Feedback 3
16
ENTREVISTA Iñaki Ellakuría Premio Internacional Rey de España de Periodismo 2006 ENTREVISTA Iñaki Ellakuría EMPRENEDORS Guillem Barceló EMPRENEDORS Guillem Barceló Premio Internacional Rey de España de Periodismo 2006 LES XIII JORNADES DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA LES XIII JORNADES DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA ABRIL 2007 Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes UNIVERSITAT RAMON LLULL Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes NOTÍCIES, ENTREVISTES, EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICS ALUMNES DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA Feed 03 BACK
Transcript of Feedback 3
ENTREVISTA
IñakiEllakuríaPremio Internacional Rey de España de Periodismo 2006
ENTREVISTA
IñakiEllakuría
EMPRENEDORS
Guillem BarcelóEMPRENEDORS
Guillem Barceló
Premio Internacional Rey de España de Periodismo 2006
LES XIII JORNADESDE COMUNICACIÓBLANQUERNA
LES XIII JORNADESDE COMUNICACIÓBLANQUERNA
ABRIL 2007
Publicació de laFacultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes
UNIVERSITATRAMON LLULL
Facultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes
NOTÍCIES, ENTREVISTES,EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICSALUMNES DELA FACULTATDECOMUNICACIÓBLANQUERNA
Feed
03
BACK
SEditorial
SU
MA
RI
egurament tots recordeu les Jornades de Comunicació Blanquerna. Alguns
les viuríeu més, d'altres menys. Suposem que ara, més o menys, passa el
mateix. Però tant des de Feed Back, com des dels exalumnes que aquest any
hi han participat presentant alguns dels actes, la sensació és que les
Jornades estan molt vives.
Són alguns d'aquests exalumnes els qui ens han comentat la il·lusió que
els ha fet veure la participació dels actuals alumnes i les seves ganes de pre-
guntar i conèixer.
Esperem que cada any puguin ser més els exalumnes que “tornin” a la
Facultat en actes tan propis com aquests, que aquest any han arribat a la
XIII edició.
D'altra banda, ara que estem a punt de celebrar el primer any de Feed
Back, us volem reiterar la nostra invitació a participar en l'elaboració de
continguts, elaborant alguns dels reportatges i de les entrevistes que
publiquem. Creiem que serà una bona forma de dotar la revista de més
punts de vista, nous estils i, alhora, anar retrobant-nos tots. Només ens ho
heu de demanar per correu electrònic.
FE D'ERRADES
En el número anterior, la fotografia d'Anna Escolà
va aparèixer per error junt amb el text de l'Anna
Torner. En aquest número, publiquem la fotografia
amb el text corresponent.
2
FeedBACK
LA BÚSTIA
EMPRENEDORS: Guillem BarcelóDiem no a la política de mínims
LA JORNADA DE: Gerard FranchQui diu que el Parlament és avorrit?
LA JORNADA DE: Marcos HerediaEl somni de viatjar...
CRÒNICA DES DE LIMA: Núria Frigola“Al Perú, parlar dels drets humans no és un concepte teòric ni abstracte”
ENTREVISTA: Iñaki EllakuríaDe vocació, periodista
REPORTATGEXIII Jornades de Comunicació Blanquerna
ENTREVISTA: Gonçal Pérez“El viatge va ser una gran idea, i ja està”
NOTÍCIES I AGENDA
NOMENAMENTS
3
4
5
6
7
8
10
12
13
14
Edita:Antics Alumnes Facultat de la ComunicacióBlanquerna
UNIVERSITAT RAMON LLULL
Valldonzella, 2308001 Barcelona
Consell d’edició:Toni Aira, Joan Bosch,Ingrid Casasús, Sònia deJaime, Elena Gelabert, EnricXicoy.
Fotografia:Elena GelabertBecaris del Serveid’Audiovisuals
Disseny:Servei de Disseny iPublicacions Blanquerna
Correcció:Marta Esteller
Impressió:Gestió Digital
Depòsit legal:B-33.737/2006
ABRIL 2007
Per a més informació:[email protected] 253 31 08
La punta de l'iceberg
Cada cop que un estudiant surt de la
universitat, té davant seu una vida
sencera per construir, tant laboralment
com personalment. Tendim a pensar
que posem punt i final a un llarg
procés d'aprenentatge i que ja ho
sabem tot. Però la veritat és que a la
universitat només surt a la superfície la
punta de l'iceberg d'un pensament que
madurarà amb els anys. Amb una mica
de sort, un pensament que s'enfrontarà
i no s'acomodarà amb les pulsacions
que marquen la nostra societat.
Un llicenciat encara té molt per
aprendre i es retroalimentarà amb les
opinions i les experiències d'altres per-
sones que, com ell, van creure que, en
sortir de la universitat, tot era ja un
camí fet. Per això em resulta tan inte-
ressant aquesta revista: té un punt de
nostàlgia, perquè recordes aquells dies
en què el món laboral era només una
utopia; t'és propera, perquè coneixes
les experiències d'exestudiants amb els
que vas coincidir; i alhora, és espe-
rançadora, perquè s'hi reflecteixen
històries de grans projectes que han
dut a terme joves com tu, i això t'im-
pulsa a no deixar de lluitar per aquella
empresa que voldries tirar endavant.
Blanquerna i Barça més a prop que mai
Tant Blanquerna com el FC Barcelona són institucions que
sobresurten cadascuna dins del seu àmbit. I és que totes
dues tenen moltes característiques comunes. Els valors de
catalanisme, democràcia, esportivitat, integració social,
civisme o solidaritat són compartits per totes dues institu-
cions. És més, molts dels alumnes de Blanquerna s'identi-
fiquen i defensen aquests valors després, a la vida laboral,
en el FC Barcelona. La veritat és que no són pocs els
exalumnes de la nostra Facultat que treballen en diferents
departaments del club. El departament de comunicació és
qui té més representants, com en Francesc Orenes, Gustau
Galvache, Toni Aira, Cristina Collado, Sergi Nogueras, etc. A
més dels estudiants en pràctiques que completen aquesta
plantilla.
Precisament gràcies a aquest conveni, he aconseguit
entrar a treballar en aquest gran club, no en el departament
de comunicació, però sí fent tasques similars en el departa-
ment de penyes. El club té un projecte molt ambiciós de
comunicació per a les més de 1.300 penyes oficials i per
aquest motiu van fitxar un periodista. Les tasques més
importants que m'encomanen són: acabar de confeccionar
la secció de penyes a la nova web del club, escriure cartes i
comunicats institucionals i coordinar les diferents celebra-
cions que organitzen les penyes. He tingut la sort d'anar a
parar en un dels departaments més propers a l'aficionat, un
departament dinàmic i polifacètic en què l'aprenentatge
està sempre assegurat.
Vull fer un recordatori al nostre padrí de promoció i
mestre de periodistes, Ryszard Kapuscinsky. Després de la
cerimònia, vaig tenir l'honor d'entregar-li una samarreta del
Barça signada pels jugadors del primer equip. El mestre era
un gran aficionat del futbol, fet que justificava tenir una
televisió. Descansi en pau.
Visca el Barça!
Visca Blanquerna!
La bústia
3
Lorena SerraPérezPublicitat iRelacionsPúbliques 6a Promoció
Toni!!!! (per Toni Aira)
Quina gràcia retrobar-te a sa revista de
sa uni que arriba de tant en quant a
casa de la meva mare!!! Mira, m'ha fet
il·lusió!!! Veig que segueixes tan culé i
polític com sempre... ha, ha, ha.
Aquest article te queda pintat! Esper
que tot et vagi bé!
Una abraçada,
Paula Camps Publicitat iRelacionsPúbliques 5a Promoció[email protected]
Podeu fer arribar les cartes per aquesta secció al mail:[email protected]: la bústia
Xavier GuarteSerranoDepartament de Penyes,FC Barcelona Periodisme 8a Promoció[email protected]
ALEPHLAB, MULTIMÈDIA
“Diem no a la política de mínims”Volia ser director de cinema, però a
la Facultat ja s'adonà que era una
opció difícil. Va optar per quelcom
més comercial: treballar per poder
fer projectes propis més endavant.
Amb el primer sou, volien comprar
una càmera i fer un curt, però van
arribar els ingressos i van decidir
“seguir treballant per comprar més
càmeres”.
La història comença pel carrer, un
conegut l'atura per demanar-li si pot
encarregar-se d'un projecte, ell diu que
sí: “precisament tinc una empresa
d'això”. Fals, no té cap empresa, però
truca a en Jordi (actualment, el seu
soci) i “amb eines rudimentàries” s'en-
carreguen del projecte. Era el març del
2004. Al novembre de 2005, funden
oficialment l'empresa: Aleph Lab (o el
laboratori de l'absolut).
Segons en Guillem, durant la
primera època “viuen” d'amics i
coneguts, després vindran
l'Ajuntament de Sabadell, el Teatre
del Sol de Sabadell, el Museu
d'Història de Sabadell, l'Associació de
Guionistes de Catalunya, l'empresa
JOMA's i l'Orquestra de Terrassa,
entre d'altres. Ara ja fa tres anys, i
han passat “de robar cables als de
casa”, a tenir uns equips propis i un
munt de projectes, que comencen
amb la compra de més equips, les
creacions d'escenografia digital, el
3D, el disseny, etc.
El primer any no feien vacances, ni
dormien. Ara s'obliguen a posar-se
horaris. També han anat aprenent el
concepte de perdre calers: “Treballar no
sempre vol dir guanyar diners”.
Compensa? “Sí. Algunes vegades arri-
bo al límit de l'estrès i penso que no...
però realment si. Perquè sóc lliure. Em
sento realitzat”.
Són una productora que creix, però
“no a costa de tot, diem no a la políti-
ca de mínims”.
Consideren que, dins del sector, són
una productora d'elit: cars en com-
paració amb la resta, però amb un
producte de molt bona qualitat, molt
creatiu i amb un procés de treball gens
mecànic, molt acurat i personalitzat.
Fins al moment, la millor experiència
professional ha estat Joseph, una obra
de teatre que “ens va obrir el món, i on
vàrem recrear un desert en digital”. En
l'aventura de crear una empresa, ha tro-
bat a faltar “qualsevol tipus de formació
sobre gestió”, odia els costos fixos i
reconeix que moltes vegades el temps
dedicat a tasques d'administració es
“menja” el temps per crear.
Els anys de Facultat
Llicenciat en Comunicació
Audiovisual (6a promoció) a la
Facultat, s'ho va “passar teta”, a
banda que, a tercer i quart, confessa,
va “dormir molt”. Segueix quedant
sovint amb un grup d'amics d’aquests
anys: L'Estel Petitó.
El pitjor: “l'hòstia de primer: on és
el cine?” i demanar hora per edició a
la Carme Murillo... “què és això de
limitar la creativitat?”
El millor: tot l'après, la gent
coneguda, a banda dels bons records
d'alguns professors com la Magda
Sellés, en Jaume Benet i en Romà
Guardiet (...amb qui encara té pen-
dent el rodatge del curt “la Tona i el
Quinqui”).
Pel futur, ens diu que és un món
immens, “la publicitat i la
Comunicació Audiovisual són infinits.
D'aquí a uns anys, tothom en sabrà,
d'audiovisuals!”
Emprenedors
Fotografia: Alephlab
4
• Empresa: AlephLab• Any de creació: 2005• Administrador: Guillem Barceló• Núm. treballadors: 3 (fins a equips
de 10-12, segons projecte)• Serveis: gravació i edició. Producte
multimèdia. • Adreça: c/ Alemanya 100, 1r
08201 Sabadell (BCN) • Web: www.alephlab.com• Correu E: [email protected] • Telèfon: 93 722 00 31
La jornada de…
Fotografia: Elena Gelabert
5
GERARDFRANCH BESOLÍCORRESPONSALAL PARLAMENTPER LA XTVL
5a PromocióPeriodisme
Qui diu que el Parlament és avorrit?
uan el febrer de l'any 2003, el director de la pro-
ductora on treballo em va oferir la possibilitat de
dur la corresponsalia al Parlament de Catalunya
per a la Xarxa de Televisions Locals, el primer que
em va passar pel cap va ser una reflexió que gaire-
bé ascendeixo a la categoria d'aforisme: “Gerard,
em sembla que t'avorriràs molt...”.
Cal explicar la situació. Per una banda, jo venia
d'una televisió local, on el ritme de feina era força
elevat i les tasques eren múltiples i variades. I, per
l'altra, s'ha d'entendre la conjuntura política del
moment; érem a les acaballes de la sisena legislatu-
ra, l'últim mandat de Jordi Pujol al capdavant de la
Generalitat. L'anomenat “oasi català” era més efec-
tiu que mai, i a un any de les eleccions, no hi havia
res que fes pensar que pogués haver grans trasbal-
sos a la política catalana. Així que era evident que
en el meu interior sorgís la idea de l'avorriment
com a tret definitori del nou càrrec. Malgrat això,
el vaig acceptar.
Durant els primers mesos, la cosa va anar més o
menys de la següent manera: els dilluns pràctica-
ment sense feina o amb algun acte puntual, rodes
de premsa dels partits els dimarts, comissions sec-
torials els dimecres, sessions plenàries els dijous
cada quinze dies, i els divendres alguna audiència
del President. I a les tres de la tarda, fora. Aquesta
era, a grans trets, l'activitat ordinària del Parlament.
I aquest era el contingut amb què elaboràvem les
notícies per a l'informatiu diari i amb què omplíem
un programa de resum setmanal de mitja hora. Tot
va anar així de tranquil, fins a que van arribar les
eleccions catalanes del desembre del 2003.
A partir d'aquell moment, tot va ser diferent.
Ara, Pujol no es presentava a la reelecció, i per tant
s'obria una nova etapa en la qual, fos quin fos el
color del nou govern, hi hauria un canvi. Però els
resultats electorals i els posteriors pactes van portar
el tripartit d'esquerres a la Generalitat, amb Pasqual
Maragall al capdavant, i el canvi és va fer molt més
evident. La nova distribució de forces va comportar
una majoria progressista a l'arc parlamentari, i el
partit que històricament havia desenvolupat
tasques de govern ara es veia relegat a l'oposició.
Nous papers per a tots, amb noves propostes i
noves maneres d'encarar-les.
“Això s'animarà, ara...”, vaig pensar. I no em va
faltar raó. La cronologia política de fets d'un temps
ençà ha sigut àmplia i variada, però amb un element
en comú: el Parlament com a centre de la vida
política del país. Posem-ne exemples. Des de la sor-
tida de Josep-Lluís Carod-Rovira de l'Executiu, a les
treves d'ETA, passant per la “crisi del tres per cent” i
la moció de censura del Partit Popular, fins a l'expul-
sió d'Esquerra Republicana del Govern i la renúncia
de Maragall a la reelecció. Tot això sense oblidar les
sessions interminables de la comissió d'investigació
del Carmel, i sobretot les jornades maratonianes de
negociació del nou estatut. Una llarga llista de fets,
juntament amb altres que potser no han sigut tan
evidents per la opinió pública, que han tingut les
parets del Palau de la Ciutadella com a teló de fons.
I jo he estat un testimoni d'excepció en tots ells! No
puc negar que tot plegat ha estat força entretingut.
Avui han passat ja quatre mesos de les eleccions
de l'1 de novembre i tres de la proclamació de José
Montilla com a nou president de la Generalitat, i
sembla que l'ambient al Parlament s'ha calmat una
mica. Però segur que tard o d'hora tornarà a passar
alguna cosa, si és que no està passant ja... I jo hi
seré per a viure-ho in situ. Han passat quatre anys,
i de vegades em trobo amb gent que encara em pre-
gunta: “ostres, i això de treballar al Parlament no és
una mica avorrit?” Sens dubte, jo els dic que no.
De vegadesem troboamb gentque encaraem pregunta:“ostres, i aixòde treballaral Parlamentno és unamica avor-rit?” Sensdubte, jo elsdic que no
“”
La jornada de…
Fotografia: Elena Gelabert
6
MARCOSHEREDIA TÀPIADIRECTOR DECOMUNICACIÓD’APASEO TRAVELEXPERIENCES
2a PromocióPublicitat iRelacionsPúbliquesi Màster enDirecció deMàrqueting
EEl somni de viatjar…
l meu primer contacte amb l'agència de viatges
APASEO va ser com a client. Me'n vaig anar a
recórrer Indonèsia amb la meva dona. Vam tornar
meravellats amb el bon servei rebut i l’orga-
nització als llocs visitats. Una experiència ino-
blidable en tots els sentits!
Vaig començar treballant com a executiu de
comptes a diverses agències de publicitat, potser
masses, fins què un dia vaig decidir canviar el
mercat dels productes pel mercat de les emo-
cions... els viatges. Una gran decisió en la meva
carrera. Actualment, tinc una gran responsabilitat
a la feina, amb resultats sempre interessants i sa-
tisfactoris, en contacte amb gent de diversos paï-
sos, i valoro molt la possibilitat de conèixer pa-
radissos exòtics arreu del món. Tot això és cultura
i aprenentatge continuat, és un plaer treballar en
aquestes condicions.
Cada dia és diferent, l'ambient a l'agència és
amistós i distès, una barreja perfecta entre profes-
sionalitat, formalitat i diversió que és l'autèntic
encant d'APASEO. Aquí impera la confiança i la
cordialitat entre les persones, i segurament
aquest és el secret del nostre èxit. La meva tasca
principal volta entorn els mitjans de comuni-
cació, la gestió de les websites i el màrqueting
estratègic que engloba client, mercat i oportuni-
tats en el sector.
Els nostres viatgers, individuals o en grup, es
mostren interessats per llocs originals i programes
atractius. Oferim viatges a mida, sempre a desti-
nacions conegudes pels nostres col·laboradors,
amb itineraris especials que fugen de les massifi-
cacions turístiques. La nostra satisfacció arriba
quan el client ens agraeix els bons resultats del
seu viatge i, molt sovint, ens expliquen les seves
històries sobre paisatges espectaculars, indrets
inhòspits a la natura, l'amabilitat dels pobles i, de
pas, aprofiten per ensenyar-nos les seves fotos.
En el fons és ben senzill, recomanem llocs amb
encant i els viatgers acaben dissenyant la seva
idea... Actualment ens trobem que molts
d’aquests clients venen a nosaltres per recoma-
nació d’altres, el famós boca-orella, i això per no-
saltres és l’essència de l’èxit. Per aconseguir-ho
has de conèixer molt bé els gustos i les preferèn-
cies de les persones, la relació amb el seu entorn i
procurar que gaudeixin al màxim de la seva
experiència a Tailàndia, la Índia, el Senegal, Costa
Rica, Finlàndia... es tracta de col·laborar en fer
realitat els seus somnis.
Un dia vaigdecidir canviar elmercat delsproductespel mercatde les emocions
“”
NÚRIA FRIGOLATORRENTRESPONSABLE DECOMUNICACIÓ ICAMPANYES,AMNISTIA INTER-NACIONAL PERÚ
6a PromocióComunicacióAudiovisual V
Al Perú, parlar dels drets humans no és un concepte teòric ni abstracteaig arribar a Perú fa un any i mig amb visat de
turista i amb un bitllet d'avió de tornada oberta.
M'espantava una mica la manera com els peruans
solen anomenar la seva capital, “Lima, la horri-
ble”. Me l'havien descrit com una ciutat enorme
i caòtica, molt contaminada i on el sol és un luxe
a causa de la boira permanent que la cobreix. Un
cop a Lima, i malgrat comprovar que totes les
advertències eren certes, vaig decidir quedar-
m'hi. La calidesa de la gent i l'excel·lent gastrono-
mia, sens dubte, compensaven.
La situació política, econòmica i social del
Perú s'ha estabilitzat en els últims anys, però
segueix sent complicada. És un país amb enormes
diferències socials i on l'herència colonial conti-
nua viva. També hi ha molt de racisme: dels
criolls cap als mestissos, dels mestissos cap als
andins, i d'aquests cap als indígenes de la selva.
Per si tot això fos poc, el país compte amb un
president acusat de corrupció i de violacions dels
drets humans durant el seu govern anterior (Alan
García ja havia estat president entre 1985 i 1990)
i amb un exdictador, Alberto Fujimori, pendent
d'extradició per les mateixes acusacions.
Tot plegat, fa que, al Perú, parlar de drets
humans no sigui un concepte teòric i abstracte
com de vegades ho és en el nostre país, sinó una
exigència quotidiana de milers de persones de
carn i ossos.
Treballar a Amnistia Internacional em permet
ser activista de professió. La meva feina com a
Responsable de Comunicació i Campanyes és
molt variada. Com que a la Secció Peruana som
un equip petit, de només quatre persones, tots
fem una mica de tot. Tant em toca redactar una
nota de premsa com un guió per a algun acte
públic, encarregar-me de la formació d'un nou
grup d'activistes o aconseguir que un ministre
s'entrevisti amb el director. Totes les eines de
comunicació són vàlides i necessàries.
L'agenda política i periodística marca molt el
nostre dia a dia, cosa que ens obliga a treballar
sempre amb presses i ens deixa sovint poc temps
per a l'anàlisi. El passat mes d'octubre, per exem-
ple, teníem preparada una gran enquesta ciu-
tadana sobre la violència contra les dones, però
pocs dies abans de llançar-la públicament, al
Congrés dels Diputats es van presentar tres pro-
jectes de llei per ampliar l'aplicació de la pena de
mort al país. Això ens va capgirar els plans i,
sobretot, el treball amb els mitjans de comuni-
cació. Una altra dificultat que tenim és l'avalu-
ació de l'impacte aconseguit amb cada campan-
ya, saber què és fruit del nostre treball i què d'al-
tres factors.
El recolzament d'una organització gran amb la
credibilitat d'Amnistia Internacional facilita molt
la feina, però sovint també ens carrega amb el pes
d'una expectativa exagerada sobre el que podem
fer, sobretot en casos de víctimes concretes.
El meu lloc de treball m'exigeix estar al dia en
l'actualitat nacional i internacional. A Lima,
mantenir-se connectat amb el món és fàcil i
barat: quasi tothom roba la connexió a la tele-
visió per cable d'algun veí. Jo, ho confesso,
també. El més curiós és que dels quasi cent canals
disponibles, el que més m'agrada mirar és TV3.
Coses de la nostàlgia.
Crònica des de
7
Treballar aAmnistiaInternacionalem permetser activistade professió
“”
Lima, PerúLima, Perú
IÑAKI ELLAKURÍA, REDACTOR DE LA VANGUARDIA I “PREMIO INTERNACIONAL REY DE ESPAÑA DE PERIODISMO 2006”. 5a PROMOCIÓ
De vocació, periodista
Iñaki Ellakuría és redactor en la sec-
ció de Política de La Vanguardia. A
la setena planta de l'edifici de
Francesc Macià, hi ha part de la
redacció, que té un aire asèptic,
molt allunyat de la imatge de l'anti-
ga seu del carrer Pelai. La taula
d'Ellakuría està a menys de quatre
metres de la porta del despatx del
director José Antich (a qui li dóna
l'esquena... físicament parlant) i
està cara a cara amb el redactor en
cap de Política, Jordi Barbeta, pro-
fessor de la Facultat de
Comunicació Blanquerna.
Ha arribat lluny en poc temps i ha
obtingut un regal. Iñaki (Barcelona,
1978) és ara redactor fix a La
Vanguardia i això és un regal per a la
vida professional d'un periodista a
Catalunya. Un regal que ha obtingut
per mèrits propis després de cinc anys
exercint la professió en diversos mit-
jans (Agència EFE, El Ciervo,
Catalunya Ràdio, entre d'altres) com a
becari, col.laborador free lance, i fent
substitucions, és a dir, una trajectòria
força habitual per als acabats de lli-
cenciar de les noves i velles promo-
cions de periodisme. Perquè aquesta
professió té uns principis difícils que,
en alguns moments, et fan pensar a
llençar la tovallola. Però, amb força,
empenta, iniciativa i la feina ben feta,
les portes es van obrint, fins a que al
final entres en la casa que penses que
és la casa de la teva vida i ja et quedes
a viure-hi.
La trajectòria professional d'Iñaki
comença, com no, amb les seves
primeres pràctiques. Quan li quedava
una assignatura per llicenciar-se —
Estadística— va entrar com a becari a
La Vanguardia, coincidint amb la
invasió de l'Iraq. Iñaki era el primer
becari que la Facultat de Comunicació
Blanquerna enviava a La Vanguardia.
La seva tasca a Internacional va ser,
sobretot, fer d'enllaç amb el corres-
ponsal a Bagdad, Tomás Alcoverro,
que gairebé no podia sortir de l'hotel,
com la resta d'enviats especials a la
capital de l'Iraq. Quan se li va acabar
la beca de quatre mesos, el diari el va
tornar a cridar per fer una substitució
i després una altra i després... fins a
fer-se càrrec de la secció Cartes al
director, una de les més llegides pels
lectors de La Vanguardia i també de les
més influents en l'agenda del diari i
de la societat catalana en general
Entrevista
Entrevista.Jaume Risquete
Fotografia: Elena Gelabert
8
La trajectòria d’Iñaki comença, com no, amb les seves pràctiques
(podríem posar bastants exemples de
debats importants dels darrers anys
entre la classe política catalana, que
tenen l'origen en una carta al director
de La Vanguardia).
Més tard, va estar a Edició i a Gente,
on va practicar el periodisme de
famosos i famosets, models i gent pro-
tagonista habitual de la premsa rosa.
Iñaki no té una imatge negativa dels
periodistes que treballen fent aquest
tipus d'informacions. Hi ha conegut
gent molt professional. Potser perquè
a Iñaki se'l veu un paio molt positiu,
va disfrutar els quatre dies que es va
estar a Marina d'Or (ciudad de vaca-
ciones) en el nomenament de Miss
Espanya. Finalment, després d'uns
mesos a l'atur en què feia col.labora-
cions diverses, va tornar a La
Vanguardia per quedar-s'hi. És en
aquesta nova etapa que, durant tres
mesos, es dedica a fer investigació
periodística amb Eduardo Martín de
Pozuelo i tots dos publiquen 53 repor-
tatges sobre l'Espanya franquista (sèrie
“Documentos clasificados”). Per aquell
treball, guanya, el febrer del 2006, el
“Premio Internacional Rey de España
de Periodismo 2006”, convocat anual-
ment per l'Agència EFE i l'Agència
Espanyola de Cooperació
Internacional.
Fa un any i mig que està a Política (en
un recorregut professional per dife-
rents mitjans que l'ha portat a les sec-
cions de Societat, Economia, crítica de
llibres i Gent, entre d'altres). Ha seguit
tot el procés d'aprovació de l'Estatut i
ha cobert les eleccions al Parlament de
Catalunya de novembre passat. De
moment, sempre ha seguit el PSC, on
ha viscut el procés intern de canvi de
líder (de l'actual president de la
Generalitat, José Montilla, diu que
guanya en la distància curta, que és
amable i educat). Ha pogut comprovar
l'estrès de la política. De la política, a
Iñaki li agrada molt més la vessant
humana del candidat que el joc polític
i els “tejemanejes”. De fet, li agrada
més Internacional i li faria il·lusió, en
el futur, fer-se càrrec d'una correspon-
salia, i posats a triar, la dels Estats
Units o Rússia.
Iñaki ha entrat a La Vanguardia coin-
cidint amb els 125 anys del diari. Han
passat encara pocs anys des què es va
graduar a la Facultat de Comunicació
Blanquerna. Manté relació amb
excompanys. També es troba amics
que treballen en altres mitjans, en un
exemple que els col·legues de la seva
promoció s'han anat col·locant. Mira
enrere i està content d'haver estudiat a
Blanquerna. Destaca que l'oferta de
pràctiques és “un luxe” i també valora
especialment la teoria, els professors
que li han descobert lectures, el back-
ground teòric i de cultura general. De
fet, aconsella que els futurs perio-
distes, actuals alumnes, llegeixin molt.
Que tinguin sensibilitat per entendre
el que passa al seu voltant, amb tots
els matisos, que no siguin arrogants,
però que confiïn en ells mateixos i en
les seves possibilitats.
De vocació periodista, a Iñaki el
podem veure aparèixer alguna que
altra nit a l'informatiu Notícies 8
(Televisió 8) explicant les notícies més
importants de l'edició de La
Vanguardia per a l'endemà. Tot i que
ell, on veritablement disfruta, és tre-
ballant en la premsa escrita, i aquí el
podeu trobar signant peces sobre
política catalana. Tinc la intuïció que
aquest noi arribarà encara més lluny,
dins o fora de La Vanguardia. Temps al
temps.
9
De la política, a l’Iñaki li agrada molt més la vessant humana delcandidat que el joc polític i els “tejemanejes”
ELS EXALUMNES COL·LABOREN AMB LES JORNADES
XIII Jornades de Comunicació Blanquerna
Reportatge
10
La darrera edició de les Jornades s'ha
tancat amb èxit de participació i
continguts. Sota el títol “Qui diu
por?” s'ha abordat el tractament de
la por en els mitjans de comunicació.
Des del debat als mitjans sobre l'in-
civisme i la seguretat a Barcelona, a
la transgressió creativa en la publici-
tat, l'eficàcia de la por a les campa-
nyes publicitàries, la por com a pro-
ducte mediàtic o la por amb la que
conviuen alguns periodistes en el
desenvolupament de la seva feina.
Els passats 13, 14 i 15 de març van
celebrar-se a la Facultat les XIII
Jornades de Comunicació Blanquerna.
Com ja us havíem anunciat aquest
any el tema de les Jornades era el trac-
tament de la por en els mitjans de
comunicació, i varen comptar amb la
participació, entre d'altres, del sociò-
leg francès Michel Maffesoli, el filòsof
José Antonio Marina, la periodista
russa Oksana Chelysheva i el director
general creatiu de Tiempo/BBDO,
Siscu Molina.
Durant els tres dies es van dur a
terme 23 actes, entre taules rodones,
col·loquis i presentacions, a banda de
les ja conegudes actuacions musicals
dels alumnes en horari de migdia.
D'entre tots els actes celebrats, 12 van
ser conduïts per exalumnes de la
Facultat.
En la primera jornada, Tomás
Ferrándiz (1a promoció, director crea-
tiu de Tiempo/BBDO) va presentar
l'acte “La por a la transgressió creati-
va: el cas La silla de Zapatero”, acom-
panyant Siscu Molina, director
General Creatiu de Tiempo/BBDO. Un
acte que va tenir una gran afluència
de públic.
També en la primera jornada, Xavi
Rubí (3a promoció, responsable de
màrqueting de Notro Films) va mode-
rar el col·loqui “Per què ens agrada la
por?”, en el que varen participar
Àngel Sala, director del Festival
Internacional de Cinema de
Catalunya-Sitges i la directora de cine-
ma Luna. Coincidint amb aquest acte,
en Ivan M. Garcia (4a promoció,
fotògraf, periodista de l'ADN) presen-
tava un col·loqui sobre les mines
antipersona.
En el darrer acte del dimarts,
Cristina Buesa (1a promoció, perio-
dista de El Periódico), moderava
“Només hem de tenir por de la por”.
En la segona jornada, Xavi Lardín
(1a promoció, director creatiu de CP
Proximity) presentava “La por eficaç?
Les campanyes publicitàries de
Trànsit”. Per la tarda, eren en Jordi
Ordoñez Burgués (6a promoció,
director de projectes de E-Mascaró
Consulting) i Iván Gómez (6a promo-
ció, assessor legal a Gómez Arias
Advocats Associats) qui participaven
en els actes: “El control de les nostres
dades ens ha de fer por?” i
“Homenatge als mites clàssics del ter-
ror”, respectivament.
Dijous 15 de març va ser el dia
amb més presència d'exalumnes, ja
que varen participar en gairebé tots
els actes programats. Pel matí, Mario
Colomer (2a promoció, fundador de
Canal Latino) presentà l'acte
“HoritzóTV. Una experiència d'stream-
ing horitzontal”, i Marta Planellas
(1a promoció, periodista
d'Informatius de TV3) el col·loqui “La
por a l'alarma social. Realitat o cons-
trucció mediàtica”.
Al migdia, Paula Mercadé (5a pro-
moció, periodista d'El Punt) presenta-
va un dels actes més destacats de la
Jornades: “Periodistes sense por”,
acompanyant les periodistes Oksana
Chelysheva, periodista i directora de
l'Agència d'Informació Russo-
Txetxena i sotsdirectora de la Societat
per a l'Amistat Russotxetxena; i Maria
Jordi Carreté Paula Mercadé Mario Colomer Xavi Rubí Iván Gómez
Litvinovich, periodista, autora de la
pàgina web “La veritat sobre Beslán”.
Per cloure la jornada, Jordi Carreté
(3a promoció, consultor sènior
d'Advisory Pl a Pricewaterhouse) va
introduir “Gestionant la por en RRPP:
el cas AQT” i Sílvia Guillén (1a pro-
moció, responsable de comunicació de
Sonrisas de Bombay) va presentar la
taula rodona “Somriures contra la
por”, en la qual també participava
Jaume Sanllorente, president de
l'ONG Sonrisas de Bombay, i també
exalumne de la Facultat.
Aquest any, el periodista Carles
Sentís va rebre el “Premi Extraordinari
Blanquerna 2007”, i el Premi
Blanquerna al “Millor Comunicador
2006” va ser per a l'equip del progra-
ma d'humor Polònia de TV3.
Ivan M. García Cristina Buesa Tomàs Ferrándiz Xavi Lardín Sílvia Guillén Marta PlanellasJordi Ordoñez
“Ha estat un plaer retrobar-me amb la Facultat i comprovar enprimera persona la bona salut de les seves activitats. A més, valo-ro molt positivament la participació activa dels alumnes. Crec queaquesta és l'essència de l'esperit universitari.”Xavi Rubí
“L'experiència de moderar una taula rodona va ser molt enriqui-dora. Una cita per repetir.” Marta Planellas
“M'alegro que, després de tant de temps, les coses no hagin can-viat. Les Jornades segueixen en plena forma, la Facultat mantéaquell esperit inquiet dels seus primers anys, i els companys i pro-fessors... quina il·lusió retrobar-vos!” Sílvia Guillen
“L'experiència va ser positiva (...) L’organització em va semblarmolt correcta, així com el tracte abans, durant i després de lataula rodona (...) destacar que els preus populars del bar sónincreïbles!” Jordi Ordóñez
“Uno llega a la Facultad donde estudió y todo empieza a cobrarsentido. Profesionales inmensos a los que respetas, cuentan conti-go y te reconocen como a un colega más. Entonces, como digo,todo empieza a cobrar sentido: aquellas prácticas infames e impa-gadas o las muchas jornadas maratonianas en periódicos de losque jamás oíste hablar. Entonces, empiezas a pensar que, tal vez,no lo has estado haciendo del todo mal. ” Iván M. García
“M'he adonat que, el que abans escoltava com a estudiant, ambforça recel, sobre la professió i el seu desenvolupament, ara hoestava dient jo, però amb la certesa d'haver-ho viscut i poder dirque, realment, la comunicació d'empresa està ben valorada ireconeguda en el món empresarial.” Jordi Carreté
Entrevista
Fotografia: Elena Gelabert
12
GONÇAL PÉREZ, LLICENCIAT EN PERIODISME (5a Promoció)
“El viatge va ser un gran idea, i ja està”
Gonçal Pérez (Balaguer, 1978), lli-
cenciat en Periodisme (5a promo-
ció), acaba de publicar el llibre De
Gonçal a Gopal, un any en xancletes
per l'Àsia i Oceania, editat per Grata
Lectura. Gonçal Pérez ha treballat a
El 9 Nou, El Mundo Deportivo i
Catalunya Cultura.
Acabat de llicenciar, amb feina
estable i interessant, ho deixes
tot, fas les maletes i et prens un
any sabàtic. Per què?
Bàsicament, m'ho demanava el cos.
Em vaig preguntar 'per què no
marxar?', i no tenia cap resposta.
Era un projecte que arrossegaves des
de feia temps o quelcom inesperat?
Des de petit em quedava badant
davant d'un atlas o d’un mapa
qualsevol, de... no sé, la Garrotxa.
Explica'ns qui és en Gopal? I en
Gopal júnior?
Podríeu llegir el llibre, no? Gopal és
un déu hindú. Un déu força alegre,
ligón i pastor. A l'Índia em van
rebatejar com a Gopal per l'assem-
blança fonètica amb Gonçal. I
Gopal júnior... llegiu el llibre, no?
En una illa bastant perduda
d'Indonèsia, una família musul-
mana li va posar el meu nom
(Gopal) a un nen que va néixer
quan jo estava allà.
El millor i el pitjor del viatge?
No m'agrada parlar de millors o pitjors
situacions, coses, llocs, persones,
etc. no m'agrada l'eix dels bons i els
dolents. El viatge va ser una gran
idea i ja està. La meitat dels profes-
sors d’aquesta Facultat em vindran
amb la milonga del ‘no’ a la relati-
vitat cultural i tot això que es porta
ara, però et prometo que no em
veig amb cor de dir si, per exemple,
un bolígraf és bo o dolent. Si el que
vols són anècdotes... et colgo
d'anècdotes. Escatològiques, curio-
ses, divertides, apassionants, tristes,
dures... Però no pots comprar el
paquet del viatge per fascicles: o tot
o res. I val la pena, creu-me.
Digue’m un lloc per visitar...
Si vols droga dura, ves a l'Índia. Si vols
muntanyes, l’Índia també, Pakistan,
Xina, i evidentment, Nepal. Si vols
platges, Filipines, Indonèsia o pots
perdre't per la Polinèsia o la
Micronèsia. El Carib és atòmic, i no
hi ha pirates, els pirates de veritat
estan a Filipines i Indonèsia. És
impressionant que hi hagi pirates
de veritat al segle XXI. Natura verge
i espai: Nova Zelanda i Austràlia.
Farra: Tailàndia. Ordinadors: Hong
Kong i Singapur. Però els records
dels llocs els fan les persones. Jo em
quedo amb Cambotja.
I la idea d'escriure el llibre?
Igual que el viatge: m'ho demanava el
cos.
Menciones sovint la Facultat, en el
llibre: viatge de fi de carrera, festa
de graduació, companys... Tan
memorables van ser?
Va ser la remegapolla, o almenys en
tinc aquest record. Es pot dir
remegapolla?
Dius que has viatjat en un tren on
les teves “companyes d'universi-
tat no hi pujarien mai”...
Creu-me, dona, creu-me, la majoria no
hi pujarien mai.
Durant el viatge vas trobar-te amb
Rosa Maria Calaf, corresponsal de
TVE al sud-est asiàtic i madrina
de la teva promoció. Ella mateixa
us va convidar durant l'acte de
graduació, no?
Sí, això va dir, i sóc l'únic que s'ho va
prendre al peu de la lletra. És una
persona excepcional. Li va obrir les
portes de casa a un desgraciat amb
diarrea, brut i desconegut, que era
jo. Als cinc minuts, ella havia mar-
xat i estava sol a casa seva, amb
sofà, nevera, aire condicionat,
forquilles netes, llit, lavabo occiden-
tal... Venia de l'Índia i el Nepal. O
sigui, venia de la lluna, i la lluna
pobra.
“Els records dels llocs els fanles persones”
Notícies
13
Cares conegudes als informatius catalans Durant aquest primer trimestre de l'any, tres exalumnes de la Facultat s'han incorporat
com a conductores d'informatius per a 8tv i TV3.
En el cas de la cadena de televisió del
grup Godó, 8tv, Ruth Jiménez (1a
promoció) i Elisabet Cortiles (9a
promoció) són les noves conductores
dels informatius Notícies 8 i els
Notícies 8 cap de setmana.
Llicenciades en Comunicació
Audiovisual i Periodisme, respectiva-
ment, s'encarreguen dels informatius
del vespre de la nova cadena del Grup
Godó, antiga CityTV. Ruth Jiménez ha
estat reportera de l'En directe, presentadora de l'Estiu en directe i de Qui corre vola. L'any
passat va presentar el programa Ticket de La Sexta. Elisabet Cortiles ha treballat com a
redactora i presentadora de Canal Méteo.
D'altra banda, Agnès Marquès, llicenciada en Periodisme de la 4a promoció, és la nova
presentadora, junt amb Joan Carles Peris, dels telenotícies dels caps de setmana a TV3.
Agnès Marqués era fins ara la conductora del canal de notícies 3/24, abans havia estat
redactora del programa”180 graus”, redactora dels Serveis Informatius de Tele 5, Onda
Rabla-Onda Cero, RNE, Com Ràdio i Catalunya Ràdio.
Joel Vergés premiat al festival “C de Creativitat” de Sitges Joel Vergés, llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques (9a promoció), ha guanyat el
primer premi en la categoria d'estudiants i joves del festival del dia C, que organitza el
Club de Creatius d'Espanya, per una
campanya per a Greenpeace. Vergés
treballa actualment a DDB Madrid.
Oriol Margalef, guardonat pelFòrum de la Sostenibilitat El reportatge Una caseta al Camp publicat a
l'Avui ha estat guardonat a la gala de
premis que ha organitzat recentment el
Fòrum de la Sostenibilitat, impulsat per la
Diputació de Tarragona. L'autor del repor-
tatge és Oriol Margalef, periodista, llicen-
ciat de la primera promoció.
Nou espai per a exalumnes a laweb de la Facultat El nou web de la Facultat inclou un espai
adreçat als exalumnes, al qual es pot
accedir des de la pàgina principal. Hi
podreu trobar des de les revistes feedback
en format digital, fins a fotografies dels
actes de graduació, informació d'interès,
notícies i agenda.
Mor Ryszar Kapuscinski El passat 23 de gener va morir l'escriptor i
periodista polonès Ryszard Kapuscinski, als
74 anys. Kapuscinski va ser el padrí de la
vuitena promoció (2001-2005) de la
Facultat en un acte que es va celebrar al
Palau de la Música el 18 de juny de 2005.
IV Congrés Internacional deComunicació i Realitat El propers 25 i 26 de maig, la Facultat
acollirà el IV Congrés Internacional de
Comunicació i Realitat. El programa com-
plet es pot consultar a la web del Congrés
http://cicr.blanquerna.url.edu. El tema
d'aquest quart congrés és Les Cruïlles de la
Comunicació: límits i transgressions.
Podeu fer la inscripció a la mateixa pàgina
web.
Mor el professor Daniel JonesMalauradament hem de comunicar-vos la
mort del Dr. Daniel Jones, professor de la
Facultat, al’edat de 56 anys. Professor de la
Facultat de Comunicació Blanquerna des
de feia 10 anys, havia impartit seminaris i
Història dels Mitjans de Comunicació.
Nomenaments
14
Anna Escolà s'incorpora a DetD Grup ComunicacióAnna Escolà (8a promoció) s'ha incorporat a l'equip de DetD
comunicació, consultoria de Comunicació i Relacions Públiques,
com a press-assistant. Llicenciada en Periodisme, s'encarrega de les
relacions amb els mitjans de comunicació, el seguiment de la prem-
sa i l'elaboració de continguts per a revistes de comunicació
internes. [email protected]
Daniel Álvarez, nou cap de premsa d'Inciativa per Catalunya-VerdsDaniel Álvarez (8a promoció), llicenciat en Periodisme, ha
estat nomenat nou cap de premsa d'Iniciativa per Catalunya-
Verds (ICV). Amb anterioritat, ha dedicat la seva tasca professio-
nal a la SER i al Diari de Girona. [email protected]
Elena Aguilar, nova executiva de comptesd'Interactiva On LineElena Aguilar Ruiz (8a promoció) s'ha incorporat a l'empresa
Interactiva On Line com a executiva de comptes. Entre les seves
responsabilitats es troben les comptes de Grupo Planeta, Ron
Cacique, Findus, Coca-Cola, Heineken, Fagor. Interactiva Online és
una agència de marqueting promocional.
Bea Encabo s'uneix a l'equip d'Intermón Oxfam a BarcelonaBea Encabo Huerga (7a promoció) s'ha incorporat al depar-
tament d'Identitat i Imatge d'Intermón Oxfam a Barcelona com a
assistent de publicitat. Anteriorment, havia treballat a la central
de mitjans Optimedia, com a planificadora de mitjans.
Llicenciada en Comunicació Audiovisual, ha cursat també el post-
grau en Planificació Estratègica de la Comunicació Empresarial.
Laura Riu i Dana Alonso s'incorporen a 8tvLaura Riu i Dana Alonso, ambdues de la novena promo-
ció, s'han incorporat a l'equip de Notícies 8 caps de setmana de
8tv. Llicenciades en Periodisme treballen a l'equip de redacció dels
informatius del vespre de la nova cadena del Grup Godó, antiga
CityTV. [email protected] / [email protected]
Luis Alberto Merlos, nou camera de MandarinaProduccionesLuis Alberto Merlos González (9a promoció) s'ha incorpo-
rat a Mandarina Producciones com a càmera exterior i de plató.
Llicenciat en Comunicació Audiovisual, s'encarrega dels rodatges
dins del departament de realització. Mandarina Producciones és
una productora audiovisual especialitzada en programes d'en-
treteniment i que, actualment, s'ocupa de la creació de continguts
per a Telecinco i 8TV. [email protected]
Nomenaments
15
Bernat Casanova nou implanta-dor de sistemes editorialsBernat Casanova Esteve (7a promo-
ció) s’ha incorporat a l'empresa PROTEC
com a implantador Jr. de sistemes editori-
als. Llicenciat en Comunicació
Audiovisual, s’encarrega de la implantació
de sistemes informàtics redaccionals en
diversos mitjans de comunicació escrits.
PROTEC és una empresa dedicada al desenvolupament de software
dins del mercat editorial a nivell mundial, amb una forta presència
dins del mercat espanyol, portuguès, francès i llatinoamericà.
L’empresa està buscant nous mercats a Nord Amèrica i a Europa.
Fins al moment, havia desenvolupat la seva tasca professional com
a guionista al programa de TV3 …AMF (…amb Manel Fuentes) i a
Alasdoceenpunto, programa de Punto Radio dirigit i presentat per
Manel Fuentes. [email protected]
Pau Alegre, nou Executiu de comptes de DiscoverynetPau Alegre (9a promoció) s'ha incorporat com a Executiu de
Comptes a l'empresa Discoverynet. Discoverynet pertany al grup
Yellowstone i compta amb clients com Abertis, Ajuntament de
Sabadell, Caixa Catalunya, DKV, Honda Automóviles, Novartis,
RACC, etc. Pau Alegre és llicenciat en Publicitat i Relacions
Públiques i actualment cursa el Postgrau Planificació Estratègica
de la Comunicació Empresarial. [email protected]
Patricia Comas, nova incorporació a FMRGPatricia Comas (1a promoció) s'ha incorporat a FMRG com a
directora de serveis integrats. Des del seu càrrec, coordinarà una
unitat interna que té com a objectiu l'oferta d'integració de les
disciplines above i below the line. Fins al moment, havia estat
directora de comptes a Grey & Trace, havia treballat durant 5
anys a Grey Direct & Interactive, i amb anterioritat a Adding
Targis. En la seva trajectòria professional, ha treballat per Seat,
Grupo Panrico, Nueces de California, Florette, Fira de Barcelona,
Caixa Catalunya i Retevisión, entre d'altres. Patricia Comas és lli-
cenciada en Publicitat i Relacions Públiques i ha fet el postgrau de
Direcció de Comptes. [email protected]
Darío Fernández, responsable del departament de comunicació d'ACRADarío Fernández (Postgrau en Producció i Comunicació
Cultural) s'ha incorporat al departament de comunicació de
l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) per a realitzar
tasques de responsable del departament, contacte amb el soci i mit-
jans de comunicació, producció de la revista interna, màrqueting i
organització d'actes. ACRA és l'associació d'empreses majoritària a
Catalunya al sector de l'assistència a la gent gran, i aglutina el 65%
dels centres i recursos assistencials i residencials dedicats a la qualitat
de vida de la tercera edat. [email protected]
Jordi Ordoñez s'incorpora a eMascaró CrossmediaJordi Ordóñez Burgués (6a promoció) és el nou consultor
en publicitat interactiva i director de projectes d'eMascaró
Crossmedia, consultoria de màrqueting i noves tecnologies.
Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i Postgrau en
Comunicació Directa i Interactiva, havia estat director executiu de
l'agencia DoubleYou i responsable de màrqueting de l'agència
Putput Comunicacions. [email protected]
