L'Edat mitjana acabat
66
1. L’edat mitjana i el feudalisme El període de la història denominat Edat Mitjana, abasta un nombre important d’anys. És el període entre l’edat antiga i l'edat moderna. Aquesta època o període s’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà l’any 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453. 1.1. Les etapes de l’edat mitjana
description
Â
Transcript of L'Edat mitjana acabat
1 Lrsquoedat mitjana i el feudalismeEl periacuteode de la histograveria denominat Edat Mitjana abasta un nombre
important drsquoanys Eacutes el periacuteode entre lrsquoedat antiga i ledat moderna Aquesta egravepoca o periacuteode srsquoinicia amb la caiguda de lrsquoimperi Romagrave lrsquoany 476 i finalitza al segle XV amb el descobriment dAmegraverica lany 1492 i amb la caiguda de limperi Romagrave dOrient el 1453
11 Les etapes de lrsquoedat mitjana
Viacutedeos relacionats El sorgiment del feudalisme httpwwwyoutubecomwatchv=L6EERDxBM7IAlta edat mitjana a Catalunya httpwwwyoutubecomwatchv=KCYNAemBEGwCatalunya a la baixa edat mitjanahttpwwwyoutubecomwatchv=RXkOm8vamlEampfeature=endscreen
12 Quins personatges protagonitzen aquest periacuteode de la histograveria
El sistema econogravemic i poliacutetic predominant a lrsquoegravepoca medieval era el feudalisme basant-se en una estructura social de la poblacioacute piramidal amb lrsquoestament nobiliari i lrsquoeclesiagravestic manant sobre la resta de la poblacioacute els serfs
3- Quins drets i deures teacute el senyor i quins drets i deures teacute el vassall en aquesta relacioacute socioeconogravemica
- Els deures del senyor eacutes donar-li proteccioacute militar defensa judicial i el menjar per mitjagrave del feu al vasall
- Els deures del vasall eacutes donar-li al senyor suport militar consell i suport econogravemic
13 LrsquoAlta Edat Mitjana
En aquests temps els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava proteccioacute als seus serfs a canvi drsquoimpostos i magrave drsquoobra per a les seves terres
Activitats 4 Observant aquest dibuix responeu les preguntes seguumlents
a- Qui i com es vivia al Monestir El clergat Feien oracions treball drsquoestudi copia de llibres i subjectes a la normativa
b- Qui i com es vivia al Castell Viuen els nobles i el rei Al castell feien tornrjos de guerra o de caccedila festes i ceremogravenies drsquohomenatge
c- Qui i com es vivia al Feu Al feu vivia el senyor i el vassall Allagrave construiumlen la seva casa fabricaven els mobles patien malalties
d- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats Els llenyataires serf de la gleva serfs els pastors banquers comerciants estudiants artesans i criats
14 La Baixa Edat Mitjana
Des de la darreria del segle XI el final de les grans invasions la disminucioacute de les guerres senyorials i la introduccioacute de certs avenccedilos en les tegravecniques agriacutecoles van afavorir lrsquoaugment de la produccioacute agragraveria i el creixement de la poblacioacute Lrsquoexcedent agriacutecola es venia als mercats locals i comarcals i eacutes lrsquoaugment dels intercanvis comercials el que donaragrave lloc a la recuperacioacute de la vida urbana i amb ella lrsquoaparicioacute drsquoun nou grup social els burgesos
15 Observem els protagonistes 151 El Monestir Els clergues
Per sota del papa lrsquoEsgleacutesia estava dividida en dues branques El clergat secular eren els bisbes que estaven al capdavant de les divisions administratives de lrsquoesgleacutesia catogravelica anomenades diogravecesis Cada diogravecesi comprenia diverses parrogravequies on els sacerdots desenvolupaven les activitats religiosesEl clergat regular estava format pels ordes religiosos que seguien les regles monagravestiques Cada orde estava encapccedilalat per lrsquoabat principal Per sota drsquoell se situaven els superiors que dirigien els monestirs on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins)Els monestirs i alguna parrogravequia eren unes senyories feudals com qualsevol altra tenien terres progravepies i serfs que les treballaven
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pagravegina seguumlent i resoleu les activitats
5- Si observem el dibuix i el comparem amb la ilmiddotlustracioacute del castell feudal hi ha establiments comuns Quins soacuten I drsquoaltres molt diferents com la biblioteca la sala capitular lrsquohostatgeria la infermeria el claustre el refetor o refectori Quina funcioacute tenenhttpvetedecampingalcampoblogspotcomes201102les-parts-dun-monestirhtml
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Viacutedeos relacionats El sorgiment del feudalisme httpwwwyoutubecomwatchv=L6EERDxBM7IAlta edat mitjana a Catalunya httpwwwyoutubecomwatchv=KCYNAemBEGwCatalunya a la baixa edat mitjanahttpwwwyoutubecomwatchv=RXkOm8vamlEampfeature=endscreen
12 Quins personatges protagonitzen aquest periacuteode de la histograveria
El sistema econogravemic i poliacutetic predominant a lrsquoegravepoca medieval era el feudalisme basant-se en una estructura social de la poblacioacute piramidal amb lrsquoestament nobiliari i lrsquoeclesiagravestic manant sobre la resta de la poblacioacute els serfs
3- Quins drets i deures teacute el senyor i quins drets i deures teacute el vassall en aquesta relacioacute socioeconogravemica
- Els deures del senyor eacutes donar-li proteccioacute militar defensa judicial i el menjar per mitjagrave del feu al vasall
- Els deures del vasall eacutes donar-li al senyor suport militar consell i suport econogravemic
13 LrsquoAlta Edat Mitjana
En aquests temps els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava proteccioacute als seus serfs a canvi drsquoimpostos i magrave drsquoobra per a les seves terres
Activitats 4 Observant aquest dibuix responeu les preguntes seguumlents
a- Qui i com es vivia al Monestir El clergat Feien oracions treball drsquoestudi copia de llibres i subjectes a la normativa
b- Qui i com es vivia al Castell Viuen els nobles i el rei Al castell feien tornrjos de guerra o de caccedila festes i ceremogravenies drsquohomenatge
c- Qui i com es vivia al Feu Al feu vivia el senyor i el vassall Allagrave construiumlen la seva casa fabricaven els mobles patien malalties
d- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats Els llenyataires serf de la gleva serfs els pastors banquers comerciants estudiants artesans i criats
14 La Baixa Edat Mitjana
Des de la darreria del segle XI el final de les grans invasions la disminucioacute de les guerres senyorials i la introduccioacute de certs avenccedilos en les tegravecniques agriacutecoles van afavorir lrsquoaugment de la produccioacute agragraveria i el creixement de la poblacioacute Lrsquoexcedent agriacutecola es venia als mercats locals i comarcals i eacutes lrsquoaugment dels intercanvis comercials el que donaragrave lloc a la recuperacioacute de la vida urbana i amb ella lrsquoaparicioacute drsquoun nou grup social els burgesos
15 Observem els protagonistes 151 El Monestir Els clergues
Per sota del papa lrsquoEsgleacutesia estava dividida en dues branques El clergat secular eren els bisbes que estaven al capdavant de les divisions administratives de lrsquoesgleacutesia catogravelica anomenades diogravecesis Cada diogravecesi comprenia diverses parrogravequies on els sacerdots desenvolupaven les activitats religiosesEl clergat regular estava format pels ordes religiosos que seguien les regles monagravestiques Cada orde estava encapccedilalat per lrsquoabat principal Per sota drsquoell se situaven els superiors que dirigien els monestirs on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins)Els monestirs i alguna parrogravequia eren unes senyories feudals com qualsevol altra tenien terres progravepies i serfs que les treballaven
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pagravegina seguumlent i resoleu les activitats
5- Si observem el dibuix i el comparem amb la ilmiddotlustracioacute del castell feudal hi ha establiments comuns Quins soacuten I drsquoaltres molt diferents com la biblioteca la sala capitular lrsquohostatgeria la infermeria el claustre el refetor o refectori Quina funcioacute tenenhttpvetedecampingalcampoblogspotcomes201102les-parts-dun-monestirhtml
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
3- Quins drets i deures teacute el senyor i quins drets i deures teacute el vassall en aquesta relacioacute socioeconogravemica
- Els deures del senyor eacutes donar-li proteccioacute militar defensa judicial i el menjar per mitjagrave del feu al vasall
- Els deures del vasall eacutes donar-li al senyor suport militar consell i suport econogravemic
13 LrsquoAlta Edat Mitjana
En aquests temps els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava proteccioacute als seus serfs a canvi drsquoimpostos i magrave drsquoobra per a les seves terres
Activitats 4 Observant aquest dibuix responeu les preguntes seguumlents
a- Qui i com es vivia al Monestir El clergat Feien oracions treball drsquoestudi copia de llibres i subjectes a la normativa
b- Qui i com es vivia al Castell Viuen els nobles i el rei Al castell feien tornrjos de guerra o de caccedila festes i ceremogravenies drsquohomenatge
c- Qui i com es vivia al Feu Al feu vivia el senyor i el vassall Allagrave construiumlen la seva casa fabricaven els mobles patien malalties
d- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats Els llenyataires serf de la gleva serfs els pastors banquers comerciants estudiants artesans i criats
14 La Baixa Edat Mitjana
Des de la darreria del segle XI el final de les grans invasions la disminucioacute de les guerres senyorials i la introduccioacute de certs avenccedilos en les tegravecniques agriacutecoles van afavorir lrsquoaugment de la produccioacute agragraveria i el creixement de la poblacioacute Lrsquoexcedent agriacutecola es venia als mercats locals i comarcals i eacutes lrsquoaugment dels intercanvis comercials el que donaragrave lloc a la recuperacioacute de la vida urbana i amb ella lrsquoaparicioacute drsquoun nou grup social els burgesos
15 Observem els protagonistes 151 El Monestir Els clergues
Per sota del papa lrsquoEsgleacutesia estava dividida en dues branques El clergat secular eren els bisbes que estaven al capdavant de les divisions administratives de lrsquoesgleacutesia catogravelica anomenades diogravecesis Cada diogravecesi comprenia diverses parrogravequies on els sacerdots desenvolupaven les activitats religiosesEl clergat regular estava format pels ordes religiosos que seguien les regles monagravestiques Cada orde estava encapccedilalat per lrsquoabat principal Per sota drsquoell se situaven els superiors que dirigien els monestirs on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins)Els monestirs i alguna parrogravequia eren unes senyories feudals com qualsevol altra tenien terres progravepies i serfs que les treballaven
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pagravegina seguumlent i resoleu les activitats
5- Si observem el dibuix i el comparem amb la ilmiddotlustracioacute del castell feudal hi ha establiments comuns Quins soacuten I drsquoaltres molt diferents com la biblioteca la sala capitular lrsquohostatgeria la infermeria el claustre el refetor o refectori Quina funcioacute tenenhttpvetedecampingalcampoblogspotcomes201102les-parts-dun-monestirhtml
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
13 LrsquoAlta Edat Mitjana
En aquests temps els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava proteccioacute als seus serfs a canvi drsquoimpostos i magrave drsquoobra per a les seves terres
Activitats 4 Observant aquest dibuix responeu les preguntes seguumlents
a- Qui i com es vivia al Monestir El clergat Feien oracions treball drsquoestudi copia de llibres i subjectes a la normativa
b- Qui i com es vivia al Castell Viuen els nobles i el rei Al castell feien tornrjos de guerra o de caccedila festes i ceremogravenies drsquohomenatge
c- Qui i com es vivia al Feu Al feu vivia el senyor i el vassall Allagrave construiumlen la seva casa fabricaven els mobles patien malalties
d- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats Els llenyataires serf de la gleva serfs els pastors banquers comerciants estudiants artesans i criats
14 La Baixa Edat Mitjana
Des de la darreria del segle XI el final de les grans invasions la disminucioacute de les guerres senyorials i la introduccioacute de certs avenccedilos en les tegravecniques agriacutecoles van afavorir lrsquoaugment de la produccioacute agragraveria i el creixement de la poblacioacute Lrsquoexcedent agriacutecola es venia als mercats locals i comarcals i eacutes lrsquoaugment dels intercanvis comercials el que donaragrave lloc a la recuperacioacute de la vida urbana i amb ella lrsquoaparicioacute drsquoun nou grup social els burgesos
15 Observem els protagonistes 151 El Monestir Els clergues
Per sota del papa lrsquoEsgleacutesia estava dividida en dues branques El clergat secular eren els bisbes que estaven al capdavant de les divisions administratives de lrsquoesgleacutesia catogravelica anomenades diogravecesis Cada diogravecesi comprenia diverses parrogravequies on els sacerdots desenvolupaven les activitats religiosesEl clergat regular estava format pels ordes religiosos que seguien les regles monagravestiques Cada orde estava encapccedilalat per lrsquoabat principal Per sota drsquoell se situaven els superiors que dirigien els monestirs on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins)Els monestirs i alguna parrogravequia eren unes senyories feudals com qualsevol altra tenien terres progravepies i serfs que les treballaven
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pagravegina seguumlent i resoleu les activitats
5- Si observem el dibuix i el comparem amb la ilmiddotlustracioacute del castell feudal hi ha establiments comuns Quins soacuten I drsquoaltres molt diferents com la biblioteca la sala capitular lrsquohostatgeria la infermeria el claustre el refetor o refectori Quina funcioacute tenenhttpvetedecampingalcampoblogspotcomes201102les-parts-dun-monestirhtml
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
d- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats Els llenyataires serf de la gleva serfs els pastors banquers comerciants estudiants artesans i criats
14 La Baixa Edat Mitjana
Des de la darreria del segle XI el final de les grans invasions la disminucioacute de les guerres senyorials i la introduccioacute de certs avenccedilos en les tegravecniques agriacutecoles van afavorir lrsquoaugment de la produccioacute agragraveria i el creixement de la poblacioacute Lrsquoexcedent agriacutecola es venia als mercats locals i comarcals i eacutes lrsquoaugment dels intercanvis comercials el que donaragrave lloc a la recuperacioacute de la vida urbana i amb ella lrsquoaparicioacute drsquoun nou grup social els burgesos
15 Observem els protagonistes 151 El Monestir Els clergues
Per sota del papa lrsquoEsgleacutesia estava dividida en dues branques El clergat secular eren els bisbes que estaven al capdavant de les divisions administratives de lrsquoesgleacutesia catogravelica anomenades diogravecesis Cada diogravecesi comprenia diverses parrogravequies on els sacerdots desenvolupaven les activitats religiosesEl clergat regular estava format pels ordes religiosos que seguien les regles monagravestiques Cada orde estava encapccedilalat per lrsquoabat principal Per sota drsquoell se situaven els superiors que dirigien els monestirs on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins)Els monestirs i alguna parrogravequia eren unes senyories feudals com qualsevol altra tenien terres progravepies i serfs que les treballaven
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pagravegina seguumlent i resoleu les activitats
5- Si observem el dibuix i el comparem amb la ilmiddotlustracioacute del castell feudal hi ha establiments comuns Quins soacuten I drsquoaltres molt diferents com la biblioteca la sala capitular lrsquohostatgeria la infermeria el claustre el refetor o refectori Quina funcioacute tenenhttpvetedecampingalcampoblogspotcomes201102les-parts-dun-monestirhtml
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
15 Observem els protagonistes 151 El Monestir Els clergues
Per sota del papa lrsquoEsgleacutesia estava dividida en dues branques El clergat secular eren els bisbes que estaven al capdavant de les divisions administratives de lrsquoesgleacutesia catogravelica anomenades diogravecesis Cada diogravecesi comprenia diverses parrogravequies on els sacerdots desenvolupaven les activitats religiosesEl clergat regular estava format pels ordes religiosos que seguien les regles monagravestiques Cada orde estava encapccedilalat per lrsquoabat principal Per sota drsquoell se situaven els superiors que dirigien els monestirs on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins)Els monestirs i alguna parrogravequia eren unes senyories feudals com qualsevol altra tenien terres progravepies i serfs que les treballaven
Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pagravegina seguumlent i resoleu les activitats
5- Si observem el dibuix i el comparem amb la ilmiddotlustracioacute del castell feudal hi ha establiments comuns Quins soacuten I drsquoaltres molt diferents com la biblioteca la sala capitular lrsquohostatgeria la infermeria el claustre el refetor o refectori Quina funcioacute tenenhttpvetedecampingalcampoblogspotcomes201102les-parts-dun-monestirhtml
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Viacutedeo Vida en un monasterio httpwwwyoutubecomwatchv=JT_rHfZYdFUampfeature=player_embedded
6- Quina funcioacute varen tenir els lEdat Mitjana En el monestir hi vivien els monjos i monges ells cultivaven coiumlen el pa els encarregats de la biblioteca de lrsquoescripcioacute del monjos A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir
7- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a lEdat Mitjana Quina era la llengua culta que utilitzava lesgleacutesia catogravelica El llatiacute
monestirs a
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
152 El Feu els camperols
A lrsquoedat mitjana el 90 de la poblacioacute estava formada per camperols perograve molt pocs eren aloers (propietaris de les terres) La majoria vivia en un feu i treballaven les drsquoun senyor No obstant aixograve no tenien sempre la mateixa situacioacute1- La majoria eren serfs eacutes a dir estaven totalment sotmesos a lrsquoautoritat del senyor Aixograve volia dir no abandonar el feu ni casar-se sense el permiacutes del senyor Els serfs treballaven gratuiumltament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domegravestiques A canvi el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament Aquesta condicioacute passava de pares a fills2- Altres camperols eren lliures fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal Treballaven als masos de la senyoria i a canvi pagaven rendes al senyor perograve podien disposar de la resta de la collita Tambeacute pagaven el delme a lrsquoEsgleacutesia que era un percentatge de la collita
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Activitats
8- Quines activitats es duien a terme en un feu Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domegravestiques
9- Quin era lrsquoedifici meacutes important del poble Per quegrave Lrsquoesglegravesia perquegrave en aquella egravepoca eren molt religiosos i no faltaven a cap misa
10- Observant el dibuix com eren les cases de pagegraves Eren molt petites i fetes amb materials com palla i fusta Tenien un petit estable un lloc on cuinaven i menjaven A la part superior tenien els llits
11- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible lrsquoobtencioacute de la farina Lrsquoenergia es produeix per lrsquoeix en girar es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que srsquoobteacute el blat Finalment ho passem en sacs i ho transportemEl mateix passa amb el moliacute de vent nomeacutes que es mou amb el vent i el mateix passa amb el moliacute de lrsquoaigua perograve es mou amb aigua
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
153 La ciutat els artesans i els gremis
La millora de lrsquoagricultura va estimular la reactivacioacute de les ciutats i la creacioacute de noves Els agricultors produiumlen meacutes del que necessitaven per al consum van generar un excedent drsquoaliments i de primeres mategraveries Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbansLrsquohabitant de la ciutat srsquoanomenava burgegraves perograve hi havia diferegravenciesa- Els meacutes rics eren els propietaris dels tallers artesans meacutes grans i els mercaders principals Aquests controlaven el govern de la ciutatb- La majoria de la poblacioacute estava formada per artesans i botiguers modestos i per persones dedicades al servei domegravestic en les cases dels meacutes ricsc- Els pobres i marginats que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure
La majoria de la poblacioacute era cristiana perograve hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats les jueries o calls
Viacutedeo La ciutat medieval httpwwwyoutubecomwatchv=0l3TnxKs_C8Activitat
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
12- Poseu el nuacutemero que li correspon a la columna NUacuteMERO a partir de la definicioacute de lrsquoofici que desenvolupaven
Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les begravesties
2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte drsquoaltre
3 Bastaixos de capccedilana 13
Fabricants drsquouna mena drsquoescopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera)
4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
5 Cervellers 6Fabricants de dagues espases de fulla curta
6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels
7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores
8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments
9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris
10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata
11 Llogaters de mula 4
Fusters de ribera que construiumlen embarcacions
12 Manescals 1Igualaven el pegravel dels draps de llana amb tisores grosses
13 Pedrenyalers 11 Llogaven begravesties de cagraverrega
14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments
15 Sellers 16Produiumlen tapins una espegravecie de sandagravelia de dona
16 Tapiners 8 Teixidors de fundes de matalagraves de cotoacute
17 Velers 3 Traginaven cagraverregues damunt del cap
18 Xocolaters 10 Conreaven la terra
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
154 El Castell Els nobles o cavallers
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Activitats
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
13- Digueu quines soacuten les funcions de les parts del Castell a partir dels noms que apareixen als dibuixos Per aixograve pots consultar els enllaccedilos seguumlents - pati era on es passejava la gent- ferreria era on es treballava el ferro- torre de lrsquohomenatge era on vigilaven els guagraverdies- muralla envoltava i protegia el castell- pou extreien lrsquoaigua- torrassa era una torre per vigilar estava a la muralla interior- merlet forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les)- fossat riu que envolta el castell estava a la muralla inferior i exterior- pont llevadiacutes pont per on travessaven el fossat- torre barbacana era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont- andador era per els soldats passejaven per anar drsquoun lloc a un altre- casa dels serfs lloc on vivien els serfs- cuina era on es feien els menjars- sagetera forat per disparar de manera que el contrincant no et pogueacutes disparar perograve tu siacute drsquouna manera estrategravegica- camiacute de ronda o adarv eacutes un camiacute per sobre de la muralla per on passejaven els soldats- masmorra era un lloc on deixaven els presoners- gran saloacute era un estanccedila molt gran i important allagrave si feien reunions molt importants- estable era el lloc on deixaven els cavalls- torre era on els guagraverdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell - capella era un edifici que simulava una esgleacutesia- forn era on la gent cuinava i coiumla el pa
httpwwwvegueriescommonograficscast_fortalezaCATasphttpwwwyoutubecomwatchv=piOzMCSiWzkhttpwwwyoutubecomwatchfeature=endscreenampNR=1ampv=7pI3P8jsTDI
14 Investigueu
a- Quines eren les armes drsquoun cavaller Espasa llanccedila arc catapulta maccedilab- Quines eren les seves vestidures Yelm escut armadura estrep destral llanccedila
Localitza la resposta a la web
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
httpwwwlaginestacomtreballs066ep-armeshtml
Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el viacutedeo Battle of Hattin 1187httpwwwyoutubecomwatchv=Wh-JGjIZYpIampfeature=player_embedded
Video sobre les justes amb el fragment de la pelmiddotliacutecula Corazoacuten de caballero
httpwwwyoutubecomwatchv=3pmjvQnfQow
2 Los romancesLos romances son poemas eacutepico-liacutericos formados por un nuacutemero indefinido de versos octosiacutelabos que riman en asonante los pares Son narrativos es decir cuentan una historia y se cantaban acompantildeados por un instrumento e incluso se bailaban Su originalidad y la importancia que este geacutenero adquirioacute en la peniacutensula Ibeacuterica a lo largo de los siglos XIV y XV hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesiacutea popular Son el resultado del largo proceso de fragmentacioacuten modificacioacuten y reelaboracioacuten a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia
Actividades
1 Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendeacuteis todas las palabras
2 Explicad con vuestras propias palabras los teacuterminos subrayados observando el contexto en que aparecen
-Avecicas aves pequentildeas
-Tortolica tortolas pequentildeas
-Ruisentildeor ave
-Turbia sucio
-Placer alguna cosa que te gusta
-Consolacioacuten alivio
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
3 Explicad el contenido y definid el tema
Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere El tema seriacutea un desamor o un amor no deseado
4 iquestQueacute campo semaacutentico predomina
Campo semaacutentico costumbres de la Edad Media
5 Analizadlo meacutetricamente
6 Buscad alguacuten recurso literario y explicadlo
El epiacuteteto es un adjetivo cuyo significado estaacute incluido en el del sustantivo al que acompantildea Aunque repetitivo su uso aporta expresividad
7 Transformad el romance en una narracioacuten
Fa molt de temps a lrsquoEdat Medieval hi havia una jove enamorada drsquoun pagegraves la jove srsquoanomenava Fontefrida era la filla del rei
Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla llavors la va deixar en el castell sense poder sortir El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar lrsquooportunitat per fugir del castell amb el seu amat
Caminant caminant van trobar un bar on es van refugiar Allagrave a la barra nrsquohi havia la dona del jove Va veure que els enamorats es donaven un petoacute i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada llavors la dona li va explicar tot a la jove La princesa es va anar corrents al castell i allagrave el seu pare preocupat li va donar una abraccedilada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdoacute per tot el que li havia fet Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi
8 Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustracioacuten del romance
WWW
9 Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que maacutes os guste siguiendo las pautas meacutetricas que lo caracterizan
LA DISTANCIA
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Que la decisioacuten de aquellos
Que se atreven a cultivar
Ese amor que la distancia
Hoy se aleja con crueldad
Por que sospechar de ese amor
Que la distancia aleja
Si se ama con locura
El amor nunca se deja
Se vive en el corazoacuten
Se lleva en el pensamiento
Se cultiva con amor
Y se revive el reencuentro
WWW
10 Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habeacuteis creado) teniendo en cuenta las pausas entonacioacuten y vocalizacioacuten Grabadlos en sendos documentos de audio
WWW
11 Incorporad a la web
a El texto del romance original con su ilustracioacuten y su recitado
b El texto del romance creado por vosotros con su recitado
WWW
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Abenaacutemar y el rey don Juan httpCwikiAn25C325B3nimomdash iexclAbenaacutemar Abenaacutemar
moro de la moreriacutea
el diacutea que tuacute naciste
grandes sentildeales habiacutea
Estaba la mar en calma
la luna estaba crecida
moro que en tal signo nace
no debe decir mentiraraquo
Alliacute respondiera el moro
bien oireacuteis lo que deciacutea
Yo te la direacute sentildeor
aunque me cueste la vida
porque soy hijo de un moro
y una cristiana cautiva
siendo yo nintildeo y muchacho
mi madre me lo deciacutea
que mentira no dijese
que era grande villaniacutea
por tanto pregunta rey
que la verdad te diriacutea
mdashYo te agradezco Abenaacutemar
aquesta tu cortesiacutea
iquestQueacute castillos son aqueacutellos
iexclAltos son y reluciacuteanraquo
mdashEl Alhambra era sentildeor
y la otra la mezquita
los otros los Alixares
labrados a maravilla
El moro que los labraba
cien doblas ganaba al diacutea
y el diacutea que no los labra
otras tantas se perdiacutea
El otro es Generalife
huerta que par no teniacutea
el otro Torres Bermejas
castillo de gran valiacutearaquo
Alliacute habloacute el rey don Juan
bien oireacuteis lo que deciacutea
mdashSi tuacute quisieras Granada
contigo me casariacutea
dareacutete en arras y dote
a Coacuterdoba y a Sevillaraquo
mdashCasada soy rey don Juan
casada soy que no viuda
el moro que a miacute me tiene
muy grande bien me queriacutearaquo
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Fontefrida
Fon|te|fri|da Fon|te|fri|da 8
Fon|te|fri|da|y|con|amor 8
do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8
van| to|mar|con|so|la|cioacuten 7+1
si|no_es| la| tor|to|li|ca 8
que_es|taacute|viu|da|y|con|do|lor 8
Por|a|hiacute|fue|ra_a|pa|sar 8
el| trai|dor|del|rui|se|ntildeor 8
las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8
lle|nas|son|de| trai|cioacuten 7+1
laquoSi|tuacute|qui|sie|ses| se|ntildeo|ra 8
yo| se|riacute|a| tu| ser|vi|dorraquo 8
laquoVe|te| de_ a|hiacute_e|ne|mi|go 8
ma| lo| fal|so_en|ga|ntildea|dor 8
que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8
ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor7+1
que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8
tur|bia| la| be|bie|ra|yo 8
que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8
por|que_hi|jos|no_ha|ya|no 8
no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8
ni|me|nos|con|so|la|cioacuten 8
iexclDeacute|ja|me| tris|te_e|ne|mi|go 8
ma| lo|fal|so|mal|trai|dor 7+1
que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8
ni|ca|sar|con|ti|go|noraquo 7+1
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
3 Transformem llegendes en cogravemics (pagesos i menestrals)
Les llegendes medievals catalanes fan referegravencia sobretot a fets i llocs histograverics que expliquen els oriacutegens de Catalunya de llocs emblemagravetics del paiacutes o drsquouna comarca o localitat Tot i que el temps a quegrave fan referegravencia eacutes lrsquoEdat Mitjana aquestes llegendes poden tenir un origen popular meacutes modern ja que responen a la necessitat de trobar una explicacioacute idealitzada de la histograveria de Catalunya per tal de produir referents drsquoidentitat colmiddotlectiva
Tambeacute soacuten un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval de lrsquoorganitzacioacute social de la religioacute i de la cultura que no estagrave exempta dels togravepics i prejudicis de la tradicioacute A continuacioacute hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en quegrave es basa el treball de siacutentesi
El rei dels oficisUna vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava meacutes enginy i quin era el que tenia meacutes megraverit de tots per nomenar-lo rei dels oficis Va cridar els set mestres de meacutes anomenada de cada un dels oficis meacutes importants i els va requerir perquegrave cada un porteacutes una mostra de la seva obra i lrsquoeina meacutes important de les que necessitaven Va convidar-los a un gran dinar i un cop van haver menjat cada un va presentar la seva feina va ensenyar lrsquoeina que emprava meacutes per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de lrsquoofici El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i lrsquoalena que gastava per a cosir El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb quegrave lrsquohavia tallat El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb quegrave picava lrsquoenclusa El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb quegrave lrsquohavia polida i el mestre de cases com que no podia portar cap casa va portar un maoacute i la paleta i lrsquoescarpra i va explicar com treballava
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peccedila de mostra que portaven quin paper hi havia jugat lrsquoeina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
necessitat per a poder fer allograve que li ensenyaven Al rei despreacutes drsquohaver examinat totes les mostres i totes les eines i drsquohaver-los ben escoltats li va semblar que lrsquoobra de meacutes megraverit era el vestit fet tot de magrave del sastre sense altra intervencioacute que lrsquoagulla petita i senzilla mentre que tots els altres per a aconseguir la seva mostra havien hagut de posar en joc un gran nombre drsquoeines Tots els altres van creure que el rei srsquohavia equivocat i que la progravepia feina era de meacutes megraverit i de meacutes enginy que la del sastre perograve davant del parer del rei ninguacute no va gosar replicar i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis
De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar meacutes trepitjat fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-sersquon Al cap de poc temps al sastre se li van desclavar les tisores al sabater se li va espuntar lrsquoalena al pellisser se li va oscar la ganiveta al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta Tots van tenir necessitat del ferrer perquegrave cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut Tots van acudir a exposar les seves inconveniegravencies al rei que va trobar-se en un trasbals Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presenteacutes que seria ategraves i dignificat com es mereixia Perograve el ferrer no es presentava fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria que srsquoencengueacutes el fornal i que acudiacutes tothom que srsquohi veieacutes amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis perquegrave cap drsquoelles no podia treballar sense lrsquoajut del ferrer Cada un dels interessats va intentar i va provar drsquoadobar-se la seva eina perograve ninguacute no sersquon va pas sortir Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte perograve tot fou endebades i com meacutes anava meacutes complicacioacute es produiumla perquegrave cada dia que passava srsquoesgavellaven noves eines de gents drsquoaltres oficis Un dia per fi va presentar-se el ferrer perquegrave havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquilmiddotlitat van reneacuteixer entre tots els oficis El rei va convocar els set oficis de lrsquoaltra vegada a un altre dinar fraternal i davant de tots va confessar que havia sofert un error i que la pragravectica havia demostrat que tots els altres oficis soacuten dependents del ferrer sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan sersquols malmeten I davant de tots els presents el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis amb avinenccedila i conformitat de tothom El sastre com a acte de submissioacute i acatament al rei se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal que a meacutes de fer bonic eren lrsquoofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis
Joan Amades Les millors llegendes populars (text adaptat)
1 Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semagraventic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis Drsquoaquesta llista trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definicioacute que apareix al
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
diccionari Afegiu-hi tambeacute les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definicioacute de totes
2 Completeu lrsquoesquema de lrsquoargument de la llegendaSituacioacute inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS
Fet desencadenant
EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN DrsquoACORD
Complicacioacute UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA DESPREgraveS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN DrsquoELL
Resolucioacute del conflicte
EL FERRER EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES
Situacioacute final EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET
3 A la pregunta 1 ja heu vist quins soacuten els oficis que apareixen en la llegenda a) En el text a cada ofici li eacutes atribuiumlt un producte que teacute uns atributs una feina que hi estagrave relacionada i una eina (o meacutes) A meacutes el fet de fer-se malbeacute o cada eina es diu drsquouna manera diferent Completeu la graella seguumlent repetint lrsquoexemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Ofici Producte Atributs Feina Eines Espatllar
Sastre Vestit BonicLlampant
TallarCosir
TisoresAgulla
Desclavar
FORNERPA MOLT ROS
ENFORNAR-LO
FORN I
INGREDIENTS
CLAVAR
SABATERSABATES POLIDES I
LLUENTSCOSIR ALENA ESPUNTAR
FERRERPANY I CLAU
BONICA I COMPLICADA
PICAR
LrsquoENCLUSA
MALL
PELLAIREPELL ASONADA
SUAU I FINA EMPRAR I DESCANTAR
GANIVETA OSCAR
FUSTERCAPSETA POLIDA POLIR RIBOT ESMUSAR
MESTRE DE CASA NETA NETAJAR
PALETA I
MAOgrave ESCANTOLLAR
b) A partir del que diu la llegenda raoneu per quegrave el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei
4 Cerqueu informacioacute enciclopegravedica o en liacutenia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuacioacute A partir de la informacioacute recollida redacteu una exposicioacute escrita sobre lrsquoevolucioacute drsquoun dels oficis des de lrsquoEdat Mitjana fins a lrsquoactualitat (500 paraules)
5 Transformeu la llegenda en cogravemic que compleixi les condicions seguumlents
WWW- Srsquoha de presentar en un full de mida A-3
- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartaboacute distribuiumldes de forma equitativa
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
- Cada vinyeta ha de tenir una dimensioacute miacutenima de 8 x 8 cm
- Cal pintar el cogravemic amb colors o retoladors
Per fer aquesta activitat seguiu el proceacutes seguumlent
a Llegiu aquest text
Un cogravemic eacutes una estructura narrativa fagravecil de llegir i dinterpretar En un cogravemic lautor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a traveacutes duna sequumlegravencia de dibuixos perograve tambeacute amb lajuda duns textos que situen laccioacute o que reprodueixen els diagravelegs dels personatges Aquests textos soacuten a vegades un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informacioacute complementagraveria
Per tal de construir la narracioacute molts autors de cogravemic fan servir una segraverie de tegravecniques i de recursos gragravefics que permeten que sobretot a partir de la visioacute de les imatges el lector comprengui largument i la idea que li expliquen Moltes vegades aquests recursos fan la seva funcioacute narrativa sense que ho notem
La imatge eacutes doncs lelement principal del cogravemic Tant eacutes aixiacute que podem dir que un COgraveMIC eacutes compon dun seguit drsquoimatges que expliquen una histograveria
El guioacute tambeacute us ajudaragrave a elaborar el vostre cogravemic perquegrave eacutes una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som on pretenem arribar i com volem fer-ho La clau del treball estagrave a descompondre la histograveria que volem explicar en les escenes necessagraveries El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la histograveria que volem explicar en el nostre cas la llegenda que heu treballat
Pel que fa a lrsquoestructura us serviragrave lrsquoesquema de lrsquoargument de la histograveria que heu fet en lrsquoexercici 2 Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui lrsquoespai que necessiteu per a cada part de lrsquoestructura
Quant a la ilmiddotlustracioacute recordeu utilitzar diferent tipus drsquoangulacioacute (picat contrapicat) i de plans (34 pla de detall) segons la intencioacute de cada vinyeta Podeu consultar el seguumlent enllaccedil per prendre idees
httpwwwxteccat~pribasprojecteprojectehtm
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
b Feu el guioacute de la histograveria completant aquest quadre
Nordmvinyet
a
Descripcioacute detallada de la imatge
Tipus de plaAngulacioacute
TextosCartutxos i bafarades
1 DIFERENTES VINYETES AMB CADA UN DELS OFICIS
PRIMER PLA RES
2 EL REI INTENTAN DESIDIR COM ELEGIR EL REI DELS OFICIS
FRONTAL DES DE ADALT
UNA BAFARADA PENSETIVA ldquoA QUIE ALEGEIX-HO JOrdquo
3 QUAN ELEGEIX AL SASTRES
SEGON PLA SASTRESrdquoOH SENYOR SERA UN HONORrdquo
4 EL FERRER TRIST SEGON PLA RES
5 EL FERRER A LES AFORES DEL POBLE
SEGON PLA EL FERRER PCIATrdquoENSAN ldquoSOC UN DESGR
6 ELS ALTRES MESTRES AMB LES EINES TRENCADES
PRIMER PLA ELS MESTRES PLORANT
7 EL FERRER TORNAN A LA CIUTAT A PETICIO DEL REI
PRIMER PLA RES
8 LES EINES ARECLADES PRIMER PLA ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES
9 REUNIO DEL REI AMB ELS MESTRES
PRIMER PLA EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI
10 EL FERRER AGRAIT PRIMER PLA ldquoMOLTES
GRACIESrdquo
11 LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA RES
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
FELISOS
12
TOTHOM FEN ELS SEU OFICI DrsquoACORD AMB LA DESISIO DEL REI
PRIMER PLA AGRAINT
c Distribuiumlu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cogravemic
4 La roba i el vestitTal com passa avui dia a lrsquoEdat Mitjana els vestits eren no nomeacutes un
signe de pertinenccedila a un estament sinoacute que tambeacute mostraven quin era el paper que lrsquoindividu tenia en la societatGeneralment en el dia a dia els vestits no eren de colors vius ja que la roba drsquoaquests colors era molt cara La roba diagraveria era drsquouns colors meacutes aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat Si es disposava de recursos perograve el negre i el lila eren una opcioacute Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les magravenigues curtes (es podien afegir magravenigues llargues) unes calces de teixit meacutes espegraves que cobrien el ventre i que de vegades arribaven fins als genolls i mitges baixes fins als peus subjectes amb lligacames per damunt dels genolls Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que de vegades podia ser blau El conjunt es rematava amb un barret Quan feia molt fred srsquousava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fiacutebulaLa roba interior tal com lrsquoentenem avui dia no existia Les classes meacutes humils no usaven roba interior No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peccedila meacutes interna una camisa llarga Se sap que cap al segle XIV a Itagravelia va aparegraveixer una mena de calccedilotets que es lligaven amb cordillsLa roba no tenia butxaques Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturoacute drsquoaquiacute la importagravencia drsquoaquesta peccedila de roba a lrsquoedat mitjana (molts nomeacutes lrsquousaven quan era festa) Generalment consistia en una peccedila de cuir clavetejada drsquoon penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes Vet aquiacute doncs que el cinturoacute era quelcom meacutes que una eina per a que no caiguessin les calces
A partir del segle XIV els artesans van comenccedilar a fabricar teles meacutes elaborades gragravecies a la difusioacute de nous teixits com la seda el vellut i la gasa La roba va anar adquirint meacutes color si beacute aquesta nomeacutes estava a disposicioacute dels burgesos i nobles meacutes adinerats En aquells moments les robes meacutes preuades eren les que venien de Flandes tant pel color com per la qualitat El color era un signe de prestigi social Acolorir una tela era un
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
proceacutes molt costoacutes per aixograve aquesta mena de roba es pagava molt cara Dos dels colors meacutes demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell Els vestits de gala lluiumlen molts colors que es combinaven entre ells verd i blau vermell i verd o blanc i negre Igual que passa avui dia hi havia complements per a aquesta indumentagraveria collarets guants o arracades de pedres preciosesMalauradament la roba tambeacute era el signe drsquoexclusioacute drsquoalguns colmiddotlectius el leprosos eren obligats a dur una caputxa els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga
Les sabates de lrsquoedat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells com si fossin uns botins Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat drsquoaquiacute que lrsquoofici de sabater fos molt actiu i progravesper no nomeacutes per vendre calccedilat sinoacute tambeacute per a reparar-lo Cap a 1350 va arribar a Europa el botoacute Al principi era una peccedila ornamental progravepia de les classes meacutes riques perograve a poc a poc gragravecies que eren un element molt pragravectic es van comenccedilar a fabricar de llautoacute o coure Gragravecies als botons es podien obrir i tancar els vestits i les magraveniguesRentar la roba era una de les tasques meacutes feixugues de lrsquoedat mitjana ja que srsquohavia de fer a magrave Per fer-ho moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot drsquoaquiacute lrsquoexpressioacute ldquofer safareigrdquo Les classes meacutes adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa Existia el saboacute perograve per a la roba molt bruta srsquoemprava la cendra aigua calenta (i escalfar lrsquoaigua no era pas fagravecil) i lleixiuFont httpneussocialswordpresscom20111105alimentacio-a-ledat-mitjana
Activitats
Respon a les preguntes seguumlents1 Com vestien les classes meacutes modestes I les meacutes adinerades Les
adinerades anaven amb uns vestits liles i negres ja que que havien de disposar de recursos Tambeacute portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos I les modestes la seva roba diagraveria era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat
2 Com eren luna es sabates a lrsquoEdat Mitjana Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals srsquohi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells com si fossin uns botins
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
3 Drsquoon venien les teles i els vestits meacutes preuats Per quegrave Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquegrave era el seu ofici
4 Com es rentava la roba Es rentava a magrave
5 Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat Creus que pot succeir el mateix avui dia Raona la resposta Siacute perquegrave si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensareacute que eacutes pobre
The Life of Catalan medieval peasants and artisans
MAIN TASKA) After reading the text ldquoLa roba i el vestitrdquo Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant WWWB) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisansTAGS should include a minimum of
- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)
- Two more images that give extra info
- A video connected to the topic
D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created
1 INTRODUCTION TO TAGGING WITH
SAMPLE THINGLINK IMAGE httpwwwthinglinkcomscene524918287948054530
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
2 HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE
1 Go to wwwthinglinkcom
2 Click on the icon Join Now at the top right
3 Insert Name e-mail address password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free
4 Click Go To Your Stream
5 La muacutesica de la pagesia
CONTINGUTS I OBJECTIUS
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Aquest treball proposa conegraveixer la muacutesica medieval a traveacutes dels gegraveneres i drsquoalgunes melodies segons lrsquoestament que estigueu treballant Lrsquoenfocament eacutes sobretot procedimental Observarem sobre la partitura les melodies i nrsquointerpretarem alguna amb la flauta Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes El professor us facilitaragrave la resta del material necessari
MATERIALEl dossier estagrave format per un contingut informatiu les partitures i les activitats Necessiteu una flauta per interpretar la canccediloacute connexioacute a internet per buscar informacioacute i per fer un mural a la pagravegina web
MUacuteSICA PROFANA
La muacutesica profana eacutes aquella que no va destinada al culte religioacutesNrsquohi ha de dos tipus Muacutesica Profana Vocal i de Muacutesica Profana Instrumental
Activitat
- Heu de cercar informacioacute sobre els principals instruments musicals a lEdat Mitjana i classificar-los segons la classificacioacute sistemagravetica per famiacutelies instrumentals en una pagravegina de la web
WWW- Heu de cercar informacioacute sobre els instruments i buscar imatges
- Els instruments es classificaran segons la tipologia Hi podeu adjuntar imatges
A vegades hi havia clergues que despreacutes dabandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars Sels anomenava goliards Aprofitant la seva superioritat cultural cantaven i recitaven en llatiacute i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del meacutes pur refinament a la poesia meacutes grollera Ens han arribat alguns canccediloners manuscrits dels goliards els meacutes famoacutes el dels Carmina Burana que conteacute canccedilons religioses poliacutetiques morals erogravetiques i satiacuteriques pertanyents la majoria al segle XII
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
- Escolta un fragment del Carmina Burana La versioacute que escoltarem eacutes una versioacute feta per Karl Orff durant el sXX recollint textos i danses propis de lrsquoedat Mitjana Per tant hem de tenir clar que la muacutesica que escoltarem no pertany progravepiament a lrsquoedat mitjana sinoacute que correspon a una versioacute moderna
httpwwwyoutubecomwatchv=lfE7OqdlRIo
- Fixat en la seguumlent partitura i fes les activitats
1- En quin idioma estagrave escrit Llatiacute
2- Per quantes veus eacutes la partitura 4Quines Soprano Contralt Tenor i Baix
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
3- Quin eacutes lagravembit de la partitura (nomeacutes la primera veu) Mi ndash larsquo 11a
4- Aquiacute tens un fragment de la canccediloacute que hem escoltat Aquesta partitura eacutes per flauta Prepareu-la per al dia de lrsquoexposicioacute A veure com la toqueu
WWW
6 Cagravelculs i meacutes cagravelculs Les unitats de mesuraUnitats monetagraveries1- La moneda que utilitzem actualment eacutes lrsquoeuro
a Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari -Monedes -Bitllets
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
- 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros
- 2 cent - 2 euros -10 euros
- 5 cent -20 euros
- 10 cent -50 euros
- 20 cent -100 euros
- 50 cent -200 euros
b Les monedes drsquoun euro soacuten totes iguals Afegiu un comentari al respecte
Depegraven del paiacutes perquegrave a cada paiacutes a les monedes hi ha els seus reis
c Per quegrave creieu que no hi ha bitllets de 30euro i siacute que nrsquohi ha de 20euroPerquegrave amb un billet de 10euro i un altre de 20euro pots fer el de 30euro i eacutes meacutes uacutetil tenint un ldquoparellrdquo que un ldquosenarrdquo
2- No sempre hem utilitzat lrsquoeuro No fa gaires anys gairebeacute tots els paiumlsos drsquoEuropa tenien la seva progravepia moneda nosaltres utilitzagravevem la pesseta Si ens allunyem meacutes en el temps concretament poc abans de comenccedilar a construir el monestir de Poblet estava instaurat un sistema monetari a tot lrsquoimperi carolingi Segons el seu valor les monedes es deien (lliura sou diner i ogravebol) Lrsquoequivalegravencia establerta era
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
1 lliura equivalia a 20 sous
1 sou a 12 diners
1 diner a 2 ogravebols
Aviat diversos comtats i alguns bisbats van comenccedilar a emetre moneda de primer a nom del sobiragrave carolingi i despreacutes fruit dun proceacutes de progressiva autonomia a nom dels comtes i els bisbats
a Imagineu que sou un comerciant de lrsquoegravepoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners El comprador us en doacutena dues lliures Quin canvi li hauriacuteeu de tornar
T=246 diners 480-246=234
Comprador doacutena=480 diners
RHi havia de tornar 234 diners
b Una ovella valia 8 sous i 9 diners Un ramat de 7 ovelles valien meacutes de 3 lliures
Ovella val 105 diners 105x7=735 diners
73512=6125 sous RSiacute 612520=30625 lliures
c Les monedes no eren tan frequumlents com ara i no corrien gaire Per aixograve hi havia altres formes de pagament Sabriacuteeu dir quines eren
Per exemple amb la sal
d Un jornaler cobrava mig sou cada dia treballant deu hores diagraveries en plena temporada de collita Amb aquests diners havia de mantenir tota la famiacutelia (menjar vestit calccedilat lloguer de lrsquohabitacioacute) Aixograve suposava una despesa aproximada diagraveria de 4 diners i 1 ogravebol Quant podria estalviar en un mes
T gasta=9 ogravebols Cada dia teacute = 3 ogravebols
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Guanya al dia = 6 diners = 12 ogravebols 3 ogravebols x 30 dies (1 mes) =ogravebols REn un mes estalviaria 90 ogravebols
Unitats de longitud
Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre que tothom coneix Perograve no sempre ha estat aixiacute Abans srsquoutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam un colze una passa) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam del colze o de la passa aquestes eren diferents segons la persona el poble o la regioacute Era tan gran el problema que a lrsquoentrada dels pobles o a la placcedila major srsquoexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret
Columna dreta de la portadasud de San Miguel de Biota (Saragossa)
Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)
Colmiddotlegiata de Roncesvalles (Navarra)
En lrsquoEdat Mitjana algunes de les unitats meacutes utilitzades eren
- La polsada (amplada del dit gros drsquouna persona adulta) equivalent a 254cm
- El peu que equivalia a 12 polsades
- La vara que equivalia a 3 peus
- La corda que eren 45 vares
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
3- No utilitzaven els nombres decimals perquegrave encara no els coneixien No es deia que una certa cosa mesurava 433 vares sinoacute que mesurava 4 vares i 1 peu Per quegrave 433 vares soacuten 4 vares i 1 peu
No 1 peu equivalia a 045 vares
Unitats de temps
4- Lrsquohorari actual dels monjos eacutes aquest
a Interpreta lrsquoesquema anterior i digues quantes hores dediquen a Dormir a la nit450 minuts Orar i dir missa 210 minuts Treballar 225 minuts
b Quin percentatge drsquohores diagraveries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)
15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 1440 = 9375 24 x 60 = 1440
5- Llegeix atentament aquest text
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Un fet curioacutes eacutes que dos dels meacutes grans literats de la histograveria universal Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare moriacute en aquesta mateixa data (23-4-1616) perograve en dies diferents Com eacutes possible
Doncs resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents Miguel a Espanya i William a Anglaterra Fins lrsquoany 1582 els dos paiumlsos feien servir el mateix calendari que Juli Cegravesar va instauragrave lrsquoany 46 aC el calendari Juliagrave Va ser en 1582 quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitucioacute del calendari Juliagrave per un de nou el calendari Gregoriagrave El calendari Gregoriagrave va ser adoptar immediatament pels paiumlsos catogravelics entre ells Espanya No va ser aixiacute en altres paiumlsos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juliagrave fins el 1752 Per aixograve Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare van morir en la mateixa data perograve en dies diferents perquegrave en els seus paiumlsos feien servir calendaris diferents Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregoriagrave Shakespeare moriacute el 23 de abril de 1616 del calendari juliagrave (eacutes a dir deu dies despreacutes el 3 de maig de 1616 del calendari gregoriagrave)
Perograve quina diferegravencia hi ha entre els dos calendaris Per quegrave el van voler canviar Doncs beacute cap a lrsquoany 325 es va fer coincidir la celebracioacute de la Pasqua amb el pas de lrsquohivern a la primavera el 21 de marccedil Amb el pas dels segles la data de lrsquoesdeveniment es va anar avanccedilant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferegravencia era de 10 dies Lrsquoequinocci es va datar lrsquo11 de marccedil (quan hauria drsquohaver arribat el 21 de marccedil) Aquesta diferegravencia provenia del cogravemput inexacte del nombre de dies drsquoun any Segons el calendari juliagrave un any teacute 36525 dies (tres anys de 365 i un de 366) Perograve realment un any teacute 365242189 dies Aquesta petita diferegravencia (0007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies Quegrave van fer Van establir que els anys muacuteltiples de 100 no serien de traspagraves i tindrien 365 llevat dels muacuteltiples de 400 que siacute serien de traspagraves i tindrien 366 dies La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari Eacutes a dir que del 11 de marccedil al 20 de marccedil del 1582 no van existir
a Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Miguel de Cervantes
Julio Ceacutesar El Papa Gregori William Shakespare
b- Coneixes algun altre calendari Quina data eacutes avui en aquests calendaris
Musulmagrave 2014-622+(2014-622) 32= 1392+139232=87
ldquoEls nombres que diem de trencatsrdquo
6- Un camperol ha de pagar el delme a lrsquoesgleacutesia Si la terra li havia produiumlt 2 Quarteres de blat quina part de la seva collita en kg havia drsquoentregar Dona el resultat del i en kg entregats
Una Quartera equival a 69518 kg x2=
=(10x139036)100= 139036
7- Un arbre de 5 m drsquoalccedilada i a una determinada hora del dia projecta un ombra de 6 m Quina alccedilada tindragrave la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m56 = x 606x = 5606
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
X = 50
Santa Maria del Mar (Barcelona) Font eltrasterodepalaciowordpresscom
8- A la faccedilana oest de Santa Maria del Mar srsquoenlairen dues torres octogonals que fan la funcioacute de campanars Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferegravencia Presenta el dibuix al tribunal i explica el proceacutes que has seguit per fer-lo(MAQUETA)
9- Observant les imatges de la Catedral del Mar modelitza la torre del campanar dret a partir drsquoun desenvolupament del prisma en el pla per acabar creant un 3D (volum) drsquoaquesta Quants primes octogonals hauragraves de fer Utilitza un radi octogonal de 5 cm i una altura de 50 cm A quina escala ho hauragraves creat Recrea-hi tots els elements necessaris
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
7 Lrsquoalimentacioacute medieval
Lrsquoobjectiu de la vostra recerca eacutes oferir una visioacute de lrsquoalimentacioacute medieval
1 Llegiu el text que apareix en lrsquoenllaccedil seguumlent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i ilmiddotlustrat en la pagravegina web Tingueu en compte que han drsquoaparegraveixer els elements seguumlentsWWW
a) Productes meacutes utilitzats a la cuina
Cereals populars (ordi blat etc)
Els rics menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina arengades lluccedil)
De veure el vi era fonamental al costat dacutealtes begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimona)
b) Tipus de font drsquoenergia utilitzat a la cuina
La llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra
c) Els estris de cuina
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Lacuteolla o el tapi tapadores paelles dacutearam de ferro de llarg magravenec
d) Llocs on es menjava
Es menjava en el menjador o tinell ricament adornat en ocasions especials els convits vials o de nobles i burgesosEs srsquoha asseien en baquetes o escambells
La cuina catalana medievals XII dC - s XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada incloiumla un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians En els agravepats hi era present la dona la qual cosa no succeiumla en altres cultures
Hi ha una imatge de la cuina medieval ndashfruit meacutes aviat de les fantasies de Hollywood i dels agravepats i recreacions medievals que es fan arreundash que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment Res meacutes lluny de la realitat pels documents que coneixem ndashcomenccedilant pel manual lsquoCom usar beacute de beure e menjarrsquo del gran clagravessic catalagrave Francesc Eiximenis del segle XIVndash la cuina medieval no nomeacutes eacutes rica i refinada sinoacute que tambeacute les maneres de taula hi obtenen un gran predicament Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner
Naturalment hi havia altres estils drsquoalimentacioacute corresponent als pagesos a les classes pobres als religiososhellip Les receptes poden ser drsquoallograve meacutes simples (com ara uns espinacs bullits) o drsquoallograve meacutes exquisides (peces farcides)
Eacutes una cuina de reis i aristogravecrates perograve tambeacute de ciutadans i mercaders que tenien acceacutes a tota mena de productes frescos i als formatges espegravecies i fruits i vins meacutes llunyans i exogravetics Res doncs de la imatge distorsionada que presenta lrsquouacutes de les espegravecies ndashinclograves el sucrendash com a
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
manera drsquoamagar la poca frescor de certs productes eacutes una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el meacutes depurat de la cuina xinesa o agraverab i la drsquoautor i de fusioacute
Cronologravegicament la cuina medieval va de lrsquoalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) un moment en quegrave aquesta cuina eacutes considerada la primera del moacuten cristiagrave per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians A la refinada cort de Nagravepols del segle XV srsquohi menja a la catalana els Borja difonen productes i gustos dels Paiumlsos Catalans i els cuiners italians es vanten igualment de cuina lsquoalla catalanarsquo ndashmenjar blanc rostits salsa
ginestada carbasseshellip
Correspon al moment agravelgid de la nacioacute catalana independent (coneguda legalment com a Corona drsquoAragoacute) que senyoreja una bona part de la Mediterragravenia i manteacute relacions cordials amb els agraverabs de Cograverdova el Magrib Itagraveliahellip
Naturalment no es coneixen els productes drsquoAmegraverica (pebrots tomagravequets mongetes patates) perograve no per aixograve deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes que ara semblen drsquoavui com per exemple la ruca (anomenada ruacutecola pels cuiners) al costat drsquoaliments aportats pels agraverabs albergiacutenies espinacs canya de sucre arrograves fideus taronja espegravecies xarops Es fan servir les carxofes les cols i les bledes la carbassa els alls cebes i escalunyes els porros les pastanagues xirivies i naps els espagraverrecs i espigalls les faves els pegravesols les llenties els fesolets i els cigrons i diverses herbes drsquoamanida i aromagravetiques escarola enciam xicoira buglossa verdolagues creacuteixens lletsons julivert fonoll orenga i marduix aixiacute com una gran profusioacute drsquoespegravecies canyella pebre pebre llong gingebre nou moscada maciacutes clavell safragrave cardamom garangal (galanga) celiandre
La fruita era molt present a la cuina poma pera codony raiumlm taronja poncem i llimona meloacute pruna cirera albercoc preacutessec maduixes i fruites del bosc El mateix podem dir de la fruita seca avellanes nous ametlles pinyons festucs panses castanyes dagravetilshellip
La carn per als meacutes rics era lrsquoaviram (polla pollastre capoacute agravenec oca colomiacute paoacute) La de referegravencia era el moltoacute o xai fet a meacutes del cabrit La vedella o vedell era de consum escagraves en canvi el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell) Es coneixia lrsquoart de fer embotits pernils i formatges La caccedila era representada pel ceacutervol el porc senglar la grua la guatlla el tudoacute la perdiu el conill de bosc i la llebre
Pel que fa al peix i al marisc la cuina catalana eacutes segurament la que nrsquoutilitza un repertori meacutes ampli fins i tot meacutes que lrsquoactual ja que inclou des de la sardina el seitoacute i el bis passant pel moll fins al pagell rajada peix espasa tonyina orada deacutentol llobarro llissa segravepia pop calamars llagosta crancshellip Tambeacute lrsquoanguila el salmoacute i la llampresa i fins i tot la balena i el dofiacute (ambdoacutes mamiacutefers)
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Es cuinava amb oli drsquooliva o llard i a vegades amb mantega formatge amb llet drsquoametlles agragraves (sucs agres de taronja o raiumlm verd) vi i brou Srsquoempraven profusament les picades els agredolccedilos i els sabors lsquofortetsrsquo o especiats
La base de lrsquoalimentacioacute popular eren els cereals (ordi blat etc) els rics a part drsquoaquests ingredients i verdures fruites etc menjaven arrograves fideus carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina arengades lluccedil) El vi era fonamental al costat drsquoaltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment els electuaris xarops llet amb canyella i llimonahellip)
Lrsquoactual expansioacute de la cuina catalana eacutes de fet una segona edat drsquoor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV moment en quegrave a Europa ndashi particularment a la refinada Itagravelia de les corts de Nagravepols i Romandash era considerada la cuina de referegravencia I aixograve fins al punt que a la capital de la Campagravenia el meacutes famoacutes i reconegut cuiner de lrsquoEuropa medieval ndashel Ferran Adriagrave del moment Mestre Robertndash escriu el famoacutes lsquoLibre de Cochrsquo o lsquollibre del cuinerrsquo on ja un gran creador comenccedila a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna
En catalagrave de fet srsquoescriuen els primers receptaris i llibres gastronogravemics drsquoaltres mategraveries el lsquoLlibre de Sent Soviacutersquo el lsquoLibre de totes maneres de confitsrsquo el lsquoRegiment de sanitatrsquo drsquoArnau de Vilanova (el primer dietista) lrsquoobra drsquoEiximenis ja esmentada i fins i tot les lsquoOrdinacions per al regiment de palaursquo de Pere Terccedil
La font drsquoenergia de la cuina medieval ndashi aixograve fins al segle XIXndash eacutes la llenya i el carboacute utilitzats tant per al foc a terra ndashon es cuinaven alguns platsndash com per als fogons i forns ndashque nomeacutes tenien algunes masies o cases importantsndash El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial agravemplia i ben airejada a les cases importants Se solia situar a la planta baixa per tenir acceacutes directe a les entrades i sortides i a la provisioacute de llenya i primeres mategraveries
La coccioacute dels aliments es feia segons una segraverie de sistemes La llar de foc amb una gran campana era per coure la carn i els peixos grans a lrsquoast o a la graella El foc a terra tambeacute permet la coccioacute lateral molt lenta amb un tupiacute de terrissa i torrar pa Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits Per a coccions delicades i salses es feia servir el lsquobresquetrsquo una mena de fogoacute a lrsquoaltura de la cintura En tercer lloc hi havia el forn No solament servia per a la coccioacute del pa i les fogasses o coques sinoacute per a la confeccioacute de diversos plats drsquoarrograves de carn de peix panades llet cuita (mena de crema catalana o flam)hellip Els recipients de coccioacute de la cuina medieval que van romandre fins fa poc srsquoemparenten naturalment amb les tegravecniques emprades la majoria similars a les actuals
Les tegravecniques i recipients usuals eren el bullit Es feia servir lrsquoolla o el tupiacute de terrissa o metagravelmiddotlica drsquoaram amb les corresponents tapadores el fregit amb paelles drsquoaram o ferro de llarg magravenec
Guisat estofat sofregit ofegat destilmiddotlat es feien servir tota mena de cassoles i olles A vegades les cassoles tenien ndashi tenenndash noms especials o locals gresala greixonera etc
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Hi havia tota mena de broques punxons o forquilles de ferro per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula culleres i llosses o cullerots de fusta gibrells i conques per rentar els aliments pastar etc coladors sedassos i draps drsquoestamenya esbromadores o escorredores aixiacute com cullers foradats per a les olives ratlladors i molinets Tambeacute fustes per tallar tallants ganivetes coltells i ganivets ratlladors i molins El morter a les cases importants era fins i tot muntat en un peu a lrsquoaltura de la persona i tenia una gran importagravencia
Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona) ricament adornat en les ocasions especials els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al lsquoTirant lo Blancrsquo) eren drsquoun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat amb muacutesica rituals danses plats presentats drsquouna forma espectacularhellip Lrsquoagravepat seguia un ordre jeragraverquic entrants primers (sopes brous cremes guisats o lsquocuinesrsquo) segons plats (lsquopitancesrsquo rostits plats a la graella panades) i lsquofi de taularsquo (postres cremes ndashcom el famoacutes menjar blancndash bunyols coques flaons o pastissets farcits) Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un lsquotalladorrsquo (plat pla) Tot aixograve acompanyat de servidores tasses o copes salseres salershellip El poble menjava a la cuina Els seients eren baquetes o escambells En els agravepats hi eacutes present la dona la qual cosa no existeix en altres cultures
Font wwwgencatcat
2 Els habitants de lrsquoedat mitjana podien menjar el pa amb tomagravequet lhamburguesa i les patates fregides que tant us agraden Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho
Si perquegrave la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses
La patata no perquegrave la van descobrir en americagrave americagrave es va descobrir en el 1492
El tomagravequet tambeacute el van descobrir a americagrave perograve el pa si el podien menjar
Sol podien menjar hamburguesa i pa perquegrave es lrsquo uacutenic que existia
8 La crisi de la pesta negra
Durant el segle XIV fins a lrsquoany 1348 la poblacioacute catalana va viure una etapa de creixement tot i que aquesta va comenccedilar a remetre a partir de 1333 (el conegut com ldquolo mal any primerrdquo) quan la falta drsquoaliments causada per les males collites i la fam van comenccedilar a aparegraveixer arreu del Principat
Amb lrsquoaparicioacute de la pesta negra portada des de la peniacutensula de Crimea per comerciants genovesos Catalunya va experimentar una gran
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
mortaldat principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres i el nombre drsquohabitants del Principat va reduir-se gairebeacute en una tercera part
La pesta negra eacutes una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres la pesta bubogravenica i la pesta pulmonar La primera tenia aleshores un iacutendex de mortalitat drsquoun 80 mentre que la segona el tenia drsquoun 100 Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma ciacuteclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catagravestrofes naturals resulta fagravecil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya
El nom proveacute del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort
La forma de transmissioacute en una persona sana podia ser molt variada a traveacutes drsquouna persona infectada drsquouna rata o tambeacute drsquouna puccedila que fos portadora de lrsquoagent causant
ACTIVITATS
1 Afegeix a lrsquoesquema seguumlent les fletxes situades a la dreta segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia
2 Des del segle XIX sabem que lrsquoagent causant de la pesta eacutes un bacteri que teacute forma de bacil
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
Busca en una enciclopegravedia quina eacutes la forma de bacil senyala-la en els esquemes seguumlents i escriu tambeacute els noms de les altres formes meacutes tiacutepiques de bacteris
3 Per calcular lrsquoimpacte de la crisi heu de fer una gragravefica de barres Abans del segle XVIII la poblacioacute es calculava mitjanccedilant focs (45 persones) o cases Completeu la columna de poblacioacute amb les dades que manquen
any Focs Poblacioacute
1365 104069 4683105
1378 83171 3742695
1497 59544 267948
1512 61389 2762505
1553 75384 339228
1719 9028444444 406280
4 Feu una gragravefica de barres i colmiddotloqueu en lrsquoeix horitzontal els anys i en el vertical el total de poblacioacute Poseu primer el valor meacutes alt per equilibrar la gragravefica
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
1365 1378 1497 1512 1553 17190
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
POBLACIOANY
9 No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat
1 Llegiu els tres textos seguumlents i destaqueu-ne en groc les idees meacutes importants
1 Alimentacioacute a pagegraves a lrsquoEdat Mitjana
Quan el pa esdevingueacute la base de lalimentacioacute pagesa aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa Els camperols shavien de conformar amb els cereals secundaris (segravegol civada) meacutes pobres en calories que el blat perograve tambeacute menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya I com que soacuten meacutes digeribles cuinats que panificats feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn Aquesta dieta teacute un altre avantatge els cereals per a sopa no necessiten ni el moliacute ni el forn nomeacutes cal passar-los pel morter aixiacute sestalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals I lolla de terrissa seria el siacutembol que palesaria aquesta dieta bull lentament i sense interrupcioacute i eacutes per tant molt adient per obtenir el plat uacutenic de lagravepat de la pagesia que consistia en aigua salada a la qual safegia segravemola de cereals llegums verdures llard embotits i trossos de carn fresca o seca Els llegums secs rics en proteiumlnes tambeacute jugaven un paper important sobretot les faves i els pegravesols les hortalisses fresques (cebes alls
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
porros cols carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportacioacute miacutenima de vitamines
Es consumia poca carn Bagravesicament de porc (perquegrave eacutes un animal del qual saprofita quasi tot i per la facilitat de conservacioacute) La matanccedila del porc es feia en comenccedilar lhivern tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc de la resta sen feia salums embotits i fumats Tambeacute nobtenien llard i xulla greixos que posaven a les farinetes Menjaven poc aviram sobretot perquegrave aixiacute sasseguraven un proveiumlment miacutenim dous i perquegrave el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor No deuria ser gens menyspreable laportacioacute de la caccedila (conills llebres perdius) dels boscos tambeacute nobtenen aglans i castanyes (que substituiumla la segravemola de cereals en egravepoques de males collites) moacuteres nesples maduixes gerdons nabius aixiacute com bolets (dalt contingut proteic) i mel El vi amb el seu important contingut calograveric no hi mancava mai
Les fams soacuten rares al segle XIII perograve tornen a ser meacutes habituals al segle XIV degut a laugment de la poblacioacute Les primeres crisis comencen a aparegraveixer vers el 1300
2-Alimentacioacute als pobles i ciutats durant lrsquoEdat Mitjana
El pa normalment eacutes de blat candial a vegades de mill i eacutes la base de lalimentacioacute del poble El pa es cou a cada casa per mans de les dones El forn senyorial no eacutes doncs obligatori La possessioacute de forn a casa eacutes un signe de riquesa Quan no sen teacute a casa sha de demanar a alguacute que el deixi coure a casa seva portant la massa preparada de casa
El xai i meacutes frequumlentment el porc salat o sobretot fumat complementen lalimentacioacute base El treball del fumat del porc despreacutes de la matanccedila de lhivern el realitza tota la comunitat ajudant-se els uns als altres A lhabitacioacute les xemeneies meacutes espaioses o el foc meacutes gran permeten curar les carns penjades
La resta de les proteiumlnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics Tambeacute el formatge produiumlt pels pastors de la comarca Per aixograve no falten els menjars nitrogenats tot i que els menjars ordinaris soacuten monogravetons i mediocres
Les sopes de la regioacute porten porc i pa Tambeacute contenen verdura de col i porros
Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticacioacute de lhorta agraverab que comenccedila a estendrersquos per Catalunya vers el s XIV i que consisteix en carxofes meloacute preacutessec Aquiacute es conreen faves i naps
Les collites de nous avellanes bolets i la recolmiddotleccioacute de cargols proporciona la resta de recursos complementaris
3- Els molins fariners a lrsquoegravepoca medieval
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
A Lrsquoegravepoca medieval els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne uacutes en exclusiva Fins al segle XVIII el regravegim feudal que no havia de fer front a cap mena de competegravencia que fes desitjable la introduccioacute drsquoinnovacions va constituir un fre a lrsquoevolucioacute tecnologravegica dels molins Aixiacute mateix la produccioacute de farina es veia limitada a lrsquoagravembit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats
ACTIVITATS2-Feu un breu comentari a la frase feta del tiacutetol drsquoaquest apartat
Vol dir que no srsquoha de confiar en lrsquoegravexit drsquouna cosa fins que no sigui segur
3-Despreacutes de fer una acurada lectura dels tres textos cerqueu informacioacute de cinc tegravecniques de conservacioacute drsquoaliments que eren utilitzades a lrsquoEdat Mitjana Feu una breu descripcioacute del proceacutes que rebien els aliments i poseu exemples pragravectics Expliqueu si encara srsquoutilitzen avui en dia
-Fumat -Posat en vinagre
-Salat -Assecar els aliments
-Fermentacioacute
Avui en dia encara es mantenen aquestes tegravecniques
4 -Observeu lrsquoesquema del moliacute fariner eacutes un tipus de moliacute anomenat ldquohidragraveulic de rodet horitzontalrdquo Busqueu informacioacute de manera que pugueu explicar el seu funcionament Seragrave obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix Val a dir que cal comenccedilar per la resclosa on hi ha lrsquoaigua emmagatzemada
Podeu trobar informacioacute entre drsquoaltres pagravegines a les del Museu de la farinera de Castelloacute drsquoEmpuacuteries o beacute dels Molins de la vall drsquoOra
1 Gramosa
2 Molasalandesa
3 Mailla
4 Malasatrana
5 Farinal
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
6 Farinesa
7 Arbre
8 Vader
9 Canal
- La cuina catalana medieval
-
