ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas...

28
ArAntzA TURISMO GIDA | GUIA TURÍSTICA

Transcript of ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas...

Page 1: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

ArAntzATURISMO GIDA | GUIA TURÍSTICA

Page 2: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

AURKIBIDEA INDICE

Ongi etorri! 3 ¡Bienvenid@s!

Herriguneko bisita 4-8 Visita al casco urbano

Arantza-Meaka-Larrainenborda ibilbidea 9 Itinerario Arantza-Meaka-LarrainenbordaArantza-Arruzpi-Putzubeltz ibilbidea 10 Itinerario Arantza-Arruzpi-Putzubeltz

Iturrien ibilbidea 11 Itinerario de las fuentes

“Izu-Artikutza” P.R. ibilbidea 12-13 Itinerario P.R. “Izu-Artikutza“Mendaur” P.R. ibilbidea 14-15 Itinerario P.R. “Mendaur”

“San Juan Xar” S.L. ibilbidea 16-21 Sendero S.L. “San Juan Xar”“Azkilarrea” S.L. ibilbidea 22-26 Sendero S.L. “Azkilarrea”

Kultur eta Festa Agenda 27 Agenda Cultural y Festiva

Arantzako informazio gehiago (historia, urteko agenda…)nahi baduzu sartu zaitez web orrian

www.arantza.eus

Para más información sobre Arantza (historia, agenda…) visitad la página web

2

Page 3: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

3

ONGI ETORRI! ¡BIENVENID@S!

Arantzara etorri zara, baina nora zehazki?Haran anitz dituela erran nahi ote du? Arantza zirko glaziar batean kokatuta dago.Eguzkialdea auzora begiratuz gero, nabari da garaibateko glaziarren mingainen ondotik pilatutakoharri eta lurren gainean sortu direla Arantzan direnharan preziatuak; izan ere, hortxe baitaude belagi-rik onenak, eta bertan eraikiak, berriz, baserririkederrenak.Lau auzoz osatutako herria dugu Arantza, zeinbaino zein politagoa, alfabetikoki erranda: Aientsa,Azkilarrea, Bordalarrea eta Eguzkialdea.Inguruari begiratuz gero, gaurko harrizko etxeakbaino lehen mendiz-mendi ibiltzen zen artzain jen-dea irudikatu behar dugu; izan ere, ugariak baititu-gu mendi gain eta lepoetan mairubaratzak. 4.000mila urte inguru egin behar dugu gibelera nekropo-li horien barrena.Erdi aroan, ordea, burnia eta meatzeak ustiatzenhasi ziren Bortzirietan eta orduko lekuko dituguherriko etxerik nagusienak, eta horiekin bateraOLAK.Zenbat jende irudikatu behar ote genuke mendiangoiti eta beheti burni, mea, egur ikatza garraio,erreken ondoan ziren oletara eramateko; hori zelaeta, sortu ziren gaur egun diren baserriak, hau da;lehendabiziko bordak,Maizterrak ziren borda horietan bizi ziren familiak,eta errenta pagatu ezinik baldin baziren berriz ereharpeetara itzuli behar izaten zuten; bitarte horre-tan Ameriketara ailegatu ziren eta handik ekarrita-ko artoak aldarazi zuen bizimodua erabat; izan ere,horretxek gosea arindu egin baitzuen. Gaur egunezagutzen ditugun belagiak, garai batean galsoro-ak zirenak, arto sailak bihurtu ziren; ez pentsa,ordea, garia lantzeari utzi ziotenik, ez, garia jaun -txoentzat lantzen zuten eta artoa, berriz, jendexehearentzat.Gaur egun, artzain eta olari haien ondorengoakgara gu aranztarrok, leku pribiligiatu batean bizigarenok, naturaz blai, ohartzen gara, ordea, orainartekoari jarraipena emateko ardura dugula, etorri-ko denak Arantza gaur bezain bizigarri edo hobeaaurki dezan.Hau guztia ikasita espero dugu guk bezainbertzegozatzea eta zaintzea Arantza.

2017ko martxoa(4. edizioa)

Has llegado a Arantza… y ¿ahora...? ¿te gustaría cono-cer algo sobre su origen y el de sus gentes? Aquí te locontamos:Si miramos hacia el barrio de Eguzkialdea veremosque Arantza surgió sobre un circo glaciar. Los preciososvalles que ahora vemos, donde se vislumbran los másverdes prados y los mejores caseríos, son los que seasientan sobre las rocas y la tierra que arrastraron laslenguas de los glaciares hace millones de años. Además del casco urbano, cuatro barrios conforman elpueblo de Arantza: Aientsa, Azkilarrea, Bordalarrea yEguzkialdea. Echemos la vista atrás unos 4000 años, mucho antes quela más antigua de las casas de piedra que hoy día vemos,y podremos descubrir en nuestras cimas y collados losrastros de aquellas gentes que se dedicaban al pastoreoy que nos dejaron sus necrópolis y monumentos funera-rios en forma de cromlechs y dólmenes. Ya en la Edad Media, en la comarca de Bortziriak seextraía el hierro de las minas y son testigos de estostiempos las principales casas del pueblo y las conocidasOLAs o ferrerías de la época. ¿Os imagináis a los aranaz-tarras de entonces, subiendo y bajando por las laderas deestos montes transportando sobre animales de carga osobre los hombros, la madera, el mineral, hasta estasfundiciones que estaban junto a los ríos?. Es precisa-mente ahora donde surgen los primeros caseríos que poraquel entonces no eran más que bordas.Las primeras familias que habitaban estas bordas eraninquilinos que pagaban su renta a los propietarios, que asu vez eran los dueños de las ferrerias y fundiciones. Sino había dinero para el alquiler, las familias no tenían otraopción que volver a las cuevas o cobijos naturales. Llegóen esta época el descubrimiento de las Américas y fue elmaíz que provenía de allí lo que supuso una revoluciónpara el modo de vida de esta comarca . Los prados quevemos hoy día y que en tiempos fueron tierras de cultivode trigo se convirtieron en maizales y el maíz pasó a serla base de la alimentación de la gente pobre y lo quepalió en gran medida el hambre de aquellas familiasnumerosas. El trigo sin embargo, no dejó de cultivarse ypasó a ser el alimento de los más pudientes. Nosotros y nosotras, aranaztarras de hoy, somos los des-cendientes de aquellas gentes que se dedicaban al pas-toreo o a extraer mineral del monte. Gente acogedora quevivimos en este lugar privilegiado en medio de la natura-leza. Es nuestra tarea y responsabilidad valorar y cuidareste legado que nos han transmitido nuestros antepasa-dos y darlo a conocer a nuestros descendientes y a todoaquel que se acerque a nuestro pueblo con ánimo deconocernos.

Marzo de 2017(4ª edición)

Page 4: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

IturriotzaXabatenea etxea | Casa Xabatenea

uAparkalekua eta haur parkearen ondoan Itu-rriotza izeneko iturri-labaderoa dago. Garai bate-an izan zituen hiru erabilerak an tzeman ditzake-gu: aziendak edanaraztekoa, etxerako ura har -tzekoa eta arropa garbitzekoa.

v Karrikan gora eta plazara ailegatu baino le-hen, ezkerrean, Xabatenea etxea dago, XVI. men-dekoa, goiko solairuan harrizko lehio bikoitza due-na; aitzinxeago, eskuinean Apezenea etxea iku-siko dugu, XVI. mendekoa ere, iparraldeko fatxa -da ikusgarriarekin.

HERRIGUNEKO BISITA | VISITA POR EL CASCO URBANO

Herriko sarrerako aparkalekuan hasiko gara. Ber-tatik Eguzkialdea baserri auzoko ikuspegi ede-rraz gozatzeko parada izanen dugu. Izu eta Una-nua mendiak eta haien magalean dauden arbo-ladiak eta larreak ikus ditzakegu.

Comenzaremos en el aparcamiento de la entra-da del pueblo. Desde aquí tenemos oportunidadde admirar la hermosa panorámica de los case -ríos del barrio de Eguzkialdea. Podemos ver lasmontañas Izu y Unanua y los prados y bosque-tes de sus laderas.

uJunto al aparcadero y el parque infantil se en-cuentra la fuente-lavadero de Iturriotza, que hatenido tres usos tradicionales: el abrevadero pa-ra los animales, la fuente de agua para las casasy el lavadero de ropa.

vDirigiéndose calle arriba y antes de llegar a laplaza, a la izquierda, se encuentra la casa Xaba-tenea, del siglo XVI, con una doble ventana depiedra en su planta superior; más adelante, a laderecha, se en cuentra la casa Apezenea, tam-bién del siglo XVI, con vistosa fachada norte.

4

Page 5: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

5

wHerriko Plazan, garai batean ere frontoia izan-dakoa, etxe dotoreen artean Herriko Etxea dugu,XVIII. mendekoa eta udalaren egoitza; bertan Aran -tzako harmarri zaharra ikus dezakegu.

xPlazaren ondoan frontoia aurkituko dugu,1992an berritua. Kirolgunea ez ezik, Arantzakoherriko hainbat ekitaldi sozial eta kulturalen bil-gunea izaten da.

wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón,entre sus elegantes casas destaca la Casa Con-sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode-mos observar el antiguo escudo de Arantza.

xJunto a la Plaza en contraremos el frontón, re-novado en 1992. Además de centro deportivo enArantza es escenario de numerosos actos socia-les y culturales.

Pilota jokua Herriko plazan | Juego de la pelota en la plaza del pueblo

Page 6: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

yPlaza utzi, Eliza karrikatik abiatu eta errotaizandako Errontenea etxearen ondotik pasa etagero, Andra Mariaren Eliza gure aitzinean izanendugu. XVI. mendean eraikia, XVIII.ean handituaizan zen; bere kanpaindorre ikusgarria XIX. men-dekoa omen da (1887).

zElizaren hegoaldeko karrika estutik berehalaMadalenea etxea (harrizko larraina du) eta pare-an Larrainea etxe-jauregia, orain dela urte gutxibirmoldatu dute, bere tankera neogotikoari eu -tsita. Bertako leinua Arantzako jauntxo izan zenErdi Aroan eta garai batean etxerik dotoreena izanomen zen.

yDejando la Plaza por la calle “Eliza karrika” ydespués de pasar la casa Errontenea, antiguo mo-lino, se llega a la Iglesia de Nª Sª de la Asunción.Construida en el siglo XVI y ampliada en el XVIII,su vistoso campanario puede datar del siglo XIX(1887).

zPor la estrecha calle al sur de la Iglesia se al-canza la casa Madalenea, con su plazoleta depiedra, y frente a ella la Casa-Palacio de Larrai-nea, remodelada hace pocos años y que conser-va su estilo neogótico. Su linaje fue señor de Aran -tza en la Edad Media y en un tiempo debió ser lacasa más elegante.

6

Page 7: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

Emakumea eta astoa, IturriberrinMujer con su burro, en Iturriberri Zubipeko pasadizoa | Pasadizo

{Karrika behera jarraituz Putxutxu izeneko al-derdira ailegatzen da: izen bereko iturria dago etaegurrezko zubi txikia zeharkatuz Iturriberri ize-neko iturri-labaderora iristen da. Garai batean he-rrira heldu ziren baserritarrek bertan aldatzen zi-tuzten oinetakoak, abarkak edo espartzin zaha-rrak kenduz eta oinetako berriak jantziz.

|Putxutxuko iturrira itzuli eta galtzadatik gora-ko bidean sartu. Bide estua segituz harrizko bizubiren azpitik pasatu; garai bateko herri antola-menduaren bi-txikeria, zubiak Etxeberri etxera-ko bidea egiten du. Goitik segituz, Falkunea etaPetrixenea etxeen artera iritsiko gara.

{Descendiendo la empinada calle se llega al lu-gar denominado Putxutxu, con la fuente del mis-mo nombre. Cruzando un puentecito de maderase encuentra la fuente-lavadero de Iturriberri. Ha-ce tiempo, los caseros que llegaban al pueblocambiaban aquí su calzado, quitándose las abar-cas o viejas sandalias de esparto para vestirsezapatos nuevos.

|De nuevo en la fuente de Putxutxu, ascenderpor la calle empedrada, con pasadizo estrechobajo dos puentes de piedra; curiosidad de la an-tigua organización del pueblo, un puente es el ac-ceso a la casa Etxeberri . Se alcanza el cruce en-tre las casas Falkunea y Petrixenea.

7

HERRIGUNEKO BISITA | VISITA POR EL CASCO URBANO

Page 8: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

}Eskuineko bidea hartuz Osinaldea etxea du-gu. Fatxada tradizionala du, eta bazterreko “kor-tasuak” edo suhesiak nabarmentzen dira, sute-tik babesteko; garai batean, segur aski, etxe gehie-nak horrelakoak ziren. Ondoan Osinako iturri- labaderoa dago, herriko handiena. Pauso batzukatzera egin eta Osiña auzoko maldan gora egi-nen dugu eta berehala ezkerraldera joanez es-kailerak igoko ditugu (bertan Arantzako paisaia-ren edertasuna gozatu ahal izanen dugu). Segiaurrera eta goitik-behera joanen gara eta Goikokarrikara aterako gara; bertan daude herriko den-da eta ostatu gehienak. Bi aukera dugu: HerrikoPlazatik abiapuntura itzuli; edo karrika segitu, es-kolako patioaren ondotik, eta herrigunetik ate-raz...

~Iturriotzako belagiak, Arantzako herriaren ikus-pegi orokorra: Ekaitza menditik Arrata errekarai-no; Artikutza eta Lesakako mugak, Izu eta Una-nua mendiak eta Eguzkialdea auzoa. Bide bere-tik itzuli eta bisita aparkalekuan bukatu.

}Girando a la derecha llegamos a la casa Osi-naldea. En su fachada tradicional destacan loscortafuegos laterales para protegerla del fuego.Originariamente, la mayoría de las casas tendrí-an esta estructura. Al lado se encuentra la fuen-te-lavadero de Osina, la mayor del pueblo. Vol-veremos unos pasos atrás y enseguida subire-mos por la cuesta del barrio Osiña. Giraremos ala izquiera y subiendo unas escaleras tendremosla ocasión de disfrutar de una bonita panorámi-ca de la localidad. Siguiéndo adelante y luegocuesta abajo llegaremos a la calle principal, don-de se encuentran la mayoría de comercios y ba-res del pueblo. Hay dos opciones: regresar al pun-to de inicio por la Plaza; o continuar la calle, jun-to al patio de la escuela, y saliendo del pueblo...

~Prados de Iturriotza, vista del término de Aran -tza: de la cumbre de Ekaitza al río Arrata; los límites con Artikutza y Lesaka, los montes Izu yUnanua y el barrio Eguzkialdea. Volver por el mis-mo camino y acabar la visita en el aparcamien-to.

Osinaldea etxeaCasa Osinaldea Osinako labaderoa | Lavadero de Osina

8

Page 9: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

Mediku-kontsultategiko parkinetik abiatuko ga-ra. Herria atzean utziz, ezker aldera doan hormi-goizko auzobidea hartuz, Meakara iritsiko gara(toki zoragarria inguruko bistaz gozatzeko). Gran-jaren ondoan, bide nagusia utziz, zuzen jarraitu-ko dugu, eta herriko ur depositoa ezkerretara utzi -ko dugu. Bidaxka batera iristean, behera joanengara hormigoizko auzobidearekin lotu arte. Honijarraituz eskuin aldera, herrira iritsiko gara berriro.

Saldremos del parking situado junto al consultoriomédico. Tomaremos el camino vecinal de hormi-gón de la izquierda dejando el pueblo a nuestraespalda y llegaremos a Meaka (collado con pre-ciosas vistas). Junto a la granja dejaremos elcamino vecinal para seguir al frente, dejaremos eldepósito de aguas a la izquierda y, bajaremos porun sendero hasta encontrarnos con el caminovecinal de hormigón que nos llevará al pueblo.

IBILBIDE FAMILIARRAK | ITINERARIOS FAMILIARES

9

2,87 km 400 mt ERREZAFACIL

Meaka mendixkara igoz, 3 km inguruko ibilaldi erraza.

Paseo de unos 3 km subiendo al colladode Meaka, sin apenas dificultad.

ARANTZA-MEAKALARRAINENBORDA

Page 10: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

9,75 km 398 mt ERREZAFACIL

Eliza ataritik pasa eta Arruzpira doan kaltzada har-tuko dugu maldan behera. Harrizko zubia igaroeta ezkerreko galtzada goiti abiatuko gara. Ka-nala bazter utzita goiti eginen dugu galtzada se-gituz Ostolo baserriraino. Baserria ezker utzita,pistan gora joanen gara asfaltatutako pistan ba-rrena auzobidearekin topo egin arte, tartean Etxe -berri baserria eskuin aldera utzita. Hor beheti har-tu Ibarlako zubiraino eta berehala eskuinean da-goen pistan barrena joanen gara Beraskun ba-serriraino. Han baserria ezkerretara utziz, pistazabal bati jarraituz gurutze batera ailegatuko ga-ra eta eskuinekoa hartuz Putzubeltzeko ur jauzi-ra iritsiko gara. Bueltan, baserrira itzuliko garaeta atarian, gorantz doan pista hartuko dugu erre-ka eskuinean utziz. Pista bitan banatzen denean,ezker aldera hartuko dugu eta bideari jarraituz,herrira doan hormigoizko auzobidearekin topoeginen dugu eta hemendik berriro Arantzara itzu -liko gara.

Pasando por la iglesia tomaremos la calzada quebaja hasta Arruzpi. Pasado el puente, giraremoshacia la izquierda y subiendo la calzada llegare-mos al canal. Dejando atrás el canal seguiremosla calzada hasta el caserío Ostolo. Dejando elcaserío a la izquierda, a través de una pista asfal-tada, llegaremos hasta el camino vecinal, dejandopor la derecha el caserío Etxeberri. Tomaremoshacia la izquierda y bajaremos hasta el puente deIbarla. Enseguida cogeremos la pista de la derechahasta llegar al caserío Beraskun. Justo en la puer-ta del caserío, tomaremos la pista que va hacia elfrente y en el cruce segiremos hacia la derechapor la que llegaremos a la cascada de Putzubeltz.Para la vuelta, volveremos sobre nuestros pasoshasta el caserío y subiremos por la pista dejandoel riachuelo a nuestra derecha. Cuando la pista sebifurca, tomaremos el que se dirige hacia laizquierda, que va a parar al asfaltado camino veci-nal que nos llevará de nuevo a Arantza.

ARANTZA-ARRUZPIPUTZUBELTZ

9 km-ko ibilaldi zirkularra, polita eta erraza,Putzubeltzeko ur jauzia bisitatuz.

Fácil y entretenida caminata circular de unos 9km visitando la cascada de Putzubeltz.

10

Page 11: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

6,22 km 402 mt ERREZAFACIL

Herriko plazatik abiatuz, eliza ataritik pasatuz,kaltzadatik beheti, berehala Putxutxuko iturria etaIttur-Berri iturria-labaderoa ikusiko ditugu. On-doren kaltzadatik goitik Osiñako iturria, eta hor-tik, Aterpe ostatuaren gaineko aldetik pasata, Az-kilarrea auzora abiatuko gara S.L Azkilarrea ibil-bidea hartuz. Hainbat baserri ikusiko dugu etaGaisenberro baserrian S.L.a utziko dugu eta ba-serriko pista jarraituz hormigoizko auzobidera ai-legatuko gara. Han eskuinera hartu eta hurrengobidegurutzean eskuinera beheti Bordaberri ba-serrira ailegatuko gara. Segi behera eta bereha-la oinezkoen bide batekin topo eginen dugu etahor ezker aldera hartu behar dugu. Laster iturribatera ailegatuko gara (garai bateko auzoko la -tsa harrira) eta bidea jarraituz Xenborda baserri-ko pistara igoko gara. Hor ezkerrera hartuz hor-migoizko auzobidera ailegatuko gara eta ezke-rrera hartuz herri aldera itzuliko gara bueltan. Bi-de honetatik medikuaren kontsultategira iritsikogara, etxe hau goitik behera inguratuz, herriarensarreran dagoen Iturriotz iturria bisita dezakeguibilbideari amaiera emanez.

Garai bateko iturriak bisitatuz, bi ordu ingu-ruko ibilbide erraza Azkilarrean barrena.

Itinerario sin dificultad, de unas dos horas, visi-tando antiguos lavaderos por el barrio Azkilarreade Arantza.

Salimos de la plaza, pasamos por la puerta de laiglesia y bajamos por la calzada hasta la fuente dePutxutxu y la fuente-lavadero de Ittur-Berri que seencuentran a pocos metros. De aquí subimos porla calzada en dirección al pueblo y visitamos ellavadero de Osiña. A continuación, nos dirigimoshacia el barrio Azkilarrea por el sendero S.L.Azkilarrea que pasa al lado del alberge del pueblo.En el recorrido pasaremos por varios caseríos. Alllegar al caserío Gaisenberro dejaremos el sende-ro S.L. Azkilarrea y nos dirigiremos tomando lapista del caserío al hormigonado camino vecinal.Siguiendo por la derecha llegaremos a un cruce.Bajaremos hacia la derecha pasando por el case-río Bordaberri y seguiremos hasta llegar a un sen-dero que tomaremos por la izquierda y que nos lle-vará a una fuente-lavadero vecinal. Siguiendo elsendero llegaremos a la pista del caseríoXenborda que dejándolo a la derecha llegaremosal hormigonado camino vecinal que por la izquier-da nos llevará de nuevo de vuelta al pueblo.Llegaremos al parking del consultorio médico, quelo bordearemos para bajar hacia el parking de laentrada del pueblo donde podemos visitar otrafuente-lavadero llamado Iturriotz.

11

ITURRIEN IBILBIDEA

Page 12: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

IZU-ARTIKUTZAP.R. NA-10

Arantza-Ollargarata-Izu-Amekurrun

(Pagolleta)-Eguzkialdea-Arantza

14,520 km 700 mt ERTAINAMEDIO

Artikutzako mendi eta basoan barna, ikuspegiederrak . Aientsa auzoa hasieran eta Eguzkialdeaauzoa bukaeran, baserriak eta nekazarien bizi-modua ezagutzeko aukera.

ARANTZA (0,000 km, 270 mt): aparkalekua. He-rriko plaza zeharkatu eta elizaren ondoko galtza-datik jaitsi.

ARRUZPIKO ZUBIA (0,850 km, 160 mt), errekazokoan. Ezkerreko galtzadatik igo, “Ostoloko Ha-rria” izeneko pareta naturala pasa eta Ostolo ba-serria (1,425 km), zuzen segi etxe aurretik, eta100 m aurrerago, eskuinean, “dolina” zulo han-di bat ingururatuz. Iralekua eta bide aldapatsua.Etxeberri baserria (1,800 km), Aientsa auzoko pis-ta eta bidegurutzea. Ezkerretik segi eta 200 m-tara pista utzi eskuineko bide zabaletik igotzeko,300 m aurrerago auzoko iturri freskagarria, ba-serrien artean.

POTUNEKO BORDA BASERRIA (2,650 km, 395m), mendi bizkarrean. Bidegurutzea: M.runtz se-gi, tarte zelaitik; 300 m aurrerago, Agurreka ba-serrian, bide nagusia utzi eta ezkerrekoa hartuerreka zeharkatuz. Bidegurutzea (3,360 km), ez-kerretik igo, bide aldapatsua hasten den tokitik.Iralekua, ameztia eta bukaeran pagadia.

A través de los montes y bosques de Artikutza, conhermosas vistas. Barrio de Aientsa al comienzo delitinerario y Eguzkialdea al final, con interesantesmodos de vida rural.

ARANTZA (0,000 km, 270 mt), aparcamiento.Cruzar la Plaza y por detrás de la iglesia, descen-der por un camino empedrado.

PUENTE DE ARRUZPI (0,850 km, 160 mt), en elfondo del barranco. Ascender por la calzada de laizquierda, muro natural de piedra llamado“Ostoloko Harria” y caserío (1,425 km), por delan-te de la casa rodear 100 mt más adelante, a laderecha, una gran dolina. Helechal y cuesta empi-nada. Caserío Etxeberri (1,800 km), pista del barriode Aientsa y cruce de caminos. Girar a la izquier-da y 200 mt después dejar el camino principal yascender a la derecha; a 300 mts, refrescantefuente entre caseríos.

CASERÍO POTUNEKO BORDA (2,650 km, 395 mt),en una loma. Cruce de caminos, seguir hacia el O.,por tramo llano; a los 300 mts, en el caseríoAgurreka, dejar el camino principal y por laizquierda se cruza un arroyo. Bi furcación (3,360km), ascenso empinado a la izquierda. Hele chal,quejigal y finalmente hayedo.

MENDI IBILBIDEAK | ITINERARIOS DE MONTAÑA

Potuneko Borda Baserria | Caserío Potuneko Borda

12

Page 13: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

OLLARGARATAKO LEPOA (4,630 km, 653 m), Bi-dasoa eta Urumea erreken ur mugan; ehiztarientxabolak. Eskuinera jo mendiaren M.ko magale-tik eta 450 m aurrerago Artikutzako finkako ata-ka zeharkatu. Pago zaharrak, zenbait hagin etagorosti tartean, eta mendi larreak. Izurriztiko biz-karrean (7,430 km) megalitoen arrastoak eta bi-degurutzea: ezkerretik, Artikutzara (P.R. NA-125);eskuinetik, Izu mendiko igoera (15´). Magaletiksegi Pagolletarantz, pagadian sartuz; txondor pla-zak ageri dira.

AMEKURRUNGO LEPOA (9,150 km, 665 m), Aran -tza eta Artikutzako mugan. Bidegurutzea: I.runtz,mendi bizkarra (P.R. NA-125) eta Pagolletako igo-era (5´, harrespila eta ikuspegi ederra); I.E.runtz,Lesaka eta Igantziko bidea. Ataka zeharkatu etaH.runtz jaitsi Izu mendiko magaletik, Arantzakoikuspegiak. Goiko Ibinan, iturria eta aska. Idoia-ko bizkarra (11,780 km): ezkerreko bide zabale-tik jaitsi, Eguzkialdea auzoko baserrietan barna,azkeneko tartea galtzada da. Erreka zokoan (13,475km) bide zementatua dago, erreka bazterretik,herriko uren araztegiaren ondotik pasatu.

ANGULATEGI ZAHARRA (13,875 km, 130 m), Ez-kerrenea baserriaren ondoan. Bide zabala utzi etaeskuineko bide malda tsutik igo (S.L. NA-1), harritarte ikusgarri batetik.

ARANTZA,aparkalekua (14,720 km, 270 mt): ibil-bidearen bukaera.

COLLADO DE OLLARGARATA (4,630 km, 653 mt),divisoria de los ríos Bidasoa y Urumea, cabañas decazadores. Continuar a la derecha por la ladera O.del monte y cruzar 450 mts después el portillo deArtikutza. Viejas hayas, ejemplares de tejos y ace-bos y prados de montaña. Cordal de Izurrizti (7,430km), restos de un dolmen en el cruce de caminos:a la izquierda, a Artikutza (P.R. NA-125); a la dere-cha, ascenso a Izu (15´). Seguir ladeando hacia Pa-golleta, entre hayas con restos de carboneras.

COLLADO DE AMEKURRUN (9,150 km, 665 mt), enla muga de Arantza y Artikutza. Cruce de caminos:al N., cordal (P.R. NA-125) y ascenso a Pagolleta (5´,cromlech y hermosa vista); al N.E., a Igan tzi y Le-saka. Cruzar el portillo y descender hacia el S. porla ladera de Izu; pano rámica de Arantza. En GoikoIbina, fuente y abrevadero. Idoiako bizkarra-loma(11,780 km): descender a la izquierda por ca mi noancho, entre los caseríos del barrio de Eguzkialdea,con tramo final empe drado. Fondo del barranco(13,475 km), ca mino cementado junto al río, pa-sando junto a la depuradora de aguas.

VIEJA ANGULERA (13,875 km, 130 mt), junto al ca-serío Ezkerrenea. Dejar el camino ancho y ascen-der a la derecha (S.L. NA-1), entre un curioso pasoentre roca.

ARANTZA, aparcamiento (14,720 km, 270 mt): fi-nal del recorrido.

Artikutza

13

IZU-ARTIKUTZA P.R. NA-10

Page 14: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

MENDAURP.R. NA-104.1

Arantza-Azkiko lepoa

Mairubaratzeta- Buztitz

lepoa- Mendaur

14,500 km 900 mt ERTAINAMEDIO Mendaur

Mendaur mendira eta Trinitateko ermitara ibilbi-dea; ekainaren hasieran erromeria izaten da. Gai-lurretik Bidasoa eta inguruko eskualdeen ikus-pegi apartak gozatzeko parada. Prestakuntza fi-sikoa beharrezkoa da.

ARANTZA (0,000 km - 270 m), aparkalekua. He-rriko Plaza zeharkatu eta kanposantotik, S.L. NA-4 igo Osinaldeko bordaraino (0,975 km). Segi au-rrera bidegurutzeraino: eskuinetik, Azkilarrea au-zora; ezkerreko bide maldatsutik segi.

MEAKAKO LEPOA (1,600 km – 460 m), bidegu-rutzea: ezkerretik, eta pago zaharren lerro bat se-gituz, Bulatxikiko lepora (15´, ikuspegi zabalak),Sunbillako bidean; eskuinetik igo, bi ardi bordenartean, hasieran bizkarretik eta gero mendi ma-galetik. Iturria eta Sastringo borda (2,175 km): bi-deskak pagadi zaharra zeharkatu eta pinadienartean igotzen da, Arantzako ikuspegiak, guru -tzea eta oroigarria (3,025 km). Ezkerretik igo eta100 m aurrerago pìsta batetik segi.

AZKIKO LEPOA (3,420 km – 694 m), zabala etabelartsua. H.M.runtz igo, mendi bizkarretik, Aran -tza eta Sunbillako mugan barna eta beti mendiangora. Mairubaratzetako lepoan (4,770 km) ha-rrizko aterpe naturala, artaldeen gordeleku etabegiratokia. H.runtz segi mendiaren magaletik etaMendieder inguratuz, iada Sunbillako lur eremutan.

Airoso ascenso a la cima de Mendaur y ermita deTrinitatea, objeto de romería a principios de junio.Desde la cima, excelentes vistas del Bidasoa y susalrededores. Es necesaria una preparación físicaadecuada.

ARANTZA (0,000 km - 270 mt), aparcamiento. Cru-zar la Plaza del Pueblo y por el cementerio, seguirel S.L. NA-4 hasta Osildeko borda (0,975 km). Se-guir más adelante hasta un cruce de caminos: a laderecha, a Azkilarrea; continuar por la cuesta de laizquierda.

COLLADO DE MEAKA (1,600 km – 460 mt) y bifur-cación de caminos: a la izquierda, siguiendo una hi-lera de viejas hayas, al collado de Bulatxiki (15´, am-plia panorámica) y Sunbilla; ascender a la derecha,entre dos bordas de ovejas, primero por la loma ydespués en la ladera del monte. Fuente y borda deSastrin (2,175 km): la senda cruza un hayedo viejoy asciende entre pinares, vistas de Arantza, cruz ymonumento (3,025 km). Ascender a la izquierda y100 mts después seguir por una pista.

COLLADO DE AZKI (3,420 km – 694 mt), amplio yherboso. Subir hacia el S.O. por la loma entre lasmugas de Arantza y Sunbilla en contínuo ascenso.Collado de Mairubaratzeta (4,770 km), abrigo na-tural de roca, refugio de rebaños y excelente mira-dor. Seguir en rumbo S. por la ladera de Mendieder,en término de Sunbilla.

MENDI IBILBIDEAK | ITINERARIOS DE MONTAÑA

14

Page 15: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

BUZTITZEKO LEPOA (6,240 km – 932 m), zaba-la eta belartsua, erdian zutarri bat dago. Bertarabiltzen dira hainbat bide, baita artzainak eta ar-taldeak ere: eskuinetik, Ituren eta Aurtitzera; ez-kerretik, Sunbillara (P.R. NA-104); parean, Men-daur eta Trinitate ermitara. Larreak zeharkatu, zigi- zaga igoz, azkeneko tartean harrizko eskai-leretatik.

MENDAUR ETA TRINITATEKO ERMITA (7,250km – 1.131 m): Bidasoaldeko begiratoki parega-bea. Baseliza 1692 urtean eraiki zuten (bisita me-rezi du), ondoan badu aterpea. Buztitzeko leporaitzulita, aukera ezberdinak badira:• Arantzara itzuli, etorritako bidetik.• Ekaitza mendiaren zeharkaldia (seinalizatu ga-be): handik I.runtz Komizko Gaina mendia pasaeta I.E.runtz jautsi Ollargaratako lepora (tartehau eguraldi on eta orientazio arreta handiare-kin egin behar da). Ollargaratatik bada, PR NA-10 segituz, Arantzara jeistea edo Izu mendianbarna, mendi zirkoa osatzea.• Sunbilla edo Aurtitz-Iturenera jautsi, PR NA-104ibilbide seinalizatua segituz.

COLLADO DE BUZTITZ (6,240 km – 932 mt), am-plio y herboso, con un menhir deformado en medio.Punto de encuentro de pastores, rebaños y cami-nos: a la derecha, a Ituren y Aurtitz; a la izquierda,a Sunbilla (P.R. NA-104); de frente, a Mendaur y er-mita de Trinidad. Cruzar el prado y ascender en zig-zag, con último tramo en escaleras de piedra.

MENDAUR Y ERMITA DE TRINIDAD (7,250 km –1.131 mt): mirador incomparable del Bidasoa. Laermita, construida en 1692, merece una visita; allado, cubierto-refugio. Regreso al collado de Buz-titz y diversas opciones:• Vuelta a Arantza, por el mismo camino.• Travesía del monte Ekaitza (sin balizar); de aquíse puede llegar a Komizko Gaina y descender enrumbo N.E. al collado de Ollargarata (este tramorequiere buen tiempo y mucha atención a la orien-tación). Desde Ollargarata se puede, por el P.R.NA-10, descender a Arantza o, a través de Izu,completar el circo montañoso.

• Descender a Sunbilla o Aurtitz-Ituren siguiendo elbalizaje del PR NA-104.

Trinitateko baseliza eta ikuspegiaErmita de la Trinidad y panóramica

15

MENDAUR P.R. NA-104.1

Page 16: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

S.L. NA-1 “SAN JUAN XAR” S.L. NA-4 “AZKILARREA”

IBILBIDE TEMATIKOAK | SENDEROS TEMÁTICOS

I/N

16

Page 17: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

u SISTEMA KARSTIKOA. Higadura ki-

mikoak kisu edo kare harria disolbatu eta

formazio ezberdinak eragiten ditu: bide ho-

netan aurkituko ditugun moduko harkaitz zo-

rrotz eta latzak; enbutu formako zuloak edo

dolinak, Ostolon bezala; kobazuloak eta le-

zeak, Arruzpiko zubian eta San Juan Xarren

bezala. “Karst” izeneko formazio hauetan

ura lur azpitik doa iturrietan isuri arte.

u EL SISTEMA KARSTICO. La erosión

química disuelve la roca caliza originando

diversas formaciones: rocas ásperas y afi-

ladas, como las de este paso; agujeros en

forma de embudo o dolinas, como en Osto-

lo; cuevas y simas, como en el puente de

Arruzpi o San Juan Xar. En estas formacio-

nes denominadas “karst” el agua circula ba-

jo tierra y emerje a la superficie en forma de

fuentes.

San Juan Xarreko inguru karstikoa

Entorno kárstico de San Juan Xar

SAN JUAN XAR S.L. NA-1

San Juan Xar (Igantziko udalerrian) izeneko le-kura ibilbidea. Galtzadak, Arrata errekako bazterfreskoak, Aranibar etxea eta San Juan Xarrekoxarmak, haitzuloa eta iturria izanen dira ibiltaria-ren lagun.

ARANTZA (0,000 km), aparkalekua. Herrian sar-tu bezain pronto eskuinera jau tsi gal tzada zaba-letik. Bide aldapatsua eta bukaeran kare harria-ren higadurak sortutako harri tarteko pasaguneau

Sendero al lugar de San Juan Xar, en término deIgantzi. Los caminos empedrados, las frescas ori-llas del arroyo de Arrata, la casa Aranibar, los car-pes, la cueva y la fuente de San Juan Xar acompa-ñan al caminante.

ARANTZA (0,000 km), aparcamiento. En la entradadel pueblo, descender a la derecha por un caminoempedrado y empinado con final por un paso natu-ral creado por la erosión de la roca caliza u

17

5,700 km 150 mt ERRAZA FACIL

Page 18: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

wARANIBAR ETXEA. Er-di Aroan martxan izan zenburdinolako jaun eta ola-gizonen etxea. Herriko erai-kinik zaharrenetarikoa;moldatua badute ere, age-rian du garai batean izanzuen funtzio defefntsiboa:harri sendo eta landuekineraikia, teilatupeko balkoieneuskarriak, lehio estuak etazirrikituak.

wCASA ARANIBAR. Casade los dueños y ferrones dela ferrería que funcionó du-rante la Edad Media. Una delas construcciones más an-tiguas del pueblo que, aun-que modernizada, no ocul-ta su carácter defensivo:construida en piedra de si-llería, con machones parasujetar las balconadas ba-jo el tejado y pequeñas ventanas y saeteras.

v IZOKINA. Presaren ezker al-dean kanal bat ikusten da, eskai-lera moduko konportarekin: izoki-naren saltoak laguntzeko dira. Bi-dasoa da Euskal Herrian izokinaduen ibai bakarra. Bizitza gehienaitsasoan egiten badu ere, arrau tzakerreketako ur fresko eta oxijena-tuetan jartzen ditu. Berako herrianbada izokinen segimendu eta kon-trolerako zentroa.

v EL SALMON. En el lateral iz-quierdo de la presa se observa uncanal, con unas curiosas compuertasescalonadas: sirven para facilitar elremonte del salmón. El Bidasoa esel único río salmonero de EuskalHerria y, aunque pasa la mayor par-te de su vida en el mar, acude a de-sovar en las frescas y oxigenadasaguas de los ríos. En Bera existe uncentro para el seguimiento y con-trol de los salmones.

Presako konportak

Compuertas de la presa

Aranibar etxea

Casa Aranibar

ANGULATEGI ZAHARRA eta Ezkerrenea baserria(0,800 km). Jeitsieraren bukaera eta bideguru -tzea. Ezkerretik Eguzkialdea auzora (Amekurrun,P.R. NA-10). Pista zeharkatu, bazterrean angulenmintegi abandonatua utziz; 50 metrotara, Arrataerreka zubian, eskuinera jo, erreka bazterreko li-zardi eta haltzaditik. Ola eta Igeta baserriak pa-sa eta errakatxo bat zeharkatu. Beheko errotakopresa v eta 100 mtara bidegurutzea (1,825 km):eskuinean, zubia eta Arantzako bidea (itzul tzekoa).Zuzen segi, 100 m aurrerago bide asfaltatua aur-kitu arte.

VIEJA ANGULERA y caserío Ezkerrenea (0,800 km).Fin del descenso y cruce de caminos. A la izquier-da, al barrio Eguzkialdea (Amekurrun, P.R. NA-10).Cruzar la pista dejando a un lado el abandonadocriadero de angulas; a los 50 mts, en el puente so-bre el río Arrata, seguir a la derecha por camino lla-no con ribera de fresnos y alisos. Pasados los ca-seríos Ola e Igeta, cruce sobre un arroyo. Presa deBehekoerrotav y 100 mts después cruce de ca-minos (1,825 km). A la derecha puente y camino aArantza (retorno). Continuar recto y, a 100 mts, lle-gar a una pista asfaltada.

18

Page 19: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

y SAN JUAN ITURRIA. Herrisinismenaren arabera, bertakourak sendatzeko gaitasuna du:zapi edo oihal bat bertako itu-rrian busti eta mindutako gor-putz atala igurtzen da, gero za-pia ondoko harkaitzetan utzi be-har da. Errito honek inguruko etaurrutiko jendea erakartzen du.Hortaz gain, goian dagoen hai -tzuloan artzain baten irudia da-go, eta hari dioten debozioa ai-patu behar da. San Juan egu-nean eta hurrengo lau igande-tan Igantziko meza bertan egi-ten da, sinismen pagano eta kris-tauen nahasmen bi-txiaz.

y SAN JUAN ITURRIA. Se-gún la creencia popular, su aguatiene propiedades curativas: semoja un paño o prenda en lafuente y se frota la zona afec-tada, y se deja después sobrelas rocas. Este rito atrae a nu-

merosas personas de pue-blos vecinos y tambiénlejanos. Cabe citar, ade-más, la devoción de laimagen del pastor si-tuada en la gruta supe-

rior. El día de San Juan ylos cuatro domingos siguientesse celebra aquí la misa del pue-blo de Igantzi, en una curiosamezcla de creencias paganasy cristianas.

x XARMA (Pagolizarra). In-

guruko harkaitz hauek, giza la-

nerako zailak, xarmaren (Car-

pinus betulus) babesleku bihur-

tu dira. Garai batean Europan

oso zabaldua zegoen basoaren

aztarna edo erlikia da: Iberiar

penintsula osoan San Juan Xa-

rren bakarrik sortzen da xarma

berez. Hortaz, ingurune hau Na-

tur Erreserba izendatu zuten.

xEL CARPE. El arisco roque-

do del entorno, dificil de traba-

jar, se ha convertido en refu-

gio natural del carpe (Carpinus

betulus). Testigo o reliquia de

los bosques de antaño y ex-

tendido por toda Europa, San

Juan Xar es el único lugar de

la Península Ibérica donde el

carpe crece de forma natural.

El entorno está protegido co-

mo Reserva Natural.

San Juan Xarreko plaza

San Juan Xar: explanada

Iturria

Fuente

Eskultura Escultura

ARANIBAR ETXEA (2,400 km), errekaren bertzealdean w. Berriz Arrata errekaren ezker aldean,pista asfaltatua utzi eta ezkerretara jo, bide ze-laia, harrizko pareta ondotik. Basoan sartuta, kar-telek xarmen Berezko Eremua-Erreserba Natu-rala iragarriko digute x.

CASA ARANIBAR (2,400 km), al otro lado del ríow.De nuevo en la margen izquierda del río, dejarla pista asfaltada para seguir a la izquierda por uncamino llano junto a un muro de piedra. Ya dentrodel bosque, los carteles indican la Reserva Naturaldel carpe x.

19

Page 20: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

zERROTAK. Arantzak hiru ur errota izan zi-tuen garia eta, gehien bat, artoa ehotzeko. Ba-serriaren bizimoduan garrantzi handia izandute, baina 50-60. hamarkadan errota indus-trialen konpententziari ezin eutsi eta bertanbehera gelditu ziren. Txoko ospel eta hezetankokaturik, gaur egun eroriak dira. Erreka baz-terreko arboladian hainbat haltza ikusiko da,sustraiak uretan zabaltzen dituztela: horienegurrarekin errotarrien ardatzak egiten ziren.

zLOS MOLINOS. Arantza tuvo 3 molinos deagua para moler trigo y, sobre todo, maiz. Degran importancia en la economía rural, fue-ron abandonados en la década de los 50-60ante la competencia de los molinos indus-triales. Situados en lugares umbríos y húme-dos, hoy sólo quedan ruinas. En el arboladojunto al río se observan numerosos alisos quehunden sus raíces en el agua: con su made-ra se hacian los ejes de las piedras de molino.

Behekoerrotako zubia

Puente de Behekoerrota

SAN JUAN XAR, haitzuloa (2,950 km), harrizkoarkua zeharkatuta. Xarmez babesturiko plaza. SanJuan artzaiaren eskultura paganoa eta aldare kris-taua. Galeria artifiazial bat zeharkatu eta eskai-leretan behera San Juan Iturria (3,050 km), Arra-ta errekaren bazterrean: hiru ur zorrotadak, herrisinismenaren lekuko y. Bideak erreka bazte-rretik segitzen du Igan tzira (S.L. NA-1). Etortze-ko bidetik itzuli, Aranibar baserrian barna Behe-ko Errotako zubiraino (1,825 km).

SAN JUAN XAR, gruta (2,950 km), tras cruzar un ar-co de piedra con portillo de hierro. Plazuela prote-gida con carpes. Escultura pagana del pastor SanJuan y altar cristiano. Tras cruzar una galeria artifi-cial descender las escaleras hasta San Juan Iturria(fuente, 3,050 km), a orillas del río Arrata y objetode creencias populares y. El sendero continúa porla orilla del río (S.L. NA-1, hasta Igantzi). Volver porel camino de ida pasando el caserío Aranibar, has-ta el puente de Behekoerrota (1,825 km)

20

Page 21: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

{GALTZADAK, HARRIZKO BIDEAK. Aran -tzan hainbat galtzada daude. Aipagarriak di-tugu Aientsakoa, Arruzpiko zubitik; Eguz-kialdekoa, herritik Ezkerrenea baserrira; etaBeheko Errotako tarte hau. Lan handia zenharrizko bidea egitea: bidearen alde batmendiari “kendu” edo indusi egiten zitzaion;bertzea, “kaltzatutako” harrietan oinarri tzenzen. Bide sendo eta iraunkorra izateko, ha-rriak zutik sartzen ziren, ez zabalean.

{CALZADAS, CAMINOS EMPEDRADOS.Arantza conserva varias calzadas, a desta-car: la de Aientsa, por el puente de Arruzpi;la de Eguzkialdea, entre el pueblo y Ezke-rrenea; y este tramo de Behekoerrota. Laconstrucción de una calzada era un enor-me trabajo: un lateral se excavaba o “mor-día” al monte y el otro se “calzaba” sobremurete de piedra. Para mejorar el firme ysu duración, la piedra se colocaba en ver-tical, no en ancho.

Aientsako galtzada

Calzada de Aientsa

BEHEKOERROTAKO ZUBIA, bidegurutzea (4,275km). Eskuinetik, etortzeko bidea. Ezkerretik segieta zubia zeharkatu, ondoan errotaren hondaki-nak z. Galtzadan gora {, Eguzkialdea auzokopista asfaltatua zeharkatu, Arantzako errepiderairisteko (5,100 km). Bertatik segitu.

Arantza (5,700 km), aparkalekua, ibilbidearenbukaera.

PUENTE DE BEHEKOERROTA (4,725 km), cruce decaminos. A la derecha, sendero de ida. Seguir a laizquierda y cruzar el puente junto a las ruinas delantiguo molino z. Camino empedrado{que as-ciende y cruza la pista asfaltada del barrio de Eguz-kialdea para llegar a la carretera de Arantza (5,100km).

Arantza (5,700 km), aparcamiento. Final del itine-rario.

21

Page 22: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

u HERRI SINISMENAK. Kris-tau fedeak garrantzi handia izandu Arantzan, kanposantuko bi-deko gurutze handi hauek ongiadierazten duten bezala, bainakristau aurreko elementuak erenahasten dira: bitxikerien arte-an “Mairubaratzeta” leku izenadugu (“mairuen baratzak”), Men-daurko bidean. Mairuak, euskalmitologian, federik gabekoak edobertzelako sinismenak dituzte-nak dira. Lehen, baserrietan ba-taiatu aurretik hiltzen ziren umeak baratzeanlurperatzen ziren. Beraz, “mairubaratzak” ba-taiatu edo fede gabekoen hilobiak ziren, kan-posantuko eskubiderik gabekoentzako barat-zak. Mairuak Arruzpideko lezean bizi omen zi-ren, eta ondotik pasa eta otoitz bat egiten ezzuenari bidera agertzen zitzaizkien.

u CREENCIAS POPULARES.El cristianismo ha tenido granimportancia en Arantza, como lodemuestran estas grandes cru-ces camino del cementerio. Pe-ro también se intercalan ele-mentos precristianos. El topóni-mo “Mairubaratzeta” (“huertosde mairus”), en el camino deMendaur, es ilustrativo. Los “mai-rus”, en la mitología vasca, sonseres sin fe o de otra creencia.Antiguamente, los recien naci-

dos que morían sin bautizar se enterraban enla huerta del caserío. Así, “mairubaratza” sontumbas de personajes sin fe o bautizo, huertode los sin derecho al camposanto. En Arantzalos “mairus” vivían en la cueva de Arruzpi y lesalían al camino a quien no decía una oraciónal pasar junto a ella.

Bulatsegiko gurutzea

Cruz de Bulatsegi

AZKILARREA S.L. NA-4

Azkilarrea auzoko nekazarien ingurunetik, popu-lazio sakabanatuaren adibidea. Herrigunearenikuspegi ederrez gain, ibilbideak gaztainadi edereta zahar bat zeharkatzen du eta Artxamana erre-kako bazter izkutuak.

ARANTZA (0,000 km), aparkalekua. Herriko Pla-za zeharkatu, kanposantoko karrika aldapatsuangora. Bidegurutzea (0,400 km). Segi zuzeneangora, herritik atera tzen, kanposantoraino (0,600km ) uBidea Osildeko bordaraino (0,975 km) etabidegurutzea: ezkerretik, Bula txiki eta Mendaur-ko bidea (P.R. NA-104.1); eskuinetik segi, harriz-ko pareta ondotik Artxamanako errekaraino (1,550km). Azkilarrea auzoko pista, eskuinetik, 400 mta-ra, Larrainborda baserriko karobia edo kisulabeav. Atzera egin eta berriz.

Por el entorno rural del barrio de Azkilarrea, ejem-plo de poblamiento disperso. Además de hermosasvistas del casco urbano, el sendero atraviesa uncentenario y hermoso castañar y los lugares re-cónditos del arroyo de Artxamana.

ARANTZA (0,000 km), aparcamiento. Cruzar la Pla-za del Pueblo y ascender la empinada calle del ce-menterio. Cruce de caminos (0,400 km). Continuarsubiendo para salir del pueblo hasta el cementerio(0,600 km) u . Camino hasta Osildeko borda (0,975km) y bifurcación: a la izquierda, a Bulatxiki y Men-daur (P.R. NA-104.1); seguir a la derecha, junto auna pared de piedra, hasta el arroyo ArtxamanakoErreka (1,550 km). Pista del barrio de Azkilarrea, ala derecha, a 400 mts, caserío Larrainborda y hor-no de cal v. Retroceder y de nuevo.

22

4,800 km 175 mt ERRAZA FACIL

Page 23: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

v KISULABEAK EDOKAROBIAK. Ameriketatikekarri berria zen artoarenuztak hobetu eta lurra on -tzeko kisu edo kare biziabeharrezkoa zen. Horreta-rako kisulabeak eraiki zi-ren: goian sarrera bat zu-ten, kisu harria edo kareharria sartzeko; beheanbertze bat, egurra sartze-ko; eta azpian bertze bat, airea sartu eta hau -tsa ateratzeko. Lan izugarria izaten zen, harriakkisua bihurtzeko 1.000º ko tenperatura hartubehar izaten baitzuen.

v HORNOS DE CAL.La cal viva era necesa-ria para mejorar las co-sechas del maiz traidode América en el sigloXVII. Para ello se cons-truyeron las caleras: unaentrada superior, paraintroducir la piedra ca-liza; otra inferior, paralas cargas de leña; y pordebajo, el tiro de aire y cenizas. El trabajo eraenorme, pues la roca caliza necesita alcanzar1.000º para convertirse en cal viva.

w IRALEKUAK. Neka-zarien bizimoduan ga-rrantzi handia du ira -tzeak (garoak). Ardi bor-da eta ikuiluetan abe-reen ohatzea egitekoerabiltzen da, eta ge-ro, haien gorotzakin na-hasita, ongarri gisa era-biltzen da. Baserriarenautarkiaren adierazga-rri, irailean (“iratzea”ren hilea) moztu eta me-tak -bertako paisajean aski ezagunak- egitendira. Askotan iralekuak herri lurrak dira, eta fa-milia bereko belaunaldi ezberdinek hustiatu izandituzte.

w LOS HELECHALES.El helecho es de granimportancia en la eco-nomía rural. Utilizadocomo camada para elganado en las “bordas”y establos, es recogidocon los excrementosanimales para abonarlos prados. Ejemplo dela autarquía del case-

río, el helecho se corta en septiembre (“mesdel helecho” en euskera) y apila en “metas”,características del paisaje. Generalmente, loshelechales son terrenos comunales cuya ex-plotación se ha transmitido durante genera-ciones.

Borda eta iratze metak

Borda y metas de helecho

ARTXAMANAKO ERREKA (1,550 km), bidegu-rutzea: eskuinetik, Azkilarreko pista; ezkerretikigotzen den bideska hartu. Gaztainondo zaharikusgarriak eta koniferen birlandaketak. Simonenardi borda (1,850 km), teilatu bakarrekoa. Harenatzetik segi, bide zabal eta zelaia, urki lerroak mu-gaturik. Berriz Azkilarreko pista zementatua (2,300km), ezkerretik segi 250mtan.

ARTXAMANAKO ERREKA (1,550 km), bifurcación:a la derecha, pista de Azkilarrea; ascender a la iz-quierda por un sendero. Centenarios castaños y re-poblaciones de pino. Simonen borda (1,850 km),borda de ovejas de tejado único. Continuar por de-trás, un camino ancho y llano, con una hilera de abe-dules. Nuevamente pista cementada de Azkilarrea(2,300 km), continuar por ella a la izquierda duran-te 250m.

23

Page 24: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

x ARANTZAKO IKUSPEGIAK. Herrigunea:magalean dago, eta eliza eta inguruko etxe-rik inportanteenak muino batetan eraiki dira,hasieran zuten funtzio defensiboa nabarmentzenzaie. Auzoak: erliebearen arabera banatuakdaude; baserririk ederrenak muino zabaletanager-tzen dira, eta, txikienak, berriz, mendimagaletan. Ekaitza eta Izuko hegal aldapa-tsuak eta amildegiak aterpe naturalak bihur-tu dira, gizakiaren eraginak ia oro estaltzenduen paisajean.

xPANORAMICAS DE ARANTZA. El núcleo ur-bano: ubicado en una ladera, la iglesia y ca-sas más importantes han sido construidas enun promontorio, indicando su inicial carácterdefensivo. Los barrios: el relieve es decisivoen su distribución; mientras los mejores ca-seríos aparecen en los altos más amplios, losmás humildes aparecen en las laderas. Losbarrancos y pendientes laderas de Ekaitza eIzu se han convertido en refugios naturales,en un paisaje que cubre toda la acción hu-mana.

GAISENBERROKO IRALEKUA (2,550 km)w, men-di bizkarrean, Arantzako ikuspegi ederrak x. He-rriari so, belagia mugatzen duen harrizko paretaondotik jaitsi. Gaisenberroko baserria (2,800 km)y, pista nagusia zeharkatu. Bideak, amildegiasaihestuz, gaztainadi zahar eta ikusgarria zehar-katzen du z.

HELECHAL DE GAISENBERRO (2,550 km) w, enuna loma con hermosas vistas del término de Aran -tza x. Rumbo al pueblo, descender junto al mu-rete que delimita los prados hasta el caserío Gai-senberro (2,800 km) y, cruzar la pista principal. Elcamino esquiva el barranco y cruza un centenarioe impresionante castañar z.

24

Page 25: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

yBASERRIA. Baserriaunitate autarkikoa izan da.Hiru plantako eraikina: be-hekoan, ikuilua, etxabe-reen gordeleku; erdikoan,sukaldea eta familiarenetxebizitza; goikoa, sa-baia, negurako belarrareneta fruituen biltegi. Etxexumea bada, ondoan ber-tze eraikinak izaten ditu:borda eta biltegia. Ingu-rua ere antolatua dago: etxerako baratze txikia; on-

gi zaindutako belagiak, etxabereen bazkaleku; frui-

tu arbolak, sagastia, eltzaurdia (intxaurra), gerezia,

urra ...; eta tarteka, hari-tzak, eraikuntzarako egu-

rrik hoberena; gaztainadiak (ikus z ), iralekuak

(ikus w ) eta ardi bordak eta beren belagiak.

yEL CASERIO. Organi-zado como unidad autár-quica, el caserío suele te-ner tres plantas: inferior,establo para el ganado;medio, la cocina y vi-vienda familiar; superioro desván, almacén parahierba y frutos de invier-no. Si es una construc-ción más sencilla, apa-rece alguna “borda” o al-

macen anexo. El entorno también está organizado:

una pequeña huerta para casa; prados bien cuida-

dos, pasto del ganado; árboles frutales como el

manzano, nogal, cerezo, avellano,...; y robles, la

mejor madera para construcción; el castañar (ver

z ), los helechales (ver w ) y las bordas de ove-

jas con sus prados.

Artxamanako zubia (3,575 km), erreka zokoan{. Zeharkatu eta metro batzutara paretatxoa igo(burdinazko eskailerak). Bideska estua, Larreta-ko belagietan barna, “Aterpe” aterpetxeraino(4,450 km). Bertatik, herriko karriketan barna.Arantza (4,800 km), aparkalekua eta ibilbidea-ren bukaera.

Puente de Artxamana (3,575 km), en el fondo delarroyo {. Cruzarlo y, a unos metros, pasar un mu-rete de piedra (con escaleras de hierro). Estrechasenda por los prados de Larreta hasta el albergue“Aterpe” (4,450 km), y ya en el pueblo.Arantza (4,800 km), aparcamiento y final del reco-rrido.

25

zGAZTAINADIAK. Erromatarrengaraian Asia Mendebaldetik Euro-para ekarritako arbol hau, men-dialdeko nekazarien bizimodua-ren osagai bihurtu da. Azala sas-kigintzarako erabiltzen da, ada-rrak etxeko zoletarako oholak egi-teko eta fruitua, gaztaina, gizakia,etxabereak eta basoko animaliakelikatzeko. Mendetan zehar txer-tatu eta kimatu dituzte, eta erita-sunak jota egon dira; hortaz, gaz-tainondoen enborra apala eta za-bala da. Batzuk ihartu dira, baina bertze zuhaitzeta landareentzako oinarri aberatsa dira.

z EL CASTAÑAR. Originario deAsia Menor y traído a Europa porlos romanos, el castaño es uncomponente de la economía ru-ral de montaña. Su corteza utili-zada para cestería, sus ramas pa-ra tabla en el suelo de la casa, ysu fruto, la castaña, alimento dehumanos, animales domésticosy salvajes. Podados e injertadosdurante siglos, atacados por en-fermedades, los castaños pre-sentan tronco bajo y ancho. Al-

gunos, a pesar de estar ya secos, sirven de ba-se fértil a otros árboles y plantas.

Gaztainadia

Castañar

Page 26: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

{ERREKAK ETA LAMIAK. Emakume itxu raeta ahate hankak dituzten pertsonaia mitolo-gikoak dira lamiak, erreka bazterrean ilea orraz-ten aritzen direnak. Guztiz kapritxosoak, es-kualdeko herri batean bildutako historio ho-nek dioen bezala. “Lamiek herriko andre ba-ti lagun gaixo bat sendatzeko eskatu zioteneta begiak itxita beraien bizilekura eraman zu-ten. Andreak bere lana egin eta lamiek, or-dainez, urrezko izpilua eta orrazia eman zio-ten, itzultzeko bidean atzera ez begira tzekobaldintzarekin. Bere etxeko atarian zegoela,irrikitan, andreak atzera begiratu zuen, etahantxe bertan ordainaren erdia desagertu zi -tzaion.”

{ EL RIO Y LAS LAMIAS. Personajes mi-tológicos con apariencia de mujer y patas deánade o pato, las lamias viven en los ríos, pei-nando sus cabellos. Seres caprichosos, comoilustra este relato recogido en un pueblo cer-cano. “Las lamias habían pedido a una mujerque curase a una compañera y le condujerona su morada con los ojos cerrados. Cuando lamujer terminó su trabajo, las lamias le paga-ron con un peine y un espejo de oro, con lacondición de que al regresar no mirase atrás.Ya en la puerta de su casa, sin poder repri-mirse, la mujer giró su cabeza y en ese ins-tante le desapareció la mitad del pago”.

Landondoko zubia

Puente de Landondo

OHARRA: Ibilbide erreza bada ere, Ar txamanakoerrekako bidea eta paretako pausua arriskutsuakizaten ahal dira. Bide errezagoa bada: kanpo-santuko bidegurutzean (0,400 km), eskuinetik Azkilarreko auzoko pista zementatua hartu eta,Larrainborda baserrian barna, Gaisenberroko ira-lekuraino ailegatu. Bide beretik itzuli.

NOTA: Aunque es un recorrido fácil, el tramo delarroyo Artxamanako erreka y el paso de la paredpueden resultar peligrosos. Un paseo aún mássencillo: en el cruce del cementerio (0,400 km)tomar a la derecha por la pista del barrio Azkila-rrea, por el caserío Larrinborda, hasta el helechalde Gaisenberro. Volver por el mismo camino.

26

Page 27: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

IÑAUTERIAK: normalean ofizialak baino 2 aste lehenago.

CARNAVALES: normalmente dos semanas antes que los oficiales.

MENDI MARTXA eta LASTERKETA:Apirilean eta maiatzean.

MARCHA y CARRERA DE MONTAÑA:En abril y mayo

SAN JUAN XAR:Erromeria ekainaren 24an eta uztaileko igandeetan.

SAN JUAN XAR:Romeria el 24 de junio y los domingos de julio.

HERRIKO BESTAK: Abuztuaren 15ean.

FIESTAS PATRONALES: 15 de agosto.

ARANTZA ROCKAbuztuko hirugarren asteburuan.

ARANTZA ROCKTercer fin de semana de agosto

BASERRITARREN EGUNA: Azaroaren 1ean.

DÍA DEL BASERRITARRA:1 de noviembre.

URTEKO AGENDA | AGENDA ANUAL

27

Page 28: ArAntzA GIDA 2017... · wEn la Plaza del Pueblo, antes también frontón, entre sus elegantes casas destaca la Casa Con - sistorial, del siglo XVIII y sede municipal; pode - mos observar

ARANTZAko UDALA

www.arantza.eus