Fòrum del Tercer Sector Ambiental de Catalunya. 2a reunió: reflexionant sobre la identitat del Tercer Sector Ambiental © Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge http://mediambient.gencat.cat © Observatori del Tercer Sector, pel text. Document realitzat per: Observatori del Tercer Sector www.observatoritercersector.org Equip de treball: Pau Vidal, Imma Rodriguez, Sara López i Rocío del Río Primera edició: octubre 2009 Edició a càrrec de: Departament de Medi Ambient i Habitatge i Observatori del Tercer Sector. DL: B.37804-2009

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya

Fòrum del Tercer Sector Ambiental de Catalunya. Reunió (2a : 2009 : Barcelona) Fòrum del Tercer Sector Ambiental de Catalunya : 2a reunió: reflexionant sobre la identitat del Tercer Sector Ambiental. – (Col·lecció Quaderns per a entitats ambientals ; 2) I. Vidal, Pau (Vidal García) II. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge III. Observatori del Tercer Sector IV. Títol V. Títol: Reflexionant sobre la identitat del Tercer Sector Ambiental VI. Col·lecció: Quaderns per a entitats ambientals ; 2 1. Entitats sense ànim de lucre – Catalunya – Congressos 2. Medi ambient – Protecció – Catalunya – Societats, etc. – Congressos 061.235:504(467.1)(061.3)

Pròleg

La segona reunió del Fòrum del Tercer Sector Ambiental de Catalunya ens ha

permès iniciar la reflexió del que és i del que hauria de ser aquest sector des del

punt de vista dels valors que el sustenten, els objectius que persegueix i les

activitats que desenvolupa. Tot i que l’associacionisme i el voluntariat han estat

tradicionalment més vinculats a la temàtica social, podem dir, a hores d’ara, que el

sector ambiental és ja un sector consolidat i amb molt de futur, amb elements de

cohesió i valors compartits que poden ser referents per a la resta dels agents

socials del país.

El consens i el suport social són elements imprescindibles per encarar el repte

col·lectiu de la sostenibilitat; en aquest sentit, l’associacionisme i el voluntariat a

Catalunya han constituït i constitueixen un element cabdal per al bon

desenvolupament de la nostra societat. Cal treballar perquè les nostres entitats

aconsegueixin una massa social prou consistent com per tenir veu en els diferents

aspectes del desenvolupament del país. En aquest sentit, des del Departament de

Medi Ambient i Habitatge creiem molt important esmerçar els esforços necessaris

per treballar en la maduració i consolidació de les entitats i, per això, recolzem, i

recolzarem, totes aquelles actuacions que vagin en aquesta direcció.

Espero que el Fòrum del Tercer Sector Ambiental serveixi per generar un diàleg

permanent entre les entitats que en formen part i, conseqüentment, enfortir el

paper d’aquestes organitzacions a la societat.

Frederic Ximeno i Roca

Director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

4

Fòrum del Tercer Sector Ambiental de Catalunya.

2a reunió: reflexionant sobre la identitat del Tercer Sector Ambiental

Pròleg...............................................................................................3

1. Presentació ....................................................................................5

2. Fitxa tècnica de la segona reunió ......................................................6

3. Elements d’identitat del Tercer Sector Ambiental .................................9

4. Identificació dels elements identitaris del tercer sector .......................14

5. Conclusions .................................................................................22

5

1. Presentació

A la primera trobada del Fòrum del Tercer Sector Ambiental, celebrada el 12 de febrer de 2009, es van prioritzar els temes de treball que es plantejarien en les sessions posteriors. Aquest quadern és el resultat de la segona reunió, que es va dur a terme el 16 de juny del mateix any.

El resultat de la primera reunió va ser una reflexió compartida sobre els reptes, que com a sector es plantejaven. Van sorgir temes de fons, tots importants i que calia abordar d’una manera ordenada. En aquesta segona reunió es tracta el tema de la construcció d’una identitat de sector. Es considera que pot ser útil definir la identitat del sector abans d’endinsar-se en altres temes que poden ser més de caire organitzatiu.

Per tal d’aprofundir en un tema tan complex, la trobada es va dividir en tres parts. Una primera part de reflexions teòriques i de context, tan generals del Tercer Sector com específiques del sector ambiental; una segona part, on, d’una manera participativa, es buscaven vies de connexió i punts de concordança entre les entitats identificant valors i objectius comuns; i una tercera, de posada en comú i reflexió amb les conclusions.

Amb aquesta reunió s’ha tractat de continuar fent reflexions amb l'objectiu de capitalitzar les idees, no de resoldre ni definir un discurs tancant, però sí donant importància a un debat, que ha d’ajudar al Tercer Sector Ambiental a avançar en la definició del discurs per poder definir i identificar una identitat pròpia.

Pau Vidal

Coordinador de l'Observatori del Tercer Sector

6

2. Fitxa tècnica de la segona reunió

Data: 16 de juny de 2009 Lloc: sala d'actes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Participants: 26 persones de 18 entitats Objectius: reflexionar sobre la identitat del tercer sector ambiental de Catalunya a partir de les seves característiques i especificitats.

Entitats participants

Adenc Iwith.org

Associació Pràctiques d'Ecologia Urbana (APEU)

La Canonja 3-poble, paisatge i sostenibilitat

Bicicleta Club de Catalunya (BACC) Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural(DEPANA)

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)

eco-unión Nova Acròpolis

Ecologistes en Acció de Catalunya Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA)

Espai per la promoció del voluntariat ambiental (EVA)

Xarxa de Custòdia del Territori (XCT)

Fundació Catalana de l'Esplai Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)

Institut Català d'Ornitologia Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua (XNCA)

2.1. Ordre del dia

- Benvinguda i inscripcions - Presentació del tema, objectius i metodologia - Exposició de l’evolució històrica dels trets identitaris del Tercer Sector

Ambiental, per part de Manel Cunill de DEPANA - Marc teòric sobre els trets identitaris del Tercer Sector, per part de Pau

Vidal, de l’Observatori del Tercer Sector - Treball en grup sobre els valors i els objectius de les entitats del Tercer

Sector Ambiental - Debat comú i conclusions

7

2.2. Metodologia

De la mateixa manera que a la primera reunió es va utilitzar una metodologia dinàmica per a la consecució dels objectius.

- Introducció tècnica al tema.

- Presentació de dues ponències, sobre dues qüestions diferents que van permetre centrar el tema de la reunió.

- L’evolució històrica dels trets identitaris del Tercer Sector Ambiental.

- Marc teòric sobre el Tercer Sector per identificar trets comuns del Tercer Sector Ambiental.

- Debat en grups. El grup es va dividir en tres, amb l’objectiu d’identificar els valors presents a les entitats ambientals a Catalunya i els objectius d’aquestes.

- Posada en comú dels elements identificats i debat.

- Recull d’aportacions finals.

8

9

3. Elements d’identitat del Tercer Sector Ambiental

Per tal d’identificar quins són els elements identitaris del Tercer Sector Ambiental és necessari definir, prèviament, quins són els elements que en general identifiquen les organitzacions del Tercer Sector.

Aquests trets són els valors que sustenten una entitat, els objectius que es planteja i les activitats que realitza. En termes generals, els valors es poden definir com els ideals i les creences que orienten i guien les persones a desenvolupar les seves accions i actituds.

Aquests valors es poden diferenciar en diverses tipologies: organitzatius, que descriuen el funcionament de l’entitat i els que defineixen la manera de treballar; els socials, que descriuen quina és la visió de la societat per la qual treballa l’entitat i, per últim, els de desenvolupament personal, que estan relacionats amb l’evolució de la persona.

Els valors són la raó de ser de les organitzacions no lucratives i, per tant, la base de la construcció i gestió de la cultura organitzativa. El conjunt de valors que estan presents en una entitat afecta tant el bon funcionament intern com les activitats que es realitzen.

Esquema I. Elements que constitueixen una identitat compartida

Font: Observatori del Tercer Sector

La identificació d’aquests valors i d’aquests objectius serà la base que ha de permetre consensuar una identitat de sector compartida, una base que es sustenta en unes accions ambientals que, com es veurà, no són exclusives del Tercer Sector Ambiental.

En els següents apartats s’analitza l’origen del Tercer Sector Ambiental, els diferents actors que hi participen i s’emmarquen conceptes claus que han de permetre construir aquesta identitat compartida.

VALORS

OBJECTIUS ACTIVITATS

10

3.1. Evolució històrica dels trets identitaris del Tercer Sector Ambiental

Les entitats ambientals a Catalunya són actualment de procedència i origen diferent, amb trajectòries diverses, però amb objectius finals afins. Són organismes vius i en constant evolució, que tenen com a tret comú la relació amb un model de desenvolupament que ha variat en els últims 200 anys. Es pot considerar que el moviment ambiental és un moviment que sorgeix d’una disciplina de conei-xement i que, aplicant aquest coneixement, ha provocat una innovació, uns canvis i una transformació. Té com a objectiu anar més enllà d'una intervenció assistencialista per solucionar un problema concret. Les entitats ambientals, en general, no es conformen solucionant un problema determinat, sinó que busquen l'origen del problema per solucionar el que ha provocat aquell fet amb el qual no estan d'acord. Són, en essència, l’expressió social d'una disciplina de coneixement, és a dir, el moviment ambiental emergeix perquè hi ha uns coneixements científics i tècnics que ens alerten d’una relació deficitària entre els diferents elements que conformen el medi natural. Naturalistes, conservacionistes, ecologistes i ambientalistes Al segle XIX sorgeixen les Ciències Naturals i la Biologia esdevé una ciència emergent. Això genera un cert moviment conservacionista que se centra en l’estudi de les espècies i en la conservació d’aquestes. Aquesta emergència va lligada a unes respostes ciutadanes com poden ser el Naturalisme o el Conservacionisme.

L’herència de la Revolució Industrial és l’Ecologisme, que va més enllà de l’anàlisi dels elements i organismes en concret per sí mateixos i vol abordar també les relacions d'aquests. L’estudi d’una espècie o individu dóna pas a l’anàlisi de la relació entre espècies i individus i aquests amb el seu medi. L’Ecologisme beu d’aquesta relació de l’home amb el seu entorn.

A finals del segle XX, les Ciències Ambientals prenen rellevància. Com una disciplina transversal, incorporen en la seva base de coneixement elements de la Sociologia, l’Economia, el Dret, parant especial atenció, a més, en les relacions dins d’un sistema i en la relació social que això comporta.

El Tercer Sector Ambiental és hereu de tota aquesta disciplina de coneixement al llarg d'aquests dos segles i té la seva visualització en els seus moviments socials.

Aquesta idiosincràsia implica una diversitat associativa on conflueixen entitats de base associativa; fundacions que sorgeixen d’interessos populars o institucionals; plataformes, enteses com aquells moviments que sorgeixen de conflictes ambientals o amb una proposta de conservació i de protecció d'un espai concret; organismes de segon nivell que uneixen esforços amb elements comuns, ja sigui el voluntariat, la custòdia o una manera d’actuar concreta; i les associacions professionals, fruit de l'aparició d'una professió amb uns estudis acadèmics propis.

Les entitats ambientals són l’expressió social d’una disciplina de coneixement.

El Tercer Sector Ambiental és hereu d’una disciplina del coneixement que té la seva visualització en els moviments socials.

11

La qüestió és si aquesta diversitat i evolució pot convertir-se en una identitat comuna. En la mesura que es comparteixen unes determinades accions, amb uns objectius propers, es comparteixen també una sèrie de valors i uns reptes, que poden definir un context comú. Si el Tercer Sector Ambiental és capaç de posicionar-se en aquest context, podrà definir un punt de partida per poder consolidar-se com a sector.

3.2. L’acció ambiental i els diferents actors

Aquest procés de consolidació d'una identitat col·lectiva de sector no és exclusiu del sector ambiental. La tradició del Tercer Sector a Catalunya és recent, per tant, tot i que el sector ambiental està iniciant aquest procés d'identificació, no està sol. El sector social o el cultural també es troben en aquest procés, encara que sigui en un punt més avançat. Aquesta consolidació permetrà identificar els límits, les fronteres i els elements aglutinadors que comparteixen les entitats.

Esquema II. Les organitzacions ambientals i les activitats

Font: Observatori del Tercer Sector Cal també tenir en compte que aquest és un procés que no ha de tenir un final delimitat; és un procés continuo d’anar fent, on sorgeixen diferents organitzacions que col·laboraran, per tal que aquest evolucioni. Per exemple, les entitats de segon nivell, amb discursos compartits, que ajuden a identificar aquells elements d'identitat comuna. Per fer aquesta reflexió dels elements compartits, cal primer diferenciar, per una banda, el que són les organitzacions del sector ambiental i per una altra, el que és l'acció ambiental.

12

El primer tret característic que es pot identificar és que el Tercer Sector Ambiental se situa dins l'acció ambiental no lucrativa, diferenciada de l’acció ambiental lucrativa, que també existeix.

El fet de ser lucrativa ja la desmarca del camp d'acció del tercer sector però, tot i que aquesta és una primera delimitació, l’acció lucrativa no es pot obviar dins del mapa que ens ocupa. A l’hora d’analitzar l’acció ambiental, es poden trobar diferents actors: l’acció ambiental feta des del sector públic i la que es realitza des del privat, ja que existeixen empreses del sector lucratiu que tenen programes de responsabilitat social empresarial o corporativa i desenvolupen programes d'acció ambiental no lucrativa.

D’altra banda, també desenvolupen accions ambientals altres entitats del Tercer Sector com són les socials, culturals o educatives. Aquestes desenvolupen activitats ambientals de manera puntual, transversal o complementària, de tal manera que, tot i que la seva activitat principal no és l’ambiental, sovint s’identifiquen plenament amb els valors del Tercer Sector Ambiental i els prenen com a propis.

Esquema III. Mapa identitari del Tercer Sector Ambiental

Font: Observatori del Tercer Sector Aquesta dicotomia entre el Tercer Sector Ambiental i l'acció ambiental no lucrativa, pel fet que no encaixi perfectament, és un dels elements que provoca més confusions a l’hora de definir què és i què no és Tercer Sector Ambiental. Amb tot això, es pot fer una primera aproximació del que és el Tercer Sector Ambiental definint les seves característiques bàsiques: el Tercer Sector Ambiental el conformen aquelles organitzacions, formalment constituïdes, amb formes no lucratives, on hi ha una reinversió dels beneficis en la pròpia activitat i on la seva missió i activitat està vinculada a temes ambientals i de sostenibilitat en el sentit més ampli del terme.

Organitzacions Tercer Sector

Acció social no lucrativa

Activitatssocials

Activitats de cooperacióinterenacional

Activitatscomercials no relacionades

Activitatseducacióreglada

…

…

TERCER SECTOR AMBIENTAL

Programes RSC d’empreses

Obres socials i caixesd’estalvis

Universitats

…

…

Serveis ambientalspúblics

Organitzacions Tercer Sector

Acció social no lucrativa

Activitatssocials

Activitats de cooperacióinterenacional

Activitatscomercials no relacionades

Activitatseducacióreglada

…

…

TERCER SECTOR AMBIENTAL

Programes RSC d’empreses

Obres socials i caixesd’estalvis

Universitats

…

…

Serveis ambientalspúblics

És important diferenciar el que són les entitats del Tercer Sector Ambiental del que és l’acció ambiental feta per altres actor.

13

3.3. La importància dels valors en la construcció d'una identitat de sector

Els valors d'una organització sorgeixen de la identitat de base de la entitat, s'expliciten a la missió i es poden identificar a les activitats que les organitzacions duen a terme, així com en la seva forma de treballar.

Totes les organitzacions no lucratives estan fonamentades sobre uns valors, independentment de la seva naturalesa jurídica o de l’àmbit d’activitat i de si aquests estan expressats o no. La rellevància dels valors és el principal tret que diferència les organitzacions no lucratives de les empreses i de les administracions públiques.

Aquests estan estretament vinculats a la missió i orienten les activitats de les organitzacions, fent que es prioritzin unes actuacions sobre unes altres. Per exemple, la presència a les entitats de la societat civil d’uns determinats valors com la participació, el treball en xarxa o el treball en equip, qüestionen un tipus de gestió tradicional més jeràrquica centrada en ordres i tasques, i que afavoreix el sorgiment d’una cultura de gestió basada en les responsabilitats.

Els valors incideixen en la manera de treballar dins de l’organització. Són els impulsors i l’element integrador de les actuacions, alhora que generen compromisos i expectatives entre els seus membres.

Els valors estan vinculats a la missió i orienten les activitats de les entitats.

14

4. Identificació dels elements identitaris del tercer sector

Per tal d'identificar els valors que regeixen a les entitats ambientals en concret, es va partir d'un llistat de valors identificats en l’estudi “El valors de les organitzacions del tercer sector”, realitzat per l'Observatori del Tercer Sector l’any 2007. Aquesta recerca sorgeix amb l'objectiu de conèixer els valors que caracteritzen les organitzacions del Tercer Sector. Es van analitzar organitzacions no lucratives de diferents àmbits d'actuació, entre altres, entitats ambientals.

En aquest primer estudi, ja s'identificava que les entitats ambientals tenien la sostenibilitat com a valor d'especial rellevància. Altres valors molt men-cionats van ser la independència i la participació.

L’exercici d’identificar els elements identitaris del tercer sector ambiental es va fer, primer, dividint el grup en tres subgrups que, partint del llistat inicial, van poder ampliar-lo, comentar-lo i matisar-lo amb l'objectiu d'extreure aquells valors amb els quals s'identificaven.

Tot i que els debats van ser independents i en un principi aparentment divergents, a la posada en comú es va fer explícit que hi ha uns valors comuns, fàcilment identificables i consensuats amb la totalitat dels participants.

Es presenten a continuació aquests valors consensuats i les aportacions al debat, així com els objectius comuns que es desprenen d'aquests valors i que les entitats ambientals poden prendre com a propis. Per il·lustrar el discurs, es fa menció a alguns exemples dels valors que les entitats ambientals a Catalunya expressen a les seves pàgines web. El fet que aquests estiguin expressats explícitament posa en rellevància la interiorització d’aquests.

La sostenibilitat és el valor de major rellevància, conjuntament amb la inde-pendència i la participació.

15

• Independència

• Sense ànim de lucre

• Pluralisme

• Voluntariat

• D’iniciativa social

• Imparcial

• Representativitat

...

ELS MÉS MENCIONATS

1. Incidència social

2. Independència

3. Voluntariat

4. Sense ànim de lucre

5. Representativitat

...

4.1. Valors consensuats

Els valors s'han classificat en quatre tipologies. Es presenten, a la esquerra, els valors que van fer servir per encetar el debat, extrets dels valors identificats a la recerca sobre valors del Tercer Sector, i a la dreta, en paral·lel, els més mencionats al debat (del més repetit pels participants, al menys). Valors organitzatius

Dins d’aquests valors organitzatius el més destacat pels tres grups ha estat la incidència social. S'entén per incidència social la capacitat i la necessitat que tenen les entitats del Tercer Sector d’influir en la societat, d’aconseguir un canvi d’hàbits i actituds i una conscienciació vers les problemàtiques i les solucions.

Sense aquesta incidència els objectius proposats poden tenir dificultats per ser duts a terme; només en la mesura que la societat adquireixi aquests objectius com a propis, aquests podran ser assolibles.

Per tal d'incidir en la societat, es considera necessària la transmissió d'un coneixement que les entitats tenen i que s’esforcen a apropar a la societat. Són moltes les entitats que destaquen aquest valor a les seves presentacions i a les seves missions.

La necessitat de transmissió del coneixement va ser un tema destacat al llarg de tot el debat, considerant-se que per poder conservar, custodiar o preservar, cal primer divulgar, donar a conèixer, difondre i educar. Només d'aquesta manera la sensibilització serà possible. La socialització dels valors ambientals és el que permetrà que aquests siguin assumits per la població en general.

16

Fomentar la socialització de l'ecologia de la natura mitjançant l'educació.

(Extret dels objectius d'un entitat ambiental)

Aportem els nostres coneixements per a construir alternatives viables i efectives als problemes ambientals locals i globals.

(Extret de la presentació d'un web d'una entitat ambiental)

Som independents dels poders polítics i empresarials [...]

Independent políticament i econòmicament [...]

(Extret de les missions de diferents entitats ambientals)

La incidència social està estretament lligada a altres valors com la participació, que es tractarà més endavant, o el voluntariat.

La independència és el segon valor emfatitzat. Cal destacar que, tot i que és també un valor important dins el Tercer Sector en general, les entitats ambientals el subratllen principalment.

La independència s'ha d'entendre des de dues perspectives diferents: d'una banda, la independència organitzativa, entesa com la capacitat d'actuar segons uns principis propis, en funció dels objectius establerts per l'organització. D'altra banda, des d’una perspectiva més àmplia que posa incidència en la independència econòmica o política.

El voluntariat és considerat com a necessari, tant per al funcionament de les entitats -moltes dirigides per voluntaris- com per al desenvolupament de moltes de les activitats que es pretenen dur a terme des. Així, en la mesura que la incidència social sigui més àmplia també serà més alt el nombre de voluntaris amb els quals poden comptar les entitats i viceversa. Cal matisar que el voluntariat és vist com un valor afegit tant de les entitats com de les activitats desenvolupades, per la qual cosa és més que un valor explícit és, a més, un objectiu que es treballa intensament a les entitats.

Per finalitzar amb els valors cal mencionar que les entitats ambientals es defineixen com a entitats sense afany de lucre. Tot i que és un valor molt visible i repetit a les presentacions i missions de les entitats, no va ser gaire mencionat al debat, considerant-lo com a intrínsec de la seva condició, és a dir, és un dels elements d'especificitat de les organitzacions del Tercer Sector.

17

• Participació

• Transparència

• Treball en xarxa

• Qualitat

• Coherència

• Tracte individual

• Professionalitat

• Col·laboració

• Responsabilitat

• Innovació

• Visió crítica

• Eficàcia

Valors que fan referència a la manera de treballar

El valor més destacat dins aquesta categoria ha estat la visió crítica, seguit immediatament de la coherència. Aquests esdevenen valors amb els quals el Tercer Sector Ambiental es diferència de la resta del Tercer Sector, segons els participants, ja que, si bé aquests valors van estar mencionats per les altres entitats, no ocupen un lloc destacat com en el cas de les entitats ambientals.

La visió crítica fa referència al posicionament que adopten les entitats ambientals vers als problemes. Aquesta visió crítica és palesa quan es refereix a la seva visió vers els problemes ambientals i les causes d’aquests problemes. Aquesta manera de posicionar-se els permet analitzar les situacions per tal de cercar les solucions necessàries.

La coherència fa referència a la necessitat de garantir que entre allò que s’expressa i les actuacions de l’organització no hi ha divergència, és a dir, que hi ha una connexió directa entre els valors expressats i les activitats que es duen a terme.

La participació és el següent valor destacat. Aquesta té a veure, d’una banda, amb la implicació dels membres d'una organització, i d’una altra, amb la implicació de la societat en general.

Aquesta participació està estretament relacionada amb la voluntat transformadora que els participants van manifestar al debat, així com també ho expressen algunes entitats ambientals als web. S’entén com a prioritari desenvolupar actuacions i projectes participatius que apropin la ciutadania a la conservació i la recuperació dels espais d'interès natural, estimulant la participació ciutadana mitjançant l'educació i la sensibilització.

El llistat de valors dins aquesta tipologia és ampli. En el debat es va mencionar també, el rigor científic, l’eficàcia, la responsabilitat, la transparència, el treball en xarxa, etc. Tots aquests valors tenen relació

ELS MÉS MENCIONATS

1. Visió crítica

2. Coherència

3. Participació

4. Rigor científic

5. Eficàcia

6. Eficiència

7. Responsabilitat

8. Transparència

9. Treball en xarxa

10. Democràcia interna

18

Treballem per l’educació ambiental com un procés de transformació social a partir de la conscienciació de les persones.

(Extret de la missió d'una entitat ambiental)

• Solidaritat

• Igualtat

• Sostenibilitat

• Pluralisme

• Transformació

• Confiança

• Equitat

• Progressisme

• Tolerància

• Utopia

• Humanitat

• Pau

ELS MÉS MENCIONATS

1. Transformació

2. Canvi de model

3. Sostenibilitat

4. Benestar i qualitat de vida

5. Democràcia participativa

6. Visió Crítica

7. Humanitat

8. Pensar globalment i

actuar localment

9. Pau

10. Utopia

11. Contacte amb la natura

12. Innovació social

13. Diàleg il·lustrat

14. Convivència - pacte

social

amb la qualitat de la tasca a desenvolupar, qualitat de la qual depenen els resultats.

Valors socials

Els valors més destacats en aquesta tipologia han estat la necessitat d'una transformació social, un canvi de model, seguit del concepte de sostenibilitat entès segons l'informe Brundtland1. Aquest concepte fa referència al desenvolupament sostenible, que és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions.

1 Informe socioeconòmic elaborat per diferents nacions al 1987 per l’ONU, per una comissió encapçalada per la doctora Gro Harlem Brundtland. http://www.ourcommonfuture.org/

19

• Compromís

• Respecte

• Dignitat

• Actitud crítica

• Ajut

• Defensa dels Drets

Humans

• Integració

• Aprenentatge

• Comprensió

• Protagonisme

El debat es va centrar en la importància de treballar per un canvi de model global, cap a un altre de més sostenible i en la capacitat transformadora de les entitats. Quan es parla de sostenibilitat, en aquest sentit, no es centra exclusivament en l’ecològica sinó també en un marc més ampli, que inclou la vessant econòmica i social del desenvolupament.

Valors que ja s'han mencionat com la incidència social o la participació són la base d'aquest valor de sostenibilitat. És a dir, en la mesura que la incidència social de les entitats ambientals augmenti i les entitats comptin amb un nivell elevat de participació social aquesta transformació social serà possible. Però, cal destacar que la transformació que es busca és vers un model concret, un model de sostenibilitat basat en el decreixement.

El llistat de valors mencionats en aquesta tipologia són varis: benestar i qualitat de vida, democràcia participativa, visió crítica, pensar globalment i actuar localment, humanitat, pau, utopia, contacte amb la natura, innovació social, diàleg il·lustrat, convivència - pacte social, etc. Alguns similars als dels Tercer Sector, però altres els podríem catalogar com a propis del Tercer Sector Ambiental, com el de pensar globalment i actuar localment o el de convivència-pacte social. Són valors molt presents en el dia a dia de les entitats, i per tant, que marquen estretament el desenvolupament de les seves activitats i les accions que emprenen.

Valors de desenvolupament personal

El valor més destacat dins aquesta categoria és el compromís. S'entén per compromís la responsabilitat que l'organització assumeix de cara a les persones beneficiàries, vers al medi i l'entorn, a partir de la consciència de l’impacte de les accions i de la seva constància i continuïtat.

Altres valors que complementen el que ja s'ha dit fins ara en altres categories, però que van ser mencionats són: l'actitud crítica, la defensa de la biodiversitat, l'intercanvi de coneixement, el respecte, l'ajut, la solidaritat.

ELS MÉS MENCIONATS

1. Compromís

2. Actitud crítica

3. Defensa de la biodiversitat

4. Intercanvi de coneixement

5. Respecte

6. Voluntat transformadora

8. Ajut

...

20

4.2. Objectius comuns

Amb aquests valors expressats per les entitats ambientals que van participar al debat, es poder definir un seguit d'objectius que les entitats poden prendre com a propis.

Canvi de model de desenvolupament, transformació, millora de la interacció societat/natura.

El Tercer Sector Ambiental a Catalunya aspira a liderar una transformació social del model actual de desenvolupament, inspirada en el concepte de “desenvolupament sostenible” resultant de l'informe Brudtland.

Aquest model planteja satisfer el desenvolupament econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient. Per afavorir la implantació d’aquest model l’informe proposa treballar des de l'educació, la sensibilització, la implicació i la participació ciutadana.

Defensa de la biodiversitat, millora i conservació del medi ambient

La defensa de la biodiversitat és un objectiu implícit en les entitats ambientals. Aquesta defensa es realitza des de la preservació i custòdia dels sistemes naturals que sustenten la vida al planeta i de forma subordinada al benestar humà i a la qualitat de vida.

Cal que l'ús dels recursos no renovables sigui el més eficient possible. Per un altre banda és necessari que s’estengui la divulgació i ús dels recursos renovables.

Convertir el medi ambient en un eix transversal

En la mesura que els temes ambientals siguin eixos transversals, tant de les polítiques de les administracions com de l’educació de la població en general, els objectius de les entitats ambientals podran ser assolits. Si s’aconsegueix que els temes ambientals es converteixen en eixos transversals, valors com la sostenibilitat o el canvi de model socioeconòmic podran ser vistos pels ciutadans com a propis.

21

[...]treballar en defensa del medi ambient i de la qualitat de vida de les persones, la conservació del patrimoni natural i el seu estudi, amb la finalitat de difondre els seus valors i sensibilitzar la nostra societat.

(Extret de la missió d'una entitat ambiental)

Conscienciar la societat a través de l’educació ambiental de la importància d’adoptar unes actituds encaminades a millorar la qualitat dels hàbitats, mitjançant l’educació i la participació ciutadana.

(Extret dels objectius fundacionals d'una entitat ambiental)

Fomentem el diàleg, el consens i la participació de tota la societat en els projectes que duem a terme. Treballem amb una actitud constructiva i no bel·ligerant que ha animat moltes persones, administracions i empreses a donar suport a les nostres accions.

(Extret de la missió d'una entitat ambiental)

Representativitat del Tercer Sector Ambiental com a actor social

El Tercer Sector Ambiental a Catalunya reivindica el seu paper com a actor social, fonamentant-lo en el seu coneixement i rigor científic. Es considera amb la capacitat de representar i defensar els drets i deures ambientals, per la qual cosa aspira a assumir aquest paper consultor.

Socialització del sector ambiental i implicació social

La socialització del sector ambiental té a veure amb la implicació social, amb l’augment de la participació i del voluntariat a les entitats, amb la inscripció dels objectius ambientalistes en les agendes de les administracions públiques i les de la resta del Tercer Sector. Socialitzar el sector ambiental suposa fer un pas endavant vers la sostenibilitat i vers un canvi de model de creixement que serà possible quan els valors ambientals siguin interioritzats plenament per la població.

22

5. Conclusions

A partir del valors consensuats i compartits resultants d’aquesta segona trobada s’ha arribat a determinar un conjunt d’objectius, que podrien definir la realitat actual del que és el Tercer Sector Ambiental. S’ha constatat també, que aquests objectius i aquests valors són presents a la realitat quotidiana de les entitats ambientals a Catalunya.

No es vol presentar aquest treball i aquestes conclusions dels participants com un conjunt tancat i definitiu. Tot i la seva validesa, no deixa de ser un punt de partida, una reflexió compartida que ens ha de portar a la identificació de la identitat del Tercer Sector Ambiental.

S’ha constatat que les entitats ambientals actuen amb visió crítica, rigorositat i voluntat de canvi. Tot i així, arribar a un consens sobre els valors no ha estat una tasca difícil. Aquest fet apunta una maduresa del Tercer Sector Ambiental, que és capaç de definir els seus trets característics, de consensuar uns valors comuns i redefinir objectius de manera global.