16 la terra 413Abril 2015

tema de l’informe

Informe

Sòls abandonats a les comarques de Barcelona

publicitat

evA MorerA i DAviD vivet

tècnics d’unió de pagesos

Dins del marc del projecte SITxell, Unió de Pagesos, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha

realitzat diferents estudis per categorit-zar i valorar el sòl no urbanitzable de la demarcació de Barcelona; des de la ves-sant de l’anàlisi de les activitats agràries que s’hi desenvolupen.

En la darrera col·laboració amb la Di-putació de Barcelona, es va creure in-teressant iniciar una anàlisi de l’espai agrari, centrada a conèixer els camps abandonats o en desús. L’estudi es va plantejar en dues fases, la primera con-sistia a identificar quins són els diferents usos abandonats que es troben a la de-marcació de Barcelona i la segona fase, en la redacció d’un decàleg de propostes de recuperació, encaminat a conscien-ciar els ajuntaments de la presència de sòl agrícola en desús, per tal que siguin aquests espais els que es prioritzin dins de les planificacions urbanístiques, a la vegada que es respectin els camps agríco-les no abandonats, que per ells mateixos ja creen una riquesa al territori en for-ma d’aliments i d’ordenament paisatgís-tic. Aquesta segona fase està previst exe-cutar-la al llarg d’aquest 2015.

ProcÉS comPleX i gradUal • L’abandona-ment no és una tendència nova. Des de fa anys, les petites explotacions agríco-les estan patint una forta pressió demo-gràfica, comercial i tecnològica que les està portant a una progressiva desapari-ció a mesura que es va eliminant la su-perfície agrícola que les sustenta. Des del 1956 fins a l’actualitat, els usos del sòl que més s’han reduït han estat els agríco-les. Els motius són molt diversos, però en línies generals es deuen principalment al canvi de model econòmic, menys lli-gat al sector primari, al fort creixement del sòl urbanitzat i a la falta d’una línia clara del Govern respecte a les polítiques agràries que cal seguir.

L’abandonament de terres de conreu és un procés complex i gradual. Com-plex perquè les causes poden ser molt

diverses, i gradual perquè l’abandona-ment normalment comença amb una progressiva marginació de l’espai fins a arribar a l’abandonament total.

Tradicionalment, l’abandonament de terres sempre havia tendit a afectar

més finques de secà que no les de re-gadiu, ja que aquestes darreres són més productives. Tanmateix, en aquesta pri-mera fase de l’estudi s’ha constatat que l’escenari ha canviat, i l’abandonament ja és un fenomen generalitzat a tot l’es-pai agrari, indistintament del tipus de cultiu i rendibilitat.

inicidència de l’eSPecUlació • Les no-ves causes d’abandonament o desús de la terra estan propiciades per l’ordena-ment urbanístic i, en gran mesura, pel fet que molts propietaris no arrenden les terres, ja que tenen l’expectativa que arribarà una requalificació urbanísti-ca amb les plusvàlues corresponents. Aquesta percepció, generalitzada a tot el país, ha estat convivint amb la com-plicitat de molts ajuntaments que els últims anys obtenien importants ren-diments econòmics mitjançant les re-qualificacions de sòl rústic.

L’especulació amb el valor del sòl s’ha produït més en les zones agràries periurbanes, on els camps acaben con-vertint-se en focus d’insalubritat o en espais on s’instal·len activitats que no tenen res a veure amb l’activitat agrària. Aquest abandonament té lloc, sobretot, en les zones contigües als nuclis urbans. En canvi en zones rurals, més allunya-des dels nuclis urbans, les causes princi-pals de l’abandonament les hem de bus-car en la manca de relleu generacional i la falta d’oportunitats laborals.

Ubicació i tiPologia de conreU • Així tenim que, les comarques d’interior te-nen menys abandonament que les co-marques metropolitanes, que són les que presenten més camps abandonats. Les comarques amb més superfície aban-donada identificada són el Baix Llobre-gat, el Maresme i el Vallès Oriental. Per altra banda, les comarques del Bergue-dà, el Garraf, el Bages i Osona són les que tenen menys superfície agrícola abando-nada (vegeu gràfic 1).

El major nombre de superfície aban-donada correspon a terres de conreu de secà, concretament el 74 % del total de superfície identificada en l’estudi (ve-geu gràfic 2).

Per tipologia d’usos abandonats, la majoria dels conreus abandonats són els conreus de secà, entre els quals des-taquen els herbacis, que representen un 47 % de la superfície total, i en segon lloc, trobem els conreus de regadiu, amb un 13 % del total. Com s’afirmava anterior-ment, l’abandonament ja no respon ex-clusivament a criteris productius, sinó que hi intervenen altres factors.

POSEML’ACCENTEN LA QUALITATDELS NOSTRES PRODUCTES

eSPai agrari

les zones periurbanes han patit, sobretot, l’especulació del valor del sòl; les zones rurals, la manca de relleu generacional i d’oportunitats laborals

Moltes poblacions tenen planejaments urbans sobre sòls agraris. Coordenades UTM. 389191, 4577009

Exemple de futura plani�cació sobre camps plenament productius

17la terra 413Abril 2015

la VeU conVidada

Informe

Estudi • Unió de Pagesos ha elaborat un estudi per identificar els diferents usos dels sòls abandonats a la demarcació de Barcelona Sòl agrícola • Des del 1956, la superfície d’ús agrícola és la que més s’ha reduït

publicitat

la Protecció no ÉS Una garantia • Dels camps abandonats identificats, només un 15 % es troben en sòl protegit (PEIN, Parc natural o Xarxa Natura 2000), tot i que Catalunya disposa d’un 30 % de superfície protegida. Aquest valor ens constata que totes les polítiques de pro-tecció i conservació del sòl dutes a ter-me fins avui dia han prioritzat majorità-riament la protecció d’espais naturals (ús forestal), en detriment dels espais rurals.

PatronS d’abandonament • A grans trets, s’han identificat diversos patrons d’abandonament d’activitats agrícoles: camps abandonats en zones contigües als nuclis urbans; camps de dimensi-ons reduïdes (menors de 5.000 m2) que han quedat atrapats entre infraestruc-tures; camps propers a zones extracti-ves; camps agrícoles que deixen de tenir la seva activitat estrictament producti-va per acollir altres activitats econòmi-ques (plantes fotovoltaiques, camps de golf o circuits motoritzats), i camps de semiabandonament. Aquests darrers són camps dels quals només se’n treballa

una part; els motius poden ser diversos, però el més probable apunta que és una adaptació de l’explotació a la demanda del mercat; si aquest creix s’acabarà tre-ballant altra vegada en la seva globalitat. També pot ser degut a una adaptació a

una normativa, per exemple les norma-tives europees.

qUè PaSSa amb el SÒl Urbanitzable? • Durant el desenvolupament de la prime-ra fase de l’estudi, s’han descartat molts camps abandonats pel fet d’estar classifi-cats com a sòl urbanitzable al cadastre.

En no poder identificar-ne un ús registral agrícola, aquella superfície ja no forma part de la Superfície Agrària Útil [SAU].

A pràcticament totes les poblacions de la demarcació de Barcelona s’han de-tectat planejaments urbans de molta en-titat inscrits al cadastre i que es corres-ponen a superfícies agrícoles, tant les abandonades com les plenament produc-tives (vegeu l’exemple de la fotografia de la pàg. 16). Així mateix, molts camps pro-ductius es troben reclassificats al cadas-tre com a sòl urbanitzable, sòl per a equi-paments o sòl d’ús residencial.

Aquest fet no tindria més rellevància si no fos per la magnitud que ha agafat i que caldria poder analitzar-ho més detallada-ment, per tal d’identificar quins munici-pis posen més en risc l’activitat agrària en els seus termes, ja que el fet d’anar redu-int la SAU del terme municipal provoca que també disminueixi la viabilitat de les explotacions agràries que acull.

S’ha constatat que les planificacions urbanes no busquen ubicar-se preferent-ment en erms o zones ja en desús, sinó que segueixen altres criteris i agafen in-

Els planejaments urbanístics municipals fan disminuir la viabilitat de les explotacions agràries quan redueixen la Superfície Agrària Útil

distintament la SAU productiva de la que no ho és. Per això, per garantir una mi-llor protecció del sòl agrari productiu i la seva gestió en l’àmbit municipal, caldria quantificar els camps productius i els abandonats que es troben en sòl urbanit-zable i establir criteris de sostenibilitat.

A més, és necessari orientar els ajun-taments per tal que prioritzin les zones menys productives (erms, camps aban-donats, etcètera), de manera que tingu-és menys impacte sobre el sector agra-ri (una terra treballada té un rendiment econòmic associat) i sobre la capacitat alimentària del municipi. Sabem que això, moltes vegades, no serà possible, però considerem que caldria tenir-hi més sensibilitat.

El fet de prioritzar terrenys en desús o degradats, a primer cop d’ull pot sem-blar més costós econòmicament, però també cal quantificar els beneficis eco-nòmics que s’obtindran indirectament per la recuperació de les zones més in-salubres, pel manteniment de l’activitat agrària en bona salut i pel fet de millorar el paisatge general del municipi.

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del cadastre de rústica

Vallès Oriental15 %

Vallès Occidental8 %

Osona7 %

Maresme17 %

Garraf3 %

Berguedà4 %

Baix Llobregat

21 %

Bages5 %

Anoia10 %

Alt Penedès10 %

1. Distribució comarcal de la superfície abandonada

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del cadastre de rústica

Conreus de secà(herbacis, sobretot)47 %

Garrofers de secà 1 %

Oliveres de secà 2 %

Ametllers de secà 10 %

Horta especial 6 %

Horta de regadiu 7 %

Vinya de secà 6 %

Fruiters de regadiu 1 %

Fruiters de secà 11 %

Conreus de regadiu(herbacis, sobretot) 13 %

Superfície (ha) per a ús cadastral