UNITAT 12: El fenomen urbà a

Espanya i a Catalunya

Denise Mendoza Torres Ez zahra Ait Abou

Geografia: 2n de Batx. 2011

1. La Ciutat Preindustrial1.1. La ciutat Romana: -Roma va crear una xarxa més densa i jerarquitzada

-Estava unida per vies de comunicació (calçades).

1.2. La ciutat Medieval: -Els musulmans van fundar un gran nombre de ciutats.

-El centre de l’activitat econòmica era la ciutat.

1.3. La ciutat Moderna: -En aquest periode(s. XVI I XVII) Andalusia va continuar sent

una de les zones més urbanitzades d’ Europa.

-Al centre peninsular la urbanització continuava sent considerable.

2. La ciutat Industrial.2.1. La ciutat Industrial del segle XIX. La Revolució Industrial va comportar el canvi del treball artesà a

la utilització de màquines per a la producció industrial.

Es van crear fàbriques. La majoria es trobaven a Catalunya.

La producció industrial requeria molta mà d'obra, i va generar un èxode rural (1860-1936). Es va iniciar el procés d'urbanització de la població.

La divisió provincial va suposar la concentració en aquestes ciutats d'un gran nombre de funcions de caràcter politicoadministratiu que van donar feina a moltes persones.

2. La ciutat Industrial

Expansió i segregació de la ciutat.

Les ciutats es van expandir per la demanda d'espai per posar-hi fàbriques. El conflicte plantejat entre els empresaris i els treballadors va provocar el sorgiment de dues classes socials urbanes: el proletariat obrer i la burgesia industrial. Aquestes classes socialment diferenciades van quedar aïllades especialment als barris respectius.

2. La ciutat Industrial2.2. la ciutat Industrial del segle xx Al llarg del s. XX les ciutats van continuar la seva expansió

ininterrompuda.

Creixement descontrolat

El fracàs de la política econòmica autàrquica de la postguerra va portar a la misèria moltes zones rurals del país.

La immigració es va accelerar en la dècada del 1950. Ciutats com Madrid, Barcelona i Bilbao van augmentar la població i es van produir desequilibris espacials.

2. La ciutat IndustrialDe la ciutat a l' àrea metropolitana.

El creixement de la metròpoli va depassar els límits municipals i va enllaçar amb les zones de creixement de les ciutats pròximes. Va passar de la conurbació a l' àrea metropolitana.

Planificació urbanística i participació ciutadana.

Van sorgir les ciutats dormitori, els polígons industrials, zones d' oci..que atreien moltes persones i això feia necessària una planificació estricta de les infraestructures. Moltes no es van arribar a fer i van sorgir moviments de ciutadans i associacions de veïns que denunciaven les pèssimes condicions de vida.

3. La ciutat Postindustrial.

3.1. La ciutat postindustrial espanyolaAl final del s XX la ciutat industrial dóna pas a la ciutat

postindustrial, altament terciaritzada i regida per les noves tecnologies. Actualment Espanya ha densificat el seu territori urbà i compta amb més de vint àrees metropolitanes. Madrid i Barcelona es situen entre les sis primeres regions metropolitanes d' Europa per volum de població.

3.2. Les ciutats sostenibles segons la Unió Europea.

La UE va iniciar els plans Urban I i Urban II per revitalitzar les zones degradades de les ciutats. Es va aprovar la Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles.

3. La ciutat Postindustrial.

Els objectius de la Carta de Leipzig eren:

Fomentar la prosperitat econòmica per mitjà del control del subministrament de sòl i de l' especulació.

Afavorir l' equilibri social fent atenció especial als barris menys afavorits.

Protegir el desenvolupament cultural.

3. La ciutat Postindustrial.

3.3. Ciutats en un món global.El control i les decisions sobre l' economia mundial globalitzada

s' han centralitzat en unes poques regions metropolitanes que assumeixen el nou rol de ciutats globals. Es possible gràcies al desenvolupament de les xarxes de comunicacions.

Cooperació

El fet que una ciutat prosperi o vagi cap a la marginació depèn d' un seguit de factors:

La capacitat d' innovació tecnològica.

Les iniciatives en activitats que arrosseguen unes altres iniciatives.

L'articulació d' un teixit d' empreses locals

La potenciació de centres universitaris i d'investigació.

La preocupació ambiental.

Competència:

L'adaptació de les ciutats espanyoles a les noves circumstàncies de la globalització es gràcies a l' implantació d' infraestructures essencials de transport i per la connexió a la xarxa internacional de telecomunicacions.

Un altre factor perquè una ciutat es mantingui en el cercle de ciutats globals és que aconsegueixi proveir-se d'una bona imatge internacional( creació de logotips, promoció turística..)

3. La ciutat Postindustrial.

4.Jerarquia i xarxes urbanes

4.1. La jerarquia urbana L'àrea d'influència de les ciutatsEl model de jerarquia urbana a Espanya

4.2. Les xarxes urbanes: un territori

reticulat integrat

4.3. Eixos del sistema urbà espanyol (7 eixos)

4.Jerarquia i xarxes urbanes

4.1. La jerarquia urbana

L'àrea d'influència de les ciutats

El territori vinculat a una ciutat per l'atracció que aquesta exerceix és el seu hinterland o àrea d'influència, mentre que els nuclis que generen aquesta força d'atracció són els llocs centrals.

Ciutats més grans + més serveis i funcions = Influència més gran

4.Jerarquia i xarxes urbanes

4.1. La jerarquia urbana El model de jerarquia urbana a Espanya

Les ciutats segons la jerarquia urbana a Espanya:

Metròpolis globals nacionals. Madrid i Barcelona.

Metròpolis regionals. Ex. València, Sevilla, … Tenen bones comunicacions i un dinamisme molt notable.

Metròpolis subregionals o de segon ordre. Disposen de serveis especialitzats, però no arriben al mig milió d'habitants. Ex. Valladolid...

Ciutats mitjanes. Solen ser les capitals provincials. Ex. Santander,...

Ciutats petites. Tenen entre 10.000 a 50.000 habitants i disposen d'equipaments i infraestructures bàsiques.

4.Jerarquia i xarxes urbanes

4.2. Les xarxes urbanes: un territori reticulat integrat

Més del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes i

en grans urbs perquè és on hi ha el centre de direcció i

dinamització de tota l'activitat política, econòmica, social i

cultural.

La franja amb urbanització intensa és l'arc mediterrani ( s'estén

des de València fins a la ciutat de Milà).

4.3. Eixos del sistema urbà espanyolL'àrea de Madrid. Centre d'Espanya i es connecta amb la resta de

ciutats importants d'Espanya.

L'eix mediterrani. S'estén des de la frontera francesa fins a Cartagena.

L'eix cantàbric. Es prolonga des de la frontera francesa fins a l’aglomeració Oviedo-Gijón.

L'eix de la vall de l'Ebre. Uneix l'eix cantàbric amb el mediterrani.

L'eix atlàntic gallec. Entre Ferrol i Vigo, passant per A Corunya.

L'eix andalús es divideix en dos: un segueix la vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Córdova, i l'altre segueix el litoral fins a Màlaga i Granada.

4.Jerarquia i xarxes urbanes

5. Transformacions en la morfologia de les ciutats

5.1. Ciutat i polarització social

5.2. Els espais de la ciutat dual

Àrees de sobrecentralitat

Comunitats tancades

Ennobliment o gentrificació

Perifèries degradades

5. Transformacions en la morfologia de les ciutats

5.1. Ciutat i polarització socialA l'interior de les ciutats sempre hi ha hagut desequilibris i

disfuncions i es consideren un territori integrat, on hi ha zones pròsperes amb àrees marginades.

Als anys 80, la crisi de l'Estat del benestar (inestabilitat laboral) produeix el sorgiment d'una gran polarització social (la població pobra augmentava de manera exponencial).

Actualment, trobem barris de moda (de rics) i barris decadents.

5. Transformacions en la morfologia de les ciutats

5.2. Els espais de la ciutat dual A les ciutats globals hi sol haver una forta desigualtat

interna, visualitzada en forma de segregació o fins i tot de guetització.

Àrees de sobrecentralitat

S'hi ubiquen les seus de les grans empreses industrials i financeres i també de les institucions públiques. Sol coincidir amb els centres històrics de les ciutats globals.

Comunitats tancades

Són zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat; es troben separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de seguretat.

5. Transformacions en la morfologia de les ciutats

5.2. Els espais de la ciutat dualEnnobliment o gentrificació

És el procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics s'instal.len a barris fins aleshores degradats.

Perifèries degradades

Es localitzen als barris perifèrics de les grans ciutats. Aquests barris als extraradis comencen a sofrir l'abandonament per part de les administracions i entren així en un procés de degradació.

6.L'impacte ambiental de la urbanització

6.1. El medi ambient urbà i la UE

6.2. L'impacte del model urbà dispers

6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima urbà

6.4. Els residus urbans

6.L'impacte ambiental de la urbanització

6.1. El medi ambient urbà i la UEAEMA (Agència Europea de Medi Ambient) ha alertat sobre l'expansió

urbana descontrolada ( quan la taxa de l'augment de sòl urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic).

Aquesta expansió comporta:

Més transport Augment del consum energètic Contaminació atmosfèrica i acústica

2006, la UE va aprovar l'Estratègia temàtica per al medi ambient urbà per a la millora de l'aplicació de les lleis comunitàries respecte de la gestió del medi ambient i de l'aplicació urbana sostenible.

6.L'impacte ambiental de la urbanització

6.2. L'impacte del model urbà dispersLa dispersió urbana ha comportat:

Acceleració en l'ocupació de l'espai.

Exacerbació de la mobilitat individual.

És una fórmula molt costosa des del punt de vista ecològic.

6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima urbà

La contaminació de l'aire és deguda a les emissions de diòxid de carboni d'automòbils i de fàbriques. Això provoca un gran nombre d'afeccions pulmonars als ciutadans i problemes de salut.

L'illa de calor: està provocada per la combustió en els cotxes, en les indústries, en les calefaccions,...que genera un efecte hivernacle local.

http://meteolh.blogspot.com/2008/07/la-illa-de-calor-barcelonina.html

6.L'impacte ambiental de la urbanització

6.4. Els residus urbans de la quantitat de residus és per :

Augment de la població urbana.

Desenvolupament del model de vida consumista.

Hi ha una legislació, però l'obstacle està en la manca de consciència ciutadana.

Principals actuacions: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

7.El procès d'urbanització a

Catalunya7.1. La primera xarxa urbana catalana

7.2. l'època medieval i moderna

7.3. L'expansió urbana del s.XIX

7.4. El creixement urbà al s.XX

7.El procès d'urbanització a

Catalunya7.1. La primera xarxa urbana catalanaEl poblament ibèric: eren pobles fortificats, amb muralles, carrers delimitats, espais públics, subministrament d'aigua, activitats artesanes i comercials. Ex. Kesse (Tarragona), Hibera (Tortosa),...

L'època romana: La primera xarxa urbana jerarquitzada a

Catalunya amb Tarraco com a capital de la província

romana. El fet urbà s'articulava al llarg de la via

Augusta, que connectava la zona amb la complexa

xarxa de comunicacions i de ciutats romanes.

7.El procès d'urbanització a

Catalunya7.2. L'època medieval i modernaDestaquen Barcelona (capital comtal), les capitals de les vegueries i les

ciutats episcopals.

s. XIII formació de ciutats, sota el favor reial, les anomenades viles franques i es van desenvolupar les ciutats mercat.

s. XVIII les ciutats catalanes van créixer per l'expansió demogràfica, desenvolupament de les manufactures i la liberalització del comerç amb Amèrica.

7.3. L'expansió urbana del s. XIXCreix la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevenen

ciutats.

L'expansió és deguda a la industrialització.

7.El procès d'urbanització a

Catalunya7.4. El creixement urbà al s. XX1930, més del 50% de la població catalana era ja població urbana.

Anys 60, Barcelona creix (per la immigració): Urbanització no planificada

La xarxa urbana: Barcelona i el seu paper dominant

Xarxa molt densa al litoral i prelitoral i poc densa a l'interior.

S'estableix aquesta jerarquia urbana:

Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones Ciutats fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana:

Les capitals de província (Tarragona).

Les capitals comarcals (Tortosa).

Ciutats petites al voltant de la costa (Amposta).

8.L'espai urbà a Catalunya

8.1. La urbanització difusa a Catalunya

8.2. La connexió de les ciutats

catalanes amb eixos urbans

d'Espanya i d'Europa

8.L'espai urbà a Catalunya

8.1. La urbanització difusa a Catalunya 1975: 71% de la població catalana vivia a la regió metropolitana de

Barcelona.

Als anys 90 hi residia un 69%.

Amb la crisi del 2007 (pèrdua de la feina, puja dels preus,...) la població comença a marxar de la zona metropolitana.

Malgrat això, Barcelona manté la centralitat i estén la influència a les zones d'urbanització difusa.

8.L'espai urbà a Catalunya

8.2. La connexió de les ciutats catalanes amb eixos urbans d'Espanya i d'Europa

Ciutats importants: Barcelona, Tarragona, Reus i Girona.

Lleida és un eix urbà que tendeix a unir l'eix mediterrani amb el País Basc i amb Madrid.

És important el tren de gran velocitat que enllaça la ciutat de Madrid i Barcelona passant per Lleida.

Les ciutats catalanes tendeixen a formar una xarxa de municipis cada vegada més interconnectada i connectada, també, amb els grans eixos urbans i de comunicacions de l'Estat espanyol i d'Europa.

Gràcies !!