Gestió de residus orgànics i protecció dels sòls ... Soliva.pdfREUTILIZACIÓ: l’ús d’un...

1

Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010

Gestió de residus orgànics i protecció dels sòls

Paper dels Enginyers Tècnics Agrícoles


•Les " bondats i maldats" de l'aprofitament dels residus orgànics a través del sòl.

•Competència entre diferents tipus de residus orgànics (àmbit agrícola/ramader enfront urbà/industrial).

•Com el sector de la gestió dels residus no te prou en compte la protecció de sòl.

•El paper que els enginyers tècnics agrícoles poden i han de jugar en aquests àmbits.


AGRICULTURA: Es la Ciència que - d’una manera racional i econòmica - estimula la producció vegetal i animal d’acord amb les necessitats socials.

Antoni Oriol i Josep Valle . Què és la Ciència del sòl? Biblioteca del pagès 1938


2


“RESIDU”, allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts. Pot ser que calgui revisar el significat de les paraules i mirar-ho d’una altra manera

El mot RESIDU no te perquè tenir un significat negatiu, depèn entre d’altres factors de la seva COMPOSICICOMPOSICIÓÓ, de la

QUANTITATQUANTITAT generada, de l’estacionalitat i de la CAPACITAT DEL MEDI CAPACITAT DEL MEDI

RECEPTORRECEPTOR.

Residu concepte subjectiu, concepte temporal


QUAN els RESIDUS DEIXEN DE SER-HO?

Quan passen a ser recursos ?

No és quan els hi canviem el nom, si no quan:

• els coneixem i els hi donem el valor que realment tenen • i som conscients del que representa gestionar-los incorrectament i fer-ne un mal ús


La gestió dels residus orgànics presenta reptes i problemes però tambéavantatges i oportunitats.

Aquestes s’han d’aprofitar i, els problemes cal evitar-los amb coneixement, imaginació i bones pràctiques

El interès en transformar residus orgànics en recursos esta en evitar problemes ambientals i estalviar recursos naturals

Cal trobar solucions sostenibles involucrant a tots els grups socials

La gestió correcta dels residus pot ser d’utilitat per:•Complir normatives ambientals

•Afavorir la protecció del sòl

•Millorar la producció vegetal

•Estalviar fertilitzants minerals

•Incrementar la sensibilitat ambiental de la població

•Sensibilitzar per la lluita per evitar el canvi climàtic


Cal preservar el sòl i totes les seves funcions per le

s generacions futures.

3


Antigament la reposició dels nutrients depenia en bona manera d’un eficient aprofitament de la potencialitat d’un territori per produir material vegetal que podia ser reciclada directament o utilitzant com a convertidor al bestià.


Evolució d’acord amb els canvis en la ramaderia i

l’agricultura

Preocupació per l’aprofitament màxim dels residus ramaders

XVIII

XIX

XX

XXI

Preocupació per desfer-se’n

Canvis relacionats amb el desenvolupament de l’economia

Aparició d’altres tipus de RO


El sòl pot reciclar Residus Orgànics, però cal fer-ho de manera que:

•Apliquem el RO més adequat i en les condicions correctes

. No resulti un abocament encobert


Ús dels fangs de depuradora

COMPETENCIA???

ÚS DELS FANGS DE DEPURADORA ????

4


El sòl pot reciclar Residus Orgànics, però cal fer-ho de manera que no

resulti un abocament encobert

Els residus al servei del sòl ?

el sol com abocador?

el sòl com aceptor?


Agricultura productora i receptora de residus

Quins residus produeix?

Receptora, sí, però de quins?

Amb quina finalitat?

Amb quins controls?

Hi ha legislació?

Hi ha suficient informació i eines?

Quin paper hi juguen i han de jugar els enginyers agrícoles?

Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010 15

Conceptes(Llei 10/1998, de 21 de abril, de Residuos)

PREVENCIÓ: el conjunt de mesures destinades a evitar la generació de residus o a aconseguir la seva reducció o de la quantitat de substànciesperilloses o contaminants presents en ells.

REUTILIZACIÓ: l’ús d’un producte usat per a la mateixa finalitat per a la qual es va dissenyar originàriament.

RECICLAT: la transformació dels residus dins d’un procés de producció, per a la seva finalitat inicial o per a altres, inclós el compostatge i la biometanització, però no la incineració amb recuperació d’energia.


VALORITZACIÓ: tot procediment que permeti l’aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient. En tot cas, estaran inclosos en aquest concepte els procedimients enumerats en l’annex IIB de la Decisió 96/350/CE, així com els que figuren en una llista que en el seu cas aprovi el Govern (aprovat per Orden MAM/304/2002).

ELIMINACIÓ: tot procediment dirigit, be a l’abocament dels residus o be a la seva destrucció, total o parcial, realitzat sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient. En tot cas, estaran inclosos en aquest concepte els procedimients enumerats en l’annex IIA de la Decisió 96/350/CE, així com els que figuren en una llista que en el seu cas aprovi el Govern (aprobat per OrdenMAM/304/2002).

Conceptes(Llei 10/1998, de 21 de abril, de Residus)

5


l) Fertilitzant nitrogenat o adob nitrogenat: producte l’efecte principal del qual,quan és aplicat al sòl, és proporcionar elements nutritius a les plantes.

l.1) Fertilitzants tipus 1: contenen nitrogen orgànic i una relació C/N alta, superiora 10. La major part del N que contenen és de mineralització lenta.

l.2) Fertilitzants tipus 2: contenen nitrogen orgànic i una relació C/N baixa,inferior a 10, o, si és alta, conté matèries carbonàcies difícilment degradables. Lamajor part del N que contenen és mineral o fàcilment mineralitzable.

l.3) Fertilitzants tipus 3: adob nitrogenat obtingut mitjançant extracció o mitjançantprocediments industrials de caràcter físic o químic, els nutrients del qual es presenten en forma inorgànica.

l.4) Fertilitzants tipus 4: fertilitzants minerals nitrogenats d’alliberament lent.Engloba els fertilitzants minerals recoberts (per una membrana semipermeable),els fertilitzants minerals amb baixa solubilitat i els fertilitzants minerals amb inhibidorsde la nitrificació.


SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS

RELACIÓ-IMPLICACIÓ AMB LA PROTECCIÓ DEL SÒL

Residus orgànics

RecursosRETORNAR

AL SÒL


Per què els RO i en particular els RR són un problema que no som capaços de solucionar?

Per què els problemes segueixen existint i augmentant?

Fins a quin punt les solucions proposades per les qüestions ambientals són un negoci econòmic o de vots?

Com determinar/escollir quina es la millor estratègia? Cal tenir en compte la nova situació energètica i ambiental existent, la necessitat de complir la nova legislació respecte a la gestió dels residus (emfatitza el reciclatge i la protecció del sòl entre d’altres aspectes) i la situació geogràfica general, area mediterrània.

Necessitat d’una trobada transdisciplinar capaç de tirar a terra la Torre de Babel (Naredo 1987) de les especialitats científiques, de les atribucions dels diferents col·legits professionals i de les diferents administracions.


Cal considerar els RESIDUS com a RECURSOS, que si es desaprofiten poden contribuir a l’esgotament de les

energies no renovables i a l’increment de la contaminaciói de l’entropia.

HaurHaurííem de considerar que RECURSOS I RESIDUS em de considerar que RECURSOS I RESIDUS representen dos estats diferents dins dels processos representen dos estats diferents dins dels processos

productius.productius.

No sNo s’’han de separar, simbiosis entre lhan de separar, simbiosis entre l’’activitat productiva activitat productiva i la gestii la gestióó de residus de residus

RESIDURESIDU: tot allò que el seu posseïdor abandona per considerar que no té valor d’ús i que per tant no té

valor de canvi

allò que no s’utilitza en tot el seu potencial

6


FEMSDiccionari de la Llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC 2)I en el Pompeu Fabra

Excrement de qualsevol animal.Excrement de qualsevol animal.

Adob format pel jaAdob format pel jaçç dels animals domdels animals domèèstics barrejat amb stics barrejat amb llurs excrements i descompost per la fermentacillurs excrements i descompost per la fermentacióó.

PURINS (No apareix en el Pompeu )

Líquid format per excrements, orina i aigua de neteja de les corts dels porcs, generalment amb un contingut d’aigua superior al 80 %, que, emprat com a adob, es comporta més com un fertilitzant mineral que orgànic.


ResidusResidus ramadersramaders


Fins a final del segle XVIII el mon rural català era ““conservacionistaconservacionista” dominava la convicció que la bona gestió del patrimoni i les tècniques agrícoles idònies eren aquelles que mantenien la producció a un nivell determinat que s’havia assolit històricament , assegurant així l’estabilitat de la renta. (Saguer i Garrabou 1996)

En el segle XIX , la implantació d’un nou model de societat, la industrialització i sobre tot la consolidaciconsolidacióó dd’’una ciuna cièència agronòmicancia agronòmica van portar a la idea de que es podien introduir nous principis i mètodes racionals en les activitats productives. Els sistemes de fertilització van adquirir una gran importància

A mitjans del segle XIX es pot considerar que l’agricultura catalana era una agricultura orgagricultura orgàànicanica; els mètodes de fertilització mes difosos eren l’adoba’t amb fems, l’utilització de cendres obtingudes amb els formiguers (cremar determinats residus forestals o de cultius arbustius), el guaret i el cultiu de lleguminoses.

Preocupació per incrementar la disponibilitat de fertilitzantsincrementar la disponibilitat de fertilitzants per l’aprofitament màxim dels recursos que podia proporcionar la mateixa explotació el que es reflexiva en els mateixos contractes de masoveriacontractes de masoveria

L’ús de fertilitzants minerals, inorgànics no va tenir importància real fins a final del segle XIX i sobre tot a principis del XX.


“Lo masover deurà cuydar ab lo major esmero de la conservació y bon ús de la palla, invertinla tota en fems y abono de les terres”

“Lo masover tindrà la obligació de adobar la terra ab 225 boichs per cada jornal o ab quinze cargas de fems”

dels contractes de masoveria del propietari Joaquim de Nuix (Segarra).

També el mateix propietari incorporava una clausula segons la que el masoverquedava obligat a utilizar els subproductos de les oliveres i la vinya en l’elaboració de formiguers o boïcs

Familia Torrelló “…prohibició de vendre palla i fems…..reutilitzar-los tots a l’heretat” …….”tampoc podrà tenir descuidats y menos abandonats los fems”

7


M.Agustí. Llibre dels secrets d’Agricultura, casa rústica i pastoril.

“ els fems quan es treien de l’estable es posaven en una fosa on patexen un escalfament espontani, desprenen carbonat amonic... la fermentació calia moderar-la perque no es perdes nitrogen..” llibre “La fertilizaciónen los sistemas agrarios: una perspectiva histórica “(1996)



1865. Disponibilitat de fems/ha i any


Quantitat de N generat en forma de dejeccions

ramaderes

Quantitats

Expressió

Ubicació

8


Residus municipals: residus generats als domicilisparticulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també elsque no tenen la consideració de residus especials i que perllur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats

Residus comercials: residus municipals generats per l'activitat pròpia del comerç al detall i a l'engròs, l'hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i elsserveis.

Recollida selectiva en origen

FORM

RSU

Separació en origen

Separació mecànica en plantaMontserrat Soliva Torrentó. Juny 2010

ResidusResidus municipalsmunicipals sensesenseseparaciseparacióó en origenen origen


ResidusResidus municipalsmunicipals , , recollidarecollidaselectiva selectiva fraccifraccióó orgorgàànicanica. .


9


Fang de depuradora, residu generat en al depuraciód’aigües residualsFangs de depuradora: llots residuals que procedeixen de diferents tipusd’estacions depuradores d’aigües residuals domèstiques, urbanes, agroindustrials o d’aigües residuals de composició similar a les esmentades, així com els que procedeixen de fosses sèptiques i d’altresinstal·lacions de depuració similars utilitzades per al tractament d’aigüesresiduals.

Fang urbà

Fang industrial

Fang digerit

Fang activat

Fang estabilitzat


FangsFangs de depuradorade depuradora


Residus de la industria

Estacionalitat?


Residus vegetals : Residus orgànics biodegradables d’origenvegetal; a efectes de la seva gestió, es poden subdividir en dos correntsespecífics que cal gestionar de forma diferenciada:

a) Fracció vegetal de mida petita i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.) assimilable a la FORM.

b) PODA. Fracció vegetal de mida gran i tipus llenyós, que requereix d’una trituració prèvia a la seva valorització

Castelldefels

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

TOTAL

-

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

10


Residus vegetals urbans


ON és generen?


Residus Ramaders

Residus agrícoles

Residus Forestals

Residus Municipals

Grans generadors de FO

Fangs de depuradora

IAAPer incrementar rendiments s’obliden tecniques culturals que necesiten massa ma d’obra

Concentració de residus

Menys aprofitament

Emmagatzematge en conds que faciliten la feina pero dificulten la gestió

Residus derivats d’un tipus de consum , d’una manera de viure

Cal reduir la seva generació

Separació en origen

Responsabilitat

Canvis en la producció i en el consum tenen que tenir present la possible generació de residus i la seva posterior gestió.

Economia cíclica com en els sistemes naturalsMontserrat Soliva Torrentó. Juny 2010

11


Ciutadans recollida selectiva

Administració local, recull, selecciona i es comunica amb els ciutadans

Industria dissenya els seus productes per poder ser recuperats i reciclats

Increment de cost en certs productes pel reciclatge

Fabricants han d’acceptar el retorn de certs materials

Govern estatal assegura legislació i infraestructures

Industria i govern ha de donar suport a l’ús de materials secundaris


Abocament

Recuperació d’energia

Reciclat

Prevenció

Reducció

Reutilització


És sempre sostenible la gestió dels RO?

És compatible amb la gestió sostenible dels sòls?

On queda la JERARQUÍAexigida per la UE?

Prevenció?

Reducció?

Reutilizació?

Reciclat?

Recuperacióenergía?

Abocament?


Què cal controlar en els RO?

Es poden aplicar els RO directament en el sòl?

S’han de tractar sempre?

Què s’aconsegueix tractant?

12


Sistemes de gestió , sistemes de tractament

Diferents tipus de residus orgànics

Diferents usos/destins segons característiques i generació

Diferents tecnologies de tractament

Cada tecnologia de tractament te uns objectius i unes exigències que es tenen que tenir en molt en compte quan es vol aplicar a un determinat tipus de residu

Quins RO són mes adequats per cadascuna de les tecnologies de tractament?


Directiva del Consell 99/31/CE

% Matèria orgànica a abocador

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1995 1999AprovacióDirectiva

2001Transposició

Directiva

2006 2009 2016

Residus orgànics a abocador


Destins de residus fonamentalment orgànics:

•Abocador

•Aprofitament a traves del sòl (agrícola o d’un altre tipus) (directe o desprtractament, de quin tipus?)

•Tractaments biològics (compostatge i digestió anaeròbia)

•Tractaments tèrmics (assecat, incineració, pirolisi, gasificació)

Què necessita, que genera cada tractament?

Com s’ha de valorar?


Enginyers, professionals, tenen un rol que en l’actualitat es troba amb nous reptes davant de la generació elevada de residus, de les noves normatives i dels diferents sistemes de tractament

Són tots els sistemes de tractament ambientalment, socialment i ambientalment, socialment i èèticament ticament

acceptables?acceptables?

Quines conseqüències tenen o poden tenir i en quin àmbit ?

És necessari

Tenir coneixements , seguretat en la pròpia formació però sobre tot CRITERICRITERISer crítics, ser capaços de prendre i defensar decisions

13


Aspectes a tenir en compte alhora de comparar diferents tecnologies

Ambientals: consum d’aigua i energia, emissions gasoses, generació de rebuig, impacte ambiental,…..

Econòmics: inversió, cost de gestió i amortització, consum d’aigua i energia, rendiment, necessitat de personal,

Socials: acceptació, cost , participació, generació de molèsties, qualitat dels productes, estalvi d’abocadors i de recursos naturals,…

Tècnics: tipus de residu,exigències inicials del tractament possibilitat d’aplicació, versatilitat, flexibilitat, existència d’experiència, necessitats de control,…


Reducció gasos efecte hivernacle

Segrestament de C pels vegetals i sols

Millora de la producció vegetal

Aplicació MO

Legislacionsambientals

Elevada produccióde RO

Fertilizants mineralsAplicació MO

Necessitat de gestióadequada de RO

TractamentsTractaments biològicsbiològicsImpulsió dels TB com a via de tractament de la MO tant a nivell

europeu, com estatal i autonòmic


Mantenint la fertilitat dels sols, incrementant racionalment elsMantenint la fertilitat dels sols, incrementant racionalment els seus seus nivells de MO per lnivells de MO per l’’aplicaciaplicacióó de productes de qualitat sde productes de qualitat s’’aconseguiria:aconseguiria:

Millor gestiMillor gestióó dels ROdels RO

ÚÚs adequat dels fertilitzantss adequat dels fertilitzants

Millora de la producciMillora de la produccióó

Beneficis econòmics pels agricultorsBeneficis econòmics pels agricultors

Beneficis ambientals per la societat Beneficis ambientals per la societat (entre els que evidentment hi ha la reducció de gasos efecte hivernacle)


La natura sempre ha reciclat els seus residus. Podríem dir que la natura esta “fent compost” contínuament però al seu ritme.

Podem imitar-la?

Ho hem de fer?

Nosaltres hem variat el ritme de la generació de residus, per

tant tambe tenim que intensificar el ritme de la transformació, HEM DE

COMPOSTAR ELS RESIDUS PER PODER-LOS TORNAR AL SÒL I TANCAR CICLES.

14


Tractaments biològicsTractaments biològicsCompostatgeCompostatge

DigestiDigestióó anaeròbiaanaeròbia

• Voluntat política

• Convenciment i preparació dels tècnics

• Acceptació i responsabilitat ciutadana

• Possibles usuaris del compost, receptius i informats


COMPOSTATGE: és un procés biològic, aeròbic, controlat i termòfil

HIDRATOS DE CARBONO

LÍPIDOSLIGNINA

PROTEÍNAS

ENERGIA

VOLATILIZACIÓN

BIOMASACELULOSA Y LIGNINAS SEMITRANSFORMADAS

Microorganismos

COMPOST

NO3-

AIREAGUA

CO2

H2O

NH3

DESCOMPOSICIÓ

N

MADURACIÓN


PROCÉS DE COMPOSTATGEMatèries primeresEstudi de mercats

Determinar barreges

Preparar materialsSeleccionar, triturar,barrejar,...

Fase descomposició (més activa)

- Tecnologia +

Materialscomplementaris i

estructurants

Maduració

Cribat

ImpuresesCompost

Anàlisi, classificacióMillores, barreges , additius


Instal·lacions ramaderes

Instal·lacionsMunicipals

Maneig i nivell de tecnologia

Instal·lacionsprivades

ÚS propi

Comercialitzar UtilitzarRegalar

Comercialitzar Comercialitzar

Rural Rural/urbà

Rural UrbàRural/urbà

Rural/urbà

UrbàRural/urbà Rural UrbàRural

/urbà

Piles aireaciópasiva

Igual + escampador de

fems o voltejadora

Piles aireacióforçada.

Voltejadora

Piles aireaciópasiva/ aireació

forçada.

Voltejadora

Piles aireació forçada.Voltejadora

Sistemes tancats

Pot dependre molt de la capacitat i dels materialstractats

15


Descomposició Maduració

Piles voltejadesRecepció i barreja Emmagatzematge

Plantes petites de tecnologia senzilla


Plantes petites de tecnologia senzilla

Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010 Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010

Barreja AireacióForçada

Piles voltejades Emmagatzematge

Descomposició Maduració

Recepció

Plantes mitjanes-grans de tecnolgia sencilla o complexe

16



Piles estàtiques

Piles dinámiques

Sistemes forçats

Cost d’instal·lació

Problemes tècnics

Tecnologia estrangera

Cost de funcionament (manteniment)

Nec

esita

tsd’

espa

i

+

-

Aireació controlada + volteig

Volteig

Reducció IA

Control procés

Prod. Homog. const

Gasos

Lixiviats

Aireació, humectació,

Sistemes de compostatge

Con

trol d

el p

rocé

s

-

+Velo

cita

tde

proc

és

-

+

com

plex

itat

-

+ Cos

td’in

stal

·laci

ó

-

+


17



18



OBJECTIUS DE L’APLICACIÓ DE RO AL SÒL

Quins poden ser ....? Qui els planteja?

Qui els ha de plantejar ?

Quina relació han de tenir amb els principis de SOSTENIBILITAT ?

Generadors ?Gestors ?

Usuaris ?Han de coincidir ?

Poden coincidir ?

I els tècnics?


La gestió a través del sòl pot exigir:

Determinades característiques als RO• Reduir al màxim el contingut en contaminants

• Establir paràmetres de qualitat

Major coneixement del seu comportament en el sòlsegons condicions

• Determinar la dosi adequada

• Configurar un protocol de seguiment

Preparació específica dels productors, gestors, tècnics i usuaris

19


Paràmetres a controlar en els RO

73

Criteris de valoració Criteris de precaució

pH, CE%HDensitat aparent

%MO, MO estableN orgànic i mineralC/NAltres nutrients

Impureses

Substancies potencialmenttoxiques

Llavors de males herbes

Indicadors d’higienització



Com decidir quins són els Standards de qualitat?No pot ser que depengui més de qui genera el residu i les dificultats per trobar un destí adequat, que dels possibles usuaris

Des de la gestió del sòl, des de el paper d’enginyers agrícoles cal donar instruccions respecte:

•Funció del residu a aprofitar

•Interès per els continguts en MO o nutrients

•Cridar l’atenció sobre els possibles riscos

•Excés/desequilibri de nutrients

•Mala qualitat de la MO

•Risc d’aportar contaminants segons:

No assolir nivells que donin efectes negatius (principi de risc)

No acumulació neta en el sòl (principi de precaució)


0,00,5

1,01,5

2,02,5

3,03,5

4,0

Ntotal

C1 C2 C3

0

10

20

30

40

50

60

70

%M.O.T

C1 C2 C3

0

10

20

30

40

50

60

70

% MOR %GE (MOR/MOT)

C1 C2 C3

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

% Norg %NnH % N-NH4 Sol

C1 C2 C3

Norg

Nt

Nmin

MOT

MOR

NnH

N-NH4

N-NO3

Continguts en materia orgànica i formes de nitrógen

-

+

asim

ilabl

e

20


mg Zn · Kg-1

0

200

400

600

800

1000

1200

C1 C2 C3

mg Cu · Kg-1

0

100

200

300

400

500

C1 C2 C3

mg Cr · Kg-1

050

100150200250300350400450

C1 C2 C3

mg Pb · Kg-1

050

100150

200250

300350

C1 C2 C3

mg Cd · Kg-1

0,00,51,01,52,02,53,03,54,0

C1 C2 C3

Metalls pesats


Estimacions mineralització


•Possibilitat d’incrementar el contingut en matèria orgànica dels sòls amb tots els avantatges que implica, inclòs l'increment de la fixació de CO2.

•Disminució de l’ús de fertilitzants minerals i plaguicides, amb el benefici ambiental i econòmic, que això representa.

•Difusió del valor agronòmic i ambiental del compost idignificació de la imatge negativa del compost procedent de residus municipals

•Referent per a les plantes i gestors en confirmar-se la possibilitat de vendre el producte si es respecten determinades condicions i s’apliquen polítiques actives de comercialització.

Valors afegits a la producció

i venda del compost de qualitat


Com realitzar el balanç econòmic del usos dels RO, del compost?

Costs transport + Costs aplicació + Preu producte < Beneficis aplicació compostCosts transport + Costs aplicació + Preu producte < Beneficis aplicació compost

ComCom es poden valorar es poden valorar elsels beneficisbeneficis de la de la sevaseva aplicaciaplicacióó??

Producció? ¿Qualitat? Estalvi fertilizants minerals i pesticids? Estalviaigua?

Com valorar la millora del sòl per aport de MO? o la seva depreciació en el cas d’incrementar salinitat o contingut en contaminants?

21




AdministracióAdministració

UsuarispotencialsUsuaris

potencialsPlantes de

compostatgePlantes de

compostatge

Generadors de residus

Generadors de residus

Campanyes informatives

Necessitats, limitacionsdel producte

Promoció, informació sobre el producte

Formació tècnica i comercial, control

Limitacions, necessitatsCam

pany

esinf

orm

ative

s

Nece

ssita

ts, lim

itacio

ns

Organització

NECESSITATS DE INFORMACIÓ I RELACIÓ ENTRE SECTORS


FORM Compostatge SòlCompost

FO reste BiosasecatMaterial

semitransformat i sec

INCINERACIÓ

Sòl

FO resteEstabilització

aerobia SòlMaterial estabilitzat

ABOCADOR

22


Compostatge i compost com eines en la lluita contra el canvi climàtic



% mgKg-1 H MOT MOR C Cr Norg P K Zn Cu Pb Cd M 30 55,7 26,0 27,9 13,0 2,10 0,92 1,17 130 42 22 0,3 I 30 48,0 19,0 24,0 9,5 1,55 0,46 0,67 557 244 173 1

kg t-1mh g t-1

mh ms MOT MOR C Cr Norg P K Zn Cu Pb Cd M 700 390 182 195 91 14,7 6,4 8,2 91 29 15 0,2 I 700 336 133 168 67 10,9 3,2 4,7 390 171 121 0,7

ComposiciComposicióó de de duesdues mostresmostres de de compostcompostDiferent estabilitt i diferent contingut en metalls

AportsAports perper tonelada de tonelada de compostcompost humithumit


Ceqco2 ahorrado en la fabricación de los nutrientes contenidos en 1 ton de compost .

Csecuestrado a los 100años

*ton-1

Ceq-CO2

*ton-1

N P K

M 15,6 57,2 77,8 3,3 3,1 I 10,1 37,0 57,4 1,7 1,8

EstimaciEstimacióó del del carbonicarboni segrestatsegrestat, , alsals 100 100 anysanys, , perper tonelada de tonelada de compostcompost aplicataplicat

EstimaciEstimacióó del C del C (CO2 equiv), estalviatestalviat en la en la fabricacifabricacióó de de fertilitzantsfertilitzants

perper tonelada de tonelada de compostcompost aplicataplicat

23


Tractaments Biològics

C6H12O6aq

C6H12O6aq + 6O2

∆GRº = -96 Kcal/mol

∆GRº = -677 Kcal/mol

C6H12O6aq + 3SO42-

aq + 6H+aq ∆GRº = -107 Kcal/mol

(pH 7)

3CH4 + 3CO2aq

6CO2g + 6H2Ol

6CO2ag + 6H2Ol + 3H2Saq


Combinació DA i compostatge te avantatges

Recuperació d’energia i materia orgànica

Incrementa la capacitat de la planta de compostatge

Pot reduir problemes d’olors

Producció d’energia renovable

També presenta desavantatges

Cost d’instal·lació i de manteniment

Control acurat dels materials d’entrada

Tractament de la fracció líquida

En tot tipus de tractament tenim avantatges i desavantatges que cal valorar objectivament.

Dificultat en fer-ho per part de les empreses i dificultat en fer-ho segons la formació ja que pot ser que es doni més èmfasis a uns aspectes que altres …per això cal treball interdisciplinari.


0

0,5

1

1,5

2

2,5

0 5 10 15 20 25 30 35

Temps de retenció (dies)

Gas

(m3/

m3

dig.

dia)

0

20

40

60

80

100

Elim

inac

ió D

QO

(%)

50

75

100

Exemple de corbes de depuració (eliminació de matèria orgànica) i producció de gas per unitat de volum de reactor i dia, per a les concentracions d’entrada 50, 75 i 100 mg DQO/L, en funció del temps de retenció.

Flotats, 2001

Depuració/Producció de gas

24


- +Producció biogàs

+ -Problemes

Obturacions, manca de rendiments, aturades de procés

93 Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010

La planta de biogàs de “Hegndal” va se construïda al 2000; te un digestor de 800m3 i s’hi tracten unes 20.000 tones de purí de porc juntament amb 2000m3 de residus industrials, bàsicament greixos. A mes del digestor, esta equipada amb una centrífuga i un sistema d’evaporació al buit


La biomassa digestada es bombeja a la centrífuga per separar les dues fraccions


La fracció fibra es pot emmagatzemar, estabilitzant-se mitjançant un procés de compostatge i es pot distribuir com adob orgànic. D’acord amb la legislació europea (norma EU nº1774/2002 de 3 d’octubre de 2002) la fibra ha de ser higienitzada abans de la seva distribució

La fracció líquida es condueix per gravetat a un tanc pulmó; en aquesta planta un 65% del líquid és emmagatzemat i utilitzat directament com a fertilitzant i un 35% passa al tanc previ a laplanta d’evaporació

La fracció líquida que ha d’anar a l’evaporador es tracta per reduir el pH de 8 a 5,5 (amb H2SO4) . A l’evaporador es escalfat a 40-45ºC gràcies a part del calor produït a partir del biogàs en la unitat de cogeneració

25


Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010 M.Soliva. TRR 2006 Montserrat Soliva Torrentó. Juny 2010

Segons l’empresa el condensat conté una DQO (3000 ppm), que deriva dels àcis orgànics volàtils que és generen en el digestor i que no acaben de digerir-se.

El concentrat pot servir per regar (3.400 tones de condensat per cada ha) d’acord amb la directiva europea de nitrats.

M.Soliva. TRR 2006

26


Segons el Centre d’assessorament Agrícola danès aquesta gràfica indicaria l’eficiència de la fracció líquida


Reduir la generació de residus i la seva problemàtica i donar a cada tipus el tractament/destí més adequat, segons característiques i basant-se en criteris tècnics i objectius , és el camí imprescindible per acostar-nos a les finalitats ambientals, econòmiques i socials que tots assegurem perseguir.

És necessari establir paràmetres d’avaluació de costos i beneficis en l’aplicació de la sostenibilitat en els àmbits de la gestió dels residus i del sòl per permetre el desenvolupament conjunt a més de facilitar la instauració de incentius que es complementin.

La gestió sostenible dels residus és una necessitat i un servei a la societat i a l’entorn, a la vegada que forma part de l’ economia d’un país.

L’agricultura a més a més d’una activitat econòmica és la via per gestionar el sòl d’una manera sostenible perquè aquest mantingui les seves funcions.


27



28


Hi ha molt coneixement , però poca costum d’utilitzar-lo conjuntament

Tot el que pot ser mesurat i avaluat pot ser administrat , utilitzat i compartit sempre que existeixi un llenguatge comú, indicadors apropiats i models coherents.

Valorar cicle coneixement/ informació.

Compartint es fomenta la innovació .Compartir coneixement és un procés dinámic que genera més

coneixement . Es pot afegir valor al conjunt del coneixement a partir de “Coneixement Individual”

Parker, H. 2003



Gestió de residus orgànics i protecció dels sòls ... Soliva.pdfREUTILIZACIÓ: l’ús d’un...

Documents

Transcript of Gestió de residus orgànics i protecció dels sòls ... Soliva.pdfREUTILIZACIÓ: l’ús d’un...