Exemples de Ramon Llull

per llegir, per comentar, per il·lustrar.

Una proposta didàctica per a

l'Educació Secundària amb motiu de l'Any Llull

Biel Ferrer Puig

Reus, 2016.

Sumari 1. Justificació de la proposta didàctica 1.1 Objectius 1.1.1 Competències i Continguts Clau 1.1.2 Materials 1.2 Destinataris 1.2.1 Específics 1.2.2 Generals 1.3 Metodologia 1.3.0 Inducció i diàleg a partir de l'exemple 1.3.1 Lectura comprensiva (construcció del sentit mitjançant la interacció): el procés lector 1.3.2 Expressió escrita i il·lustració plàstica: el procés escriptor i il·lustrador 1.3.3 El projecte i el producte final: la interdisciplinarietat 1.4 Mitjans 1.5 Temporització

2. Fonts 2.1 Fonts dels textos lul·lians 2.2 Altres fonts lul·lianes consultades 2.3 Fonts sobre didàctica de la literatura i sobre didàctica de l'expressió plàstica 3. Observacions i agraïments 4. Contextos: obres de procedència dels textos i tipologia de personatges. 5. Textos 01 El fantàstic Ramon contra el clergue Pere: dues maneres radicalment diferents d'encarar la vida 02 L'ànima humana explicada a un infant 03 Com un paó estarrufat 04 El filòsof i el bou 05 El gall i la guineu 06 El lleó i la llebre 07 Amistats perilloses: l'agró i el cranc 08 El corb i la serp 09 Un ós, un corb, un home, una serp i un ermità 10 El papagai, el corb i el simi 11 L'home savi que podia entendre el que deien els animals 12 El mercader que no era de Venècia 13 Els jugadors 14 Diàleg de la rosa i el pebre 15 Diàleg de l'aigua i el foc 16 L'anada del foc i de l'aigua al sol 17 La granja animal 18 El tercer home

1. Justificació de la proposta didàctica 1.1 Objectius Aquesta proposta didàctica només pretén ser una invitació que exciti la curiositat del jove lector a descobrir la immensa obra literària del primer escriptor en llengua catalana, Ramon Llull, amb motiu de l'Any Llull, instituït per commemorar el 700 aniversari de la mort de l'escriptor, l'any 1316. Es tracta , doncs, d'una aproximació a l'obra de Ramon Llull adreçada a estudiants d'ensenyament secundari tot fent èmfasi en un dels seus recursos més habituals: els exemples. I és a través de la lectura d'una petita tria d'aquests textos breus -amb voluntat precisament didàctica- que hom vol aconseguir que l'estudiant dialogui amb el text, amb ell mateix i amb els altres estudiants a fi de confegir-ne un comentari escrit i una il·lustració plàstica.

1.1.1 Competències i Continguts Clau: Les Competències (C) i Continguts Clau (CC) que s'hi treballen, d'acord amb el currículum vigent (Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria, DOGC6945 - 28.8.2015, 1/305), referits a la matèria Llengua Catalana i Literatura de l'Àmbit Lingüístic, són els següents:

Matèria Llengua Catalana i Literatura Àmbit Lingüístic

Competències (C) Continguts Clau (CC)

C 1 Obtenir la informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre'ls. C 2 Reconèixer els gèneres de text, l'estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre'l. C 3 Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement. C 5 Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística. C 9 Emprar estratègies d'interacció oral d'acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs. C10 Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal. C11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

CC 9 Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana, castellana i universal. CC10 Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana, castellana i universal. CC11 Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics. CC12 Temes i subgèneres literaris. Tòpics. CC14 Lectura d'obres de la literatura catalana, castellana i universal, o juvenils. CC21 Lèxic i Semàntica: estratègies digitals de cerca lèxica. CC23 Llenguatge audiovisual.

Pel que fa a la matèria Educació Visual i Plàstica, de l'Àmbit artístic, les Competències (C) i els Continguts Clau (CC) són els següents:

Matèria Educació Visual i Plàstica Àmbit artístic

Competències (C) Continguts Clau (CC)

C1 Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques C2 Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat visual de l’entorn natural i cultural C4 Interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals, estàtiques i en moviment C5 Compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i tècniques pròpies de cada àmbit C7 Desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant personals com col·lectius C9 Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social C10 Fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà de cohesió i d’acció prosocial

CC1 Percepció visual i audiovisual CC2 Fonaments del llenguatge visual, plàstic i audiovisual CC3 Elements bàsics de les produccions artístiques CC7 Expressió i comunicació. CC9 Instruments i tècniques analògiques i digitals per a la representació i comunicació visual i audiovisual CC10 Art i societat CC11 Art i compromís

1.1.2 Materials El material bàsic a partir del qual està edificada aquesta proposta didàctica és el text, l'exemple. Sabem que hi ha dues modalitats d'exemples lul·lians: els recontaments (exemples llargs) i els proverbis (exemples breus). En aquesta avinentesa, s'ha optat per emprar l'exemple, que, en tenir prou extensió i per les seves característiques, és catalogable clarament com a gènere específic del tipus narratiu. Tanmateix, n'hi ha algun, de text, que té una tipologia formal més expositiva que narrativa, concretament el corresponent a la Doctrina pueril (text / exemple 03).

1.2 Destinataris*

1.2.1 Específics: Aquesta proposta didàctica està especialment adreçada a alumnes de 2n curs d'ESO atès que el currículum vigent, especialment en allò referit a la Dimensió literària d'Àmbit Lingüístic, estableix per a aquest curs els autors i obres més representatius de les literatures catalana i castellana del segle XII al XV: - Context històric i social. Gèneres. Corrents literaris. - Lectura i explicació de fragments significatius i, si s'escau, textos complets i adaptats. - Temes literaris. 1.2.2 Generals: També pot aplicar-se a qualsevol altre curs d'ESO (i fins i tot a 1r. de Batxillerat) per tal com s'hi treballen les 5 competències bàsiques pròpies de la Matèria: escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar.

1.3 Metodologia 1.3.0 Inducció i diàleg a partir de l'exemple: una introducció necessària. 1.3.0.1 Inducció i diàleg a partir de l'exemple. Molt presents en totes les obres lul·lianes que podríem considerar literàries -per raó de l'existència d'una certa ficció-, la inducció i el diàleg són dues maneres de presentar al lector les idees que, mitjançant les obres assagístiques -per raó del seu caràcter predominantment teòric-, planteja a l'Art, el pensament filosòfic de Llull. De l'exemple lul·lià, instrument fonamental en la inducció i el diàleg, se n'ha dit: "La literatura lul·liana més divulgada està dominada, doncs, per l'exemplum, una tècnica perfectament coneguda i avalada per la tradició; el que succeeix és que Llull en fa un ús extraordinàriament dúctil i divers, fins al punt que la multiplicitat de propostes, la constant variació de formes i la recerca incessant de noves solucions fan que el vell exemplum en mans del beat esdevingui una eina tota nova i fascinant"

1 i "[...] l'ús instrumental, mediat, de la literatura en Llull, no l'invalida pas com a tal, ans al contrari. Les gosadies de

la màquina de fabricar exemples que és l'Arbre exemplifical o de la novel·la mística que s'inclou a l'Arbre de Filosofia d'Amor són dues mostres de poder creatiu que justificarien elles soles la inclusió de Llull entre els literats més dotats de l'Edat Mitjana"

2.

En relació amb l'aprenentatge inductiu

3 i dialògic, convé recordar que, per exemple, el protagonista del Llibre de meravelles -també dit Fèlix- de Ramon Llull -

també dit lo foll o fantàstic-, és un jove aprenent que, seguint els consells del seu pare, recorre el món, meravellant-se per tot el que hi va trobant en el sentit crític del verb: el nostre viatger adolescent s'admira però també se sorprèn, s'espanta i queda espaordit. Fèlix és un Bildungsroman, o novel·la de formació avant la lettre, en què el protagonista té l'oportunitat d'experimentar les grandeses i les misèries del món dels adults, i de poder dialogar tot seguit amb savis ermitans i entenimentats filòsofs que li faciliten qui-sap-lo d'exemples per tal que pugui reflexionar sobre tot allò que ha vist i sentit, viscut. Si bé el Blanquerna o Llibre d'Evast i Blanquerna (1283) és una obra lul·liana anterior en què se'ns ofereix un panorama prou ideal del món i una visió optimista de la resolució dels problemes de l'home, Fèlix és un llibre més escèptic (1287-1289). Però en totes dues obres l'aprenentatge es basa, d'una banda, en la interacció de l'aprenent amb la realitat i, d'altra banda, en el diàleg entre el fill i els pares o entre el deixeble i els diversos mestres a partir de l'experiència del jove. L'exemple lul·lià -tot sovint breus faules sobre el capteniment humà o, com passa al Llibre de les bèsties, a l'inrevés- hi és emprat amb profusió i eficàcia com a eina pedagògica. De manera que hi apareix fins a l'extrem que l'un exemple dóna pas de seguida a l'altre exemple següent sense que el filòsof hagi explicitat a Fèlix la resolució del primer. I això per què? Doncs a fi d'excitar la capacitat de pensar, de raonar i d'enraonar, de l'aprenent. Els savis mestres lul·lians no fan concessions al seu jove interlocutor, al qual responen encara, tot i la protesta del jove, amb un nou exemple. El mètode és aquell basat en el vell principi de no espantar-se de la dificultat i d'insistir en l'esforç intel·lectual, ben lluny, doncs, de soporífers sermons, a les antípodes de la memorització acumulativa i descartant la mera repetició literal de les paraules del mestre, sinó apostant decididament per la comprensió, la interpretació i la valoració raonada de la realitat mitjançant el cas exemplificat i el contrast de parers entre mestres i deixebles. Inducció, doncs, i aprenentatge dialògic, al servei, en

1Anthony Bonner i Lola Badia, Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària. Barcelona: Editorial Empúries, 1998. Col·lecció "Les Naus d'Empúries", Pal Major, 2, p. 93.

2Lola Badia, Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.Col·lecció "Assaig", 10, p. 10.

3Antònia Carré apunta que també hi ha exemples que s'expliquen per analogia, comparant els uns amb els altres. Vegeu Ramon Llull, Contes exemplars. Barcelona: Edicions

62, 2013. Edició [en català modern], introducció i materials complementaris d'Antònia Carré. Col·lecció Educaula62, 80. ISBN 978-84-15192-66-4.

Llull, de l'amor diví. O a fi de bé, en el nostre rol de pares, tutors o professors (com defensa un altre Ramon, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona: el basc Ramón Flecha

4), a favor d'una educació menys devota de mites intocables, inqüestionables i absoluts, però més esforçada a orientar,

estimular i exigir. Talment Llull, aquesta proposta didàctica aposta per la inducció i el diàleg en el treball de comprensió lectora, en l'expressió escrita i el la creació plàstica. 1.3.0.2 Una introducció necessària Per tot això fóra convenient d'utilitzar algun recurs audiovisual per tal de proposar als alumnes una breu però significativa i necessària introducció a la vida i la obra de Ramon Llull, aquest personatge tan allunyat en el temps dels lectors a qui va adreçada aquesta proposta didàctica. De vídeos i materials audiovisuals sobre Llull, n'hi ha uns quants, de registres i de durades ben diversos, però potser els següents s'adeqüen més al propòsit d'introducció que pretenem: 1) "Ell és Ramon Llull": http://anyllull.cat/l-autor/mediateca/item/ell-es-ramon-llull: Aquest 2016 commemorem els 700 anys de la mort de Ramon Llull, autor de "Blanquerna" i del "Llibre de meravelles". Aquest savi de l'edat mitjana va escriure en català, àrab i llatí més de 265 obres, a través de les quals transmetia el seu pensament filosòfic. Ens acostarem a aquest personatge extraordinari guiats per Lola Badia, directora del Centre de Documentació Ramon Llull, i del poeta Enric Casasses. Durada: 00::06:47. 2) "L'auca de Ramon Llull": http://www.auques.cat/tot.php?auca=llull 3) "Ramon Llull, ciència i acció": http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26796&p_ex=ramon%20llull&p_num=3: La vida de Ramon Llull (1232?-1316?) va ser intensa i apassionada com poques n'hi deuen haver hagut. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d'Àfrica i de l'Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses. Durada: 47 minuts. 4) "Ramon Llull a Cavall Fort": http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1289-1290/18-ramonllull.html 5) "L'obra de Ramon Llull": http://grupenciclopedia.cat/blog/lobra-de-ramon-llull-video-112-sobre-literatura-catalana-medieval/ Lola Badia, catedràtica de Filologia Catalana i directora de l’etapa medieval de la Història de la literatura catalana d’Enciclopèdia Catalana, ens parla en aquest vídeo l’obra de Ramon Llull. Tot seguit transcrivim les seves paraules: “Ramon Llull és un autor que no volia escriure literatura tal com l’entenem ara. Però va produir una obra molt extensa i va ser qui va construir la primera prosa catalana apta per parlar de tots els temes. A l’edat de trenta anys va renunciar a la vida de cortesà a la primera cort mallorquina per a dur a terme una dedicació completa de la seva vida a aconseguir dues finalitats amb la idea de canvi de la societat: difondre la fe entre els no creients i activar la fe dels creients. Per fer això va concebre un mètode de caràcter intel·lectual molt complex que li deia l’Art. Per a difondre l’art va usar tota mena de procediments: va escriure 260 obres, va demanar suport de tots els poders polítics i religiosos del moment

4Vegeu Ramón Flecha, Compartiendo palabras. Barcelona: Paidós, 1997.

i va escriure també obres de caràcter literari sempre en funció del seu propòsit divulgatiu de difondre la seva missió. Ens va donar coses com el Blanquerna o el Fèlix, que són obres literàries molt primeres en la història medieval i molt interessants.” Durada: 00:01:42

1.3.1 Lectura comprensiva (construcció del sentit mitjançant la interacció): el procés lector Sabem que, en Llull, els exemples tenen una finalitat òbviament adoctrinadora, és a dir, són al servei de la seva Art o mètode filosòfic i, en darrer terme, al servei del déu cristià. En canvi, en aquesta proposta didàctica, la construcció del sentit de cada breu narració deixa llibertat absoluta al lector perquè en faci la seva pròpia, d'interpretació... a partir de les qüestions apuntades en cada text. Fóra bo propiciar el diàleg entre els estudiants en el si de petits grups cooperatius a l'hora de comentar oralment el text de l'exemple. Potser convé recordar aquí els tres moments del procés lector: 1 L'abans de llegir: Aquesta fase prèvia a la lectura del text té 4 objectius: a) fer hipòtesis sobre el sentit del text (activar coneixements previs i elaborar idees inicials dels lectors sobre les qüestions que hi són plantejades al text) a partir del títol del text; b) formular hipòtesis sobre el text a partir del tema; c) elaborar hipòtesis sobre el text a partir dels mots clau, marcats amb negreta; d) i precisar el propòsit de la lectura, és a dir, aclarir per què el llegim: descobrir què en diu el text del tema i com s'hi posiciona l'autor (un objectiu posterior serà l'expressió de la reflexió, el comentari i la il·lustració a partir de les idees que expressa Llull en els seus textos breus). Es tracta de proposar, doncs, als lectors la manera i els motius per llegir de manera activa i conscientment volguda el text abans d'abordar-ne la lectura a fons. 2 El mentre llegim: El durant la lectura no només ha de servir per descodificar els missatges del text sinó també i sobretot per verificar o reformular les hipòtesis d'abans de llegir, localitzar les idees principals de cada paràgraf, autoregular-se, atendre les llacunes de sentit de mots, recapitular, fer inferències i descobrir a poc a poc el que ens diu el text. Per tant, l'acció del docent orientarà l'activitat en cada paràgraf d'acord amb aquesta seqüència següent: a) fer lectura individual b) compartir en grup el que s'ha llegit (si hi ha hagut mots que no hem entès, com els han compensat els lectors a fi de poder continuar la lectura amb prou comprensió; si no, suggerir consultes a optimot, consultes lingüístiques (http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html) o al Diccionari de la

Llengua Catalana de l'IEC (http://dlc.iec.cat/)); c) preguntes (literals, inferencials i crítiques o valoratives) del professor per tal de trobar les idees principals. i 3 El després d'haver llegit: Aquesta darrera fase consisteix a concloure i cloure la lectura, valorar el propòsit inicial, integrar tota la informació, valorar globalment el text. Les preguntes de comprensió literal, inferencial i interpretativa o valorativa que s'apunten en cadascun d'aquests tres moments referides a cada text pretenen desenvolupar una activitat lectora acurada en cada exemple. Per això hi destacarem 4 aspectes: a) l'opinió del lector en relació amb allò de què parla el text: b) la valoració que en fa el lector; c) la relació del text amb la vida del lector i amb el món d'avui; d) i la llista d'idees principals sobre el tema que planteja el text, a manera de recapitulació.

1.3.2 Expressió escrita i il·lustració plàstica: el procés escriptor i il·lustrador. En acabat, la redacció i la il·lustració pot ser individual, per parelles (preferiblement) o en petit grup, segons la dinàmica triada pel professor i la configuració de cada classe... sense excloure la compartició de primeres versions, esborranys i altres productes provisionals en l'endemig del procés escriptor (planificar, executar, revisar, reflexionar, reescriure...) i il·lustrador. Aquest treball final per parelles d'expressió escrita i d'expressió plàstica consistirà a abocar en un comentari i en una il·lustració tot allò que haurem treballat en la comprensió lectora dels textos, en serà el producte final. Els criteris per configurar aquestes parelles de treball són: 1) Preferència expressiva: - escrita / - plàstica. 2) Proximitat de domini i de coneixement. Atenent les intel·ligències múltiples, un alumne, parella d'alumnes o grup cooperatiu (tal vegada configurat amb diversitat interna sobre la base dels diferents sexes (coeducació), habilitats cognitives, característiques actitudinals (conductuals), orígens sociolingüístics i socioculturals, empaties...), és a dir, cada agent o actor pot iniciar l'activitat, havent llegit el text, indistintament per la redacció del comentari o per la confecció de la il·lustració. Pel que fa l'expressió escrita, la seqüència didàctica hauria de presentar la successió següent de moments: 1) fer lectura atenta de les preguntes orientadores del comentari segons el procés lector 2) executar la redacció personal individual de la primera versió provisional del comentari breu 3) procurar la interacció entre els alumnes i entre els alumnes i el professor sobre els comentaris provisionals 4) reescriure els comentaris provisionals perquè esdevinguin definitius 5) penjar els comentaris al web / blog Una darrera observació important és que, si bé l'activitat parteix de la lectura de textos bàsicament narratius (llevat el 03, corresponent a la Doctrina pueril), cal ser conscient que, quan demanem un comentari a l'alumne, li demanem un text de caire argumentatiu i, doncs, bé cal fer reflexionar sobre el propòsit i la forma que ha de tenir aquest nou text, produït per l'alumne. A l'alumne, li ha de quedar clar, d'una banda, que el propòsit del comentari és expressar una opinió (funció expressiva del llenguatge) i convèncer el destinatari de l'opinió (funció conativa del llenguatge); d'altra banda, pel que fa a l'estructura i a la manera d'organitzar el seu discurs, convindria posar a l'abast de l'alumne alguna mostra realitzada pel mateix professor d'aquest tipus de text i/o facilitar a l'alumne algun tipus de bastida, esquema o recurs apropiat:

TEXT ARGUMENTATIU

Propòsit:

Expressar opinió pròpia i convèncer

Estructura:

1 Fixar el tema i motiu del text (exemple o cas, fet o esdeveniment, notícia o article...)

2 Expressar l'opinió sobre la qüestió

3 Aportar arguments, dades, informacions, autoritas...

4 Formular una conclusió o reflexió final a manera de proposta d'actuació

5 Decidir un títol que sintetitzi el contingut del comentari

Pel que fa a l'expressió plàstica, la seqüència didàctica hauria de tenir els diferents moments següents: 1) fer recerca, observació i anàlisi de les imatges contemporànies de l'època Llull, de la iconografia medieval corresponent (bestiaris, diagrames, tapissos...) Vegeu http://enllullat.cat/murals-creatius/ http://museunacional.cat/ca/bestiari https://deartesethistoria.wordpress.com/2013/02/10/liber-de-naturis-bestiarum-els-bestiaris-medievals/ https://www.google.es/search?q=bestiaris+medievals&espv=2&biw=1366&bih=705&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjl67vK-PrNAhWIPRoKHZ-wAy8Q_AUIBigB&dpr=1 2) elaborar esborranys dibuixats manualment de les il·lustracions a propòsit dels textos lul·lians proposats 3) procurar la interacció entre els alumnes i entre els alumnes i el professor sobre els esborranys 4) realitzar la digitalització de les imatges mitjançant programes adients a l'abast 5) col·locar les il·lustracions al web / blog Finalment, la publicació al web / blog pot propiciar la interacció amb nous comentaris...

1.3.3 El projecte i el producte final: la interdisciplinarietat L'expressió escrita, mitjançant el comentari escrit, i el diàleg amb arts plàstiques, mitjançant el suggeriment de l'exemple dibuixat, són exercicis que parteixen del text de cada exemple i que es projecten vers un producte final interdisciplinar... El treball a l'aula conduirà a la confecció de productes escrits i plàstics al web / blog. Aquests productes resultants de tot el procés de comprensió i d'expressió fóra bo de poder-los recopilar (mitjançant carpeta o llibre) per valorar la producció com a grup d'alumnes. Finalment, el trasllat, al mur d'un carrer, de les il·lustracions, amb determinats mots claus de referència, clou el projecte en el marc d'una activitat final participativa i festiva. La imatge resultant podria anar acompanyada, doncs, per algun text (mot clau, sintagma significatiu, frase a manera d'epifonema) extret de l'exemple literalment o creat pels lectors. I un bon reportatge fotogràfic i audiovisual en podria un bon mètode de recopilació de l'experiència.

1 Aula 2 Web / Blog 3 Mur

Lectura comprensiva

Expressió escrita i plàstica

I·lustració amb text breu

1.4 Mitjans El treball presencial a l'aula entre els alumnes lectors i amb l'acció del professor, que proposa i acompanya el procés lector, la utilització de mitjans telemàtics, tot seguit i paral·lelament, i la plasmació plàstica en un mur

5, en acabat, constitueixen els tres moments fonamentals (inicial-formatiu-final) i els tres àmbits o

medis (presencial a l'aula, virtual al web/blog i urbà al mur del carrer) del procés lector i escriptor/il·lustrador. La combinació d'aquests espais i mitjans pretén aconseguir la motivació dels estudiants a participar activament en el projecte, els productes finals del qual (textos, comentaris, il·lustracions...) fóra bo de recollir en algun suport amb format adequat (llibre, carpeta...). Finalment, crec que també fóra convenient que el web / blog es realitzés, ultra l'àmbit estrictament local municipal (servei municipal de biblioteques, are de la regidoria d'ensenyament...), a l'empara d'algun ens d'abast nacional per tal que fos aprofitat pel major nombre d'interessats: http://anyllull.cat/, http://www.quellegeixes.cat/splash/splash.php i/o altres.

5En el cas de la realització d'aquesta proposta a la ciutat de Reus, al mur del carrer de Josep Pla, a la vora de la Biblioteca Pública Pere Anguera.

1.5 Temporització Juny 2016: presentació interna de la proposta didàctica. Juliol i agost de 2016: confecció del web / blog. Setembre 2016: presentació pública de la proposta didàctica continguda al web / blog especialment adreçada als centres docents amb educació secundària. Octubre 2016: execució mitjançant la participació dels alumnes al web / blog i a la festa final amb pintada dels murals al carrer.

2. Fonts 2.1 Fonts del textos lul·lians: S'han extret els 18 textos d'aquesta proposta didàctica dels 6 llibres o referències següents: BADIA 1991 = Ramon Llull, Disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic. Barcelona: Quaderns Crema, 1991. Versió catalana de Lola Badia. BARRANCO 2015 = Ramon Llull, Doctrina pueril. Palma: Patronat Ramon Llull, 2005. Edició a cura de Joan Santanach i Suñol (vegeu-ne l'edició digital a http://www.narpan.net/ben/indexdp.htm). Adaptació al català modern a cura de Biel Ferrer Puig a partir del text anotat i de la proposta didàctica de Beatriu Barranco a https://sites.google.com/site/llullviatjaalsinstituts/beatriu_b. CARRÉ 2013 = Ramon Llull, Contes exemplars. Barcelona: Edicions 62, 2013. Edició [en català modern], introducció i materials complementaris d'Antònia Carré. Col·lecció Educaula62, 80. ISBN 978-84-15192-66-4. Conté exemples del Blanquerna..., del Fèlix... i de l'Arbre... FARRÉ 2016 = Ramon Llull, Llibre de les bèsties. Barcelona: Barcanova Editorial, 2016. Adaptació [al català modern], introducció, apèndix i notes de Muntsa Farré. Il·lustracions de Gisela Bombilà. Col·lecció Clàssics a Mida. ISBN 978-84-489-3864-2 GUILUZ-SANMARTÍ 2007 = Teresa Guiluz i Vidal - Eduard Sanmartí i Generès, Llengua Catalana i Literatura 1 BAT. Barcelona: Editorial Text - la Galera, 2007. ISBN 978-84-412-1693-8. Conté exemples del Fèlix... MARTÍ 2016 = Ramon Llull, Faules del Llibre de les bèsties. Barcelona: Barcanova Editorial, 2016. Selecció i adaptació [al català modern] de Pere Martí i Bertran. Il·lustracions de Maria Espluga. Col·lecció www.barcanovainfantilijuvenil.cat. ISBN 978-84-489-3869-7 2.2 Altres fonts lul·lianes consultades: Lola Badia, Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. Col·lecció Assaig, 1992. ISBN 84-7727-087-2 P.M. Batllori, S.J., Ramon Llull en el món del seu temps. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1960. Anthony Bonner i Lola Badia, Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària. Barcelona: Editorial Empúries, 1988. Col·lecció Les Naus d'Empúries, "Pal Major, 2". ISBN 84-7596-168-1 Albert G. Hauf, "L'exemple lul·lià com a eina pedagògica" dins Panorama crític de la literatura catalana I. Edat Mitjana: dels inicis a principis del segle XV, a

cura d'Albert Hauf. Barcelona: Vicens Vives, 2010. p. 152-157. Ramon Llull, Contes i exemples. Muro (Illes Balears): Ensiola Editorial, 2015. Introducció i selecció a cura de Gabriel Ensenyat Pujol. Col·lecció Logos Biblioteca, 3. ISBN 978-84-942075-6-3 Ramon Llull, Llibre d'Evast e Blanquerna. Barcelona: Edicions 62 i "la Caixa", 1982. MOLC, 82. ISBN 84-297-1882-6 Ramon Llull, Llibre de meravelles. Barcelona: Edicions 62 i "la Caixa", 1980. MOLC 36. ISBN 84-297-1609-2 Francesc Tous Prieto, "El proverbi en context: teoria i pràctica de les formes sentencioses medievals", dins El Marges. Revista de Llengua i Literatura, núm. 109, primavera de 2016, p. 10-30. Barcelona: L'Avenç, 2016. ISSN 0210-0452 http://anyllull.cat/ http://enllullat.cat/ https://sites.google.com/site/llullviatjaalsinstituts/ http://www.rutasramonllull.com/llegir-ramon-llull http://quisestlullus.narpan.net/index.html 2.3 Fonts sobre didàctica de la literatura i sobre didàctica de l'expressió plàstica: Albert Macaya, "El mite de la creativitat i la fonamentació conceptual de l'expressió plàstica", dins la revista Comunicació Educativa, 7. 1994. p. 27-29. "Reflexions educatives". ISSN1575-9911. EISSN 2339-5559. http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/comeduc Enric Queralt, Llegir, més enllà de les lletres. Interioritats de didàctica de lectura. Lleida: Pagès editors, 2012. Obra guanyadora als XXXII Premis Baldiri Reixac a mestres i professors, en la modalitat d'estudi, assaig o recerca pedagògics (vegeu ambelspeusaterra.blogspot.com)

3. Observacions i agraïments. Qui adreça aquesta proposta didàctica al Servei Municipal de Biblioteques de Reus vol fer constar que per aquest treball no n'ha volgut percebre cap quantitat econòmica ni cap altra mena de pagament material per tal com sempre ha volgut actuar com a agent voluntari desinteressat a fi de bé. Per això ha rebutjat el cobrament de cap benefici que, raonablement, se li ha ofert des del Servei Municipal de Biblioteques de Reus, per la qual cosa l'interessat n'està agraït i alhora dispensat. Aquesta disposició altruista de l'autor d'aquesta proposta és deguda a tres raons bàsiques: la primera raó té a veure amb el fet que l'Any Llull és impulsat tant a escala nacional com a escala local pel primer govern de Catalunya i de Reus declaradament i explícitament independentista, Junts pel Sí; la segona raó té a veure amb l'autor homenatjat, Ramon Llull, el nostre primer escriptor en llengua catalana, que mereix ser llegit (a les aules i arreu), estudiat (a partir dels textos originals que se'n conserven) i divulgat (amb edicions adaptades al català modern); i la tercera raó té a veure amb el valor cultural de l'obra de Llull i per la tasca que, mitjançant la difusió de la seva obra, cal fer a favor del diàleg intercultural, interreligiós i internacional... contra la barbàrie. També vol fer explícit l'agraïment a la senyora Cristina Garreta, cap del Servei Municipal de Biblioteques de Reus, pel fet d'haver-li ofert la possibilitat d'elaborar aquesta modesta proposta, i a la senyora Marta Mallafrè, bibliotecària del Servei Municipal de Biblioteques de Reus, per les seves atencions durant el procés d'elaboració d'aquesta humil proposta. Finalment, vol agrair, d'una banda, els suggeriments de l'amic i professor de la URV Albert Macaya en relació amb les activitats d'expressió plàstica; i, d'altra banda, els consells per a un millor enfocament didàctic de la lectura dels textos i de l'expressió escrita -però també pel que fa a aspectes globals i interdisciplinars- del també amic i pedagog Enric Queralt.

4. Contextos: obres de procedència dels textos i tipologia de personatges. De cada text, se n'indica entre parèntesi la procedència pel que fa a la versió adaptada al català modern i entre claudàtors la procedència precisa pel que fa al llibre original en català medieval. Els títols són obra de l'adaptador o versionador atès que a l'obra original de Llull no n'hi ha pel fet que els exemples formen part del discurs narratiu continu de l'argument. Els textos corresponents als 18 exemples, tots transcrits en català modern a fi de fer-los més accessibles als lectors destinataris, pertanyen a les 5 obres lul·lianes següents:

* Tot seguit, presento la relació de centres docents amb oferta d'educació secundària a la ciutat de Reus, als quals va adreçada, inicialment,

aquesta proposta... tot i que, òbviament, és aplicable en general a centres docents d'educació secundària de tot el domini lingüístic, els Països Catalans. En el cas de la ciutat de Reus, el nombre de 18 exemples és per si es vol proposar de treballar-los, de manera aleatòria o assignats prèviament, als 18 centres docents de la ciutat que ofereixen educació secundària, segons la Guia de centres educatius de Reus. Creix amb l'escola. Curs 2016-2017. De 3 a 16 anys, editada per l'OME de Reus: Públics: 01 Institut Escola Pi del Burgar 02 Institut Baix Camp 03 Institut Domènech i Montaner 04 Institut Gabriel Ferrater i Soler 05 Institut Gaudí 06 Institut Josep Tapiró 07 Institut Roset Mauri 08 Institut Salvador Vilaseca Concertats:

09 Col·legi Aura 10 Col·legi La Salle 11 Col·legi Maria Rosa Molas 12 Col·legi Nostra Senyora de la Presentació 13 Col·legi Pare Manyanet 14 Col·legi Sant Josep 15 Escola Arce 16 Escola Maria Cortina 17 Escola Puigcerver Privat: 18 Collège Français de Reus