Foment CiutatVella

20

description

Intervenciones urbanísticas en Barcelona

Transcript of Foment CiutatVella

  • Foment de Ciutat Vella S.A. Pintor Fortuny, 17-19. 08001 Barcelona. Tel. 93 343 54 54. Fax: 93 343 54 56. www.fomentciutatvella.net

  • L a decidida aposta que lAjuntament de Barcelona va fer a principis dels anys vuitanta per la transformaci de la ciutat i la millora de les condicions de vida en tots els seus barris t un dels seus ms clars exponents conceptuals i concrets a Ciutat Vella. El convenciment que calia explorar noves formules dintervenci urbana va tenir com a resultat la creaci duna societat municipal deconomia mixta (pblica i privada) capacitada per vertebrar la regeneraci i revitalitzaci del centre histric de la ciutat. Promoci Ciutat Vella SA, creada el 1988, va deixar un llegat de catorze anys de feina ben feta i notria que va assolir la normalitzaci dun districte amenaat per la marginalitat i labandonament. Des de principis del 2000, en va prendre el relleu Foment de Ciutat Vella SA, lempresa municipal que continua impulsant un procs de transformaci que tenia i t un doble objectiu.

    Duna banda, recuperar la centralitat perduda amb lexpansi de la ciutat cap a lEixample pels barris del nucli histric de Barcelona desprs de lenderroc, a mitjans del segle XIX, de les muralles medievals. I de laltra, garantir que aquesta recuperaci de la centralitat es faria sense renunciar al carcter residencial i de proximitat dels barris histrics.

    Les vitalitats que sentrecreuen a Ciutat Vella i en configuren un retrat quotidi duna gran diversitat sn un contrast considerable respecte la degradaci que vivia el centre histric de Barcelona fa dues dcades. La renovaci urbana ha actuat com a vehicle per a la revitalitzaci social i econmica del districte. Tamb tenim present, per, que el procs de transformaci ha generat alguns efectes no previstos en els que cal continuar treballant per corregir i vetllar que tots els actius de Ciutat Vella convisquin en equilibri.

    Jordi Hereu i BoherAlcalde de Barcelona

    L a decidida apuesta que el Ajuntament de Barcelona hizo a principios de los aos ochenta para la transformacin de la ciudad y la mejora de las condiciones de vida en todos sus barrios tiene uno de sus ms claros exponentes conceptuales y concretos en Ciutat Vella. La conviccin sobre la necesidad de explorar nuevas frmulas de intervencin urbana tuvo como resultado la creacin de uns sociedad municipal de economa mixta (pblica y privada) capacitada para vertebrar la regeneracin y revitalizacin del centro histrico de la ciudad. Promoci Ciutat Vella SA, creada en 1988, dej un legado de catorce aos de trabajo bien hecho y notable que alcanz la normalizacin de un distrito amenazado por la marginalidad y el abandono. Desde principios del 2000, tom el relevo Foment de Ciutat Vella SA, la empresa municipal que sigue impulsando un proceso de transformacin que tena y tiene un doble objetivo.

    Por un lado, recuperar la centralidad perdida con la expansin de la ciudad hacia el Eixample por los barrios del ncleo histrico de Barcelona tras el derribo, a mediados del siglo XIX, de las murallas medievales. Y por el otro, garantizar que esta recuperacin de la centralidad se acometera sin renunciar al carcter residencial y de proximidad de los barrios histricos.

    Las vitalidades que se entrecruzan en Ciutat Vella y configuran un retrato cotidiano de una gran diversitat sn un contraste considerable respecto a la degradaci que viva el centro histrico de Barcelona hace dos dcadas. La renovacin urbana ha actuado como vehculo para la revitalizacin social y econmica del distrito. Tambin tenemos presente, sin embargo, que el proceso de transformacin ha generado algunos efectos no previstos en los que debemos seguir trabajando para corregirlos y velar para que todos los activos de Ciutat Vella convivan en equilibrio.

    Jordi Hereu i BoherAlcalde de Barcelona

  • L a creaci de nous espais urbans, la construcci dhabitatge pblic de qualitat, la dotaci dequipaments de barri, limpuls de la rehabilitaci dels edificis privats, la remodelaci de carrers amb lobjectiu de fer-los ms segurs i amb ms espai per al vianant que per al vehicle, i la modernitzaci de les infraestructures i xarxes de serveis, com ara la implantaci del sistema de recollida pneumtica, han estat i encara sn algunes de les lnies bsiques dactuaci que fan possible assolir i mantenir lequilibri entre les dues grans dinmiques que cada dia conflueixen a Ciutat Vella, la centralitat i la proximitat.

    La transformaci urbana i social ha derivat en una nova Ciutat Vella on tothom pot tenir-hi cabuda. La poblaci autctona amb la que ha arribat daltres llocs, les classes ms benestants amb les families deconomia modesta, els que treballen al centre histric amb els que hi fan turisme o gaudeixen de les nombroses activitats culturals i doci, les professions liberals amb els comeros tradicionals arrelats al districte, la gent jove amb les persones grans.

    Sn moltes les tipologies de gent que, des de diferents mbits i per motius molt diversos, conflueixen cada dia a Ciutat Vella. Preservar aquesta mixticitat humana en equilibri es presenta ara mateix com el gran nou repte dun futur que seria molt ms complicat dafrontar si durant les ltimes dues dcades no shaguessin corregit els dficits urbanstics, dequipaments i en infraestructures que acumulava el districte.

    I tot i la feina feta i ben visible en qualsevol passejada pels carrers i les places de Ciutat Vella, tenim ben present lobjectiu de continuar millorant la qualitat de vida dels residents, ciutadans i ciutadanes dels barris de Ciutat Vella, on el respecte cap el passat i cap a les persones que hi resideixen vol i ha de conviure amb les dinmiques vitals diries de les grans ciutats en aquest segle XXI.

    Xavier Casas i Masjoan

    President de Foment de Ciutat Vella, SA

    L a creacin de nuevos espacios urbanos, la construccin de vivienda pblica de calidad, la dotacin de equipamientos de barrio, el impulso de la rehabilitacin de los edificios privados, la remodelacin de calles con el objetivo de hacerlas ms seguras y con ms espacio para el viandante que para el vehculo, y la modernizacin de las infraestructuras y redes de servicios, como la implantacin del sistema de recogida neumtica, han sido y son algunas de las lneas bsicas de actuacin que hacen posible alcanzar y mantener el equilibrio entre las dos grandes dinmicas que cada da confluyen en Ciutat Vella, la centralidad y la proximidad.

    La transformacin urbana y social ha derivado en una nueva Ciutat Vella en la que todo el mundo puede tener cabida. La poblacin autctona con la que ha llegado de otros lugares, las clases ms bienestantes con las familias de economa modesta, los que trabajan en el centro histrico con los que realizan una visita de turismo o disfrutan de las numerosas actividades culturales y de ocio, las profesiones liberales con los comercios tradicionales arraigados en el distrito, la gente joven con las personas mayores.

    Son muchas las tipologas de gentes que, desde diferentes mbitos y por motivos muy diversos, confluyen cada da en Ciutat Vella. Preservar esta mixticidad humana en equilibrio se presenta ahora mismo como el nuevo gran reto de un futuro que sera mucho ms complicado afrontar si durante las ltimas dos dcadas no se hubiesen corregido los dficits urbansticos, de equipamientos y en infraestructuras que acumulaba el distrito.

    Y a pesar del trabajo hecho y visible en cualquier paseo por las calles y las plazas de Ciutat Vella, tenemos bien presente el objetivo de seguir mejorando la calidad de vida de los residentes, ciudadanos y ciudadanas de los barrios de Ciutat Vella, donde el respeto hacia el pasado y hacia las personas que residen en l quiere y debe convivir con las dinmicas vitales diarias de las grandes ciudades del siglo XXI.

    Xavier Casas i Masjoan

    Presidente de Foment de Ciutat Vella, SA

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    4

    Ciutat Vella Ciutat Vella

    Ciutat Vella s el districte primer, dels deu que conformen la ciutat de Barcelona. Engloba quatre barris: els tres del nucli histric central el Raval, el Barri Gtic i el Casc Antic i el barri mariner de la Barceloneta.

    El districte t una superfcie de 430 hectrees i una poblaci de 111.290 habitants, cosa que fa que la densitat de poblaci sigui de 258,8 habitants per hectrea. La densitat mitjana de la ciutat de Barcelona s de 164,1 habitants per hectrea.

    Com a centre neurlgic de la ciutat, per, el nombre de persones que hi passen diriament s molt superior, i els dies de ms afluncia de lany pot arribar al mig mili. A Ciutat Vella, hi conflueixen actius turstics, econmics, comercials, culturals i patrimonials, a ms del carcter residencial que mantenen els seus barris.

    La prdua de centralitat de Ciutat VellaA mitjan segle XIX, lenderroc de les muralles medievals, que impedien el creixement de la ciutat, va comportar que el centre histric comencs a perdre protagonisme en favor daltres zones de Barcelona, que anava creixent ms enll dels seus antics lmits mitjanant

    Ciutat Vella es el distrito primero, de los diez que conforman la ciudad de Barcelona. Engloba cuatro barrios: los tres del ncleo histrico central el Raval, el Barri Gtic y el Casc Antic y el barrio marinero de la Barceloneta.

    El distrito tiene una superficie de 430 hectreas y una poblacin de 111.290 habitantes, lo cual hace que la densidad de poblacin sea de 258,8 habitantes por hectrea. La densidad mediana de la ciudad de Barcelona es de 164,1 habitantes por hectrea.

    Como centro neurlgico de la ciudad, sin embargo, el nmero de personas que pasan diariamente es muy superior, y los das de ms afluencia del ao puede llegar a medio milln. En Ciutat Vella, confluyen activos tursticos, econmicos, comerciales, culturales y patrimoniales, aparte del carcter residencial que mantienen sus barrios.

    La prdida de centralidad de Ciutat VellaA mediados del siglo XIX, el derribo de las murallas medievales, que impedan el crecimiento de la ciudad, comport que el centro histrico empezara a perder protagonismo en favor de otras zonas de Barcelona, que iba creciendo ms all de sus

  • 5Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    lexecuci del Pla deixample, de lurbanista Ildefons Cerd.

    Molts edificis del centre histric es van buidar, i van comenar a succeir-se cicles que alternaven labandonament amb larribada de nous residents. Cada cicle suposava ms empobriment del conjunt, de manera que anava augmentant la precarietat social i el desarrelament al barri dels nous habitants. A aquests efectes nocius, shi va afegir el de la sensaci dinseguretat provocada per lobertura de les vies rpides i altres projectes urbanstics.

    La prdua de centralitat del nucli histric de la ciutat va comportar diverses prdues estratgiques: lestaci ferroviria central, el port comercial, el mercat central, els centres de poder poltic i la universitat. El comer, com a principal activitat econmica, va perdre dinamisme, i molts negocis van haver de tancar.

    El procs de degradaci va ser lent i va durar dcades. Les edificacions envellien i ning no socupava de fer-ne el manteniment, ni tampoc de dotar el centre histric de les infraestructures de les quals s que disposaven molts barris de la resta de la ciutat. A la situaci fsica, shi van afegir problemtiques socials i de poblaci que la van agreujar. El 1950, en el moment de mxim histric de poblaci de Ciutat Vella, la densitat era de 581,4 habitants per hectrea, la poblaci envellia (ms del 26% superava els seixanta-cinc anys), i els problemes socials, com ara la pobresa, la delinqncia, la prostituci i, ms tard, el consum de drogues, sestenien i es concentraven en zones que queien en labsoluta marginalitat.

    antiguos lmites mediante la ejecucin del Plan de ensanche, del urbanista Ildefons Cerd.

    Muchos edificios del centro histrico se vaciaron, y empezaron a sucederse ciclos que alternaban el abandono con la llegada de nuevos residentes. Cada ciclo supona ms empobrecimiento del conjunto, de forma que iba aumentando la precariedad social y el desarraigo en el barrio de los nuevos habitantes. A estos efectos nocivos, se aadi el de la sensacin de inseguridad provocada por la apertura de las vas rpidas y otros proyectos urbansticos.

    La prdida de centralidad del ncleo histrico de la ciudad comport varias prdidas estratgicas: la estacin ferroviaria central, el puerto comercial, el mercado central, los centros de poder poltico y la universidad. El comercio, como principal actividad econmica, perdi dinamismo, y muchos negocios tuvieron que cerrar.

    El proceso de degradacin fue lento y dur dcadas. Las edificaciones envejecan y nadie se ocupaba de realizar el mantenimiento, y tampoco de dotar al centro histrico de las infraestructuras de las que s disponan muchos barrios del resto de la ciudad. A la situacin fsica, se le aadieron problemticas sociales y de poblacin que la agravaron. En 1950, en el momento de mximo histrico de poblacin de Ciutat Vella, la densidad era de 581,4 habitantes por hectrea, la poblacin envejeca (ms del 26% superaba los sesenta y cinco aos), y los problemas sociales, como la pobreza, la delincuencia, la prostitucin y, ms tarde, el consumo de drogas, se extendan y se concentraban en zonas que caan en la absoluta marginalidad.

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    6

    El procs de transformaci i revitalitzaciEl 1979, es van restaurar els ajuntaments democrtics a Espanya desprs dels quaranta anys de dictadura franquista. El primer govern municipal de la ciutat de Barcelona va creure de manera ferma i decidida que la recuperaci i la revitalitzaci del nucli histric era possible, i que ho era des dun doble objectiu: recuperar Ciutat Vella com a gran i primer centre neurlgic de Barcelona i, alhora, mantenir el paper residencial dels seus barris, per tal de preservar, tamb, el carcter de proximitat dels barris del centre histric.

    Des del principi de la dcada dels vuitanta, Barcelona va emprendre la cursa per ser escollida seu dels Jocs Olmpics del 1992. La nominaci es va produir loctubre del 1986. La ciutat encetava un perode de transformacions urbanstiques de les quals el centre histric no podia quedar al marge. A la voluntat de voler intervenir a Ciutat Vella manifestada des de lAdministraci municipal, shi va afegir la necessitat de fer-ho.

    Aquesta voluntat es va concretar en la redacci i laprovaci dels plans especials de reforma interior per a tres dels quatre barris de Ciutat Vella. Aquests plans, fruit de lacord i del consens cvic, preveien per a les dcades successives un volum dactuacions que dotessin Ciutat Vella de lespai pblic que li mancava, els equipaments que necessitava, els nous habitatges on serien reallotjades les famlies afectades per les actuacions urbanstiques, i les xarxes de serveis i infraestructures (gas, electricitat, aigua i telfon) que milloressin la qualitat de vida dels seus residents.

    El proceso de transformacin y revitalizacinEn 1979, se restauraron los ayuntamientos democrticos en Espaa tras los cuarenta aos de dictadura franquista. El primer gobierno municipal de la ciudad de Barcelona crey de manera firme y decidida que la recuperacin y la revitalizacin del ncleo histrico era posible, y que lo era desde un doble objetivo: recuperar Ciutat Vella como gran y primer centro neurlgico de Barcelona y, a la vez, mantener el papel residencial de sus barrios, a fin de preservar, tambin, el carcter de proximidad de los barrios del centro histrico.

    Desde el principio de la dcada de los ochenta, Barcelona emprendi la carrera para ser escogida sede de los Juegos Olmpicos de 1992. La nominacin se produjo en octubre de 1986. La ciudad comenzaba un perodo de transformaciones urbansticas de las que el centro histrico no poda quedar al margen. A la voluntad de querer intervenir en Ciutat Vella manifestada desde la Administracin municipal, se aadi la necesidad de hacerlo.

    Esta voluntad se concret en la redaccin y la aprobacin de los planes especiales de reforma interior para tres de los cuatro barrios de Ciutat Vella. Estos planes, fruto del acuerdo y del consenso cvico, prevean para las dcadas sucesivas un volumen de actuaciones que dotaran Ciutat Vella del espacio pblico de que careca, los equipamientos que necesitaba, las nuevas viviendas donde seran realojadas las familias afectadas por las actuaciones urbansticas, y las redes de servicios e infraestructuras (gas, electricidad, agua y telfono) que mejorasen la calidad de vida de sus residentes.

  • 7Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    Tamb va ser aprovat el Programa dactuacions integrals (PAI), que distingia sis grans lnies dactuaci: urbanisme, benestar social i equipaments, infraestructures i mobilitat, promoci dactivitats econmiques, seguretat ciutadana i usos de lespai pblic, i foment de la rehabilitaci privada.

    Per a lexecuci daquest programa, era necessari obtenir la qualificaci del centre histric com a rea de Rehabilitaci Integrada, cosa que va succeir el 1986. Ciutat Vella va ser qualificada com a rea de Rehabilitaci Integrada per tal dobtenir el finanament necessari del Govern dEspanya i de la Generalitat de Catalunya.

    Igualment, es va concretar la participaci ciutadana en la presa de decisions relacionades amb aquest procs. Lrgan regulador de lrea de Rehabilitaci Integrada va ser una Comissi Gestora, que va reunir peridicament en una mateixa taula de participaci i acord tres administracions pbliques (lAjuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment del Govern dEspanya), les associacions de vens de Ciutat Vella i la Cambra de Comer.

    Un instrument derivat de la instauraci de lrea de Rehabilitaci Integrada va ser lOficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, un rgan creat amb la voluntat dimplicar els propietaris privats en la rehabilitaci dels cinc mil edificis existents al districte.

    El gran instrument de gesti del projecte de transformaci urbanstica de Ciutat Vella, per, va ser lempresa mixta municipal Promoci de Ciutat Vella, SA (Procivesa), que va ser creada el 1988 per lAjuntament de Barcelona a partir dun capital inicial de 16,8 milions deuros: 10,2 milions deuros de capital pblic (61%) i 6,6 milions deuros de capital privat (39%).

    Tambin fue aprobado el Programa de actuaciones integrales (PAI), que distingua seis grandes lneas de actuacin: urbanismo, bienestar social y equipamientos, infraestructuras y movilidad, promocin de actividades econmicas, seguridad ciudadana y usos del espacio pblico, y fomento de la rehabilitacin privada.

    Para la ejecucin de este programa, era necesario obtener la calificacin del centro histrico como rea de Rehabilitacin Integrada, cosa que sucedi en 1986. Ciutat Vella fue calificada como rea de Rehabilitacin Integrada a fin de obtener la financiacin necesaria del Gobierno de Espaa y de la Generalitat de Catalunya.

    Igualmente, se concret la participacin ciudadana en la toma de decisiones relacionadas con este proceso. El rgano regulador del rea de Rehabilitacin Integrada fue una Comisin Gestora, que reuni peridicamente en una misma mesa de participacin y acuerdo a tres administraciones pblicas (el Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Fomento del Gobierno de Espaa), las asociaciones de vecinos de Ciutat Vella y la Cambra de Comer.

    Un instrumento derivado de la instauracin del rea de Rehabilitacin Integrada fue la Oficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, un rgano creado con la voluntad de implicar a los propietarios privados en la rehabilitacin de los cinco mil edificios existentes en el distrito.

    El gran instrumento de gestin del proyecto de transformacin urbanstica de Ciutat Vella, no obstante, fue la empresa mixta municipal Promoci de Ciutat Vella, SA (Procivesa), que fue creada en 1988 por el Ajuntament de Barcelona a partir de un capital inicial de 16,8 millones de euros: 10,2 millones de euros de capital pblico (61%) y 6,6 millones de euros de capital privado (39%).

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    8

    Procivesa va dividir el seu treball en cinc rees: gesti de sl, urbanitzaci, obres i desconstruccions, creaci dhabitatge de reallotjament, actuacions de mercat i de promoci econmica, i promoci i comunicaci dobres i del projecte en conjunt.

    Dacord amb la legislaci espanyola, Procivesa va tenir vigncia durant un perode de catorze anys, des del 1988 fins al 2002. A partir de lexperincia positiva i dels resultats aconseguits durant letapa de Procivesa, lAjuntament de Barcelona va reafirmar el seu convenciment en la intervenci de lAdministraci pblica al centre histric, motiu pel qual va ser creada Foment de Ciutat Vella com a empresa mixta municipal encarregada de continuar la tasca dimpulsar, coordinar i gestionar el procs de transformaci i revitalitzaci.

    En els disset anys dexecuci de les actuacions que, entre el 1988 i el 2005, shan emmarcat dins el procs de transformaci i revitalitzaci, shan obtingut resultats notables en diversos mbits. La renovaci urbana ha suposat la desconstrucci duns 500 edificis i duns 4.200 habitatges, un 20 per cent dels quals estaven buits abans de linici del procs. Pel que fa a la construcci dhabitatge pblic, shan creat 3.200 nous habitatges, 600 dels quals shan guanyat per la via de la rehabilitaci. El conjunt de nou habitatge pblic sha destinat al reallotjament de les famlies afectades pel procs de transformaci del centre histric. Daquesta manera, lAjuntament de Barcelona ha complert el comproms que va adquirir en linici daquest procs, quan va garantir que tots els residents de Ciutat Vella que resultessin afectats serien reallotjats dintre el mateix districte.

    Els ajuts pblics per incentivar la rehabilitaci privada han possibilitat a aquesta tenir incidncia en un total de 3.109 edificis entre el 1988 i el 2005, cosa que equival a 42.565 habitatges i locals repercutits. En

    Procivesa dividi su trabajo en cinco reas: gestin de suelo, urbanizacin, obras y deconstrucciones, creacin de vivienda de realojamiento, actuaciones de mercado y de promocin econmica, y promocin y comunicacin de obras y del proyecto en conjunto.

    De acuerdo con la legislacin espaola, Procivesa tuvo vigencia durante un perodo de catorce aos, desde 1988 hasta 2002. A partir de la experiencia positiva y de los resultados conseguidos durante la etapa de Procivesa, el Ajuntament de Barcelona reafirm su convencimiento en la intervencin de la Administracin pblica en el centro histrico, motivo por el cual fue creada Foment de Ciutat Vella como empresa mixta municipal encargada de continuar la tarea de impulsar, coordinar y gestionar el proceso de transformacin y revitalizacin.

    En los diecisiete aos de ejecucin de las actuaciones que, entre 1988 y 2005, se han enmarcado dentro el proceso de transformacin y revitalizacin, se han obtenido resultados notables en varios mbitos. La renovacin urbana ha supuesto la desconstruccin de unos 500 edificios y de unas 4.200 viviendas, un 20 por ciento de las cuales estaban vacas antes del inicio del proceso. En cuanto a la construccin de vivienda pblica, se han creado 3.200 nuevas viviendas, 600 de ellas ganadas por la va de la rehabilitacin. El conjunto de nueva vivienda pblica se ha destinado al realojo de las familias afectadas por el proceso de transformacin del centro histrico. De esta manera, el Ajuntament de Barcelona ha cumplido el compromiso que adquiri en el inicio de este proceso, cuando garantiz que todos los residentes de Ciutat Vella que resultasen afectados seran realojados en el mismo distrito.

    Las ayudas pblicas para incentivar la rehabilitacin privada han posibilitado a sta tener incidencia en un total de 3.109 edificios entre 1988 y 2005, lo cual equivale a 42.565 viviendas y locales

  • 9Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    termes relatius, la incidncia de la rehabilitaci privada sobre el teixit residencial de Ciutat Vella en aquests disset anys s dun 53%.

    El procs de transformaci i revitalitzaci ha perms la creaci de nous espais pblics i la construcci dhabitatges i equipaments en sl prviament alliberat, sobre el qual sha generat:

    64.355 m de sl de nous carrers i places

    25.371 m de sl de noves promocions dhabitatge

    16.322 m de sl de nous equipaments de barri i de ciutat

    A ms, shan fet treballs de renovaci en 265 carrers de Ciutat Vella. La gran majoria daquests treballs han estat exhaustius i han perms ladequaci del carrer als nous plans de mobilitat, que atorguen prioritat al vianant davant del vehicle als carrers que no sn artries principals del centre histric.

    repercutidos. En trminos relativos, la incidencia de la rehabilitacin privada sobre el tejido residencial de Ciutat Vella en estos diecisiete aos es de un 53%.

    El proceso de transformacin y revitalizacin ha permitido la creacin de nuevos espacios pblicos y la construccin de viviendas y equipamientos en suelo previamente liberado, sobre el que se han generado:

    64.355 m de suelo de nuevas calles y plazas

    25.371 m de suelo de nuevas promociones de vivienda

    16.322 m de suelo de nuevos equipamientos de barrio y de ciudad

    Adems, se han realizado trabajos de renovacin en 265 calles de Ciutat Vella. La gran mayora de estos trabajos han sido exhaustivos y han permitido la adecuacin de la calle a los nuevos planes de movilidad, que otorgan prioridad al peatn ante el vehculo en las calles que no son arterias principales del centro histrico.

    Quadre per tipologies Cuadro por tipologas Quadre per agents Cuadro por agentes

    La cantidad total de dinero pblico invertido en el proceso de transformacin y revitalizacin entre 1988 y 2005 es de 1.319.633 millones de euros, que han sido aportados segn esta distribucin:

    La quantitat total de diners pblics invertits en el procs de transformaci i revitalitzaci entre el 1988 i el 2005 s d1.319.633 milions deuros, que han estat aportats segons aquesta distribuci:

    El resumen de las actuaciones en urbanizacin, equipamientos y vivienda se sintetiza en el siguiente cuadro porcentual:

    El resum de les actuacions en urbanitzaci, equipaments i habitatge se sintetitza en el quadre percentual segent:

    Uni Europea3%

    Ajuntament i SS. MM.

    38%

    Altres administracions locals

    3%

    Generalitat de Catalunya

    23%

    Port Autnom Barcelona

    9%

    Altres14%

    Govern dEspanya

    13%

    Infraestructura6%

    Aparcament3%

    Espai pblic19%

    Habitatge17%

    Equipament ciutat36%

    Universitat9%

    Equipament barri10%

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    10

    ConstituciEl 19 de febrer del 1999, per acord del Consell Plenari, es va constituir com a societat annima amb capital ntegrament municipal. El Consell Plenari, en sessi del dia 23 de febrer del 2000, va acordar la transformaci de la societat en empresa deconomia mixta, amb un capital inicial de sis milions deuros:

    3,6 milions deuros de capital pblic (60%)2,4 milions deuros de capital privat (40%)

    Objecte socialLa societat va ser creada amb lobjectiu de dur a terme totes les actuacions urbanstiques i dedificaci planejades en el marc del procs de transformaci i revitalitzaci del districte de Ciutat Vella.

    Perode de vignciaFoment de Ciutat Vella, SA tindr una durada mxima de catorze anys i, al final daquest perode, els actius i els passius revertiran a favor dentitats de dret pblic o privat ntegrament participades per les administracions pbliques, un cop amortitzades les accions del capital privat.

    Lnies dactuaciDacord amb larticle 49 de la Carta Municipal de Barcelona, el pla dempresa de la societat divideix les seves activitats en dues branques, segons la naturalesa del seu capital:

    Activitats de servei pblicAquest mbit inclou la gesti de les operacions del Programa dactuacions municipals (PAM) que lAjuntament encarregui a la societat, com tamb lelaboraci del planejament urbanstic i el disseny dels nous espais urbans o la remodelaci dels existents.

    ConstitucinEl 19 de febrero de 1999, por acuerdo del Consejo Plenario, se constituy como sociedad annima con capital ntegramente municipal. El Consejo Plenario, en sesin del da 23 de febrero de 2000, acord la transformacin de la sociedad en empresa de economa mixta, con un capital inicial de seis millones de euros:

    3,6 millones de euros de capital pblico (60%)2,4 millones de euros de capital privado (40%)

    Objeto socialLa sociedad fue creada con el objeto de llevar a cabo todas las actuaciones urbansticas y de edificacin planeadas en el marco del proceso de transformacin y revitalizacin del distrito de Ciutat Vella.

    Perodo de vigenciaFoment de Ciutat Vella, SA tendr una duracin mxima de catorce aos y, al final de este perodo, los activos y los pasivos revertirn a favor de entidades de derecho pblico o privado ntegramente participadas por las administraciones pblicas, una vez amortizadas las acciones del capital privado.

    Lneas de actuacinDe acuerdo con el artculo 49 de la Carta Municipal de Barcelona, el plan de empresa de la sociedad divide sus actividades en dos ramas, segn la naturaleza de su capital:

    Actividades de servicio pblicoEste mbito incluye la gestin de las operaciones del Programa de actuaciones municipales (PAM) que el Ayuntamiento encargue a la sociedad, as como tambin la elaboracin del planeamiento urbanstico y el diseo de los nuevos espacios urbanos o la remodelacin de los existentes.

    Foment de Ciutat Vella, SA Foment de Ciutat Vella, SA

  • 11

    Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    Sinclouen en aquesta lnia de treball les actuacions de promoci econmica vinculades als objectius estratgics de la revitalitzaci de Ciutat Vella.

    Tamb dins les actuacions diniciativa municipal es desenvolupa la promoci de la rehabilitaci privada a travs de lOficina de lHabitatge de Ciutat Vella.

    Finalment, formen part daquesta lnia dactuacions la gesti i el manteniment duna part del conjunt dedificis municipals ubicats a Ciutat Vella que actualment no estan adscrits al servei pblic i que han estat objecte dun encrrec especfic a Foment de Ciutat Vella, SA.

    Activitats econmiques de mercatSn operacions dobtenci o venda de sl o sostre, sigui en forma de solars, edificis sencers, habitatges o locals comercials, que es desenvoluparan amb lobjectiu dimpulsar la regeneraci del teixit urb i la dinamitzaci econmica del districte, i de donar entrada a la participaci de la iniciativa privada en aquest tipus dactuacions.

    Se incluyen en esta lnea de trabajo las actuaciones de promocin econmica vinculadas a los objetivos estratgicos de la revitalizacin de Ciutat Vella.

    Tambin dentro de las actuaciones de iniciativa municipal se desarrolla la promocin de la rehabilitacin privada a travs de la Oficina de lHabitatge de Ciutat Vella.

    Finalmente, forman parte de esta lnea de actuaciones la gestin y el mantenimiento de una parte del conjunto de edificios municipales ubicados en Ciutat Vella que actualmente no se encuentran adscritos al servicio pblico y que han sido objeto de un encargo especfico a Foment de Ciutat Vella, SA.

    Actividades econmicas de mercadoSon operaciones de obtencin o venta de suelo o techo, sea en forma de solares, edificios enteros, viviendas o locales comerciales, que se desarrollarn con el objeto de impulsar la regeneracin del tejido urbano y la dinamizacin econmica del distrito, y de dar entrada a la participacin de la iniciativa privada en este tipo de actuaciones.

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    12

    mbits dactuaci de Foment de Ciutat Vella, SA

    Urbanisme i obresEl procs de transformaci urbanstica de Ciutat Vella que ha propiciat la revitalitzaci del centre histric de Barcelona des del final dels anys vuitanta, viu actualment la culminaci dalguns projectes ambiciosos, aix com el planejament daltres actuacions, que han de continuar propiciant la transformaci social i fsica dels quatre barris de Ciutat Vella: el Raval, el Barri Gtic, el Casc Antic i la Barceloneta.

    Al marge dintervencions dabast menor pel que fa a lespai fsic, per igualment importants per tal de mantenir i alhora modernitzar lestructura urbana dels barris, les principals actuacions urbanstiques en curs o en fase de planejament es concentren en cinc rees urbanes:

    Illa de la Rambla del Raval Santa Caterina plaa de la Gardunya sector Valldonzella la Barceloneta

    Foment de Ciutat Vella gestiona tot el procs de realitzaci duna obra pblica, des del planejament previ fins al seguiment de lexecuci de lobra, que s sempre adjudicada per licitaci pblica.

    mbitos de actuacin de Foment de Ciutat Vella, SA

    Urbanismo y obrasEl proceso de transformacin urbanstica de Ciutat Vella que ha propiciado la revitalizacin del centro histrico de Barcelona desde finales de los aos ochenta, vive actualmente la culminacin de algunos proyectos ambiciosos, as como el planeamiento de otras actuaciones, que deben continuar propiciando la transformacin social y fsica de los cuatro barrios de Ciutat Vella: el Raval, el Barri Gtic, el Casc Antic y la Barceloneta.

    Al margen de intervenciones de alcance menor con respecto al espacio fsico, pero igualmente importantes a fin de mantener y a la vez modernizar la estructura urbana de los barrios, las principales actuaciones urbansticas en curso o en fase de planeamiento se concentran en cinco reas urbanas:

    Illa de la Rambla del Raval Santa Caterina plaza de la Gardunya sector Valldonzella la Barceloneta

    Foment de Ciutat Vella gestiona todo el proceso de realizacin de una obra pblica, desde el planeamiento previo hasta el seguimiento de la ejecucin de la obra, que es siempre adjudicada por licitacin pblica.

    1 Illa de la Rambla del Raval

    2 Santa Caterina

    3 Plaa de la Gardunya

    4 Sector Valldonzella

    5 La Barceloneta1 2

  • 13

    Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    Les actuacions semmarquen en tres tipologies:

    Urbanitzaci: remodelaci de carrers, urbanitzaci de noves vies pbliques, canvi de paviment, collocaci de nou arbrat i mobiliari urb.

    Equipaments: construcci o rehabilitaci dedificis per acollir-hi serveis de proximitat per al barri, com ara centres cvics, biblioteques, escoles bressol, residncies per a estudiants, complexos esportius o apartaments per a gent gran, entre daltres. Igualment, sha dut a terme la renovaci dels tres mercats municipals dabastiment de Ciutat Vella.

    Infraestructures: installaci de la xarxa de recollida pneumtica de residus slids urbans, construcci de dues centrals de recollida al barri de Santa Caterina i al Raval, construcci o ampliaci de nous aparcaments pblics, i modernitzaci de les xarxes de serveis (electricitat, aigua, gas, telfon, cable, enllumenat pblic i clavegueram).

    Llei de barrisLes actuacions de renovaci urbana i de revitalitzaci social i econmica al barri de Santa Caterina i al adjacent barri de Sant Pere continuaran els prxims anys amb el desenvolupament del projecte dintervenci integral. Aquest projecte t la principal via de finanament en la dotaci econmica que aporta la Generalitat de Catalunya a travs de la Llei de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial.

    Las actuaciones se enmarcan en tres tipologas:

    Urbanizacin: remodelacin de calles, urbanizacin de nuevas vas pblicas, cambio de pavimento, colocacin de nuevo arbolado y mobiliario urbano.

    Equipamientos: construccin o rehabilitacin de edificios para albergar en ellos servicios de proximidad para el barrio, como centros cvicos, bibliotecas, guarderas, residencias para estudiantes, complejos deportivos o apartamentos para personas mayores, entre otros. Igualmente, se ha llevado a cabo la renovacin de los tres mercados municipales de abastecimiento de Ciutat Vella.

    Infraestructuras: instalacin de la red de recogida neumtica de residuos slidos urbanos, construccin de dos centrales de recogida en el barrio de Santa Caterina y en el Raval, construccin o ampliacin de nuevos aparcamientos pblicos, y modernizacin de las redes de servicios (electricidad, agua, gas, telfono, cable, alumbrado pblico y alcantarillado).

    Ley de barriosLas actuaciones de renovacin urbana y de revitalizacin social y econmica en el barrio de Santa Caterina y en el colindante barrio de Sant Pere continuarn los prximos aos con el desarrollo del proyecto de intervencin integral. Este proyecto tiene la principal va de financiacin en la dotacin econmica que aporta la Generalitat de Catalunya a travs de la Ley de barrios, reas urbanas y villas que requieren una atencin especial.

    3 4 5

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    14

    HabitatgeLa millora de les condicions dels habitatges per a una ms alta qualitat de vida dels seus residents ha estat un dels objectius prioritaris del procs de transformaci i revitalitzaci de Ciutat Vella. Mantenir el carcter residencial i de proximitat dels barris del districte ha estat un objectiu daquest procs, juntament amb la recuperaci del nucli histric com a centre neurlgic de Barcelona.

    La construcci de nou habitatge pblic i limpuls de la rehabilitaci privada sn les dues lnies dactuaci de Foment de Ciutat Vella en la consecuci daquest objectiu.

    Del 1988 fins al 2005, la renovaci urbana del centre histric ha afectat cinc-cents edificis i quatre mil cinc-cents habitatges, un 20% dels quals estaven inhabitats. El parc dhabitatge pblic de nova creaci a Ciutat Vella en aquest perode s de tres mil dos-cents pisos nous i sis-cents habitatges guanyats per la via de la rehabilitaci.

    Pel que fa a la rehabilitaci privada, sha actuat en un total de 3.109 edificis, xifra que equival a 42.565 habitatges i locals que shan beneficiat dels ajuts pblics a la rehabilitaci privada.

    Un 53% del teixit residencial privat de Ciutat Vella ha estat objecte fins avui dalguna actuaci de rehabilitaci subvencionada amb diners pblics. La inversi pblica total des del 1988 ha estat duns 40 milions deuros, que han servit per incentivar obres privades de rehabilitaci per un valor de 215 milions deuros. La conclusi, doncs, s que per cada euro pblic destinat a incentivar la rehabilitaci, se nhan generat 5,3 dinversi privada.

    ViviendaLa mejora de las condiciones de las viviendas para una ms alta calidad de vida de sus residentes ha sido uno de los objetivos prioritarios del proceso de transformacin y revitalizacin de Ciutat Vella. Mantener el carcter residencial y de proximidad de los barrios del distrito ha sido un objetivo de este proceso, junto con la recuperacin del ncleo histrico como centro neurlgico de Barcelona.

    La construccin de nueva vivienda pblica y el impulso de la rehabilitacin privada son las dos lneas de actuacin de Foment de Ciutat Vella en la consecucin de este objetivo.

    De 1988 hasta 2005, la renovacin urbana del centro histrico ha afectado quinientos edificios y cuatro mil quinientas viviendas, un 20% de las cuales estaban inhabitadas. El parque de vivienda pblica de nueva creacin en Ciutat Vella en este perodo es de tres mil doscientos pisos nuevos y seiscientas viviendas ganadas por la va de la rehabilitacin.

    Con respecto a la rehabilitacin privada, se ha actuado en un total de 3.109 edificios, cifra que equivale a 42.565 viviendas y locales que se han beneficiado de las ayudas pblicas a la rehabilitacin privada.

    Un 53% del tejido residencial privado de Ciutat Vella ha sido objeto hasta hoy de alguna actuacin de rehabilitacin subvencionada con dinero pblico. La inversin pblica total desde 1988 ha sido de unos 40 millones de euros, que han servido para incentivar obras privadas de rehabilitacin por un valor de 215 millones de euros. La conclusin, pues, es que por cada euro pblico destinado a incentivar la rehabilitacin, se han generado 5,3 euros de inversin privada.

  • 15

    Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    Oficina de lHabitatgeLa gesti dels ajuts pblics a la rehabilitaci privada es du a terme des de lOficina de lHabitatge de Ciutat Vella, servei municipal englobat en aquesta empresa. LOficina va ser creada el maig del 2004 i va integrar lOficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, que s activa des del 1988.

    Des de lOficina tamb es dispensa atenci tcnica i jurdica en tot el que fa referncia a tenir un habitatge, sigui com a llogater, en el procs de compra i venda dun pis, o en els conflictes en les comunitats de propietaris.

    Promoci i dinamitzaci comercialEl comer s un element de cohesi i de dinamisme a Ciutat Vella. La implantaci del comer a les rees del centre histric que hagin pogut patir un retrocs en aquest aspecte o a les zones del districte que reneixen fruit de la renovaci urbanstica com a motor de la revitalitzaci social i econmica, s una lnia dactuaci bsica que, alhora, ha danar lligada al manteniment del control dusos i activitats dels locals, per tal de garantir lequilibri comercial i la barreja entre les diverses tipologies de pblic que en fan s.

    La promoci dels dotze nous locals comercials derivats de lobertura de la prolongaci de lavinguda Camb al barri de Santa Caterina s lactuaci ms important que ha dut a terme Foment de Ciutat Vella en lmbit de la dinamitzaci comercial. Els locals van ser adjudicats per mitj dun concurs pblic en el qual

    Oficina de lHabitatgeLa gestin de las ayudas pblicas a la rehabilitacin privada se lleva a cabo desde la Oficina de lHabitatge de Ciutat Vella, servicio municipal englobado en esta empresa. La Oficina fue creada el mayo de 2004 e integr la Oficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, que est activa desde 1988.

    Desde la Oficina tambin se dispensa atencin tcnica y jurdica en todo lo que respecta a tener una vivienda, ya sea como arrendatario, en el proceso de compra y venta de un piso, o en los conflictos en las comunidades de propietarios.

    Promocin y dinamizacin comercialEl comercio es un elemento de cohesin y de dinamismo en Ciutat Vella. La implantacin del comercio en las reas del centro histrico que hayan podido sufrir un retroceso en este aspecto o en las zonas del distrito que renacen fruto de la renovacin urbanstica como motor de la revitalizacin social y econmica, es una lnea de actuacin bsica que, a la vez, ha de ir ligada al mantenimiento del control de usos y actividades de los locales, a fin de garantizar le equilibrio comercial y la mezcla entre las diversas tipologas de pblico que los usan.

    La promocin de los doce nuevos locales comerciales derivados de la apertura de la prolongacin de la avenida Camb en el barrio de Santa Caterina es la actuacin ms importante que ha llevado a cabo Foment de Ciutat Vella en el mbito de la dinamizacin comercial. Los locales fueron adjudicados por medio de un concurso pblico en el que prevalecieron los

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    16

    van prevaler els criteris dadequaci de lestabliment i la seva activitat comercial als entorns del barri, per tal de garantir la barreja dusos i lequilibri amb els comeros ja existents.

    Una altra tasca de promoci s la cessi de locals municipals a entitats socials que en requereixen.

    AccionariatLa societat mixta es va formar a partir dun capital social inicial de sis milions deuros (mil milions de pessetes el 2001). El capital de procedncia pblica, anomenat de srie A, s dun 60% del total, mentre que el 40% restant prov del capital privat, anomenat de srie B.

    Dins de la srie A, lAjuntament de Barcelona va aportar inicialment el 51% del capital que atorga a la societat el carcter de municipal dins de la definici global dempresa municipal deconomia mixta. Lany 2004, aquestes accions van ser transferides a la societat privada municipal BIMSA

    criterios de adecuacin del establecimiento y su actividad comercial en los alrededores del barrio, con el objeto de garantizar la mezcla de usos y el equilibrio con los comercios ya existentes.

    Otra tarea de promocin es la cesin de locales municipales a entidades sociales que los requieren.

    AccionariadoLa sociedad mixta se form a partir de un capital social inicial de seis millones de euros (mil millones de pesetas en 2001). El capital de procedencia pblica, denominado de serie A, es de un 60% del total, mientras que el 40% restante proviene del capital privado, denominado de serie B.

    Dentro de la serie A, el Ajuntament de Barcelona aport inicialmente el 51% del capital que otorga a la sociedad el carcter de municipal dentro de la definicin global de empresa municipal de economa mixta. En 2004, estas acciones fueron transferidas a la sociedad privada municipal

  • 17

    Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    (Barcelona dInfraestructures Municipals, SA). La resta del capital pblic la va aportar la Diputaci de Barcelona, segona instituci pblica implicada en la creaci de la societat.

    La srie B, corresponent a laportaci del capital privat, t com a agents diverses entitats financeres i empreses de serveis implicades i interessades en la rehabilitaci i la modernitzaci del nucli histric de Barcelona. Hi destaca, per la seva significaci social, la presncia de la societat Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella, creada amb lobjectiu de promoure la revitalitzaci comercial del centre histric de Barcelona.

    President

    Vicepresident primer Vicepresident segon

    Director General

    Direcci de Promoci

    i Comunicaci

    Direcci de Projectes

    i Obres

    Direcci de Planejament

    Direcci dAdministraci i Contractaci

    Cap dUrbanitzaci Cap dEdificaci Assessor Jurdic Cap de Gesti de Sl

    Cap de Manteniment

    dEdificis

    Direcci Jurdica dHabitatge i Gesti de Sl

    Direcci Tcnica dHabitatge i Oficina de

    Rehabilitaci

    Organigrama empresa Organigrama empresa

    BIMSA (Barcelona dInfraestructures Municipals, SA). El resto del capital pblico lo aport la Diputaci de Barcelona, segunda institucin pblica implicada en la creacin de la sociedad.

    La serie B, correspondiente a la aportacin del capital privado, tiene como agentes a varias entidades financieras y empresas de servicios implicadas e interesadas en la rehabilitacin y la modernizacin del ncleo histrico de Barcelona. Destaca, por su significacin social, la presencia de la sociedad Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella, creada con el objeto de promover la revitalizacin comercial del centro histrico de Barcelona.

    Composici de laccionariat Composicin del accionariado

    Accionistes Accionistas %BIMSA 3.065.100 51,0

    Diputaci de Barcelona 540.900 9,0

    Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona (Caixa Holding, SA) 751.250 12,5

    Banco Bilbao-Vizcaya Argentaria 601.000 10,0

    Caixa de Catalunya (Invercartera, SA) 420.700 7,0

    Telefnica Soluciones Sectoriales, SA 300.500 5,0

    SABA Aparcamientos, SA 180.300 3,0

    Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella, SL 150.250 2,5

    Total 6.010.000 100,0

  • Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    18

    El Ajuntament de Barcelona asume el compromiso de recuperar el centro histrico.

    Se redactan los Planes Especiales de Reforma Interior del Raval, la Barceloneta y el Sector Oriental. Se establece el Programa de Actuaciones Integrales.

    El procs de transformaci i revitalitzaci de Ciutat Vella (1988-2005) en sntesi

    La renovaci urbana ha afectat uns 500 edificis i 4.500 habitatges, un 20 % dels quals estaven buits. Shan transformat 110.000 m de sl ocupat en espai pblic (61 %), equipaments (15 %) i habitatges (24 %).

    Shan construt uns 3.100 nous habitatges pblics, 600 per la via de la rehabilitaci integral.

    Amb els ajuts a la rehabilitaci privada shan millorat 3.109 edificis amb 42.565 habitatges i locals, un 53 % dels edificis privats de Ciutat Vella.

    La inversi pblica en ajuts a la rehabilitaci s de 40 milions deuros. Cada euro destinat a incentivar la rehabilitaci genera 53 euros dinversi privada.

    Lespai pblic sha reordenat a partir del criteri desponjar lalta densitat fsica de Ciutat Vella. Actuacions com lobertura de la

    Rambla del Raval, les places George Orwell i Francesc Xirau, la continuaci del passeig Martim o la prolongaci de lavinguda Camb i els espais dAllada Vermell i Pou de la Figuera en sn alguns dels exponents de ms envergadura.

    La renovaci de la via pblica ha incidit en 265 carrers. Els plans de mobilitat han donat prioritat al vianant per davant del vehicle en els carrers que no sn artries principals. En tots els carrers renovats shan modernitzat les xarxes de serveis: electricitat, aigua, gas, telefonia, enllumenat i clavegueram.

    Ciutat Vella ha guanyat una nova infraestructura: la xarxa de recollida pneumtica de residus slids. Hi ha en servei 2.420 metres de xarxa soterrada i dues centrals de recollida, la de Santa Caterina i la del Raval. Fins el 2012, hi

    ha en previsi la installaci de 6.715 nous metres de xarxa.

    Els barris de Ciutat Vella shan dotat amb ms de 40 nous equipaments, com ara biblioteques, centres cvics, centres de serveis socials i personals, centres escolars, escoles bressol, residncies i habitatges per a gent gran.

    Tres mercats municipals dabastiment de Ciutat Vella han estat renovats: Boqueria, Santa Caterina i Barceloneta.

    Shan ubicat al centre histric grans equipaments de ciutat, com ara el MACBA, el CCCB i facultats de la Universitat de Barcelona, Pompeu Fabra i Ramon Llull.

    La inversi de les administracions pbliques, fins lexercici del 2005, en el procs de transformaci i revitalitzaci de Ciutat Vella supera els 1.300 milions deuros.

    Ciutat Vella en xifres (dades corresponents a 2005)

    Poblaci:Barcelona 1.593.075

    Ciutat Vella 111.290 (7 % poblaci BCN)Raval 49.359 (443 % poblaci CV)Gtic 19.881 (179 % poblaci CV)Antics Palaus 22.558 (203 % poblaci CV)Barceloneta 19.492 (175 % poblaci CV)

    Densitat de poblaci:Barcelona 161 habitants per hectrea

    Ciutat Vella 259 habitants per hectrea

    Superfcie:Barcelona 9.900 ha

    Ciutat Vella 43040 ha

    Raval 10890 haGtic 825 haAntics Palaus 11170 haBarceloneta 12730 ha

    Poblaci immigrada: Barcelona 260.058

    Ciutat Vella 40.952 (368 % poblaci CV)

    Es redacten els Plans Especials de Reforma Interior del Raval, la Barceloneta i el Sector Oriental. Sestableix el Programa dActuacions Integrals.

    LAjuntament de Barcelona pren el comproms de recuperar el centre histric.

    1979 1980-85

  • 19

    Fom

    ent d

    e C

    iuta

    t Vel

    la S

    .A.

    La renovacin urbana ha afectado unos 500 edificis y 4.500 viviendas, un 20% de las cuales estaban vacas. Se han transformado 110.000 m de suelo ocupado en espacio pblico (61 %), equipamientos (15 %) y viviendas (24 %).

    Se han construido unas 3.100 nuevas viviendas pblicas, 600 por la via de la rehabilitacin integral.

    Con las ayudas a la rehabilitacin privada se han mejorado 3.109 edificios con 42.565 viviendas y locales, un 53 % de los edificios privados de Ciutat Vella.

    La inversin pblica en ayudas a la rehabilitacin es de 40 millones de euros. Cada euro destinado a incentivar la rehabilitacin genera 53 euros de inversin privada.

    El espacio pblico se ha reordenado a partir del criterio de esponjar la alta densidad fsica

    de Ciutat Vella. Actuaciones como la apertura de la Rambla del Raval, las plazas George Orwell y Francesc Xirau, la continuacin del paseo Martimo o la prolongacin de la avenida Camb y los espacios de Allada Vermell y Pou de la Figuera son algunos de los exponentes de mayor envergadura.

    La renovacin de la via pblica ha incidido en 265 calles. Los planes de movilidad han dado prioridad al viandante por delante del vehculo en las calles que no son arterias principales. En todas las calles renovadas se han modernizdo las redes de servicios: electricidad, agua, gas, telefona, alumbrado y alcantarillado.

    Ciutat Vella ha ganado una nueva infraestructura: la red de recogida neumtica de residuos slidos. Estn en servicio 2.420 metros de red subterrnea y dos centrales de recogida, la de Santa

    Caterina y la del Raval. Hasta el 2012, est prevista la instalacin de 6.715 nuevos metros de red.

    Los barrios de Ciutat Vella se han dotado con ms de 40 nuevos equipamientos, como bibliotecas, centros cvico, centros de servicios sociales y personales, centros escolares, guarderas y viviendas para la tercera edad.

    Tres mercados municipales de abastos de Ciutat Vella han sido renovados: Boqueria, Santa Caterina y Barceloneta.

    Se han ubicado en el centro histrico grandes equipamientos de ciudad, como el MACBA, el CCCB y facultades de la Universitat de Barcelona, Pompeu Fabra y Ramon Llull.

    La inversin de las administraciones pblicas, hasta el ejercicio de 2005, en el proceso de transformacin y revitalizacin de Ciutat Vella supera los 1.300 millones de euros.

    Cronologia del procs de transformaci i revitalitzaci de Ciutat VellaCronologa del proceso de transformacin y revitalizacin de Ciutat Vella

    Es crea lARI de Ciutat Vella, rgan consultiu de participaci amb representants de lAjuntament, la Generalitat i el Govern central, les associacions de vens dels quatre barris i la Cambra de Comer.

    El proceso de transformacin y revitalizacin de Ciutat Vella (1988-2005) en sntesis

    Barcelona s elegida seu dels Jocs Olmpics del 1992. Es refora la necessitat de regenerar el centre histric.

    LAjuntament de Barcelona crea lempresa deconomia mixta Promoci de Ciutat Vella, SA per impulsar i gestionar la revitalitzaci del districte.

    A punt de complir-se els 14 anys dexistncia lmit de Procivesa, lAjuntament opta per mantenir el model i crea Foment de Ciutat Vella, SA.

    Se crea el ARI de Ciutat Vella, organo consultivo de participacin con representantes del Ajuntament, la Generalitat y el Gobierno central, las asociaciones de vecinos de los cuatro barrios y la Cmara de Comercio.

    Barcelona es escogida sede de los Juegos Olmpicos de 1992. Se refuerza la necesidad de regenerar el centro histrico.

    El Ajuntament de Barcelona crea la empresa de economa mixta Promoci de Ciutat Vella, SA para impulsar y gestionar la revitalizacin del distrito.

    A punto de cumplirse los 14 aos de existencia lmite de Procivesa, el Ajuntament opta por mantener el modelo y crea Foment de Ciutat Vella, SA.

    1986 1988 2001

  • Foment de Ciutat Vella S.A. Pintor Fortuny, 17-19. 08001 Barcelona. Tel. 93 343 54 54. Fax: 93 343 54 56. www.fomentciutatvella.net