Full de ruta per al foment de l’activitat comercial

1. Les comunicacions i l’activitat comercial

• 1. Millores en els accessos– Volem que es posi en funcionament al més aviat possible l’Eix

Diagonal, tant pel que fa a la C-37 (Igualada-Manresa) com la C-15 (Igualada-Vilafranca). Vetllarem pel compliment de les clàusules d’adjudicació d’aquest Eix per tal que es desdobli quan s’arribi al flux de trànsit diari i per hora punta que estableix el contracte.

– Exigirem la continuació de la tramitació de les obres de la Ronda Sud d’Igualada i per la construcció dels enllaços previstos en el Pla Director de la Conca d’Òdena amb el carrer del Rec en els termes previstos.

1. Les comunicacions i l’activitat comercial

• (1. Millores en els accesos)– Insistirem en el reclam de la continuació dels tràmits per la

construcció de l’Eix Transversal Ferroviari i per la priorització de la connexió entre Igualada i Barcelona per tal que sigui una realitat a mig termini.

– Actuacions a la C-244a que s’estan duent a terme per a la millora de la connexió entre Igualada i Piera.

– Continuarem incorporant municipis i serveis al servei de transport públic integrat de la Conca d’Òdena.

– Millores previstes en el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012

1. Les comunicacions i l’activitat comercial

• 2. Millores en les entrades– Accés a la ciutat des de la sortida 555 de l’A-II. Aquesta és ja

actualment la principal entrada de la ciutat, per això mantindrem el criteri de millorar aquest accés com el més directe a la trama urbana d’Igualada i al centre de la ciutat.

– Continuarem desenvolupant fases d’urbanització de l’avinguda de Catalunya, atès que es tracta d’un dels principals eixos de comunicació interna i d’entrada a la ciutat. En aquest projecte es preveu la millora de la connexió entre l’Av. de Catalunya, l’Av. Balmes i l’Av. dels Països Catalans

– Completarem la millora de l’accés est 2011-2012, convertint el talús al costat del Barri de Montserrat en una zona verda i millorant la imatge d’aquesta entrada.

1. Les comunicacions i l’activitat comercial

• (2. Millores en les entrades)– Preveurem en el futur planejament urbanístic la

continuació del carrer del Rec d’Igualada fins a la connexió amb la C-244 a l’alçada del Pont de Can Riba.

– Preveurem en el futur planejament urbanístic la millora de la connexió entre l’Av. de Catalunya i l’Av. de Montserrat a l’alçada de Can Busqué.

– Defensarem en el projecte de soterrament de l’accés de FGC a Igualada la conversió de l’actual pont de ferrocarril en un doble pont d’accés també de vianants des de Vilanova del Camí.

1. Les comunicacions i l’activitat comercial

• 3. Senyalització– Implantació, en col·laboració amb Igualada Comerç, d’un

sistema de senyalització a les zones comercials, en especial a la zona d’excel·lència comercial, amb indicació informativa dels comerços de cada carrer.

2. Les actuacions de manteniment

• 1. Millores en neteja– Posada en funcionament del nou contracte de recollida i neteja de

la ciutat. 2011.• Nous contenidors de recollida a tota la ciutat. Nova distribució

amb contenidors de recollida d’envasos a tots els punts d’aportació, per tal d’incrementar la recollida selectiva i evitar els desbordaments; és adir, sempre hi haurà com a mínim contenidor de rebuig, orgànica i envasos.

• Prova pilot de recollida de residus porta a porta al Nucli Antic i, si és factible, substitució dels contenidors per aquest sistema.

• Increment de la maquinària de neteja viària.

2. Les actuacions de manteniment

• 2. Millores en enllumenat– Concurs per a la renovació del contracte de manteniment de

l’enllumenat públic a Igualada, incorporant-hi la substitució, on sigui possible de les làmpades de l’actual enllumenat per il·luminació de LED’s. Actualment el consum d’electricitat de l’enllumenat d’Igualada puja a més d’1 milió d’euros i l’estalvi en els consums permet finançar aquesta substitució. La substitució de l’enllumenat permetrà millorar aquelles zones que presentin actualment majors dèficits.

2. Les actuacions de manteniment

• 3. Millores en seguretat– Mantindrem els agents de districte en l’estructura de funcionament

de la Policia Local. Aquest servei permet major presència policial en les hores de més afluència als carrers de a ciutat, major coneixement per part dels agents de les problemàtiques de cada zona de la ciutat i una major proximitat amb comerciants i ciutadania en general per tal de gestionar una política de seguretat preventiva.

– Continuarem col·laborant amb el cos de Mossos d’Esquadra en les tasques de seguretat ciutadana a través del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament i de la Junta de Seguretat Local.

– Mantindrem els serveis especials com la campanya de Nadal.

2. Les actuacions de manteniment

• 4. Canvis de circulació trànsit– Continuarem afavorint la implantació de sentits únics de circulació

com a sistema que més afavoreix la fluïdesa del trànsit i, al mateix temps, la seguretat tant de vehicles com de vianants.

– Aquests canvis es realitzaran amb diàleg amb veïns i comerciants de les zones afectades.

2. Les actuacions de manteniment

• 5. Manteniment d’edificacions– Mantindrem el programa de subvencions per a la rehabilitació de

façanes.– Concorrerem a les properes convocatòries que es produeixin de

Subvencions per a la Llei de Barris per prosseguir amb la tasca iniciada al barri de Sant Agustí; en concret, l’objectiu és rehabilitar la zona sud de l’avinguda de la Soledat.

– Continuarem amb les revisions periòdiques de les façanes i realitzarem els requeriments als propietaris per tal que reparin les façanes quan aquestes ofereixin deficiències.

3. La preferència de vianants

• 1. Ampliació de zones de vianants– Volem completar l’illa de vianants del Nucli Antic, amb diàleg amb

els comerciants de la zona de la plaça del Pilar i de Sant Miquel, per trobar el moment idoni per realitzar aquestes obres de millora. Aquesta actuació completarà l’illa de vianants del nucli històric.

– Continuarem la construcció d’eixos de vianants que uneixin els diferents punts de la ciutat amb el centre: Eix carrer de l’Aurora-Milà i Fontanals, que uneix Escorxador, Asil, avinguda Balmes i plaça de Cal Font. Eix Plaça d’Espanya-Mercat de la Masuca.

– Promourem les zones de vianants en la nova configuració urbanística del barri del Rec.

3. La preferència de vianants

• 2. En els altres eixos comercials– Millores en les voravies i accessibilitat a través de l’ampliació de

les voravies dels xamfrans al conjunt de la ciutat i en especial dels eixos comercials: avinguda de Barcelona, carrer Pau Muntades, carrer Joaquima Vedruna, per tal de millorar la mobilitat i la seguretat dels vianants.

3. La preferència de vianants

• 3. Actuacions de renovació urbana– Actuació de renovació de l’entorn de plaça de la Sardana amb

zona comercial i adequació de la plaça ,amb especial atenció per a l’accessibilitat de vianants.

3. La preferència de vianants

• 4. Ordenació càrrega i descàrrega– Estudiarem i implantarem mesures que afavoreixin i garanteixin el

compliment de la funció de les zones de càrrega i descàrrega, evitant-ne l’ús inadequat i que garanteixi la rotació dels vehicles dels proveïdors.

4. La dotació d’aparcaments

• 1. Aparcaments gratuïts– No considerem la possibilitat de construir aparcaments gratuïts al

centre de la ciutat. Considerem que aparcaments en superfície en una ciutat de dimensions reduïdes com Igualada és un malbaratament de l’espai.

A més la imatge de descampat que adquireixen aquests aparcaments, considerem que dista molt d’una imatge comercial de qualitat. Per posar un exemple, cal recordar l’aparcament que existí entre el carrer de Sta. Caterina i el carrer de Sant Magí a principis dels anys 90 a l’actual emplaçament de la plaça de Cal Font. Creiem que és clarament millor el model de l’actual plaça i aparcament soterrat que el d’aquella època i considerem que no resolia les necessitats d’aparcament, ja que els cotxes hi aparcaven moltes hores i no hi havia rotació.

4. La dotació d’aparcaments

• 2. Aparcaments zona blava– Entenem que la zona blava és el mecanisme més útil per gestionar

la rotació de vehicles en aquelles zones comercials i de serveis que concentren una demanda molt alta d’afluència que dificulta disposar d’aparcament. No tenim prevista una ampliació de les actuals zones blaves existents, però no excloem atendre demandes d’implantació de zones per part de sectors comercials, sempre que es reuneixin les condicions tècniques adequades per a la seva instal·lació.

4. La dotació d’aparcaments

• 3. Altres modalitats d’aparcaments– La densitat de vehicles a Igualada és molt alta, més encara si tenim

en compte el trànsit que rebem del conjunt de municipis veïns, comparable a la de molts municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. És per això que considerem oportú encetar un debat sobre la conveniència d’implantar zones verdes a la ciutat. Creiem que el sistema per implantar aquesta fórmula a la ciutat ha de produir-se a partir de la demanda dels veïns o per l’opinió majoritària dels veïns de cada zona.

4. La dotació d’aparcaments

• 4. Aparcaments soterranis– Desenvoluparem el Pla d’aparcaments d’Igualada a través de

SIMA. S’està realitzant el procés per convertir aquesta societat municipal en una societat mixta que pugui desenvolupar aquest pla en el decurs dels propers cinc anys.

• Aparcament de la Masuca, aparcament de rotació de 258 places.• Aparcament a la plaça de la Sardana, aparcament de rotació de

250 places• Aparcament de residents al Barri del Sant Crist de 70 places.• Aparcament de residents al carrer comarca de 70 places.• Aparcament de residents a la plaça de Montserrat de 96 places

– Inversió total de 14 milions d’euros 2012-2017.

5. La col·laboració público-privada

• 1. Igualada comerç– Entenem que el model de gestió de CPP és un bon model per

desenvolupar la gestió del BID Igualada. Així mateix, creiem que pot ser una bona eina per abordar el problema dels locals tancats explicat més endavant.

5. La col·laboració público-privada

• 2. Fires i promocions– Creiem que Fira d’Igualada és i ha de continuar sent el refent per

l’activitat firal d’Igualada.– Així mateix, esdeveniments comercials com la Botiga al carrer

s’han convertit en referents cabdals d’Igualada que s’han de continuar potenciant.

– Altres esdeveniments culturals o lúdics, com la Mostra de teatre infantil o l’European Ballon Festival, són també activitats de les quals s’ha d’aprofitar la promoció que fan de la ciutat i el seu potencial comercial.

5. La col·laboració público-privada

• 3. Marca ciutat d’Igualada– Volem continuar amb la política de difusió de la marca ciutat

d’Igualada i del seu comerç i serveis d’hostaleria en la línia de les campanyes realitzades al llarg dels darrers anys. És a dir, consensuant el seu contingut amb les entitats representatives, Igualada comerç i Gremi d’hostaleria i fent la difusió més enllà d’Igualada i de la comarca, amb l’objectiu d’atraure nou públic i clients per als establiments de la ciutat.

– Al llarg del 2010 els recursos destinats a aquestes campanyes ha estat de 30.000€.

5. La col·laboració público-privada

• 4. Promourà el BID Igualada?– Sí, continuarem compromesos amb la constitució del BID Igualada

a través del projecte de Zona d’Excel·lència comercial sobre la base de la col·laboració público-privada; és a dir, amb aportacions econòmiques per part del Departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i el comerciants d’Igualada.Aquest BID ha de permetre l’ampliació dels serveis generals de la ciutat en aquestes zones d’excel·lència.

5. La col·laboració público-privada

• 5. Altres actuacions– Com hem comentat, creiem que la col·laboració público-

privada és un bon instrument de gestió per a molts serveis; de fet, així ho hem practicat amb la concessió del complex esportiu Infinit, ho estem desenvolupant quant al sistema de gestió dels aparcaments d’Igualada i també considerem que és una eina adequada per a desenvolupar la xarxa de fibra òptica a la ciutat.

6. El model de comerç

• 1. Locals tancats– Proposem la creació d’una entitat publico-privada en col·laboració

amb Igualada Comerç i els propietaris. Aquesta entitat tindrà com a objectiu gestionar els locals tancats

per tal de crear distribucions de sectors comercials que millorin el conjunt de l’oferta de cada zona, cercant noves implantacions en cada sector.

Aquesta mateixa entitat hauria de gestionar la possibilitat d’us dels aparadors dels locals tancats per els comerços de l’entorn, permetent així també l’obtenció de rendibilitat per part dels propietaris.

6. El model de comerç

• 2. Pla d’usos comercials– Incorporarem la redacció i aprovació del pla d’usos comercials en

el proper planejament urbanístic de la ciutat. Aquest pla d’usos volem que reguli destinar de forma prioritària els baixos dels edificis de zones comercials a aquests usos, limitant la instal·lació d’altres activitats que per qüestió de sector o horaris de funcionament distorsionen la continuïtat comercial. Aquest nou planejament urbanístic es pot aprovar a partir de l’any 2013.

6. El model de comerç

• 3. Captació grans empreses– La captació de grans empreses en el nostre territori passa

fonamentalment per dos àmbits:• Desenvolupament en col·laboració entre els diferents

municipis de la Conca d’Òdena del sòl industrial en quantitat i qualitat per atraure aquestes noves grans indústries, en especial el desenvolupament de la zona industrial del Consorci de la Zona Franca a Can Morera.

• El Desenvolupament del projecte World Trade Center Igualada com a centre direccional en què es podran instal·lar grans empreses del sector de serveis i empreses tecnològicament avançades.

6. El model de comerç

• 4. Festius comercials– La nostra posició en relació amb les normatives que regulen

l’activitat comercial és a favor de l’existència d’una regulació comercial; lluny, per tant, de les posicions radicalment liberalitzadores de l’activitat, però també d’aquelles de caràcter restrictiu.

Aquesta posició fa referència tant a l’obertura dels comerços en festius, per tant a favor de la regulació dels dies d’obertura anuals, com a horaris i també a la trama urbana comercial, ja que sovint el caràcter restrictiu d’aquesta norma, més enllà de la regulació consensuada amb els representants del sector i els dels municipis, acaba afavorint casos de dumping comercial.