifos del Antiguo Testamento Madrid Ediciones Cristiandad 1984-19875 vol En angles James H CHARLESWORTH (ed) The Old Testament pseudepigrapha Nova York Doubleday 1983-19852 vol

19 Seguint la proposta de Boccaccini (vegeu lobra citada en la nota 1) podem dividir eljudaisme dabans de lany 70 dC enjudaisme antie (entre lexili i inicis del seshygle III aCj i judaisme mitja (entre el segle 1II aC i lany 70 dC)

29 iexcl


eacutes el nou corrent de judaisme que es forma a partir de lany 70 dC quan el temple eacutes destruit i els rabins jueus es refugien a la ciutat de Jamnia on comencen una nova escola de judaisme coneguda norshymalment com a laquoacademia de Jamniaraquo Ens centrarem dones en les pagines que segueixen en el judaisme anterior al naixement del rabinisme

Amb la deportacioacute a Babilonia (587 aC) els jueus van quedar privats de la terra que Deacuteu els havia promes de la monarquiacutea i del temple i el culte que shi celebrava Solament quedava com a eleshyment identificador del poble la Llei o Tora

Fins aleshores el poble dIsrael havia viscut en la seguretat que li donaven la promesa feta a Abraham de la terra (Gn 121-37) la promesa feta a David duna dinastia que no tindria fi (2Sa 71-16) i leleccioacute eterna de Sioacute com a lloc de residencia del Senyor (Is 22-5) Dacord amb la teologia deIs falsos profetes el poble havia cregut que Deacuteu estava lligat a Israel per lalianla duna manera incondishycional i per sempre i havia refusat les amonestacions deIs autentics profetes que linvitaven a la conversioacute (Jr 414 74-7 2326-22 Mi 311-12) Pero lexercit de Nabucodonosor conquerint Juda desshytruint Jerusalem i el temple i emportant-se captius a Babilonia els principals deIs seus habitants va demostrar contundentmentque aquesta teologia de la seguretat era una teologia falsa Amb la victoshyria de Nabucodonosor sobre Juda el poble dIsrael va quedar allushynyat de la seva terra la dinastia de David va perdre el tron i el temshyple va ser destruit

Davant la profunda crisi oberta en la fe dlsrael els profetes soshybretot Jeremies i Ezequiel van fer veure al poble com lexili era un castig merescut per haver trencat la Llei de lalian~ i una purificashycioacute que preparava Israel per a un nou futur (vegeu tambeacute Esd 95shy15) Com a consequumlencia lestricta observana de la Lleiacute centrada sobretot en els manaments de la circumcisiacute6 i el dissabte es va anar imposant com a principal senyal del jueu fidel El retorn deIs exishyliats a partir de ledicte de Cir de lany 538 aC (Esd 1-2) la posterior restauracioacute del culte en el temple (Esd 3-6) i la independencia deIs jueus i la restauracioacute de la monarquia en temps deIs asmoneus no van canviar substancialment aquest ordre de coses la Llei va contishynuar essent el principal signe distintiu del poble jueu tant entre els cada vegada meacutes nombrosos jueus de la diaspora (on no podia ser altrament ja que eren lluny de la terra promesa i del temple) com entre els mateixos jueus dlsrael com diu lhistoriador John Bright

30 PERE CASANELLES I BASSOLS

laquola no va existir meacutes una comunitat culticonacional sinoacute una coshymunitat caracteritzada per la seva adhesioacute a la tradicioacute i a la LleIacuteraquo20

Aquesta meacutes gran importancia que adquireix la Llei a partir de lexili explica que fos en aquesta epoca (exili i inicis del postexili) que la Llei es va compilar per escrit fins a adquirir la forma que teacute 1acshytual Pentateuco Aixo es pot relacionar amb 1extinciacuteoacute de la profeciacutea a Israel al final de 1epoca persa Disposant ja dun corpus escrit de la Llei la profecia com a mitja per a coneixer la voluntat de Deacuteu perd importancia Luacuteltim profeta de la Biacuteblia eacutes Joel que escriu cap a la segona meitat del segle IV aC pero que ja no eacutes propiament un proshyfeta classic sinoacute un escriptor que imita els profetes classics En el primer llibre deIs Macabeus (escrit cap a 1any 100 aC al final de 1eshypoca hel-leniacutestica) es constata aquesta extincioacute de la profecia a Israshyel com un fet ja antic quan es diu laquoDes que es van acabar els profetes no shavia vist a Israel una persecucioacute tan gran com aquellaraquo (lMa 927) Ara ja no cal recoacuterrer a la profecia sinoacute que es fa servir la inshyvestigacioacute de la Llei o Tora com a mitja per a coneixer la voluntat de Deacuteu la revelacioacute de Deacuteu Daquesta manera per al judaisme esdeveacute una tasca essencialla interpretacioacute i actualitzacioacute de la Llei

22 BIs mestres de la liei

Aquesta situacioacute explica la importancia de la figura de lestudioacutes de la Llei lescriba o mestre de la Llei en 1epoca del segon temple21 tal com queda clarament reflectit en el Nou Testament (on el nom apareix 63 vegades sobretot en els evangelis sinoptics)

Aquests personatges soacuten anomenats en hebreu amb el nom sofeacuter (derivat del verb safaacuter escriure) que podem traduir literalment per laquoescribaraquo laquosecretariraquo o laquocronistaraquo eacutes a dir el qui teacute per ofici esshycriure En el Nou Testament soacuten designats amb el mot grec gramshymateuacutes derivat de graacutemma (mot que vol dir lletra escrit escriptushy

20 John BRIGHT La historia de Israel (Bilbao Descleacutee de Brouwer 41975) p 364 (tiacutetol original A history of Israel)

21 Senteacuten per laquoepoca del segon templeraquo el periacuteode que va des de la reconstIucshycioacute del temple despreacutes del retorn de lexili fins a la seva destIuccioacute per lexercit roma lany 70 de Per tant dins lepoca del segon temple sinclouen tant el temple reconstIuit pels qui van retornar de l exili de Babilonia com el temple reconstruit per Herodes el Gran encara que des del punt de vista arquitectonic snagin de considerar dues consshytruccions diferents des del punt de vista teologic constitueixen un mateix temple ja que no hi va haver interrupcioacute en la celebracioacute del culte en el pas de lun a laltre

I

t iexcl I

1


ra) aquest mot grammateuacutes es pot traduir tambeacute doncs atenent la derivacioacute de la paraula per laquoescribaraquo

Pero des del temps dEsdres i tal com veiem ben clarament en el Nou Testament els personatges designats amb aquests noms (sofeacuter grammateuacutes) ja no tenen per funcioacute escriure en general o fer de seshycretaris del rei o de cronistes (com era el cas deIs antics escribes) sinoacute que estan especialitzats en lestudi de la Llei Soacuten els estudioshysos en la Llei i es dediquen tambeacute a ensenyar-la als altres Per aixo encara que en algunes traduccions biacutebliques soacuten anomenats laquoescrishybesraquo en altres traduccions recents com la lituacutergica o la interconshyfessional sanomenen duna manera segurament meacutes precisa laquomestres de la LleIacuteraquo

Al principi els mestres de la Llei eren sacerdots 1 aquest eacutes el cas dEsdres (vegeu Esd 711) Els sacerdots eren els uacutenics experts en la Tora i els seus guardians Pero a mesura que va augmentar 1estimacioacute del poble per la Llei en els temps heHeniacutestics van anar apareixent laics israelites que es dedicaven a estudiar-la En temps del Nou Testament les funcions de sacerdot i mestre de la Llei apashyreixen ja del tot separades i aixiacute veiem com shi esmenten sovint els mestres de la Llei al costat deIs grans sacerdots com dues coses a part (Mt 2115 Mc 1033 Lc 222)

Lestimacioacute de que gaudien els mestres de la Llei en els temps heHeniacutestics apareix clara en elllibre del Siracida o Eclesiastic (veshygeu 3824-3911) En 1epoca de Jesuacutes eren els mestres indiscutibles del poble que els donava el tractament de rabiacute eacutes a dir senyor meu o mestre meu (Mt 237) Es tracta dun tiacutetol que Jesuacutes mateix rep dels deiacutexebles o daltra gent (Jn 138) cosa que vol dir que Jesuacutes eacutes dalguna manera assimilat als mestres de la Llei

23 Leducacioacute i lestudi de la Llei

Lestudi de la Llei o Tora es va convertir no solament en un mitja per a aprendre la manera adequada dactuar i comportar-se sinoacute tambeacute en un acte de culte un mitja per a apropar-se a Deacuteu Lestushydi de la Llei no soIs era un deure religioacutes sinoacute tambeacute una experienshycia religiosa Tots els estadis de 1educacioacute se centraven en lestudi de la Llei i tots constituien doncs un acte religioacutes des de lapreshynentatge de lalfabet per part dels petits fins a lestudi que mai no havien de deixar de fer de la Llei els adults


Daltra banda tota la comunitat jueva des de les institucions puacutebliques fins a la famiacutelia estava centrada en leducacioacute i especialshyment en leducacioacute deIs infants Lestudi de la Llei no estava resershyvat als sacerdots i als mestres de la Llei sinoacute que era un deure coshymunitari general 1 tot el qui avancava en lestudi de la Llei tenia el deure densenyar els altres Flavi Josep ho expressa aixiacute

Per sobre de tot ens dediquem fervorosament a leducacioacute dels inshyfants i considerem coro la tasca meacutes essencial de la vida lobservaniexcla de les nostres lleis i de les practiques piadoses que shi basen22

La literatura jueva deIs primers segles de lera cristiana repetishydament afirmaque lensenyament de la Llei shavia de fer sense reshycompensa economica23 Aquest ideal era generalment practicat en lensenyament deIs adults pero en el cas de lensenyament deIs inshyfants sabem que els mestres cobraven generalment pel seu treball El cobrament no sentenia com si es fes a canvi de lensenyament de la Llei sinoacute que es justificava com a compensacioacute pel treball remushynerat que mentre ensenyava havia de deixar de fer el mestre o com a salari per lensenyament de la puntuacioacute i els accents que no constituYen una part integral de la Llei o pel fet que el mestre tenia cura deIs infants Sembla que el salari deIs mestres procedia en part del diner puacuteblic de la poblacioacute i en part deIs pares Pero els nois proshycedents de famiacutelies pobres no quedaven privats de lescolaritzacioacute

Almenys a Israel dins lescola no sensenyava el greco Pero aquesta llengua era coneguda per molts especialment entre les classes altes i tambeacute alguns liacuteders deIs fariseus naprenien per poshyder establir contacte amb la diaspora Lensenyaven mestres jueus i no jueus al marge del sistema escolar tradicional

24 Leducacioacute deis infants Les escoles24

Sembla que al segle 1 de la majoria deIs infants (els nois no les noies) rebien leducacioacute a lescola La tradicioacute jueva deIs primers seshy

22 Flavi JOSEP Apian 1 12 = sect 60 23 Per exemple Talmud de Babilonia Meg 22a (cf Mt 108) 24 La informacioacute daquest apartat i del seguumlent (24 i 25) sobre leducacioacute dels

infants i lestudi deis adults eacutes extreta basicament de lestudi que en fa S Safrai en les p 946-970 de lobra de S Safrai i M Stern esmentada en la nota 1 alliacute es poden conshy

EL MOacuteN JUEU EN TEMPS DE JESUacuteS DE NATZARET 33

gles considerava que el manteniment de les escoles constitula el seshycret de lexistencia i de la fona de la nacioacute com a conjunt i de cada una de les seves poblacions De fet ja en el mateix text biacuteblic es reshymarca la importancia de lensenyament de la Llei (vegeu p e Dt 66-7) La responsabilitat de leducacioacute requeia sobre els pares que de vegades llogaven tutors per a instruir els nois a les mateixes cases pero el meacutes corrent era que els infants acudissin a lescola De fet es conserven les prescripcions dalguns rabins deIs segles 1 ae - 1 de orshydenant que tots els infants anessin a escola25 Eacutes normal pero que hi hagueacutes excepcions al compliment daquesta norma entre aquesshytes excepcions podem esmentar el famoacutes Rabiacute Aquiba (ca 50 - 135 de) que pertanyia a una famiacutelia pobra i no va rebre instruccioacute dinshyfant sinoacute soIs de gran Per als infantshi havia dos nivells escolars

a) A partir deIs cinc a set anysels infants comenltaven lestudi en lescola anomenada bet seacutefer que literalment vol dir casa delllishybre era per tant on aprenien a llegir la Llei escrita Hi aprenien lalfabet i la lectura En un primer estadi el mestre escrivia les lleshytres amb un estil damunt una tauleta de cera i els infants les recitashyven Despreacutes passaven a llegir fragments de la Llei o Pentateuc en un petit rodle segons algunes fonts els fragments amb que es coshymenltava eren presos dels onze capiacutetols primers delllibre del Leviacuteshytic despreacutes es continuava amb els primers capiacutetols delllibre del Geshynesi (fins al diluvi) Finalment en un tercer estadi els infants culminaven el seu aprenentatge llegint directament el llibre de la Llei i els Profetes

eom que lhebreu en aquella epoca sescrivia sense vocals (com generalment tambeacute avui dia) laprenentatgees basava sobretot en la repeticioacute memoriacutestica i en veu alta dels fragments que el mestre llegia Sensenyava a llegir pero el curriacuteculum escolar general no inclola lensenyament de lescriptura de manera que fins i tot es poshydien trobar alguns savis que no sabien escriure Lensenyament coshymenltava aviat al matiacute i acabava al migdia Era normal que les mashyres acompanyessin els nens a escola per aquest motiu hi havia la prohibicioacute que fessin de mestres els solters

sultar les fonts sobretot rabiacuteniques en que estan basades tates aquestes dades Vegeu tambeacute lobra dEmil Schuumlrer (vol 2 p 414-422) esmentada en la nota 1 En catala hi ha un breu i interessant estudi dEnric CORTES Lamor a lestudi en la literatura rabiacuteshynica antiga Revista Catalana de Teologiaraquo (Barcelona) 14 (1989) p 75-85

25 Per a una discussioacute sobre la validesa daquestes notiacutecies vegeu robra dEnric Cortes esmentada en la nota anterior p 76-77


b) Lescola anomenada bet talmud (literalment casa de lestushydi instruccioacute Llei oral) era on sensenyava la Mixna i la Llei oral Devien assistir-hi els nois meacutes grans lensenyament shi feia no soIs al matiacute sinoacute en sessions de matiacute i tarda

Lensenyament escolar podia tenir lloc en la mateixa sala de pregaria de la sinagoga en una sala annexa o beacute en altres llocs soshyvint en patis interiors situats entre les cases

Encara que nomeacutes els nois estaven obligats a anar a escola les dones tenien lobligacioacute de recitar benediccions i laccioacute de gracies de despreacutes deIs apats i shavien docupar de leducacioacute deIs fills Per aixo es pot suposar que les noies tambeacute rebien alguna mena dinsshytruccioacute Fins i tot en el Talmud sesmenten alguns casos de dones del segle 11 de o depoca posterior que eren expertes en la Llei

25 Lestudi deis adults

A partir dels tretze anys els nois eren considerats adults (les noies a partir dels dotze) A partir daquesta edat deixaven lescola i comen~aven a aprendre un oficio Pero lestudi de la Llei acostushymava a continuar almenys fins als divuit anys -1edat normal per a casar-se- i fins durant tota la vida als peus deIs mestres de la Llei juntament amb altres adults que estudiaven la Llei durant el seu temps lliure

La institucioacute on tenia lloc aquest estudi sanomenava bet midraacutes (literalment casa destudiinvestigacioacute) i estava dedicada a lexegeshysi de la Llei Hi estudiaven tant els especialistes com el poble en geshyneral Eacutes una institucioacute a que ja es refereix el llibre del Siracida (5123) Dins del Sanedriacute de Jerusalem els mestres de la Llei i els fashyriseus constituYen un bet midraacutes que durant el segle 1 de va ser dishyrigit entre altres pels famosos rabins HiHel i Xammai Pero hi hashyvia moltes altres daquestes escoles de savis

EIs savis que eren sacerdots cobraven delmes i per tant podien dedicar la major part del seu temps a lestudi de la Llei Altres eren sostinguts pels seus deixebles Pero el meacutes normal eacutes que dediquesshysin una part del seu temps a un ofici remunerat i la resta a l estudi Aixo explica que segons diverses tradicions es reunien amb els deishyxebles als vespres deIs dies feiners i durant els dissabtes i altres dies de festa

Per mitja de lordenacioacute el savi era autoritzat a dur a terme cershy


tes funcions judicials i a decidir en quumlestions practiques de la Llei Pero molts savis no ordenats i que per tant continuaren essent considerats estudiants durant tota la vida soacuten comptats entre els estudiosos meacutes famosos del seu temps

En lescola lensenyament es feia duna manera exclusivament oral El mestre dirigia la llicoacute i encoratjava els deixebles a interveshynir-hi amb les seves preguntes (vegeu Lc 247) Molts mestres tamshybeacute feien ells preguntes als deixebles

Pero lensenyament tambeacute podia tenir lloc fora de lescola a les places els camins els mercats etc amb la gent reunida al voltant del grup de mestre i deixebles escoltant Fins els mestres de la Llei que eren meticulosos a no voler cobrar pel seu ensenyament accepshytaven de serallotjats gratuYtament mentre estaven de camiacute (vegeu Mt 109-11)

EIs deixebles no aprenien solament a traveacutes de lestudi sinoacute que el contacte prolongat amb el mestre era essencial EIs deixebles lashycompanyaven quan anava a ensenyar quan administrava justiacutecia o quan es dedicava a obres de caritat com enterrar morts o ajudar els pobres Estaven al seu servei i preparaven el menjar del grupo

Un altre lloc on els adults incloses les dones i tambeacute els inshyfants podien ser instruYts en la Llei era la sinagoga La instruccioacute hi tenia lloc per mitja de la traduccioacute sovint explicativa del text biacuteblic a larameu (targum) i deIs sermons (Mc 121 Lc 420-21 1310 Ac 13-14)

En fi lestudi de la Llei era una caracteriacutestica essencial de la vida jueva durant aquesta epoca Tant a Israel com a la diaspora es forshymaven grups que feien apats en comuacute per a estudiar junts 1 era un fenomen normal sentir de nit des del carrer el murmuri de lestudi de la Llei procedent de interior de les cases

3 EL TEMPLE

El temple reconstruYt despreacutes de lexili de Babilonia era molt meacutes modest que lantic temple de Salomoacute a causa de la situacioacute economica en que es trobava la comunitatjueva postexiacutelica (Ag 23 Esd 312) i a meacutes va ser profanat i saquejat per Antiacuteoc IV Epiacutefanes (any 167 aC) i de nou pel general roma Cras (any 54-53 aC) Heroshydes el Gran volia emprendre una obra per la qual fos recordat per sempre i va decidir de reconstruir el temple a carrec seu i donar-li

~~~--------------~-===-


de nou lesplendor i lalltada que tenia lantic temple de Salomoacute26 Les obres van comenltar lany 20-19 aC i al cap de vuit o nou anys es van considerar acabades si beacute pel que es diu en levangeli de Joan (220) sabem que encara duraven quaranta-sis anys despreacutes dhaver comenltat i Flavi Josep confirma que no van acabar fins als anys 62-64 dC2 El temple reconstrult per Herodes era una de les grans meravelles de lantiguitat Segons una antiga dita jueva laquoQui no ha vist el temple dHerodes no ha vist en sa vida una construccioacute preshyciosaraquo28

EIs fidels anaven al temple per oferir-hi sacrificis i els primers fruits portar-hi els delmes pregar durant la lituacutergia i en altres moshyments estudiar la Llei sotmetres a ritus de purificacioacute Podien participar de la lituacutergia diaria i dels ritus propis del dissabte i soshybretot els qui vivien lluny de Jerusalem hi pujaven en ocasioacute de les anomenades festes de pelegrinatge Pasqua Pentecosta i Tabernashyeles seguint el que estava prescrit per la Llei29 En aquestes ocashysions Jerusalem somplia de desenes de milers de pelegrins vinguts de Judea Galilea i la diaspora que shi traslladaven despreacutes duna preparacioacute que podia durar anys i despreacutes dhaver estalviat els dishyners necessaris per a poder-se pagar el viatge i els sacrificis presshycrits

El temple de Jerusalem va continuar essent una institucioacute fonashymental per a molts deIs corrents del judaisme del periacuteode de que esshytem tractant Eacutes remarcable que fins i tot despreacutes de la seva desshytruccioacute lany 70 dC la Mixna (compilada entorn de lany 200 dC) el va continuar considerant si beacute des dun punt de vista simbolic una institucioacute central del judaisme i hi dedica molts deIs seus tractats de fet meacutes de la meitat de la Mixna esta dedicada a materies relatishyves al culte en una epoca en que el culte ja ha deixat dexistir

En els escrits dels essenis de Qumran apartats de Jerusalem i del culte el temple idealitzat teacute una importancia tambeacute fonamenshytal la comunitat de Qumran es presenta com el nou temple plantat enmig del deserto Tant en els escrits de Qumran com en diversos alshy

26 Flavi JOSEP Ant xv 11 1-2 ~ sect 380-390 27 Flavi JosEPAnt xx 9 7 ~ sect 219 28 Talmud de Babilonia BB 4a Sobre la magnificencia del temple dHerodes veshy

geu tambeacute Mc 131 i Lc 215 29 Dt 1616 cf Ex 2317 3423 Lobligacioacute nomeacutes afectava els homes De tota

manera en temps de Jesuacutes aquesta prescripcioacute no sentenia en el sentit que cada home tingueacutes lobligacioacute de pujar al temple tres vegades lany (vegeu Lc 241)


tres escrits de lepoca de que estem tractant hi ha forts atacs als sashycerdots del temple de Jerusalem30 Per als samaritans com veurem meacutes avall el temple teacute una importancia fonamental si beacute en aquest cas no es tracta del temple de Jerusalem sinoacute del santuari de la muntanya de Garizim El temple teacute tambeacute gran importancia en els escrits de Filoacute que hi doacutena un sentit simboacutelic com tambeacute hi doacutena un sentit simboacutelic la carta als Hebreus En canvi altres jueus de la diaspora els de Leontoacutepolis veurem que tenien el seu propi temple diferent del de Jerusalem com els samaritans EIs evangelis sinoacutepshytics presenten una certa devaluacioacute del temple (Mt 2661 Mc 132 Mt 2751) Per a sant Pau el temple eacutes una imatge de la comunitat cristiana (1 Co 3 16)

Aixiacute doncs en resum la manera com es concep el temple i esshypecialment la discussioacute sobre qui soacuten els qui estan legitimats per a oficiar-hi soacuten una de les claus per a distingir els diversos corrents jueus de lepoca entre ells Mentre que la Llei almenys la Llei escrishyta o Pentateuc eacutes un punt dunioacute entre tots els judaismes de leposhyca alloacute que tenen en comuacute la concepcioacute que cada un daquests grups teacute del temple eacutes meacutes aviat la pedra de toc que ens permet de distingir-Ios entre ells

4 LA DIVERSITAT DEL JUDAISME EN TEMPS DE JESUacuteS DE NATZARET

En els uacuteltims decennis els estudiosos han anat remarcant cada vegada meacutes la diversitat del judaisme del temps de Jesuacutes superant aixiacute una visioacute simplista i falsa segons la qual el judaisme rabiacutenic seshyria la continuacioacute dun judaisme monoliacutetic deIs temps de Jesuacutes i el cristianisme seria una nova religioacute que vindria a substituir lantiga Un llibre publicat lany 1986 resumeix aquesta nova manera de veushyre les coses dient que la religioacute jueva en el periacuteode que va aproxishymadament de lany 330 aC fins al 200 dC presenta laquouna diversitat i una varietat gairebeacute iHimitadesraquo31

30 Vegeu per exemple el Testament de Leviacute 161-5 Podeu consultar aquest text en Alejandro DiEZ MACHO [dir] Apoacutecrifos del Antiguo Testamento vol v (Madrid Cristiandad 1987) p 57-58

31 R KRAFT i G NrcKELsBURG (ed) Early Judaisme and its modern interpreters (Philadelphia Atlanta 1986) p 2 citat en J Andrew OVERMAN William Scott GREEN laquoJudaism The Greco-Roman periodraquo en The Anchor Bible Dictionary (Nova York Doubleday 1992) vol lll p 1038


En realitat tal com veurem meacutes endavant (apartat 5) no eacutes fins despreacutes de la destruccioacute del temple lany 70 dC que la diversitat de moviments religiosos dins del judaisme va desapareixer (amb algushynes excepcions)

Lorigen dalguns dels grups que hi havia dins el judaisme del temps de Jesuacutes es remunta als temps del postexili i sobretot a leposhyca de lheHenisme i deIs Macabeus En gran part sembla com si hashygueacutes estat el contacte del judaisme amb el moacuten heHenic el que hashygueacutes provocat en el primer aquesta multiplicitat de concepcions i de tendencies

Despreacutes de lexili a Babilonia (587-538 aC) amb la perdua de la monarquia i la dependencia del paiacutes de potencies estrangeres el temple i la Llei queden com els dos pilars sobre els quals es fonashymenta el judaisme Per aixo els sacerdots al servei del temple i els mestres de la Llei o escribes configuren els dos corrents principals que determinaran el desenvolupament dIsrael despreacutes de lexili Mentre que en temps dEsdres sacerdot i mestre de la Llei (vegeu per exemple Esd 712) i en general en els primers temps del posteshyxili les dues funcions van unides durant el periacuteode heJlenista (332shy64 aC) en que va augmentant el nombre de laies que es dediquen a lestudi de la Llei sacerdots i mestres de la Llei donen origen a dishyversos grups enfrontats entre ells

A partir deIs temps de la persecucioacute del rei de la dinastiacutea seleushycida Antiacuteoe IV Epiacutefanes (167 aC) i de la revolta dels Macabeus va apareixer el partit proheHenista lligat als cercles aristocratics sashycerdotals de Jerusalem que no veia incompatibilitat entre la religioacute jueva i la introduccioacute deIs costums grecs (vegeu 2Ma 47-17) EIs inshytents dheHenitzacioacute daquest grup van suscitar una amplia oposieioacute dels qui van ser anomenats asideus (de lhebreu 1-asidim = piadoshysos vegeu 1Ma 242) que es van unir a la rebeHioacute del sacerdot Mashytaties (lMa 21-48) Del grup dels asideus sembla que deriven tant els essenis (moviment dirigit per sacerdots) com els fariseus (basishycament laics) EIs saduceus pertanyien a la classe aristocratica sashycerdotal meacutes conterriporitzadora amb lheHenisme i posteriorshyment amb locupacioacute romana


41 EIs essenis La comunitat de Qumran

EIs essenis (nom detimologia discutida) no soacuten esmentats en el Nou Testament en parlen principalment lhistoriador jueu Flavi Josep lescriptor tambeacute jueu Filoacute dAlexandria i lhistoriador llatiacute Plini el Vell32 Possiblement tenen lorigen en un grup dasideus que no va acceptar que Jonatan germa de Judes Macabeu de famiacutelia sacerdotal pero no descendent de Sadoc (els descendents de Sadoc havien oficiat al temple de Jerusalem des deIs temps de Salomoacute veshygeu Ez 4415-16) fos nomenat gran sacerdot lany 152 aC (lMa 1015-21)33

Segons els descriuen els autors esmentats vivien en comunitats amb compromiacutes dobediencia als qui els governaven amb comunishytat total de beacutens i en celibat encara que segons sembla tambeacute hi havia casats que dalguna manera sassociaven a la comunitat Abans dentrar a formar part del grup havien de passar per un any de prova fora de la comunitat i despreacutes per dos anys duna mena de noviciat al final deIs quals feien un jurament solemne

A partir de lany 1947 en el desert de Juda tocant al Mar Mort en ellloc anomenat Qumran shan anat descobrint amagats en coshyves dins de gerres de terrissa una coHeccioacute importantiacutessima de manuscrits anteriors a lany 68 dC Aquests manuscrits pertanyien a una comunitat que vivia en una mena de monestir dalliacute a prop del qual shan excavat les ruInes i constitueixen de fet una part molt petita de la gran biblioteca daquells laquomonjosraquo Entre aquests manuscrits hi ha textos biacuteblics (de quasi tots els llibres de lAntic Testament) hi ha altres obres extrabiacutebliques i textos relatius a la vida de la mateixa comunitat Aquests textos que reglamenten la vida de la comunitat la descriuen duna manera molt semblant a com descrivien la vida deIs essenis Flavi Josep Filoacute i Plini Per aquest motiu i daltres -per exemple ellloc on situa els essenis Plishyni- encara que en els seus escrits ells mai no es donen el nom desshysenis sembla bastant dar que es tractava duna comunitat desseshynis potser de la principal de les comunitats essenies

EIs textos trobats a Qumran ens han permes de coneixer moltes

32 Flavi JOSEP Bell n 8 2-13 =sect 119-161 Ant XVIII 15 =sect 18-22 FILOacute DALEshyXANDRIA Quod omn 12-13 = sect 75-91 Hypothetica 11 1-18 PUNI EL VELL Historia nashytural V 1573

33 Sobre Sadoc i els seus descendents vegeu meacutes aval el primer paragraf de lapartat 43


meacutes coses sobre la vida dels essenis i sobre les seves doctrines Vishyvien desconnectats del temple que consideraven ritualment impur pel fet que el gran sacerdot no era descendent de Sadoc (vegeu meacutes amunt) i seguien un calendari solar de 364 dies (exactament 52 setshymanes de manera que el comencament de lany i les festes sempre queien el mateix dia de la setmana) diferent del calendari lunisolar que se seguia al temple (6 mesos de 29 dies + 6 mesos de 30 dies = 354 dies + un mes afegit cada dos o tres anys per a ajustar el cicle lunar a la duracioacute de lany solar) Entre els ritus de la comunitat teshynien especial importancia els apats en comuacute i els banys rituals Obshyservaven molt estrictament el repos del dissabte Creien en una cershyta resurreccioacute i tenien molt interes en els angels En els seus escrits destaca duna manera especial la figura del Mestre de Justiacutecia el fundador de la comunitat sacerdot amb una forta experiencia relishygiosa pIe damor ardent per la seva comunitat i dodi implacable pels seus enemics Tambeacute els membres de la comunitat havien desshytimar els bons i odiar els dolents segons ens diuen en lanomenada Regla de la Comunitat laquoEstimar tots els fills de la Hum cada un seshygons la seva sort en el pla de Deacuteu i odiar tots els fiHs de les tenebres cada un segons la seva culpa en la venjanca de Deacuteuraquo34 Tenien una forta esperanca de tipus apocaliacuteptic i esperaven la vinguda de laquoel Profeta i els Messies dAaron i dIsraeb35 probablement el Profeta era el mateix Mestre de Justiacutecia que havia de tornar36 Consideraven el moacuten dividit entre dos esperits el de la Hum i el de les tenebres el del beacute i el del mal

Encara que els essenis constitulen un moviment religioacutes margishynal respecte al judaisme de lepoca i que no apareixen esmentats en el Nou Testament el coneixement de les seves concepcions religioshyses teacute un interes gran per a la comprensioacute de Jesoacutes i del cristianisshyme primitiu (aixo deixant a part la importancia enorme deIs mashynuscrits biacuteblics trobats a Qumran) Hi ha conceptes i doctrines neotestamentaries sobretot en els escrits paulins i joanics (per exemple lesmentada oposicioacute llum-tenebres) que abans es creien dorigen persa o heHenic i que apareixen en els escrits de Qumran Al segle passat alguns endarrerien la redaccioacute de levangeli segons

34 1QS 1 9-11 Podeu consultar aquest text en la p 17 de ledicioacute castellana deIs textos de Qumran referenciada en la nota 17 Compareu-ho amb Mt 543-47

35 1QS IX 11 Edicioacute castellana de Florentino Garciacutea Martiacutenez p 49 36 Sobre la distincioacute entre un Messies gran sacerdot procedent dAaron i un

Messies rei procedent dIsrael podeu llegir Za 411-14 i la nota de la BC


Joan fins als anys 130-150 perque hi veien molta influencia heHeshynica i ara ens adonem que soacuten concepcions que ja existien en el jushydaisme de lepoca de Jesuacutes

Alguns estudiosos han partit del fet que a Qumran seguissin un calendari solar diferent de 10ficial del temple de tipus lunisolar per a explicar les aparents contradiccions entre els evangelis sinopshytics segons els quals luacuteltim sopar que Jesuacutes va celebrar amb els seus deixebles abans de la seva passioacute i mort va ser un sopar pasqual (veshygeu per exemple Mt 2617) i l evangeli de Joan segons el qual aquell any el sopar pasqual se eelebrava el mateix divendres en que va moshyrir Jesuacutes (vegeu Jn 1828 1914) mentre que levangeli segons Joan es referiria a la data oficial de la Pasqua i del sopar pasqual Jesuacutes hauria celebrat el sopar pasqual en la data prescrita pel ealendari de Qumran37 En resum els descobriments de Qumran ens ajuden a eoneixer un judaisme molt meacutes ric i variat ideologicament i aixo ens ajuda a entendre millar el moacuten religioacutes i cultural del Nou Testament

42 Els fariseus

EIs fariseus soacuten una continuacioacute del grup dels asideus Flavi Joshysep els esmenta per primer eop juntament amb els sadueeus i els essenis en parlar de Jonatan (161-142 aC) germa de Judes Maeashybeu38 Dels diversos grups religiosos jueus del temps de Crist soacuten els que meacutes sovint apareixen en el Nou Testament39

La paraula laquofariseuraquo proveacute segons la interpretacioacute tradicional duna arrel aramea i hebrea que vol dir separar laquoFariseusraquo dones vol dir els separats sia en el sentit de separats dels altres sia en el sentit de separats de limpur Possiblement primer els seus adversashyris els van aplicar aquest nom en el primer sentit i despreacutes ells el deshyvien aeceptar en el sentit de separats de la impuresa En la parashy

37 Aquesta tesi ha estat defensada sobretot per A JAUBERT La date de la Cene Pariacutes Gabalda 1957 No ha tingut pero una aeeeptacioacute general per part deIs exegeshytes del Nou Testament

38 Flavi JOSEP Ant XIII 5 9 = sect 171-173 Altres textos on Josep deseriu els farishyseus soacuten Bell 1182-14 = sect 119-166 Ant XVIII 12-6 = sect 11-25 XIII 106 = sect 297-298

39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35


bola del fariseu i el publica (Lc 189-14) veiem com Jesuacutes presenta el fariseu com un jueu que se sent superior als altres i que els menyspreaacute laquono soacutec com els altres homes lladres injustos aduacutelshyters ni soacutee eom aquest publicaraquo 1 en Marc 216 veiem com els messhytres de la Llei del grup deIs fariseus sescandalitzen que Jesuacutes menshygi amb els publicans i els pecadors que no sen separi com ells Altres entenen el mot en el sentit de els interprets (senteacuten de la Llei) Finalment una teoria recent proposa una altra etimologia de la paraula laquofariseusraquo i enteacuten que significa els escnlpolosos en el sentit que com veurem meacutes avall eren practicants minuciosos de la Llei (vegeu Mt 2323 Lc 1812)

A diferencia del grup dels essenis el deIs fariseus era un movishyment declaradament laic dirigit per mestres de la Llei que no eren sacerdots De fet en temps de Jesuacutes els mestres de la Llei eren mashyjoritariament fariseus encara que entre els saduceus tambeacute nhi hashyvia alguns Lexpressioacute tan frequumlent en els evangelis de laquoels messhytres de la Llei i els fariseusraquo es pot entendre doncs en el sentit de laquoels mestres de la Llei (fariseus i potser alguns no fariseus) i els alshytres fariseus en general eacutes a dir gent del poble que no era mestre de la Llei pero sadheria al moviment fariseuraquo

El fet que molts fariseus fossin mestres de la Llei va fer que doshynessin molta importancia a tot el cos doctrinal dinterpretacioacute de la Llei escrita que els mestres de la Llei o escribes havien anat acumushylant des deIs temps dEsdres Els fariseus consideraven com a norshymativa no solament la Llei escrita el Pentateuc sinoacute tambeacute tota aquesta interpretacioacute de la Llei escrita anomenada Llei oral o trashydicioacute deIs ancians (vegeu Mt 152)40 que feien remuntar a Moises mateix En aquest punt sobretot els fariseus entronquen amb el posterior judaisme rabiacutenico EIs fariseus van voler crear un mare preciacutes que faciliteacutes lexacta observanlta de la Llei i aixiacute arribaren a establir amb tota minuciositat un conjunt de preeeptes que alguns segles meacutes tard havien quedat fixats en 613 (248 manaments posishytius i 365 prohi~icions)

Creien en la immortalitat de lanima i en la resurreccioacute 1 tambeacute en els angels i els esperits (sobre tot aixo vegeu Ac 238) Segons Flavi Josep tambeacute ereien en la providencia divina i esperaven la vinguda del Messies 41

40 Vegeu tambeacute Flavi JOSEP Ant XIII 106 = sect 297-298 41 Flavi JOSEP Bell n 814 = sect 162-163 Ant XVIII 3 = sect 12-15


EIs fariseus pensaven que les quumlestions poliacutetiques havien de ser portades des dun punt de vista religioacutes no poliacutetico Nomeacutes shavia de reconeixer Deacuteu com a cap del poble dIsrael Deacuteu i no lemperador roma eacutes el rei dIsrael En aquest context sha denshytendre la pregunta que fan a Jesuacutes sobre si eacutes permes o no de pashygar tribut al Cesar (Mt 22) per a ells la resposta hauria dhaver esshytat negativa

Eacutes cert que els fariseus vivien amb un gran rigor i aixo els guanyava una gran audiencia entre el poble senzill Complien amb tota meticulositat lobservanca del dissabte les lleis de pureshysa ritual el pagament deIs delmes dejunaven dos dies cada setshymana Jesuacutes mateix ho reconeix Pero lemfasi que posaven en la interpretacioacute oral de la Llei tambeacute feia que se sabessin adaptar a les circumstancies i que de vegades complissin la Llei amb una excessiva flexibilitat Les principals criacutetiques de Jesuacutes als farishyseus es poden resumir en dos punts Primer que introdueixen els seus adeptes en una teranyina dobservances minucioses de la Llei molt difiacutecils de practicar (vegeu en canvi Mt 1128-30) i que ells mateixos sespavilen per evitar (vegeu Mateu 234) Segon que anteposen les arguacutecies de la seva propia tradicioacute interpretatishyva a lesperit profund de la fe dIsrael (vegeu Mt 2323) Tant pel primer motiu com pel segon Jesuacutes els tracta repetidament dhishypocrites

Malgrat tot aixo tambeacute veiem en el Nou Testament que Jesuacutes i els apostols van tenir bones relacions amb alguns fariseus Jesuacutes dina a casa de fariseus Nicodem eacutes fariseu Gamaliel (Ac 5) tambeacute eacutes fariseu entre els primers convertits al cristianisme sesmenten fariseus (Ac 155)

Com ja he dit abans despreacutes de la destruccioacute del temple de Jeshyrusalem lany 70 dC la diversitat de moviments religiosos dins el judaisme desapareix i el judaisme rabiacutenic posterior es considera geshyneralment una continuacioacute del corrent fariseu (o dun deIs corrents fariseus) que va perviure potser en part pel fet dhaver posat lemshyfasi en la Llei i en la interpretacioacute de la Llei en una epoca en que la monarquia i el temple han deixat dexistir i cada vegada meacutes jueus viuen fora de la terra promesa Aixiacute veiem com en el Talmud el reshycull de la tradicioacute oral i jurisprudencia del judaisme queden recoshyllides les principals doctrines dels fariseus Per exemple hi podem llegir les seguumlents maximes laquoEl qui no explica lEscriptura en conshyformitat amb la halakha (eacutes a dir la tradicioacute oral) no teacute part en el


moacuten futurraquo42 O beacute laquoEl qui diu que no hi ha resurreccioacute deIs morts no teacute part en el moacuten futUrraquo43

43 Bls saduceus

El nom de laquosaduceuraquo sembla que no deriva del mot hebreu ~adshydiq eacutes a dir just com shavia cregut sinoacute de Sadoc Sadoc i Ebiashytar soacuten dos sacerdots que apareixen sempre associats en el segon llibre de Samuel i en el primer llibre dels Reis (vegeu 2Sa 1524-29 817 etc) Quan es va plantejar el problema de la successioacute de Dashyvid Sadoc es va aliar amb Salomoacute mentre que Ebiatar va donar sushyport a Adonies (IRe 17-45) Per aixo un cop mort David i establert Salomoacute en el tron Salomoacute va exiliar Ebiatar a Anatot i va colmiddotlocar Sadoc en ellloc dell (lRe 226-2735) Aixo explica que posteriorshyment els laquodescendents de Sadocraquo siguin considerats els uacutenics sashycerdots legiacutetims (vegeu Ez 4046 4319 4415 4811) i que quan Joshynatan germa de Judes Macabeu va ser nomenat gran sacerdot lany 152 aC tot i no ser descendent de Sadoc un grup dasideus se separeacutes del temple de Jerusalem i constituiacutes el moviment deIs esseshynis (vegeu meacutes avall) La majoria deIs sacerdots pero no va prenshydre part en aquesta escissioacute i van continuar celebrant els seus sershyveis en el temple Aquests sacerdots devien rebre el nom de laquodescendents de Sadocraquo expressioacute de la qual devia derivar posteshyriorment el nom del partit deIs saduceus

AIs saduceus pertanyien les famiacutelies sacerdotals dirigents les principals famiacutelies burgeses de Jerusalem i la noblesa del camp jueu En canvi els fariseus eren majoritariament laics i derivaven la seva autoritat de lestudi Les lluites entre fariseus i saduceus dushyrant el periacuteode deIs asmoneus van ser sovint sagnants Amb els prishymers Macabeus els saduceus considerats massa contemporitzashydors amb lheHenisme van ser bandejats Pero en temps de Joan Hirca (134-104 aC) o abans els saduceus es van aliar amb els asmoshyneus (la dinastia sorgida deIs Macabeus) que els van reconeixer un lloc rellevant dins del Sanedriacute Fins al final de la Primera guerra jueva els saduceus van continuar ocupant un lloc assenyalat dins

42 MixnaAb 3 12 43 Mixna San 10 1


els organs de govern de la nacioacute jueva excepte en les epoques de Sashylomeacute Alexandra (76-67 ae) i dHerodes el Gran (37-4 ae)

EIs saduceus eren liberals quant a lacceptacioacute de les formes de vida heHeniacutestica i aixiacute com durant el segle 11 ae shavien adaptat a lheHenisme dels Seleucides en lepoca romana no van tenir excesshysives dificultats per a entendres amb els romans Pero eren consershyvadors pel que fa al manteniment de lestatut religioacutes de lEstat jueu refusaven les concepcions escatologiques i apocaliacuteptiques dels essenis de Qumran i defensaven la realitzacioacute duna salvacioacute inshytrahistorica limitada a Israel mentre que Herodes el Gran volia incorporar a limperi roma un Estat palestiacute que fos a la vegada patria de jueus i de no-jueus els saduceus aspiraven a encaixar dins de limperi un Estat jueu religioacutes Amb el final de la independencia deIs jueus i la destruccioacute del temple lany 70 de els saduceus que hashyvien fet dellideratge poliacutetic la seva principal funcioacute van perdre la seva raoacute de ser i la seva influencia com a partit

A diferencia dels fariseus que donaven gran valor a la interpreshytacioacute oral tradicional de la Llei continguda en el Pentateuc els sashyduceus refusaven lampliacioacute de la Llei escrita per mitja de la tradishycioacute ora144 Per a ells el Pentateuc era luacutenic que tenia rang canonic i en feien una interpretacioacute literal eom que sagafaven a la lletra de la Llei sovint eren meacutes severs que els fariseus en la legislacioacute penal I es mofaven de les lleis de puresa i dimpuresa ritual deIs fariseus EIs menyspreaven arneacutes perque pensaven que la interpretacioacute de la Llei era reservada als sacerdots mentre que els fariseus eren mashyjoritariament laics

En el Nou Testament per exemple en el llibre dels Fets dels Apostols (238) podem veure com els saduceus no creien en la reshysurreccioacute dels cossos ni en els angels i els esperits Segons Flavi Joshysep tampoc no creien en la supervivencia de lanima ni en la proshyvidencia divina (entesa en el sentiacutet que Deacuteu pugui intervenir en els afers humans en perjudici de la plena llibertat de lhome per a fer el beacute o el mal)45

En temps de Jesuacutes els fariseus tenien una gran influencia sobre el poble pero els saduceus detenien el poder ja que al seu movishyment o partit pertanyien les grans famiacutelies de laristocracia sacershy

44 Flavi JOSEP Ant XIII 106 = sect 297-298 45 Flavi JOSEP Bell I1 8 14 = sect 164-165 Ant XIII 5 9 = sect 173 XVIII 14 = sect 16


dotal de Jerusalem (vegeu Ac 517) En estar menys en contacte amb el poble tingueren almenys al principi menys conflictes ~mb Jesuacutes46 Cap al final de la vida de Jesuacutes els saduceus comencaren a ocupar-sen meacutes EIs tres evangelics sinoptics (en Mt 2223-33 Me 1218-27 i Le 2027-38) ens narren una uacutenica discussioacute de Jesuacutes amb els sadueeus a proposit de la resurreeeioacute deIs morts en que eom hem vist no creien EIs sadueeus expliquen a Jesuacutes la historia daquells set germans que seguint la Llei de Moises havien estat cashysats successivament amb la mateixa dona i li pregunten de quin deIs set sera muller quan arribi la resurreccioacute Jesuacutes els replica que quan arribi la resurreccioacute les coses seran molt diferents de com les podem imaginar i que ja no hi haura marit ni muller duna manera semblant a com meacutes tard Pau explicara als corintis (lCo 1535-49) que entre el cos actual i el cos ressuscitat hi ha tanta diferencia com entre la Havor que es colga aterra i la planta que en surt Eacutes inteshyressant dobservar que Jesuacutes a meacutes els argumenta el fet de la resurshyreccioacute recorrent a una citacioacute del Pentateuc precisament luacutenica part de lEscriptura que tots els grups jueus admetien com a norshymativa laquoNo heu llegit en el Hibre de Moises en el passatge de la Bardissa [eacutes a dir en Ex 3] com Deacuteu li va dir Jo soacutec el Deacuteu dAbrashyham el Deacuteu dIsaac i el Deacuteu de Jacob Ell no eacutes Deacuteu de morts sinoacute de viusraquo (Me 1226-27)

Un saduceu el gran saeerdot Caifas va jugar un paper fonashymental en el proceacutes contra Jesuacutes 1 semblantment els saduceus van perseguir els deixebles de Jesuacutes (Ac 41-4 517)

44 EIs zelotes i els sicaris

Zelotes i sicaris constitueixen dos grups de jueus del segle 1 dC molt semblants entre ells que gairebeacute no apareixen en el Nou Tesshytament (sovint es confonen i aquiacute quan no calgui fer distincions em referireacute al conjunt deIs dos grups amb el nom de laquozelotesraquo )47 Encara que en el Nou Testament gairebeacute no hi siguin esmentats el coneixement daquests grups pero eacutes interessant per a veure les dishy

46 De fet els textos del NT que esmenten els sadueeus soacuten molt menys nombroshysos que els que esmenten els fariseus (cf nota 38) Mt 37 16161112 222334 Me 1218 Le 2027 Ae 41 517 23678

47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138


ferencies que tenen amb els primers seguidors de Jesuacutes i aixiacute per contrast aclarir meacutes el missatge cristia

La paraula laquozelotesraquo esta relacionada amb la paraula zel eren jueus inflamats pel zel de Deacuteu enfront del paganisme jueus que voshylien aplicar zelosament la Llei nacional-religiosa dIsrael Aixiacute eren continuadors del zel religioacutes amb que van actuar els Macabeus (poshydeu llegir per exemple lMa 22650) i es consideraven hereus del zel de Pinhas aqueH jueu que segons elllibre deIs Nombres amb una llanlta va matar una dona moabita estrangera i lisraelita que amb ella havia pecat (Nm 251-12)

La paraula laquosicarisraquo deriva del nom llatiacute sica un petit punyal que els daquest grup portaven amagat sota el mantell i amb el qual assassinaven els seus adversaris sovint enmig de la multitud

Zelotes i sicaris eren doncs grups que practicaven la violencia poliacutetica Sovint els trobem designats amb el nom de laquobandolersraquo que era com els anomenaven els romans De fet organitzaven acshycions terroristes contra els ocupants romans i contra els seus propis correligionaris si els consideraven massa condescendents amb 10shycupant o infidels respecte a la seva propia Llei mosaica

Segons lhistoriador Flavi Josep lorigen daquests grups alshymenys deIs sicaris es troba en Judes el Galileu que es va rebeHar juntament amb un fariseu anomenat Sadoc contra el cens ordenat per Octavi August cap a lany 6 dC48 Elllibre deIs Fets (527) meacutes de mig segle despreacutes encara recorda aquesta insurreccioacute armada com un fet celebre Pero sembla que no van existir com a partit orshyganitzat fins a lany 44 dC que eacutes quan es comenlta a parlar de laquozeshylotesraquo Aquests grups revolucionaris van ser especialment actius en la Huita contra els romans deIs anys 66 al 74 dC Pero quan els roshymans van extingir els uacuteltims focus de la revolta especialment en enshytrar a la fortalesa de Masada al costat del Mar Mort --on shavien fet forts els uacuteltims sicaris- zelotes i sicaris desapareixen ja per sempre Eacutes a dir en perdres tota esperanlta de refer el poder poliacutetic dIsrael aquests grups perden la seva raoacute de ser

La lluita que emprengueren els zelotes i els sicaris tenia una imshyportant base doctrinal Lluitaven per la llibertat del poble dIsrael Pensaven que el regne de Deacuteu era incompatible amb qualsevol altra dominacioacute concretament en lepoca en que ells vivien la dominashy

48 Flavi JOSEP Bell VII 8 1 ~ sect 254


cioacute romana En els segles anteriors els jueus havien acceptat les doshyminacions estrangeres com a permeses per Deacuteu o com un castigo EIs zelotes trenquen amb aquest conformisme i lluiten amb tot el zel possible per la reialesa exclusiva de Deacuteu i la llibertat del seu poshyble i per aquesta fe eren capa~os de sacrificar-ho tot fins i tot la hishysenda i la mateixa vida Aixiacute ho van fer els sicaris de Masada rany 74 dC quan els romans estaven a punt dassaltar la fortalesa decishydiren suicidar-se abans que caure en mans deIs romans despreacutes de sentir el discurs dEleazar ben JaYr aquest els va recordar que hashyvien decidit no servir ninguacute meacutes que Deacuteu luacutenic senyor veritable i just dels homes que havien refusat de convertir-se en esclaus i que tampoc no sen convertirien ara que la derrota era inevitable i que la mort alliberaria les seves animeS49 Observem com sicaris i zeloshytes dones creien en una vida meacutes enlla de la mort igual que els fashyriseus que hem vist que es troben en el seu origen

Per aixo el moviment va neacuteixer amb el cens ordenat per Octavi August El cens es feia per a poder cobrar els tributs Segons els rashymans les terres conquerides en aquest cas Palestina eren propieshytat de 1Estat roma que les arrendava als indiacutegenes a canvi duns trishybuts Pero els jueus creien que la terra els havia estat donada com a herencia inalienable per Deacuteu i per aixo els zelotes no podien accepshytar el cens hauria significat acceptar que la terra dIsrael no era propietat del seu Deacuteu Daltra banda el cens estava prohibit per la mateixa Escriptura a Israel (vegeu lCr 211-17) i els zelotes consishyderaven que censar el poble era fer-Io esclau dels romans mentre que els jueus pertanyien nomeacutes a Deacuteu Com que els tributs eren molt forts el poble sovint va fer costat als zelotes

EIs fariseus tambeacute creien en el regnat exclusiu de Deacuteu sobre Isshyrael 1 qualsevol pregaria que no doneacutes a Deacuteu el tiacutetol de rei la consishyderaven invalida Pero esperaven que aquest regnat de Deacuteu sestablishyria duna manera miraculosa per pura accioacute de Deacuteu mentre que els zelotes pensaven que Deacuteu 1establiria corresponent a la seva lluita

Alguns estudiosos han arribat a considerar que Jesuacutes era un ze- lota Eacutes cert que podem trabar alguns detalls a levangeli que poshydrien apuntar cap aquiacute Per exemple Jesuacutes va ser condemnat com un agitador poliacutetic i social i va ser clavat en creu entre dos bandolers (recordem que els romans anomenaven aixiacute laquobandolersraquo els zeloshy

49 Ro explica amb molt de detall Flavi JOSEP Bell VII 8 5 a 9 2 = sect 304-406


tes) Un deIs dotze apoacutestols Simoacute porta el sobrenom de laquoel Zelotaraquo (Mt 104 Lc 615 Ac 113) encara que tambeacute podem traduir el corshyresponent terme grec duna manera meacutes general per laquoel Zeloacutesraquo 1 Jesuacutes diu frases com laquoNo us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra No he vingut a portar la pau sinoacute lespasaraquo (Mt 1034 =

Lc 1251) Etc Peroacute si mirem duna manera general el missatge de Jesuacutes eacutes evishy

dent que la seva visioacute era molt diferent de la deIs zelotes Jesuacutes ens presenta un regne de Deacuteu escatoloacutegic eacutes a dir que nomeacutes es realitshyzara plenament a la fi deIs temps i transcendent que es realitza primariament en el cor deIs homes Aixiacute ho veiem des del comenlt del seu ministeri puacuteblic quan davant de Satanas que el tempta reshynuncia a la temptacioacute del poder poliacutetic fins a la fi quan davant de Pilat aclareix que la seva reialesa no eacutes daquest moacuten Potser un dels textos meacutes clars eacutes el del capiacutetol 22 de Mateu (i els paraHels de Marc i Lluc) en que Jesuacutes acaba afirmant davant dels fariseus laquodoneu al Cesar el que eacutes del Cesar i a Deacuteu el que eacutes de Deacuteuraquo 1 un detall inteshyressant Jesuacutes escull com a deixeble un publica un cobrador dimshypostos enemic declarat per tant deIs zelotes

45 BIs terapeutes

Coneixem els terapeutes uacutenicament a traveacutes de la descripcioacute que en fa lescriptor heHenicojueu Filoacute dAlexandria (segle 1 dC) en la seva obra De vira contemplativa El seu nom proveacute dun verb grec que significa curar tenir cura de pero tambeacute servir (Deacuteu) terashypeutes vol dir doncs servidors servents o adoradors (de Deacuteu) Seshygons explica Filoacute nhi havia en molts llocs pero eren especialment nombrosos a Egipte sobretot al voltant dAlexandria i del llac de Moeris Vivien en comunitats disposaven dun edifici comuacute que servia de lloc de pregaria i de menjador comunal i de diversos hashybitatges individuals Pertanyien al moviment homes i dones que vishyvien en celibat i feien les pregaries comunes en departaments sepashyrats de ledifici comuacute esmentat de manera que homes i dones no es podien veure els uns als altres pero siacute sentir-se Es dedicaven a la contemplacioacute i no practicaven cap ofici secular No menjaven dushyrant el dia i alguns practicaven forts dejunis No bevien vi ni menshyjaven carn

Soacuten evidents les semblances daquest grup amb el deIs essenis


Sembla dones que es tractava dun grup relacionat dalguna maneshyra amb el deIs essenis de Qumran

46 Els jueus de la diaspora

A la diaspora (a Roma Babilonia Egipte etc) lluny de la terra promesa i del temple el judaisme va agafar logicament coloracions molt diferents Shi mantenien en generallobservanlta del dissabte la circumcisioacute i les lleis dietetiques amb algunes adaptacions Pero hi havia forltosament una adaptacioacute a la cultura deIs pobles enmig dels quals els jueus vivien i altres canvis motivats per lallunyament de Palestina Observem com a exemple alguns detalls de la diasshypora egiacutepcia

Malgrat la prohibicioacute dedificar altres temples fora del de Jerushysalem (Dt 122-2) sabem que en temps de Jesuacutes es mantenia dret encara a Egipte a Leontopolis (uns 190 km al sud-est dAlexandria) el temple que hi havia erigit al segle II aC el gran sacerdot Onies IV50 Pero lexistencia daquest temple no impedeix que sigui precishysament a Egipte on estan documentades les meacutes antigues sinagoshygues ja des del segle III aC51 Les reunions sinagogals eren organitshyzades i presidides per laics Labsencia en general de temples (fora de casos especials com el de Leontopolis) i la proliferacioacute de les sishynagogues fan que en el judaisme de la diaspora no hi tingui cap pashyper la institucioacute del sacerdocio

Finalment els jueus dAlexandria i en general els jueus del moacuten heHeniacutestic de parla grega feien servir la versioacute grega de les Escripshytures anomenada deIs LXX en lloc de fer servir el text original heshybreu i arameu El judaisme rabiacutenic tambeacute va admetre luacutes de les vershysions a larameu anomenades targum en el culte sinagogal pero aquestes versions sempre van ser considerades com a interpretacioacute de lEscriptura i no substituYen la mateixa Escriptura a la sinagoga de Palestina o de Babilonia el targum es recitava despreacutes de llegir el text en hebreu i la recitacioacute daquesta traduccioacute la feia una pershysona de rang inferior al lector del text sagrat hebreu i de memoria

50 Vegeu Flavi JOSEP Bell VII 102 = sect 421-425 Aquest temple va durar fins a lany 73 de (eacutes a dir una mica meacutes que el de Jerusalem) en que va ser enderrocat pels romans

51 Vegeu les diverses inscripcions compilades en SCHUumlRER (obra referenciada en la nota 1) vol 2 p 425-426 nota 5


(no es podia llegir) tot per a remarcar la subordinacioacute de la traducshycioacute respecte al text original En canvi la versioacute deIs LXX va substishytuir en la diaspora el mateix text original hebreu els jueus heHeniacutesshytics li van donar la categoria dEscriptura la Carta dAristeas legitima aquest uacutes suggerint indirectament la inspiracioacute del text52 que Filoacute afirma meacutes clarament53

47 Els samaritans

EIs samaritans es tenen pels descendents de les tribus israelites dEfraim i Manasses que van sobreviure a la destruccioacute del regne dIsrael o del Nord pels assiris lany 722 aC i consideren que el cisshyma amb els jueus es va produir quan Eliacute va traslladar el santuari de Siquem (al costat de la muntanya de Garizim) a Siloacute En canvi seshygons el segon llibre deIs Reis (2Re 1724-41) i Flavi Josep54 els sashymaritans soacuten descendents dels colonitzadors que els assiris despreacutes de la conquesta del regne dIsrael van traslladar-hi des daltres tershyres que havien conquerit entre les quals Cut motiu pel qual els sashymaritans soacuten anomenats per Flavi Josep cuteus aquests colonitzashydors veneraven els deacuteus dels pobles don procedien i nomeacutes van comenltar a venerar el Deacuteu dIsrael -pero barrejant el seu culte amb el culte als altres deacuteus- despreacutes que el rei dAssiacuter~~ els envieacutes un sacerdot deportat a instruir-los La historia deIs samaritans eacutes obscura en tenim poques dades i sovint contradictories (com acashybem de veure ja respecte als seus oriacutegens)

El samaritanisme constituYa un deIs corrents del judaisme en temps de Jesuacutes EIs samaritans mantenien que era la muntanya de Garizim ellloc on calia donar culte a Deacuteu i no Jerusalem (vegeu Jn 420) i consideraven una aberracioacute el culte de Jerusalem A la munshytanya de Garizim havien tingut el seu temple constrult probableshyment en el segle IV aC i destrult lany 128 aC per Joan Hirca 55 EIs arqueolegs pero no nhan trobat cap resta i per tant alguns penshysen que meacutes aviat es devia tractar dun tabernacle

EIs samaritans tenien nomeacutes el Pentateuc com a Escriptura

52 Carta dAristeas sect 310-311 Podeu llegir aquest text en A DfEZ MACHO [dir] Apoacutecrifos del Antiguo Testamento vol II (Madrid Cristiandad 1983) p 61

53 FILOacute DALEXANDRIA VitMos n 3240 54 Flavi JOSEP Ant IX 14 1-3 ~ sect 277-291 55 Flavi JOSEP Ant XIII 9 1 = sect 254-256


canonica les edicions que ens han arribat del seu Pentateuc conteshynen fona variants respecte al Pentateuc deIs massoretes especialshyment significatives soacuten les referencies a la muntanya de Garizim com a lloc de culte a Deacuteu (llarg passatge afegit despreacutes dEx 2017 nou manament despreacutes dEx 2014 i Dt 518 referencia a la munshytanya de Garizim en lloc de la muntanya dEbal en Dt 264 etc)

En els evangelis de Mateu Lluc i Joan apareix clara lanimositat deIs jueus fidels a Jerusalem envers els samaritans ser samarita era una injuacuteria56 i els jueus no es relacionaven amb els samaritans57

Daltra banda els samaritans no complien la llei de lhospitalitat amb els pelegrins jueus que es dirigien a Jerusalem (Lc 952-53) Jeshysuacutes pero amb la parabola del bon samarita (Lc 1025-37) trenca amb aquestes concepcions estereotipades (vegeu tambeacute Lc 1711shy19) i segons levangeli de Joan amb el seu dialeg amb la samaritashyna considera com a propia dun temps ja superat la discussioacute sobre si ellloc de culte ha de ser Garizim o Jerusalem Encara que en la primera missioacute de predicadors de la bona nova Jesuacutes exclou tant pagans com samaritans de la predicacioacute (Mt 105) abans de la seva ascensioacute ordena als seus deixebles que siguin testimonis seus laquoa Jeshyrusalem a tot Judea a Samaria i fins a lextrem de la terraraquo (Ac 18) Avui dia queden alguns centenars de samaritans

48 El judaisme de Jesuacutes i els seu s primers deixebles

Jesuacutes era evidentment segons la imatge que ens en donen els evangelis un jueu que complia la Llei jueva Jesuacutes afirmava que no havia vingut a anuHar la Llei (Mt 517-18 Lc 1617) Jesuacutes anava el dissabte a la sinagoga (Mc 121 Lc 416 Mt 423) donava per desshycomptat que ealia complir el repos del dissabte (Mt 2420) pujava per les festes de pelegrinatge a Jerusalem (Lc 241 Jn 213 Mt 262shy17 Jn 7210 d Dt 1616) ensenyava dins els atris del temple (Mc 1115 1449 Mt 2112 2655 Le 1945 2253) portava les bodes al mantell (Mt 920 =Lc 844 Mc 656 = Mt 1436) etc Segons levanshygeli de Mateu (1724-27) Jesuacutes pagava el tribut del temple i segons

56 Jn 848 Els jueus li van contestar iquestNo fem beacute de dir que ets una samarita i que estas endimoniatraquo

57 Jn 49 Com eacutes que tu que ets jueu em demanes aigua a mi que soacutec samashyritanaraquo


els tres sinoptics Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual amb els seus deixebles (Mc 1422-26 = Mt 2626-30 = Lc 2215-20) encara que en aquests dos uacuteltims casos podem dubtar del valor historic daquestes narracions ens mostren la voluntat deIs evangelistes de presentarshynos Jesuacutes com a complidor de la Llei juevaS8 Semblantment podem dir respecte al fet que segons els evangelistes Jesuacutes recorre sovint al text de lAntic Testament per a fonamentar la seva doctrina (Mt 123-740-42 153-9 194-5 etc)

Segons levangeli de Lluc i elllibre deIs Fets deIs Apostols els primers deixebles de Jesuacutes tambeacute pujaven al temple a pregar (Lc 2453 Ac 246 31) Altres textos del Nou Testament ens fan veure que tambeacute participaven de la lituacutergia sinagogal (Mc 139 Ac 13514 141 1711016-17 184-7 184-719-26 198) Pau les carshytes del qual soacuten els textos del Nou Testament -junt amb levangeli segons Joan- en que meacutes distancia es pren respecte al judaisme i la Llei59 no solament prega en el temple (Ac 2217) sinoacute que eacutes luacuteshynic deixeble de Jesuacutes que apareix en el Nou Testament sotmetent-se a una cerimonia de purificacioacute i presentant una ofrena en el temple (Ac 2126)

La separacioacute entre el moviment de Jesuacutes i el judaisme majoritashyri o el rebuig deIs seguidors de Jesuacutes per part del judaisme majorishytari no va ser causat per la fe en Jesuacutes com a Messies o per la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute pel fet que els primers cristians admeshytessin dins el seu moviment els pagans sense fer-Ios jueus sense cirshycumcidar-Ios ni fer-Ios complir tots els altres manaments de la Llei El llibre deIs Fets dels Apostols ens explica com es va arribar a aquesta decisioacute sancionada per lanomenada assemblea o concili de Jerusalem de cap a lany 49 (Ac 10-11 15) Aquesta decisioacute atemptava contra la puresa ritual del poble de Deacuteu sobretot tenint en compte que lintent de lassemblea de Jerusalem dimposar quashytre regles de puresa als pagans convertits al cristianisme no va frucshytificar Pau en la primera carta als Tessalonicencs escrita un o dos anys despreacutes de lassembJea de Jerusalem expressa daquesta mashynera loposicioacute dels jueus a aquesta obertura del cristianisme als pashy

58 Sobre el jndaisme de Jesuacutes es pot llegir Geza VERI1ES The religion of Jesus the Jew (Minneapolis Fortress Press 1993) p 11-45 Sobre el jndaisme del Non Tesshytament Bruce CHILTON Jacob NEusNER Judaism in the New Testament Fracices and beliefs Londres Nova York Routledge 1995

59 Vegeu per exemple Rm 76 Ara hem estat deslligats de la Llei [ ] ara sershyvirn Deacuten dacord amb el cami nou de IEsperit i no segons la iletra envellida de la Lleiraquo


gans laquoDesagraden a Deacuteu ies posen en contra de tota la humanitat quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perque se salshyvinraquo (214-16)

Pero la separacioacute clara i definitiva entre cristians i jueus no es va produir fins despreacutes de lany 70 dC

5 EL FINAL DE LA DIVERSITAT

La diversitat de moviments religiosos que es donaven dins el jushydaisme del temps de Jesuacutes va desapareixer gairebeacute del tot a partir del desastre de lany 70 dC Segurament es tracta duna necessitat de supervivencia del judaisme en un deIs moments meacutes difiacutecils de la seva historia

DeIs essenis de Qumran no en sabem res meacutes despreacutes de lany 68 dC quan els romans van ocupar ellloc de fet segons Filoacute i Flavi Joshysep hi havia uns quatre mil essenis deIs quals nomeacutes uns dos-cents podien cabre a Qumran altres grups dessenis podien haver perdushyrat pero no en tenim cap constancia alguns els han volgut relacioshynar amb els caraites pero daquests nomeacutes en tenim notiacutecies des del segle VIII dC60 eacutes difiacutecil que en puguin ser una continuacioacute EIs sashyduceus van quedar arraconats perque estaven vinculats al poder poshyliacutetic i al sacerdoci van desapareixer doncs amb la fi de la indeshypendencia poliacutetica i la destruccioacute del temple Zelotes sicaris i altres moviments guerrillers com el deIs seguidors de Simoacute bar Cocba (el dirigent de la revolta deIs anys 132-135 dC) van ser anorreats pels romans i en perdres tota esperanya de refer el poder poliacutetic dIsrashyel aquests grups va perdre la seva raoacute de ser En canvi el moviment meacutes espiritual deIs fariseus que havia estat en part inspirador dels sicaris i zelotes es va convertir en la base del judaisme posterior tal com hem vist al final de lapartat 42 segurament pel fet destarcenshytrat en la interpretacioacute de la Llei i deslligat de compromisos poliacutetics

EIs samaritans apartats de Jerusalem van perdurar pero difeshyrents adversitats que han hagut de suportar alllarg de la historia els han deixat reduits com ja hem vist a uns pocs centenars

Cristianisme i judaisme despreacutes dun periacuteode en que cada un deIs dos grups voliacutea convencer laltre que ell era el veritable Israel

60 Vegeu Joseph Eliacutejah HELLER i Leon NEMOY Karaites en Encyclopaedia Judaishyca (Jerusalem Keter 21973) vol 10 col 762-763

55 EL MOacuteN ]UEU EN TEMPS DE JESUacuteS DE NATZARET

es van anar separant progressivament durant el periacuteode que va des de lany 70 de fins a la fi del segle II de a partir del moment en que els savis jueus de lacademia de Jamnia (entre les dues revoltes jueshyves 70-135 de) van sancionar un tipus de judaisme el judaisme rashybiacutenic -continuacioacute en gran part del fariseisme- amb exclusioacute de tots els altres corrents i els cristians van ser considerats heretics61

Pero tot aixo ja pot ser materia per a una altra conferencia

61 Levangeli de Joan la redaccioacute final del qual se situa generalment entorn de rany 100 de ja testimonia que els jueus havien decidit dexcloure de la sinagoga tot aquell qui reconegueacutes Jesuacutes com a Messies (922 1242 162)


tes del moacuten jueu del temps de Jesuacutes (per exemple aspectes de geoshygrafiacutea deconomia dhistoria socials linguumliacutestics ) 2

El tIacutetol que em van donar per a aquesta conferencia no eacutes laquoEl moacuten jueu en el segle 1 de la nostra eraraquo sinoacute El moacuten jueu en temps de Jesuacutes de Natzaretraquo Per tant no em limitareacute a tractar del moacuten jueu en eH mateix sinoacute que fareacute mohes referencies al nou movishyment de Jesuacutes i al Nou Testament

La importancia del tema que ara comen~arem a tractar eacutes doble coneixer el moacuten jueu del temps de Jesuacutes de Natzaret ens serveix no solament per a entendre el Nou Testament i lorigen del cristianisshyme sinoacute tambeacute per a la comprensioacute del judaisme actual o rabinisshyme Com veurem meacutes endavant aquestes dues grans religions teshynen el seu naixement precisament en el judaisme multiforme de lepoca de Jesuacutes El teoleg i historiador angles J W Parkes espeshycialitzat en lantisemitisme i els oriacutegens del cristianisme ho expresshysava aixiacute

El periacuteode des de Zorobabel fins al segle primer de lera comuna no va ser un periacuteode de decadencia Va ser un periacuteode duna tan abunshydant vitalitat que [ ] va donar naixement legiacutetim tant al judaisme que va sobreviure a la destruccioacute de lEstat i del temple com al crisshytianisme que va convertir el monoteisme jueu en una religioacute munshydial 3

1 FONTS

Exposo a continuacioacute breument quines soacuten les principals fonts que tenim per al coneixement del nostre tema tant perque es pushyguin entendre millor les referencies que hi faig en les notes com

2 En catala i a nivel de divulgacioacute es pot trobar informacioacute sobre aspectes no tractats aquiacute (les llenguumles parlades a Palestina en temps de Jesuacutes la sinagoga la histoshyria i estructura del temple les festes religioses la famiacutelia i el matrimoni les antigues traduccions de la Biacuteblia hebrea el Sanedriacute i els grans sacerdots) en Pere CASANELLAS Per a comprendre Jesuacutes i el Nou Testament laquoCatequesi Butlletiacute del Secretariat Intershydiocesa de Catequesi de Catalunya i les Illes (SIC)gtgt (Manresa) nuacutem 131 (gener-febrer 1996) a 142 (novembre-desembre 1997) He aprofitat algunes parts daquesta serie darticles (sobre els mestres de la Llei i lestudi de la Llei sobre els essenis els fariseus els saduceus els zelotes i e1s sicaris) per a incorporar-les a aquesta conferencia amb alguns retocs

3 J W PARKES The foundations ofJudaism and Christianity (Chicago 1960) p XIII citat per Gabriele BOCCACCINI Middle Judaism Jewish thought 300 BeE to 200 cE (Minneapolis Fortress Press 1991) p 14-15 nota 12

















































29 iexcl














I

t iexcl I

1







































3 EL TEMPLE


~~~--------------~-===-






































42 Els fariseus





39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35














43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans

















































































29 iexcl














I

t iexcl I

1







































3 EL TEMPLE


~~~--------------~-===-






































42 Els fariseus





39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35














43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans









































I

t iexcl I

1







































3 EL TEMPLE


~~~--------------~-===-






































42 Els fariseus





39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35














43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans







































































3 EL TEMPLE


~~~--------------~-===-






































42 Els fariseus





39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35














43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans

































~~~--------------~-===-






































42 Els fariseus





39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35














43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans






























































42 Els fariseus





39 Mt 37 520 9111434 122142438 15112 16161112 193 2145 22153441 2321314152325262729 2762 Me 2161824 36 7135 81115 (911) 102 1213 Le 517213033 627 730363739 1137383942434453 121 1331 1413 152 1614 1720 181011 1939 Jn124 31 41 732454748 8313 913151640 11464757 121942 183 Ae 534 155 236789 265 FI35














43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans














































43 Bls saduceus

















47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans














































47 Mt 104 () Le 615 () Ae 113 () 537 2138



















45 BIs terapeutes













47 Els samaritans



















































45 BIs terapeutes













47 Els samaritans











































47 Els samaritans

































EL MÓN JUEU EN TEMPS DE JESÚS DE NATZARET³nJueu_QVC1999.pdf · DE JESÚS DE NATZARET . Pere...

Documents

Transcript of EL MÓN JUEU EN TEMPS DE JESÚS DE NATZARET³nJueu_QVC1999.pdf · DE JESÚS DE NATZARET . Pere...