FORMACIÓ D’ADULTS CURS LA RAÓ - LÒGICA - MENT 1 te… · signifiqui", diu Humpty Dumpty en...

DELEGACIÓ EPISCOPAL DE PASTORAL

FAMILIAR DEL BISBAT DE GIRONA

FORMACIÓ D’ADULTS - CURS 2019 - 2020

ACTIVAR LES QUALITATS POSITIVES DEL SER

TOTS ELS AQUÍ PRESENTS ESTEM CRIDATS A LA

IL.LUMINACIÓ A TRAVÉS D’ACTIVAR

RAÓ - LÒGICA - MENT

AMOR - AMOR INCONDICIONAL - PAU -

IL.LUMINACIÓ.

42

1. RAÓ – LÒGICA – INTEL.LECTE

MENT

2. SOTMETO LA RAÓ A

JESÚS ABANDONAT

“No es construeix res, res, res de diví, sense dolor”.

______________________________________________________________ Joan Mª Bovet i Josep González

Centre de Psicologia i Fisioteràpia Gestalt-FIS, Família i Salut

2 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

1 RAÓ – LÒGICA - MENT

Des del paradigma antropològic-psicològic. La combinació de raó, lògica i educació és un poderós contrapès per contrarestar les pressions del nucli narcisista de l'ego, que se sent amenaçat pels valors superiors de la integritat personal i social. Un dels enemics de la racionalitat és l'egoisme narcisista, que deforma i distorsiona la raó, per facilitar les seves pròpies finalitats. La distorsió de la veritat

perquè estigui al servei dels posicionaments de l’ego és característica de la ment inferior (ego), més que de la ment superior (SER). El costat negatiu de l'intel·lecte és que està sotmès a les distorsions de la ingenuïtat i les fantasies, que

soscaven el significat posant-lo al servei del narcisisme (per exemple, "una paraula significa el que jo trio que signifiqui", diu Humpty Dumpty en Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll). Falsificar la raó indica falta

d'integritat. La distorsió de la integritat de la raó al servei dels objectius egoistes és la primera font de conflicte social, de discòrdia moral i de sofriment humà. La raó equilibra la distorsió emocional. L'intel·lecte acumula, classifica,

processa i assimila la informació religiosa i espiritual. Sembla paradoxal que al mateix temps pugui esdevenir una limitació per a l'evolució cap a la consciència superior, que requereix transcendir la ment. Tot i que el canvi del mental al

que és veritablement espiritual és voluntari i es produeix amb consentiment, no és controlable com ho és l'adquisició d'informació i material mental. El més important és posar la fe i la confiança en la intenció espiritual i rendir-se a la

Divinitat. La intenció espiritual pot fer que l'intel·lecte es santifiqui de tal manera que es converteixi en un trampolí i un camí cap a la realitat espiritual, en lloc de ser un carreró sense sortida o un obstacle. Llevat que sigui sol·licitat, el

pensament és vanitat. És un alleujament deixar que la ment es quedi en silenci i simplement "estigui" present. La ment disciplinada només hauria de parlar quan se li demana que faci una tasca. El jo ha d'aprendre a sentir respecte pel Ser i pel Silenci de la Presència. SÍNTESI: Passar de la fe en la raó a la fe en DÉU. Rendició total de la ment a la Divinitat. Amb

profunda Humilitat. Entregar la raó al servei del SER. Fiar-se del tot i humilment de la guia de l’ESPERIT SANT.

1. LA MENT ESTÀ CARREGADA D’OPINIONS El cervell és la seu de la ment. La ment té capacitat de coneixement i capacitat d’acumular-ne grans quantitats, però no té la capacitat de discernir quins porten a la veritat i quins porten a la falsedat. La ment té capacitat de raonar utilitzant tots els coneixements que acumula, als quals hi afegeix sentiments i emocions, és a dir, pura emocionalitat. La ment té capacitat d’interpretar les experiències que viu, els impactes emocionals que ha tingut, els sentiments i les emocions viscudes; les interpreta i les etiqueta segons les percep agradables o desagradables, plaents o doloroses. Però en les seves interpretacions també és incapaç de distingir les il.lusions de la realitat. La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables, que si es miren com realment són, no són més que pura activitat mental, feta de coneixements i experiències emocionals sorgides dels posicionaments, causa de sofriments incessants. Per desprendre’s d’aquestes posicions s’han de silenciar les opinions i per silenciar-les hom s’ha de desprendre dels posicionaments. De quins posicionaments parlem? Dels que es manifesten mitjançant el patró de conducta en cada reacció. 2. CAP OPINIÓ VAL LA PENA. TOTA OPINIÓ NO ÉS MÉS QUE VANITAT DE L’EGO-MENT. La ment tendeix a atribuir-se a si mateixa pensaments i opinions “meritosos”. Si s’examina amb atenció, hom s’adona que no hi ha cap opinió que valgui la pena. Són pura vanitat, i no tenen importància ni mèrit intrínsec. També decreix el valor de la memòria, en adonar-se que no només fa que la ment percebi erròniament el present, sinó també el passat, donat que el que hom està recordant només és el registre d’il.lusions passades. Tota acció passada es basà en la il.lusió del que hom pensava que tenia lloc en aquell moment. Hi ha una profunda saviesa en el comentari carregat de penediment de “Bé, en aquell moment, semblava una bona idea”. Al començament pot semblar desconcertant adonar-se que tots els esdeveniments de la vida són interrelacions impersonals i autònoms de totes les facetes de les condicions imperants de la naturalesa i l’univers. Entre aquestes facetes hi ha les funcions corporals, les activitats mentals i el significat, importància i valor que la ment atorga als pensaments, sentiments i esdeveniments. Aquestes respostes automàtiques són les conseqüències impersonals de la programació prèvia. Reaccionem automàticament a les programacions produïdes des dels primers impactes emocionals i les ferides de no amor sofertes. Si observes la ment, observaràs pensaments, escoltaràs el continu parloteig mental i t’adonaràs que l’únic que estàs escoltant es aquesta programació. Adona’t que en realitat no hi ha cap “jo” interior que causi aquesta activitat mental. La ment ignora completament els teus desitjos, no actua en funció d’una decisió voluntària. De fet, sovint fa exactament tot el contrari del que tu desitges. Un aspecte bàsic de la continuïtat de l’ego i de la seva capacitat per dominar és el d’afirmar l’autoria de tota experiència subjectiva. Observa això: El “jo penso” o “jo crec” és summament ràpit interposant-se com la causa suposada de tots els aspectes de la teva vida. Això és difícil de detectar, excepte mitjançant una concentració intensa de l’atenció, durant la meditació, sobre l’origen del corrent de pensament. Avui sabem que el lapse de temps que transcorre entre una ocurrència sentida internament i la reivindicació de l’ego de la seva autoria és aproximadament d’una deu mil.lèsima de segon. En el moment en què es descobreix aquest interval, l’ego perd el seu domini. És obvi que hom no és més que el testimoni dels fenòmens, i no la causa i el que els realitza. L’ego s’interposa entre la ment i la realitat, entre el que la ment desitja i el que és veritablement real. La seva funció és com la d’una gravadora d’alta fidelitat. L’ego posa la gravació del programa que acaba de gravar una fracció de segon abans. Per tant, el que la persona experimenta en la seva vida quotidiana és una reposició quasi instantània del que l’ego acaba de grabar. En aquest lapse instantani, l’ego edita d’immediat el material entrant en funció de la seva programació prèvia. Així, la distorció es genera de forma automàtica. En resum, podem dir que l’ego és una recopilació de posicionaments que es mantenen junts gràcies a la

mailto:[email protected]

http://www.familiaysalud.net/





vanitat i la por, i que es desmonten gràcies a una humilitat radical que soscava la seva programació. Concepte a retenir: L’ego ens programa la ment. Per això la ment no és fiable. Quan deixem que aquesta ment gestioni la nostra raó-lògica-intel.lecte, al nivell 400 li manca llum i saviesa dels nivells superiors a ell. 3. L’EGO PROGRAMA LA MENT I FA CREURE: SÓC LA TEVA FONT DE COMPRENSIÓ, INFORMACIÓ, SUPERVIVÈNCIA. Al llarg de la vida l’ego-jo ha estat el centre dels teus esforços i la inversió emocional (EMOCIONALITAT) ha estat enorme. Adona’t que l’ego és tant la font com l’objecte de l’esforç, i està fortament imbuït de sentimentalisme i de tota una gamma de sentiments, fracassos, èxits i pèrdues, victòries i tragèdies. Adona’t que t’obsessiones i t’enamores d’aquesta entitat, dels seus rols i vicissituds. Inverteixes tant en aquest jo-ment que et sembla massa valuós per deixar-lo anar. T’aferres a quest “jo” que es creu crucial per experimentar la vida. L’afecció a l’ego-jo esdevé fortíssima. La renúncia de l’ego com a focus central de la pròpia vida suposa l’abandó de totes les capes d’afeccions i vanitats i sobretot, la renuncia a la funció principal de l’ego: la del control que asseguri la continuïtat i la supervivència. D’aquí ve que l’ego s’aferri a totes les seves facultats per tal d’assegurar la supervivència mitjançant l’ús de la raó, de dla lògica, els raonaments, dels hàbits, de les creences, dels posicionaments, de les opinions, de l’obssessió pels “guanys”, “beneficis”, “recompenses”, “gratificacions”, acumulació de possessions, dades, habilitats, tot això són les innombrables artimanyes per sobreviure, unes vastes, altres òbvies, altres subtils i ocultes. Per una persona poc entrenada en el camí espiritual, tot això li resulta abrumador, a més d’una mala notícia. Però per als que es troben avançant en el camí espiritual es tracta d’una molt bona notícia. No es tracta de matar l’ego-jo, ja que tota la seva història és pura imaginació. L’únic en què ens hem de concentrar és “deixo d’identificar-me amb l’ego com a vertader jo”. Renunciant a aquesta identificació, seguim caminant, parlant, menjant, treballant, rient, disfrutant i l’única diferència és que (igual que amb el cos), el “jo” es converteix en “allò” en comptes de “jo” o “això” (se’ls despersonalitza). Només cal abandonar la propietat, l’autoria, el miratge d’aquest “jo” inventat i creat i adonar-se que no és més que un error. La probabilitat de corregir aquest error d’identificació és una transformació que no es pot fer sense l’ajuda de Déu. Per facilitar la transició de la identificació del “jo” al “JO”, cal saber que el menor és reemplaçat pel major i així no és possible sentir cap pèrdua. El petit “jo” tenia defectes, pors, sofriments, mentre que el “JO” real, el SER, està més enllà de tot això. Amb aquesta transició la gratificació és total i completa. Per experimentar aquesta transformació, s’ha de posar la raó, la lògica, l’intel.lecte (400) sota la llum i guia de l’Esperit, de l’Amor (500-540) i més. 4. LA RAÓ, LA LÒGICA, EL CONEIXEMENT ES POSEN AL SERVEI DE LA VERITAT I LA REALITAT DEL SER. El món cec de l’ego és un malson interminable. El vertader destí de l’home és adonar-se de la Veritat de la Divinitat de l’origen i Creador d’un mateix, que està sempre present dintre del que ha estat creat i és el creador: el SER, la Divinitat, el JO Superior. Contentar-se en viure dintre dels confins de l’ego constitueix el patètic preu que s’ha de pagar per les raquítiques engrunes que l’ego dona a canvi de submissió i sotmetiment a ell. A algunes persones els ressonen malament els termes “renúncia”, “submissió”, “sotmetiment” perquè els associen a vivències doloroses que actualment formen part del seu patró de conducta. S’ha de reestructurar la raó (400) posant-la al servei de la intenció, decisió, devoció, amb la voluntat espiritual d’integrar “renúncia”, “submissió”, “sotmetiment” de la raó-ment als valors de l’amor, el perdó i la compassió. De fet, a través de l’exploració valent de la lògica i la raó, la mateixa ciència arriba a adonar-se de les seves limitacions i dels seus dominis vertaders. Amb el temps, la raó i la lògica es fan tortuoses fins al punt que hom acaba explicant definicions, categories de pensament i maneres de descripció des de punts d’observació preseleccionats per la ment. La lògica té aplicacions pràctiques i útils en el món material (lineal) quotidià que són saludables i benefiiioses, però no porten a la il.luminació, que és una tasca completament diferent. La lògica de l’ego és ben diferent de la lògica i la raó del SER. L’ego se sent amenaçat per la informació que va en sentit contrari del que pensa i desitja, i es posa la defensiva perquè el fa sentir feble i equivocat. El buscador espiritual compromés només és lleial a Déu. Ser lleial a altres valors que no sigui a Déu, és ingenuïtat i immaduresa. A mesura que la ingenuïtat cedeix lloc a la maduresa espiritual, el discerniment pot emetre un senyal d’avís a l’ànima compromesa a fer camí espiritual. L’ànima en desenvolupament aprèn a renunciar consistentment a les opcions mediocres i a escollir les més sàbies. Les eleccions es fan repetides vegades i les lliçons s’aprenen fins que l’esperit madur arriba a la certesa que avança en la direcció correcta. L’ànima s’adona de si camina en la direcció correcta. Aleshores l’esperit en evolució s’apropa més i més a Déu i assoleix els nivells calibrats corresponents, a mesura que es purifica espiritualment. Al començament, la purificació espiritual sembla difícil, però després es torna natural. Escollir consistentment l’amor, la pau, el perdó ens porta a sortir del laberint dels miralls. L’alegria de Déu és tan exquisida que qualsevol sacrifici, esforç, renuncia o aparent dolor, “submissió”, “sotmetiment” mereixen la pena. Aleshores cada estudiant espiritual és un professor pels que queden darrera i un alumne pels que té per davant. Només la integritat té accés a la Veritat. 5. LA VERITAT ESPIRITUAL ÉS RADICALMENT SUBJECTIVA, NO LINEAL. TÉ CAPACITAT DE SANAR EL COS. L’energia del cos físic calibra 200, com la mateixa Terra. El camp energètic de la ment és més fort, sol calibrar fins en 499. Els 400 són el camp energètic de l’intel.ecte, de la raó, de la lògica, de la ment i de tot el que la ment creu. Per tant, qualsevol pensament (negatiu-positiu) que mentinc en la ment, en aquest camp energètic de 400, predomina sobre el cos que té un camp energètic de 200. Així és com el cos queda domintat per la influència d’una crença: si és negativa, els efectes són negatius, si és positiva, els efectes són positius. Si acceptem un pensament i estem d’acord amb ell, l’efecte és que el portem a la nostra pròpia consciència, que seguidament es manifesta i s’expressa dins del cos. De forma que si el cos està expressant el que està contingut en la consciència, cal examinar el tipus de pensament-creença que mantinc. L’expressió de salut s’origina en els camps situats per sobre del neutral, a partir de la bona disposició







(voluntat), l’amor, l’alegria i l’estat de pau interna. Tot el mental calibra en 400, mentre que l’amor calibra en 500 o més. En el 500 predomina l’esperit i cada vegada es fa més conscient de ser esperit. Per tant, l’intel.lecte (raó, lòg ica) no és la facultat més elevada del ser humà, en contra del que afirmen alguns intel.lectuals. L’intel.lecte només està en el nivell dels 400. Més amunt hi el camp d’energia no lineal (esperit) anomenat consciència, situat més enllà de la ment, la lògica, la raó, que transcendeix la mentalització revelant tot un nou paradigma i una nova forma de ser, d’acord amb la Veritat espiritual. D’aquesta Veritat sorgeix la capacitat i el poder de sanació a tots nivells. La veritat espiritual és radicalment subjectiva. Si l’objectiu de la pròpia vida és fer les coses el millor possible en cada moment del desplegament de l’existència, aleshores, mitjançant el treball espiritual, hom ja s’ha escapat de la causa primària del sofriment i la malatia. Si un està completament disposat a rendir-se a cada instna, pot, de sobte, en un llampec, transcendir l’ego-ment. Aleshores s’obre el camí de la realització, en el que la llum de Déu com a SER, rebel·la la Font de tota Existència i Realitat. Aleshores, si l’ego no té passat, present ni futur en els que enfocar-se, es queda en silenci. És reemplaçat pel Silenci de la Presència i així el camí cap a la il.luminació sobtada està disponible en tot moment. Això es produeix de manera natural quan un renuncia sentir-se fascinat per la història del seu passat, present o futur. La il.lusió de l’ara és reemplaçada per la Realitat de sempre. 5. EL COS SEMPRE OBEEIX A LA MENT. Aquesta màxima és fonamental: “Només estem subjecte al que tenim en ment”. L’únic poder que qualsevol persona, cosa, esdeveniment té sobre nosaltres és el de la creença que li atorguem. Per “poder” s’entén l’energia i la voluntat de creure. La nostra predisposició a acceptar creences negatives depèn de la negativitat que mantenim i amb la que ens hem habituat a viure. La ment indueix alteracions en el fluxe energètic del sistema de bionergia i es produeix un vessament d’energia reprimida en el sistema nerviós autònom. La ment, la raó, l’intel.lecte, la lògica funcionen amb pensaments. Qualsevol pensament és poderós, perquè té una vibració d’alta freqüència. Pero en realitat, un pensaemtn és una cosa, té un patró d’energia. Quanta més energia li dono, més poder té per manifestar-se físicament. El cos energètic se superposa al cos físic. L’energia potent d’un pensament té control sobre el físic a nivell de pensament i d’intenció. Recordem que la física quàntica ha demostrat que l’observació influeix en les partícules subatòmiques. La investigació clínica demostra la influència de la ment sobre el cos. Podeu llegir l’interessant investigació del premi Novel sir John Eccles1. Val la pena deternir-se a llegir aquest apèndix1. Aquest científic afirma, com es pot llegir, que el cervell no és l’origen de la ment, com afirma la ciència i la medicina, sinó al revés. La ment controla el cervell. Aquest, com un aparell recpetor, rep formes de pensaments, els tradueix a un funcionament neuronal i els amagarzema en la memòria. Per tant, el cervell és activat per la intenció mental i no al contrari. El doctor-investigador Richard Davidson2 (Universitat de Wisconsin, Madison, demostrà que practicar la meditació de la compassió estimula una major activitat en el còrtex prefrontal esquerra /seu de les emocions positives con la felicitat) i la producció d’ones gamma de gran amplitud (senyal de consciència expandida, alerta i visió). De forma que el que mantenim en ment té el poder d’alterar l’activitat cerebral i la neuroanatomia. Estem subjecte a tot tipus d’efectes produïts sobre els nostres sistemes corporals per les creences conscient i inconscients que manté la ment. La pau ve amb la total entrega interior “a allò que és”. Hem parlat molt sobre acceptar que “tot és com és”. Val la pena dedicar temps a la lectura del Dr. Richard Davidson. Ajuda a entendre la ment (raó, racionalització, lògica, intel.lecte) i posar-la al servei de la bondad, el bé, el perdó, la compassió, l’amor. Només aquesta disposició ho canvia tot.

2 PARADIGMA TEOLÒGIC, ESPIRITUAL, MÍSTIC

LA RAÓ, LA LÒGICA, L’INTEL.LECTE, TOTA EXPRESSIÓ DE LA MENT, AL SERVEI DE JESÚS ABANDONAT Valora la importància d’activar la teva intenció al servei de l’amor i de l’amor a Jesús Ab andonat. Si no tens intenció

clara d’aprendre a estimar Jesús Abandonat, l’ego posarà el teu lliure albir al seu serveix exclusiu. D’aquí ve la importància d’activar la intenció. Tots els resultats i avenços en el teu camí espiritual són conseqüència de la intenció i

del nivell de consciència en el que vas avançant.

1. LA RAÓ AL SERVEI DEL LLIURE ALBIR I AQUEST AL SERVEI DE LA BONDAT, LA COMPASSIÓ, EL PERDÓ, L’AMOR. Com part del patró energètic que tots heretem en el moment de mèixer, disposem d’una capacitat innata per a l’elecció i la decisió. En funció del camp d’energia calibrat en el que cadascú ens trobem, aquesta capacitat innata de triar és millor o pitjor tant en quantitat com en qualitat. Segons com cadascú evoluciona psicològica, emocional i espiritualment, ens adonem que cada persona té l’oportunitat de perdonar o bé d’odiar i condemnar. Es pot dir que el nivell de flotabilitat espiritual de la persona augmenta si tria perdonar i disminueix si tria odiar. Cada decisió porta a cadascú a un “lloc” diferent en el camp d’energia general de la vida humana. Les dites són molt sabies en aquest sentit: “Cada muchuelo a su olivo”; “El semblant atrau al semblant”; “Recollim el que semblren”; “Déu els cria i ells s’ajunten”; “Quien mal anda, mal acaba”. Buda deia que no hi ha necessitat d’atacar o castigar als nostres enemic, puix cauran de totes maneres com a conseqüència de les seves pròpies naturaleses. Basta saber que la vida no es pot convertir en no vida; només pot canviar de forma i d’expressió. Pren consciència que tens el lliure albir. Adona’t de quin ús en fas. De quina manera l’utilitzes. Per a què el fas servir. Sigui quin sigui l’ús que en facis, al capdavall tots haurem de fer-nos responsables de totes les vegades que al llarg de la vida n’haurem fet un ús irresponsable, immadur, infantil, inconscient. Per això en el camí espiritual és hora de







plantejar-te: Al servei de què ( de qui) poso el meu lliure albir? Per a què el faig servir habitualment? Al servei de les emocions negatives de l’ego, per sota el 199 del mapa de la consciència? Al servei de les qualitats del SER per sobre de 200 del mapa de la consciència? Més concretament, al servei de la raó, fins el 400? Al servei de l’amor del 500 cap a la il.luminació? Cadascú tria. 2. POSO EL LLIURE ALBIR, MÉS ENLLÀ DE LA RAÓ, AL SERVEI DE L’AMOR INCONDICIONAL I LA IL.LUMNINACIÒ. Si trio, amb la gràcia de Déu, posar el meu lliure albir al servei de l’amor incondicional i la il.luminació, l’exercici fonamental és de desidentiivar-me de l’ego, dels seus posicionaments, que se’m posen de manifest en cada reacció. Si estic atent a les meves reaccions, podré entregar-les a Déu després d’adonar-me’n, en el moment que reacciono i amb la pràctica, en l’interval de la deumil.lèsima de segon. La pràctica permet esdevenir mestre en copsar la reacció i entregar-la immediatament. La intenció, la decisió i la devoció a l’amor de la Divinitat i a Jesús Abandonat, motiven i mouen la voluntat espiritual en aquesta direcció. La Gràcia de Déu sempre està present i disponible. Basta ser-hi humilment receptiu. 3. POSO EL LLIURE ALBIR AL SERVEI DE L’ESPERTI SANT PERQUÈ SENSE LA SEVA GUIA NO PUC DONAR CAP PAS. Donat que Jesús i l’Esperit Sant són un i donat que Jesús és Jesús Abandonat, si trio posar el meu lliure albir al servei de l’Esperit Sant, trio posar-lo al servei de Jesús Abandonat. És una tria que es fa per amor. L’amor que dono em retorna en amor, llum i gràcia de l’Esperit Sant. Sense l’Esperit Sant no podem fer res. Només incidim en la societat si som guiats per l’Esperit Sant. Per això hem de tenir l’Esperit Sant. Per això l’hem de demanar al Pare. A més de demanar-lo també ens l’hem de procurar. La principal manera d’atraure l’Esperit Sant és silenciant el nostre jo (ego). L’Esperit Sant actua allà on hi ha despreniment total de tot. Una manera concreta de fer aquest despreniment total és estimant cada germà. Buidant-nos de nosaltres mateixos fem espai a l’Esperit Sant. Però no n’hi ha prou amb això per esdevenir servidors i instruments de Déu. Ens hem de buidar de nosaltres mateixos. Déu mateix, el SER, ens posa en situacions i ens envia missatgers amb la finalitat d’ajudar-nos a buidar-nos de nosaltres mateixos. Aquest buidar-nos és una vertadera purificació. Déu ho fa de mil maneres. Cada purificació és una prova. Ens envia proves. Proves d’amor. 4. COM SÉ QUE DÉU M’ESTIMA FINS EL PUNT DE PURIFICAR-ME DE MI MATEIX ENVIANT-ME PROVES? “Si una ànima es dona sincerament a Déu, Déu la treballa. I dolor i amor són la primera matèria d’aquest joc diví. Dolor per obrir abismes profunds a l’ànima. Amor, per endolcir el dolor, i encara, per omplir l’ànima i donar-li l’equilibri de la pau. L’ànima s’adona que està sota la mà poderosa de Déu, i es manté en una silenciosa espera mirant, àdhuc entre llàgrimes, el treball de l’Amat. Però a vegades Déu treballa l’ànima de tal manera que se sent com triturada per esquinçaments més dolorosos que la mort. No troba ajuda ni suport espiritual en ningú. Tota la terra se li ha convertit en un desert inacabable. S’esdevé llavors un nou miracle: una confiança il·limitada, una confiança desesperada en aquell Déu que li prepara el Cel amb la permissió d’aquells dolors i d’aquelles nits. I comença entre Déu i l’ànima un nou diàleg que només Déu i l’ànima coneixen. Aquesta li diu: “Senyor, Tu veus que estic envoltada per tenebres de mort. Tu veus la incertesa extrema del meu esperit i saps que ningú no sembla capaç de retornar-li la pau. Pren cura de mi. Jo m’abandono a Tu. I esperant venir a la Vida, treballo per Tu i pels interessos del Cel”. És com la corol.la d’una flor que s’obre a l’amor de Déu, i que, tallada de la tija, s’enfila cap al sol, més a prop cada vegada de la seva llum i de la seva escalfor. Fins que, arribada l’hora establerta per Déu, es trobarà immersa en Ell, ja no incerta ni sola, sinó pacificada per sempre més en el mar infinit de la pau que és Déu”. (Chiara Lubich. Escrits espirituals I. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ciutat Nova. 1982. Badalona. Pp. 87, 88) Per tant, Déu ens treballa amb el dolor i amb l’amor. El jo no està massa disposat a deixar-se treballar amb el dolor. Però la realitat és que a la vida no es pot viure sense dolor, perquè forma part de la condició humana. Cal tenir molt profundament gravat dintre que “no es construeix res, res, res de diví, sense dolor”. Si entenem i acceptem que el patiment té el sentit de purificar-nos, ja ens posem en sintonia amb Déu, perquè amb el dolor Déu ens dona ulls nous. El despreniment (la mort) del jo ens purifica de tots els seus posicionaments. La pregunta que puc fer-me és: Em poso a disposició de Déu? Si de veritat hi estic, inevitablement ens trobarem amb Jesús Abandonat. Si desconec qui és Jesús Abandonat, si desconec que Ell és la Realitat de Déu, i que en Ell hi ha continguda tota la Realitat (creada i increada), no sabré què fer amb el dolor, i provablement seguiré defugint-lo com ho va aprendre el meu jo petit. I no seré conscient de les conseqüències de rebutjar el malestar, dolor, sofriment. En canvi, si em proposo conèixer Jesús Abandonat, amb Ell assoliré un grau tan elevat d’humilitat que Déu em voldrà com a servidor Seu, perquè em convertiré en vertader home -dona de Déu. I donaré gràcies a Déu d’haver-me purificat.







_______________________________________________________________________________________________________

1JOHN CAREW ECCLES (27 de enero de 1903; Northcote, Victoria, Australia - 2 de mayo de 1997, Locarno, Suiza). Fue un neurofisiólogo australiano. Estudió medicina en la Universidad de Melbourne, donde se graduó en 1925. Estudió en Oxford como discípulo del famoso neurofisiólogo Sir Charles Sherrington. En 1937 volvió a Australia como director del Instituto Kanematsu del Hospital de Sydney. Allí, junto con los científicos europeos Bernard Katz y Stephen Kuffler, estudió la transmisión de señales entre nervios y músculos. Un traslado a Nueva Zelanda en 1944 le puso en contacto con el filósofo Karl Popper, con el que inició una estrecha relación profesional. Eccles desarrolló una filosofía dualista que llamó dualismo interaccionista, que mantiene que hay diferentes sustancias en el universo, una física y otra mental. Tras nuevo traslado, esta vez a la recién inaugurada Universidad Nacional Australiana de Canberra, Eccles trabajó en el mecanismo iónico de excitación e inhibición de las sinapsis cerebrales, lo que le valió el Premio Nobel en 1963. En sus últimas décadas, Eccles se interesó cada vez más por un panorama más amplio en el que centró su investigación y trató cuestiones filosóficas, desarrollando sus propias respuestas a preguntas básicas como qué significa ser humano. Durante estos años, nunca dejó de utilizar la investigación científica para obtener respuestas, sino que utilizó esta investigación como prueba, teniendo en cuenta las limitaciones de ese enfoque. Eccles pronunció las conferencias Gifford en la Universidad de Edimburgo en 1977 con los títulos "El misterio humano" y "El psiquismo humano". Se graduó en 1929 en la Universidad de Oxford, donde más tarde sería profesor, además de ejercer en la Universidad Nacional Australiana (en Canberra) y la Universidad del Estado de Nueva York, y otras. En su artículo "La biología moderna y el giro a la creencia en Dios" que escribió para el libro, "Los intelectuales hablan sobre Dios: Un Manual para el Estudiante Cristiano en una Sociedad Secular" (1984), John Eccles llegó a la siguiente conclusión: "La ciencia y la religión se parecen muchísimo Ambas son aspectos creativos de la mente humana. El conflicto aparente es resultado de la ignorancia. Venimos a existir a través del acto divino. Esa guía divina es un tema desde el principio hasta el fin de nuestra vida, en nuestra muerte el cerebro se va, pero que la orientación y el amor divino continúa. Cada uno de nosotros es un ser único, consciente, una creación divina; es el punto de vista religioso; es el único punto de vista consistente con toda la evidencia." (Eccles, 1984, “Modern Biology and the Turn to Belief in God” The Intellectuals Speak Out About God: A Handbook for the Christian Student in a Secular Society, p. 50) En una entrevista publicada en la antología científica, The Voice of Genius (1995), el profesor Eccles manifestó: "Hay un misterio fundamental de mi existencia personal, sobrepasa las consideras biológicas del desarrollo de mi cuerpo y de mi cerebro. Esta creencia, por supuesto, mantiene el concepto religioso del alma, con su creación especial de Dios." (Eccles, citado en Brian 1995, 371). “Si considero la realidad como la experimento, la primera experiencia que tengo es de mi propia existencia como un ser único consciente de sí mismo que yo creo que fui creado por Dios.” (Eccles, citado en Margenau y Varghese 1997, 161). En 'El misterio humano', Eccles escribió: "Creo que hay una Providencia Divina operando en y por encima de los acontecimientos materialistas." (Eccles 1979, The Human Mystery, 235). En su libro "Cómo un mismo controla su cerebro", Eccles se tornó extremadamente crítico hacia el materialista, calificándolo como una superstición destructiva: "Observo que esta teoría no tiene fundamento. Cuanto más descubrimos científicamente acerca del cerebro, más claramente distinguimos entre los eventos cerebrales y los fenómenos mentales y más maravillosos se vuelven los fenómenos mentales. El 'materialismo promisorio' es simplemente una superstición mantenida por materialistas dogmáticos." (Eccles 1994, How the Self Controls Its Brain, Berlin: Springer-Verlag). “Sostengo que el misterio humano es increíblemente degradado por el reduccionismo científico, con su pretensión en el materialismo promisorio para considerar todo lo del mundo espiritual en términos de patrones de actividad neuronal. Dicha creencia debe ser calificada como una superstición. Tenemos que reconocer que somos seres espirituales con almas existentes en un mundo espiritual, así como seres materiales con cuerpos y cerebros que existen en un mundo material.” (Eccles, 1991, Evolution of the Brain: Creation of the Self, London: Routledge, 241). “Repudio las filosofías y los sistemas políticos que identifican a los seres humanos como meros objetos de una existencia material de valor sólo como engranajes de la gran máquina burocrática del Estado, que así se convierte en un estado esclavista. Las esclavitudes terribles y cínicas representados en Orwell '1984 ' están hundiendo más y más a







nuestro planeta. ¿Aun hay tiempo para reconstruir la filosofía y la religión que nos puede dar una fe renovada en esta gran aventura espiritual, que para cada uno de nosotros es una vida humana vivida en la libertad y en la dignidad?” (Eccles 1979, 237). Eccles mostró un fuerte rechazo al cientifismo; él sabía muy bien que la ciencia no se hace por consenso, y expresó su lamento de que las personas no cuestionaran las suposiciones científicas modernas que se han difundido ciegamente: "Ha habido una deplorable tendencia de muchos científicos de afirmar que la ciencia es tan poderosa y omnipresente que en un futuro no muy lejano se proporcionará una explicación en principio de todos los fenómenos del mundo de la naturaleza, incluido el hombre, incluso de la conciencia humana en todas sus manifestaciones. En nuestro reciente libro (The Self and Its Brain, Popper & Eccles, 1977) [Karl] Popper ha llamado a esta pretensión como 'materialismo promisorio', que es exagerado e irrealizable. Sin embargo, debido a la alta consideración que se tiene por la ciencia, tiene un gran poder de persuasión con los laicos inteligentes, porque es defendida sin pensarlo por la gran mayoría de científicos que no han evaluado críticamente los peligros de esta afirmación falsa y arrogante.” (Eccles 1979, p . I). En su libro "El misterio humano", Sir John Eccles criticó a la teoría de la evolución: "El increíble éxito de la teoría de la evolución se ha protegido de la evaluación crítica significativa en los últimos tiempos, sin embargo, falla en un aspecto de lo más importante: no puede explicar la existencia de cada uno de nosotros como seres únicos, auto-conscientes.” (Eccles 1979, 96). En su artículo "Los científicos en búsqueda del alma" el escritor de la ciencia John Gliedman señaló la forma en que Eccles negaba las hipótesis teóricas de que las emociones y la consciencia se ubicaran en nuestro cerebro: “Eccles defiende enérgicamente la antigua creencia religiosa que los seres humanos se componen de un compuesto misterioso del cuerpo físico y de un espíritu intangible. Cada uno de nosotros encarna un pensamiento no material y la auto-percepción de que "entró" en nuestro cerebro físico en algún momento durante el desarrollo embrionario o la primera infancia, dice el hombre que ayudó a sentar los pilares de la neurofisiología moderna. Este "espíritu en la máquina" es responsable de todo lo que nos hace claramente humanos: la auto-conciencia, el libre albedrío, la identidad personal, la creatividad e incluso las emociones como el amor, el miedo o el odio. Nuestro ser no material controla su "coordinación cerebral" de la forma en que un conductor conduce un coche o un programador dirige un equipo. La prescencia espiritual del hombre, dice Eccles, ejerce sólo el susurro de una influencia física en el cerebro-tipo-computadora, lo suficiente para incitar a algunas neuronas a quemarse y a otros a permanecer silenciosas. Proponiendo audazmente lo que para la mayoría de los científicos es la más grande herejía de todas, Eccles también afirma que nuestro ser inmaterial sobrevive a la muerte del cerebro físico.” (Gliedman 1982, “Scientists in Search of the Soul”, Science Digest, 77). John Eccles escribió explícitamente y en más de una ocasión: “Me veo obligado a atribuir la exclusividad del Ser o el Alma a una creación espiritual sobrenatural. Para dar la explicación en términos teológicos: cada Alma es una nueva creación Divina, que se implanta en el feto en crecimiento en algún momento entre la concepción y el nacimiento" (Eccles 1991, 237). “Puesto que las soluciones materialistas no tienen en cuenta nuestra unicidad experimentada, me veo obligado a atribuir la unicidad al ser o alma a una creación espiritual sobrenatural. Esta conclusión es de inestimable importancia teológica. Refuerza fuertemente nuestra creencia en el alma humana y en su origen milagroso en una creación divina.” (Eccles 1994, 168). El profesor de Eccles, Charles Sherrington, quien fuera ganador del premio Nobel en neurofisiología, también sostenía que nuestra mente es no-material y fundamentalmente diferente a nuestro cuerpo físico. Sherrington afirmó la existencia de la Deidad Omnipotente y la Religión Natural. (Véase Charles Sherrington, Man on His Nature. The Gifford Lectures in Natural Theology, Cambridge University Press, 1975, 59 y 293). John Eccles habló de lo importante que era tener gratitud a Dios por la vida y cultivar los valores morales: “Con el propósito consciente de sí mismo una persona tiene un gran reto de elegir que vida se tiene que vivir. Uno puede optar por vivir dedicado a los más altos valores, a la verdad, al amor y a la belleza, con gratitud por el don Divino de la vida, con sus maravillosas oportunidades de participar en la cultura humana. Uno puede hacer esto de acuerdo con las oportunidades. Por ejemplo, uno de los mayores logros es la creación de la vida de la familia humana en una relación amorosa. A mí me educaron religiosamente en esas condiciones maravillosas, por lo que puedo estar eternamente agradecido. Hay grandes oportunidades en una vida dedicada a la educación o la ciencia o al arte o para el cuidado de los enfermos. Uno siempre debería tratar de estar en una relación amorosa sus semejantes. Todos todos somos seres prójimos viviendo misteriosamente en esta maravillosa nave espacial [llamada] planeta Tierra que debemos quererla devotamente, pero no adorarla.” (Eccles, citado en Templeton 1994, 131). En concordancia con Deuteronomio 4:19: “No sea que levantes los ojos al cielo y veas el sol, la luna, las estrellas y todo el ejército del cielo, y seas impulsado a adorarlos y servirlos, cosas que el SEÑOR tu Dios ha concedido a todos los



http://bibliaparalela.com/deuteronomy/4-19.htm





pueblos debajo de todos los cielos”, y Romanos 1:25: “Porque ellos cambiaron la verdad de Dios por la mentira, y adoraron y sirvieron a la criatura en lugar del Creador, quien es bendito por los siglos. Amén”. Eccles señaló que no debíamos adorar a la naturaleza, y que no debíamos exhaltarla por sobre la necesidad de principios morales. En su carta a Erika Erdmann, el 19 de diciembre de 1990, Eccles escribió: “Hablas de la protección de nuestra tierra como si fuera el objetivo más urgente en la actualidad. No estoy de acuerdo. Se trata de salvar a la humanidad de la degradación materialista; se presenta en los medios de comunicación, en la sociedad de consumo, en la predominante búsqueda de poder y dinero, en la degradación de nuestros valores (que solían estar basados en el amor, la verdad y la belleza), y en la desintegración de la familia humana.” (Eccles 1990). “Yo sí creo que somos el producto de la creatividad de lo que llamamos Dios. Tengo esperanza de que esta vida conducirá a una existencia futura donde mi yo o alma tendré otra existencia, con otro cerebro, u ordenador, si quieres. No sé cómo llegué a esto, es bastante bueno, y estoy agradecido por ello, pero sé como un realista que va a desaparecer; pero creo que mi yo consciente o alma será recibida.” (Eccles, citado en Gilling and Brightwell, The Human Brain, 1982, 180). “Podemos considerar a la muerte del cuerpo y del cerebro como la disolución de nuestra existencia dual. Con suerte, el alma liberada encontrará otro futuro de significado aún más profundo y de más experiencias fascinantes, quizás en alguna existencia renovada conforme a la enseñanza cristiana tradicional.” (Eccles 1991, 242).

2RICHARD DAVIDSON: “LA BASE D’UN CERVELL SA ÉS LA BONDAD I ES POT CULTIVAR”.

Reconocido como uno de los principales expertos en neurociencia contemplativa, rama que estudia el impacto de la meditación y otras prácticas en el cerebro, Richard Davidson fundó y preside el Centro de Investigación de Mentes Saludables en la Universidad de Wisconsin-Madison, donde se llevan a cabo investigaciones interdisciplinarias con rigurosidad científica, sobre las cualidades positivas de la mente, como la amabilidad y la compasión. Doctor en Neuropsicología, investigador en neurociencia afectiva y profesor de Psicología y Psiquiatría en la Universidad de Wisconsin (EE.UU), su investigación actualmente se centra en las bases neuronales de la emoción y los métodos para promover desde la ciencia el florecimiento humano, incluyendo la meditación y las prácticas contemplativas. Ha cosechado importantes galardones, como el “Premio a la Contribución Científica Distinguida” de parte de la American Psychological Association y en 2006 fue considerado una de las cien personas más influyentes del mundo según la revista Time. Tiene multitud de investigaciones y varios libros publicados. Davidson partió investigando los sustratos corticales y subcorticales de la emoción y los trastornos afectivos, que incluyen la depresión y la ansiedad, para luego centrarse en el estudio de las emociones positivas como el amor, la ternura y la compasión. Las técnicas utilizadas en sus estudios incluyen experimentos de imágenes en adultos normales y niños pequeños, la electrofisiología cuantitativa, la tomografía por emisión de positrones y la resonancia magnética funcional, para hacer inferencias sobre los patrones de la función cerebral regional. El trabajo de Richard Davidson se centra en la idea de que, basándose en lo que se sabe sobre la plasticidad del cerebro, uno puede aprender la felicidad y la compasión como habilidades, del mismo modo que uno aprende a tocar un instrumento musical o a practicar algún deporte. En resumen, que es posible entrenar una mente para que sea feliz. Mientras investigaba los mecanismos cerebrales implicados en la depresión y en la ansiedad, durante sus estudios en Harvard, comenzó a practicar meditación y partió a la India a investigar cómo entrenar su mente. “Obviamente mis profesores me dijeron que estaba loco, pero aquel viaje marcó mi futuro”, señaló en entrevista con el diario español La Vanguardia. Un camino que lo llevó a se pionero en varios ámbitos, demostrando la base neurológica de las emociones, popularizando el concepto de neuroplasticidad, que indica que el cerebro es maleable y pueden crearse en él nuevas conexiones y neuronas, proponiendo que el bienestar mental no es otra cosa que un conjunto de habilidades que pueden ser aprendidas y cultivadas. Además fue pionero en la investigación sistemática de cómo la meditación y otras técnicas contemplativas, impactan positivamente en el cerebro, alcanzando reconocimiento fuera de los ámbitos científicos con sus estudios que monitorean la actividad cerebral de monjes tibetanos. En su viaje a la India y su práctica meditativa, Davidson señala que descubrió “que una mente en calma puede producir bienestar en cualquier tipo de situación. Y cuando desde la neurociencia me dediqué a investigar las bases de las emociones, me sorprendió ver cómo las estructuras del cerebro pueden cambiar en tan sólo dos horas”, señaló en la entrevista con el diario español La Vanguardia, que reproducimos a continuación. ¡EN DOS HORAS! —Hoy podemos medirlo con precisión. Llevamos a meditadores al laboratorio; y antes y después de meditar les tomamos una muestra de sangre para analizar la expresión de los genes. ¿Y la expresión de los genes cambia? —Sí, y vemos como en las zonas en las que había inflamación o tendencia a ella, esta desciende abruptamente. Fueron descubrimientos muy útiles para tratar la depresión. Pero en 1992 conocí al Dalái Lama y mi vida cambió.



http://bibliaparalela.com/romans/1-25.htm

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2944261/

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2944261/





“Admiro vuestro trabajo, me dijo, pero considero que estáis muy centrados en el estrés, la ansiedad y la depresión; ¿no te has planteado enfocar tus estudios neurocientíficos en la amabilidad, la ternura y la compasión?”. Un enfoque sutil y radicalmente distinto. —Le hice la promesa al Dalái Lama de que haría todo lo posible para que la amabilidad, la ternura y la compasión estuvieran en el centro de la investigación. Palabras jamás nombradas en ningún estudio científico. ¿Qué ha descubierto? —Que hay una diferencia sustancial entre empatía y compasión. La empatía es la capacidad de sentir lo que sienten los demás. La compasión es un estadio superior, es tener el compromiso y las herramientas para aliviar el sufrimiento. ¿Y qué tiene que ver eso con el cerebro? —Los circuitos neurológicos que llevan a la empatía o a la compasión son diferentes. ¿Y la ternura? —Forma parte del circuito de la compasión. Una de las cosas más importantes que he descubierto sobre la amabilidad y la ternura es que se pueden entrenar a cualquier edad. Los estudios nos dicen que estimulando la ternura en niños y adolescentes mejoran sus resultados académicos, su bienestar emocional y su salud. ¿Y cómo se entrena? —Les hacemos llevar a su mente a una persona próxima a la que aman, revivir una época en la que esta sufrió y cultivar la aspiración de librarla de ese sufrimiento. Luego ampliamos el foco a personas que no les importan y finalmente a aquellas que les irritan. Estos ejercicios reducen sustancialmente el bullying en las escuelas. De meditar a actuar hay un trecho. —Una de las cosas más interesantes que he visto en los circuitos neuronales de la compasión es que la zona motora del cerebro se activa: la compasión te capacita para moverte, para aliviar el sufrimiento. Ahora quiere implementar en el mundo el programa Healthy minds (Mentes sanas). —Fue otro de los retos que me lanzó el Dalái Lama, y hemos diseñado una plataforma mundial para diseminarlo. El programa tiene cuatro pilares: la atención; el cuidado y la conexión con los otros; la apreciación de ser una persona saludable (encerrarse en los propios sentimientos y pensamientos es causa de depresión)… …Hay que estar abierto y expuesto. —Sí. Y por último tener un propósito en la vida, algo que está intrínsecamente relacionado con el bienestar. He visto que la base de un cerebro sano es la bondad, y la entrenamos en un entorno científico, algo que no se había hecho nunca. ¿Cómo se puede aplicar a nivel global? —A través de distintos sectores: educación, sanidad, gobiernos, empresas internacionales… ¿A través de los que han potenciado este mundo oprimido en el que vivimos? —Tiene razón, por eso soy miembro del consejo del Foro Económico Mundial de Davos, para convencer a los líderes de que hay que hacer accesible lo que sabe la ciencia sobre el bienestar. ¿Y cómo les convence? —Mediante pruebas científicas. Les expongo, por ejemplo, una investigación que hemos realizado en distintas culturas: si interactúas con un bebé de seis meses a través de dos marionetas, una que se comporta de forma egoísta y otra amable y generosa, el 99% de los niños prefieren el muñeco cooperativo. Cooperación y amabilidad son innatas. —Sí, pero frágiles, si no se cultivan se pierden, por eso yo, que viajo muchísimo (una fuente de estrés), aprovecho los aeropuertos para enviar mentalmente a la gente con la que me cruzo buenos deseos, y eso cambia la calidad de la experiencia. El cerebro del otro lo percibe. Apenas un segundo para seguir en lo suyo. —La vida son sólo secuencias de momentos. Si encadenas esas secuencias, la vida cambia. El mindfulness es hoy un negocio. —Cultivar la amabilidad es mucho más efectivo que centrarse en uno mismo. Son circuitos cerebrales distintos. A mí no me interesa la meditación en sí misma sino cómo acceder a los circuitos neuronales para cambiar tu día a día, y sabemos cómo hacerlo. HAY 4 HABILIDADES QUE LLEVAN AL BIENESTAR Y LA FELICIDAD SEGÚN UNA CANTIDAD CRECIENTE DE EVIDENCIA NEUROCIENTÍFICA. Estas habilidades se pueden entrenar ya que los circuitos cerebrales donde están situados muestran plasticidad. ¿Cuáles son estas cuatro habilidades?

Resiliencia, entendido como la velocidad de recupercación de la adversidad. Es de las cuatro habilidades la que tarda más en entrenarse (miles de horas de meditación).

Visión positiva, ver la amabilidad en uno mismo y en los demás o en una situación. Haciendo durante dos semanas diariamente media hora de meditación compasiva se consigue resultados medibles.

Atención, una mente distraida es una mente infeliz… “Con unos ejercicios sencillos se puede ejercitar el músculo de la atención y conseguir resultados en unas cuantas semanas”.

Generosidad, mientras ayudas a otras personas siendo amable, automáticamente recibes una recompensa interna activando las partes del cerebro que están asociadas con el disfrute. Con menos de 10 horas de entrenamiento se puede activar y ver resultados…



FORMACIÓ D’ADULTS CURS LA RAÓ - LÒGICA - MENT 1 te… · signifiqui", diu Humpty Dumpty en...

Documents

Transcript of FORMACIÓ D’ADULTS CURS LA RAÓ - LÒGICA - MENT 1 te… · signifiqui", diu Humpty Dumpty en...