T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 9.00 hAvui, a partirde les 9.00 h

DISSABTE · 23 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14918 - AVUI / Any XLI. Núm. 13788 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

2049

13Q

3832

13-1

1479

45®

MARXA · La cap de l’oposició fa el salt a Madrid per fer tàndem ambRivera FINAL · Aixeca polèmica en anunciar que visitarà Waterloo

Arrimadasrenuncia aCatalunya

P10,14

L’exlehendakari Ibarretxe i el president Torra, conversant ahir al Mas Perxés d’Agullana ■ MANEL LLADÓ

Torra i Ibarretxe rememoren la ruta de Companys i Aguirre l’any 39

Al camí de l’exili

Els familiars dels presospolítics no se’n refien

Nacional P6,7

Prevenen d’una certa eufòria encaraque el relat de la fiscalia faci aigües

Els vehicles de la Guàrdia Civil danyatsprotagonitzen l’acusació de violència

Nacional P8

A sota de les desenes de periodistes que es veuen alfons hi ha un dels cotxes de la Guàrdia Civil ■ J. RAMOS

Els cotxes del 20-S

El Vaticà recorda que caldur els abusos al jutjat

Europa-Món P29

EUROPA-MÓN P26,27

Les víctimes volien impedirque els militars bloquegessinl’entrada d’ajuda humanitària Públic, ahir, al concert de Cúcuta ■ EFE

Dos morts enincidents aVeneçuela

DEMÀ, ESPECIAL40è ANIVERSARI

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 2019

uin efecte li de-via transmetre

a Jordi Sànchez te-nir damunt la taula,mentre declarava alTribunal Suprem, el

llibre de Joan-Carles Mèlich La pro-sa de la vida? Segur que va ser unestímul de pensament. Segur que elva inspirar en la seva ben travadadefensa i argumentació. El filòsofMèlich, que beu de la literatura perconstruir la seva mirada filosòfica,condensa en aquest segon volumdels seus fragments filosòfics (elprimer és La lectura com a pregà-ria) un seguit d’idees, d’aforismes,que conviden a la reflexió. Joan-Carles Mèlich ha elaborat una “filo-sofia antropològica de la finitud”. Elcos, el símbol, l’alteritat, la memò-ria, el desig en són algunes de lesexpressions que ha estudiat. D’en-tre les reflexions de La prosa de lavida n’hi ha que pivoten sobre legi-timitats, legalitats i democràcia. Ijust l’endemà que “declarés” el rei(com irònicament i encertada piula-

va Manuel Cuyàs), en Mèlich, Sàn-chez hi va trobar una rèplica. Quanel rei recollia el premi del CongrésMundial de Juristes, va declararque no hi pot haver democràciamés enllà de la llei. I Jordi Sànchezho va capgirar davant del tribunaldient que no hi pot haver cap lleique ofegui la democràcia.

Entre les aproximacions de Mè-lich hi llegim que “perquè hi hagidemocràcia cal acceptar que capjustícia positiva, dret, o llei seransuficientment justos”. Mèlich agafael debat d’Antígona i Creont, escritper Sòfocles, sobre el pes de la lleidivina o terrenal, i la prohibiciód’enterrar el cos de Polinices. La in-justícia, diu Mèlich, potser és consi-derar que el dret és definitiu, un fi-nal de trajecte. És possible queaquestes idees i reflexions haginanimat Jordi Sànchez. I que la pre-sència física del llibre, de la paraulaescrita, li donés la força de Sòfoclesmentre declarava. Encara Mèlich:“No sabem què és la legitimitat, pe-rò sí que sabem què no és. No és lalegalitat.” També les jutjaran,aquestes idees?

Q

Keep calmXavier Graset

Dret i ofec

Sànchez va capgirar el que haviadit el rei dient que no hi pot haverllei que ofegui la democràcia

l pare va rebre l’encàrrec de di-buixar els animals del zoològicde Barcelona per il·lustrar els

panells informatius de davant de cadagàbia, i si feia festa de col·legi l’acom-panyava. M’hi avorria. Cap responia ales expectatives: els lleons endormis-cats, les girafes encarcarades, els rino-ceronts desconjuntats, els hipopòtamsquiets com una roca, els elefants ambla trompa oscil·lant sense decidir-se afer res... Només les mones articulavenmoviments distrets. El cine dels dis-sabtes oferia dels animals imatges mésvives. Anava a esmorzar prop de la Da-ma del Paraigua. La senyora represen-tada tampoc no feia res. Qui es recor-da de la Dama del Paraigua? En aquelltemps era més símbol de Barcelonaque ara la Sagrada Família.

Vaig trigar potser quaranta anys atornar al zoològic. L’hora de la visitava coincidir amb la de dutxar els ele-fants. Els vaig veure molt contents, di-ria entusiasmats. Els lleons seguiendormint, però és que, com ens ense-nyen els gossos i els gats, els mamíferstendeixen a la dormició i a desvetllar-se només quan tenen gana o per anar

E

a passeig. Els humans, si a base de dis-ciplina no haguéssim concentrat a lanit les hores de dormir, ens passaríemel dia fent becaines. Ja m’ho sabrandir quan es jubilin. O el dia que els ro-bots ens ho facin tot. El cine dels dis-sabtes era fals: els animals salvatgestenen tendència a la immobilitat.Quan s’eixoriveixen és per fer unamaldat. La feina al camp, a la fàbrica oals despatxos està pensada perquè noanem a queixalades per proveir-nosd’aliment quan ens despertem.

L’alcaldessa Ada Colau vol tancar elzoo i indultar els estadants. La idea ésque els animals han de viure en els

seus paisatges naturals. No sé què dir-li ni si els animals hi estarien d’acord.Hi ha a les sabanes qui dutxi els ele-fants? L’altre dia vaig veure en un do-cumental com una bandada de pante-res en perseguia una de girafes. L’ob-jectiu era immobilitzar-les partint-losles cames. Des de la seva alçada, les gi-rafes del zoològic observen molt tran-quil·les les panteres que no les podenatacar ni pensen a fer-ho perquè elsdietistes del parc els ofereixen la carnpelada i desossada. Hi ha animals quetrien viure al zoològic: les formigues,les vespes, els pardals, els coloms...Quan anava al parc els formiguersm’havien arribat a distreure més queels ossos mig desmaiats. Però si pres-cindim de les mones, ¿qui ens farà re-flexionar d’on venim i quina fila femper molt que vestim d’Armani?

El pare va il·lustrar un cartell queconvidava a visitar el zoo. S’hi veia unhome tancat en una gàbia i un elefantlliure observant-lo. Ada Colau hauriaaprovat la ironia. Nosaltres també: siels animals no han d’estar entre rei-xes, molt menys els homes pacíficsque reclamen el seu hàbitat.

“L’alcaldessaColau vol indultarels animals del deBarcelona

Vuits i nous

El zoològicManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

i al llarg de la setmana no hantingut temps de seguir el judicide l’1-O que es fa al Tribunal Su-

prem, ja saben vostès que El PuntAvui TV els el repeteix el cap de set-mana. Que el retransmet íntegre i endirecte sempre que hi ha sessió, peròque el cap de setmana els el repetimperquè no se’n perdin detall. Jo, commolts de vostès, l’he anat seguint sem-pre que he pogut. Soc conscient –i hohauríem de ser tots plegats– queaquests primers dies, amb les declara-cions dels presos, els exconsellers,Forcadell i dels líders de les entitatssobiranistes, no tindran res a veureamb el que vindrà les properes setma-nes, quan ells hauran d’estar callats is’intentarà capgirar el relat per dur-locap a les tesis de la fiscalia i l’advoca-cia de l’Estat. Serà dur de sentir. Pre-parin-s’hi. Però serà interessant com-provar com i en què es basen realmentles acusacions. Perquè el relat

S “Mentre aCatalunya n’estempendents, lescadenes espanyoles‘amaguen’ el judici

d’aquests dies ha estat clar, net i farcitde dades objectives. L’he seguit, deia,amb interès. I em sembla que així ma-teix ho han fet milers i milers de cata-lans gràcies a El Punt Avui TV, als mit-jans de la Corpo i a tots aquells altresque l’han retransmès tot o bona parten directe. Però jo em pregunto: i a Es-panya, no els interessa? Per què lesprincipals cadenes espanyoles l’ama-guen? El problema més gran que téEspanya en aquests moments, no me-

reix l’interès de les cadenes privadesespanyoles? I troben normal que la pú-blica, TVE, només el retransmeti ínte-gre pel Canal 24 Horas (un 0,9% d’au-diència, tot sigui dit) i que ho faci no-més per a Catalunya? Per què l’ama-guen, el judici? No els interessa, aaquestes cadenes? O és que aquestesja han decidit què han de veure i quèno els seus espectadors? Em diran queen fan amplis desplegaments, i que or-ganitzen tertúlies. És cert. Però, leshan vist? A mi em sembla que els seusespectadors (que, a més a més, l’en-tendrien perquè es fa en castellà) te-nen el dret de formar-se-la ells, la sevaopinió. No pas que els vingui servida. Iper fer-ho no hi ha res com el directe.O com amplis –amplíssims– resumsque no cal que col·loquin en prime ti-me. No els interessa? O és que de lamateixa manera que ja han jutjat quèels interessa als seus espectadors, jahan jutjat també el cas?

No els interessa?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’Església catòlica semblaque, finalment, s’ha pres se-

riosament i vol afrontar amb totesles seves conseqüències el temadels abusos sexuals, sigui a menorsi joves, sigui a dones (religioses ono) protagonitzats durant dècadesper capellans i, fins i tot, alts càr-recs de la jerarquia. Fins fa ben poc,l’Església afrontava la qüestió ambla vella premissa de “la roba brutaés renta a casa” i, en comptesd’apartar dels seus càrrecs i fun-cions els capellans denunciats iportar el cas davant els tribunalsordinaris de cada país, el que feia,gairebé de manera sistemàtica, eramoure’ls de parròquia o destinar-los a noves responsabilitats, amb laqual cosa aquests clergues conti-nuaven impunement amb les sevespràctiques criminals. Realment encomptades ocasions s’ha afrontatla qüestió com hauria estat desitja-ble, i justament per això l’Esglésiaté un deute enorme amb la societatque no se saldarà, malgrat que siguiprou significatiu, amb el perdó quedemana el papa Francesc i amb lesmesures empreses per ell darrera-ment. Una manera de fer que tam-bé val per a l’Església catalana, quetambé ha actuat de manera opaca isense afrontar com calia els dife-rents i nombrosos casos que hansortit a la llum.

La reunió que aquests dies se ce-lebra a Roma sigui, doncs, benvin-guda, sobretot si ha de permetre uncanvi en la manera de fer de l’Esglé-sia. Les declaracions d’ahir de l’ar-quebisbe de Bombai, Oswald Gra-cias, en el sentit que les autoritatseclesiàstiques han de denunciar ala justícia tot els casos amb què estrobin, hauria de convertir-se ennorma i no quedar-se només en in-tenció i proclama. L’Església catòli-ca ha afrontat el greu problemadels abusos tancada en ella matei-xa, i això només ha provocat mésdolor i patiment a les víctimes i hadeixat els culpables lliures.

L’Església iels abusos

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El músic i compositor osonenc ha reunit els anticsmembres de Sau per fer una gira que avui passaper Manresa i que l’1 de març té cita al Liceu deBarcelona amb les entrades exhaurides fa temps.Un èxit de l’antiga banda i de la seva veu cantantCarles Sabater, 20 anys després de la seva mort.

VICEPRESIDENT I PORTAVEU D’ÒMNIUM

Sau omple de nou

Els intents de criminalitzar una entitat que lluita fa57 anys pels drets civils i les llibertats dels cata-lans, per fomentar la llengua catalana, la cohesiósocial, l’educació i la cultura, té l’efecte contrari.En aquests dies de judici registra 500 altes dià-ries, i ja supera els 139.000 socis.

-+=

-+=

Causa comuna per la llibertatJuan José Ibarretxe

Creixement acceleratMarcel Mauri

-+=

Pep Sala

L’exlehendakari, ara president de la Fundació Lehen-dakari Aguirre, ha visitat Catalunya per rememorar,juntament amb el president Quim Torra, a Agullana,el pas a l’exili dels presidents Aguirre i Companysl’any 1939, recordant que la lluita per la llibertat ésuna causa comuna que vincula tots dos països.

EXLEHENDAKARI BASC

MÚSIC

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Barcelonaimpersonal

óc incapaç d’analitzar-ne amb profunditat les causes,ni sé si era inevitable que passés o què o qui ho hauria

pogut evitar, però el que és cert és que el centre deBarcelona està patint una deserció cultural preocupant is’està assumint amb una indiferència encara mésalarmant i tot. Ni amb resignació: amb indiferència pura idura. En pocs dies hem conegut tres casos d’aquestèxode que és ja una negra tendència els darrers temps.Un: la Fundació Suñol deixarà a finals d’aquest any laseva seu del passeig de Gràcia i es traslladarà a un local

de les Corts impregnat de memòriaartística, conegut com la Galeria 2,que ara es reactivarà i tindrà unasegona vida. La Suñol començaràdoncs una nova etapa lluny del’espai (preciós espai) que la vaveure néixer fa dotze anys. Elpasseig de Gràcia continua el seudescens a la despersonalització.

Dos: la galeria Estrany-de la Mota tancarà les sevesportes quan es clausuri aquesta temporada. L’Eixampletampoc serà el mateix sense aquesta històrica sala ambtant de prestigi internacional. Toni Estrany va morirsobtadament el 2017 i la seva sòcia, Àngels de la Mota,sent que ha de reinventar el projecte (que ja explicaràquan toqui). I tres: la galeria Ethall tampoc vol persistir alRaval i es mourà a l’Hospitalet de Llobregat, el nouhàbitat de moltes aventures artístiques desencantadesamb aquesta Barcelona que renega de la seva vitalitatcultural.

S

Tres espaisd’art hananunciat quetanquen oque marxendel centre

http://epa.cat/c/ypzrg5

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

L’acord s’encalla per laconcepció del mandat. JxCatvol una legislatura tensa ambl’Estat i ERC situa el desacordsobre Junqueras.

10anys

20anys

Onze municipis superen el límitde contaminació. Barcelona i elPrat de Llobregat tornen aliderar la mala qualitatatmosfèrica.

Sèrbia suavitza el seu rebuigd’una força internacional depau a Kosovo. Nous combats alnord de la regió forcen un èxodede refugiats

Sense acord Límit superat Pau a KosovoTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

omés de miraruna mica les tra-

jectòries i les biogra-fies dels membres dela sala del Tribunal Su-prem que haurà de

condemnar o absoldre els líders inde-pendentistes –i també les dels fis-cals–, ja podem fer-nos a la idea delque serà la sentència. No ens equivo-carem gaire si afirmem que ja està de-cidida i escrita des de fa molt detemps.

Que hom no es confongui amb el re-sultat dels interrogatoris als acusats,que vistos sense context poden ferpensar que serà gairebé impossibledemostrar la rebel·lió, la sedició i lamalversació. Primer, perquè enaquests tipus de judicis polítics –comels que es van fer contra l’independen-tisme basc– les sentències mai no esfonamenten en les manifestacionsdels acusats (excepte si són autoincul-patòries), sinó en les proves testificalsdirectes, documentals i pericials. L’ac-titud del president de la sala noméscerca de guardar les formes per evitar

que la clatellada d’Estrasburg siguimassa contundent, però en el fonsl’animadversió contra els acusats ésmanifesta.

De la mateixa manera es fa palesa atothora la desídia de la fiscalia i l’advo-cacia de l’Estat. Interrogatoris mal pre-parats, papers sense traduir que noentenen, noms equivocats, cotxes pa-trulla fantasmes que es multipliqueninexplicablement.

Aquests detalls mostren que elsacusadors no tenen gaire preocupacióa provar de manera incontestable elsfets, perquè la condemna caurà tant sícom no. Fan bé els acusats d’aprofitarels interrogatoris per deixar clara la fal-ta de substància de les acusacions.

La desfilada de testimonis pot afe-gir més elements de circ al judici, en-mig d’una campanya electoral on Ca-talunya i els catalans tornaran a serprotagonistes. El judici és una farsa,però l’efectivitat de la repressió no éscap broma, i arriba a tots els racons del’independentisme, a la presó, a l’exili ia dins de Catalunya.

N

Full de rutaGermà Capdevila

Una farsa

Els acusadors no tenengaire preocupació a provarde manera incontestableels fets, perquè lacondemna caurà tantsí com no

“No es potdedicar la vida a lafe i al mateix tempsviure un amor ambplenitud?

arrerament s’ha esvalotat el galli-ner. Fins avui, periòdicamentsortien casos concrets en què hi

estava embolicat algun capellà o religiós,i rarament sortien casos de monges. Decop, com si haguessin obert la caixa delstrons, han començat a sortir casos i méscasos, la major part d’ells de fets força an-tics. Puc certificar que n’hi ha hagutmolts, molts. N’he conegut de concrets,com també n’he conegut de professorsd’escola. I la solució, almenys pel que co-nec, sempre era la mateixa: es canviava elcapellà, el religiós o el mestre de lloc, iaquí no ha passat res. Per sort, el nostremón és cada vegada més sensible i s’haperdut la por. Durant anys i panys, les au-toritats eren intocables. És trist, però eraaixí. Déu ens en guard, de denunciaraquests fets execrables, començant pelsmateixos pares. No diguis res, es deiaquan algú tenia necessitat d’explicar al-gun fet que li havia passat. I fins i tot s’in-tentava dissimular-ho o justificar-ho.

HEM DE RECONÈIXER que el control estric-te de la informació s’ha acabat. I no pasperquè els que manen ho desitgin. Fixeu-

D vos que encara avui són notícia controlslegals de la llibertat d’expressió. Sobretoten règims totalitaris el primer que es con-trola és la llibertat d’informació. Només atall d’exemple a casa nostra, veiem cadadia que un dels objectius dels partits tota-litaris és la desaparició de TV3. Ho tenenben assumit en els seus programes. I quidiu la televisió de Catalunya, hi podemposar fins i tot qualsevol ràdio o televisiólocal. Seria impossible fer un llibre sobrela totalitat de censura que ha viscut elmón. No sé quants volums ocuparia unaobra que ho estudiés seriosament. I fins itot en règims democràtics, us heu fixat

que els governs tenen una atenció espe-cial al control dels mitjans? Tant li fa siparlem de diaris, revistes, ràdio, televisiói altres mitjans moderns que fa quatredies no existien. Els que hi hem estat mésficats a dintre hem pogut observar canvisradicals, que s’han intentat dissimular.Jo mateix he treballat en mitjans que enuna època eren oberts, demòcrates, plu-rals. I de cop han passat a mans de gentintransigent. I a vegades aquests canviss’han fet per problemes econòmics. Ungovern ha esquitxat diners a un mitjà acanvi de silencis.

TORNANT AL TEMA, en el fons ens trobemdavant del problema del celibat. Si l’Es-glésia vol defensar els valors del celibat,em sembla bé. Però personalment crecque el celibat hauria de ser lliure. Per quèun creient no pot dedicar la seva vida to-talment a la seva fe, i al mateix temps po-der viure un amor amb plenitud? De bensegur que l’Església no hauria d’afrontarsituacions lamentables. Han sortit a lallum pública molts casos, però n’han apa-regut una mínima part. Només cal seguirla història.

Pep Collelldemont. Periodista

L’Església i el sexeTribuna

El judici de lavergonyab Si els magistrats, fiscals ijutge de la sala segona del Tri-bunal Suprem en comptesd’advocats fossin metges, elformat de la sala seria la d’untanatori, i al darrere de l’edificimortuori hi hauria un gran ce-mentiri. No soc advocat, símetge, i com a tal intento vi-sualitzar uns fets des de laperspectiva malaltissa d’unsistema judicial en cures pal-liatives. El jutge cap visibled’un esperpèntic espectaclenosocomial intenta donar unaimatge que ni ell mateix se lacreu, la de la imparcialitat d’unjudici polític en format penal,un pèssim seguiment i un dia-gnòstic fora de lloc. Als fiscalsnomés els manquen les orelle-res dels ases que giravolten elmolí. Els han atorgat el papermés grotesc d’una tragicomè-dia de bojos que ni fa plorar niriure, només llàstima per tantaignorància i desconeixement

d’uns fets que Europa ha ridi-culitzat amb escreix. Nomésse salven els acusats i els seusadvocats defensors. Forts, se-rens i amb el cap ben alt de-fensant un drets que l’Espa-nya franquista del règim del78, per odi i venjança no no-més no els vol oblidar, sinóque els vol injustament con-demnar. En funció de què?D’una Constitució que el ma-teix Franco hauria avalat i sig-nat. I com a colofó, una Euro-pa, la dels estats, que com elsases del molí, a més a més degiravoltar en aquest judici bu-fó, fan el paper dels cecs.Aquesta Europa té els diescomptats.PERE MANUEL GIRALT PRATSt. Just Desvern (Baix Llobregat)

Més Franco, no

b Soc del 1941, i com tots elsnascuts en aquestes dates heviscut els primers trenta-cincanys de la meva vida sota eldomini del repugnant dictador.

De sempre Castella ha viscutamb odi contra Catalunya, per-què malgrat les contínuesmentides, la seva violència, lesseveres injustícies comeses, noens ha conquerit, ni ho faràmai. Vaig haver de viure i créi-xer en castellà, i va ser molt do-lorós no poder llegir, escriure,estudiar, veure cinema, etc. enla nostra estimada llengua,simplement “porque no es lamía y aquí mando yo”. Això ésCastella. No volem que aixòtorni mai més. Lluitarem finson sigui necessari per indepen-ditzar-nos de tant odi, tantesmentides i tantes injustícies.Catalans, coratge, intel·ligèn-cia, unitat, paciència, resistèn-cia i perseverança. Ens en sor-tirem, segur.JORDI FOLCH I SOLERVilassar de Dalt (Maresme)

Crims i Botxins

b Botxins amb toga de jutgeofereixen l’Espanya real i reialde les castes del reialme, els

egòlatres de poder omnímodedetentors il·legítims es legalit-zen al lliure albir. Cap escrúpol iamb política militarista no per-den ni un bri dominador, no vo-len demòcrates sent catalans/es. L’actualitat l’exerceixencom Quevedo el segle XVI, ge-nerant odi profund contra totsels catalans/es, això li permetl’explotació material creantpseudomoral, maldat que limanté els privilegis vitalicis,ara la connatural tirania l’haobligat a empresonar políticsdones i homes de Catalunya,tenidors de la dignitat per de-manar democràticament elsavançats històricament drets iconstitucions, on el poble gau-dia de poder paritari amb el rei,foren vigents del XII al XVII, queamb sang i foc va destruir-nosFelipe V, el XVIII, el successorFelipe VI ho manté amb la fèr-ria àliga franquista adduint-li elcervell. El foragitarem cap a laRepública. Serà la 2a.ALEXANDRE PINEDA FORTUNYBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 2019

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“No sotmetrem el contingut del pressupost a un pim pampum partidista, a un debat electoralista”

La frase del dia

“La UE s’apropaa Jakarta perdemanar contencióen la repressió delspapús, mentre quea casa seva mantéun sepulcral silencien la repressió delscatalans

es del mes de desembre de l’anypassat ha revifat amb molta viru-lència un d’aquells conflictes que

només apareixen als mitjans internacio-nals quan apareix la violència amb tota laseva cruesa. Fa gairebé sis dècades que elspapús de la part occidental de l’illa de No-va Guinea, que està ocupada per Indonè-sia, reclamen exercir el seu dret a l’auto-determinació i a construir el seu estat in-dependent. Aquesta lluita nacional delspapús va començar quan la regió de Pa-pua Occidental va ser formalment ocupa-da per Indonèsia, el 1963, després que laHaia signés un vergonyós tractat de ces-sió del territori d’Holanda a Indonèsiaamb les Nacions Unides com a interme-diària i l’administració Kennedy com agarant de l’acord. La població papú, mela-nesis sense cap lligam cultural i històricamb la resta d’Indonèsia, va ser víctimad’una brutal repressió en una operaciópoliticomilitar que en moltes ocasions haestat qualificada d’autèntic genocidi ambtotes les dosis de racisme i xenofòbia ima-ginables. La persecució dels papús no esva acabar amb el final de la dictadura deSuharto, però malauradament ha conti-nuat en diversos graus després de la tran-sició democràtica. La lluita independen-tista ha estat fonamentalment pacíficaels darrers anys, però totes les seves ma-nifestacions s’han vist reprimides ambextrema duresa pel govern indonesi: labandera estelada independentista va serprohibida, presos polítics, assassinats,desaparicions, tortures i un llarg etcète-ra.

L’1 DE DESEMBRE passat, manifestants pa-pús que homenatjaven la bandera estela-da papú van ser agredits per escamots deles Joventuts Pancasila, una organitzaciónacionalista d’extrema dreta indonèsiaamb vincles amb la policia i l’exèrcit indo-nesis. La policia, en lloc d’aturar la violen-ta agressió, va acabar detenint més de500 manifestants papús. Però els inci-dents més greus van tenir lloc al districte

D de Nduga, una regió muntanyosa de l’in-terior de l’illa, quan un total de vint-i-qua-tre indonesis van morir en ser tirotejatsper l’Exèrcit d’Alliberament Nacional dePapua Occidental, encapçalat per Egia-nus Kogoya. El govern de Jakarta afirmaque es tractava de civils desarmats,obrers que treballen en la construcció dela gran carretera que ha de travessar Pa-pua Occidental per unir les ciutats de lacosta amb l’interior, ric en recursos mine-rals, mentre que els guerrillers, que maihavien atacat abans civils indonesis, afir-men que es tractava de soldats camuflatsde l’exèrcit indonesi.

EL CAS ÉS QUE L’EXÈRCIT indonesi va llan-çar una ofensiva al districte de Nduga queha comportat l’èxode massiu de milers depapús que denuncien que han estat vícti-mes de l’ús d’armes químiques, com ara elfòsfor blanc, per part dels helicòpters mi-litars indonesis. Ben entrat el febrer, la si-tuació continua sent crítica amb denún-cies davant les Nacions Unides per fla-grants violacions dels drets humans acàrrec del govern indonesi contra la po-blació papú. Les eleccions a la presidència

d’Indonèsia són molt a prop, el 17 d’abrilque ve, i l’actual president, Joko Widodo,un moderat en la seva aproximació alconflicte papú, ara es veu obligat a cedirdavant els falcons de l’exèrcit per no per-dre vots entre els prop de 200 milionsd’electors indonesis poc comprensiusamb els independentistes papús. El con-flicte es retroalimenta i es radicalitza ca-da dia que passa.

EN AQUEST CONTEXT, en què el conflictepapú ha esdevingut l’eix de la política in-donèsia i punt clau en les eleccions presi-dencials, apareix el cas català. Les onesdel sisme polític català van arribar la set-mana passada a Jakarta, quan el diari enllengua anglesa amb més tiratge del paísdedicava el seu editorial al conflicte catalàtot vinculant-lo a la política interior i exte-rior indonèsia. Tot i publicar-se a la capi-tal del país, el Jakarta Post és un diari quesempre s’ha caracteritzat per la defensadels drets humans i dels valors democrà-tics a Indonèsia, una feina no gaire fàcilen aquelles contrades, incloent-hi elsdrets dels papús. A l’article Papuans vsCatalans es denuncia amb gran severitatel paper de la Unió Europea al món. La do-ble vara de mesurar de la Unió Europea al’hora de denunciar la violació dels dretshumans resulta incomprensible per al’editor. D’una banda, diu que la UEs’apropa a Jakarta per demanar conten-ció en la repressió dels papús, mentre quea casa seva, és a dir a Espanya, manté unsepulcral silenci en la repressió dels cata-lans. Continua acusant la UE de tics colo-nials i que, si manté aquesta actitud, hau-rà perdut tota autoritat moral en la defen-sa dels valors democràtics al món.

EL CAS INDONESI ens demostra un copmés que el gran triomf del referèndumd’autodeterminació de l’1-O i de la decla-ració d’independència del 27-O ha estatno només la internacionalització del cascatalà, sinó també la defensa del dret al’autodeterminació com un valor global.

Josep Lluís Alay. Professor d’història a la Universitat de Barcelona

El cas català, a IndonèsiaTribuna

SísifJordiSoler

l cotó és blanc,d’un blanc sanita-

ri, asèptic. El blanc noés neutre, ni inofensiu.Cada color té un bàn-dol, i el blanc té el seu,

com el taronja, que s’abandera en uncostat de la plaça o el negre, que se-nyoreja en un altre.

Després hi ha el cotó groc, que noés cotó, sinó que és mimosa, de grocdelicat, llampant, esclat irreverent queendolceix el paisatge trist de l’hivern.Perquè hi ha mimosa, hi ha esperançaque la primavera arribarà un dia o unaltre. La mimosa és tràngol que passa,és llum que anuncia el final del túnel,és descans, és puresa, és llibertat.

La mimosa presidint el menjador decada casa, ram exuberant, garlanda debon dia, perfum com una dolça besa-da, moixaina que conhorta els ulls il’ànim, natura capturada, que no capti-va, recordatori que els captius són unsaltres i que les cel·les de la vida són gri-ses i la llum hi és escassa.

La natura atresora la veritable savie-sa. L’home se’n creu, de savi, però éssimple ignorància, una mala còpia delconeixement original. La natura és lasaviesa primigènia, solidària, justaamb els justos, amable amb els opri-mits, implacable amb aquells que l’ata-quen. No hi ha odi en la humanitat quepugui abatre la força indomable de l’ai-gua brollant, del verd naixent i del coloresclatant de totes les flors.

Després del cotó, la bandera. Des-prés del cataplasma, la proclama. Des-prés del groc de la mimosa, el groc fla-mejant de la ginesta. El groc sempre, ia per tot.

E

De set en setJordi Panyella

El cotó groc

Natura capturada, que nocaptiva, recordatori que elscaptius són uns altres

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 20196 |

La plataformad’Alamany i Nuetbusca apropar-se aERC, però veu difícill’acord pel 28-A

La líder de Cs podriaanunciar-ho avui idesprés anar aWaterloo perdesafiar Puigdemont

Sobiranistes creaun partit quepodria trencarels comuns

Arrimadas, aun pas d’anaramb Rivera aMadridNacional

Estan satisfets de les de-claracions dels seus fami-liars, de com han desmun-tat una per una les imputa-cions de la fiscalia i l’advo-cacia de l’Estat i que s’hagirefutat el relat de la violèn-cia, però es malfien de lapoca traça de les acusa-cions a l’hora d’intentardemostrar l’indemostra-ble i del tracte aparent-ment correcte del presi-dent del tribunal, ManuelMarchena. “Estem prepa-rats per tenir momentsd’alegria, però no perdemde vista que la sentènciapugui estar escrita”, ad-verteix Montse Bassa, ger-mana de l’exconsellera deTreball, Afers Socials i Fa-mílies. Els familiars delspresos polítics recordenque, després de les decla-racions del presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart,i de l’expresidenta del Par-lament Carme Forcadell,dimarts vinent, comença-rà el torn de testimoniscom ara Mariano Rajoy oSoraya Sáenz de Santa-maría, d’una corrua deguàrdies civils i que entra-rà en escena el partit ultra-dretà Vox com a acusaciópopular, de manera que elregust positiu de les decla-racions d’aquests dies potquedar enrere aviat.

“Clarament hi ha moltaeufòria col·lectiva perquèfins ara només hem parlatnosaltres. Els hem vistmolt tranquils i segurs i laciutadania tenia ganes deveure’ls. Com que tenim laveritat, és fàcil entrar enaquesta dinàmica positi-

va, però ara veurem els tes-timonis i veurem Vox.Queda molt judici”, adver-teix Diana Riba, parella del’exconseller d’Afers Exte-riors Raül Romeva. “No sési la sentència està escrita,depèn tant del que estàpassant a fora que potserno serà la que tenien pen-sada. Com que es tractad’un judici polític, depen-drà del que passi política-ment a l’exterior, de leseleccions espanyoles”,avança Riba.

També subratllen laquantitat de proves i testi-monis proposats per lesdefenses que el tribunal vatombar abans de comen-çar. “Ni estem confiats, niens resignarem; nosaltrestenim la força de la raó iells, la raó de la força”, avi-sa Meritxell Lluís, presi-denta de l’Associació Cata-lana pels Drets Civils i pa-rella de l’exconseller deTerritori i SostenibilitatJosep Rull.

En qualsevol cas, els fa-miliars celebren que lesrespostes dels presos ha-gin desmuntat els “pre-sumptes arguments” deles acusacions. “S’està de-mostrant que el relat del’acusació no s’aguanta ique votar no és delicte”,destaca Lluís. “No dubtode la professionalitat de lafiscalia, però és clar que elseu relat fa aigües”, hi afe-geix. “Deuen ser molt bonsperò no tenen causa, lasensació és que estan a lapresó des de fa un any i hantret dos cotxes, una pro-forma, un terrat i quatrepiulades”, resumeix Riba.

Blanca Bragulat, pare-lla de l’exconseller de la

Presidència, Jordi Turull,observa “desídia” en lespreguntes de les acusa-cions, que “estan deixanten evidència la fiscalia il’advocacia de l’Estat”: “Noentenc el tipus de pregun-tes que els fan.” Hi coinci-deix el cunyat d’Oriol Jun-queras, Francesc Riera,que no veu la relació entrel’interrogatori dels fiscals il’advocacia de l’Estat ambles acusacions tan greusque els atribueixen: “Sor-prèn que preguntin perfets anecdòtics i coses ridí-cules. Et fan pensar si hi hares amagat. Si aquests sónels més ben preparats, sor-prèn el nivell que estan de-

mostrant”. Lluís no voldràescoltar segons quins tes-timonis: “Si hem de co-mençar a sentir tot d’a-gents dient coses que nosón reals... sentir menti-des no agrada ningú.” Encanvi, Bragulat es posauna estona al dia una doside 13TV per saber com hoestan venent.

La parella de Romevaindica que hi ha mitjans decomunicació i debats tele-visius espanyols que co-mencen a veure que la re-bel·lió no hi és i que algunsanalistes perceben que lesacusacions es van centrarmés a demostrar unaeventual desobediència de

l’anterior govern que nopas en la rebel·lió. “És laconstatació que el jutgePablo Llarena va fer unainstrucció per posar-los ala presó, per parar la dinà-mica política de Catalu-nya”, conclou. La parellade Rull ho troba “ignomi-niós”, perquè els presos famés d’un any que estanprivats de llibertat: “Que asobre ho centrin ara a de-mostrar la desobediènciademostra que la presó pre-ventiva és injusta”.

Pel que fa a Marchena,alguns familiars conside-ren que l’actitud respec-tuosa del magistrat respona la pressió dels observa-

dors i de la premsa inter-nacional. “No me’n refio,de les maneres, són moltartificials. Els interessamolt quedar bé”, diu Bas-sa. Igualment, Riera té laconvicció que el tracte quedispensa el jutge als presos“fa malpensar”: “Desprésde la sentència s’anirà aEstrasburg i són molt cu-rosos amb les formes”.Lluís també constata que“el jutge intenta guardarles maneres” i Bragulatpensa que és perquè “sapque l’estan vigilant”. Encanvi, Riba no creu que eljutge miri més enllà per-què, si no, s’hauria estal-viat la “barbaritat” de fer

CAUTELA · Les famílies dels presospolítics prevenen contra l’eufòria col·lectivaencara que el relat de la fiscalia faci aigües:“Queda molt judici” PAPEROT · Sorpresaper la “desídia” de les acusacions

Emili BellaBARCELONA

Els familiars no seFamiliars dels presos polítics,a l’entrada del Tribunal Suprem el12 de febrer ■ ACN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 2019

Refiar-se’nL’APUNT car aquesta sentència que l’imaginari col·lectiu de l’in-

dependentisme diu que ja està escrita. I això seràllarg, queden molts testimonis i pot ser que amb mo-ments de posar-nos les mans al cap. El millor fins araés que ni s’ha sentit Vox. I caldrà veure si és la campa-nya qui intercedeix en el judici o si l’arracona. I per ai-xò és urgent pensar en el futur immediat del país.Jordi Alemany

Ho pensava veient el judici i, per sort, els familiars sónels primers que ho tenen clar. No se’n refien. Tothomhi veu –i m’hi afegeixo– un bany dels nostres polítics id’un dels Jordis per rebatre les acusacions però emresisteixo a pensar que la desídia i els errors de fiscalsi de l’advocacia de l’Estat es mantindran durant tot eljudici. D’alguna manera hauran de demostrar/justifi-

que els observadors inter-nacionals facin la cua delpúblic i els hauria reservatun espai, tenint en compteque cada dia hi ha cadiresbuides darrere de les auto-ritats i la premsa.

Després d’haver assistita les declaracions, els fami-liars estan una mica me-nys tensos. “A mesura quela Dolors anava parlant emva semblar que se’n sortiamolt bé i em vaig anartranquil·litzant. Ens vampoder abraçar cinc minutsjust quan va acabar i ens vadir que s’havia tret un pesde sobre després de tant detemps amb la veu silencia-da. La vaig veure a ella tal

com és, vaig veure la mevaDolors”, relata la germana,que dijous va tornar de Ma-drid per acudir a la protes-ta de Girona durant la vagageneral: “Demà [avui] li hoanirem a explicar a travésdel putu vidre, que diemnosaltres. Això segur que lifarà il·lusió.”

“De seguida va ser el Tu-rull que ha sigut sempre.Ho estan desmuntant tot.Després faran el que vol-dran, però ho estan dei-xant tot en evidència”,afirma Bragulat.

Tots coincideixen quel’atapeïment de declara-cions d’alguns dies per lapressa provocada pel fet

que venen eleccions perju-dica el dret de defensa delspresos i fa anar de corcollles famílies. “Hi ha dies quearriben tan tard que no po-den ni fer la trucada telefò-nica”, lamenta Riera. “QueCarles Mundó acabés dedeclarar a tres quarts de

deu no té nom, és inhu-mà”, denuncia Lluís. So-bretot perquè els presos eslleven a les sis del matí, elspractiquen un primer es-corcoll, els traslladen, elslliuren a la Policía Nacio-nal, que els fa un altre es-corcoll, són a la sala a lesvuit i el judici comença ales deu. Quan acaben te-nen almenys mitja hora detornada i es troben el men-jar fred perquè la restad’interns ja han sopat. Elcunyat de Junqueras horeprova: “És esgotador. Noés la manera d’estar lúcidal 100% per afrontar la de-fensa. S’hi juguen moltsanys.” ■

e’n refienL’Audiencia Nacional ha con-firmat la seva competènciaper jutjar el major dels Mos-sos d’Esquadra, Josep LluísTrapero, l’exsecretari generald’Interior Cèsar Puig, l’exdi-rector de la policia Pere Soleri la intendent Teresa Laplanaper la seva actuació durantl’1-O i per no haver frenat “elsetge” a la seu d’Economia el20-S. Les defenses de Puig iSoler havien reclamat en unavista de previ pronunciamentcelebrada el 5 de febrer quela causa es remetés a un jut-jat d’instrucció de Catalunyao a l’Audiència de Barcelona,però el tribunal ho ha rebutjaten considerar que la compe-tència en els delictes de re-bel·lió “no està limitada cons-titucionalment als comesosper bandes armades o terro-ristes”, tal com argumentavala defensa de Puig. En aquellavista, el fiscal Pedro Rubira vaqüestionar la “imparcialitat iserenitat” dels tribunals cata-lans per assumir la causa. Lafiscalia acusa Trapero, Puig iSoler de rebel·lió i Laplana desedició. L’inici del judici enca-ra es pot demorar mesos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No sé si la sentènciaja està escrita, depèntant del que estàpassant a fora quepotser no serà la quetenien pensada”Diana RibaPARELLA DE RAÜL ROMEVA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Audiènciaconfirma quejutjarà Trapero

El Tribunal Suprem hamodificat les comparei-xences al judici després deles sis hores de declaracióde dijous de Jordi Sàn-chez, que fixa en nomésdos dies la intervenció devint testimonis en ses-sions de dimecres i dijousde matí i tarda. Dimarts esdestina als interrogatorisde Jordi Cuixart i CarmeForcadell, però la sala pre-sidida per Manuel Marche-na vol no endarrerir el ju-dici per evitar la coinci-dència amb les eleccionsdel 28 d’abril, tot i que haplantejat un calendari difí-cilment realitzable.

D’aquesta manera, con-centra les testificals endeu compareixences dià-ries en dos dies, quan ini-cialment eren tres, i pre-veu intervencions de no-més mitja hora. Dimecres,el diputat d’ERC Joan Tar-dà serà el primer d’inter-

venir a partir de les deu delmatí i el seguiran el presi-dent del Parlament, RogerTorrent; l’expresident dela Generalitat Artur Mas;l’exvicepresidenta espa-nyola Soraya Sáenz deSantamaría, i l’exministred’Hisenda Cristóbal Mon-toro. A la tarda ho farà l’ex-president espanyol Maria-no Rajoy, la senadora Mar-ta Pascal (PDeCAT), l’ex-presidenta del ParlamentNúria de Gispert i els exdi-putats de la CUP EulàliaReguant i Antonio Baños.Dijous ho farà el lehenda-kari Iñigo Urkullu; el dipu-tat d’ERC al Congrés Ga-briel Rufián; l’exdiputatAlbano-Dante Fachin;l’expresident del Parla-ment Ernest Benach; l’al-caldessa de Barcelona,Ada Colau; Xavier Domè-nech; el secretari generalde Treball, Josep Ginesta;el secretari d’Afers Socialsi Famílies, Francesc Igle-sies, i el director del CatSa-lut, Adrià Comella. ■

Citats vinttestimonisa declarar ennomés dos dies

RedaccióBARCELONA

a Dimarts està previst que declarinCuixart i Forcadell, i el Supremconcentra les testificals els dies 27 i 28

El president del tribunal, Manuel Marchena, en una deles sessions del judici ■ EFE / EMILIO NARANJO

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

ordi Sànchez al fiscal JavierZaragoza: “[...] No per repe-tir quatre vegades que els da-nys eren greus tenen més

gravetat de la que tenen; són danysa vehicles que jo vaig condemnar ique lamento, eren imprevisibles.”Amb aquestes paraules l’expresi-dent de l’ANC responia dijous a l’in-terrogatori del fiscal que posava elfocus en els danys a set vehicles dela Guàrdia Civil durant la concen-tració davant de la conselleriad’Economia el 20 de setembre del2017.

Són una de les proves principalsque demostrarien, segons la fiscaliai l’advocacia de l’Estat, que aquelldia es va exercir violència, raó per laqual Zaragoza insistia i repregunta-va fins que, en un moment de l’in-terrogatori, va apuntar, de formairònica, que potser els danys havienestat causats per la policia mateixa,un comentari que va indignar tantSànchez que va etzibar-li: “Soc in-dependentista, però no idiota.”

Durant aquest any i mig des quees van produir els fets, han estatmoltes les fotografies que han circu-lat per les xarxes amb les imatgesde periodistes; jo vaig ser unad’elles, que van utilitzar el sostredels vehicles com la millor platafor-

Jma per anar observants uns fetsque, a les deu del matí, ja tot feiapreveure que serien notícia tant pelnombre de persones concentradesaleshores, entre les quals hi haviadiputats i senadors, com per les in-formacions que arribaven d’escor-colls judicials i detencions d’altscàrrecs de la Generalitat.

Accedir a la rambla de Catalunyades de la Gran Via a les deu del matíja era una tasca complicada. Ciuta-dans de totes les edats i condicionss’hi atansaven per expressar unprofund malestar pel que conside-raven que era l’enèsim intent d’im-pedir urnes l’1 d’octubre. Just al da-vant de la conselleria i mig tapatsper la concentració hi havia dos cot-xes, on ja s’havien instal·lat els fotò-grafs de premsa més matiners perprendre les primeres imatges de laprotesta. Sense pensar-ho dues ve-

gades, i amb altres companys, enshi vam enfilar per observar l’abastd’aquell mar de gent que ja col·lap-sava l’entorn. Des d’allà vam co-mençar a enviar les primeres infor-macions, escoltem els càntics de la

gent, observem quins diputatss’han sumat a la protesta i comaquesta es va engrandint i engran-dint fins a perdre’n de vista els lí-mits. La presència dels vehicles allàens facilitava la feina i no ens fèiempreguntes. D’altra banda, la zonaaviat es col·lapsa i baixar dels vehi-cles implica perdre de vista els fets.A més a més, arribaven notícies quealguns dels detinguts farien cap a laconselleria per ser presents en l’es-corcoll dels despatxos. No podíemperdre pistonada. Alguns periodis-tes anàvem pujant i baixant perpermetre a la resta tenir una imat-ge del que estava succeint. Per mo-ments el sostre podia estar aguan-tant una desena de periodistes.

Però els cotxes no fan únicamentde plataforma per als periodistes.També es van convertir en l’ase delscops de molts manifestants que,després d’un primer moment desorpresa, deixaven empremta delseu malestar en la carrosseria. Al-guns s’hi acosten incrèduls, altresmiren a través dels vidres, alguns hienganxen adhesius a favor del refe-rèndum i pocs fan servir claus perdeixar marques a la carrosseria. Elsmés enervats intenten sacsejaramunt i avall els vehicles mentreque els periodistes els ho anem im-pedint a crits. “Estem treballant!”Al migdia, una parella de l’equip demediació dels Mossos d’Esquadra

s’acosta a un dels cotxes i demanaque baixin del sostre. La sol·licitudno arriba a tots per igual i els perio-distes continuem, alguns drets i al-tres asseguts, al sostre des d’on es co-mença a veure com voluntaris del’assemblea abillats amb armilles ver-des comencen a marcar un passadísdavant del departament. Al migdia,altres periodistes agafaven el relleudalt del sostre mentre continuavenles bretolades. La placa de la matrí-cula d’un dels cotxes s’exhibeix coma trofeu i els voluntaris de l’ANC co-mencen a renyar els manifestants.Els adhesius, les ratllades, els cops iles sacsejades es van succeint tambéa la tarda fins que tot ho interromp lanotícia, tal com vam saber dies méstard, que hi havia armes dins d’undels cotxes. Als concentrats a la zonase’ns va dir que el mal estat dels cot-xes era perillós i es va formar un cor-dó al voltant sobretot d’un vehicleque es cobreix amb plàstics. Els cot-xes van quedar inutilitzats fins a les12 de la nit, quan Sànchez i Cuixartvan ser dirigits a pujar dalt d’un delsvehicles, una decisió que llavors sem-blava la més ràpida i eficient, per ferarribar el missatge de la desconvoca-tòria. Des de llavors els cotxes conti-nuen sent els protagonistes d’unajornada de protesta multitudinària,excepcional, imprevisible que mantéa la presó des de fa més d’un any dosactivistes. ■

El dia dels cotxes danyats

140.000Cost de les repara-cions dels tres Nis-san Patrol de laGuàrdia Civil que vanresultar danyats du-rant la concentraciómultitudinària da-vant de la conselleriad’Economia el 20 desetembre del 2017.

50.000Xifra de manifes-tants a l’entorn de laconselleria d’Econo-mia el 20-S, segonsels informes de laGuàrdia Civil.

FOCUS · Alguns periodistes vam enfilar-nos dalt dels vehicles de la Guàrdia Civil perquè era l’única manera d’observar què estavapassant aquell 20-S davant d’Economia AVÍS · Una parella de mediació dels Mossos va demanar, sense èxit, que es baixés delsvehicles MÉS · Alguns ciutadans van optar per expressar el seu malestar amb bretolades a la carrosseria dels cotxes

Emma AnsolaBARCELONA

Un agent de la Guàrdia Civil revisant els cotxes malmesos davant del departament d’Economia el dia 21 de setembre del 2017 a la matinada ■ JOSEP RAMON TORNÉ / ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Soc independentista,no idiota”, va etzibarSànchez sobre l’autoriadels danys als cotxes

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

La carrera política d’InésArrimadas posa rumb aMadrid i la drecera méscurta del viatge de la líderde Ciutadans té una escalad’un dia a la Casa de la Re-pública de Waterloo. En uncap de setmana de verti-gen, avui Arrimadas serà ala plaça de la Villa de Ma-drid en un acte en què volanunciar el seu adeu alParlament i l’aterratge alCongrés com a cap de llistaper Barcelona en les elec-cions generals del 28d’abril. Demà, la líder de Cses plantarà a Waterloo perconquistar la fotografiaelectoral de desafiar in situCarles Puigdemont, que jal’ha convidat a una “entre-vista cordial”.

Amb Albert Rivera coma cap de llista per Madrid,Ciutadans preveu que el 28d’abril obrirà una etapa enquè ja no serà la crossa delPSOE –com ha fet a Anda-lusia amb Susana Díaz– o

del PP –com ha fet ambMariano Rajoy, a Madrid iara a Andalusia amb Vox–,sinó que aspira a governardes de La Moncloa. Davantl’eventual salt de Rivera aLa Moncloa, doncs, per Cscotitza a l’alça que Arrima-das es domiciliï a Madrid.

Guanyar i no intentar-hoAl Madrid polític, Arrima-das té dues cares: és la líderque va guanyar l’indepen-dentisme amb 1,1 milionsde vots el 21-D del 2017,però alhora té l’estigma deno haver fet res des de l’en-demà per aspirar a la presi-dència de la Generalitat, iencara més en ple 155 iamb el jutge Pablo Llarenaalterant la majoria parla-mentària amb la suspensióde diputats de JxCat id’ERC.

On Arrimadas sí que ar-risca és en l’anunciada visi-ta de demà a Waterloo pelque suposa de reconeixe-ment al 130è president i algovern destituït pel 155,tot i que el propòsit de Cs és

el contrari: “Dir-li a la caraque la República no exis-teix.” Però aquest “a la ca-ra” no és real: Arrimadasrebutja l’oferta d’acollida

de Puigdemont per entrara la Casa de la República aparlar. “I com m’ho vol dir,per telepatia, per megafo-nia? Mira que ja és ben rar

això de fer 1.300 quilòme-tres per anar a un lloc «queno existeix» per dir-me que«no existeix»... Fem-hosenzill: i si parléssim com

dues persones que repre-sentem ciutadans de Cata-lunya i tenim opinions di-ferents?”, li oferia de nouahir Puigdemont.

La convocatòria de Cs ésambigua i només cita elsmitjans al número 34 del’Avenue de l’Avocat deWaterloo (Bèlgica), senseaclarir si serà un míting ouna photo opportunity.Després de la polèmica re-tirada de l’escorta delsMossos a Quim Torra en elviatge a Bèlgica, la líder deCs viatjarà amb el grupparlamentari i l’equip deseguretat del partit, peròsense l’escorta que li pro-porcionen els Mossos.

La portaveu de Cs alCongrés, Melisa Rodrí-guez, qualifica de “fita his-tòrica” que Arrimadas vagia Waterloo a “dir-li a la ca-ra, a Puigdemont, que jan’hi ha prou de paralitzarCatalunya i de continuarenviant els seus comandosa establir el desordre pú-blic”. “Tant de bo sigui va-lent i obri la porta, que Ar-rimadas li dirà a la cara, aaquest fugitiu, el que Pe-dro Sánchez no gosa!”, vadir Rodríguez. A La Mon-cloa, l’estupor és total.“Ara que el Suprem estàfent la seva feina no és sen-sat anar a Waterloo i feruna política de confronta-ció que només beneficiaels més radicals”, va cen-surar la portaveu del go-vern, Isabel Celaá. “Sapque té les portes del Palaude la Generalitat obertes,no cal que vagi a Bèlgica i,de fet, fa molts mesos quel’esperem”, li va etzibar elvicepresident, Pere Arago-nès. Des del PP, AlejandroFernández va culpar Arri-madas de “donar ales” aPuigdemont amb “l’ab-surd” de “competir en po-pulisme amb el rei del po-pulisme”.

El president del Parla-ment, Roger Torrent, vafer una visita a la cambrafederal belga, des d’on vaanimar Arrimadas a tras-passar el replà de la Casa dela República i dialogar ambPuigdemont. Per Torrent,la líder de l’oposició pot fer“tots els viatges que vul-gui”, però li va demanarque “empatitzi” amb la si-tuació “personal i política”del líder de JxCat mante-nint una reunió amb ell.“Ens agradaria que tru-qués a la porta, entrés i po-gués seure a parlar amb elpresident Puigdemont”,va dir en una atenció alsmitjans després de reunir-se amb el seu homòleg bel-ga, Siegfried Bracke. ■

David PortabellaMADRID

Arrimadas salta a Madridfent una escala a Waterlooa La líder de Cs sospesa anunciar avui l’adeu al Parlament per fer tàndem amb Rivera al Congrés enles generals del 28 d’abril a La visita demà a Puigdemont rep la censura del govern, el PSOE i el PP

Arrimadas ultima l’aterratge al Congrés dels Diputats per inaugurar una cohabitació madrilenya amb Albert Rivera a partir del 28 d’abril ■ ACN

“És ben rar fer 1.300quilòmetres i anar a unlloc «que no existeix». Isi parlem com dosrepresentants?”Carles Puigdemont130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Arrimadas va a dira Puigdemont a casaseva que prou deparalitzar Catalunyai d’enviar comandos”Melisa RodríguezPORTAVEU DE CS AL CONGRÉS

“Arrimadas sap queté les portes obertesde la Generalitat, nocal que vagi a Bèlgica,l’esperem fa temps”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El candidat del PP a l’alcaldiade Barcelona, Josep Bou, vadefensar ahir la controvertidavisita que va fer a la manifes-tació independentista amb laqual dijous es posava fi a la jor-nada de vaga en protesta peljudici de l’1-O al Tribunal Su-prem contra els presos polí-tics.

L’alcaldable Bou va denun-

ciar que era víctima d’una fal-sedat, perquè la CUP li imputahaver fet el gest de disparar.Tot i que va ser assenyalat pelcupaire Jordi Magrinyà pelgest, Bou va desmentir que, enacabar la seva visita a la marxade solidaritat amb els jutjats,fes cap gest amb la mà simu-lant un tret. “La CUP recorre afake news per evitar que entri

a l’Ajuntament”, va denunciarel candidat del PP. Segons ell,el dia de la vaga es va acostar ala concentració d’organitza-cions com ara l’ANC, Òmnium,els CDR, Universitats per laRepública, la CUP i la Intersin-dical-CSC per veure que “eraun fracàs”. “Visca Catalunya!”,cridava Bou entre els manifes-tants, que hi afegien: “Lliure!”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bou defensa la polèmica visita a la marxa de la vaga

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Que diuen que això s’acabaPer a molta premsa, la vaga gene-ral va ser un gran fracàs. També“va exemplificar el divorci entreels poders públics [...] i la ciutada-nia” (Mediterráneo). A La Van-guardia, Màrius Carol reflexiona:“No està Catalunya per a gairesvagues.” Enric Hernández avisa aEl Periódico: “La imatge cívica ifestiva que el sobiranisme va pro-jectar [...] se n’està anant pel des-guàs.” En la mateixa línia, ElMundo alerta de la “perillosa radi-calització de les bases”. “Per sort–diu l’ABC–, l’independentismeté cada cop menys capacitat demobilització ciutadana.”

Quan les presses sónnostres, són bones“Hi va haver alguna queixa per lajornada maratoniana de dimecres[en el judici], tot i que és elogiableque el president del tribunal vulguiaccelerar la vista per separar-la dela campanya electoral.”

“La justícia està actuant dins delslímits homologables de les autèn-tiques democràcies, com l’espa-nyola. [El rei i Marchena] estan di-fuminant el discurs victimista itrampós de Torra i Puigdemont.”

La justícia: així és,si així us ho sembla

Espanya, un país seriósamb una justícia lliure“El desenvolupament del judici,en plena crisi de govern i amb elsactivistes intentant alterar les co-ses, prova que Espanya és un paísseriós, amb un estat ferm que ga-ranteix el lliure poder judicial.”

Llegim al Diario de Mallorca les condi-cions de Vox si els seus vots són necessa-ris a les Illes: derogació de la llei de nor-malització lingüística que va aprovar elPP el 1986. Vox vol “lliure elecció de llen-gua” i, per tant, la segregació d’alumnes.I pel que fa al model trilingüe que avalaCiutadans, res de res. No s’ha de perdre eltemps en la introducció de terceres llen-gües, perquè els col·legis, diuen, “no sónacadèmies d’idiomes”.

No és país per a idiomes

Llegint la premsa, fa la impressió que el relat construït durantanys a Espanya serà difícil d’enderrocar. L’acudit de Santy Gu-tiérrez a La Opinión de les Canàries ho reflecteix: sí que es va gas-tar diner públic en el referèndum. Si els acusats ho neguen, men-teixen. I les proves?

Humor en una realitat alternativa

Els espanyols diuen allòque “No hay mal que porbien no venga”, i aquestsdies Òmnium Cultural,l’entitat dedicada a la pro-moció i la defensa del cata-là i la seva cultura des de famés de mig segle ho estàexperimentant més quemai. L’atac de la fiscaliadel Tribunal Suprem con-tra l’entitat, concretat enl’interrogatori de dimartspassat de Jaime Moreno aJordi Turull, ha fet dispa-rar l’interès ciutadà perÒmnium fins al punt ques’ha multiplicat el nombrede noves filiacions.

Durant les vint-i-quatrehores posteriors a l’inter-rogatori, l’entitat culturalva registrar fins a un totalde 560 nous associats i araja es voreja la xifra total de140.000. Els tràmits perassociar-se es poden fer demanera fàcil i ràpida a tra-ves de la pàgina web.

Dimarts, una de les pre-guntes que va rebre JordiTurull del fiscal Moreno–home que havia estatvinculat al PP– va ser similitava a Òmnium, i laresposta de l’exconseller

de la Presidència va ser lade recordar al ministeripúblic que es tracta d’unaentitat que prové deltemps del franquisme,que fa vint anys que n’ésmembre i va reblar el claude la seva resposta indig-nada mostrant sorpresa iafirmant: “No em constaque ser soci d’Òmnium si-gui cap delicte.” L’actitudde Turull de seguida va sersecundada per moltes per-sones a través de les xar-xes socials, que li van mos-trar suport o van comuni-car que havien decidit as-sociar-se a l’entitat.

Òmnium viurà dimartsvinent un moment clau enel procés, perquè aquest ésel dia en què està previstque declari el seu presi-dent, Jordi Cuixart. Comja es va fer dijous, es posa-rà una pantalla gegant alcarrer Diputació de Barce-lona, davant de la seu cen-tral, per poder seguir l’in-terrogatori.

D’altra banda, el ple deBarcelona es va adherirahir a la campanya Judicia la democràcia, impulsa-da per Òmnium Cultural,que defensa que “el dret al’autodeterminació no ésdelicte”. ■

L’atac dels fiscalsa Òmnium fa quese’n dispari elnombre de socis

Jordi PanyellaBARCELONA

a L’endemà de la declaració de JordiTurull, l’entitat cultural va registrarmés de 500 noves filiacions

Carles Puigdemont ha de-manat a la defensora delpoble europea, Emili O’Re-illy, que investigui el vetdel president del Parla-ment Europeu, AntonioTajani, a la conferènciaque havien de fer enaquesta seu l’expresidental costat del president ac-tual, Quim Torra. Puigde-mont explica en una carta

a O’Reilly que en una deci-sió “sense precedents”,Tajani va “censurar i pro-hibir” la conferència, iconsidera que ha estat un“atac directe” a la llibertatd’informació, la llibertatd’expressió i el dret d’as-semblea. A més, afegeixque és una decisió “moti-vada ideològicament” ique vulnera els seus dretscom a ciutadà europeu i,per extensió, els de tota laciutadania europea. ■

RedaccióBARCELONA

Queixa de Puigdemonta la defensora de la UE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 201914 | Nacional |

a cadena no es trenca”,diu Ibarretxe. Vuitantaanys després de la Reti-rada, l’exlehendakari

–avui president de la Fundació Le-hendakari Aguirre– i el presidentTorra van repetir ahir l’abraçadaque es van donar els seus predeces-sors, els presidents Aguirre i Com-panys, el 5 de febrer del 1939 abansd’emprendre junts el camí cap al’exili, a França. Ho han fet en unlloc carregat de simbologia, el masPerxés d’Agullana, on s’havien re-agrupat unes 300 persones, mem-bres i alts càrrecs del govern i intel-lectuals del país per viure els últimsdies de la Catalunya republicana. Enun lloc tan carregat d’història, les re-ferències al context actual eren in-evitables; la primera és la que va re-calcar Ibarretxe referint-se a “la ca-dena” de l’amistat entre els poblesbasc i català, que es transmet i es volmantenir viva generació rere gene-ració. “No oblideu, com deia el presi-dent Aguirre, que les dues causesper la llibertat, la basca i la catalana,estan íntimament lligades. Ho eren

“Lfa vuitanta anys i ho continuaransent d’aquí a 80 anys. Heu de saber,com també deia Aguirre, que el po-ble basc plora i s’alegra quan plora os’alegra Catalunya”, hi va afegirIbarretxe.

“Catalunya és una baula d’aques-ta cadena indestructible, perquè enssentim lligats en la defensa delsdrets i dels ideals de llibertat, de jus-tícia, que havien inspirat tota aque-lla generació”, hi va afegir el presi-dent Torra. Pel president català, pe-rò, el significat que representen avuiles parets d’aquest mas va més enllà.

Aquells dies del 39 a Agullana s’hisentien els bombardejos que castiga-ven l’Empordà i l’avanç de les tropesfranquistes. Al mas Perxés s’hi con-centrava un sentiment de derrota id’inici d’una llarga nit; però Catalu-nya va resistir i el fet que es retro-bessin ahir un president basc i un decatalà al mateix lloc transforma –va

dir el president Torra–, el mas Per-xés en un símbol d’esperança.

“La lluita que menen avui els nos-tres companys des de l’exili o des dela presó també és la lluita dels quetenim responsabilitats i som al go-vern. És la lluita per l’autodetermi-nació, pels drets i les llibertats. Ara,quan veiem en aquest judici que elsdrets de protesta, de reivindicació,són menystinguts o ridiculitzats,més que mai hem de ser conscientsdel costat on som; del costat de la de-fensa dels drets dels individus i delscol·lectius, dels drets nacionals, ver-sus aquells que tenen una concepcióautoritària del que ha de ser un estatde dret. Continuarem defensantaquests drets fins a les últimes con-seqüències”, va concloure el presi-dent català.

Al llarg del dia d’ahir, Torra i Ibar-retxe van recórrer els altres escena-ris d’aquesta vall de l’Alt Empordàcarregada d’història. Van tornar afer a peu el camí del coll de Lli fins ala frontera. Van recordar aquellspassos i el fet que, malgrat queAguirre i Companys haguessin que-dat amb Azaña i els presidents delCongrés i el Senat per marxar junts,quan van arribar a la cita es van tro-

bar que els presidents espanyols jahavien marxat. Tornant del coll deLli, Ibarretxe i Torra també van pas-sar per la mina Canta de la Vajol, co-neguda com la mina d’en Negrín, ons’havia amagat el tresor de la Repú-blica. La trobada d’ahir es va acabaramb una visita al Mume de la Jon-quera.

Entremig de tanta simbologiatambé hi va haver moments mésdistesos per recollir els productesdel país; melmelada i brunyols en-tregats per l’alcaldessa d’Agullana il’alcalde de la Vajol, i una ratafia ca-solana –feta amb 40 herbes– que elfill del mas Perxés va entregar alspresidents. En un apartat, la propie-tària actual, la Montserrat, recordaamb un somriure que el 1939 el seuavi, que vivia al mas, es va exiliarabans perquè era del bàndol nacio-nal i que el mas va ser requisat. “Erala guerra, és la història”, hi afegia.De lloc de guerra i d’exili en condi-cions pèssimes, fugint de les bom-bes, a lloc de pau, de memòria, d’a-mistat entre dos pobles i símbol d’es-perança. Aquest és el missatge quevan voler transmetre des del masPerxés els presidents Ibarretxe iTorra a Agullana i la Vajol. ■

La cadena no es trenca

Històriad’unapromesaAl mas Perxés s’hivan concentrar300 persones, elpresident Com-panys, membresdel govern català iintel·lectuals delpaís abans d’em-prendre el camícap a l’exili. El le-hendakari Aguirreja s’havia hagutd’exiliar abans i eraa París. Però haviapromès a Com-panys que l’acom-panyaria en el dar-rer viatge si marxa-va a l’exili. “Va com-plir; malgrat el riscque això suposava,va tornar i el s pre-sident d’Euskadi iCatalunya van sor-tir junts”, recalcavaahir el presidentTorra.

HOMENATGE · El president de la Generalitat, Quim Torra, i l’exlehendakari Juan José Ibarretxe rememoren el camí a l’exili deCompanys i Aguirre SÍMBOLS · Els dos presidents elogien l’amistat entre els pobles basc i català, i el seu compromís amb ladefensa dels seus drets PRESENT · Torra qualifica l’escenari de l’exili de símbol d’esperança, referint-se al context actual

Esteve CarreraAGULLANA

El president Quim Torra i l’exlehendakari Juan José Ibarretxe, a la terrassa del mas Perxés, a Agullana, on fa 80 anys van coincidir Companys i Aguirre ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les dues causes, labasca i la catalana, estaníntimament lligades i hoestaran sempre”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 15

380268-1203559Q

El ple del Parlament serà final-ment dimecres i dijous per nocoincidir amb les declaracionsde Jordi Cuixart i de CarmeForcadell al Tribunal Suprem.A la darrera junta de porta-veus es ca acordar celebrar elple dimarts i dimecres, però elritme del judici ha fet que fi-nalment s’ajorni un dia. Dime-cres es farà la sessió de con-trol i la compareixença delpresident, Quim Torra, sobreels pressupostos. També elgovern es reunirà excepcio-nalment dilluns per l’assistèn-cia de Torra, dimarts, a lessessions del judici al TribunalSuprem, i igualment la mesa ila junta també es reuniran elmateix dia. Juntament ambTorra, es preveu que tambévagin a Madrid les conselleresÀngels Chacón i AlbaVergés.■ REDACCIÓ

L’exposició sobre la llenguacatalana que l’eurodiputat Ra-mon Tremosa i la Plataformaper la Llengua havien previstfer al Parlament Europeu fi-nalment es tirarà endavant.L’Eurocambra va rectificarahir i va donar-hi llum verddesprés que fa alguns dies nol’havia autoritzat al·legant laproximitat de les eleccions es-panyoles. L’eurodiputat vaagrair la intervenció de Cathe-rine Bearder en la negociacióper aconseguir el canvi de pa-rer. “El plantejament que vamfer ja va ser molt orientat aevitar el vet del PP espanyol,que ens tanca totes les portesque pot”, va dir Tremosa. L’ex-posició tindrà lloc al Parla-ment Europeu entre el 4 i el 8de març, sota el títol The Ca-talan Language: 10 million Eu-ropean voices. ■ REDACCIÓ

Europa rectifica il’exposició delcatalà va endavant

El ple delParlament seràdimecres i dijous

Sobiranistes, el correntd’opinió impulsat pels di-putats Elisenda Alamany iJoan Josep Nuet al si deCatalunya en Comú esconvertirà en un partitque competirà oberta-ment per aquest espai ique pot amenaçar d’escin-dir-lo. Després que la ma-teixa Alamany hagi aban-donat el grup parlamenta-ri i hagi anunciat que el seuno és un pas aïllat, sinó queserà col·lectiu, des de laplataforma es confirmaque impulsaran d’imme-diat un partit polític queaspira a atreure els “inde-pendents i sobiranistes”de Catalunya en Comú,que creuen que han que-dat orfes dels planteja-ments originals de l’èpocade Xavier Domènech.

Sobiranistes diagnosti-ca que, amb la marxa deDomènech, i la nova direc-ció al partit i al grup parla-mentari, Catalunya en Co-mú s’ha allunyat del sobi-ranisme per distanciar-sede l’independentisme i hareplicat la posició clàssicad’ICV, també en relacióamb els partits d’obedièn-cia espanyola. Després del’oposició frontal a l’1-O en-carnada per Joan Coscu-biela en la passada legisla-tura, critiquen que, poste-riorment, Catalunya en

Comú tampoc ha fet sevala reivindicació del refe-rèndum de l’1-O i, abocatsa l’inici del judici als presospolítics, s’ha situat en laposició de Podem de prio-ritzar l’acord amb el PSOEpel pressupost en comptesd’exigir un pacte per poderparlar d’autodeterminaciói un gest real cap als presospolítics com ha fet l’inde-pendentisme.

El partit també tindràun nom nou i l’impulsaràun nucli de persones que,en part, ja havien formatpart de la direcció de Cata-lunya en Comú en l’èpocade Domènech, però també

persones referents al terri-tori. La intenció no és orga-nitzar-se orgànicamentamb seccions locals i unapresidència o secretariageneral com els partitsclàssics i es donen un mar-ge de mesos per fer créixerl’espai.

Tot i que des de Sobira-nistes consideren un pasnatural que també en for-mi part l’EUiA de Joan Jo-sep Nuet, expliquen queaquesta formació ha de ferel seu propi trajecte.Aquest dijous, però, Co-munistes de Catalunya –elprincipal partit d’EUiA deNuet– aprovava una reso-

lució que reivindica la sevaindependència en el marcde la “crisi de Catalunya enComú” per evitar ser assi-milats. El document quedebatran les bases fins al 7de març aposta per mante-nir els acords amb Catalu-nya en Comú amb vista ales municipals i les euro-pees, però s’obre a arribara acords també amb ERCde cara a les generals del28-A. Però, a més, conside-ra que, un cop acabat el ci-cle electoral, hi haurà una“recomposició” de l’es-querra que afectarà Cata-lunya en Comú i Podem.

Pel que fa al nou partit

que impulsarà d’immediatSobiranistes, també espensa en l’horitzó de leseleccions al Parlament perabordar una “gran aliançarepublicana d’esquerres”.Respecte a les generals, lesfonts consultades afirmenque seria “interessant coma país” una candidaturaunitària republicana ambERC, però ho veuen “moltcomplicat” perquè posencondicions. El nou partitno renuncia al seu espai is’obre a coalicions, però noal mer fitxatge de perso-nes com ara Alamany od’altres a les llistesd’ERC. ■

Xavier MiróBARCELONA

Sobiranistes farà un partitque xocarà amb els comunsa La plataforma d’Alamany i Nuet vol créixer els pròxims mesos amb la vista posada en les catalanesa Volen l’apropament a ERC però veuen difícil un acord per al 28-A si no és en una coalició de partits

L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, i l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater acompanyaven l’inici de Sobiranistes ■ ORIOL DURAN