L'Edat Mitjana a Catalunya

1 La Marca Hispànica

• Els francs comandats per C. Martell poden aturar als sarraïns a la batalla de Poitiers el 732.

• Pipi el breu va ocupar la Septimania• L’any 801 Carlemany ocupa la zona sud dels

Pirineus fins a Barcelona que la pren Lluí es piadós.

• Aquesta territoris es coneixen com a Marca Hispànica, una frontera al sud dels Pirineus per aturar als sarraïns.

Poitiers 732

Pipi el breu va ocupar la Septimania

Barcelona la pren Lluí es pietós.

• Els francs van dividir aquest territori en set comtats per administrar-lo millor:–Pallars–Ribagorça–Urgell i Cerdanya–Rosselló– Empúries–Girona–Barcelona

• En un principi aquests comtats estan en mans del nobles francs.

• Amb el temps els comtes seran nomenats d’entre la població local catalana i amb el temps es fan hereditaris.

• L’any 870 Guifré el pelós és nomenat comte d’Urgell per Carles el Calp i l’any 878 passa a ser comte de Barcelona.

• El 985 el comte de Barcelona Borell II demana ajuda als francs per un atac sarraí i al no ser ajudat s’independitza dels francs per que no han complert el pacte de vassallatge.

• La independència no serà reconeguda pels fracs fins el tractat de Corbeil el 1258 en temps de Jaume I.

• Es repoblen terres i es van construir monestirs.–Sant Joan de les abadesses ( El monestir

proscrit de Carme Roca)–Monestir de Ripoll on destaca l’abat Oliba–Monestir de Montserrat

• El comte concedia terres als pagesos en un lloc erm per que els cultivessin per trenta anys i passava a propietat del pagès. (Aprisio)

Sant Joan de les abadesses

Monestir de Ripoll

l’abat Oliba

2 La consolidació del casal de Barcelona

• Els comtes hereditaris successors de Guifré el pelós amb una política d’aliances i matrimonis posarà el casal de Barcelona com el més important de Catalunya.

• Apareix la paraula Catalònia . Els comtes de Barcelona engrandeixen el territori i els altres comtes catalans li donen vassallatge.– Ramon I– Ramon Berenguer I– Ramon Berenguer III

• Al segle XI els comtes catalans cobren Paries als regnes taifes sarrains.– El 1056 Ramon Berenguer I ocupa Tàrrega– El 1078Ramon Berenguer I ocupa Agramunt– El 1105 Ramon Berenguer II ocupa Balaguer– El 1129 Ramon Berenguer II ocupa Tarragona.

• L’església de Catalunya farà de Tarragona la seva capital i s’independitza de Narbona d¡on depenia des del temps dels visigots.

3 La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió cap a la Catalunya Nova.

• Alfons I el bataller va ocupar el taifa de Saragossa l’any 1118, però mort sense descendència el 1134. Navarra es va separar d’Aragó i el seu germà Ramir el Monjo bisbe de Barbastre que a contracor va tenir una filla, Peronella que casà a una edat molt petita amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

• Es va produir la confederació nomenada La Corona d’Aragó amb institucions i lleis pròpies per cada territori.

• Ramon Berenguer IV ocupa Tortosa al 1148 i el 1149 Lleida, des pres de conquerir les Garrigues i el Priorat el 1153 arriba a Siurana assolin les fronteres actuals de Catalunya.

• L’ordre del Cister va tenir molta importància en aquesta repoblació creant monestirs:– Vallbona de les Monges– Santes Creus– Poblet

• Al mateix temps es va produir l’expansió cap a Occitània.– El 1069 Ramon Berenguer I va comprar, gràcies a les

Paries, els comtats de Racès i Carcassona. Que amb els temps es van engrandir amb herències i matrimonis.

– Ramon Berenguer III es casà amb Dolça de provença el 1112.

Vallbona de les Monges

Santes Creus

Poblet

• La incorporació de les terrers occitanes va portar l’arribada de la cultura trobadoresca.

• El rei de França amb l’escusa de l’heretgia dels Càtars i el permís del Sant Pare Innocenci III va permetre que Simó de Montfort ocupés la zona derrotant a Pere I el catòlic a la batalla de Muret el 1213. ( La sang dels innocents de Júlia Navarro)

• Jaume I el seu successor amb el Tractat de Corbeil renuncia a les pretensions a aquests territoris i el rei de França als seus sobre Catalunya.

4 la formació de la societat feudal (XI i XII)

• Els comtes catalans al afeblir-se el control franc s’apropien de les terres i sotmeten a la pagesia.

• Era un model basat en les relacions de vassallatge.

• El comte era al capdamunt de la piràmide feudal que rep jurament de fidelitat a canvi d’un feu.

• La zona dominada per un castell queda sota el control d’un noble que rep el nom de jurisdicció.

• Es forma una cadena de vassallatge:– Comte– Castellà o Baró– Castlà

• Les lleis in s’establia el model feudal van ser el codis dels usatges recompilats al segle XII amb aportacions dels romans, germànics i el Liber Iudiciorum dels visigots.

• L’església també està estructurada amb bisbes i abats que tenen amplis territoris.

• Aparició d’ordes militars com les del Temple que ajuden en la reconquesta.

• A partir del segle XI hi ha un creixement agrícola i comercial amb repoblament de les ciutats al augmentar la demografia.

• La llengua culta era el llatí.

• A partir del segle XII a través d’occitania arriba la poesia trobadoresca en llenguadoc provençal.

• El poble que no sap llegir, ni escriure parla el llatí vulgar que esdevindrà el primitiu català.– Homilies d’Organyà.

• La cultura estava restringida als escriptoris de les biblioteques dels monestirs.– Cal destacar l’abat Oliba com a gran divulgador

de la cultura i de pau creant monestirs i biblioteques i formant les assemblees de Pau i treva que limita la violència dels nobles.

5 L’expansió de la Corona d’Aragó

• La pèrdua d’occitània fa que la Corona d’Aragó s’expandeixi cap el sud.• Jaume I el conqueridor va extendre els

seus dominis:– Jaume I sortint de Salou amb 150 naus

conquereix Mallorca el 1229 i un xic més tard Eivissa.–Alfons III conquereix Menorca el 1287

– Es comença la reconquesta del Maestrat amb Morella i Penyiscola i el 1238 es conquereix València.– El 1245 s’arriba al pot de Biar i al Xuquer.–Al segle XIV Jaume segon conquereix les

terres d’Alacant, Elx i Oriola.

• Els territoris es van integrar a la Corona d’Aragó amb repoblament català a la costa i aragonès a l’interior i lleis pròpies. La població musulmana restà sobre el territori fen feines agrícoles.

• El 1244 pel tractat d’Almirra es pacta la frontera amb els castellans.

• El 1258 pel tractat de Corbeil amb els francs:– Jaume I renuncia als drets sobre occitània.– Lluís IX renuncia als drets sobre Catalunya.

• Una de les principals riqueses de Catalunya era el comerç pel mediterrani i per assegurar aquest comerç es comença l’expansió cap el mediterrani.

• El 1282 Pere II el gran casat amb Constança de Sicília expulsa els francesos de Sicília.

• El Papa i la guerra contra França obliguen a Pere al tractat d’Agnani:– Renuncia de Sicília– Dret a ocupar Còrsega i Sardenya

• El 1302 per la pau de Caltabellota els catalans tornen a dominar Sicília.

• Els Almogàvers, mercenaris que lluiten al costat de la Corona d’Aragó, van ajudar a Andronic II emperador de Bizanci a lluitar contra els tucs comandats per Roger de Flor.

Pere el gran

Almogàvers

• Andrònic no compleix el pacta i fa executar a Roger de Flor, els almogàvers comandats per Roger de Lluria es vengen i ocupen els ducats d’Atenes i Neopatria que duran 200 anys van pertànyer a la Corona d’Aragó. • El 1323 Jaume II comença la conquesta de

Sardenya• El 1442 Alfons el Magnànim ocupa

Nàpols.

Roger de flor

6 Les institucions de govern de la Catalunya Medieval

• El monarca imposa el seu poder sobre les lluites dels nobles amb un exèrcit reial i les assemblees de Pau i Treva.

• Les revoltes dels nobles contra el poder real eren constants, s’imposa el Pactisme en que el reu pren les decisions a Corts.– El rei demana impostos al tercer estat i aquest, a canvi

favors per les ciutats.– Els nobles poden exposar les seves queixes.– Es vota per estaments.

• A partir de 1238 les corts comencen a tenir caràcter legislatiu.

• El 1359 a Cervera es crea la Diputació del General que s’encarrega de fer complir els acord a corts i que amb els temps esdevindrà la Generalitat.

• El veguer era el batlle local i la ciutat de Barcelona el poder municipal l’exercia el Consell de Cent.

• Pel control del comerç hi havien els Consolats de mar creats des de 1260.

7 Catalunya durant els segles XIV i XV

• El segle XIV és un segle de crisi:–Crisis de subsistència–Grans epidèmies–Males collites– La crisi dinàstica

• El 1333 és nomenat “Lo mal any primer”.• El 1348 apareix la pesta negre amb una

mortaldat molt gran. • Hi ha una gran davallada demogràfica.

• Els nobles augmenten el poder sobre els pagesos amb recuperació dels mals usos i molts pagesos s’apropien dels masos rònecs

• Martí l’Humà mort sense descendència i pel compromís de Casp el 1412 Ferran d’Antequera de la dinastia dels Tratàmara serà rei de la Corona d’Aragó.

• El comte d’Urgell s’enfronta al nou rei , però perd i s’acaba la dinastia catalana.

• El 1442 Alfons el Magnànim conquerirà Nàpols per la Corona d’Aragó.

• En temps de Joan II hi ha la revolta Remença que no es solucionarà de manera definitiva fins el 1486 en que Ferran II dicta la Sentència Arbitral de Guadalupe.

masos rònecs

El compromís de Casp 1412

Revolta Remença

• El període de revolta remença coincideix amb els enfrontaments entre la Busca i la Biga pel control municipal de Barcelona i la guerra civil entre Joan II i el seu fill Carles de Viana per la pretensió a la corona de Navarra.

• El 1472 finalitza la guerra civil a la Concòrdia de Vilafranca.

• Ferran II solucionarà el problema municipal barcelonès amb el règim insaculatori.

• En la guerra civil La busca i els remences donen suport al rei, mentre que la Biga i nobles al príncep de Viana.

Fi