Guia didàctica - dipdig.cultura.gencat.catdipdig.cultura.gencat.cat/anc/ancaula/candor... · Joc...

Guia didàctica

1

1. DESCRIPCIÓ

La guia didàctica de l’exposició Candor i Coratge. Testimonis documentals de les

relacions Catalunya-Japó al segle XX conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya (2019)

presenta les activitats dirigides a les etapes de l’educació obligatòria. Els objectius

generals són apropar el patrimoni documental a la ciutadania i fomentar el

coneixement de la història a partir de les fonts documentals i una perspectiva crítica

a partir de l’aprenentatge basat en criteris de recerca.

Es proposen activitats segons l’etapa educativa, una per a l’etapa de l’Educació

Primària (5è i 6è) i una altra per a l’Educació Secundària (4t d’ESO i Batxillerat). Les

activitats es conceben com un itinerari per l’exposició en el qual es van recollint

dades de les fonts documentals que s’hi exposen. Aquestes són:

Joc de paraules (Activitat per a 5è i 6è de Primària). L’alumnat ha

d’endevinar les lletres que formen una frase que ens parla de les relacions

entre Catalunya i el Japó. Seguint l’exposició s’hauran de recollir les lletres

que contenen els documents.

Enigma a resoldre: Podem confirmar l’existència de relacions entre

Catalunya i el Japó? (Activitat per a 4t d’ESO i Batxillerat). L’alumnat ha

de classificar i contrastar una sèrie de fonts documentals a partir d’una taula

comparativa on es poden recollir les dades. A partir d’aquestes s’hauran

d’elaborar una sèrie de conclusions per donar resposta a la hipòtesi

plantejada.

2

2. CARACTERÍSTIQUES DE LES ACTIVITATS

Cursos:

Activitat per a Primària. 5è i 6è de Primària.

Activitat per a Secundària. 4t d’ESO i Batxillerat.

Tipus d’activitat. Visita – taller amb educador/a com a guia o amb

professorat seguint les orientacions de la guia didàctica.

Temporització. 2 hores.

Organització del grup-classe. Treball cooperatiu en grups de 4.

Material: 1 full per grup, 1 suport per escriure per grup i bolígraf o llapis

Individual.

3

3. OBJECTIUS

S’estableixen diferents objectius en funció de cada etapa educativa.

5è i 6è DE PRIMÀRIA

Fomentar l’aproximació a procediments de recerca.

Conèixer conceptes relacionats amb les relacions culturals, polítiques i

comercials al voltant de la diversitat cultural.

Cercar dades a partir de l’observació de fonts documentals i el seguiment de

l’exposició.

Deduir i connectar idees i conceptes que es poden relacionar entre si.

4t d’ESO I BATXILLERAT

Posar en pràctica procediments de recerca documental.

Conèixer conceptes l’àmbit de la diplomàcia, els intercanvis, la cooperació i

la diversitat cultural.

Establir deduccions a partir d’una hipòtesi.

Classificar fonts a partir de la identificació, descripció i l’anàlisi de fiabilitat i

context històric en una taula comparativa.

Contrast de les dades obtingudes.

Elaboració de conclusions.

4

4. METODOLOGIA

La metodologia varia segons l’etapa educativa, però les activitats en tots dos casos

es basen en l’observació de fonts i la recollida de dades per tal de fomentar

pràctiques basades en el mètode científic.

Joc de paraules (Activitat per a 5è i 6è de Primària). L’activitat es planteja

com un joc elaborat com a pràctica educativa basada en la gamificació i

l’observació de fonts documentals i de l’exposició.

Enigma a resoldre: Podem confirmar l’existència de relacions entre

Catalunya i el Japó? (Activitat per a 4t d’ESO i Batxillerat). Al Bloc del

Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Recursos Didàctics es pot

consultar la secció Pautes metodològiques per a la classificació i el contrast

de fonts. Aquestes són una guia per observar, analitzar i recollir les dades de

les fonts documentals de l’exposició. L’aplicació d’aquests procediments

permetrà la resolució d’una pregunta, per tant es planteja com a una pràctica

educativa basada en l’aprenentatge vivencial, per descobriment i basat en la

resolució de problemes per mètode científic.

http://sdanc-recursos.blogspot.com/p/procediments-per-lobservacio-i-analisi.html




5

5. ACTIVITATS

JOC DE PARAULES (5è i 6è DE PRIMÀRIA)

Durant la visita-taller es recomana que en cada apartat i/o secció s’observi el

contingut expositiu i seguidament es tractin les fonts documentals que es proposen

a continuació.

Indicacions d’introducció per a l’alumnat. Desxifrar quina frase és clau per

entendre les relacions entre Catalunya i el Japó, situant a l’alumnat en el

paper d’historiadors i historiadores. Per això s’hauran de descobrir una sèrie

de lletres “amagades” entre els documents de l’exposició i apuntar-les en la

fitxa ‘Joc de paraules’ (veure Annex. Material didàctic).

Solució del joc de paraules. Les lletres s’hauran de recollir segons l’ordre

numèric que apareix en la següent graella.

C 1

A 2

N 3

D 4

O 5

R 6

I 7

C 8

O 9

R 10

A 11

T 12

G 13

E 14

Relació de lletres, pistes, fonts i situació en l’exposició. Després

d’observar el contingut d’un apartat i/o secció, s’hauran de facilitar pistes

vinculades a un document (en algun cas el mateix text expositiu) per ajudar

a encertar la paraula que conté la lletra que s’ha de descobrir.

Apartat Relacions oficials i comercials

Secció Delegats del Japó a la Conferència de Barcelona (1921)

1. C – Cònsol

Pista: inicial del terme que defineix el càrrec de representació

que ostentava George Delgado Lauger, el qual va establir

contacte amb el president la Mancomunitat de Catalunya.

6

Font: Carta d’agraïment del cònsol honorari del Japó a

Barcelona, George Delgado Lauger, al president de la

Mancomunitat de Catalunya Josep puig i Cadafalch per

l’organització i atencions rebudes durant la Conferència

internacional.

Barcelona, 15 de maig de 1921

Autoria: Pere Català i Pic

ANC1-737-T-6010 / Fons Josep Puig i Cadafalch


Secció Visita dels vaixells escola Yakumo i Izumo (1926)

2. A – Alfons XIII

Pista: inicial del nom del representant polític espanyol, cap

d’estat, que va rebre el 1926 els vaixells escola japonesos Izumo

i Yakumo a Barcelona per dur a terme diferents activitats.

Font: text expositiu en contrast amb les fonts documentals de

l’estada dels vaixells escola.


Secció Visita dels prínceps Takamatsu (1930)

3. N – Príncep

Nobuhito

Takamatsu

Pista: inicial del nom del príncep de la família imperial nipona

que va visitar Catalunya el 1930 que porta per cognom

Takamatsu.

Font: text expositiu en contrast amb les fonts documentals dels

prínceps Takamatsu del 1930.


Secció Relacions amb el president Lluís Companys (1934)

4. D – Desfilada

Pista: inicial del terme que dona nom al tipus d’acte de caire

militar que van realitzar els marins japonesos pels carrers de

Barcelona.

7

Font: Desfilada de marins japonesos al Palau de Pedralbes.

Barcelona, 17/05/1934

ANC1-42-N-4426 / Fons Brangulí (fotògrafs)

5. O – Tòquio

Pista: primera vocal de la paraula que dona nom a la ciutat del

Japó que podem trobar entre els carrers de Barcelona.

Font: text expositiu en relació a la plantada d’arbres al carrer de

Tòquio de Barcelona.

6. R – Recepció

Pista: inicial del tipus d’acte oficial que es va repetir en diverses

ocasions per part de Companys durant la visita dels vaixells

escola Iwate i Asama durant

Font: Recepció oferta pel president Companys als oficials

japonesos.

Barcelona, Palau de la Generalitat, 15/05/1934

ANC1-585-N-16900 / Fons Josep Maria Sagarra i Plana


Secció Exposicions i fires internacionals (1888-1970)

7. I –

Internacional

Pista: inicial del terme que fa referència a qüestions o relacions

d’àmbit mundial o a les relacions entre estats, territoris i/o

cultures com esdeveniments, fires, cimeres, entre d’altres.

Font: Exposició Internacional de Barcelona, pavelló del Japó.

Palau d’Alfons XIII, juny 1929



Secció Visita de l’emperador Akihito i l’emperadriu Michiko (1985 i 1994)

8. C – Comiat

Pista: acte protocol·lari que posar fi a una trobada oficial entre

els emperadors i les autoritats catalanes.

Font: Comiat dels emperadors del Japó.

Aeroport del Prat, 13/10/1994

Autoria: Miquel González de la Fuente

8

ANC2-44-N-1491 / Fons Departament de la Presidència de la

Generalitat de Catalunya

Apartat Relacions culturals

9. O – Formiguera

Pista: primera vocal del cognom de qui es va caracteritzar amb

pentinat i indumentària japonesa, esposa del fotògraf Gabriel

Casas i Galobardes.

Font: Retrat d’estudi de Maria Formiguera caracteritzada amb

pentinat i indumentària japonesos.

1925-1935

ANC1-5-N-16860 / Fons Gabriel Casas i Calobardes


Secció Sadakazu Uenishi “Rakú”

10. R – Rakú

Pista: inicial del sobrenom del lluitador japonès de jujutsu, una

tècnica de defensa personal sense armes anterior al judo i

l’aikido.

Font: Retrat de cos sencer del lluitador japonès Sadakazu

Uenishi, “Rakú” amb la vestimenta per a la lluita.

[1900-1910]

ANC1-402-N-7522 / Fons Antonio Esplugas


Secció Mikasa

11. A - Artística

Pista: inicial de la paraula que fa referència al tipus de parella

vinculada al món dels espectacles que veiem en una fotografia

amb el malabarista japonès Mikasa. Junts van actuar a diversos

teatre de Barcelona entre 1912 i 1918.

Font: Retrat de cos sencer del malabarista japonès Mikasa i de

la seva parella artística, posant al costat dels objectes propis del

seu espectacle.

[1912-1918]


9


Secció Yoshitarō Tae, pescador submarinista al port de Barcelona

12. T - Tae

Pista: inicial del cognom del pescador japonès de perles,

esponges i cargols que va arribar en motiu de l’Exposició

Internacional de Barcelona i es va haver de quedar un temps a

la ciutat on va subsistir pescant.

Font: El pescador japonès Yoshitarō Tae i una altra persona

mostren una bossa de malla amb peixos, a l’escullera del port

de Barcelona.

1930

ANC1-5-N-3834 / Fons Gabriel Casas i Galobardes


Secció Influències i nous gustos estètics

13. G - Gínjol

Pista: inicial del nom del carrer de Barcelona on es va

representar un espectacle amb elements a l’estil japonès.

Font: Un grup d’artistes amb indumentària i ombrel·les

japoneses, al cabaret La Buena Sombra, al carrer Gínjol de

Barcelona.

1920-1935

ANC1-5-N-2108 / Fons Gabriel Casas Galobardes

Apartat Poesia catalana a l’estil japonès

Secció Tankes del retorn (1943 – 1946)

14. E – Estrelles

Pista: inicial del terme que fa referència a un tipus d’astre que

apareix en plural en un tanka de Carles Riba representat per

l’estudi Filograf SA de Ricard Giralt Miracle.

Font: Tanka LXIV, 24/07/1945 – Tanka XLIV, 26/05/1943, titulada

“travessia nocturna”

ANC1-1253-N-43 Plaqueta dissenyada i creada per Filograf SA,

tardor 1988 / Fons Ricard Giralt Miracle

10

ENIGMA A RESOLDRE: PODEM CONFIRMAR L’EXISTÈNCIA DE RELACIONS ENTRE

CATALUNYA I EL JAPÓ? (4t D’ESO I BATXILLERAT)

Durant la visita-taller es recomana que en cada apartat i/o secció s’observi el

contingut expositiu i seguidament es tractin les fonts documentals que es proposen

a continuació.

Indicacions d’introducció per a l’alumnat. Situant a l’alumnat en el paper

d’historiadors i historiadores s’ha de resoldre l’enigma que es planteja a

partir de la pregunta: “Podem confirmar l’existència de relacions entre

Catalunya i el Japó?” S’ha d’indicar que la resposta es troba a les fonts

documentals de l’exposició.

Taula comparativa. L’alumnat ha de recollir les dades d’una selecció de les

fonts documentals de l’exposició. Les dades s’han de recollir en una taula

comparativa (veure Annex. Material didàctic) i s’han de seguir les pautes

indicades a l’apartat de Metodologia.

Relació de fonts i situació en l’exposició. Després de l’explicació i/o lectura

dels textos i l’observació de les fonts d’un apartat i/o secció és el moment de

situar-se en la font que s’ha d’analitzar.


Secció Delegats del Japó a la Conferència de Barcelona (1921)

Font 1

Font: Sessió inaugural de la Conferència Internacional de Comunicacions i

Trànsit. Saló de Cent. Barcelona, 10/03/1921

ANC1-42-N-7877 / Fons Brangulí (fotògrafs)


Secció Visita dels prínceps Takamatsu (1930)

Font 2

Font: Recepció en honor dels prínceps Takamatsu a l’Ajuntament.



11


Secció Relacions amb el president Lluís Companys (1934)

Font 3

Font: Recepció oficial oferta pel president Companys als oficials japonesos.

Barcelona, Palau de la Generalitat, 15/05/1934



Secció Exposicions i fires internacionals (1888-1970)

Font 4

Font: Visita de l’ambaixador del Japó a Espanya a les instal·lacions de la Fira de

Mostres de Barcelona.

1961

Autoria: Brangulí (fotògrafs)

ANC1-138-N-8335 / Fons Compañia General de Tabacos de Filipinas, SA


Secció Visita de l’emperador Akihito i l’emperadriu Michiko (1985 i 1994)

Font 5

Font: Visita dels emperadors del Japó al Parc Güell.


Autoria: Miquel González de la Fuente

ANC2-44-N-1478 / Fons Departament de la Presidència de la Generalitat de

Catalunya


Secció Sadakazu Uenishi “Rakú”

Font 6

Font: Retrat de cos sencer del lluitador japonès Sadakazu Uenishi, “Rakú” amb

la vestimenta per a la lluita.

[1900-1910]



Secció Mikasa

Font 7

Font: Retrat de cos sencer del malabarista japonès Mikasa i de la seva parella

artística, posant al costat dels objectes propis del seu espectacle.

[1912-1918]

12



Secció Influències i nous gustos estètics

Font 8

Font: Un grup d’artistes amb indumentària i ombrel·les japoneses, al cabaret

La Buena Sombra, al carrer Gínjol de Barcelona.

1920-1935

ANC1-5-N-2108 / Fons Gabriel Casas Galobardes

Apartat Poesia catalana a l’estil japonès

Secció Tankes del retorn (1943 – 1946)

Font 9

Font: Tanka LXIV, 24/07/1945 – Tanka XLIV, 26/05/1943, titulada “Travessia

nocturna”

ANC1-1253-N-43 Plaqueta dissenyada i creada per Filograf SA, tardor 1988 /

Fons Ricard Giralt Miracle

Pautes per a les conclusions.

Cronologia: des de finals del segle XIX, passant pel segle XX, fins als anys

noranta.

Temàtica: en termes generals veiem imatges referents a relacions

internacionals, ja sigui des d’un punt de vista cultural, polític i econòmic.

Context històric:

Els primers contactes amb Catalunya que es reflecteixen responen

al japonisme, l’Exposició Internacional de Barcelona de 1888 i les

relacions amb la Mancomunitat. Es podria assenyalar el fet que el

context de liberalització del comerç, la caiguda del feudalisme durant

l’imperialisme colonial i la Revolució Industrial propicien els contactes

internacionals en diferents vessants.

El catalanisme i la consegüent construcció institucional catalana a

inicis del segle XX permeten parlar de relacions directes que fins

13

llavors segurament es donaven a través d’altres institucions a nivell

espanyol o en l’àmbit privat. En aquest sentit, la represa de contactes

entre Espanya i el Japó a partir del tractat de 1868 es va produir en

plena segona industrialització.

Destaquen les visites de vaixells escola japonesos durant la Dictadura

de Primo de Rivera i la Segona República, moment en què el país nipó

desenvolupava una forta acció exterior.

Durant el franquisme hi ha fonts que no provenen de l’àmbit

institucional català, sinó a través de l’àmbit privat com és el cas de la

Compañía General de Tabacos de Filipinas, SA, considerada la primera

multinacional catalana, de la qual es preserva el seu fons a l’Arxiu

Nacional. La manca de fonts provinents de l’administració catalana és

conseqüència de la supressió de les institucions catalanes durant el

franquisme. D’altra banda, la presència de fonts vinculades a les illes

Filipines es deu al fet que van ser colònia espanyola fins al 1898,

fronterera amb el Japó i, tot i el pas del temps, exercien un punt de

contacte entre Espanya i el país nipó. Aquest és un exemple dels

vincles que perviuen entre un estat matriu i la colònia tot i la

descolonització.

Es tornen a observar contactes institucionals entre Catalunya i el Japó

amb el restabliment de la Generalitat després del franquisme i les

fortes inversions de capital d’empreses japoneses que inverteixen a

Catalunya.

Pel que fa a la literatura veiem vincles que podrien respondre una

herència del japonisme.

Intencionalitat i missatge:

Trobem sobretot fotografia institucional, sobretot pel que fa a les

recepcions o visites oficials, o fotografia de diferents actes que tenien

lloc a Barcelona i que eren recollides per fotoperiodistes de l’època.

Les fonts provenen en la seva major part d’institucions i personatges

catalans amb fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya, per tant veiem

únicament documents vinculats a la realitat arxivística del centre. En

14

tant que Arxiu Nacional de la Generalitat, tenen especial pes aquelles

fonts amb origen en l’àmbit institucional català. Això pot donar lloc a

sobredimensionar algun tipus de relacions.

Personatges i institucions: es podrien destacar personatges relacionats

amb la diplomàcia i les arts escèniques o pràctiques tradicionals

japoneses. Funcionaris, polítics i autoritats de Catalunya i el Japó.

Conclusions generals en termes metodològics: tan sols es pot observar

una petita mostra, condicionada pels fons conservats a l’Arxiu Nacional de

Catalunya, per tant es pot valorar un testimoniatge parcial de les relacions

Catalunya-Japó.

15

6. ADAPTACIÓ AL CURRÍCULUM

CONTINGUT TEÒRIC VINCULAT AL CURRICULUM

Els contactes entre Catalunya i el Japó al llarg del temps són un exponent de la

situació política en cada territori i de les dinàmiques internacionals de cada

moment. Les primeres relacions entre ambdues cultures es produeixen al segle XVI

amb la visita d’una delegació de japonesos de religió cristiana al Monestir

Montserrat. En aquell moment el Japó tenia interès a establir relacions comercials

amb la monarquia hispànica, llavors en el moment de màxim esplendor pel

comerç colonial amb Amèrica. El Japó, o el que és el mateix el país del sol ixent,

tenia un sistema feudal basat en la figura de l’emperador i el shogun, un càrrec

militar. Els grups socials que configuraven l’estructura social en aquest moment

eren els grans senyors territorials, els samurais (es podrien definir com la petita

noblesa) i la pagesia. La situació va canviar al segle XII amb l’establiment del

shogunat. Aquest nou sistema polític va significar que l’emperador adoptés un

paper simbòlic i la família Tokugawa va assumir el poder de forma dinàstica a través

del càrrec de shogun. En aquest període el país va ser sotmès a un fort aïllament

amb la prohibició del comerç exterior, motiu pel qual es van aturar les relacions amb

l’imperi hispànic.

Amb la Restauració Meiji al Japó i la construcció de l’estat liberal espanyol el 1868

es va establir un tractat de comerç i amistat que va significar una represa de les

relacions. En aquest sentit és clau el comerç a través de les illes Filipines, situades a

prop del Japó, les quals en aquell moment estaven sota domini colonial espanyol.

Aquest era el moment de la Revolució Industrial i l’imperialisme colonial, fet que

va suposar un augment del comerç internacional i de la productivitat a nivell global.

Amb tot, la desfeta colonial espanyola amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i

Filipines el 1898 va fer minvar les relacions.

La Revolució Meiji va consistir en una revolució liberal amb el restabliment del

poder de l’emperador. Aquesta fou encapçalada pels samurais (l’antiga petita

noblesa), ara amb tendències liberals, i l’ajut d’Estats Units. Aquest procés va

suposar el trànsit del feudalisme cap al capitalisme. Destaca el fet que no es donava

la presència d’una alta burgesia. Però des de l’època moderna havien guanyat

importància els comerciants i els artesans. D’altra banda, amb els canvis polítics van

16

desaparèixer els grans senyors territorials. L’estat japonès en aquest moment va

impulsar un contundent procés d’industrialització que consistia a crear indústries

que després les concedia a comerciants i banquers. D’aquesta manera, va passar a

situar-se entre les primeres potències mundials.

Amb l’obertura comercial del Japó a Occident es va desenvolupar el japonisme.

Aquest terme fa referència al corrent artístic que basa la seva expressió en la

pintura i la literatura basada en els cànons culturals i artístics japonesos i que en

el cas català va trobar el seu altaveu en la burgesia.

Les relacions amb Catalunya, en termes oficials, es van començar a desenvolupar

amb la formació de la Mancomunitat de Catalunya. Aquestes van seguir amb la

formació de la Generalitat de Catalunya, durant la Segona República. Com a

reacció al crack del 29 es va produir una extensió del feixisme al Japó i es va

desenvolupar una política exterior per liderar el mercat Àsia-Pacífic. Durant la

Segona Guerra Mundial es van desenvolupar relacions bilaterals entre el Japó i

Espanya, per tal que l’estat espanyol representés a l’estat nipó davant dels Estats

Units. Des de 1945, amb la fi del conflicte es va establir com a sistema polític nipó

una monarquia parlamentària amb una forta influència dels Estats Units, que

s’erigia com a primera potència mundial després de les guerres mundials.

Durant la dictadura franquista les relacions amb Catalunya van ser escasses. Amb

tot, amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn a un sistema

democràtic després de la transició les inversions empresarials del Japó a

Catalunya van augmentar considerablement, especialment durant la dècada dels

anys vuitanta. En aquells moments, la Generalitat tenia com a objectiu augmentar

les inversions estrangeres i Catalunya proporcionava una tradició industrial

consolidada. En paral·lel, durant els vuitanta i els noranta, es popularitzava l’afició

pel manga, format de còmic japonès amb origen al segle XIX, i l’anime, format de

dibuixos d’animació vinculat als inicis del cinema japonès i vinculat a l’estètica

manga.

Actualment Catalunya, amb un total de 250 companyies japoneses, acull un 80%

de les empreses situades en territori espanyol. A més, el turisme d’origen nipó

suposa més de 170.000 visitants anuals. Des de 2009 el govern de la Generalitat

amb la col·laboració del Consolat General del Japó a Barcelona desenvolupa el Pla

Japó del Govern de Catalunya per consolidar les relacions, qualificades de tipus

prioritari, entre ambdós territoris en diferents àmbits (empresa, cultura, turisme,

ciència i gastronomia).

17

ÀREES DE CONEIXEMENT, ÀMBITS, MATÈRIES I COMPETÈNCIES

L’adaptació al currículum s’estableix d’acord amb la legislació vigent en el curs

escolar 2018/2019 en el sistema educatiu català. La relació de competències es

presenta de forma sintètica, ja que es posen en pràctica habilitats d’observació i

cerca d’informació basades en el mètode científic. Es pretén connectar el contingut

general amb les connexions amb el Japó, tenint en compte el biaix que suposa la

concepció del currículum des d’una perspectiva occidental.

5è i 6è de Primària.

Àrea de coneixement. Àrea de coneixement del medi social i

cultural. La globalització, diferenciació i alteritat. Organització social.

Organització política. Comprensió del temps cronològic. Ús de

diferents fonts històriques. L’època de les revolucions polítiques i

econòmiques (segles XVIII i XIX). El món contemporani. L’estudi de

diferents avenços tecnològics i científics.

Competències generals. Àmbit de coneixement del medi,

dimensió món actual. Competència 1. Plantejar-se preguntes sobre

el medi, utilitzar les estratègies de cerca de dades i analitzar resultats

per trobar respostes. Competència 2. Interpretar el present a partir

de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per comprendre

la societat en què vivim.

Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària. Currículum educació

primària. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya (2017). Disponible

a [Consulta 24/09/2019]:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/coll

eccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

4t d’ESO.

Àmbit. Ciències socials: Geografia i Història. El món contemporani:

la transició del feudalisme al liberalisme, els canvis econòmics i

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

18

socials, la Revolució Industrial, el liberalisme i les revolucions

burgeses, la Restauració borbònica, la Mancomunitat de Catalunya, la

Segona República, les guerres mundials, evolució del capitalisme, la

dictadura de Franco, l’evolució política, social i econòmica de

Catalunya i la transició. El món actual: la globalització i els lligams

entre present i passat.

Competències específiques. Àmbit social, dimensió històrica.

Competència 1. Analitzar els canvis i continuïtats dels fets o

fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a

partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar

el passat.

DE. Currículum educació secundària obligatòria. Àmbit social (ciències socials: geografia

i història). Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya (2015). Disponible

a [24/09/2019]:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum2015/documents/A

NNEX-6-Ambit-social.pdf

1r i 2n de Batxillerat.

Matèria de modalitat. Història del Món Contemporani (1r de

Batxillerat). Les transformacions al segle XIX. L’època dels grans

conflictes internacionals (1914-1945). El món durant la segona meitat

de segle XX. El món actual.

Matèria comuna. Història (2n de Batxillerat). Antecedents històrics

i l’evolució general del segle XIX. Poder i conflicte al primer terç del

segle XX: la Segona República i la Guerra Civil. Catalunya i Espanya

durant el franquisme (1939-1975). Transició cap a la democràcia

(1975-2004).

Competències generals del batxillerat. 2. Competència en la gestió

i el tractament de la informació. 4. Competència en recerca. 6.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món.

http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum2015/documents/ANNEX-6-Ambit-social.pdf

http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum2015/documents/ANNEX-6-Ambit-social.pdf

19

Competències específiques de la matèria. Competència en la

dimensió temporal de l’experiència social humana. Competència en

la crítica a les fonts històriques. Competència social i cívica.

Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat,

Currículum batxillerat. Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Disponible a [Consulta 24/09/2019]:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0028/f29

89dc7-8a2c-4b2f-86e8-4d5929f43fd7/PUBL-curriculum_batxillerat.pdf

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0028/f2989dc7-8a2c-4b2f-86e8-4d5929f43fd7/PUBL-curriculum_batxillerat.pdf

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0028/f2989dc7-8a2c-4b2f-86e8-4d5929f43fd7/PUBL-curriculum_batxillerat.pdf

20

7. RECURSOS COMPLEMENTARIS

ACCIÓ. “Japó. La potència del sol naixent”, ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de

l’Empresa. Departament d’Empresa i Coneixement. Generalitat de Catalunya (2019).


https://www.accio.gencat.cat/ca/paisos/extrem-orient/japo/

ANC. “Préstec d’exposicions i documents”, Arxiu Nacional de Catalunya. Departament

de Cultura, Generalitat de Catalunya (2019). Disponible a [Consulta 24/09/2019]:

http://anc.gencat.cat/ca/Difusio/Prestec-dexposicions-i-documents/

ANC. “Exposicions”, Bloc Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Recursos

Didàctics. Arxiu Nacional de Catalunya, Departament de Cultura, Generalitat de

Catalunya. Disponible a [Consulta 24/09/2019]:

http://sdanc-recursos.blogspot.com/

CGJB. Consulado General del Japón en Barcelona (2014). Disponible a [Consulta

24/09/2019]:

https://www.barcelona.es.emb-japan.go.jp/itprtop_es/index.html

DAERIT. “Pla Japó del Govern de Catalunya, Pla Catalunya – Japó”, Departament

d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Generalitat de Catalunya

(26/09/2016). Disponible a [Consulta 24/09/2019]:

http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/afers-

globals/relacions_bilaterals/pla-catalunya-japo

HARMAN, Chris. Historia mundial del pueblo. Des de la Edad de Piedra hasta el nuevo

milenio. Barcelona: Editorial Akal (2013).

https://www.accio.gencat.cat/ca/paisos/extrem-orient/japo/

http://anc.gencat.cat/ca/Difusio/Prestec-dexposicions-i-documents/

http://sdanc-recursos.blogspot.com/

https://www.barcelona.es.emb-japan.go.jp/itprtop_es/index.html

http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/afers-globals/relacions_bilaterals/pla-catalunya-japo

http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/afers-globals/relacions_bilaterals/pla-catalunya-japo

21

MNAC. “Japonisme i altres exotismes”, Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019).


https://www.museunacional.cat/ca/i10-lascensio-de-lartista-modern

SMB. Saló del Manga de Barcelona. Ficomic (2019). Disponible a [Consulta

24/09/2019]:

https://www.manga-barcelona.com/esp/inicio.cfm

https://www.museunacional.cat/ca/i10-lascensio-de-lartista-modern

https://www.manga-barcelona.com/esp/inicio.cfm

22

ANNEX. MATERIAL DIDÀCTIC

23

JOC DE PARAULES

Quina frase s’amaga entre les fonts documentals?

__ 1

__ 2

__ 3

__ 4

__ 5

__ 6

__ 7

__ 8

__ 9

__ 10

__ 11

__ 12

__ 13

__ 14

Llistat de paraules:

1. ____________________________________

2. ____________________________________

3. ____________________________________

4. ____________________________________

5. ____________________________________

6. ____________________________________

7. ____________________________________

8. ____________________________________

9. ____________________________________

10. ____________________________________

11. ____________________________________

12. ____________________________________

13. ____________________________________

14. ____________________________________

ENIGMA A RESOLDRE: PODEM CONFIRMAR L’EXISTÈNCIA DE RELACIONS ENTRE CATALUNYA I EL JAPÓ?

TAULA COMPARATIVA

Font 1 Font 2 Font 3 Font 4 Font 5 Font 6 Font 7 Font 8 Font 9

IDENTIFICACIÓ

Títol

Cronologia

Autoria

Fons i arxiu

Tipus de document

DESCRIPCIÓ Descripció

Temàtica

ANÀLISI DE FIABILITAT I CONTEXT HISTÒRIC Context històric

Intencionalitat i

missatge

Personatges i

institucions

CONTRAST I CONCLUSIONS

Guia didàctica - dipdig.cultura.gencat.catdipdig.cultura.gencat.cat/anc/ancaula/candor... · Joc...

Documents

Transcript of Guia didàctica - dipdig.cultura.gencat.catdipdig.cultura.gencat.cat/anc/ancaula/candor... · Joc...