Unitat 9: Els moviments totalitaris

download Unitat 9: Els moviments totalitaris

of 49

  • date post

    19-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    6.105
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Unitat 9: Els moviments totalitaris

  • 1. Els moviments totalitarisC.Aranda & J.Manero

2. Antecedents: Laparici dels moviments totalitaris La crisi de la democrcia Entre 1919 i 1939 Inestabilitat, fragilitat de la democrciaA causa de xit del comunisme a RssiaInfluncia en el moviment obrer europeu Dificultats econmiques de postguerra i depressi dels anys 30Base del triomf dels totalitarismesConservadors Nacionalistes Mussolini, 1922 RacistesHitler, 1933 Amb el suport de les classes dominants, per por al comunisme i als partits de massesC.Aranda & J.Manero 3. Entre 1919 i 1939 Rgims democrtics Rgims autoritarisEuropa queda dividida en Rgims feixistes Allar lURSS i lURSS C.Aranda & J.Manero 4. Les doctrines totalitriesEs caracteritzen per:1. La subordinaci dels individus a lEstat Estat totalitari- Unitari, centralista - Sense democrcia - LEstat controla la societattot subordinatInstitucions de masses a lEstat 2. La desigualtat dels individus no hi ha igualitarismemasclisme, racisme, (els homes no sn iguals) anti-demcrates 3. Existncia i exaltaci duna elit i un lder carismtic 5 Duce, Fhrer Culte a la personalitatC.Aranda & J.Manero 5. Les doctrines totalitries4. Exaltaci nacionalistaNaci superiorJustificaci de poltiques expansionistesimperialisme, bellicismeteoria de lEspai Vital5. Rebuig a la ra i exaltaci irracional dels sentimentsconfiana absoluta Intolerncia i fanatismeen el lder6. Exaltaci de la violncia / Utilitzaci de forces paramilitarsDarwinisme socialC.Aranda & J.Manero 6. 7. Concepci antiparlamentria, antimarxista i anticapitalista (en els seus orgens)8. Rgims de partit nic9. Econmicament, defensa de lEstat corporatiu model intermig propietat privada, control estatalcapitalisme - comunismeAUTARQUIA, nacionalisme econmicC.Aranda & J.Manero 7. El feixisme itali C.Aranda & J.Manero 8. Itlia desprs de la Gran GuerraInsatisfacci pels acords de pauFort sentiment nacionalista reivindicatiu. Victria mutiladaItlia no obt tot all que demanaTerres irredemptes ImperiGran inestabilitat poltica. Governs de coalici liberalsEls governs no actuen,burgesia perd poderno solucionen els problemesburgesia molt descontentaCrisi social i econmica situaci econmica dura (inflaci, prdua poder adquisitiu)Reivindicacions obreres1919-20Vagues, ocupacions... Marea Rojaburgesia t por a una revoluci bolxevic Vitorio Manuel IIIC.Aranda & J.Manero 9. Situaci complicada, molts volen un Govern FortEls governs no actuen, no solucionen els problemesPer frenar les reivindicacions socialistes i comunistes, B.Mussolini crea Els fasci di combattimento (1919) Violncia contra partits i organitzacions desquerra rpidament reben recolzament patrons 1921, Partit Nacional Feixista com a grup paramilitar t les Esquadres dAcci (Camises Negres) feixistes ms forts, debiliten el moviment obrersectors poderosos, conservadors, classe mitjana... PRO-FEIXISTESC.Aranda & J.Manero 10. Programa del PNFsenzill i demaggic- Ideologia autoritria- Subordinaci a lEstat- Acci i fora per solucionar els problemes- Annexionisme i reivindicacionisme exterior- Alguns elements revolucionaris: - Repartiment de terres - Acabar amb la lluita de classes - Crear impostos sobre el capital elements revolucionaris - S. Universal tamb per les donesdesprs descartats - RepublicanismeLarribada al poderagost 1922sindicats convoquen vaga generalEstat dbilFeixistes demostren la serva foraFeixistes fan fracassar la vaga C.Aranda & J.Manero 11. octubre 1922feixistes demanen al govern duresa amb els sindicatsMussolini anuncia una demostraci de foraLa Marxa sobre Romaxit relatiu El 28 doctubre de 1922 Vctor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (mesura legal, grcies a les pressions del rei i lexrcit)Octubre 1922, Mussolini cap de govern, continuant amb la legalitat liberal- Presideix un govern de coalici, amb 4 ministres del PNF- Rep del Parlament poders extraordinaris per un any- Fasci, passen a ser una milcia voluntria de lEstatC.Aranda & J.Manero 12. La Marxa sobre RomaC.Aranda & J.Manero 13. La creaci dun rgim totalitari1922, 1923Manteniment vida parlamentria, Manteniment pluralitat de partits i sindicats Mussolini espera el moment oport per conquerir lEstat des de dins1924 Assassinat de Matteotti (opositor socialista) Final ficci liberal Convocatria deleccions amb una nova llei electoral El guanyador obtindr la majoria absoluta (2/3 escons) Feixistes LEstat tolerar a ms la coacci feixista ms fortsVictria aclaparadora del PNF Realment pot comenar a crear-se un Estat Totalitari C.Aranda & J.Manero 14. cap de governMussolini assumeix plens poders el 1925secretari dEstatComena la creacide lEstat totalitari ser nomenat Duce controla totalment el poder Duce Identificatsamb lEstat Partit Feixistacrrecs poltics sn membres del PNFCamises negresSmbols de la Roma ImperialProhibici dels partits i sindicats (1926)Sense llibertats individualsPremsa controladaPolicia poltica perseguia els opositorsAdministraci depurada C.Aranda & J.Manero 15. Mussolini mant algunes institucionsper exemple la monarquiaaconseguir ms recolzamenttamb cre de noves en aquest sentit Pactes del Later amb Pius XI (1929) Aquest Concordat reconeix: Control Esglsia deducaci i matrimonis La Santa Seu obt la Ciutat del VaticGran Consell Feixista (1928) Proposa candidats a diputats i crrecs importantsCambra dels Fasci i les Corporacions s una mena de parlament controlat pel PNF Mussolini, Tot a lEstat, res fora de lEstatC.Aranda & J.Manero 16. Poltica exterior dexpansi: ocupaci territoris. Bellicisme, relacionat amb un fort sentiment nacionalista i imperialista Propaganda de locupaci dEtipia el 1935 C.Aranda & J.Manero 17. Poltica econmica Capitalisme dEstat. LEstat s rbitre, controla, mana, interv... tot i acceptar la propietat privada. Autarquia (autosuficincia) i Proteccionisme (control del comer exterior i protecci a la indstria prpia).Batalla de la lira (aconseguir una moneda forta) Impuls a la producci industrial.Institut per a la Reconstrucci Industrial: lEstat controla sectorscom elctric, siderrgic, naval...Grans obres pbliques (autopistes, urbanisme, dessecaciaiguamolls...) fre a latur.Orientaci militarista de la indstria, estancament ind. lleugera i debns de consum. Al camp (agricultura). Impulsa laugment de la producci (batalla del gra) No realitz la reforma agrriaA la llarga, el nivell de vida dels italians baixarC.Aranda & J.Manero 18. Mussolini planificantFactoria de cotxesMussolini a labatalla del graC.Aranda & J.Manero 19. Corporativisme. Unir a obrers i patrons per superar la lluita de classes. Creaci de 22 corporacions (sectors econmics) Cada corporaci dirigida per un organisme amb presncia de patrons, obrers i representants de lEstat. Aquest organisme planifica. 1927, Carta del Lavoro Regula les relacions laborals. Prohibeix vagues i sindicats. Noms s legal el sindicalisme feixistaC.Aranda & J.Manero 20. Poltica socialVolia controlar i dirigir tota la societat (afiliaci al partit o sindicat)Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts Feixistes, OperaNazionale Dopolavoro (organitzava adults fora del treball).Control de lEducaci, des de Primria fins la Universitat.Catolicisme religi oficial, divorci prohibit, ensenyament religis.Forta censura en: llibres, rdio, publicitat, cinema... Impregnats dels valorsfeixistesC.Aranda & J.Manero 21. Inauguraci de Cinecitt C.Aranda & J.Manero 22. El feixisme rebutja el pacifismePer sobre de tot, en all que fa referncia al futur de la humanitat (...), elfeixisme no creu en la possibilitat ni en la utilitat de la pau perptua. Rebutja,doncs, el pacifisme, que amaga una renncia a la lluita i una covardia davant elssacrificis. Noms la guerra pot elevar totes les energies humanes al mxim de tensii imprimeix un segell de noblesa als pobles que tenen la virtut dafrontar-la (...).Per tant, una doctrina que es basa en el postulat prviament establert de la pau saliena al feixisme (...). El feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tota la vida itali (...). Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932Negaci de la teoria i la prctica democrtiquesA ms de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologiesdemocrtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premissesteriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions prctiques. El feixismenega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombrepugui governar mitjanant una consulta peridica; afirma la desigualtat irremeiable,fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjanant un fet mecnic iextrnsec com s el sufragi universal. Es poden definir com a rgims democrticsaquells en qu, de tant en tant, es dna al poble la illusi de ser sobir, per laveritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...).Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932.C.Aranda & J.Manero 23. Poltica exterior imperialista C.Aranda & J.Manero 24. El nazisme alemany C.Aranda & J.Manero 25. El nazisme alemanyDesprs deabdicaci del kiser Guillem IIla Gran GuerraDemocrtica, Liberal Repblica de WeimarPresidida per Ebert(socialista) Marcada inestabilitat(crisi permanent)Econmicament PolticamentFracs AbsolutC.Aranda & J.Manero 26. Econmicament Endeutament Gran Guerra Crisi econmica Reparacions de Guerra(Hiper Inflaci, Atur) Millora Pla Dawes 1924-1929 Efectes catastrfics Hiperinflaci, aturCrac del 29 Economia molt dbilDevaluaci del marc: 1 dlar =1 mili de marcs. El marc msbarat que el paper de paret. Hindemburg C.Aranda & J.Manero 27. Polticament - Manca tradici Liberal Repblica de WeimarAtacada per - Rgim imposatmolt inestabledreta i esquerra - Debilitat governsatacada- Crisi econmica Esquerra- 1918, Intent de Revoluci (Munich) - 1919, Revoluci Espartaquista Dreta - Por a la Revoluci - Desig de Revenja - Tradici Nacionalista Conservadora 1920, cop de fora de Kapp 1923, putsch de Munich (Hitler