GIMNÀSTICA RÍTMICA

♥

• Història de la Gimnàstica Rítmica

• Elements utilitzats en aquest esport (aparells)

• Bases de la Gimnàstica Rítmica

Peculiaritats tècniques

Execució

• Penalització

•Polèmiques

•Biografia de la meva gimnasta preferida

La Gimnàstica Rítmica és un esport que va sorgir a finals de l’any 1950.

En aquest esport, només per a dones, la disciplina es caracteritza per l’ús de

diferents aparells com la corda, el cèrcol, la cinta, la pilota i les maces que

acompanyen amb la música.

Els campionats del món es van celebrar per primera vegada l’any 1963, i

Aquest esport va ser afegit com una disciplina olímpica l’any 1984. A mesura

Que passa el temps, la gimnàstica rítmica ha anat canviant molt i cada

Vegada està resultant més agradable al públic.

Lory Fung, va ser la primera campiona mundial en modalitat d’individual.

Però en la modalitat de conjunts, Espanya va ser admesa al primer lloc del

Pòdium, a Atlanta’96

Avui dia, és un dels esports més practicats entre les nenes i adolescents.

A les coreografies, normalment, s’hi solen acompanyar amb aparells o simplement manslliures. N’hi ha 5 tipus:

Corda: Està feta d’un material sintètic. La llargada de la corda ha de ser d’acord amb lamesura de la gimnasta, la mesura es fa des dels peus fins a les espatlles, doblegada per

la meitat. Als extrems hi ha uns nusos, que serveixen per sostenir be la corda. La sevaexecució pot ser a corda tensa o solta, amb una de les dos mans o sense canvi de mà.

Amb ella s’hi pot fer tot tipus de salts, escapades, llançaments, girs, etc.

Cinta: Està feta d’un material no emmidonat (tela). La seva llargada sol ser d’uns 6m, alextrem té una vareta amb la es fa el maneig del aparell. Aquest aparell és un dels més

elegants i bonics que hi ha, ja que la seva funció és crear imatges i formes de tot tipus.

Les figures de diferents mides són executades en variacions rítmiques. L’extrem de lacinta ha d’estar tota l’execució de l’exercici en moviment

Cèrcol: Està fet de plàstic rígid. Té un diàmetre d’uns 80 a 90 cm, i el seu pes és per lomenys d’uns 300g. Pot ser llis o es pot folrar amb tires de colors brillants, sempre que hidestaqui prou, així crea més impressió. L’execució del cèrcol requereix tindre bona

coordinació i canvis de moviment. Amb ell s’hi pot fer: girs, llançaments, rodaments, salts,equilibris, retrocessos i ones.

Maces: Estan fetes de plàstic, però antigament de fusta. Mesuren uns 4-5 dm, des d’un extrem al altre, per lo menys pesen uns 150g. Aquest aparell és diferent als altres, és a

dir, s’hi executa diferent. Amb elles es pot fer molinets, llançaments, voltes, i tantes figures asimètriques com siguin possibles. Les maces son especialment apropiades per gimnastes ambidextres. Un grup corporal obligatori són els equilibris.

Pilota: Està feta de goma, amb un diàmetre de 18 a 20 cm i amb un pes de 400 g.

En les competicions no s’accepta pilotes amb dibuixos, només dibuixos geomètrics. No està permès agafar-la amb força, si no que s’ha d’agafar amb el palmell de la mà. La seva

execució és: rebots, girs, llançaments, rodaments, recepció amb els braços, cames, figures en forma de 8, etc. El grup corporal obligatori és la flexibilitat, les ones i rodaments sobre el cos.

Aquest esport pot ser practicat individualment, en conjunt de 5-6 gimnastes, de 3gimnastes o realitzar un doble.

En quant als conjunts , podem dir que la durada de la música és de 2 minuts i mig, majorque la d’un individual que és d’un minut i mig. Les gimnastes poden portar les 5 el

mateix aparell o 3 amb el mateix i 2 amb diferent.

Peculiaritats tècniques:

Iniciació amb postures de relaxament

Suavitat de l'exercici i continuïtat de l'acció

Participació d'àmplies zones musculars

Perfecció dels moviments

Execució a ritme, segons un tema musical

Desplaçaments freqüents passant per tots els punts de la pista

Inclusió de cada exercici en el conjunt

Execució:

Hi ha elements indispensables com: llançaments, desplaçaments, girs, retencions, treball enel tapís, etc. Es requereix molta tècnica.

Es penalitza la sortida dels dos peus fora de la zona delimitada per a l'execució (anomenada tapís). El mateix passa si l’aparell és el que es surt de l'àrea.

L’aparell ha d'estar sempre en moviment.

L'esquema ha de finalitzar en el moment exacte en que acaba la música amb què es va acompanyar l'execució.

El grau de dificultat s'ha de presentar a l’aparell, o bé en els moviments de la

gimnasta, però sempre ha d'existir.

Els passos no rítmics dins el tapís.

Utilitzar les mans en algunes coses en què no està permesa.

Anar a peu pla per la pista.

Per part de la vestimenta, s’hi utilitzen uns mallots. Estan fets a mà d’una modista, i els lluentons i pedreria ficat també a mà. El preu aproximat sol ser d’uns 150€ a 200€ o més, depèn el preu per cm de la tela utilitzada. Aquí us mostro uns dels meus mallots: la primera fotografia va ser el primer mallot en adquirir (90€), que el vaig utilitzar a la categoria d’individual aleví; i la segona fotografia és el mallot de la passada

temporada 08-09 en categoria de conjunts infantil de 5 cèrcols. Amb aquest vam quedar campiones de Catalunya a la nostra categoria!

I finalment, als peus portem unes puntes que recobreixen només els dits del peu.

No es pot portar roba interior sota del mallot.

Durant molt temps la gimnàstica rítmica d'elit ha estat envoltada de

polèmiques per l'anorèxia que algunes gimnastes han patit i

pateixen i per l'exigent disciplina. A Espanya, després de les

olimpíades de 1996, una de les gimnastes de la categoria de

conjunts, Maria Pardo, va acusar a la llavors entrenadora Emilia

Boneva d'imposar una dura disciplina. Una mica més d'un any

després, una altra de les gimnastes de l'equip, Tania Lamarca, va

ser exclosa d'ell per tot 2 kg més del pes que li exigien, com explica

en el seu llibre Llàgrimes Per Una Medalla. Des de llavors bastants

gimnastes de l'equip han estat expulsades del mateix per raons

similars tot i que la polèmica no ha estat tan elevada en no existir

dues denúncies pel mig. En altres països les denúncies han estat i

són molt més freqüents.

Biografia:

Després dels passats Jocs de Pequín, i després de portar practicant gimnàstica des dels 7 anys, Almudena Cid es va retirar i pot presumir d'haver estat l'única gimnasta en el món que ha disputat quatre finals olímpiques consecutives: Atlanta '96, Sydney 2000; Atenes 2004 i Pequín 2008. Vuit vegades campiona d'Espanya absoluta, més de 80 vegades internacional, finalista 8 mundials i 10 europeus i medalla de bronze de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu, Almudena té mèrits suficients per ser considerada com una de les més destacables esportistes espanyoles de tots els temps.

Però aquesta victoriana que encara no arriba a la trentena és un as en totes les facetes de l'esport ... La classe amb què completava sempre els seus exercicis li va fer posseïdora del Premi Longines a l'elegància en el campionat del món de Budapest 2003 i la seva gràcia natural, digna receptora del Trofeu a la simpatia i l'elegància en el Torneig Internacional Copa d'Opale a Calais (França) aquest mateix any.

A més, Almudena Cid s'ha atrevit a pujar a la passarel.la de la mà de Francis Montesinos (a la cloenda de la Pasarela Cibeles), així com de la de Dolores Cortés en vestit de bany i de la de Raimon Bundó vestida de núvia, ambdues a l'antiga Passarel Gaudí. I és que físic no li falta ... Per això ha estat portada de diferents publicacions, com Elle, Sport Life, Free Style, Woman, Marie Claire o Man, i escollida l'esportista femenina més atractiva per als usuaris de hoysport.com.

Almudena és una apassionada de la moda i és ella mateixa qui dissenya els seus propis mallots i fins i personalitza les seves cintes, a més de cursar estudis a l'Escola Superior de Disseny ESDI. Per això, no és estrany que, des de fa temps, sigui una de les imatges de Nike Woman. En televisió, l'hem pogut veure fent cameos en sèries com "Un Pas Endavant", o participant, i guanyant, el concurs "Desafiament sota zero".

Aficionada a Internet, on compta amb una completa pàgina web, un perfil personal en msn space i apareix a la Viquipèdia, es declara addicta al menjar italiana i la xocolata blanc. Ah, i abans de sortir al tapís, sempre es ficava en "la seva bombolla", com ella mateixa declara, i només es permetia sortir-ne quan acabava l'exercici i escoltava els aplaudiments del públic.

Després d'abandonar la seva carrera professional, l'hem pogut veure fent una exhibició en el 25 Aniversari del Club Ariznoa.