FESTA DE LA CALÇOTADA - El Periòdic d'Andorra · 2016. 6. 2. · Festa de la calçotada el...

el Periòdicd'A

ndo

rra

26dt.

FESTA DE LACALÇOTADA

Introducció 8 Pàgines 2 i 3 Origen de la calçotada 8 Pàgina 4 Castells 8 Pàgina 6 Masia Bou 8 Pàgina 7

Restaurant Mas del Plata 8 Pàgina 8 Festa dels Tres Tombs 8 Pàgina 10

FOTOGRAFIA: AJUNTAMENT DE VALLS/PERE TODA

2 el Periòdic d’AndorraFesta de la calçotada

Els oficis artesans i la tradició comercial són part important de l’ADN de la capital de l’Alt Camp

Valls va ‘inventar’ els calçots i és també l’origen dels castells

EL PRIMER DIMARTS I DIMECRES D’AGOST S’HI ORGANITZALA FIRAGOST, LA FESTA MAJOR DEL CAMP CATALÀ.

E l diumenge 31 de gener Valls acollirà la Gran Fes-ta de la Calçotada, que és la diada dedicada al calçot, però que serveix

també com una presentació pública de la ciutat capital de l’Alt Camp.

Valls és el bressol dels calçots. Allà es van ‘inventar’ i van elaborar una de-liciosa salsa col·locant-los entre els plats més bons de la cuina catalana. Però Valls també és l’origen dels cas-tells. La Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Valls fa 215 anys que competeixen per veure qui aixeca les torres humanes més al-tes entre milers d’aplaudiments.

Els oficis artesans i la tradició co-mercial són també part important de

EL PERIÒDIC l’ADN de Valls. Les llonganisses, l’oli amb DO Siurana, els vins i caves i els productes amb avellana formen part de la seva cuina, de base popular.

La ciutat és la capital de l’Alt Camp, té uns 25.000 habitants, se situa a 19 km de Tarragona i està agermanada amb Andorra la Vella. Combina moder-nitat i tradició, cultura i turisme, festa popular i patrimoni artístic.

PATRIMONIDins aquest patrimoni, en destaca

el campanar de l’església arxiprestal de Sant Joan, el més alt de totes les es-glésies catalanes, amb 74 metres d’al-çada s’erigeix com la construcció més alta de l’skyline vallenc. És obra de l’ar-quitecte Francesc Villar Carmona i va ser construït entre 1895 i 1897. A més,

hi ha la Capella del Roser, un edifici bar-roc al centre de la població; les mura-lles de Valls del segle XIV; l’antiga gran-ja gòtica de Doldellops i la Granja, que són béns declarats d’interès cultural nacional.

FESTA POPULARLa Festa dels Tres Tombs és la més

concorreguda de les festes celebrades en honor a Sant Antoni a tot Catalunya. No en va, va ser declarada Festa Tradi-cional d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Té el recor-regut més llarg i complicat de tots els Tres Tombs, i hi prenen part els carros i carruatges més antics i grans de Ca-talunya.

El primer dimarts i dimecres d’agost s’hi organitza la Firagost, la Festa Ma-

FOTOGRAFIES: AJUNTAMENT DE VALLS/PERE TODA

Redacció: el Periòdic d’Andorra. Disseny: Andreu Estapé Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Marta Ballús. Fotografia: Ajuntament de Valls / Pere Toda. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran, Elisabeth Machado i Elena Guirado. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Imma Foix.

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.Conseller Delegat: Jaume Torres.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Rafa Mora.

jor del Camp Català. La ciutat es bolca en els expositors de productes per al camp, però també hi trobem vehicles i parades de tota mena escampades per la ciutat.

Però la festa més gran a Valls són les Decennals. Cada deu anys, al vol-tant del dia 2 de febrer se celebren du-rant deu anys les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, tots els anys acabats en 1, així, el proper cop serà el 2021. Són declarades Festa Pa-trimonial d’Interès Nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya i durant deu dies la ciutat retroba i exhi-beix les seves arrels amb els pregons, les lluminàries, els castells i el segui-ci cerimonial. És una gran festa major com mai vista, amb centenars d’activi-tats i concerts. H

3el Periòdic d’AndorraFesta de la calçotada

Un aliment de temporadasaludable


E ls calçots no són res més que brots de ceba blanca replan-tats. Es tracta d’un producte estacional, que es pot trobar del mes de novembre al mes d’abril, típic de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès, tot i que actualment

està força estès arreu de Catalunya.

Les qualitats nutritives del calçot són molt similars a les de la ceba blanca. Destaca pel seu alt contingut en aigua, la qual cosa es tra-dueix en el fet que és un aliment poc energètic. A més, aporta vita-mines i minerals.

També, pel contingut principal d’aigua, el calçot té la condició de di-ürètic perquè, a més, és una hortalissa rica en potassi i pobra en so-di. El fet de ser diürètic implica una neteja de les substàncies residu-als que es troben en l’organisme. A més a més, resulta indicat per a les persones amb la tensió alta. Els calçots també representen una bona font d’antioxidants, gràcies al fet que entre els components hi trobem flavonoides i compostos sulfurats. També és destacable la quantitat de vitamina C, però com que és una vitamina molt sensi-ble a les altes temperatures, quan es couen els nivells de vitamina C es redueixen.

El consum de calçots és saludable, sempre que no ens excedim amb la salsa que els acompanya. Una ració recomanable seria sobre els 250 grams, que equivaldria, segons les mides, entre 10 i 15 unitats de calçots. Un consum superior o desproporcionat pot provocar un excés de gasos.

L a millor manera de menjar una bona salsa de calçots és tenir una sogra de Valls, però si no és així, podeu fer-la vosaltres ma-teixos a casa, que tot i que n’hi ha de diverses marques que la comercialitzen en pot, tampoc no és tan difícil de fer.

100 g ametlla torrada pelada30 g avellana torrada i pelada5 tomacons madurs escalivats1 cabeça d’alls escalivada1 dent d’all cru80 cl d’oli d’oliva suau1 llesca de pa xopada en vinagre de vila polpa d’una nyora

El primer que cal fer és posar al morter els fruits secs i els alls per picar-ho bé tot plegat. Després, cal afegir-hi la nyora i la llesca de pa. Cal seguir amassant-ho per aconseguir una pasta homogènia abans de posar-hi el tomàquet passat pel colador xinès, perquè no se’ns barregin ni la pell ni les llavors.Cal remenar-ho afegint-hi l’oli a poc a poc fins que la salsa lligui bé, llavors serà el moment de posar-hi la sal i el pebre negre.

la salsa


La versió més estesa ens explica la història d’un pagès que va decidir coure a foc viu unes cebes blanques que se li van grillar i tastar-les, tot amanint-les amb una salsa similar a l’actual

Origen de la calçotada

H i ha diverses versi-ons sobre l’origen dels calçots, però la més estesa ens ex-plica la història d’un

pagès amant de la cuina que duia el nom de Xat de Benaiges.

Passava llargues temporades a la seva masia als afores de Valls, culti-vant la terra, quan, segons la història, se li van grillar unes cebes blanques. De cop i volta va decidir coure-les a foc viu i tastar-les, tot amanint-les amb una salsa similar a la que actualment s’uti-litza en les calçotades.

N’hi ha que diuen que la seva des-coberta va ser més deguda a la fam que no pas a l’enginy, però el fet és que la troballa d’aquests grills cuits a la fla-

ma va passar de seguida a familiars, i posteriorment a amics i coneguts, do-nant pas així a una de les tradicions cu-linàries més esteses a terres catalanes.

Sigui com sigui, a principi del se-gle passat aquest àpat va passar a ser un menjar festiu per les famílies vallen-ques, que especialment es feia a les masies que molta gent de la població tenia als afores, i hi conreaven o hi te-nien bestiar.

L’impuls definitiu de la calçotada va venir per partida doble. Per un costat, la colla artística i humorística l’Olla va començar a convidar a personalitats del món artístic i cultural barceloní que van fer córrer de boca-orella la tradició gastronòmica vallenca. Per un altre, els primers restauradors que van deci-dir emprendre i crear locals per a cal-çotades ho van començar a fer per allà

A PRINCIPI DEL SEGLE PASSAT AQUEST ÀPAT VA PASSAR A SER UN MENJAR FESTIU PER LES FAMÍLIES VALLENQUES

EL PERIÒDIC la calçotada va engrescar a molts res-tauradors de fora de l’Alt Camp a afe-gir-se a la moda, les agències de viat-ges van començar a programar sorti-des organitzades per fer calçotades, els mitjans de comunicació en van co-mençar a parlar i el nombre de restau-rants i la producció de calçots va co-mençar a créixer a la zona.

De fet, els millors calçots són els de Valls, no perquè sigui el bressol de la tradició, sinó perquè s’hi produei-xen els calçots amb Indicació Geogrà-fica Protegida (IGP) Calçot de Valls des de l’any 2001, quan el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va apro-var el reglament del distintiu establerts per la Unió Europea. L’àmbit geogràfic d’aquesta denominació comprèn l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix

Penedès.Amb la IGP, el calçot s’ha convertit

en molt més que un menjar, ja que en-tra en l’àmbit de la gastronomia, que per altra banda és ben arrelat i popu-lar al país.

Enguany la Festa del Calçot de Valls ja fa 110 anys, una festa que el 1982 va ser reconduïda cap al carrer, amb el nom de la Gran Festa de la Calçotada, quan va coincidir amb el primer Con-grés Català de Cuina.

Des de llavors, cada darrer diumen-ge del mes de gener, Valls celebra la seva jornada gran de promoció turísti-ca i gastronòmica del calçot, que ocu-pa places i carrers en una festa digna de ser visitada, tal com fan milers de persones que, o bé dinen a les princi-pals places del poble, o bé ho fan a al-gun dels restaurants de la zona. H


als anys 60. L’època va coincidir amb la popularització del vehicle entre la po-blació, i si hi sumem que Valls és for-ça a prop de grans nuclis de població i que a l’hivern el turisme i les festes gas-tronòmiques amb el fred van a la bai-xa, doncs el resultat va ser que Valls va començar a erigir-se com la capital del calçot. Si bé és cert que el fenomen de


La ciutat acull dues de les principals colles castelleres de Catalunya

Valls: l’origen dels castells

ORIGENL’origen dels castells és incert, hi ha qui creu que ens hem de remuntar a temps antics i els situa en els espectacles del circ romà de Tarragona; d’altres, hi ve-uen semblances amb les ‘Forces d’Hèr-cules’ erigides a Alemanya i Itàlia, i tam-bé amb construccions humanes, no gaire espectaculars, bastides al Marroc i en alguns indrets orientals. Sigui com sigui, el que és clar és que els castells tenen força a veure amb alguns balls que es representaven a l’edat mit-jana. A més, és en aquesta època que apareix el ball de Valencians i les Moi-xigangues o Muixerangues, que man-tenen molts punts en comú. És per ai-xò que la majoria d’estudiosos coinci-deixen a relacionar l’origen dels castells amb aquests balls de Valencians, ja que després de l’espectacle aixecaven una petita construcció piramidal humana. Ara bé, no és fins al 1789, a Alcover, on es troba la primera referència concreta d’una actuació castellera. Per tant, a fi-nals del segle XVIII els castells ja són un fet. També sabem que ja al 1805 hi havia a Valls dues agrupacions o colles caste-lleres: la dels Pagesos i la dels Menes-trals. Valls fou el bressol de les primeres colles castelleres i conformà els castells tal com ens han arribat.

EL PERIÒDIC

EQUILIBRI, FORÇA, VALORI SENY

MÚSICA I INSTRUMENTSEn el món casteller la música té un valor molt important, ja que marca el ritme de les actuacions. En tota actuació caste-llera sempre hi ha un banda composta de gralles i d’almenys un timbal o tabal.Podem distingir diferents tocs de gra-lla, com ara:Toc De Matinades: s’interpreta quan les collen passegen pels carrers per anunciar la diada castellera.Toc d’entrada: anuncia que les colles han arribat a plaça, a la plaça del blat.Toc de Castell: vol anunciar que el cas-tell està preparat per enlairar-se i sona fins que es descarrega el castell. En cas que faci llenya, evidentment, es deixa de tocar.

DIADES VALLENQUESA Valls hi ha dues cites castelleres inelu-dibles, la primera representa la inaugu-ració de la temporada castellera i la dar-rera, la clausura.Sant Joan, 24 de junySanta Úrsula, 21 d’octubre

PILAR MORENO


Ja són quatre les generacions que han donat i continuen donant sentit a la tradició

Masia BouE

l Restaurant Masia Bou va obrir les seves portes el 1929 i es coneix com la Casa pairal de la calçota-da. Avui ja són quatre les

generacions que han donat i continu-en donant sentit a la tradició. No tan sols la del calçot i la calçotada, sinó també la d’una cuina de sempre que ha estat renovada per cada generació fins a eri-gir-se com un referent a la zona. Aquest restaurant de tracte familiar ofereix una cuina de temporada amb productes au-tèntics i propis de cada estació i amb una certa predilecció per la caça que hi té un paper protagonista. Els fogons de la Masia Bou són una mostra del bon fer que uneix la cuina d’autor i les arrels d’una cuina regional plena de contras-tos, adaptant-se als nous gustos i noves tècniques i aprofitant els més de 70 anys d’experiència en la celebració de tota mena d’actes, banquets i celebracions. Són molts els comensals que han pas-sat pel restaurant i que han sabut apreci-ar la bona cuina i el llinatge hoteler i res-taurador de Masia Bou que va engegar a començament del segle passat Josep

EL PERIÒDIC

EL PERIÒDIC

Gatell i Busquets. Avui, el seu besnét Jo-sep Maria Gatell porta el restaurant, tot introduint nous plats i més infraestruc-tures per mantenir la mateixa voluntat de servei, la qualitat i l’excel·lència pro-fessional.

Aquest establiment ha editat un lli-bre que recull 60 receptes elaborades amb la genuïna hortalissa, al llarg de 15 mostres

Aquest restaurant va ser pioner en la promoció de la calçotada tal com es co-neix avui. Els seus fogons són una mos-

A Masia Bou diuen que són molts els que van a Valls per menjar la calçotada però és a Masia Bou on

va néixer l’autèntica i la prime-ra calçotada com avui la conei-xem. I rememoren anys de gra-elles amb calçots arrenglerats i focs que fumegen fins al cel i la tasca de donar a conèixer aques-ta menja tan vallenca i que avui és l’embranzida d’hivern per a Valls i la seva comarca. Més encara, el corrent turístic i gastronòmic que va arrencar amb la família de Cal Bou identifica avui la ciutat i l’Alt Camp.

Els vincles entre Masia Bou i la Calçotada culminen amb la Mos-tra de la cuina del Calçot que or-ganitza el mateix restaurant i de la qual n’ha editat un llibre que recull 60 plats elaborats amb la genuïna hortalissa al llarg de 15 mostres.

tra del bon fer que uneix la cuina d’autor i les arrels d’una cuina re-gional plena de contrastos

El gran complex envoltat de jardins i natura ofereix diferents salons i pavellons per acollir qual-sevol tipus de celebració»

Un ambient diferent per a cada celebració. Masia Bou és un gran complex envoltat de jar-dins i natura que ofereix diferents salons i pavellons per acollir qual-sevol tipus de celebració, des de la més multitudinària fins a la més intimista. Així, al saló Ciutat de Valls per a 350 comensals, se su-men la Planta Noble amb capaci-tat per a 140 comensals més, el Pavelló de Caça per a 125 comen-sals, el Saló dels Caçadors per a 50 i la Galeria per a 30. A més, ofe-reix tots els serveis necessaris per garantir l‘èxit del banquet o cele-bració, des de la decoració floral fins a la disposició dels menús i els espais, tot i assegurant-ne la inti-mitat. Per a més informació, po-deu consultar el portal:

www.masiabou.com

Pioners de la calçotada


Menjar al Mas del Plata vol dir menjar ingredients naturals seleccionats acuradament, molts d’ells cultivats a les seves pròpies masies i servits poca estona després de ser collits

El Restaurant Mas del Plata us ofereix cuina de qualitat i fidel al receptari tradicional

A l restaurant hi ha dos menjadors, adaptables per a cada celebració: professional, social, lú-dica o familiar. Bona cui-

na i tranquil·litat, un racó ideal per a cele-bracions o per degustar l’autèntica cal-çotada. A més, és el lloc perfecte per a dinars en família i grups, ja que el restau-rant disposa d’un ampli espai interior i exterior, cosa que el converteix en un in-dret ideal perquè els nens puguin córrer i jugar a la terrassa.

I a tan sols cent metres del restau-rant hi ha el Mazinguer Z del Mas del Plata, una estàtua de 12 metres del personatge de dibuixos animats; una autèntica atracció turística de la zona i destí de centenars de grups de ciclistes, motoristes i visitants de tot tipus.

El Mas del Plata és també lloc de tro-bada de curiosos que fan la Ruta del Císter, en ser molt a prop del Monestir de Santes Creus i enmig de la ruta que l’uneix amb el Monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges.

L’AUTÈNTICA CALÇOTADA

La calçotada és un àpat gastronò-mic originari de Valls que se celebra en-tre els mesos de novembre i abril i que cada temporada mou riuades de gent a la comarca. La tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació des de finals del segle XIX. Els secrets dels bons calçots són, sens dubte, les ter-res, l’aigua i el clima de l’Alt Camp on es conreen, que els donen un gust especial.

El menú de la calçotada del Restau-rant Mas del Plata inclou calçots, salsa d’elaboració artesana, carn de xai, llon-

L’encarregat de la collita és el Ramon, ell mateix us explicarà com al setembre comença a plantar les primeres cebes, per mesos després, calçar-les. D’aquí en sortiran els calçots que després po-dreu menjar sense mesura, ja que men-tre la gana us ho permeti, els calçots se-ran il·limitats!

A més dels menús de calçotada, el restaurant ofereix carns a la brasa com a plat estrella, amb verdures i hortalisses que les acompanyen, cultivades també per ells mateixos. A més, la carn que ser-veixen és de ramaderies catalanes i els vins de l’Alt Camp.

El Restaurant Mas del Plata és al car-rer Alió número 32 de la Urbanització Mas del Plata, a dos minuts del Pla de Santa Maria, en direcció El Pont d’Ar-mentera, i a deu del centre de Valls, la ca-pital de la comarca.

Des de Barcelona hi podeu accedir fàcilment per l’autopista AP-2 direcció Lleida, deixant-la a la sortida número 10 (El Pla de Santa Maria – El Pont d’Armen-tera). Sortint del peatge, agafeu la carre-tera C-37 cap a l’esquerra i a 2 Km, en di-recció El Pont d’Armentera, fins que ve-geu l’indicador de la Urbanització Mas del Plata.

Des de Tarragona, per la N-240, pas-sant per Valls i seguint les indicacions AP-2 Lleida – Saragossa i en direcció El Pla de Santa Maria. Arribats en aquest poble, seguiu per la C-37 (direcció El Pont d’Armentera) fins que, a 2 km del Pla, vegeu l’indicador de la Urbanitza-ció Mas del Plata, a l’esquerra, on troba-reu el nostre restaurant. També podeu arribar-hi per l’A27, autovia que s’ha es-trenat ara, aquesta autovia us durà fins a Valls i d’allà, cap al Pla de Santa Maria.

Des de Lleida, per l’autopista AP-2 direcció Barcelona, deixant-la a la sor-tida número 10 (El Pla de Santa Maria –

EL PERIÒDIC

A MÉS DELS MENÚS DE CALÇOTADA EL RESTAURANT OFEREIX CARNS A LA BRASA COM A PLAT ESTRELLA

ganissa, botifarra negra i cansalada (tot cuit a la brasa i acompanyat d’allioli), fe-sols, carxofes i patates al caliu. Per pos-tres, taronges i crema catalana. El pa, vi, aigua, cava i cafè també s’hi inclouen. Ah! I un xupito!

No us estranyeu si a la carta hi trobeu llonganissa i fesols, ja que sou a Valls i és així com els vallencs anomenen la boti-farra i les mongetes blanques. Tampoc no us ha de sorprendre sentir a parlar de redoltes, ja que és la llenya típica amb què es couen els calçots, el que en altres contrades es diuen sarments, les bran-ques dels ceps. De fet, el secret d’una cocció adequada també rau en el tipus de llenya que s’utilitzi.

Els calçots del Restaurant Mas del Plata són km0, acabats de collir i direc-tes de la terra al plat, ofereixen una sucu-lent calçotada tradicional.

El Pont d’Armentera). Sortint del peatge, agafeu la carretera C-37 cap a l’esquer-ra i a 2 Km, en direcció El Pont d’Armen-tera, veureu l’indicador de la Urbanitza-ció Mas del Plata, també a l’esquerra, on trobareu el nostre restaurant.

Des de Girona, per l’autopista AP-7 direcció Tarragona. Després de l’Àrea del Penedès, direcció Lleida - Saragos-sa per l’AP-2 deixant-la a la sortida nú-mero 10 (El Pla de Santa Maria – El Pont d’Armentera). Sortint del peatge, aga-feu la carretera C-37 cap a l’esquerra i a 2 Km, en direcció El Pont d’Armente-ra, veureu l’indicador de la Urbanització Mas del Plata, també a l’esquerra, on tro-bareu el nostre restaurant. H


V alls no és només sinò-nim de calçots, una de les atraccions turístiques més importants de la ca-pital de l’Alt Camp són els

Tres Tombs, que se celebren a principi de gener, amb més de 350 cavalleries, amb carros i carrosses de tot tipus i animals de totes les races. S’organitza el diumenge que caigui abans del 17 de gener (Festi-vitat de Sant Antoni), té les tres voltes per la ciutat com a eix principal, amb carros tirats fins a vuit cavalls i carregats de: cai-xes, carbó, sorra, palla, feixos de pi, sacs, blat de moro, cereals, troncs, canyes, lle-

nya, garrofes i caixes de peix. A més, s’hi poden veure una bona col·lecció de car-ros de bocois de 1, 2, 3 i 4, una de car-retes de quatre rodes, carros d’agència, carros de traginers i l’estrella dels Tres Tombs de Valls, el carro de Traginers de la Societat de Sant Antoni, únic a Catalu-nya per les seves grans dimensions.

Els participants arriben de tot Cata-lunya i el País Valencià, i també hi assis-teix una gran quantitat de públic, que s’aplega a Valls per gaudir de l’especta-cle que ofereixen els traginers, amb la se-va destresa pels carrers estrets i sinuosos del barri antic de Valls, on tenen lloc els moments més espectaculars dels Tres Tombs.

L’Església Parroquial de Sant Anto-

EL PERIÒDICni és un dels epicentres del cap de set-mana. Allà, es fa la benedicció dels ani-mals, no només dels participants als Tres Tombs, sinó també als animals domès-tics que els propietaris hi vulguin dur. L’origen d’aquesta tradició es remunta al segle passat, quan els pagesos i rama-ders de la zona duien a beneir els seus animals i carros per demanar a Sant An-toni Abat, patró dels animals, que tin-guessin una bona collita.

La Societat de Sant Antoni va repren-dre la tradició dels Tres Tombs vallencs en la dècada dels vuitanta i avui són consi-derats com uns dels més típics i concor-reguts de tot Catalunya, d’entre les dese-nes de poblacions que celebren la tradi-cional diada. H


Festa dels Tres TombsSe celebra a principi de gener, amb més de 350 cavalleries,

amb carros de tot tipus i animals de totes les races


És un restaurant de caire rústic amb una cuina de temporada amb tocs de modernitat

El TrispoletE

n ple centre històric de Valls, al carrer de la Mura-lla, ben a prop d’on es van gestar els primers cas-tells i coure els primers

calçots, El Trispolet és la tria excel·lent per la seva relació qualitat/preu.

El Trispolet és un restaurant de caire rústic amb una cuina de temporada amb tocs de modernitat. Ubicat al casc antic de Valls té un ambient tranquil i agrada-ble, ideal per a parelles o grups reduïts que vulguin compartir una bona vetllada plàcida i acollidora.

Deixa’t aconsellar per l’equip del Tris-polet, que t’oferirà la millor opció d’àpat amb uns aliments de proximitat i qualitat.

El Trispolet ha aconseguit els dos dar-rers anys el Certificat d’Excel·lència que el portal de referència gastronòmica Tri-padvisor atorga als restaurants més ben valorats pels clients.

A part del menú de calçotada, el Tris-polet té una àmplia carta de tempora-da, cuina de mercat amb plats del mar i de la muntanya i una bona selecció de vins D.O.Montsant, D.O.Tarragona, D.O.Costers del Segre, D.O.Q.Priorat,

EL PERIÒDIC

EL PERIÒDIC

D.O.Q.Rioja i D.O. Ribera del Duero.Alguns dels plats destacats d’El Tris-

polet d’aquesta temporada d’hivern són les croquetes de carbassa amb crema de formatge blau, ruca i avellanes torra-des; els filets de llenguado amb espinacs a la catalana i crema fina de safrà; el ma-gret d’ànec amb figues seques i salsa de taronja amb ginjabre; i la seva exclusiva copa vallenca, que és el clar exemple de la cuina d’El Trispolet, una mescla de la tradicional cuina catalana de la zona i la modernitat, ja que uneix en una matei-xa copa les dues postres típiques de les

Tot just fa cinc anys, el Trispolet va fer un canvi de cara i una renovació que l’ha portat a ser un dels restaurants més ben valorats de la comarca per la crítica i els clients.

I és que el servei és també un dels pi-lars d’aquest restaurant, no només per l’eficiència i el bon tracte, sinó també

perquè deixar-se recomanar per l’Octa-vi o el Pau és sempre garantia d’encert.

Per arribar a El Trispolet, podeu fer-ho a peu perquè se situa en ple centre his-tòric de Valls i si ho feu amb vehicle, molt a prop hi ha un ampli aparcament mu-nicipal. H

calçotades: la taronja i la crema catalana. Unes postres fetes a partir de sorbet de taronja sanguina, escuma de crema ca-talana i troços de carquinyoli. Una expe-riència per al paladar, que amb una culle-rada aconsegueix traslladar-te directa-ment a la sobretaula de la més autèntica de les calçotades.

EL TRISPOLET HA ACONSEGUIT ELS DOS DARRERS ANYS EL CERTIFICAT D’EXCEL·LÈNCIA GASTRONÒMICA TRIPADVISOR

FESTA DE LA CALÇOTADA - El Periòdic d'Andorra · 2016. 6. 2. · Festa de la calçotada el...

Documents

Transcript of FESTA DE LA CALÇOTADA - El Periòdic d'Andorra · 2016. 6. 2. · Festa de la calçotada el...