G5.Les veus del territori

LES VEUS DEL TERRITORI

Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna

LES FORMES DEL TERRITORI

Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos

05 LES VEUS DEL TERRITORI

ALBELDA // LA LLITERAPAISATGES EN LA FRANJA

4

PAIS

ATG

E I T

ERR

ITO

RI

CU

LTU

RA

I SO

CIE

TAT

AIG

UA

TREB

ALL

I EC

ON

OM

IA

5

els temps dels avis ... els temps dels pares... els temps dels fi lls ...


6

‘’Els records que em venen al cap al veure aquesta foto són profunds i plens de nostàlgia. La meva Albelda, s’estén, al nord, damunt de guixos formant l’anomenada Serra de les Gesses. Amb els anys, els processos erosius han donat lloc a petites valls (comes) i zones deprimides (pregons). Al sud, els guixos es troben recoberts per gresos, argiles i arenites de sedimentació, deixant les terres productives que en la meva època era la font de producció, els conreus, bàsicament de secà. Antes, la collita que no cabia a la torre s’emmagatzemava a les sies excavades a la roca i era l’economia del poble. Recordo també els llargs recorreguts que fèiem per anar al poble del costat, els camins seguits que fèiem amb les mules carregades per anar a vendre la collita d’excés.’’

‘’En quant a la vegetació potencial d’Albelda estava constituïda per sèries de vegetació del carrascar i coscollar, actualment molt alterada i solament en queden petites restes a la formació de la Peraltilla. Les restes de vegetació natural estan bastant degradades tant per la tala de boscos com el pasturatge. Aquestes activitats han afavorit en el temps una vegetació de matolls baixos, com el romer i el timó. Antes nosaltres vivíem dels boscos també, eren en la seva majoria alzinars i avella-ners, els quals els seus propietaris en treien un sobresou de la tala i la recollida d’ametlles. ‘’

font fotogràfi ca: llibre “Història gráfi ca de Albelda”

PAIS

ATG

E I T

ERR

ITO

RI

7

BOSC [geobot i silv] Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), defi nit en el microclima, en el sòl, etc.

Lloc poblat d’arbres en aquest cas silvestres que en la ubicació d’Albelda, per la seva tipologia servia també de font econòmica, com era el cas dels avellaners i dels alzinars.

etimologia dels mots ...

font text: enciclopedia.cat

font text: “Lèxic de la Llitera” ; enciclopedia.cat


font text: “Lèxic de la Llitera”; diccionari.cat

font text: “Lèxic de la Llitera”

PAISATGE I TERRITORI

CONREU [agr] Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profi t més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.

SECÀ [agr] Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou.

CAMÍ SEGUIT [obr públ] Camí públic, el més important abans de la construcció de les carre-teres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit.

1 Espai a recòrrer per a anar d’un indret a un altre. 2 Via. 3 Via rural, natural o construïda.

TORRE [obr públ] m. Torre, masia, casa de camp (especialment en una zona d’horta).

1 Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment voltada de jardí.

2 HIST Masoveria suburbana, centre d’una explotació agrícola, habitada per un parcer.

ALJUB [agr] Construcció per l’emmagatzematge de l’aigua de la pluja i del fruit de les collites de cereals. Es troben al peu de les roques d’ample superfície per tal de recollir l’aigua de la pluja a través d’uns canalets que la condueixen fi ns al receptable, sempre de forma rectangular.

SIA [agr] Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp.

Los records anant al tros amb lo tractor...

font partitura: llibre “Albelda, La vida de la vila”

els temps dels avis ...

font fotogràfi ca: Gerard Carreras

PAIS

ATG

E I T

ERR

ITO

RI

‘’Encara recordo la cara que vaig posar quan vaig rebre la notícia per la radio que el govern decidia fi nançar el Canal de Catalunya - Ara-gó! Després dels anys que van durar les obres per fi vam poder veure com arribava l’aigua a la zona d’Albelda. Va ser un pas important per al poble i principalment per a tots els agricultors de la zona, ja que estàvem condemnats per la climatologia massa extrema en aquesta zona que en paraules del meu pare recordo encara: “las cosechas son tan exiguas, que por cada cinco años puede contarse que da, a lo más, una cosecha buena, dos medianas y otras casi nulas, efecto de la falta de lluvias’’’.

“En Albelda se celebran solemnes fi estas con motivo de correr por primera vez el agua por el Canal de Aragón y Cataluña en el trayecto correspondiente al término municipal del referido pueblo.

El tiempo es por demás desapacible, soplando un viento huracanado y frío, impropio de la estación en que nos encontramos.”

LA VANGUARDIA, viernes 9 de julio de 1909

“Con motivo de inaugurarse la parte del Canal correspondiente al termino de Albelda, el vecindario ha acor-dado celebrar con solemnes fi estas el paso del agua por aquellas tierras, organizando un variado y animado programa de festejos.”

Diario de Avisos de Zaragoza, miercoles 7 de Julio de 1909

9





font text: enciclopedia.cat; wikipedia


PLANTACIÓ [agr] Conjunt, especialment important, d’arbres plantats.

En un principi s’hi aplicava el règim econòmic colonial amb el capital aportat pels colonitzadors i els guanys exclusivament per a ells, mentre la mà d’obra, forçada a treballar, era molt barata.

REGADIU [agr] Terreny de conreu que és regat. La regió de Lleida, regada especialment amb aigües del Segre i l’Éssera (canals d’Urgell i d’Aragó i Catalunya, bàsicament). Hi són molt no-tables els conreus herbacis (farratge, cereals, blat de moro, hortalisses). I els fruiters: pereres, pomeres, presseguers al llarg del baix Segre i el baix Cinca; vinya, pollancres.

CARRETERA [carret] Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circula-ció, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.

GRANJA [agr] Lloc destinat a la cria d’aviram o de bestiar.

[del llatí: granica=graner] o chacra (del quechua: chajra) és un terreny rural en el qual s’exerceix l’agricultura o la cria de bestiar. També inclou diverses estructures, dedicada principalment a la práctica de la producció i gestió de l’alimentació (producció gra o bestiar).

CANAL [eng hid] Obra destinada a conduir, per a fi nalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artifi cials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació ade-quada.

Quan lo pare no té pa

la canalla fa ballar.

Quan lo pare no té vi

la canalla fa dormir.

Ton pare no té nas,

ta mare és xata,

i el germanet petit

té nás de rata.”

els temps dels pares...


10

font fotogràfi ca: PFC Paula Purroy

PAIS

ATG

E I T

ERR

ITO

RI

‘’Des de que vaig anar a estudiar a Barcelona per a desenvolupar la carrera universitària, ben poc tornava al poble els caps de se-tmana que tenia lliures. Alguns caps de setmana hi anava per veure la meva família i recor-dar l’essència del meu poble, l’encant que m’ofereix i veure les persones que m’han acompan-yat al llarg de la meva infantesa.’’

‘’ El record que en tinc des de que era petita és molt bo, però ara aquest no pot satisfer les meves necessitats per créixer com a professional. Així per tant, que la meva ciu-tat actual és Barcelona i la meva veu en re-cord d’Albelda és que ara veig un poble amb oportunitat per a realitzar-hi nous projectes per tal d’activar en un principi l’economia dels seus ciutadans i fonamentalment, el ressò d’aquest en quant a la diversitat de temàtiques que li resten per explotar. Penso que la manca de creativitat per a la zona és massa evident, cosa que produeix l’abandó del seu jovent emancipant-se a les grans ciutats.’’

‘’La meva proposta d’actuació sobre el territori d’Albelda crec que és molt atractiva per al turisme, ja que seria una font important d’ingressos per al poble i principalment per al turisme exterior, degut a la proximitat de l’aeroport d’Alguaire. A més, penso que també hauria de ser un aeroport d’oportunitat d’exportació de matèria autòctona de qualitat, intentant produir a la zona un producte elaborat de qualitat com també afegir el concepte de conreu amb plantes ornamentals. Els mecanismes hi són, per a poder obtenir un producte de qualitat, tenim una infraestructura de reg important a l’abast per a poder regar una bona part d’hectàrees que amb les noves tecnologies de reg, com pot ésser l’aspersió agilitzen molt l’oportunitat de noves tècniques de conreu. I no només cal cenyir-se a noves tècniques de reg, sinó també a noves tecnologies renovables com pot ser la solar, utilitzant els camps poc fèrtils per a col•locar-hi aquests mecanismes i aprofi tar antigues cabanes o granges en desús per a col•locar-hi la infraestructura de funcionament.’’

11

PRODUCTE ELABORAT/ ECOLÒGIC [ecol] Producte amb un cicle de vida de mínim im-pacte ambiental.

Aliment ecològic, aliment orgànic i també aliment Bio és aquell que esta fet d’acord amb uns determinats estàndards de producció.

PLANTA ORNAMENTAL [agr] Forma de cultiu i que es comercialitza amb propòsits decora-tius per les seves característiques estètiques, com les fl ors, fulles, perfum, textura, fruits, etc. El seu cultiu forma part fonamental de l’horticultura.

AEROPORT [aeron] Aeròdrom proveït d’instal•lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.

NOVES TECNOLOGIES [econ] Introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modifi cat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat.

SISTEMES REGADIU [agr] Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersors.

Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fi xos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser col•locats als punts on calgui en cada moment determinat.


font text: enciclopèdia.cat






els temps dels fi lls ...

12

“Al coro de l’estisora

que n’ha vingut d’Alfarràs

saluda al lloc d’Albelda

lo dia de Carnaval.

Diuen que la gent d’Albelda

són gagos i genolluts,

però això ho seran les dones

que nantros ni apareguts

Vai, ninos, valtros sí que

n’hau eixit per peteneres

que nantros som lo millor

que es pot trobar per les eres

Y a mi mujer yo le dejo

mucha tierra pa correr,

dámelo todo en Albelda

y así te podré querer”

Despusdemà

Ditxosos los ulls!

Quan tu hi vas jo ja he tornat

Si la gana fos música, ballaríem tots.

Espavil, que ve l’agutzil

Dimarts en calçada, pluja a la ma-tinada

Com cada 16 d’agost celebrem Sant Roque i fem festa Major! El poble d’Albelda té la tradició de fer una pro-cessó al llarg de tot lo poble i treure a passejar a Sant Roc. Anem fi ns a la ermita de Sant Roque i si hi havien sequeres es feien rogatives duent el sant de l’ermita al poble, i el tornaven als 8 dies.

“A Sant Vicent, una hora al corrent”

Els pobles veïns a Albelda, com Tamarit, també celebren les seves festes religioses i aquestes, són motiu sufi -cient per desplaçar-s’hi. El 8 de setembre anem a les festes patronals de Tamarit en honor a la Verge del Patro-nat, però cal dir que és un viatge llarg i costós. Sortim de ben matí i ens passem hores dalt el carro i si mos plou encara anem més lents! La mobilitat que tenim és limitada i només fem distàncies llargues si són necessàries. Jo només vai a Lleida al metge.

El coro de l’estisoraRefranys i frases fetes

Processó (1948) archiu fotogàfi c de la Casa Prechuan

CU

LTU

RA

I SO

CIE

TAT

Font: Albelda. La Vida de la Vida.Institud d’Estudis Ilerdencs i l’Ajuntament d’Albelda

13

Processó:

Una processó religiosa és un passeig d’una icona sagrada per una vila o cap a un indret relle-vant, com ara un santuari o ermita. A Albelda fa referència a la ermita situada en el camí de Tamarite a Alfarràs o de Monzón a Balaguer.

Mos plou i vai:

Característica fonètica consonàntica on es suprimeix la consonant al fi nal d’alguns temps ver-bals. (vaig > vai; faig > fai).

Gorra roia o musca:

Teixida normalment en pura llana tenyida de vermell. Els joves doblegaven la part sobrera cap a l’esquerra i els més adults cap endavant. A l’estiu es portaven de colors molt vius llisos o estampats amb fl ors, amb domini del vermell.

Balons:

Un pantaló que arribava fi ns a sota els genolls cenyit amb una tira, obert als costats. La tela sempre era blava. Depenent del poder adquisitiu de cada família, s’executaven de diferents ma-terials, que anaven des de la pana o vellut fi ns a la llaneta o merí.

Gipó:

Vestit del bust que amagava la cotilla i la camisa que es duia a sota. Era de colors foscos llisos i tela demassada o amb ratlles fi nes.


Pàgina web de l’Ajuntament d’Albelda.

Diccionari enciclopèdic

Pàgina web del turisme d’Osca



Calcilles.

Balons.

Gorra roia o musca.

TapaboquesEnagües

Gipó

Mantó

Faldetes del davall

Faldeta superior

Vestit masculí. Albelda, la vida de la vila Vestit femení. Albelda, la vida de la vila

CULTURA I SOCIETAT


14

- No hi ha res com les cançons dels nostres pares.

-Cert, el meu pare sempre em cantava

La mestressa jove

ja fa l’esmorçar.

Un topí de sopes

i un crostó de pa.

I una llingüereta

per fer passar el pa.

I el que vulgui beure,

s’ha d’agenollar.

De genolls a terra,

s’ha d’anar a gritar.

De gitar-se a terra

s’ha de llevantar.

Llevantar-se de terra

s’ha d’anar a ballar.

- Però escolta aquesta, que és més festiva

Arri, arri, someret

a la fi ra de tardet.

A sopar, a dinar,

a la fi ra has d’arribar.

- Molt bona, vinga que el menjar s’ha d’acabar

Fotografi a a la seu de l’associació Lo Magré, dimecres 26 de gener de 2012

CU

LTU

RA

I SO

CIE

TAT

Continuem celebrant les festivitats, però cada cop més, la religió en queda més desvinculada. Les associa-cions a Albelda tenen molt protagonisme i són elles les que organitzen moltes de les festes. Jo formo part de l’associació de Mossos i Carreters i cada any recuperem la tradició dels treballs agrícoles amb la Festa de la Sega.

Al poble tenim 13 associacions i gràcies als pregons o a la revista “La Rambla” els veïns mos enterem del que passa al poble.

La tradició local s’està perdent, però es normal pensant que la majoria dels de la meva quinta ens passem el dia fora ja que treballem a la ciutat. Amb la millora de les infraestructures, aquest anar i venir és més viable.

M’explicava la meua mare que en l’actual Teleclub, hi havia el cafè Artasona. Durant les Festes Majors i també tots els diumenges i festius de l’any, s’hi celebraven sessions de ball.

Font: Albelda. La Vida de la Vida.Institud d’Estudis Ilerdencs i l’Ajuntament d’Albelda

15

Festa de la Sega i les Trilles:

L’associació de Mossos i Carreters celebra anualment, a principis de juliol, aquesta iniciativa des de fa uns 10 anys. Compta amb una participació d’unes 200 persones les quals es reuneixen per recordar o descobrir com es realitzaven els treballs que actualment estan mecanitzats. La festa comença a primera hora del matí amb una concentració de carros i cavalls.

Pregons o crides:

Comunicació en veu alta o a través d’altaveus, que s’utilitza per fer comunicats a nivell local dels esdeveniments o successos diaris.

Revista “La Rambla”

Revista local editada des de l’ajuntament. El primer número va sortir l’Abril del 1996.

Quintos:

La quinta o els quintos són agrupacions de persones les quals comparteixen l’any de naixement.


els temps dels pares ...

font text: web del turisme d’Osca


font text: Portada revista “La Rambla”

font text: “Historia gráfi ca de Abelda”

CULTURA I SOCIETAT

Associació de caçadors d’Albelda / Associació de pares d’alumnes; APA / Associació de pensionis-tes i jubilats d’Albelda / Associació esportiva Mushing la Llitera / Associació Lliterana d’estudis de ceràmi-ca / Associació de dones d’Albelda / Associació de Mossos i Carreters / Club atlètic Albelda / Coral Con-trapunt / Gent Jove Pa Tou / Penya lo Magre / Quin Nyap. Cia de Teatre / Rondalla de San Roque / Telealbelda

16

Em dic Pau i tinc 35 anys. Des dels 18 anys vaig marxar d’Albelda per anar a estudiar a Barcelona.

En aquells temps pujava al poble cada dos caps de setmana, però un cop fi nalitzada la carrera, les visites Albelda van anar dismi-nuint.

La causa principal va ser trobar feina a la ciutat i començar una vida allà. Valoro molt les festes tradicionals i no hem perdo la festa del tosino que es fa anualment.

Sopa de pa i all

- Brou

- Pa sec

- Un parell de grans d’all

- Un ou

- Oli i sal

- Una branca de farigola

El que més recordo de quan vivia a Albelda és la sopa escaldada de la meua padrina

Si, si, però el dinar de festa major era molt millor.Caldereta

- 1 kg de corder

- 1 kg de trumfes

- 1 kg de cebes

- 1 cabeça d’alls

- Llorer

- Farigola

- Romaní

- Brou de carn

- 1/2 got de vi blanc

- sal

- oli d’oliva

Hola, em dic Júlia i tinc 26 anys. He estat estudiant idiomes a la UDL (Universitat De Lleida).

Mentres estudiava vivia a Albelda i la meva intenció era quedar-me. Tot va canviar quan el gener de 2010 es va inaugurar l’aeroport d’Alguaire.

En aquell moment vaig començar a viat-jar a l’estranger a través de la companyia Thomas Cook a Manchester. Sóc auxiliar de vol i això m’impossibilita estar al poble.

Tot i així, les vacances d’estiu m’agrada passar-les a Albelda

font fotogràfi ca: web Ajunt. Albelda

CU

LTU

RA

I SO

CIE

TAT

Dia de la celebració de la Festa del Tosino

17

Festa del Tosino:

L’associació Lo Magre organitza cada any la festa del tosino. Es tracta de realitzar la matança del porc que tradicionalment es feia en cada casa del poble. Aquesta festa acull una multitud de persones que s’agrupen a la plaça per degustar les diferents carns a la brasa.

Una de les atraccions principals la realització del tradicional mondongo.

Mondongo:

Es l’acte de realitzar llonganisses. Es barreja la carn amb el pebre, la sal, les espècies, el pa i la sang del tosino. És una feina realitzada majoritàriament per dones, les quals ho expliquen de generació en generació.

“Les farinetes”

En la postguerra va ser molt important el panís com a component bàsic de moltes receptes. Les farinetes, un dels plats forts del dia s’elaboraven bàsicament amb farina de panís bullida amb aigua i un sofregit de pa.

“Patacas”:

Producte elaborat amb la grassa del porc, un cop feta la matança, i pa. Segons la regió també es poden anomenar “tortetas”, “pataques” o “bulls”. Si amb aquestes s’inclou la sang passen a anomenar-se morcillas.



font text: web del turisme d’Osca

font text: pròpia



CULTURA I SOCIETAT

18

Com en tot poble de secà, l’existència de fonts d’aigua era fonamental per a la vida econòmica i social. A Albelda, tot i l’escacetat de precipitacions, existeixen una sèrie de fonts que han estat aprofi tades al màxim. Així, a la Panella i a Comafera varen sorgir-hi el primer nucli d’horts, complementant els del Torrent de dalt, els del Torrent de Baix i els de les Piles.

L’aigua servia per regar però no era apta per al consum humà degut al seu alt contingut de calç, les quals li donaven un gust amarg i poc grat. Per aquest motiu els diumenges es portava aigua per a pro-veir les necessitats mínimes. L’aigua s’anava a buscar al Noguera Ribagorçana, a dos hores de camí, i aquest, a excepció de la xarxa d’aljubs –Pedreula, Aljub LLonc… és l’únic medi per a beure aigua en condicions acceptables.

De la dependència de la pluja, per garantir el subministrament de l’aigua per al poble, van sorgir les primeres basses, aljubs excavats a la roca i els primers pous. L’aigua era utilitzada per a les necessitats de cuina, higiene personal, animals domèstics, neteja de botes de vi i de roba.

Posaven sobre la mula un matalàs amb una albarda, un sarguiz i quatre cantirs.

Record de la tradició

font fotogràfi ca: llibre “Historia gráfi ca de Albelda”

AIG

UA

“ El agua la íbamos a buscar a la fuente con un burro que llevaba cuatro cántaros, llegavas a casa, vaciabas en la tinaja y volvías y te duraba… Sí, te duraba porque no gastabas tanta. Ahora como todo lo haces a casa gastas más, pero antes… íbamos a lavar afuera y gastabas la más poca que podías.”

L’escassetat d’aigua i la difi cultat d’accés feia que aquesta s’aprofi tés al màxim. Així, l’aigua de netejar la verdura es donava als animals; la de cuinar, a l’estar calenta, s’utilitzava per fregar els plats; amb aquella que tenia sabó es regaven les plantes i si semblava no tenir cap altre ús domèstic, s’utilitzava per netejar els excrements dels animals als carrers. Encara recordó èpoques de sequía i com ens ho feiem per estalviar el màxim l’aigua.

“Algunas de las tareas más duras eran…el masar, el lavar… cárgate el balde aquí (gesto de apoyarse algo en la cintura) y venga de rodillas… ¡u…con la burra!...Tot eba dura lo que pasa es que a la vegada coma no protestaban de res… Siempre el respeto, no coma ara. Yo estigo agradecida de haberlo sabeu (hacer) tot, més mal, més ben.”

19

Piles: Nom genèric, té diverses acceptacions, conjunt de coses col•locades una sobre l’altre, conjunt de llana d’esquilar, pila baptismal, abeurador d’animal, destinat a contenir-hi roba aigua o un altre líquid (també les de rentar la roba)... Una hipòtesi seria que el nom prové d’aquesta última defi nició, ja que es suposa que antigament es feia servir per rentar roba.

Nom popular per denominar els embassaments provocats pels afl oraments d’aigua naturals en la part alta de les gesses.

Cantir: Atuell portàtil més ample de dalt que del peu amb una nansa a la part superior central i dos brocs.

La canteria, una de les indústries fonamentals que fabricava des de càntirs, gerres i sillons fi ns a teules toves i altres materials de construcció.

Lavadero

El safareig municipal estava situat junt el camí de les Vinaixes (camí d’Albelda a Alguaire), era el lloc on es feia la bugada a la vegada que es feien animades tertúlies.

Aljubs

Derivat del àrab al-yibab o pou. En el cas d’Albelda son dipòsits excavats a la roca arenisca, de forma rectangular i amb un canaló que recull l’aigua de la pluja i la diposita a la concavitat. Normalment tenen unes escales d’accés i a vegades un petit espai per extreure l’aigua amb major facilitat.

Ordenances municipals de 1683;

S’ordena: Limpiar los aljibes y vasos más convenientes para recoger, guardar y conservar el agua y que no se pueda lavar en los aljibes y valsas ni echar rama ni otra cosa, en pena de 60 sueldos.

Els aljubs


Fotografi a gener 2012, Albelda i defi nició del llibre lèxic de la Llitera

Fotografi a del llibre Historia gráfi ca de Albelda i defi nició del diccionari de la llengua catalana.

Fotografi a i cita del llibre Historia gráfi ca de Albelda.

font text: Economia, demografía y toponimia de Albelda_Jose Antonio Molet Sancho

Cançons populars“A ta mare jo l’hai vist al barranc de l’Aljup,en les faldetes a l’aireamostrant tot lo pelut.”

Foto dels aljubs feta el gener de 2012; aljub de Pedreula, Jong, Beca...

AIGUA


AIG

UA

Mai Albelda s’havie quedat tant vuida. Alló ere algo insólit. No ere romeria, ni profesó molt menos antierro. Ere una manifetació d’il•lusió, d’esperança, de vide nova, lo aquell día baixave pel camí del Saladá.

Ja nyavie de tot al sifón; minchá, beure, música. Pero tot va quedar mitg abandonat; perque la chent no se’n bien l’hora; ademés, les autoridats i aquells sinyors mudats, ja teniven calculat lo temps;i tan pronto se van situar al puesto que teniven reservat a la bota d’entrada, les banquetes se van abarrotar. La guardia civil se multiplicave pa deixar pas i que no caigués antes d’hora al canal. (…)

- ¡Ja ve, ja ve, molt a poc a poc, baixaa molt bruta, ja pasave el pont de Tamarit!

Un rato después se va veure que aneven vinguent molta gent, seguiguent lo curs de l’aigua, dos ampleats a cada costat, en unes forques llargues i ganchades, sacaben la brossa que arrestrave l’aigua. La arribada va sé apoteósica, (…)

Sí, baixave molt bruta i poc a poc, lo que en principi va desepcioná. Pero a medida que aumentave el caudal i se va veure quan aquella boca negra se la tragave, alló va ser una llocura.

“ Día 10 de mai de 1909”, relato de la llegada del agua por D. Antonio Rius Terés.

Aquella matinada; a Josep de Campané, lo va despertà un soroll que venive de baix del corral. Lo que altres vegades no n’hagués feit cap cas; a n’aquella, se va posa’ls pantalons, va baixar les escaleres i al entrà al corral. (…) A dalt de les cases, se sentime cridar a les dones; aquell dia no nyaurie farinetes pa’ls chicarrons. (…)

Per la pllaça, ja se sentive lo gran jolgorio, les tormpes tocaven fi e rato. Pa’ls pobres, havien baixa los músics de Campurrells i pa’ls rics los Llaseres de Tamarit.

Quan van estar tots reveats, les tres parelles van fer cap a la pllaça. Allò ere llocura, tot lo lloc estave al carrer, quan van així de missa van tornar a tocar les musiquetes, van sacar molt Tibèris, coques, pana-dons, bunyols, chocolate, families que portaven minjar pa tot lo dia, i sobre tot, molta beguda, botes de vi, garrafes de moscatel i aigua ardent. (…)

La gent molt nerviosa, perque voliven anar quanto antes carrer avall; però asperaven, les autoridadats que tamé estaven esperat fi e rato, tot angalanatas, sobre tot l’Alcalde, que havie fotut una bronca a l’algaucil perque no li tribave’l bastó. A l’alcaldessa, qualquiere dirie que le havie agafat una airada; lo que passeva es posave’l cap tieso, pa aguantá aquell voluminós sombrero.(…)

font fotogràfi ca: Gerard Carreras; Foto del canal feta el gener de 2012

21

Sifó de Albelda

Obra realitzada entre els anys 1908 i 1909 i que va ser considerada la major obra de ingenieria mundial. Es troba en el Kilòmetre 58 del Canal i va ser construït tota de formigó armat, per poder superar el petit vall situat al sur d’Albelda.

Canal d’Aragó i Catalunya

Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.

Joaquim Costa

(Montsó, Cinca Mitjà, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagorça, 8 de febrer de 1911), polí-tic, jurista, economista i historiador aragonès, el major representant del moviment intel•lectual vuitcentista espanyol conegut com el Regeneracionisme. Defensor de la política hidràulica i del Canal d’Aragó i Catalunya.


Fotografi a descripció del llibre cien años de agua: libertad, grogreso, vida... (Albelda 1909-2009)

Fotografi a descripció del llibre cien años de agua: libertad, grogreso, vida... (Albelda 1909-2009)

Fotografi a del llibre cien años de agua: libertad, grogreso, vida... (Albelda 1909-2009)Def: enciclopedia de la llengua catalana

Se va respetá, lo rato quel’s capellans van oferí les oracions i que les gotes de lá igue bendita se van ajuntar en aquella que per primera vegada arribave a n’aquelles terres. (…)

Quan va acabá la ceremonia, después de la marxa real que ven interpretá los Llaseres; algú d’aquella sinyo-ricos mudats, van intentà pronuncià un petit discurs, pero en aquelles circunstàncies van perdre casi totes les paraules acabades en viva Espanta, Aragó, a Catalunya y al Rei, que tothom va contestà. Espesialment quan us espontàneo en una veu molt forta, se va acordá de Joaquín Costa.

Mentrestant l’aigua anave aumentant i parexive que aneve més deprisa. Impresionave quan entrave aquella boca negra. (…)

¡Ja aixís l’aigua!

A l’asomàs pas ligero; instintivament se va asentà a voldre tornà a voldre un pedrís, i va veure que baixave més cllara. Posat allí, los pensaments se les van disparà. (…)

Aquell hivern l’havie pasat a Seira traballan. La seua il•lusió ere compràs un tros. (…)

Se va tornà mirar l’aigua , ja ere transparenta i li va vindre molta sed. Al talús oyere unes escalaretes, les va baixà i es va fi cà a beure sarpades; ere tan fresca, i boníssima, ganes tenive de parala tota pa que no marchés.

els temps dels pares ...

AIGUA

22

Fa un mes desconeixia que eren els aljubs, però amb la visita a Albelda, m’he adonat de la importància patrimonial que tenen aquests elements en la història quotidiana d’un poble en terri-tori de secà. Se’m fa difícil entendre com un sistema natural pugui arribar a quedar inutilitzat quan no costa diners ni energia mantindre’l. I també em costa comprendre que no es faci difusió de la seva existència, realment els aljubs a Albelda no són un fet accidental, sinó que existeix tota una xarxa hidràulica que ens explica el paisatge. Aljubs, piles, torrents, fonts, sèquies, canal, sifó, embassaments, pantans...

Encara recordo com oblidats teníem els aljubs quan als estius de la meva infantesa passejàvem amb bicicleta pels camis d’Albelda. Feia tants anys que la gent deixava brossa... Sort que fa deu anys la meva mare i la meva tieta ens van portar, a tots els cosins, al camp de treball de neteja dels aljubs del poble. Semblava que mai acabaríem de buidar-los, realment va ser molt dur però va valdre la pena. Ara podem gaudir d’aquests indrets tant propis del nostre territori. Aquests espais recuperats ens parlen de la història, de les tradicions, al cap i a la fi de la vida al poble.

Els aljubs tornen a estar plens, el cicle natural de l’aigua els manté preparats per a que algú els utilitzi. Avui en dia, tothom te l’aigua a casa i l’ús dels aljubs ha quedat obsolet, de manera que tan sols tenen una funció contemplativa. Però jo tinc l’esperança de que el poble els vulgui recuperar d’una forma activa, pot ser amb una nova activitat...

font fotogràfi ca: web ajuntament Tamarit; Excursió aljubs (2010) escola nens de Tamarit

A

IGU

A

23

Aspersió: 1 - Acció de ruixar, d’aspergir. // 2- [agr] Sistema de regatge que consisteix a dis-tribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersors. Els aspersors, reben l’aigua a través de tubs fi xos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser col•locats als punts on calgui en cada moment determinat.

Embassament: 1-[obr públ] Pantà. /// 2- Acumulació d’aigua produïda per una obstrucció en el jaç d’un riu o rierol que tanca parcial o totalment la seva llera. L’obstrucció de la llera pot ocórrer per causes naturals com, per exemple (...) per obres construïdes per l’home per a tal fi , com són les preses. En aquest últim cas, també es pot anomenar un pantà.

Camps de treballs: Combinen el lleure amb el servei a la comunitat, bé ajudant persones, bé protegint la natura, bé recuperant el patrimoni, etc. Com a activitat idònia per als joves —atenent al component social, a l’intercanvi cultural que es propicia i a la relació amb l’entorn local—, i aposta per la millora qualitativa dels projectes.

De mil noveciontos nueve

era el diez de mayo

que Albelda era regadío

y dejaba de ser secano.

Al ver el agua llegar

la gente vitoreaba

y una banda de música

un buen himno interpretava

Hace setenta y tres años

que el agua al sifón llegaba

y todo el pueblo de Albelda

allí fue a esperarla.

Como valía la pena

esta fecha recordar

Albelda, acordó hacer fi esta

y fue feria local.





A mesura que la societat anava evolucionant, tant socialment com tecnològicament, es van anar incorporant diferents avenços tècnics al re-gadiu d’Albelda. Es va iniciar la modernització del sistema de reg l’any 1991. Es va plantejar la construcció d’un embassament de gran capaci-tat per aconseguir pressió i així poder implantar el reg per degoteig i aspersió a la seva zona de domini. D’aqueta manera es va permetre obtin-dre un millor rendiment del treball i una millor efi -ciència del reg. Per això la generació dels meus pares va començar a competir amb primeres marques del mercat de l’aliment. Avui en dia, la meva generació, els que heretarem els camps encara no sabem quin serà el seu futur.

D.Joaquín Carrera Quinquillá, poeta local

Mentre es treballava es recordava la importancia de l’aigua en el poble.


AIGUA

24

Antonio, aquest any les vinyes no han anat gaire bé, Ha estat un any amb poca aigua a les terres de la Llitera. “ El terreno es en parte llano y en parte montañoso, es de mediana calidad, en general es de secano, siendo pocos los trozos de tierra a los que por medio de norias se les proporcionaba escaso riego.”

Al igual que la olivera i el cereal. Ja saps lo que diuen: “por cada cinco años puede contarse que da, a lo más, una cosecha buena, dos medianas y otras de casi nulas.”

D’ací un any, no podrem sembrar ja que “ la escasces de abonos hace que no puedan sem-brarse las tierras sino alternadamente, dejandolas descansar un año si, otro no”

A part de treballar en aquestes condicions tan dures al defora, per tot hem de pagar. Per l’arrendament de la terra, una onzena part de la collita i a més moldre el gra. Les olives, al “moli de Vicente Cudós”. Total per acabar guanyant “ tres y medio a cuatro reales”.

Quant acabem de segar, portarem lo gra a la sia i les trumfes astí a la cabana de volta.

Refranys i frases fetes del camp ...No digues blat fins que no sigue al sac i ben lligat.

Qui sembra tardà, ni palla ni gra.

Després de veure el senyal, mascle.

Qui no volgui pols que no vagi a l’era.

Qui no trilla al juliol, no trilla quan vol.

Als mossos no digues massa, que se n’aniran de casa.

Cançons populars del camp...Plou i neva, plou i neva.

I quin temps fa?

Plou i neva i neverà.

Per la mar corren conills,

pel bosc corren anguiles,

i esta cançó,

és la cançó de les menti(d)es.

La vida al camp ...

font fotogràfica: Segant amb dalla. Anys cinquanta. Llibre: Historia gráfica de Albelda. Editat: Ayuntaminto de la villa de Albelda.

font refranys i cançons: Albelda. La vida de la vila. Pagés editors.

Font textos citats: Diccionario geográfico estadístico histórico de Madoz. Tomo I. Madrid 1845ECO

NO

MIA

I TR

EBA

LL

25

LIETRA

L’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català i La baixa Llitera, la plana horitzontal de peu de muntanya, al sud visible on els arrossegalls detrítics no han estat escombrats per l’erosió fluvial.

litaria Com s’anomenava antigament la Llitera en català. Origen: El terme llitera és molt contro-vertit i s’ha intentat relacionar amb “ la terra dels ilrgetes” pero sembla ser que te relació amb una planta, latacino, lantaïm, ruda en castellà que te saba lletosa. Segons Joan Rovira, el nombre d’aquestes plantes era massa escás en la zona per donar-li el nom. Segons el seu parer, llitera podria povindre de la llera del riu Noguera, que historicament passava per la part baixa de la

SIA

[agr] [sitges ( català), silo (castellà), silo (anglès)] Cavitat subterrània destinada a guardar-hi pro-ductes collits del camp, especialment cereals.

CABANES DE VOLTA ( VOLTES )

Les cabanes de volta són construccions que formen part de l’arquitectura popular. Es neces-sitava una protecció contra els elements climatològics i els animals. Les utilizava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era al camp tant per ell com els seus animals.De orientació variable, eren constuïdes utilitzant un monticle de terra per crear la volta i murs la-terals de pedra seca. Els murs frontals es realitzaven amb pedra de guix i argamassa.A l’interior de les cabanes hi havia la menjadora, dos petits forats en la paret, foc a terra, amb sortida de fums. I fins i tot alguna té pou a l’interior.



font biblio: Economía, demografía i toponimia de Albelda Ed. Ayuntamiento de Albelda

font biblio: lèxic de la llitera. Ed milenio.

font biblio: vikipèdia i explicació Joan Rovira

ECONOMIA I TREBALL

26

A fe de Déu, quina sort n’hem tingut de Joaquín Costa que deia “ construir o promover la construcción de obras hidráulicas de reconocido interés para la agricultura de comarcas extensas, y para las industrias derivadas de ellas.” Aixó ens ha permés sortir del secar i la pobresa i podrem fer regadiu lluny de les Piles.

Ditxosos los ulls que poden veure lo canal d’Aragó - Catalunya, aquest “ permeté que s’obrissin moltes alternatives agricoles (...) com el panís, l’alfals, el gira-sol, la remolatxa, els arbres fruiters i la ramaderia, especialment la del porcí”. I nosaltres hem pogut aprofitar el tros de terra que teniem a les Gesses, per posari una granja de verres.

Xiqueta, aquest any doblarem la collita, lo que no passa amb un any passa en un instant !!. Amb lo que guanyarém plantarém pomeres, pereres i prèssics, no com avanç, de Llitera ni dona ni somera!

Com van els teus estudis per Barcelona, ja voldrás tornar de la capital? Ja saps: gent jove pa tou!!! No facis com la teva tieta, que va marxar-hi a fer de minyona i ja s’hi va quedar!!

Refranys i frases fetes sobre desenvolupament social ...Qui no en fa de jove, no en conta de vell.

Lo que la butxaca perd, lo cos ho gana.

Qui no treballa de polli, treballa de rossi.

Forasters vindran que de casa ens sacaran.

Alli on vaigues, dels teus n’hi haiguen.

Gallina vella fa bon caldo.

L’arribada de l’aigua i el desenvolupament econòmic...

font fotogràfica: 1960_Esteve_Salvad_a_Montant.

ECO

NO

MIA

I TR

EBA

LL

font textos citats: Albelda. La vida de la vila. Pagés editors.Comarca de la Litera. Ed Diputación general de Aragón.

font refranys i cançons: Albelda. La vida de la vila. Pagés editors.

Aquesta és la cançó,

la cançó de les menti(d)es.

Qui la vulgue sapiguer

que s’en vagi a filipines.

Marieta, fes-te el monyo

que ton pare et vol casar.

Que tens lo majo a la porta

que s’arrabenta de cantar.

27

GESSES

Es el nucli denominat anticlinal de Barbastro- Balguer, plegament format com a conceqüència de l’empenta tectónica del pirineu sobre els materials de sedimentació dels llacs i rius histórics d’aquesta zona de la depressió de l’Ebre. Formats per guixos, argiles i arenisques.

PILES

Nom genèric, te diverses acceptacions, conjunt de coses col·locaddes una sobre l’altre, conjunt de llana d’esquilar, pila baptismal, abeurador d’animal... Nom popular per denominar els embas-saments provocats pels afloraments d’aigua naturals en la par alta de les gesses.

PANÍS

Blat de moro. Tercer dels cereals (després del blat i de l’arròs) pel volum de la producció, i el primer dels destinats a farratges. A més de les aplicacions alimentàries, en té d’industrials, puix que hom n’obté midó, oli, dextrosa, dextrina, àcid làctic, glucosa, alcohols, etc.

VERRO

[zool] Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les truges.

PRÈSSICS

préssec (català), melocotón (castellà), peach (anglès). Fruit del presseguer.

etimologia o definició dels mots ...

els temps dels pares...

font fotogràfica: www.aragón.es/estaticos Autor: Joan Rovira

font fotogràfica: www.enciclopèdia.cat



ECONOMIA I TREBALL

font biblio: Economía, demografía i toponimia de Albelda Ed. Ayuntamiento de Albelda

28

En l’actualitat, les activitats económiques es centren principalment en activitats energéti-ques, de construcció, de ramaderia independent i serveis.

Els empresaris autonoms configuren més de la meitat de les empreses existents. Al no aslariar personal les ofertes de feina son molt poques. Redéu, aixó provoca la partida del jovent!!! I la terra continua plena de sallagó i de ges, ac’i no farem molts cuartos.

Tot i que la producció de bovi i porcí sigui es molt extensa, la quantitat que es produeix a la zona és molt petita. Peró per contra, el que resta es la gran quantitat de purins utilitzats com abonos. Daqui uns anys ni els vells ni els xicarons podrem Eixir a la fresca!!

Un altre factor perjudicial és la inestabilitat del mercat agricòla, provocat per la globalització dels mercats, implantant noves varietats perdent els costums locals.

Gràcies a la modernització del sistema de rec, estalviem més aigua i permet una intensifi-cació dels sistemes productius. L’obertura de l’aeroport d’Alguaire i les noves infrastructu-respermet aurir mercats, que creen una ascla amb una corrent de producció artesana i més local.

L’economía actualment...

font fotogràfica:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa

ECO

NO

MIA

I TR

EBA

LL

Vay a fe unes memories,

de fa cincuenta y vuit añs

y de les costums d’Albelda

en los petits y en los grans.

Ancomensen pels petits,

de cuan yo anaba a

l’ascuela

que a la hora acostumbrada,

tocabe una campaneta.

Acabat de llevantá,

mincha sopes y crostó

d’aquell pa pastat a casa,

que ere d’alimen y bo.

font poema: www.youtube.com/memories plataforma no hablamos catalán

Poema amb Aragonés OrientalJoaquín Carrera QuinquilláMEMORIES

29

SALLAGÓ

f. Argila. Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, que tenen propietats més o menys plàstiques.

GES

Guix. [mineral] Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O. L’extracció de guix és possible a bona part de les formacions terciàries i triàsiques, que ocupen a Catalunya la quasi totalitat de la Depres-sió Central, la Serralada Transversal i extensions properes.

PELES / CUARTOS

Diners. [econ] Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis

XICARRÓ

Noi. Persona jove, especialment no arribada a la pubertat.

ASCLA

Esquerda. Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. Diferéncia d’opinions.

etimologia o definició dels mots ...

els temps dels joves...

ECONOMIA I TREBALL

font biblio: lèxic de la llitera. Ed milenio. font fotogràfica: www.enciclopèdia.cat





els temps dels avis ... els temps dels pares... els temps dels fi lls ...

PAIS

ATG

E I T

ERR

ITO

RI

CU

LTU

RA

I SO

CIE

TAT

AIG

UA

TREB

ALL

I EC

ON

OM

IA


Alba GuillénEli Serra

Alba Domínguez

Júlia Salvia

Genís PlassaGerard Carreras

Santi PérezBernat Ardèvol

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS)COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina CorbettaTUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José PurroyTALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola

23 / GENER > 1 / FEBRER 2011

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Helena Valls FígolsLaura Pons VilaltaAlbert Serra VergésJoan Lluc Pinya FlaquerDavid Jo CarbonellCarme Garau AuletMarc Calvo Torras

TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES

Helena Llop AlvarezGabriela Ortega MadarietaJose Victor Peña MoranGuillem Ramón PernauNúria Sabatés BlasiOriol Serra UretaXavier Requena Muñoz

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

Francisco Javier González ComínAlfonso González AguadoAngela Peris AlonsoSilvia Miralles Pérez

ALUMNES PARTICIPANTS:

SECCIONS DEL TERRITORI

Adriana Fernández RieraMarta Ventura RubioTicià Sàrries LópezPedro Manuel Belona SerraFrancesco QuarantaJosep Rovira TolosaJoan Bubé OllerElisabet Bagué PovedanoMarta Arnan Peña

LES VEUS DEL TERRITORI

Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna

LES FORMES DEL TERRITORI

Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés - Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS

PATROCINA: COL·LABOREN:

Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda

G5.Les veus del territori

Documents

Transcript of G5.Les veus del territori