experiments cicle mitjà

Click here to load reader

  • date post

    02-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    298
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of experiments cicle mitjà

  • 1. EXPERIMENTSA CICLE MITJ NDEX

2. El cicle dun sser viu : plantem llentiesFabricaci duna brixolaObservaci duna cuixa de pollastreEl sentit del tacteEl sentit del gust : salat i dolSn frescos aquests ous ?Les pulsacions del corConstrucci dun model de traxLa conservaci dels alimentsEl termmetreEquilibri trmicLa dilataci dels lquidsLa dilataci dels gasos 3. Canvis destat de la mantegaPunt debullici de laiguaEl telfonLa lupaLabsorci de laigua en la sorra i en la terra El cicle dun sser viu. Plantem llenties 4. Material Got de plstic Aigua Cot Etiquetes Llavors de llenties, mongetes...Procediment 1. Posem una mica de cot al fons dun got de plstic. 2. Hi colloquem dues o tres llavors.3. Reguem les llavors amb una mica daigua i esperem uns quants dies.ObservacionsAl cap duns 5-7 dies comena a crixer una o ms duna plantes de llenties. La closca de les llavors sha esquerdat i dedins hi creix la planteta. Aix es diu germinar.Al cap duns 3-5 dies la planta ha crescut una mica ms. Si mirem dara hi podem distingir les seves parts: arrel, tija,branques i fulles.Al cap duna setmana aproximadament la planteta canvia de color i deixa de crixer: sha mort. Fabricaci duna brixolaMaterial Agulla de capPot de vidre 5. Suro Aigua Imant Brixola GanivetProcediment 1. Omplim el pot daigua fins a la meitat. 2. Amb el ganivet tallem una rodanxa del tap de suro d1 cm aproximadament. 3. Afagem lagulla i limant i els freguem amunt i avall, sempre en la mateixa direcci. 4. Posem lagulla sobre el suro i amb compte ho deixem a laigua, al mig del pot. Es pot enganxaramb una mica de cello perqu no caigui a laigua.5. Colloquem la brixola al costat del pot i esperem una mica. Comparem la brixola amb lagulla que sura a laigua.ObservacionsEl suro es mou per laigua fins que lagulla queda orientada cap al nord i cap al sud, de la mateixamanera que la brixola. Les dues agulles queden paralleles.Aix passa perqu la Terra s un gran imant i t propietats magntiques. Els dos extrems de limant dela Terra sn al Pol Nord i al Pol Sud. Observaci duna cuixa de pollastre 6. Material Cuixa de pollastre (millor sense pell) Safata Tisores Guants de ltexProcediment 1. Observem els msculs de la cuixa de pollastre. 2. Tallem els msculs de dalt a baix fins que quedi los a la vista.3. Observem linterior de la cuixa i separem un mscul estirant-lo.ObservacionsLa cuixa de pollastre s la part superior de la cama del pollastre.Qualsevol carn que ens mengem, sigui de pollastre, de vedella o dun altre animal sn els msculs dalguna part delanimal.Podem veure que tots els msculs de la cuixa de pollastre es troben dins una mena de funda transparent que els cobreixtotalment.Un cop hem tallat els msculs de la cuixa es pot veure los. Aquest os s el fmur.Quan estirem un mscul per separar-lo veiem que est unit a los per una tireta blanca que s molt dura: s el tend.A lextrem del fmur trobem el genoll. En aquest lloc los est cobert duna capa blanca que omple tota la punta i que estfeta de cartlag, com linterior del nas o de lorella. Aquesta capa es troba als extrems de tots els ossos. Serveix perprotegir els ossos a les articulacions per tal que la fricci entre ells no provoqui desgast i dolor. El sentit del tacte 7. Material 6 agulles de cap 2 o 3 taps de suro Bena o mocador per tapar els ullsProcediment 1. Clavem una agulla a un extrem del tap de suro, dues agulles a un altre tap i tres agulles a un altre. 2. Ens distribum per parelles i embenem els ulls dun persona amb el mocador. 3. Laltre membre de la parella clava suaument el cap o caps de lagulla o agulles de forma que laltra persona ha dendevinar si se li est fent pressi amb una, dues o tres agulles. Aquesta operaci es repeteix diverses vegades i de forma aletatria. 4. Es comena endevinant quan es claven les agulles a les puntes dels dits. 5. Desprs cal endevinar-ho clavant les agulles a algun punt de lesquena.6. Al cap duna estona de proves es canvia el rol de les dues persones.Observacions 8. Abans de comenar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volem que sortsb. No es podien dir mentides.Hem fet lexperincia de dos en dos, primer una persona sembena els ulls i laltre clava les agulles. Al cap de cinc minutsel mestre fa canviar de lloc els dos membres.Desprs de parlar-ne entre tota la classe hem descobert que a les puntes dels dits de la m s molt fcil descobrir si ensclaven un, dos o tres agulles. Sempre sendevina.Tamb hem descobert que quan ens claven agulles a lesquena s molt difcil endevinar-ho. Gaireb sempre creiem queens claven una o dues agulles. Nomes dues persones de la classe nhan endevinat algunes vegades, les altres vint-i-trespersones no ho endevinaven quan eren dues o tres agulles a lesquena, en aquests casos creien que noms els punxavenamb una sola agulla.El sentit del tacte est format per fins a sis tipus de receptors diferents: sensors de calor, sensors de fred, sensors depressi, sensors de la textura i la pressi, sensors de les vibracions i la pressi, terminacions nervioses del dolor... Aquestsreceptors estan distributs pel cos de forma irregular. Per exemple, tenim ms sensors de calor i fred a lesquena que a lapanxa o al pit (per aix no entrem a la dutxa desquena).Amb aquesta experincia queda demostrat que tenim ms receptors de pressi a les puntes dels dits que a lesquena.El sentit del gust. Sabor salat i dol 9. Material Bastonets esterilitzats Sal Vasos de plstic Sucre Cullereta Aigua Tovallons de paperProcediment 1. En un got de plstic posem dos o tres dits daigua i dues cullerades de sal. Remenem b. 2. En un altre got de plstic posem dos o tres dits daigua i dues cullerades de sucre. Remenem b. 3. Distribum la classe per parelles i a cada parella t un got amb aigua i sal i un altre amb aigua i sucre. Cada alumne/a t un altre got ple amb aigua sola. 4. Un/a alumne/a suca una punta del bastonet amb laigua amb sal i desprs, poc a poc, va tocant en diversos punts de la llengua del company/a i preguntant-li si nota el sabor salat. Quan sacaba lexploraci lalumne/a que ha ofert la llengua fa un glop daigua ordinria per netejar-se la boca de laigua amb sal. 5. Tot seguit es repeteix loperaci amb laigua amb sucre tot aprofitant laltre extrem del bastonet. 6. Es recomana que lalumne que ofereix la llengua la tregui tant com pugui i qSue prviament tingui la boca seca empassant-se la mica de saliva que pugui tenir. 10. 7. Al final es posen en com les sensacions que shan tingut.ObservacionsSabor salat: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Noms es nota a la punta de la llengua.Sabor dol: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Noms es nota a la punta de la llengua ials dos costats del davant.Es fa estrany que hi hagi llocs de la llengua que no es notin alguns sabors.Sn frescos aquests ous?Les pulsacions del cor 11. Material Fonendoscopi Rellotge o cronmetreProcediment 1. Cadascun de nosaltres ens busquem el pols al canell, al coll, al pit... 2. De dos en dos ens auscultem el cor amb el fonendoscopi. 3. Durant un minut comptem les nostres pulsacions. 4. Saltem a classe durant dos minuts i ens tornem a comptar les pulsacions.ObservacionsEns hem posat per parelles i amb el fonendoscopi hem pogut escoltar el so del cor. Fa aix: bum-bum, bum-bum, bum-bum...Quan hem comptat les pulsacions tothom tenia entre 80 i 100 pulsacions en un minut.Desprs de saltar hem tornat a comptar les pulsacions i tothom tenia entre 150 i 200 pulsacions en un minut.Construcci dun model de trax 12. Material 1 globus petit 1 globus granMaterial TisoresAigua 2 o 3 bosses de plstic Sal 5 gomes elstiques Una ampolla de plstic llisa de cola o de gasosaOli 5 gots de plstic transparentsVinagre tallada pel mig 5 etiquetes SucreProcediment 20 o 25 trossos de mongetes perona congelades 1. Posem el globus petit a la boca de lampolla, per dins. Cullereta Escuradents 2. Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat.Procediment 3. Colloquem el globus meitat la tres gots. de lampolla de forma que quedi ben agafat. 1. Posem aigua fins a la gran a a part de sota2. A un dels gots afegim sal i remenem, a un altre posem sucre i remenem, i laltre el deixem amb aigua sola.4. Estirem el globus gran cap a baix (enfora) i cap a dalt (endins) i veiem qu passa.3. Un altre got lomplim fins a la meitat doli i laltre tamb lomplim fins a la meitat amb vinagre.Observacions4. Etiquetem els cinc gots anotant el lquid que hi ha.Quan estirem el globus gran cap a baix el globus petit sinfla. Quan pugem el globus gran cap a dalt el globus petit es5. Posem quatre o cinc mongetes a cada got de forma que quedin ben submergides. Els escuradents hidesinfla. poden ajudar en cas que les mongetes surin.El globus petitcada got amb una mica deglobus gran representa el diafragma. Quan el diafragma sestira el pulm6. Tapem representa un pulm i el plstic i una goma elstica per evitar les males olors.inspiraEsperem una setmana. contreu el pulm espira.7. i quan el diafragma esObservacionsLes mongetes que estaven en aigua i amb aigua i sucre shan fet malb: fan mala olor i laigua sha tornat fosca.Les mongetes que estaven en oli, vinagre i aigua amb sal shan conservat. Algunes mongetes han canviat decolor per no fan mala olor ni el lquid ha canviat.Per tant, la sal, loli i el vinagre conserven els aliments.Aliments que conservem en sal: bacall, anxoves, pernil salat...Aliments que conservem en oli: tonyina de llauna, sardines de llauna, tacos de formatge...Aliments que conservem en vinagre: olives, cogombres, cebetes, seitons (boquerons)... 13. La conservaci dels aliments 14. El termmetreMaterial 3 termmetres Aigua temperada 3 vasos de precipitats Aigua calenta 2 glaonsProcediment 1. Observem el termmetre i les seves parts. 2. Omplim els tres vasos de precipitats: un amb aigua calenta, laltre amb aigua temperada (aigua tal i com surt de laixeta) i aigua temperada amb dos glaons. 3. Posem els termmetres de forma que no toquin les parets ni el fons.4. Tota la classe mesurem les temperatures dels termmetres en secret i desprs ho posem en com.ObservacionsEl vas 1 (aigua calenta) marca 33.El vas 2 (aigua amb glaons) marca 1,5.El vas 3 (aigua temperada) marca 17.Equilibri trmic 15. La dilataci dels lquidsMaterial Aigua temperada (de laixeta) Pot de vidre ample PYREX Aigua molt calenta Tap de goma foradat Tub de vidre Matrs erlemmeier Termmetre Tmpera vermellaProcediment 1. Al matrs posem una mica de pintura vermella i aigua temperada. Remenem. 2. Tapem el matrs amb el tap i el tub de vidre de manera que laigua pugi una mica pel tub. 3. Aboquem laigua calenta en el pot de vidre. 4. Posem el matrs dins de laigua calenta i esperem 4 o 5 minuts.ObservacionsLaigua vermella de dins del matrs sha anat escalfant i ha pujat pel tub de vidre.Quan un lquid sescalfa es dilata, s a dir, augmenta de volum.Al cap dunes hores laigua vermella del matrs sha refredat i baixa de nivell.Quan un lquid es refreda es contreu, s a dir, disminueix de volum.Aquesta propietat dels lquids saprofita per fabricar termmetres.La dilataci dels gasos 16. Material Aigua calenta Matrs erlemmeier Un globus Pot ample de vidre PYREXProcediment 1. Posem el globus a la boca del matrs de forma que caigui per fora. 2. Aboquem laigua calenta al pot ample de vidre. 3. Introdum el matrs dins laigua calenta tot aguantant-lo. Perqu es mantingui enfonsat shi pot posar a dinsalgun objecte pesant, com per exemple una maquineta de metall. 4. Esperem uns minuts. 5. Treiem el matrs de laigua calenta i el deixem refredar-se uns minuts.ObservacionsVeiem que al cap de poc temps el globus sinfla a poc a poc a poc fins quedar-se dret.El globus sinfla perqu laigua calenta ha escalfat laire de dins del matrs i ha augmentat de volum, s a dir, sha dilatat.Al cap duna estona el globus es desinfla perqu laire que t a dins es va refredant i es contreu.Quan un gas sescalfa es dilata i quan un gas es refreda es contreu. Canvis destat de la mantega 17. Material Vas de precipitats Mantega Aigua calenta Nevera o congelador Pot ample de vidre Pyrex GanivetProcediment 1. Tallem un tros de mantega i el posem dins el vas de precipitats. 2. Aboquem laigua calenta dins el pot ample fins a la meitat. 3. A dins del pot hi posem el vas de precipitats. Pot ser que el vas vulgui surar i calgui aguantar-lo per dalt o b posar-hi un pes a sobre, com per exemple un llibre gruixut. 4. Esperem una estona i observem qu ha passat. 5. Tot seguit posem el vas al congelador durant uns 20 minuts. 6. Treiem el vas i observem qu ha passat.ObservacionsLa mantega quan la comprem s en estat slid.Quan escalfem el vas la mantega es fon, passa destat slid a lquid. Aquest canvi es diu Fusi.Quan hem refredat el vas al congelador la mantega lquida sendureix, passa destat lquid a slid. Aquest canvi es diuSolidificaci.Punt debullici de laigua 18. Material Vas de precipitats Aigua destillada Fogonet de gas Cronmetre Reixeta Paper millimetrat TermmetreProcediment 1. Muntem el fogonet, la reixeta, el vas de precipitats amb 150 ml daigua i el termmetre sense que toqui la paret devidre del vas de precipitats. 2. Triem entre lalumnat una persona que llegeixi la temperatura inicial de laigua. 3. Triem una altra persona que anir anotant els resultats a la pissarra. 4. Triem una tercera persona que comptar amb el cronmetre i cada 30 segons avisar la que llegeix el termmetreperqu en doni la mesura. Es recomana que entre 5 a 3 segons abans avisi qui fa les lectures per tal que estiguialerta. 5. Anem prenent mesures fins uns 3 minuts desprs que laigua bulli. 6. Escrivim els resultats en una taula de valors. 7. En paper millimetrat es dibuixa una grfica temps - Temperatura. 8. Es comenten i sinterpreten els resultats.Nota: Es recomana que abans lalumnat hagi dibuixat grfiques lineals a Matemtiques, a la part dEstadstica. En cas queno sigui aix valdria la pena deixar aquesta prctica per a cursos superiors. Una altra opci per a Cicle Superior srepresentar els resultats en una grfica lineal feta amb full de clcul (Excel o Calc).Observacions 19. Al principi laigua puja de temperatura a poc a poc i desprs ms rpidament.Als 99 C laigua comena a bullir i no puja ms encara que la tinguem escalfant-se uns minuts ms. Hi ha hagut unamesura que la temperatura ha arribat a 100 , per ha baixat de seguida a 99 un altre cop.Aix s aix perqu el termmetre que tenim per fer la mesura no t una construcci perfecta. A ms la temperaturadebullici pot variar segons lalada i la pressi atmosfrica del moment.La temperatura en la qual un lquid bull es diu Punt dEbullici.Quan hem apagat el foc hem vist que ja hi ha menys aigua que la que hem posat. La temperatura no passava del puntdebullici perqu la calor es feia servir per transformar lagua de lestat lquid a lestat gass (vapor daigua).El vapor daigua no lhem vist, s un gas incolor i transparent. s el que habitualment sanomena Humitat. 20. tempsTemperatura tempsTemperatura0 s.216 min. 30 s.85 30 s. 22 7 min.89 1 min.247 min. 30 s. 931 min. 30 s. 21. Amb les dades hem fet una grfica temps - TemperaturaEl telfon 22. Material 2 gots de plstic Espelma 4 o 5 metres de cordill PunxProcediment 1. Amb lespelma escalfem el punx i foradem el cul dels dos gots de plstic. 2. Passem el cordill pel forat del got i fem un nus per la part de dins. 3. Passem el telfon a algun company o companya i hi parlem tot mantenint el fil ben tibant.ObservacionsQuan el cordill est tibat es pot parlar i escoltar com si fos un telfon.El so es transmet a travs del cordill. 23. La lupa Labsorci de laigua en la sorra i la terraMaterial Sorra Aigua Terra Balana Paper de filtre 2 ampolles de plstic 2 embuts de plsticProvetaProcediment 1. Amb el paper de filtre fabriquem dos embuts de paper. 2. Posem els embuts de paper dins els de plstic i els mullem una mica perqu shi enganxin. 3. Colloquem els embuts dins les ampolles. 4. Amb la balana mesurem 300 g. de sorra i laboquem dins un embut. 5. Fem el mateix amb 300 g. de terra. 6. Amb la proveta mesurem 300 ml. daigua i els aboquem a la sorra. 7. Tamb aboquem 300 ml. daigua a la terra. 8. Esperem una o dues hores. 9. Amb la proveta mesurem laigua que ha travessat la sorra i laigua que ha travessat la terra i ho anotem a la llibreta. 24. ObservacionsGrup 1 Grup 2Sorra: han passat 244 ml.Sorra: han passat 246 ml.Fem la resta: 300 - 244 = 56 ml. Fem la resta: 300 - 246 = 54ml.La sorra ha absorbit 56 ml.La sorra ha absorbit 54 ml.Terra: han passat 180 ml.Terra: han passat 128 ml.Fem la resta: 300 - 180 = 120 ml.Fem la resta: 300 - 128 = 172 ml.La terra ha absorbit 120 ml. La terra ha absorbit 172 ml.Els resultats sn molt semblants amb la sorra. En canvi en el grup 2 la terra ha absorbit ms aigua que en el grup 1.De tota manera es pot veure que en els dos casos la terra ha absorbit ms del doble o triple aigua que la sorra.