GRAU EN INFERMERIA - ESIM Curs 2014-2015 PLA DOCENT ASSIGNATURES: PRÀCTICUM … · 2018-12-18 ·...

1

GRAU EN INFERMERIA - ESIM CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA Curs 2014-2015 PLA DOCENT ASSIGNATURES: PRÀCTICUM CLÍNIC I i II DADES DESCRIPTIVES DE LA MATÈRIA Curs acadèmic: 2014-2015 Nom de la matèria: Practicum Clínic Nom de les assignatures: Practicum clínic I i Practicum clínic II Tipus de matèria/assignatures Obligatòria (Bloc clínic) Durada : Assignatures trimestrals Ubicació temporal : 1r i 2n trimestre de 3r curs Nombre de crèdits : 17 ECTS Calendari : 26/09/2014 - 4/12/2014 07/01/2015 – 6/02/2015 Coordinació : Professora titular: Magda González Soriano

[email protected]

Per a concertar dies de tutoria, cal contactar amb la professora corresponent mitjançant el correu electrònic.

2

ÍNDEX 1. Presentació 2. Competències generals, professionals i específiques

3. Quadre de Competències generals, professionals i específiques i resultats

d’aprenentatge 4. Continguts 5. Metodologia 6. Organització del pràcticum 7. Normativa 8. Avaluació del pràcticum 9. Bibliografia 10. Annexos

- Tallers de simulació clínica - Avaluació: instruments - Circuit en cas d’accident per punxada i accidents - Guies d’elaboració dels treballs: portafoli, memòria d’observació, diari

reflexiu - Avaluació del pràcticum per part de l’estudiant - Full d’assistència

1. PRESENTACIÓ Les assignatures Practicum són espais acadèmics de formació pràctica de caràcter pre-professional que esdevenen fonamentals per al bon desenvolupament de l’aprenentatge pràctic reflexiu i per a la construcció del saber, del saber fer i del saber ser infermer, dels mateixos contexts en que es produeix i pren sentit la praxi infermera. L’objectiu general de la matèria de Practicum Clínic és dur a terme l’aprenentatge pràctic de les cures infermeres a persones grans, des de la perspectiva gerontològica de l’atenció, en àmbits hospitalaris, comunitaris i sociosanitaris. Les dues assignatures que la composen ofereixen a l’estudiant les bases, els entorns, els recursos i les eines necessàries per a que aquest aprenentatge comprensiu i de descoberta es produeixi. Les pràctiques docents han de concebre's com un procés d'immersió en la cultura professional del tenir cura orientada a la consolidació d'una formació pràctica de qualitat per als alumnes i orientada per processos de reflexió i dinamització dels contextos en els quals es realitzen aquestes pràctiques.

3

2. COMPETÈNCIES A DESENVOLUPAR EN EL PRÀCTICUM CLÍNIC I i II 2.1. GENERALS G5. Comunicació oral i escrita en la seva llengua nativa. G8. Destreses de gestió de la informació G9. Resolució de problemes. G10. Presa de decisions. G 11. Habilitats crítiques i autocrítiques. G14. Habilitat per treballar en un equip interdisciplinari. G16. Reconeixement de la diversitat i la multiculturalitat. G19. Capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica. G22. Capacitat d'adaptació a noves situacions. G 23. Capacitat per a generar noves idees (creativitat). G24. Iniciativa. G 25. Coneixement de cultures i costums d’altres països. G26. Preocupació per la qualitat. G 27. Disseny i gestió de projectes. 2.2. PROFESSIONALS P1. Ser capaç, en l'àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables. P2. Planificar i prestar cures d'infermeria dirigides a les persones, família o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. P3. Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria. P4. Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural. P6. Basar les intervencions de la infermeria en l'evidència científica i en els mitjans disponibles. P7. Comprendre sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i socials, com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. P11. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys i fomentar l'educació per a la salut. P15. Treballar amb l'equip de professionals com a unitat bàsica en la qual s'estructuren de forma uni o multidisciplinària i interdisciplinària els professionals i altre personal de les organitzacions assistencials. P17. Realitzar les cures d'infermeria basant-se en l'atenció integral de salut, que suposa la cooperació multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial. 2.3. ESPECÍFIQUES E5. Utilització dels medicaments, avaluant els beneficis esperats i els riscos associats i /o efectes derivats de la seva administració i consum. E12. Establir una relació empàtica i respectuosa amb el pacient i família, d'acord amb la situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament. E13. Utilitzar estratègies i habilitats que permetin una comunicació efectiva amb pacients, famílies i grups socials així com l'expressió de les seves preocupacions i interessos.

4

E18. Aplicar el procés infermer per proporcionar i garantir el benestar la qualitat i seguretat a les persones ateses. E31. Analitzar les dades recollides en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seva avaluació. E32. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. E33. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. E34. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l'equip. E43. Ser capaç de proporcionar educació per a la salut als pares o cuidadors primaris. E52. Prestar cures, garantint el dret a la dignitat, privacitat, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i família. E53. Individualitzar la cura considerant l'edat, el gènere, les diferències culturals, el grup ètnic, les creences i valors.

5

3. QUADRE DE COMPETÈNCIES I RESULTATS D’APRENENTATGE

RELACIÓ ASSIGNATURES AMB LES SEVES COMPETÈNCIES I OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Assignatures Competències Generals

Compe-tències Professi

onals

Competèn-cies

Específiques OBJECTIUS D’APRENENTATGE

PRÀCTICUM CLÍNIC I i II (3.1 i 3.2) 5, 8, 9, 10,

11, 14, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27,

1, 2, 6, 7,11,15,17

5, 12, 13,18, 31, 32, 33,34,

43, 52, 53,

Transferir els coneixements teòrics i pràctics apresos a situacions de cures de les persones grans en tots els àmbits de cures. Desenvolupar el procés infermer en la cura de les persones en l'àmbit gerontològic, segons l'evidència científica i els mitjans disponibles. Desenvolupar els coneixements, les habilitats i les actituds que intervenen en les cures infermeres a persones en procés d'envelliment i mort, considerant el seu gènere i context cultural. Demostrar les capacitats d'observació, anàlisi crítica i autoaprenentatge en els processos gerontològics i pal·liatius en els diversos àmbits de cures. Mostrar les habilitats comunicatives, estimulatives i terapèutiques que requereixen les diverses situacions de cures. Desenvolupar habilitats de cooperació i de treball amb els diferents professionals que formen els equips interdisciplinaris.Actuar d'acord amb els principis ètics i normes legals que regulen la pràctica de la cura. Reconèixer els elements de la gestió de cures que intervenen en els diferents processos clínics. Reconèixer i aplicar els principis de qualitat assistencial en la pràctica clínica. Desenvolupar intervencions educatives que contribueixin a mantenir estils de vida saludables i a la millora de la qualitat de vida de les personemort. Construir nous coneixements sobre la cura des de la reflexió en l'acció i la reflexió sobre l'acció. Planificar i prestar cures orientades als resultats en salut, considerant les guies de pràctica clínica i avaluant el seu impDesenvolupar habilitats per garantir la seguretat i el benestar de les persones ateses.

6

4. CONTINGUTS • Procés infermer en la cura de les persones grans des d’una perspectiva

gerontològica. • Conceptes, habilitats i actituds que intervenen en les cures infermeres a persones

en procés d'envelliment. • L’observació, l'anàlisi crítica i l'autoaprenentatge en els processos gerontològics en

els diversos àmbits de cures. • Habilitats comunicatives, estimulatives i terapèutiques que requereixen les diverses

situacions de cures. • Habilitats de cooperació i de treball amb els diferents professionals que formen els

equips interdisciplinaris. • Principis ètics i legals que regulen la pràctica de la cura i els valors professionals

regulats pel codi deontològic d'infermeria. • Elements de la gestió de cures que intervenen en els processos clínics • Qualitat assistencial en la pràctica clínica: seguretat, mesures preventives. • Intervencions educatives que contribueixin a la millora de la qualitat de vida de les

persones en procés d'envelliment . • Construcció de nous coneixements i habilitats pel desenvolupament de la pràctica

reflexiva.. • Procés de cures infermeres a malalts ingressats (hospital, centre sociosanitari) per

diferents motius (intervencions quirúrgiques, malalties cròniques, neoplàsies, etc.). • Procés de cures infermeres a malalts o persones grans en el seu domicili o a la

consulta d’Atenció Primària • Fonaments teòrics d’anatomofisilògics, fisiopatològics, terapèutics, psicopatològics,

polítics sanitaris, així com els coneixements requerits per a la pràctica professional. 5. METODOLOGIA Les principals estratègies educatives en el Practicum Clínic I i II es concreten en: • Les pràctiques clíniques

Les estades clíniques combinen espais pràctics en escenaris reals amb espais de reflexió i treball individual i grupal, planificats i orientats sempre en funció del contingut de les experiències pràctiques i objectius del programa que obligatòriament requereixen de l’assistència i treball dels estudiants.

• Portafoli de l’estudiant

La principal estratègia d’ensenyament-aprenentatge del Pràcticum clínic es concreta en el Portafoli per tal d’involucrar els estudiants amb el contingut de l'aprenentatge, promoure les habilitats de la reflexió i l'autoavaluació, afavorint els processos d'autonomia i de motivació. Tanmateix contribueix al desenvolupament del pensament crític i reflexiu, així com a l'adquisició d'habilitats cognitives i socials de l'estudiant i on professor i alumne comparteixen, des del principi, objectius i criteris d'avaluació. El portafoli de l'estudiant respon a dos aspectes essencials del procés d'ensenyament-aprenentatge; d'una banda, implica tota una metodologia de treball i d'estratègies didàctiques en la interacció entre docent i discent; i, d'altra banda, és un mètode d'avaluació que permet unir i coordinar un conjunt d'evidències per emetre una valoració el més ajustada a la realitat, difícil d'adquirir amb instruments d'avaluació que aporten una visió fragmentada de l’aprenentatge.

7

L’avaluació formativa com a part del portafoli s’expressarà mitjançant matrius de valoració, o rúbriques, per tal de qualificar el treball de l'estudiant especialment de les tasques complexes, imprecises i subjectives. La rúbrica pot definir-se com un conjunt de criteris específics que permeten valorar els aprenentatges, els coneixements i les competències aconseguides per l'estudiant. La rúbrica de valoració servirà per esbrinar com està aprenent l'alumne, considerant-se així com una eina d'avaluació formativa. • Tutories grupals

La docència i el seguiment del Pràcticum Clínic es farà mitjançant tutories grupals setmanals durant el període de pràcticum, on es treballarà la reflexió sobre les experiències dels estudiants als centres i els coneixements adquirits. La metodologia serà participativa i experimental i basada en l’estudi de casos pràctics i en debats. S’abordaran i avaluaran la justificació i fonamentació científica i pràctica de les intervencions de cures que es facin al centre. Es fomentarà l’autonomia cognitiva dels alumnes, la necessitat de contextualitzar l’exercici de la professió infermera i la capacitat de prendre decisions. També es tractarà el xoc de realitat que provoquen les pràctiques, per tal d’ajudar l’estudiant en l’exercici professional del tenir cura. Es tracta d’un context de formació que permet a l’estudiant gaudir i aprendre de la pròpia experiència i de la dels seus companys.

• Simulació

Entre el Pràcticum Clínic I i II, es recrearan diferents situacions clíniques de manera simulada i en diferents àmbits de cures d’atenció, i es treballaran en grups petits. Requereix un treball previ per part de l’estudiant.

• Acció tutorial El seguiment individualitzat de l’alumnat es realitzarà gràcies a la coordinació dels equips de tutoria. Cada estudiant té un tutor amb qui assisteix a sessions sistemàtiques i personalitzades per tal d’individualitzar l’acció docent i dur a terme l’avaluació formativa. També es faran tutories grupals.

AVALUACIÓ Activitat Formativa

Propòsit Realització

Procés d’aprenentatge “Portafoli”

Què s’avalua

Com s’avalua

Qui avalua

Pràctiques preprofessionals

Pràctica reflexiva: Reflexió en, des de i sobre l’acció Adquisició de competències específiques/genèri-ques (capacitació professional)

� Diari reflexiu d’aprenentatge

� Cerca i estudi d’evidències científiques.

� Transferència de coneixements

� Inferència de coneixements infermers

Competències específiques i Competències genèriques (coneixements, habilitats i actituds)

Rubrica: Desenvolupament i contingut del Portafoli. Guies d’Observació de la pràctica preprofessio-nal. Diari reflexiu aprenentatge. Informe qualitatiu

� Estudiant: Autoavaluació

� Tutor/a i Infermer/a

8




Què s’avalua

Com s’avalua

Qui avalua

Pràctiques de simulació

Aprenentatge de coneixements i destreses a partir de la resolució de situacions, mitjançant l’acció i la relació en entorns de cures simulats. Augmentar la seguretat en un mateix en situacions complexes, reduint els efectes perjudicials de l’estrès. Reproduir una situació real en la qual puguin realitzar-se assajos i aprendre’s les destreses més usuals requerides per a la pràctica professional.

� Habilitats clíniques : comprensió dels fonaments científics

� Valoració i comprensió integral de la situació de cures

� Fonamentació i desenvolupament de la presa de decisions clíniques

� Adaptació terapèutica de l’entorn de cures.

� Fonamentació i disseny dels plans i intervencions infermeres

� Utilització del lèxic infermer

� Adopció de models i sistemes de qualitat

Competències específiques i Competències genèriques (coneixements, habilitats i actituds)

Rubrica: Desenvolupament i contingut del Portafoli. Guies d’Obser-vació de la pràctica preprofessional. Avaluació dels coneixe-ments i habilitats assolides (examen escrit i pràctic del nivell de competència) Diari reflexiu aprenentatge.


� Tutor i

Professor

Tutories individuals i grupals

Orientar el procés formatiu de l’estudiant. Individualitzar la formació

� Desenvolupa-ment de la capacitat per a establir sistema-ticament objec-tius d’autoapre-nentatge

� Desenvolupa-ment d’actituds i habilitats d’autoavaluació.

Competèn-cies genèri-ques (apre-nentatge permanent : LLL)

Rubrica: Informe qualitatiu de seguiment Diari reflexiu d’aprenen-tatge


� Tutor

9




Què s’avalua

Com s’avalua

Qui avalua

Memòries pràcticum d’observació (P. Clínic I)

induir a l'observació crítica i a la pràctica reflexiva.

� Coneixement i habilitats de recerca de la pràctica

� Evidència practica i científica: criteris de rigor

� Capacitat d’anàlisi, síntesi i crítica

� Desenvolupament de capacitats de comunicació oral i escrita en l’àmbit acadèmic

� Utilització adient del lèxic professional i científic

Competèn-cies especí-fiques i Competèn-cies genèriques (coneixements, habilitats i actituds)

Rubrica: Elaboració de la memòria. Grau de qualitat i idoneitat del treball realitzat


� Tutor i

Professor

10

6. ORGANITZACIÓ DEL PRÀCTICUM

6.1 Tallers d’habilitats clíniques. Veure annexos*

6.1.1 TP 1. Simulació malalt ingressat per intervenció quirúrgica . Prof. Magda González

6.1.2 TP 2. Simulació cas hemovigilància i hemoteràpia. Prof. Maria Saurina 6.1.3 TP3. Simulació malalt a domicili. Prof. Antonia Raya 6.1.4 TP 4. Prof. Ramon Pedrosa, ERCP bàsica

* abans de l’inici dels tallers, es penjaran a intr anet la planificació dels mateixos, els casos, les lectures prèvies, i l’aval uació.

6.2 Períodes

- Pràcticum Clínic I : del 29 de setembre al 31 d’octubre de 2014, 5 setmanes. - Pràcticum Clínic II : del 7 de gener al 6 de febrer de 2015, 5 setmanes. Lliurament de treballs a les tutores:

- Pràcticum Clínic I, 7 de novembre 2014, fins a les 14 hores - Pràcticum Clínic II, 13 de febrer 2015, fins a les 14 hores

6.3 Relació de centres, adreces i tutors acadèmics: ADRECES CENTRES PRÀCTICUM CLÍNIC I TUTORS/ES ABS RAVAL SUD i DRASSANES Av. Drassanes, 19. Tel. 933293912, 933294495 Tutores acadèmiques: Lola Bardallo [email protected] Montse López [email protected] Horari: 9-15 i 14-20h, i horari lliscant Unitat de Medicina Tropical Salut Internacional Dra ssanes Av. Drassanes, 19. Tutora acadèmica, Magda González [email protected] Horari: 9-15 i 14-20h, i horari lliscant ABS RAVAL NORD c. Torres Amat,8. Tutora acadèmica: Nuria Villanueva [email protected] Horari: 9-15 i 14-20h, i horari lliscant CAP BARCELONETA Pg. Marítim, 27. Tutor acadèmic: Jesús Moreno [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant CAP LARRARD Trav. De Dalt, 79. Tutora acadèmica: Teresa Vives [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant

11

CAP VILA OLÍMPICA C. Joan Miró, 17. Tel. 932213785 Tutora acadèmica: Teresa Vives [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h EAP POBLENOU Tutora acadèmica, Olga Ortega [email protected] Antonia Raya [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant EAP RAMON TURRÓ

Tutora acadèmica, Olga Ortega [email protected] Magda González [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant

EAP GRANOLLERS CENTRE c. del Museu, 19 Tutora acadèmica: Olga Ortega [email protected] Anna Cortés [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant

EAP GRANOLLERS-4 (Sant Miquel) c. Francesc Macià, sn. Tutora acadèmica: Olga Ortega [email protected] Anna Cortés [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant

EAP EL PUJOL I CAPSADA (El Prat de Llobregat) c. riu Anoia, 19. Tel. 934791670 Tutora acadèmica: Teresa Vives [email protected] Horari: 8-15h i 14-20h, horari lliscant EL CARME BSA (BADALONA SERVEIS ASSISTENCIALS) Camí de Sant Jeroni de la Murtra, 60. Tel. 935074710 Tutora acadèmica: Olga Ortega [email protected] Horari: HOSPITAL DEL MAR Pg. Marítim, 25. Tel. 932483000 Tutores acadèmiques: Teresa Vives [email protected] Mercè Forner [email protected] Carmen Rodríguez, [email protected] Roser Terradas [email protected] Horari: 7,30 a 14,45h, i 14,30-21,45h. HOSPITAL DE L’ESPERANÇA St. Josep de la Montanya, 12. Tel.933674100 Tutores acadèmiques: Roser Terradas [email protected] Magda González [email protected] Horari: 7,30 a 14,45h, i 14,30-21,45h.

12

HOSPITAL DE BARCELONA Av. Diagonal, 660. Tel. 932542400 Tutora acadèmica, Magda González [email protected] Horari: 7 NORMATIVA

- L’assistència i puntualitat són obligatoris durant totes les activitats de pràcticum. Les absències i/o els retards justificats s’hauran de comunicar a la infermera i a la tutora.

- L’horari durant el pràcticum és el del centre. - Els plaços d’entrega de treballs (diaris, PAI, memòries) s’han de complir tal

com està marcat en cadascun d’ells o segons determini la tutora o la professora responsable. La entrega de treballs fora de plaç sense causa justificada implica no aprovar el pràcticum.

- Els treballs es lliuraran directament en ma a la professora responsable o a la tutora, o si no és possible, a la secretaria de l’escola

- S’ha de portar l’uniforme de l’Escola. - S’ha de portar la identificació personal d’estudiant en pràctiques, facilitada

per l’Escola, en lloc visible. - No es pot portar el telèfon mòbil connectat durant l’estada al centre. - L’estudiant complirà les normatives internes de cada centre.

8. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ L’avaluació de les competències s’obtindrà de la ponderació de les diferents activitats d’aprenentatge de l’alumne, sempre i quan s’assoleixin els nivells mínims d’aprenentage establert en cadascuna de les activitats establertes. Tipus d’avaluació

- Avaluació Inicial (de l’aprenentatge previ)

La realitzaràn la professora responsable del pràcticum juntament amb l’estudiant, mitjançant el compliment d’un qüestionari i una entrevista , i tenint en compte l’expedient de l’alumne i l’assoliment d’objectius en pràcticums previs.

- Avaluació Formativa (del procés d’aprenentatge) L’alumne, la infermera, la tutora i la professora responsable valoraran conjuntament i de manera continuada la evolució de l’estudiant en relació a actituds, coneixements apresos, habilitats, relació amb l’ equip, procés d’atenció d’infermeria, dificultats si en té, entre d’altres.

- Avaluació Formativa i Sumativa (del procés i resultats d’aprenentatge assolits)

L’alumne, la infermera, la tutora i la professora responsable valoraran si l’estudiant ha assolit els objectius esperats, tal com està recollit en l’instrument d’avaluació. En cas de no aprovar un dels pràcticums (I o II), h i haurà l’opció de recuperar un dels períodes o algun dels treballs en el mes de ju liol. Els objectius, les condicions, etc., es decidiran en cas necessari, in dividualment, segons les necessitats de l’estudiant.

13

PRÀCTICUM CLÍNICCurs 2014-2015

AVALUACIÓ FINALDELS

APRENENTATGESDE L’ESTUDIANT

JUDICI:• Aprenentatge de les competències clíniques• Evolució de l’aprenentatge• Elaboració dels projectes d’aprenentatge i del

diari reflexiu• Activitats d’estudi• Estratègies d’autoaprenentatge

• DECISIONS:Propostes finals: millorar determinats aspectes,continuar amb el mateix nivell

• Elaboració i desenvolupament del Pla de Cures• Avaluació de coneixements i habilitats• Avaluació de coneixements, habilitats i actituds

(INFERMERA)

• Desenvolupament i contingutr del portafoli •Memòria d’observació o Intervenció (PROFESSORA)

50

%

20 %

30 %

AVALUACIÓ CAPACITATS PREPROFESSIONALS

(PRÀCTICA CLÍNICA)

INFORME DELTUTOR/A:

Avaluació del Procés d’aprenentatge

TREBALLDE PORTAFOLI

DE L´ESTUDIANT

14

BIBLIOGRAFÍA

- García MV, Rodríguez C, Toronjo AM. Enfermería del anciano. 2ª ed. Madrid-Valencia: Difusión Avances de Enfermería; 2003. Hi ha actualització d’alguns temes en format electrònic.

- Sánchez Moreno y cols. Enfermería comunitaria 3. Madrid, Mc Graw-Hill

Interamericana, 2000

- Mazarrasa y cols. Salud Pública y Enfermería comunitaria, vol. I, II y III. Madrid, McGraww-Hill Interamericana, 2000

- Jaffe, M. Enfermería en Atención domiciliaria. Valoración y planes de

cuidados. Harcourt Brace, 1998

- Alfaro-Lefreve, R. Aplicación del proceso enfermero. Fomentar el cuidado en colaboración. Barcelona, Masson, 2003

- NANDA Internacional. Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación

2012-2014. Madrid: Elsevier; 2012. - Moorhead, S et al. Clasificación de resultados de Enfermería (NOC). 4ª

edición. Madrid :Elsevier Mosby, 2008

- Bulechk, GM. et al.Clasificación de intervenciones de Enfermería (NIC). 5ª edición. Madrid :Elsevier Mosby, 2008

- Johnson, M. et al. Interrelaciones NANDA; NOC y NIC. 2ª ed.

Madrid :Elsevier Mosby, 2007 - Johnson M et al. Vínculos de NOC y NIC a NANDA y diagnósticos médicos:

soporte para el razonamiento crítico y la calidad de los cuidados. 3ª ed. Barcelona: Elsevier; 2012.

- Brunner y Suddarth. Enfermería Médicoquirúrgica. México: McGraw-Hill

Interamericana, 2005

- Borrell i Carrió, F. Entrevista clínica: manual de estrategias prácticas. Barcelona: Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, 2004

- Elaboració treballs acadèmics. UPF/ biblioteca i TIC / Com elaborar un

treball acadèmic

- Farreras Rozman, Medicina Interna. 14ª ed. Harcourt; 2009.

- Kozier, B. Fundamentos de enfermería. 8ª ed. Madrid: Prentice Hall; 2008.

- Medina Castellano, C.D. Etica y Legislación. Madrid: D.A.E. , 2000. - Pla de Salut de Catalunya 2007-10. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament de Sanitat i Seguretat Social; 2007. També en versió electrònica: http://www.gencat.net/sanitat/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/doc5216.html

15

- Pàgines electròniques d’interès:

- http://www.gencat.net/ics/professionals - http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ - http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/index.htm] - www.cdc.gov/spanish/ - www.who.int/es/

9. ANNEXOS

- Tallers de simulació clínica i classes teòric-pràctiques (TP) - Avaluació: instruments - Circuit en cas d’accident per punxada i accidents - Guies d’elaboració dels treballs: portafoli, memòria d’observació, diari

reflexiu - Avaluació del pràcticum per part de l’estudiant - Full d’assistència

10.1. Tallers de simulació clínica i classes teòric -pràctiques (TP) Els tallers són comuns als dos practicums i es faran entre el Practicum Clínic I i el II. Requeriran lectures prèvies per part dels estudiants, i s’avaluaran amb un examen teòric i pràctic, en el període d’exàmens de desembre.

Tallers d’habilitats clíniques* TP 1. Simulació malalt ingressat per intervenció quirúrgica . Prof. Magda González TP 2. Simulació cas hemovigilància i hemoteràpia. Prof. Maria Saurina TP3. Simulació malalt a domicili. Prof. Antonia Raya TP 4. ERCP bàsica. Prof. Ramon Pedrosa

* abans de l’inici de l’assignatura, es penjaran a la intranet la planificació dels tallers, els casos, les lectures prèvies, i l’ avaluació.

10.2. Instruments d’avaluació (en arxiu adjunt)

16

Avaluació del Pràcticum Clínic Avaluació inicial (qüestionari, entrevista i expedient acadèmic), avaluació del procés d’aprenentatge i avaluació final . L’estudiant realitzarà un portafoli , en el que hi haurà: 1. Autoavaluació: l’alumne escriurà un diari en el que hi farà constar:

- revisió de l’assoliment dels objectius setmanalment

- dificultats en l’aprenentatge, propòsits…

- reflexió sobre les experiències viscudes

- veure Annex “Guies d’elaboració de les memòries i el diari reflexiu”

2. L’alumne elaborarà una memòria d’observació (Pr àcticum Clínic I): - en grup - exposició oral de l’àmbit de pràctiques (ABS, CAP, hospital, població de referència,

necessitats de la mateixa, organigrama del centre,...)

- veure Annex “Guies d’elaboració de les memòries i el diari reflexiu”

L’avaluació de l’alumne realitzada per la infermera contempla els aspectes relatius a coneixements, habilitats i actituts. Avaluació simulacions i tallers. Examen teòric-pràc tic

Veure instruments d’avaluació

PER TAL D’APROVAR L’ASSIGNATURA, L’ALUMNE HAURÀ D’HAVER APROVAT CADASCUNA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS DESCRITES i HAVER ENTREGAT ELS TREBALLS EN ELS PLAÇOS DETERMINATS L’avaluació final de l’assignatura es farà mitjançant un feedback en el que estaran

l’estudiant i la tutora.

17

10.3. Circuit en cas d’accident per punxada i accidents Telèfon Servei Prevenció del ParcdeSalutMar : 93248 3066 o 932483067 Cal comunicar-ho també a l’Escola i a la vostra tut ora.

19

10.4. Guies d’elaboració dels treballs: portafoli, memòr ies d’observació i d’intervenció, PAI, diari reflexiu

10.4.1. Portafoli PORTAFOLI DE L’ESTUDIANT EN EL PRÀCTICUM CLÍNIC

- El portafoli és un instrument d’autoaprenentatge reflexiu - És la colecció de materials seleccionats amb la intenció de recollir i

evidenciar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar-hi i avaluar-lo

- La funció de l’avaluació és la millora de l’aprenentatge de l’estudiant

- El portafoli implica: bidireccionalitat i responsabilitat per part de l’estudiant

- Objectius del portafoli:

- L’estudiant organitzarà la seva trajectòria de formació teórica i pràctica, de forma individualitzada

- Desenvoluparà habilitats d’organització i estructuració de la informació - Disposarà d’un espai on guardar els seus materials de formació

- Al llarg del pràcticum, l’alumne el.laborarà una carpeta en la que inclourà

els següents continguts:

- Index - Objectius del seu aprenentatge - Diari reflexiu - Registre de les tutories - Memòries (observació i/o intervenció) - Procés d’atenció d’infermeria - Registre de les activitats realitzades - Full de signatures - Registre de les sessions - Exemples autèntics d’aprenentatge (opcional) - Reflexió i autoavaluació de l’alumne - Registre setmanal de les hores setmanals de treball de l’alumne - Opcionalment, cada estudiant pot afegir el que cregui convenient:

glossari específic de terminologia de l’assignatura, apunts, material bibliogàfic consultat, etc.

- L’estudiant, durant el pràcticum, tindrà el portafoli al dia. Hi inclourà tots

aquells documents, apunts, informació que vagi utilitzant durant el pràcticum. El presentarà al tutor acadèmic responsable quan li demanin. Al final del pràcticum l’entregarà i després li serà retornat. S’entregarà en paper i en CD.

- El tutor orientarà l’alumne en l’elaboració del portafoli. En les tutories

setmanals farà el seguiment del mateix. L’avaluaran al final del pràcticum el tutor i la professora responsable.

20

10.4.2. MEMÒRIES DEL PRÀCTICUM CLÍNIC (Centres d’Atenció P rimària i Hospitals)

Nom alumne / grup d’alumnes………………………………………………… Centre……………………………………………………………………………. Tutor………………………………………… Memòria d’observació (pract. Clínic I, en grup)

• Índex (ordre, conté tots els punts) …… • Introducció /justificació …………………………… • Cos del treball: descripció del centre, descripció de la població,

resum protocols i programes, registres, organigrama, professionals, … • Bibliografia emprada …………………………………………………… • Llenguatge (clar, entenedor) ……………………………………………………

S’exposarà oralment la 4ª setmana a les tutores i professora 10.4.3. Procés d’Atenció d’Infermeria a un malalt (PAI). C ontinguts. - Valoració (Henderson o Gordon, depenent del centre)

- Ecograma i genograma

- model Area

- revisió fisiopatològica de la/les malalties del malalt

- diagnòstics infermers: formulació correcta dels D.I., seguint la taxonomia de la

NANDA

- criteris d’avaluació/ de resultats, utilitzant la taxonomia NOC, indicadors i temps

- planificació, priorització, execució i registre de les intervencions i activitats,

utilitzant la taxonomia NIC

- avaluació d’objectius i les intervencions infermeres

- conclusions

10.4.4. Diari reflexiu El diari és un sistema de comunicació individual i bidireccional de l’estudiant cap al professor, on explica l’evolució del seu aprenentatge de forma subjectiva i semi-confidencial (exclusivament pel professor/s) en el que aquest pot respondre també per escrit. L’escriptura del diari és un procés dialèctic, és dir una conversa amb un mateix i la

situació. És un sistema pedagògic que permet provocar un ensenyament-aprenentatge

reflexiu, per tant constitueix un component important en la formació ja que permet la

connexió entre l’escriptura, el pensament reflexiu i l’aprenentatge. Així doncs, el diari

ens permet escriure les sensacions, les emocions i els sentiments que ens generen les

21

experiències derivades de les pràctiques clíniques, les relacions amb els companys

infermers i l’estil de treball de l’equip de salut on s’integra.

El propòsit del diari reflexiu és fer arribar al professor i al professor-tutor la informació

del treball que s’està realitzant en el centre de pràctiques i permetre avaluar si els

objectius del Pràcticum s’estan assolint i comparar els seus comentaris amb els que es

reben del tutor i dels altres professionals.

Els diaris s’engloben en el paradigma “d’escriure per a reflexionar” que es fonamenta

en els següents principis :

-Permet accedir al coneixement professional de una manera profunda, comprensiva i

significativa (oposada a l’aprenentatge memorístic), a través d’un procés de reflexió.

-Les habilitats d’escriptura potencien les habilitats de pensament.

-Es desenvolupen comprensions profundes com un procés de construcció de

significats.

-El procés de diàleg amb un mateix i amb altres genera habilitats de pensament

d’ordre superior (que inclou habilitats cognitives, lògiques, socials i actitudinals del

pensament)

La naturalesa interactiva del procés d’escriptura d’un diari permet als estudiants

reflexionar i respondre a les seves pròpies inquietuts i confrontar-se amb el seu propi

pensament.

INSTRUCCIONS GENERALS PER A L’ELABORACIÓ DEL DIARI REFLEXIU.- Com a document pedagògic, el diari ha de tenir una estructura acadèmica en la que

han de constar la introducció, el cos i les conclusions.

El diari requereix un llenguatge formal, sintètic, clar i específic de la professió.

INSTRUCCIONS GENERALS PER A L’ELABORACIÓ DEL DIARI REFLEXIU.- Com a document pedagògic, el diari ha de tenir una estructura acadèmica en la que

han de constar la introducció, el cos i les conclusions.

El diari requereix un llenguatge formal, sintètic, clar i específic de la professió.

El diari s’ha d’iniciar el primer dia del PRACTICUM.

El diari ha de recollir la “conversa” entre la persona que el realitza, els continguts i les

situacions que hi ha al voltant d’aquestes. Es tracta de realitzar una descripció

analítica i reflexionada de les idees, suggeriments, sentiments i sensacions que han

suscitat la lectura dels materials, protocols, la dinàmica dels grups, aula, Unitat, es a

dir el context social en el que l’alumne es mou i que ha de saber relacionar amb els

coneixements previs.

Es important també incorporar al diari les reflexions, idees i conceptes que es generen

al llarg dels debats de l’assignatura, resultants de la interacció entre les activitats

personals d’estudi i lectura i les activitats grupals de debat i contrast conceptual.

22

La periodicitat de la redacció és diària tal com indica el seu nom.

DINÀMICA DEL TREBALL

1r. Setmanalment, els tutors sol·licitaran als estudiants l’entrega del diari per a valorar

conjuntament el seu contingut. Es demanarà que analitzin i reflexionin sobre les

primeres anotacions dels seus diaris, descriguin com les percepcions d’una situació

han canviat des de les primeres narracions.

La reflexió s’aprofundeix si s’adonen de com les noves experiències adquirides han

modificat la seva perspectiva anterior sobre una mateixa situació. Per tant el

seguiment periòdic permet al tutor avaluar la presa de consciència i la progressió de

l’aprenentatge en relació als objectius previstos.

2n. Els diaris de tot el període s’entregaran a la Professora-Tutora de cada estudiant

una setmana després d’haver finalitzat l’estada del Pràcticum.

10.5. Avaluació del pràcticum per part de l’estudiant S’inclou a la Guia d’instruments d’avaluació

23

10.6. FULL D’ASSISTÈNCIA PRÀCTICUM CLÍNIC, 2014-2015 Estudiant: Centre: Servei: Del …. al … de 2014/15

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

Hora d’entrada: Hora sortida:

























GRAU EN INFERMERIA - ESIM Curs 2014-2015 PLA DOCENT ASSIGNATURES: PRÀCTICUM … · 2018-12-18 ·...

Documents

Transcript of GRAU EN INFERMERIA - ESIM Curs 2014-2015 PLA DOCENT ASSIGNATURES: PRÀCTICUM … · 2018-12-18 ·...