TEMA 10 MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS

Daniel Bassas Fors

Les vanguardes

cinematogràfiques……..............3,4 Expressionisme alemanys…………….…

5,6,7,8,9,10 Neoralisme italià………………………

11,12,13,14,15 La nouvelle vague francesa…………

16,17,18,19,20

ÍNDEX

Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a través de l'expressió funcional. Però cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i provocacions acaben siguent incorporades.

És el cas de Cinema vérité, coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment Dogma 95.

LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

Un cas també de renovació general en l

industria en les Vantguardes va ser el free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema espanyol.

LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

A principis del segle XX una tendència

antinaturalista arrenca amb força en el panorama alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visió de manera subjectiva.

EXPRESSIONISME ALEMANY

L'expressionisme entra al cinema amb obres

com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el més influent en el final de la 1 guerra mundial.

EXPRESSIONISME ALEMANY

La Universum Film Aktiengesellschaft, formada

el 1917 amb la finalitat de relitzar pel·lícules característiques de la cultura alemanya i films per a l'educació nacional.

Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials.

EXPRESSIONISME ALEMANY

Té com a principal característica:consisteix en

l'intent de representació oposada al naturalisme i l’observació dels fets i successos externs, fent emfàsi en el que és subjectiu.

EXPRESSIONISME ALEMANY

Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la

ciutat de Wisborg viuen feliços, el jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels vampirs. La obra forma par.t del cinema mut

EXPRESSIONISME ALEMANY

Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de

Metropolis la societat estaba dividida en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de comunicació i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes.

El seu autor va ser Fritz Lang

EXPRESSIONISME ALEMANY

Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un

cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Es va inicicar en un grup de crítica de la revista Cinema com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini, Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra.

NEOREALISME ITALIÀ

Principis teòrics No té cap contingut polític intrínsec, cosa que

afecta la intención de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme humanista.

NEOREALISME ITALIÀ 

Alguns dels autors més destacats van ser:

Rossellini- Roma città aperta, Vittorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada.

Evitar trames i històries d’un cinema més

accesible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes.

Opta per una estètica documental. 

NEOREALISME ITALIÀ 

Utilitzen localitzacions reals. Utilització d’actors no professionals per als

papers principals. Utilització del llenguatge coloquial. Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació

en favor d’un estil més lliure.

NEOREALISME ITALIÀ 

És una etiqueta inventada l’any 1958 per

François Giroud a la revista Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten brillantement, al marge dels corrents tradicionals de la professió.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA 

Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i

16mm i a les noves emulsions més sensibles, va ser posible rodar sense il·luminació artificial, sense necesitat de muntar grans escenografies.

Alexandre Astruc proclama el càmera-stylo. És el cinema d’autor.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA 

Posseir un bagatge cultural cinematogràfic

important. Forjar el seu estil a través de la crítica en la

revista Cahiers du Cinéma. Defensar el cinema nord-americà

d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, etc.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA 

• La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la mirada de la càmera i el poder creador del muntatge. • En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada en el marc de la societat burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha estat una espècie d’autoconeixement personal.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA 

Es roden en exteriors i interiors naturals, amb

“càmera a l’espatlla”. Aporten un nou ús de la fotografia, que es serveix en interiors d’una il·luminació indirecta.

• És un cinema realista que tracta sobre temes morals.

NOUVELLE VAGUE FRANCESA 

Fi