Gestió del coneixement a l'Administració

1

Jordi Graells i Costa

www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat

Presentació e-Joventut Barcelona, 10 de novembre de 2010

Avís legal

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .

Litt

le h

and,

big

hea

rt ©

der

ekga

vey

CC

BY

2.0

La gestió del coneixement a l’Administració

2 ‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

10 històries

3

1a històriaUn paper rellevant per a la innovació

‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

4

La història d’aquest utensili es podria escriure en un rotlle...

New

sprin

t ©

Ter

ryJo

hnst

on C

C B

Y 2

.0


5

... però segurament se’ns acabaria, com sol passar quan més el necessitem

grae

lls ©

rot

llebu

it C

C B

Y 3

.0


6

1 F

ree

© p

ortm

ante

aus

CC

BY

2.0

Múltiples solucions...


7

Una ha triomfat

grae

lls ©

max

irotll

e C

C B

Y 3

.0


8

Wip

e ou

t ©

Kyk

noor

d C

C B

Y 2

.0

Com s’innoven productes i serveis?

Pensament inventiu sistemàtic (Hebrew University of Jerusalem):

1. Principi del món tancat.

2. Principi del canvi qualitatiu. Es millora o elimina component del producte o sistema:

- Unificació (autoservei a restaurants, llapis amb goma...)

- Multiplicació (fulles d’afaitar i vacunes múltiples, cinemes 2 films)

- Divisió o distribució (pagament en quotes, comandament i TV)

- Remoció o reducció de l’objecte (correu web, cadires nens per a taules, cafè descafeïnat)

- Trencament de la simetria, addició d’una dimensió o ajust al medi ambient (canvi horari, taxis dies parells, ascensors, lents bifocals)

http://innovacion7x24.com/blog/aplicacion-del-pensamiento-inventivo-sistematico/


9

Innovar = transformar coneixement en valor

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació.


10

I a l’Administració?


11

- Més marge per a prova/error

- Capacitat de cooperació

- Capacitat de compra sindicada

- La innovació és al discurs de l’Administració

- Canvis socials

- Entorns tecnològics i de coneixement més accessibles

- Contenció pressupostària amb exigència de resultats

- Inèrcies fortes. Costa desaprendre

- Poca tradició R+D. No hi sol haver òrgans d’innovació

- Entorns estables amb poca pressió sobre els resultats

- No orientació al talent

- Cadena de valor no estructurada a partir de l’usuari

- Cultura corporativa preval sobre cultura del canvi

Estímuls per innovar

Barreres per innovar


12

Pla d’acció per al canvi

Adaptació text @Odilas

1. Comunicació inicial de l’estratègia

corporativa per al treball en xarxa

2. Formació continuada:

2.1 Al conjunt del personal en eines i cultura

col·laborativa

2.2 Als lídersen el seu nou rol de

promotors de condicions perquè els altres innovin

3. Identificació d’agents del canvi:

- líders organització

- community managers

- qui sap què

4. Habilitació d’espais de col·laboració:

- presencials

- en línia


13

La xarxa de personal innovador

Objectius:

- Promoure la cultura de la innovació.

- Impulsar l’emprenedoria a l’Administració.

- Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores.

- Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes innovadors.


14

2a històriaConeixement col·lectiu:

do it yourself


15

En la nova economia...


16

... el coneixement és la variable clau

CC

BY

2.0

– w

ww

.fli

ckr.

co

m/s

hif

faa

u/2

19

957

95

59


17

Hi ha gent que decideixtreballar-lo en comú

CC NC 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128 ‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

18

DIY: do it yourself!

www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxU www.makerwiki.com


19

Intel·ligència col·lectiva


20

3a històriaDifusió oberta

del coneixement

Amb el suport de Josep Vives


21

En un poblet de l’Anoia...

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

22

ara conegut per...

Pel Parc Motor...

... però també per l’abocador i la nova variant Igualada-Manresa...


23

... i alguns restaurants

www.restaurantelmarino.com

Amb ús indegut de símbols ben famosos...?


24

Guerra dels EUA i Castellolí?

www.elpais.com/articulo/cultura/Popeye/todos/elppgl/20090106elpepicul_6/Tes


25

La propietat intel·lectual és una assignatura

pendent aquí...


26

www.20minutos.es/noticia/655946/0/gobierno/ley/sinde/


27

Què està protegit com a obra?

www.abc.es/20090116/espectaculos-musica/musica-folclorica-tambien-tiene-20090116.html


28

Actes oficials i cerimònies religioses(art. 38 LPI)

«L’execució d’obres en el curs d’actes oficials de l’Estat, de les administracions públiques i cerimònies religioses no requerirà autorització dels titulars dels drets, sempre que el públic hi pugui assistir gratuïtament i els artistes que hi intervinguin no percebin remuneració específica per la seva interpretació o execució en els esmentats actes.»


29

... afecta administracions :P


30

... partits

www.larazon.es/noticia/los-socialistas-tendran-que-pagar-a-la-sgae-por-cantar-la-internacional ‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

31

... i més partits ;-)

ww

w.y

outu

be.

com

/wa

tch?

v=gW

YC

TO

Wd6

Bs


32

Les llicències Creative Commons


33

© Sydney Morning Heraldwww.smh.com.au Eiffel Tower at night © rednuht,

www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/ CC BY 2.0

Quina diferència hi ha?


34

Tipus llicències Creative Commons

http

://c

at.c

reat

ivec

omm

ons.

org

/llic

enci

a


35

Com gestionar els drets sobre imatges i vídeos (PI, imatge, intimitat...)

1. Vetllar per gestionar-los correctament.

2. Aplicar llicències Creative Commons amb dades amb drets de propietat intel·lectual (DPI) dels quals tinguem els drets d’explotació corresponent o l’autorització corresponent.

3. Afegir clàusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la comunicació lliure de les dades o documents adquirits.

4. Incloure en el procediment de recollida de dades, confecció de documents, organització d’actes... les cessions de drets escaients.

5. Valorar quines de les dades que produïm són obres i, per tant, tenen DPI. Gestionar-les amb les llicències corresponents.


36

Com sortir del debat enquistat sobre PI?

- Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.

- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.

- Reutilització de coneixement de l’Administració.

- Obres protegides per DA i difoses en obert. Cal citar obra en CC.

- Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.

- Ser més flexibles per a usos lícits en un espai més ampli, a l’estil del ‘fair use’ de la legislació anglosaxona

- Etc.

Font: Gonzalo Martín. Blog “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com.


37

4a històriaPrivacitat a la Xarxa


38

Rastre digital arreu

Aviat les empreses d’Internet sabran més de la nostra vida que el que nosaltres puguem recordar.


39

... i amb el rastre no tan digital!

¿Com sabem que l’autor de la foto d’aquesta taula que es ven a eBay és masculí?


40

N’hi ha que no els capfica la privacitat a les xarxes socials


41

Gestionem bé la privacitat a FB

www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlowww.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo

2. I aquests consells de Blogoff:

1. Pautes per configurar Facebook regulant la protecció de les nostres dades personals:www.slideshare.net/jordigraells/facebook-tot-el-que-volies-saber-i-ning-no-tha-explicat www.slideshare.net/jordigraells/facebook-tot-el-que-volies-saber-i-ning-no-tha-explicat


42

fins i tot en el vessant + personal ;-)

ww

w.b

logo

ff.e

s/20

09/1

0/28

/10-

situ

acio

nes-

que-

quie

res-

evita

r-en

-fac

eboo

k-y-

com

o-ha

cerlo

ww

w.b

logo

ff.e

s/20

09/1

0/28

/10-

situ

acio

nes-

que-

quie

res-

evita

r-en

-fac

eboo

k-y-

com

o-ha

cerlo


43

Fer-la compatible amb identitat cívica

Recíprocament a la profusió de les xarxes i l’accessibilitat del coneixement, cal avançar cap a la identitat cívica, en comptes de la situació actual amb IP dinàmiques i en què sol es processen connexions.

Sóc...


44

5a històriaTransparència, clau

per al canvi


45

[...]

Dimensió pública del que fem


46

Hi ha algun país del món on el nombre d’electors sigui superior al nombre

d’habitants?


47

Hi érem...

http://graells.wordpress.com/2008/02/23/kosovo-independent-uns-quants-anys-despres

agost de 1992


48

Croàcia!

ww

w.p

ollit

ika.

com

«Croàcia és l'únic país al món amb el nombre d'electors superior al nombre d'habitants»

Marko Rakar


49

Participació ciutadana


50

MySociety

ww

w.m

ysoc

iety

.org

Tom Steinberg i MySociety.org a Gran Bretanya


51

Skolti

www.skolti.com/lab/exp1

Web que visualitza la presència de candidats i partits de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 segons la seva activitat a Twitter i Flickr.


52

Promoure la transparència en...


53

1. L’anàlisi i visualització de la informació

sobre la despesa pública del país


54

USAspending.gov

ww

w.u

sasp

endi

ng.g

ov


55

2. Tots els processos de l’Administració


56

Sabeu qui és?


57

Doncs una persona molt pública


58

ITdashboardLes contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del responsable i l’estat d’execució de la despesa.

ww

w.it

dash

boar

d.go

v


59

3. En les organitzacions proveïdores de serveis públics


60

Transparència a tots els serveis Era el 23 de maig, a les 15h. Vol Bilbao-Barcelona amb Vueling... Vol cancel·lat per “raons tècniques” fins al proper avió. Sospites?

the

long

est

queu

e in

Eng

lish

hist

ory

© P

DA

grl C

C B

Y 2

.0


61

6a història: open data


62

data.gov

http

://d

ata.

gov

«Fins l’arribada d’Obama, prevalia la cultura del secret a Washington, amb la informació sota clau, diners dels contribuents desapareguts sense deixar rastre i amb els grups de pressió exercint influència...»


63

data.gov.uk

http

://d

ata.

gov.

uk

Amb unes 3.200 BD i una cinquantena d’aplicacions derivades.


64

Dades Obertes de la Generalitat

http

://d

ade

sob

erte

s.ge

nca

t.ca

t


65

L’app Administració

http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted

www.slideshare.net/jordigraells/open-data-millors-exemples-del-mn


66

L’Administració com a plataforma proveïdora de serveis (o vending machine. Tim O’Reilly)

Es tracta que les empreses hi afegeixin serveis addicionals amb valor.


67

Ex. transports a Massachusetts

www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Ex. JP Licks 2:23 minTim O’Reilly 5:50 min


68

Ex. Urban Trends d’Austràlia

www.suurbantrends.com.au www.suurbantrends.com.au


69

I el que es podrà fer amb aquestes dades...


70

Realitat augmentada

Vídeo sobre Qwiki http://vimeo.com/15444551

http://vimeo.com/15829153www.qwiki.com/


71

7a història Internet = xarxa social oberta ;-)


72

El Motí del Te (Boston Tea Party)

Boston,1773. Els colons es rebel·len contra la metròpoli abocant al mar 45 tones de te (10 mil lliures). Inici de la lluita per la independència dels EUA.

Wikipedia‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

73 Wikipedia

La marxa de la sal de Gandhi

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

«La sal us ha de fer recordar el Boston Tea Party»

(Mahatma Gandhi en la reunió amb el virrei britànic el 1930)

74

Contra els mandataris dels EUA...

The Future First Family Waves © acaben CC BY-SA 2.0

Obama: transparència de dades i participació de la gent en l’elaboració de les polítiques.


75

... sorgeix el Tea Party Movement

Wikipedia

Reivindiquen el Boston Tea Party. Demanen la reducció de la presència de l’Estat a la societat i un retorn als principis que van inspirar els EUA.


76

La rèplica: el Coffee Partyw

ww

.cof

feep

art

yusa

.com

/


77

No és un tema doncs de colors...


78

Wikileaks

Qui és?

Julian Assange


79

Wikileaks

http

://w

ikile

aks.

org


80

ww

w.y

outu

be.

com

/wa

tch?

v=5r

XP

rfn

U3G

0

min 4:45 i 10:08

Vídeo dels assassinatsVídeo assassinats col·laterals Irak


81

8a història: les xarxes socials estan de moda


82

Tothom vol ser a les xarxes!

www.facebook.com/guardiacivil


83

Es busca una figura amb insistència


84

Els community managersLes organitzacions s’han adonat que la seva reputació es dirimeix cada cop més a Internet. Segons com gestionin la seva presència en sortirà beneficiada o perjudicada la seva marca i opinió que els usuaris en tenen.

Es necessita disposar d’un altre perfil de professionals de la comunicació més d’acord amb l’era de la informació que estem vivint en què l’audiència participa i la seva opinió és, com a mínim, tan important com la dels dirigents de la institució que vol ser a Internet.

Són els community managers (CM). Persones responsables de vetllar pels interessos de la marca a Internet i gestionar les relacions de l’organització amb els clients/usuaris en l’àmbit digital. Segons com sigui aquesta gestió, un nou model de cotxe pot ser menystingut a la Xarxa o el prestigi d’un polític el poden fer caure al conjunt de les xarxes socials un grapat de ciutadans ben organitzats.

Els CM no sols ofereixen informació per als diferents canals més adequats, com succeeix a moltes empreses per promocionar els seus continguts. Els bons CM, a més de distribuir informació pròpia per la Xarxa:

-Empatitzen amb l’audiència i hi construeixen una relació especial de lleialtat mútua.

-S’avancen a les noves tendències perquè fan d’antena per obtenir nou coneixement.

-Prenen decisions estratègiques usant intel·ligència contextual i emocional, i apliquen sentit comú per saber com, on i quan han de participar.


85

L’aterratge del marketing

Big

tak

e-of

f ©

Daz

mos

ton/

SW

AM

MA

N C

C B

Y 2

.0Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials o de valor públic.


86

9a històriaL’atenció ciutadana és al

2.0


87

L’atenció ciutadana al 2.0

ww

w.t

witt

er.

com

/tra

nsi

tca

t

ww

w.t

witt

er.

com

/em

erg

en

cies

cat


88

Per això...


89

La Generalitat a les xarxes socials

Igual que la resta d’organitzacions que malden per ser competitives (obtenir més beneficis)

en el món de les xarxes socials, l’Administració hi ha de ser present per generar més valor públic

per a la ciutadania.


90

A Facebook

ww

w.f

aceb

ook

.com

/bib

liote

que

scat


91

Futur dels webs a l’Administració

ww

w.J

eans

-Onl

ine

.pl/L

evis

ww

w.f

aceb

ook

.com

/por

sche

Landing pages de Facebook


92

Què hi podem fer a les xarxes?


93

Comunicació - DifusióCocreació

Altres tasques

- Sindicació

- Bookmarking

- Recomanació

- Votació

- Transferènciade fitxers

Gestió informació

Per fer què?

Aprenentatge

© jo

rdig

rael

ls.

CC

BY

3.0


94

10a històriaLa col·laboració en temps de crisi


95

Estat social qüestionati reptes complexos


96

Participació

Transparència

Col·laboració

Administració col·laborativa

Impulsar el treball en xarxa per produir valor amb la resta d’actors.

1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents.

2. Impulsant la participació de la genten la creació i elaboració de serveis , en la deliberació, en l’avaluació...

3. Col·laborant internament (comunitats, grups...) i externament (ciutadania, clients) per millorar els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes).


97

Els reptes actuals: consolidació de la col·laboració interna i...

Source: Nielsen, 2006

10% Heavy

Contributors

80% IntermittentContributors

10% Lurkers

Font: Jordi Graells 2010


99

A. Col·laboració de l’Administracióamb la ciutadania

i altres actors


100

We-Government

Government and citizens co-creating new forms of collaboration and service that uses technology, public data, citizen-generated data and the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010)

http

://p

dfeu

2010

.civ

icol

ive.

com


101

B. Col·laboració interna, entre els professionals


102

CoP a l’Administració

A l’Administracióhi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0


103

Com el programa Compartim de la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys.

ww

w.g

en

cat.

cat/

just

icia

/co

mp

art

im


104

Avaluant la col·laboració: el programa Compartim

de la Generalitat de Catalunya


105

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica:

1. Identificar polítiques públiques que funcionen.

2. Quin impacte tenen.

3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers.

4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).

5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

mea

sure

men

t of

the

col

or ©

arq

uera

CC

-BY

-2.0


106

Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta

sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.

Per ex.

Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de

patents registrades per subvencions R+D+I

En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i

quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.

Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:

Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al

programa

Fórmula per avaluar l’impacte Impacte = Y1 – Y0


107

L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.

Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

Avaluació de l’impacte del Compartim

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic

125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona

2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h

estalvi ‘La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0

108

Concloent


109

Ens imaginem una Administració on...


Promogui la col·laboració interna i externa davant la crisi

Concebi i usi Internet com una xarxa social oberta i neutral

Obri les seves dades per promoure transparència i participació

Consideri la transparència la clau per al canvi

Sigui model en la gestió de la privacitat a les xarxes socials

El coneixement es reprodueixi, transformi i comuniqui sense traves

El coneixement es treballi col·lectivament

S’innovi sistemàticament en totes les parts de l’organització

Usi les xarxes socials Impulsi l’atenció ciutadana 2.0

110

Jordi Graells i Costa

www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat

Presentació e-Joventut Barcelona, 10 de novembre de 2010

Avís legal

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .

Litt

le h

and,

big

hea

rt ©

der

ekga

vey

CC

BY

2.0

La gestió del coneixement a l’Administració

Gràcies!

Gestió del coneixement a l'Administració

Business

Transcript of Gestió del coneixement a l'Administració