Projecte curricular

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

SEGON CICLE

ESO

Equip d’autors: Eugenio Bargueño Gómez

Mercedes Sánchez Zarco

PRESENTACIÓ: ASPECTES DIDÀCTICS I METODOLÒGICS

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

OBJECTIUS GENERALS DEL CICLE

DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CONTINGUTS DELS ENSENYAMENTS TRANSVERSALS

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular E. Visual i Plàstica. 2n Cicle ESO. Pàg. 2/27

ÍNDEX

ASPECTES DIDÀCTICS I METODOLÒGICS

Seguint els plantejaments enunciats per la llei, hem redactat el llibre de l’alumne i la carpeta de recursos, que inclou la guia didàctica i un CD-ROM, tot amb un fi clarament didàctic i de recolzament a la doble tasca d’ensenyament i aprenentatge. Els materials exposats són el resultat del treball d’un equip d’autors que tenen:

La pràctica docent en l’àrea d’Educació Visual i Plàstica des de la seva implantació pel Ministeri d’Educació i Ciència i pels organismes corresponents de les diferents comunitats autònomes amb competències en matèria educativa.

Una tasca en el camp de la formació de professors que impartiran aquesta àrea a l’ESO.

El treball d’investigació i de docència dins l’àmbit universitari.

La seqüència temporal dels continguts està concebuda per ser desenvolupada durant dos anys acadèmics, i s’ha realitzant seguint un plantejament disciplinari lògic que pugui contribuir al seu millor ús i estudi, sense oblidar el caràcter formatiu que aquests materials han de tenir i els objectius que han d’assolir els alumnes d’aquest nivell educatiu. S’han tingut en compte les relacions amb l’etapa educativa anterior, enllaçant els antecedents amb els conseqüències.

Els continguts estan pensats per induir a la reflexió sobre aspectes socials relacionats amb els actes creatius i per avaluar la importància que té l’art a la nostra cultura. També s’insisteix en el desenvolupament de la capacitat d’abstracció i de reflexió de l’alumnat sobre el seu entorn. Aquests objectius estan relacionats amb la fase evolutiva de l’aprenentatge en què es troben els alumnes. Les capacitats referides a «saber veure» i «saber fer» consisteixen a:

Interrelacionar formes i llenguatges, que han de fer-se servir de manera adequada en funció de la seva adaptabilitat a l’objecte de la comunicació.

Tenir sentit crític sobre els conceptes i procediments amb què s’ha fet una imatge.

Integrar-se en el món cultural de l’art i valorar les qualitats estètiques de les obres.

Fer servir l’expressió gràfica i plàstica com a mitjà de comunicació, emprant les tècniques més adequades a cada cas.

Comprendre i valorar les diferents formes d’expressió.

Integrar-se en equips de treball i valorar positivament les aportacions dels seus components.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular E. Visual i Plàstica. 2n Cicle ESO. Pàg. 3/27

PRESENTACIÓ

Donat el caràcter fonamentalment pràctic de la matèria, amb el llibre es presenta una part de teoria i una part d’activitats per a l’alumne/a. Aquests materials volen potenciar la seva agudesa perceptiva, el seu interès per la riquesa formal que l’envolta, la seva capacitat observadora i comprensiva, i el desenvolupament de les seves destreses pel que fa a l’ús de materials, instruments i tècniques gràfiques i plàstiques.

La rellevància d’aquesta àrea dins l’ESO consisteix en la relació dels seus continguts amb els propis d’altres àrees, els aprenentatges de les quals requereixen el coneixement previ, o almenys paral·lel, d’un repertori de capacitats i destreses elementals en concordança amb la comprensió del fet perceptiu de les formes i de la seva anàlisi.

Tant el llibre de l’alumne com el quadern d’activitats incideixen en l’adquisició dels coneixements i de les capacitats que aquesta àrea pretén, tant els teòrics com els relacionats amb les destreses manuals de l’Educació Visual i Plàstica i les maneres de veure. Permeten, a més, una anàlisi (que han de realitzar els professors/ores) sobre les tendències, els interessos i les possibilitats de l’alumnat, amb el propòsit de dur a terme una elecció encertada en els àmbits de l’expressió plàstica.

Aquests materials estan organitzats en unitats didàctiques que es divideixen, al seu torn, en apartats, en què es mostra un progrés conceptual i una part procedimental:

Presentació de la unitat, amb un breu text introductori que exposa, de manera general, els continguts que es tractaran, relacionant-los amb una imatge. Aquesta introducció serveix d’element motivador i entronca els continguts de la unitat amb la realitat i l’entorn de l’alumnat. Unes qüestions acompanyen aquest text introductori, qüestions que són, en realitat, activitats relacionades amb la imatge inicial. D’aquesta manera, l’alumne/a comença a treballar els continguts que es desenvoluparan des de la primera pàgina.

L’exposició dels continguts, estructurats en diferents epígrafs, és breu i concisa, i va acompanyada per nombroses imatges que ajuden a entendre els diferents conceptes.

A les activitats proposades es tracta d’atendre l’alumne/a individualment i com a integrant d’un grup, buscant amb això que desenvolupi la tolerància, el respecte mutu i la convivència, proporcionant-li les idees necessàries per comprendre i valorar el seu entorn. A més, l’aprenentatge ha de ser fruit d’una intensa activitat de l’alumne/a i ha de basar-se en l’observació, la relació entre coneixements, l’anàlisi i la comprovació d’aquests, l’intercanvi de punts de vista i les relacions i experiències pròpies. És fonamental que l’alumnat, a més d’aprendre a veure, aconsegueixi aprendre a fer. El professor/ora ha d’actuar com a element canalitzador i dinamitzador, plantejant una gran varietat de situacions que ajudin, en cada cas, l’alumne/a a relacionar els continguts, els objectius i els temes transversals.

Amb aquesta finalitat es plantegen les activitats, que es troben graduades pel seu nivell de dificultat i que es podrien englobar en dos blocs:

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular E. Visual i Plàstica. 2n Cicle ESO. Pàg. 4/27

Percepció. Activitats que conviden a observar l’entorn pròxim de l’alumnat i que tenen com a objectiu desenvolupar les capacitats d’anàlisi i observació dels alumnes, animant en moltes ocasions a investigar i relacionar, tant de manera individual com en grup.

Producció. Activitats en què es proposa la realització de dissenys o d’exercicis concrets en què s’apliquen directament els continguts i les tècniques estudiades a la unitat.

Un model de resposta a aquestes activitats acompanya la majoria de les propostes, amb la intenció de facilitar-ne la resolució per part de l’alumne/a.

Convé que una part important de les activitats es desenvolupi a l’aula; no obstant, queda a criteri del professorat l’oportunitat que alguna d’aquestes es faci fora d’aquest espai.

El docent tindrà més propostes d’exercicis a la guia didàctica i al CD. Per atendre la diversitat s’aporten:

Activitats bàsiques, que demostren el grau de comprensió dels continguts per part de l’alumnat en general, com també el compliment dels objectius proposats.

Activitats de reforç, dedicades als alumnes que no arriben a les capacitats bàsiques recollides als objectius generals del curs.

Activitats complementàries d’ampliació, que atenen els alumnes el nivell de desenvolupament conceptual i procedimental dels quals és més elevat.

Aquest llibre vol ser un instrument útil que faciliti l’aprenentatge, l’aprofitament del temps i l’organització del treball a l’aula. La part d’activitats que inclou evita la pèrdua de temps que suposa dictar dades i enunciats, o repartir fotocòpies amb els plantejaments de cada activitat. D’altra banda, no vol ser excloent, ja que planteja els treballs que solen ser comuns als diferents enfocaments que cada professor/ora pugui donar l’assignatura.

A la guia didàctica s’insisteix en tots aquests aspectes metodològics, com també en la temporalització i la seqüenciació adequades dels continguts. Es proposen activitats complementàries la realització de les quals dependrà en alguns casos de l’equipament de l’aula i un model d’examen. Donat el caràcter particular d’aquesta matèria, en què la creativitat de l’alumne/a no ha de ser limitada, moltes vegades s’ofereixen orientacions a les activitats proposades, més que no pas solucions pròpiament dites.A la guia didàctica i en el CD-ROM de recursos, el professor/a trobarà la imagoteca, col·lecció d’imatges que li permetran treballar amb altres exemples diferents als del llibre de l’alumne o proposar activitats noves a partir d’aquestes.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular E. Visual i Plàstica. 2n Cicle ESO. Pàg. 5/27

Els objectius de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica per a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria són els següents:

Percebre i interpretar críticament les imatges i les formes de l’entorn, sent sensible a les seves qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

Apreciar i valorar el fet artístic com a font de gaudi estètic i com a part integrant d’un patrimoni cultural, contribuint activament al seu respecte, la conservació i la millora.

Expressar-se amb actitud creativa, fent servir els codis, la terminologia i els procediments del llenguatge visual i plàstic amb el fi d’enriquir-ne les possibilitats de comunicació.

Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, escollint la fórmula expressiva més adequada en funció de les seves necessitats de comunicació.

Respectar i apreciar críticament altres maneres d’expressió visual i plàstica diferents de la pròpia i de les maneres dominants a l’entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar judicis i criteris personals que el permetin actuar amb autonomia i iniciativa.

Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, superant inhibicions i prejudicis, i rebutjant discriminacions a causa de característiques personals o socials.

Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d’expressió de vivències, sentiments i idees, superar inhibicions i apreciar la seva contribució a l’equilibri i el benestar personal.

Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals, valorant l’esforç de superació que suposa el procés creatiu.

Planificar, de manera individual o en grup, les fases del procés de realització d’una obra, analitzar-ne els components per adequar-los als objectius que es volen aconseguir, i revisar en acabar cada una de les fases.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 6/27

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

En relació amb els objectius generals de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, els alumnes de segon cicle desenvoluparan al llarg d’aquest les capacitats següents:

Identificar contrasts i matisos de color en els objectes d’ús quotidià i a l’entorn. Analitzar l’aplicació adequada del color a tot tipus de dissenys, d’acord amb els seus valors emotius, la seva visibilitat, etc. Experimentar els efectes òptics relacionats amb el color. Realitzar composicions amb diferents tècniques, assajant les possibilitats expressives i comunicatives del color.

Distingir matisos, mescles i contrasts més complexos del color matèria a la natural, els objectes i els àmbits de l’entorn, detectar-ne les relacions cromàtiques, experimentar la interacció entre colors freds i càlids, la seva harmonia i discordança, els seus valors simbòlics i la seva capacitat expressiva i comunicativa. També hauran de fer servir aquests coneixements en produccions pròpies que tinguin un contingut.

Observar la varietat de textures visuals (naturals i artificials) que presenten les diverses superfícies i els objectes de l’entorn proper, com també les presents a l’art i el disseny, valorar-ne les qualitats expressives i elaborar textures materials o geomètriques en dues i tres dimensions, segons idees pròpies. Interpretar l’efecte de la llum i el color sobre la textura tàctil.

Observar i descriure gràficament les formes i els objectes de l'entorn natural, urbà o domèstic, captant per posar en evidència la constància de la seva estructura sobre la seva aparença.

Interpretar correctament els missatges visuals de l’entorn i dels mitjans de comunicació. Analitzar aquests missatges, tant si són casuals com si són intencionats.

Realitzar composicions de diferents tipus: creacions lliures, interpretacions d’un determinat contingut o estudis de l’entorn, tenint en compte les relacions de proporcionalitat entre els diferents elements del conjunt.

Analitzar formes de dues i tres dimensions, descobrint-ne les característiques, els ritmes, les estructures i les proporcions.

Representar al pla formes geomètriques senzilles i, a partir d’aquestes, construir formes més complexes.

Realitzar missatges visuals segons un codi determinat. Crear signes amb un significant determinat. Buscar i dissenyar icones a l’entorn.

Analitzar les imatges pròpies dels mitjans de comunicació visual, considerant-ne els factors configuradors i expressius, la seva influència en la societat i l’entorn, el seu caràcter informatiu, estètic, expressiu, representatiu…

Realitzar composicions tridimensionals, lliures o amb un contingut determinat, fent servir diferents materials.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 7/27

OBJECTIUS GENERALS DEL SEGON CICLE

Conèixer els materials, les tècniques i els procediments adequats per a cada tipus de realització, tant per a interpretacions subjectives com per a interpretacions objectives o creacions lliures.

Dibuixar objectes senzills, fent servir els sistemes descriptius de manera correcta.

Idear i representar graficoplàsticament models seqüencials rítmics amb conceptes expansius, fent servir xarxes i mòduls de dues o tres dimensions i fent servir sistemes de representació diversos.

Interpretar l’espai, real o ideat, tenint en compte la proporcionalitat dels elements del conjunt i fent servir el color, la textura i la llum com a factors emotius del contingut i els sistemes de representació en els casos necessaris.

Fer servir els sistemes descriptius per representar, d’acord amb els seus mètodes específics de traçat, estructures sòlides i seqüències especials de mòduls tridimensionals, formades per cubs, tetràedres i octàedres, incorporant recursos graficoplàstics de tot tipus per a la realització de projectes complets: memòria, croquis, vistes, perspectives i maquetes.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 8/27

La seqüenciació que es proposa al llarg de tota l’etapa s’ha realitzat tenint en compte la maduresa intel·lectual dels alumnes. Per això, les unitats proposades per al primer cicle tenen un tractament introductori, mentre que el segon cicle està orientat a l’aprofundiment d’aquests continguts.

Unitat 1: El llenguatge visual i plàstic

Objectius

Conèixer i fer servir el llenguatge visual com a instrument significatiu de comunicació entre els éssers humans.

Conèixer les relacions entre les formes a través de la percepció visual.

Apreciar els signes i símbols com a mitjà de comunicació de l’ésser humà a través de la seva història.

Conèixer els mitjans de comunicació més importants que fan servir les imatges estàtiques com a vehicle per transmetre missatges. Premsa, fotografia, disseny, pintura, escultura, arquitectura, còmic.

Conèixer els mitjans de comunicació més importants que fan servir les imatges en moviment com a vehicle per transmetre missatges. Cinema, vídeo, televisió, infografia.

Planificar, de manera individual o col·lectiva, les fases del procés de realització d’un projecte de creació d’una obra.

Continguts

Conceptes

La comunicació visual i les seves funcions: informativa, expressiva, estètica, representativa.

Lectura d’imatges. Estructura formal: forma i contingut. Signes i símbols convencionals als llenguatges visuals. Mitjans de comunicació que treballen amb imatges estàtiques:

premsa, fotografia, disseny, pintura, escultura, arquitectura i còmic.

Apropament als media i les noves tecnologies, en concret, l’ordinador, com a eina de producció visual. Aspectes tècnics i creatius.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 9/27

OBJETIVOS GENERALES DE LA ETAPAOBJETIVOS GENERALES DEL CICLOÍNDICEDISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS

El dibuix tècnic en la comunicació visual. Àmbit d’ús dels diferents sistemes. Mitjans de comunicació que treballen amb imatges en

moviment: cinema, vídeo i televisió. Interacció entre els diferents llenguatges: plàstic, musical,

verbal, gestual.

Procediments

Anàlisi d’imatges a través de la seva lectura. Realització de signes i símbols per expressar idees o objectes

prèviament convinguts. Observació d’imatges representatives i simbòliques per

identificar-ne les funcions socioculturals. Anàlisi de la informació visual. Diferenciació entre forma i

contingut en experiències de percepció, realització i comunicació visual.

Anàlisi dels mitjans de comunicació que fan servir imatges fixes: premsa, fotografia, disseny, pintura, escultura, arquitectura, còmic, tot indagant-ne els aspectes tècnics i creatius.

Anàlisi dels mitjans de comunicació que fan servir imatges en moviment: cinema, vídeo, televisió, infografia.

Anàlisi i imbricacions dels diferents llenguatges: plàstic, musical, verbal i gestual.

Aproximació a la fotocopiadora com a instrument graficoplàstic. La seva aplicació per a generar obres d’art.

Pràctiques amb fotografies pintades. La seva aplicació per a crear obres plàstiques.

Actituds

Interès per conèixer diferents tipus de mitjans de comunicació, valorant-ne, en cada un d’ells, les possibilitats de comunicació.

Interès per observar, analitzar i treballar amb diferents tipus d’imatges, fixes i en moviment, en contextos diferents.

Interès per les noves tecnologies com a instrument poderós d’informació i expressió.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 10/27

Apreciació dels aspectes tècnics i creatius dels mitjans de comunicació visual.

Sensibilització per la interacció dels diferents llenguatges: plàstic, musical, verbal i gestual.

Valoració de les tècniques i els processos de creació d’obres plàstiques com a un instrument per a comprendre, gaudir i desenvolupar altres formes d’expressió i comunicació.

Temporalització

El desenvolupament d’aquesta Unitat requereix un mínim de vuit hores, que poden distribuir-se de la manera següent: tres hores per a l’exposició dels continguts, recolzada sobre mapes conceptuals, diapositives i visualització d’exemples gràfics ja realitzats referits als conceptes estudiats a la Unitat; les hores restants es dedicaran a la realització dels exercicis que es proposen al llibre de l’alumne, tenint en compte les peculiaritats d’aprenentatge que presenti cada alumne, i un temps, variable segons el grup, per a l’avaluació.

Unitat 2: Elements graficoplàstics

Objectius

Identificar i analitzar els diferents tipus de línies, textures i colors que configuren les imatges a l’entorn visual quotidià i a les obres d’art.

Seleccionar el tipus de línies i textures, adequant-les a la finalitat expressiva i comunicativa de la representació gràfica.

Analitzar l’estructura d’objectes i formes naturals i artificials, determinant eixos, direccions i proporcions.

Conèixer la física i la química del color per comprendre la seva naturalesa òptica.

Conèixer i fer servir mescles additives i sostractives per analitzar els efectes de la llum i crear formes i imatges.

Canviar intencionadament el color d’una imatge fent servir com a mitjà el color i analitzar els canvis de significat produïts.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 11/27

Fer servir de manera adequada al fi proposat els diferents materials, instruments i suports de dibuix.

Valorar les obres d’art amb curiositat i amb el desig de conèixer i analitzar els elements del llenguatge visual utilitzats.

Analitzar i comprendre una obra d’art a través de processos ordenats fent servir un model escrit i un altre de gràfic.

Continguts

Conceptes

La línia com a element estructurador de la forma. Expressivitat de la línia: grafisme i traç. L’encaix. De l’esquema a l’esbós. La línia com a abstracció de la forma. Textures òptiques: orgàniques i geomètriques. Valors tonals. La textura: qualitats expressives. La textura i els estils artístics. La física i la química del color. La naturalesa del color: mescles additives i mescles

sostractives. Atributs del color: colors complementaris, sèries i gammes de

color. Teories del color. La percepció del color. Alteració dels atributs del color. Simbolisme i psicologia del color. El color a l’art, a la indústria, a la senyalètica i a la composició. Apropament a l’ús de materials, instruments i suports en el

dibuix.

Procediments

Anàlisi de les diferents funcions que pot complir la línia. Experimentació sobre l’expressivitat de la línia.

Estudi dels processos per crear imatges en què l’ús d’un dels elements morfològics sigui el més significatiu dins la composició.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 12/27

Realització d’apunts i esbossos de formes de l’entorn, destacant-ne la configuració plàstica i volumètrica.

Ús de les textures en la representació de formes i imatges. Investigació experimental a partir de textures orgàniques i geomètriques.

Resolució de fórmules cromàtiques concretes, realització de gammes, sèries, etc.

Selecció adequada de colors per aconseguir efectes determinats.

Utilització del color per a definir ambients concrets i particulars. Anàlisi de les característiques plàstiques dels mitjans de dibuix,

representació espontània d’imatges amb línies i taques. Aplicacions del color a treballs que girin a l’entorn dels camps

següents: industrial, artístic i el comprès a l’àrea de la senyalètica.

Actituds

Valoració de la línia per expressar i transmetre diferents emocions o estats d’ànim segons la pressió, la velocitat o la trajectòria del traç.

Valoració i interès per conèixer els valors expressius de les textures i la seva importància en els moviments artístics.

Valoració del color com a element expressiu que permet transmetre diferents emocions o estats d’ànim en funció de la sèrie o escala utilitzada.

Apreciació dels valors cromàtics de l’entorn i les qualitats cromàtiques d’obres pròpies i alienes.

Rigor crític i curiositat científica davant l’anàlisi dels elements plàstics com a fonaments essencials de la representació d’imatges.

Curiositat i interès per conèixer les múltiples imatges que poden oferir els objectes.

Valoració de les normes de presentació, organització i mètode en els treballs.

Valoració i exploració de les possibilitats plàstiques i estètiques dels materials i les tècniques cromàtiques utilitzades per expressar i transmetre diferents missatges.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 13/27

Temporalització

Aquesta Unitat es compon de tres blocs, cada un dedicat a un element graficoplàstic del llenguatge visual.

1. El primer presenta la línia.2. El segon se centra en la textura.3. El tercer bloc analitza diferents aspectes del color.Per aconseguir un desenvolupament i una comprensió adequats

dels continguts exposats, juntament amb la realització dels exercicis oportuns, considerem necessari un mínim de deu hores.

Unitat 3: La composició

Objectius

Comprendre la relació que pot establir-se entre diferents formes, objectes o figures i els espais buits, com a mitjà per transmetre i llegir missatges visuals.

Analitzar imatges de l’entorn quotidià i les obres d’art a través de l’anàlisi que permetin comprendre’n l’estructura compositiva.

Analitzar els resultats produïts de les possibles variacions d’elements compositius que poden dur-se a terme en diferents tipus d’imatges.

Reconèixer i diferenciar les diferents lleis compositives i els tipus de simetries en imatges artístiques i quotidianes.

Reconèixer i representar tipus de ritmes i relacionar-los amb el moviment visual de les composicions.

Conèixer la relació de proporció que existeix en una composició i reconèixer quan la proporció del format és àuria.

Fer servir els materials, els instruments i les tècniques més adequats de manera correcta per realitzar composicions individuals o en grup.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 14/27

Continguts

Conceptes

Introducció a l’organització de la forma i el seu entorn en el pla. Intenció de compondre.

La composició com a mètode: relació entre figures i els espais buits, la relació entre figures entre si, centre d’interès.

Elements dinàmics en la composició: l’equilibri i el pes visual. Elements escalars de la composició: proporció i secció àuria. El ritme. La simetria. Lleis de composició: llei de la balança, llei de compensació de

masses.

Procediments

Observació i anàlisi de l’organització de la forma en el pla. Identificació dels elements compositius en diferents obres

plàstiques. Investigació amb les diferents pautes compositives. Exploració amb diferents opcions de pes visual, les línies de

tensió i ritme a obres pròpies i alienes.

Actituds

Apreciació de les intencions compositives d’una obra concreta. Sentit crític davant les desproporcions i els desajusts

compositius. Valoració de la proporció i les simetries a l’entorn quotidià. Valoració del ritme com a element dinàmic de la composició a

l’entorn i a obres d’art. Gaudi amb la composició com a eina significativa en la

construcció de l’obra graficoplàstica. Valoració i respecte per les diferents solucions que aporten els

companys de la classe davant la mateixa proposta.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 15/27

Temporalització

Aquesta Unitat es compon de tres apartats: d’una banda, l’estudi de la composició com a mètode; de l’altra, els diferents elements compositius i, en darrer lloc, l’anàlisi i l’aplicació de les seves lleis.

El temps adequat per a l’exposició i el desenvolupament dels continguts teòrics que apareixen en aquesta Unitat és de tres hores, i el seguiment de la realització de les propostes d’activitats necessita un mínim de nou hores lectives.

Unitat 4: Representació de formes. Estructures y relacions mètriques

Objectius

Conèixer i utilitzar formes geomètriques i orgàniques. Reconèixer l’estructura de formes senzilles. Esforçar-se per superar, de manera creativa i tècnica, la

representació de formes geomètriques i orgàniques. Conèixer les proporcions elementals existents al cos humà. Construir polígons regulars coneixent-ne el costat i aplicant, per

al seu traçat, mètodes particulars. Construir polígons regulars coneixent-ne el costat i aplicant un

mètode general per a tots. Traçar tangències entre recta i circumferència i entre

circumferències. Dibuixar ovals, ovoides i espirals. Conèixer i aplicar les formes modulars y submodulars. Experimentar les possibilitats de les escales en la representació

d’objectes. Ser conscient de la importància que té la representació

graficoplàstica tant a nivell cultural com en la comunicació. Interessar-se per fer servir els procediments, els materials, les

tècniques i els instruments per resoldre problemes tècnics i graficoplàstics.

Continguts

Conceptes

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 16/27

Formes orgàniques. Diferents tipus de tractament. Formes geomètriques. Construcció de polígons regulars

coneixent-ne el costat. Tangències i enllaços. Estructures bidimensionals. Diferents tipus d’estructures

regulars e irregulars. Mòdul i submòdul. Relacions mètriques. Proporció i semblança. Secció àuria.

Escales. Proporcionalitat: igualtat, similitud i simetria. Escala: natural, de reducció i d’ampliació. Enllaços: oval, ovoide i espiral. Corbes còniques: el·lipse, hipèrbola, paràbola. Corbes

cícliques.

Procediments

Representació graficoplàstica de les formes orgàniques, aplicant diferents tipus de tractament: realista, geomètric i de contorns i siluetes.

Observació de formes a partir dels valors estructurals que la defineixen i de les proporcions corresponents.

Establiment de proporcions entre la forma observada i la seva representació.

Realització d’apunts atenent l’estructura de la forma i la proporció.

Estudi de les proporcions del cos humà. Representació de formes atenent el clarobscur. Construcció de polígons regulars coneixent-ne el costat.

Mètodes particulars. Traçat d’un polígon regular qualsevol aplicant un mètode

general per a la seva construcció. Traçat de tangències entre recta i circumferència i entre

circumferències. Construcció de l’oval, l’ovoide i les espirals.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 17/27

Anàlisi de la proporció d’un objecte. Establiment de relacions de proporció entre diverses formes de l’objecte i el tot.

Realització i classificació de mòduls i submòduls. Estudi del mòdul com a una unitat de mesura i aplicació en xarxes modulars bàsiques.

Resolució d’exercicis aplicant els traçats geomètrics.

Actituds

Reconeixement de la importància de construir i compondre formes de diferents tipus.

Curiositat per les construccions de polígons i corbes i la seva aplicació en el camp de l’art i el disseny.

Interès per investigar sobre els diferents tipus d’estructura que poseeix la forma.

Valoració de la precisió i el rigor que exigeixen els traçats tècnics geomètrics.

Interès per disposar i mantenir els instruments del dibuix tècnic en un bon estat de conservació i neteja.

Interès per l’obtenció de treballs, aplicant, amb aquest fi, els conceptes i els procediments tractats.

Temporalització

Aquesta Unitat es desenvoluparà al llarg d’un mínim de dinou hores, que poden distribuir-se de la manera següent: durant nou hores s’exposaran els continguts conceptuals de la Unitat i, posteriorment, es realitzaran els exercicis proposats, dedicant a aquesta tasca tot el temps restant, menys el que es destini a l’avaluació, que no superarà les dues hores.

Precisem d’un mínim de deu hores per a comprendre i practicar els continguts que presentem.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 18/27

Unitat 5: Sistemes de representació

Objectius

Ser conscient de la importància que tenen els sistemes de representació.

Observar formes i representacions i reconèixer el sistema amb el qual s’han realitzat.

Esforçar-se per aconseguir representacions tècniques amb precisió i pulcritud.

Transcriure d’un sistema de representació a un altre. Interessar-se per l’experimentació de materials, instruments i

tècniques amb el fi de representar objectes sobre el pla. Seleccionar el sistema més adequat a una determinada

proposta. Identificar, davant una representació tècnica, el sistema que

s’ha fet servir per a aquesta.

Continguts

Conceptes

Els sistemes de representació. El sistema dièdric ortogonal. Representació del punt, la recta, el pla i cossos sòlids en el

sistema dièdric ortogonal. Representació del pla. Rectes notables del pla. Interseccions: entre plans i entre recta i pla. Abatiments: del punt, de la recta i del pla. Superfícies radiades i políedres regulars. El sistema axonomètric. La perspectiva cavallera. Traçat de vistes d’objectes. El croquis. El sistema cònic. La perspectiva cònica o lineal. Representació de figures planes i sòlids en perspectiva cònica. Mètodes de representació pràctica.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 19/27

Procediments

Utilització de diversos elements que configuren el sistema dièdric per a la resolució de problemes.

Representació de figures planes, sòlids i cossos geomètrics senzills.

Representació del punt, la recta i el pla a partir de diferents sistemes de representació.

Representació de volums senzills (piràmide, con, cilindre, tetràedre, hexàedre i octàedre) fent servir amb aquest fi els diferents sistemes.

Ús del mètode de representació adequat en funció dels resultats que es vulguin obtenir.

Diferenciació dels diversos sistemes de representació a partir de les seves projeccions i convencions tècniques.

Utilització dels diversos elements que configuren la perspectiva cònica per a la resolució de problemes.

Ús dels instruments i materials de manera adequada. Precisió en el traçat de les diferents propostes. Transcripció d’un sistema de representació a un altre.

Actituds

Interès per comprendre el sistema dièdric ortogonal com a un sistema de representació d’objectes.

Reconeixement de la utilitat dels conceptes tractats per a estudiar processos més complexes de representació de superfícies i cossos en l’espai.

Apreciació de la perspectiva cònica com a un sistema de representació d’objectes, similar a la percepció de l’ull humà.

Valoració de les capacitats d’anàlisi i síntesi en els traçats geomètrics.

Valoració de la precisió, el rigor i la pulcritud que exigeix una representació tècnica.

Apreciació de la importància que té el fet de seleccionar el sistema de representació adequat en funció de les necessitats.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 20/27

Conscienciació de la importància que tenen els sistemes de representació a nivell comunicatiu i laboral.

Interès per descobrir els convencionalismes propis dels diferents sistemes de representació.

Actitud respectuosa i valoració crítica i positiva dels treballs propis i dels companys.

Temporalització

Aquesta Unitat necessita un mínim de setze hores, repartides de la següent manera: cinc hores per a l’anàlisi dels continguts corresponents al sistema dièdric ortogonal, tres hores per a l’estudi de la perspectiva cònica, cinc hores per a realitzar els exercicis que es consideren oportuns sobre els dos sistemes de representació estudiats, i una hora per a fer la prova d’avaluació.

Unitat 6: Espai i volum. Procediments i tècniques creatives

Objectius

Observar formes tridimensionals captant-ne els valors estructurals que les defineixen i la incidència de les variants lluminoses a què estan exposades.

Analitzar objectes en funció del seu entorn i els diferents punts de vista.

Identificar les tècniques i els processos que es fan servir en l’escultura.

Experimentar tècniques escultòriques escollint per fer-ho els materials i els estris necessaris.

Representar objectes fent servir les normes i les convencions tècniques bàsiques.

Realitzar esbossos i croquis. Explicar les fases que componen un projecte. Valorar les qualitats estètiques de les formes tridimensionals

artístiques. Mostrar interès i respecte per les manifestacions artístiques i

per les propostes acadèmiques que es presentin a la classe.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 21/27

Continguts

Conceptes

Espai, volum i el seu entorn. Volum exempt. Relleu. Escultura. Materials i tècniques volumètriques. Procés de creació d’una obra. L’esbós. Procediments i tècniques en l’elaboració d’una sèrie de peces a

partir d’un original. El projecte tècnic i les seves fases. Introducció a la normalització. Sistemes d’acotació. El croquis.

Procediments

Anàlisi dels valors estructurals que defineixen una escultura. Observació, a partir de diferents punts de vista, de formes

tridimensionals sota les incidències lluminoses a què estan exposades.

Anàlisi d’obres tridimensionals en funció dels materials i les tècniques bàsiques.

Experimentació de mètodes escultòrics amb materials i tècniques bàsiques.

Creació d’obres tridimensionals fent servir per fer-ho l’esbós previ i les diferents fases que componen un projecte.

Aplicació dels convencionalismes i les normes bàsiques del dibuix tècnic.

Actituds

Interès per observar i analitzar el fenomen escultòric i el procés de creació, els materials i les tècniques utilitzades.

Valoració estètica que es produeix en una obra en funció dels canvis lluminosos i els diferents punts de vista des dels quals és observada.

Conscienciació del respecte que mereixen les persones i els seus treballs, com també les obres que conformen el nostre patrimoni artístic i cultural.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 22/27

Participació crítica en les activitats que es refereixen a les valoracions estètiques.

Valoració de la precisió i el rigor que exigeixen un projecte i les seves corresponents fases i normes tècniques.

Bona disposició en l’experimentació de tècniques i materials. Participació activa i positiva en les tasques de grup i les

exposicions orals.

Temporalització

Aquesta Unitat queda conformada per dos blocs de continguts. El primer gira al voltant de l’escultura, estudia les principals tècniques i els materials que es fan servir. El segon bloc fa referència al projecte tècnic, les fases que el componen i les normes bàsiques que es fan servir.Les activitats tridimensionals que es proposen requereixen una dedicació horària important. Considerem necessari dedicar, com a mínim, dotze hores per dur a terme la proposta que formulem.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 23/27

Analitzar imatges tenint en compte elements bàsics constitutius de la sintaxi visual.

Seleccionar el tipus de línia i textura, adequant-les a la descripció analítica de la forma i a la finalitat expressiva de la seva representació gràfica.

Diferenciar i representar els matisos de color a la natura i l’entorn.

Canviar el significat d’una imatge per mitjà del color. Representar geomètricament formes naturals i artificials, i

analitzar l’estructura de formes de la natura, determinant eixos, direccions i proporcions

Buscar diferents variables compositives en un determinat camp visual, tenint en compte els conceptes d’enquadrament i equilibri entre tots els elements constitutius.

Dissenyar composicions modulars sobre xarxes poligonals. Descriure gràficament i plàsticament objectes tridimensionals

identificant-ne els elements essencials i representant-ne les vistes fonamentals.

Descriure, a través dels diferents sistemes de representació, formes tridimensionals elementals.

Realitzar un projecte, seleccionant, entre els diferents llenguatges gràfics, plàstics i visuals, el més adequat a les necessitats d’expressió.

Reconèixer i saber manejar els diferents materials i instruments adequats a les diverses tècniques gràfiques, plàstiques i visuals.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 24/27

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CRITERIS D’AVALUACIÓEl currículum oficial indica que a l’aula cal tractar transversalment els

temes següents: Educació al consumidor, Educació ambiental, Educació per a la pau, Educació per a la salut, Educació moral i cívica i Educació per a la igualtat dels sexes.

A la guia didàctica se suggereix al professorat que els tracti quan sorgeixin situacions a l’aula que ho aconsellin. S’ha procurat que els temes transversals, de gran importància en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, siguin presents a les diferents unitats d’aquest projecte, tal com s’exposa a continuació:

Educació ambiental. S’intenta promoure l’adquisició d’hàbits respectuosos amb el medi ambient en multitud de continguts i d’activitats al llarg de tota l’etapa. Els objectius que es persegueixen són:

Fomentar el respecte als éssers vius. Buscar l’equilibri en les relacions entre els éssers humans, els

animals i el medi físic en què conviuen. Conscienciar els alumnes que tots som responsables de la

contaminació mediambiental i proposar mesures correctores. Educació moral i cívica. Es fomenta el desenvolupament

d’actituds cap a les opinions dels altres i d’actituds crítiques lligades al rigor, la precisió i l’ordre en la realització de tasques com a valors fonamentals d’una societat democràtica. L’ensenyament que emergeix de l’etapa és el respecte i l’equilibri de l’home amb el medi ambient que l’envolta en connexió directa amb l’Educació ambiental.

Educació per a la pau. S’aborda d’una manera explícita en diverses unitats, proposant, per exemple, el disseny de cartells publicitaris a favor de la pau, on el missatge del color representa un paper fonamental. De la mateixa manera, al llarg de tota l’etapa, subjauen alguns principis sobre els quals s’assenta aquesta matèria transversal, com:

El respecte als diferents comportaments que presenta l’ésser humà.

L’equilibri en les relacions dels éssers humans entre ells i amb el medi que els envolta.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 25/27

CONTINGUTS DELS ENSENYAMENTS TRANSVERSALS

Educació al consumidor. Es destaca la importància que el consumidor tingui cura dels productes adquirits, en valori la qualitat i en faci un ús correcte per a la seva bona conservació.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 26/27

La complexitat que comporta desenvolupar l’atenció a la diversitat fa necessari que siguin els propis centres els encarregats de regular aquesta situació.

Perquè un llibre de text pugui contribuir a aquesta tasca, als seus continguts i les seves activitats ha de tenir en compte aquesta situació real de treball. Als nostres textos (de 1r a 4t d’ESO), l’atenció a la diversitat està contemplada principalment a les activitats, que responen a tres nivells de dificultat (baixa, mitja i alta), segons els paràmetres següents:

Nivell baix: quan l’alumne/a pugui contestar tenint en compte, únicament, els conceptes estudiats a la Unitat amb què estigui treballant.

Nivell mig: quan l’alumne/a necessiti consultar un altre llibre, a més del de text, o manejar conceptes vistos a altres Unitats per realitzar l’activitat que es proposa.

Nivell alt: quan l’alumne/a necessiti manejar diverses fonts per respondre o si ha de tenir en compte conceptes tractats en altres cursos.

Per tant, el professor/ora, en aquestes condicions, pot escollir en qualsevol moment les activitats més adequades per a cada alumne/a, grup d’alumnes o situació particular de la classe.

Els llibres consten d’una gran quantitat d’activitats i de qüestions que tracten, des de diversos punts de vista, els conceptes que s’estudien. Les qüestions que es plantegen al principi de cada Unitat es poden fer servir: com a sondeig de les idees prèvies que tenen els alumnes sobre els continguts que s’exposaran; per comprovar que, efectivament, el concepte ha estat entès després d’estudiar-lo o explicar-lo; o, simultàniament a l’estudi i l’explicació del concepte, per matisar-ne o desenvolupar-ne alguna part.

A les activitats que segueixen la teoria, el professor/ora pot fer una selecció per escollir les que cregui més convenients per aplicar i reforçar els continguts, en funció de les característiques del seu grup. Pot, per tant, establir un bon conjunt d’activitats de reforç.

El tractament a la diversitat ha d’aplicar-se des del moment en què es detecten diferents nivells de coneixements i actituds en els alumnes. Els treballs proposats al quadern d’activitats sempre poden matisar-se, simplificant o complicant els plantejaments, segons el que convingui en cada cas.

McGraw-Hill/Interamericana Projecte curricular Ed. Visual i Plàstica. 2.n Cicle ESO.. 27/27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ